U4: Filosofia grega PDF

U4: La filosofia grega Història de la Filosofia Miguel Á. Gallardo  U4. LA FILOSOFIA GREGA 1.EL PROBLEMA DEL CANVI D’ARISTÒTIL a. Introducció b.Substàncies i accidents c. Tª Hylemorfica d.Potencia i acte e. 2 tipus de canvi: accidental i substancial f. Le...

U4: La filosofia grega Història de la Filosofia Miguel Á. Gallardo  U4. LA FILOSOFIA GREGA 1.EL PROBLEMA DEL CANVI D’ARISTÒTIL a. Introducció b.Substàncies i accidents c. Tª Hylemorfica d.Potencia i acte e. 2 tipus de canvi: accidental i substancial f. Les 10 categories g.Les 4 causes h.Teleologisme 2. Cosmologia aristotèlica 3. Els sofistes 4. Sòcrates 1.EL PROBLEMA DEL CANVI EN ARISTÒTIL INTRODUCCIÓ SUBSTÀNCIES I ACCIDENTS  a.INTRODUCCIÓ Amb Heràclit i Parmènides assistim al problema del canvi i el moviment: Com conèixer un món que, aparentment no cessa de canviar? És un món immutable on la veritat és absoluta o canviant amb una veritat relativa? Per a entendre el canvi, cal disposar d'una terminologia adequada, que permeti parlar sense contradicció sobre les coses que canvien, de manera que sigui possible dir i entendre que el que canvia no es crea del no-res ni tampoc desapareix, sinó que canvia en algun aspecte i en algun aspecte no canvia, romanent d'alguna manera també idèntic a si mateix; els presocràtics van mancar d'aquesta terminologia.  b. Substàncies i accidents Concepte de substància “Allò queprimera Aristòtil diferència entre no és substàncies (primera i afirmat segona) i els accidents de la substància. d’un Defineix la substància o subjecte substància primera com tot ni es allò que existeix i que és una entitat concreta. troba en Cada substància és diferent el de la resta, és individual i forma una unitat, són subjecte, substàncies per exemple: una com taula, un gat, una persona concreta, etc. l’home i No són substàncies els el cavall conceptes abstractes com el individual bé, les nocions matemàtiques, els éssers imaginaris. s”  La substància segona respon a allò que és la substància primera, és a dir, és la Concepte de seva definició (abstracte i universal). substància segona i Però la definició d’una substància accidents suposa establir el gènere i la diferència específica d’aquesta substància: Gènere: És la classe d’éssers vius i inerts a la qual pertany una substància. Determina les característiques comunes que hi ha entre els membres d’una mateixa classe. Diferència específica: És la característica que diferencia a un conjunt d’éssers de la resta dels membres del mateix gènere. Els accidents són les característiques que poden atribuir-se a una substància i que no poden  SUBSTÀNCIA SEGONA Ésser humà Es refereix Definició mitjançant el als gènere i la diferència individus específica Predicats que diuen concrets i alguna cosa del subjecte, individuals però que no es troben en SUBSTÀNC el propi subjecte MIGUEL IA PRIMERA ÁNGEL O ENTITAT ACCIDENTS (Categories - Cabell accidentals) negre És la - 1,75 m categoria Predicats que descriuen d’altur fonament aspectes que estan en el a al propi subjecte - X anys Els accidents estan d’edat subjectes al canvi i al... moviment ACTIVITAT 1 1.EL PROBLEMA DEL CANVI EN ARISTÒTIL TªHYLEMÒFICA POTÈNCIA I ACTE  c. Tª HYLEMORFICA La Tª Hylemorfica és la solució aristotèlica al problema del canvi entre Heràclit i Parmènides. Per ell no hi ha una contradicció perquè Hyle (matèria) i morphé (forma) són dues característiques de la substància, és a dir, són dos aspectes d’una mateixa cosa. Tota substància també és un compost: Hyle: La matèria és la part material de la substància, allò que capten. És el component físic. (Ex. Taula: fusta) Morphé: La forma és allò que fa que una cosa sigui el que és i no un altre, la seva essència. Les qualitats específiques d’una cosa que la  En cada part de la realitat, doncs, en cada objecte sensible, trobem les dues realitats o dimensions que postulaven Heràclit i Parmènides. Si les separen és perquè el nostre pensament fa un procés d’abstracció. En realitat, matèria i forma constitueixen un compost inseparable (synolon), i no, tal com mantenien els presocràtics, part de dos mons irreconciliables. Perquè sense substrat o  “Substànc d. POTENCIA I ACTE ia és un compost Encara li falta explicar la transformació de les substàncies, la de seva generació i corrupció, el seu matèria moviment. (Hyle) i La generació i destrucció de les forma coses era aparent perquè l’ésser no pot ser no-ésser, va en contra de si (morphé)” mateix, per tant, l’ésser és perfecte i etern. Aquest raonament és una negació de la possibilitat de canvi i moviment. Per Aristòtil això és un error. Per Aristòtil, Parmènides no va tenir en compte que hi ha diverses maneres de ser o de no-ser.  Aristòtil observa: o Una llavor no és un arbre, però pot arribar-ho a ser. o Un arbre no és un armari, però pot arribar-ho a ser. o Conclusió: Totes aquestes maneres són maneres relatives de no-ser. Tenim en compte el que diu Aristòtil podem afirmar dir que distingeix entre: No-ésser relatiu: La llavor és un no-ésser diferent de l’arbre. No-ésser absolut: La llavor és un no-ésser  El que si distingeix Aristòtil és entre: Potència (dynamis): Capacitat que té la matèria d’una substància d’assumir o rebre una forma diferent de la que té. La capacitat de la matèria d’ésser altra cosa en el futur. La fusta és en potència una taula, un banc, una cadira, una cullera, perquè té la capacitat d’adquirir la forma de totes aquestes coses. Acte (enérgeia): És la realitat actual de qualsevol substància i consisteix en la forma particular que hagi rebut la matèria; en altres paraules, sempre és conseqüència de l’actualització d’una potència.  Però, com s’explica el canvi d’un fenomen físic? Resposta: L’acte i la potència és el que fa possible el fenomen físic del canvi, en tant que la substància adquireix una nova forma per part de la matèria. Tot ésser està en acte de quelcom i té diferents potències. Això explica el dinamisme que regula el món. Conclusió: Qualsevol ACTIVITAT 2 1.EL PROBLEMA DEL CANVI EN ARISTÒTIL 2 TIPUS DE CANVI: ACCIDENTAL I SUBSTANCIAL LES 10 CATEGORIES ARISTOTÈLIQUES LES 4 CAUSES TELEOLOGISME e. 2 TIPUS DE CANVI: ACCIDENTAL I SUBSTANCIAL En el primer tipus de canvi (accidental), una substància canvia en alguna de les seves característiques. Un ésser humà envelleix, un arbre perd les seves fulles. Aristòtil diu que la substància, l'ésser humà o l'arbre, experimenta una transformació en alguna de les seves característiques, és a dir, en aquelles coses que són qualitats de la substància però que no són la seva essència. Un humà envellit és encara un humà. Un arbre sense fulles segueix sent un arbre. En el segon tipus de canvi (substancial), cosa que no era arriba a ser. L'exemple favorit d'Aristòtil és el de l'estàtua. Al taller de l'escultor es treballa amb bronze. Després, un dia, hi ha una estàtua del déu Apol·lo. Com explicar aquest procés? La resposta que dóna Aristòtil consisteix en la seva caracterització de les substàncies com compostos de matèria i forma.  F. LES 10 CATEGORIES ARISTOTÈLIQUES (10 tipus de canvis accidentals) Substància: com “arbre” o “cavall” Quantitat: com “dos metres”, “4 anys” Qualitat: com “blanc” Relació: “Doble”, “major” Lloc: “institut”, “Bar” Temps: com “ahir” “avui” Posició: “assegut” “acostat” Possessió: “Armat”, Desarmat” Acció: com “parlar”, “caminar” Passió: “ser cremat”, “ser tallat” ACTIVITAT 3 g. LES 4 CAUSES Aristòtil la fa servir el concepte “causa” per descriure tots els factors que han d'estar presents perquè s'origini alguna cosa, sigui de forma natural o artificial. Aristòtil destaca quatre causes: o Causa material: El substrat material que està fet una cosa, Ex: Marbre. o Causa formal: La idea o model amb la qual ha treballat l’artista per fer l’escultura. o Causa eficient: L’artista o productor de l’obra. o Causa final: El mòbil o objectiu ACTIVITAT 4 h. TELEOLOGISME «tot el El moviment, la vida, ha de que es venir d'algun principi, mou és perquè: mogut Per ell, la naturalesa té un per , una finalitat i alguna aquest impuls és intern a les coses mateixes. cosa». Aquest canvi, doncs, neix com a impuls del mateix subjecte. Les coses tenen la finalitat natural d’arribar a ser una altra cosa diferent del que eren sense deixar de ser el que són.  De les 4 causes la final és la que té més importància. El que ens està dient amb aquesta causa es que tot en la naturalesa té un fi. Tot en la naturalesa tendeix cap a una finalitat que és: millorar i perfeccionar-se. Per això, la llavor en potencia tendeix a ACTIVITAT 5  2. Cosmologia aristotèlica COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA PRIMER MOTOR IMMÒBIL  Segons Aristòtil el cosmos està dividit en dos mons: o Sublunar o terrestre: ▪ Format per la terra esfèrica està situada en el centre de l’univers. ▪ Imperfecte i corruptible ▪ Els 4 elements d’Empèdocles (aire, terra, aigua i foc) la componen. ▪ El moviment és rectilini i imperfecte o Supralunar o celeste: ▪ Format per la resta de planetes i esferes. ▪ És perfecte i incorruptible ▪ La compon l’element anomenat “Èter”, un cinquè  Primer motor immòbil Tots dos moviments necessita un motor que el produeixi. D’aquí dedueix l’existència d’un Primer Motor Immòbil. Aquest motor mou tot l’univers a través de l’esfera dels estels fixos. I es caracteritza per: Ser acte pur i forma pura: d’aquesta forma no s’ha actualitza mai i és primer motor immòbil sempre. Mou com a causa final: Tot l’univers es mou i es transforma per l’atracció i el desig d’aproximar-se a aquesta perfecció del PMI. És Causa suprema: Ja que és la primera causa de l’univers. És diví: no en el sentit cristià sinó en el sentit que està més enllà del mateix home, en el sentit suprem. ACTIVITAT 6