Relació entre la tècnica i Robert Oppenheimer PDF

Relació entre la tècnica i Robert Oppenheimer. Lluna -Com ja sabem que amb la tècnica podem treure coses positives, però també negatives, i aquest cas n'és un. Gràcies a la tècnica (i un gran coneixement) es va aconseguir crear una bomba amb una explosió molt més gran a les que hi va haver abans, p...

Relació entre la tècnica i Robert Oppenheimer. Lluna -Com ja sabem que amb la tècnica podem treure coses positives, però també negatives, i aquest cas n'és un. Gràcies a la tècnica (i un gran coneixement) es va aconseguir crear una bomba amb una explosió molt més gran a les que hi va haver abans, però realment va ser ètic fer-ho? Va valdre la pena crear una arma tan potent i devastadora? Potser és un avenç molt gran en la tecnologia, en la química o en la física, però quina raó podria justificar el fet de construir una arma tan perillosa, que no només afecta els enemics, sinó també els innocents, i portar efectes secundaris negatius? Fins i tot el mateix creador, Robert Oppenheimer es va penedir de crear-lo, perquè es va adonar que era una arma massa poderosa per a la humanitat. Qui va ser? Rober Oppenheimer va ser un físic teòric nord-americà i professor de física de la Universitat de Califòrnia en Berkeley. Va néixer el 22 d’abril de 1904 en una família jueva rica i va morir el 18 de febrer de 1967 per un càncer d’esòfag. Obra científica principal Va participar en el projecte Manhattan en el que van desenvolupar les primeres armes nuclears de la història, durant la Segona Guerra Mundial. La primera bomba nuclear va ser detonada el 16 de juliol de 1945 en la prova Trinity. Durant la Segona Guerra Mundial, va liderar el laboratori de "Los Álamos" en Nou Mèxic, on se desenvolupar les bombes nuclears llançades en Hiroshima i Nagasaki. Oppenheimer va expressar moltes vegades la pena a la mort de víctimes innocents quan les bombes nuclears van ser llançades a Hiroshima i Nagasaki els dies 6 i 9 d’agost de 1945. Altres descobriments A part de la bomba nuclear, Oppenheimer també va treballar sobre la teoria d’electrons i positrons, la fusió nuclear i la primera predicció sobre l’efecte túnel. Amb els seus estudiants va fer grans contribucions a la teoria moderna com les estrelles de neutrons, els forats negres, la teoria quàntica, la teoria quàntica de camps i els raigs còsmics. Després de la segona guerra va ser director de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton. Estudis i trajectòria professional Alexia -Educació: Va estudiar física a la Universitat de Harvard, la Universitat de Cambridge i la Universitat de Göttingen, on es va doctorar sota la supervisió de Max Born. -Va ser professor a l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley abans de formar part del Projecte Manhattan. -Antes de su rol en el Proyecto Manhattan, trabajo en física cuántica y fue profesor en la Universidad de California, Berkeley. Vida personal i ideologia Alexia Des de petit, va destacar per la seva intel·ligència i interès per la ciència, la literatura i la filosofia. Es va casar amb Katherine "Kitty" Puening, amb qui va tenir dos fills, Peter i Toni. També va tenir una relació complicada amb Jean Tatlock, una dona que va marcar molt la seva vida. També, va tenir vincles amb persones del Partit Comunista li van causar problemes amb el Govern nord-americà a la guerra freda, que, afegit a què estava oposat a la creació de la bomba d’hidrogen i la seva amistat amb els comunistes antifeixistes de la Guerra Civil espanyola, va fer que l’any 1954 perdi el seu rol com a assessor al govern americà. Després d’ajudar a crear la bomba atòmica, va tenir molts dilemes morals sobre el seu ús. Els últims anys els va passar reflexionant sobre les conseqüències de la seva feina i va viure en certa manera apartat fins a la seva mort. Llegat El llegat de J. Robert Oppenheimer és complex i significatiu. Va liderar el desenvolupament de la bomba atòmica amb el Projecte Manhattan, canviant la història amb l'inici de l'era nuclear. Això va posar fi a la Segona Guerra Mundial, però també va provocar grans dilemes ètics pel seu ús en Hiroshima i Nagasaki. Després de la guerra, va reflexionar sobre els perills de les armes nuclears i va advocar pel control internacional d’aquestes. Tot i el seu prestigi científic, durant la Guerra Freda va ser acusat de tenir vincles amb comunistes i va perdre influència política. El seu llegat combina avanços científics importants amb una reflexió profunda sobre la responsabilitat ètica de la ciència i el seu impacte en la humanitat. Quan Oppenheimer va perdre la seva influència política va començar a ser vist d’una part com un exemple d’un científic immoral i de l’altra com un enemic dels Estats Units per la seva oposició a la creació de la bomba d’hidrogen. Va ser recordat com una figura tràgica amb moltes contradiccions que va lluitar amb els intel·lectuals d'esquerres per a controlar el tema de la bomba atòmica. Va inspirar i aparèixer en moltes obres modernes, com la Òpera Doctor Atomic de John Adams a l’any 2005, sent comparat com un Faust modern, però també va ser el subjecte de moltes biografies