La Reproducció PDF

UNITAT 2: ​ ​ LA REPRODUCCIÓ 1.​ INTRODUCCIÓ Què en saps? Els éssers vius fan les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. Mitjançant la reproducció, els éssers vius donen origen a uns altres éssers vius semblants. Els animals ovípars, com els ocells i els...

UNITAT 2: ​ ​ LA REPRODUCCIÓ 1.​ INTRODUCCIÓ Què en saps? Els éssers vius fan les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. Mitjançant la reproducció, els éssers vius donen origen a uns altres éssers vius semblants. Els animals ovípars, com els ocells i els insectes, ponen ous. En els animals vivípars, com els mamífers, les cries es desenvolupen al ventre de la mare i neixen vives. -​ Com som les persones, ovípares o vivípares? Per què ho saps? Les persones canvien Les persones, al llarg de la nostra vida, passem per diverses etapes: la infància, l’adolescència, l’edat adulta i la vellesa. En la infància els nens i les nenes comencen alimentant-se de la llet de la mare, desenvolupen la dentadura i creixen contínuament. En l’adolescència el cos es prepara per ser adult. Tenen lloc molts canvis. En l’edat adulta el cos està totalment desenvolupat i a punt per tenir fills. En la vellesa surten arrugues, els cabells es tornen blancs, els ossos són cada cop més fràgils i els músculs perden força. - En quina etapa de la vida et trobes ara mateix? 2.​ REPRODUCCIÓ ASEXUAL i SEXUAL La reproducció és el procés que tots els éssers vius fan servir per assegurar la continuïtat de l’espècie corresponent. La reproducció pot ser de dues maneres: ​ asexual : copiant les característiques d’un sol individu. Pot ser de diverses maneres. Exemples: per espores (com els bolets), per fragmentació (com les estrelles de mar), la bipartició (com els bacteris) o la divisió de les cèl·lules del nostre cos durant el creixement. ​ sexual, combinant les caractéristiques de dos individus de l’espècie. 3.ELS CARÀCTERS SEXUALS 3.1. Què són els caràcters sexuals? És fàcil saber si una persona és home o dona. És possible gràcies als caràcters sexuals. Els caràcters sexuals són les diferències físiques que hi ha entre homes i dones. Hi ha dos tipus de caràcters sexuals: els primaris i els secundaris. ​ Els caràcters sexuals primaris són els òrgans reproductors.  ​ Els caràcters sexuals secundaris són les característiques físiques que no es relacionen directament amb la reproducció, però diferencien les dones i els homes. Per exemple, els homes tenen la veu greu, barba, una musculatura més desenvolupada i molt pèl al cos. Les dones, en canvi, desenvolupen mames, tenen la veu aguda, els malucs més amples i poc pèl al cos. 3.2 La pubertat Les persones neixen amb els òrgans sexuals, però aquests encara no estan madurs. Comencen a madurar a partir de certa edat, juntament amb els caràcters sexuals secundaris. La pubertat és l’etapa del desenvolupament de les persones en què madura l’aparell reproductor. S’inicia gràcies a unes hormones produïdes per la hipòfisi que arriben, a travès de la sang, fins als òrgans sexuals. Aleshores aquests òrgans maduren i produeixen les hormones sexuals. Aquestes hormones fan que es desenvolupin els caràcters sexuals secundaris. Una hormona sexual masculina és la testosterona. Es sintetitza als testicles i ajuda a desenvolupar les característiques sexuals masculines i a la producció d’espermatozoides. Una hormona femenina es la progesterona. Es produeix als ovaris i ajuda a desenvolupar els caràcers sexuals femenins, permet la menstruació i el part. El concepte d'hormona sexual masculina o femenina no és del tot exacte, ja que tant mascles com femelles secreten hormones dels dos tipus. Tanmateix, ho fan en quantitats diferents. Tant als nois com a les noies els comença a sortir pèl al pubis i a les aixelles, i es comencen a desenvolupar tots els caràcters sexuals secundaris. Les nenes comencen a experimentar aquests canvis a partir dels onze anys, abans que els nois, que ho solen fer a partir dels tretze. En aquesta etapa també es desenvolupa la personalitat, ja que els adolescents aprenen a decidir per ells mateixos. Més informació: Una qüestió d’hormones Als 25 anys, una quarta part dels homes perd cabells a la coroneta, la part més alta del cap, i als 80 anys gairebé tots estan parcialment calbs. En canvi, les dones pateixen calvície en un percentatge molt més baix. Les responsables d’aquesta caiguda dels cabells són les hormones sexuals, en concret la testosterona, una hormona molt abundant en els homes. Si l’home té una predisposició a la calvície, determinada plenament per factors de tipus genètic, el seu organisme transforma aquesta hormona en una altra, anomenada DHT, que encongeix els fol·licles capil·lars fins a provocar la caiguda i la desaparició dels cabells. 3.3 L’aparell reproductor femení L’aparell reproductor de la dona està format per diversos òrgans, anomenats òrgans genitals. Són els següents:  ​ Ovaris. Produeixen les cèl·lules sexuals femenines: els òvuls. També produeixen les hormones sexuals. ​ Trompes de Fal·lopi. Comuniquen els ovaris amb l’úter. ​ Úter. És un òrgan buit en què es desenvolupa el futur bebè durant l’embaràs. ​ Vagina. És el canal que comunica l’úter amb l’exterior. ​ Vulva. És la part externa de l’aparell reproductor. Està formada per dos plecs de pell, els llavis, que protegeixen l’orifici de la vagina. A la vulva també hi ha l’orifici de la uretra, pel qual s’expulsa l’orina. 3.4 L’aparell reproductor masculí L’aparell reproductor de l’home està format per diversos òrgans genitals. ​ Testicles. S’hi formen les cèl·lules sexuals masculines, els espermatozoides. També produeixen les hormones sexuals. ​ Conductes deferents. Condueixen els espermatozoides fins a la uretra. ​ Uretra. Duu els espermatozoides fins a l’exterior. També serveix per expulsar l’orina. ​ Glàndules. Són les vesícules seminals i la pròstata. Fabriquen el líquid que alimenta i transporta els espermatozoides. ​ Escrot. És la bossa de teixit que protegeix els testicles. ​ Penis. A l’extrem hi desemboca la uretra, que expulsa els espermatozoides a l’exterior. 4. LA FECUNDACIÓ La fecundació és un moment clau en la reproducció. I els protagonistes en són unes cèl·lules: les cèl·lules sexuals femenines i masculines. 4. 1. Les cèl·lules sexuals femenines Els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines, també anomenades gàmetes femenins. Són unes cèl·lules de forma esfèrica, força grans, ja que mesuren prop d’una dècima de mil·límetre. Els ovaris de les nenes contenen un gran nombre d’òvuls immadurs. Quan s’arriba a la pubertat, els òvuls comencen a madurar. Un cop al mes madura un òvul d’un dels ovaris. L’òvul surt de l’ovari, recorre les trompes de Fal·lopi, passa a l’úter i després s’expulsa a l’exterior. Al mateix temps, es forma un teixit que revesteix la cavitat interna de l’úter. Aquest teixit es desprèn uns dies després d’expulsar-se l’òvul produint una petita hemorràgia. Aquesta hemorràgia és la menstruació o regla i dura entre 3 i 5 dies. La menstruació es repeteix una vegada cada mes, aproximadament cada 28 dies. Quan les dones tenen al voltant de cinquanta anys, ja no maduren més òvuls i cessen les menstruacions. És la menopausa. 4.2. Les cèl·lules sexuals masculines Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals masculines, també anomenades gàmetes masculins. Són molt més petits que els òvuls i tenen una cua mòbil que els serveix per desplaçar-se. Els espermatozoides es formen als testicles contínuament, des de la pubertat. Els espermatozoides surten dels testicles i viatgen pels conductes deferents i la uretra per sortir a l’exterior. Durant el recorregut pels conductes deferents s’uneixen a les substàncies que fabriquen les vesícules seminals i la pròstata. Així es forma un líquid anomenat semen. El semen serveix de transport i aliment als espermatozoides. L’expulsió del semen a través de la uretra s’anomena ejaculació. 4.3. La fecundació La fecundació és la unió d’un òvul i un espermatozoide. Quan un òvul madura, passa de l’ovari a la trompa de Fal·lopi. Si durant el recorregut per la trompa troba un espermatozoide, es pot produir la fecundació. Perquè la fecundació sigui possible, el semen d’un home ha d’arribar a la vagina d’una dona. A continuació, els espermatozoides neden fins a arribar a les trompes de Fal·lopi. La unió de l’òvul i l’espermatozoide dóna origen a una cèl·lula anomenada zigot, que és la primera cèl·lula del nou ésser. Primer, el zigot es divideix i dóna lloc a dues cèl·lules, després a quatre, després a vuit, i així successivament, fins a formar una petita estructura arrodonida formada per moltes cèl·lules, l’embrió. L A partir del 2n dia de la decundacio aproximadament ja s’anomena embrió. L’embrió recorre les trompes de Fal·lopi i, uns dies més tard, arriba a l’úter i s’hi adhereix a la paret. Allà l’embrió continua creixent. 5. L’EMBARAS I EL PART 5.1 El desenvolupament de l’embrió Quan l’embrió s’adhereix a la paret de l’úter continua augmentant el nombre de cèl·lules que el formen. L’embrió es troba a l’interior d’una bossa que està plena d’un líquid que el protegeix, el líquid amniòtic. Rep els nutrients i l’oxigen de la mare a través de la placenta, un òrgan que es forma a l’úter. L’embrió s’uneix a la placenta pel cordó umbilical, per on passen diversos vasos sanguinis que transporten els nutrients i l’oxigen que necessita l’embrió. L’embrió va creixent i transformant-se: va canviant de forma i se’n van desenvolupant els òrgans. 5.2. El desenvolupament del fetus A partir de les 8 setmanes aproximadament, tots els òrgans de l’embrió estan formats excepte els pulmons, que encara no estan preparats per respirar. Des d’aquest moment, l’embrió rep del nom de fetus. El fetus continua madurant i creixent fins que cap als nous mesos, ha crescut i ha madurat prou per néixer. En aquest moment, el fetus està totalment format, mesura uns 50 centímetres i pesa al voltant d’uns 3.300 grams. 5.3. L’embaràs El període de la vida d’una dona que va des de la fecundació fins al naixement d’un bebè s’anomena embaràs i dura uns nou mesos. Durant l’embaràs, la futura mare experimenta diversos canvis. El primer és que es deixen de produir òvuls i per tant, cessen les menstruacions. A més, el ventre va augmentant de mida i la dona augmenta de pes. També augmenta el volum de les mames perquè es preparen per produir llet. Aquest canvi és produït per un canvi d’hormones (prolactina) que, de fet, és també un dels grans canvis. Durant l’embaràs, la futura mare ha de tenir cura de l’alimentació i no ha de consumir substàncies com ara alcohol o tabac. 5.4 El part Durant el part, el bebè surt a l’exterior a través de la vagina de la mare. Poc abans del part, es trenca la bossa que conté el líquid amniòtic. Tot aquest líquid surt per la vagina. Això es diu trencar aigües. La primera fase del part s’anomena fase de dilatació i és la més llarga. En aquesta fase s’obre a poc a poc la sortida de l’úter, perquè pugui tenir lloc el part. A més, els músculs involuntaris de l’úter es contrauen cada cert temps per expulsar el nadó. Després continua la fase d’expulsió, que és la sortida del nadó a través de la vagina. La mare ajuda a néixer el bebè empenyent amb força amb els músculs de l’abdomen. Després del naixement del nen o la nena, es talla el cordó umbilical. La cicatriu que queda en el nadó és el melic. El part acaba amb l’expulsió de la placenta. Aquesta fase s’anomena deslliurament. 5.5. La lactància Els primers mesos de vida, els nadons s’alimenten només de llet. Aquest període s’anomena lactància. La llet es produeix als pits de la mare després del part i mentre el nadó continua mamant. La llet materna és molt bona perquè conté tot l’aliment que el bebè necessita i, a més, conté defenses contra moltes malalties. També hi ha llet artificial, que és una llet de vaca modificada perquè puguin prendre-la els nadons.