TEORIA HRTV IMPRIMIR (2) PDF

TEMA 1: NAIXEMENT DELS MITJANS ELECTRÒNICS 1. Context Social principis del Segle XX ​ Segona onada de colonialisme, èxode rural, grans migracions cap a EUA i Canadà. ​ Transformacions socials: Ampliació del temps d'oci facilita el consum de nous mitjans. ​ Divisió cultural:...

TEMA 1: NAIXEMENT DELS MITJANS ELECTRÒNICS 1. Context Social principis del Segle XX ​ Segona onada de colonialisme, èxode rural, grans migracions cap a EUA i Canadà. ​ Transformacions socials: Ampliació del temps d'oci facilita el consum de nous mitjans. ​ Divisió cultural: ○​ Cultura Aristocràtica: Música clàssica, òpera. ○​ Cultura tradicional: Folklore ○​ Cultura il·lustrada: Teatre, exposicions, museística, concerts ○​ Cultura popular: Circ, màgia, fires. 2. Tecnologia ​ Transmissió hertziana: Telegrafia sense fils (TSF, 1896) i radiodifusió (1920). ​ Convergència tecnològica i neotecnologia: Integració de diferents tecnologies per crear nous productes ○​ Tipus de tecnologies: -​ NEO: Relacionades amb l’electricitat -​ PALEO: Basades en mecàniques tradicionals. ​ Invents clau: ○​ Telègraf (1844), Telèfon (1876): Comunicació inicial però limitada pel cablejat ○​ TSF (1896) I Radiodifusió (1920): Revolucionen la comunicació sense fils. Emmagatzemament vs Transmissió - Invents d’emmagatzemament ○​ Projector (1895) i fonògraf (1877): Permeten guardar continguts, com sons o imatges. - Invents de transmissió ○​ La ràdio esdevé el primer mitjà de transmissió massiva Factors clau perquè un invent s’adapti 1.​ Ús i acceptació social: El públic ha d’adoptar el nou mitjà. 2.​ Model de finançament: Empreses o governs han de garantir la viabilitat. 3.​ Interès polític: Especialment en temps de conflictes (ex. Primera Guerra Mundial). ​ Impuls després de la 1a GM: Primera ràdio als USA 3. Ús i acceptació social ​ Fets destacats i aplicacions inicials: ○​ Comunicació vaixell-vaixell, vaixell-costa (Impacte del Titànic 1912): La tragèdia posa de manifest la importància de la comunicació sense fils. ○​ Comunicació militar durant 1a GM: Tecnologia de la ràdio s’orienta cap a aplicacions militars que després s’adapten a ús comercial. ○​ Estats Units: -​ Lideratge en adaptar-se a l’economia política -​ Creixement espectacular del mitjà de la ràdio ​ Paper dels radioaficionats: ○​ Persones que estan aficionades per aquest nou invent i van començar a desenvolupar petites emissores, revistes i clubs de ràdio amateur. ○​ Van ser molt importants per aconseguir l’acceptació social del mitjà i van provocar que es seguís investigant sobre la tecnologia. 4. Política i legislació L’espectre electromagnètic és de tots. Per tant, no es pot utilitzar de manera lliure, sinó que ha d’haver un control ​ Control i propietat (Models de gestió de la ràdio): ○​ EUA: Model privat gestionat per empreses privades ○​ Europa Occidental: Model mixt (estat + empreses privades). ○​ URSS: Control absolut del govern (actualment desaparegut). ​ Finançament: ○​ Cànon sobre receptors (per als usuari)s ○​ Publicitat com a font d’ingressos per a les emissores ​ Cobertura: Estatal, Regional, Local, Exterior LEGISLACIÓ INTERNACIONAL La ràdio comença a ser regulada a escala internacional per tal de coordinar l’ús de freqüències electromagnètiques i evitar interferències. Això inclou conferències internacionals per establir normes d’ús, com la Conferència de Ràdio de Ginebra (1927).  ​ Cronologia bàsica de la legislació internacional. Del naixement fins els 50: 5. La ràdio com a mitjà de masses ​ D’invent a mitjà de masses Passos clau: 1.​ Projecte tècnic: Transformar els invent en tecnologies funcionals (transmissors, receptors) 2.​ Usos específics inicials: Aplicacions militars, marítimes i comercials 3.​ Rutines de producció i finançament: Establir una cadena de producció d’aparells i una programació consistent. Els primers a impulsar la ràdio van ser els fabricants d’aparells elèctrics, com Westing House. Aquesta empresa va veure el potencial comercial del mitjà, llançant ràdios al mercat i incentivant-ne l’ús, aconseguint la seva primera llicència el 1920. ​ Primera emissora comercial: KDKA (1920) a EUA (demostrar impacte social i comercial de la ràdio) ​ David Sarnoff i la ràdio com a mitjà massiu - Grans pioners - Va demostrar la capacitat de la ràdio per captar grans audiències amb una transmissió experimental d’un combat de boxa. Això va aconseguir reunir 200.000 oients, evidenciant el potencial d’aquest mitjà per arribar a les masses. ​ Expansió social i popularització: ○​ Primers públics: Urbanites amb poder adquisitiu. Amb la reducció de preus es va estendre a altres classes socials, adaptant els continguts a públics més diversos (notícies, programes educatius i entreteniment) ○​ Rutines d’emissió: Programes a hores fixes per fidelitzar audiències. 6. Els Primers Relats Continguts de la ràdio 1.​ Informatius: Notícies diaries serialitzades, adaptades al context cultural i polític de cada país. Incloien geografia, política i cultura, i eren pensats per reflectir les necessitats d’un públic urbà. (ESPAIS INFORMATIUS SERIALITZATS) 2.​ Formatius: Programes educatius i culturals per millorar la instrucció del públic 3.​ ENTRETENIMENT: Adaptació d’espectacles com teatre, cinema, circ i esport en format radiofònic. ​ El Vaudeville, amb actes diversos (cantants, còmics…), es va adaptar ràpidament al format radiofònic. Això incloïa retransmissions d’espectacles en directe o adaptacions al medi sonor. ​ Música: Popular (jazz, Tin Pan Alley…) vs culta i patriòtica ​ Ràdio participativa: Formats que fomentaven la interacció amb el públic: ○​ Pagament d’una quota o cànon ○​ Publicacions i cartes enviades pels oients. Aquest model va evolucionar cap als concursos radiofònics, on els participants podien guanyar premis, consolidant la implicació de l’audiència. ​ Ficció radiofònica: (Comèdia radiofònica, adaptació teatral i Soap Opera) La comèdia radiofònica va tenir un gran impacte gràcies a la fidelització de l’oient mitjançant: ○​ Programació regular: Emissions a la mateixa hora per generar hàbits d’escolta ○​ Serialitat: Continuïtat narrativa o personatges recurrents que mantenien l’interès. ○​ Integració de la indústria fonogràfica: Cantants còmics van gravar discos, introduint-los al mercat de ràdio i fonogrames. Això va fer que molts fossin protagonistes de programes radiofònics. ○​ Recursos sonors: La tecnologia va permetre enriquir el contingut amb efectes gravats (ex: campanes en escenes dramàtiques) ○​ Personatges recurrents: Els còmics creaven rols reconeixibles que connectaven emocionalment amb l’audiència. ○​ Cançons humorístiques: Eren un format mixt entre música i monòleg, afegint varietat i atractiu. 7. La Televisió La televisió neix com a evolució tecnològica que combina transmissió d'imatges i àudio: 1.​ Primers avenços ○​ Telenografia: Transformació de les imatges fixes en punts i línies per a la transmissió ○​ Conversió elèctrica-llumínica: Clau per donar percepció de moviments 2.​ Estàndards tècnics: Imatges amb 625 línies i 25 fotogrames x segon 3.​ Dues tecnologies ○​ Televisió mecànica: Limitada en definició (John Baird i va contribuir David Sarnoff) ○​ Televisió elèctrica: Amb millor qualitat i definició, va acabar dominant 4.​ Acceptació inicial: Als anys 30, pocs països occidentals tenien TV operativa, només fase experimental -​ Problemes inicials: Pocs receptors, escassetat de contingut i manca de regulació Propaganda política: Governs van veure el potencial propagandístic de la TV: ​ JJOO de Berlín (1936): El règim nazi utilitza la televisió per demostrar el poder polític Influència de la ràdio en el naixement de la televisió: La ràdio va preparar el camí per a la televisió ​ Treballadors: Els primers treballadors de la TV provenien de la ràdio ​ Contingut: Molts programes de televisió inicials eren adaptacions d’audiodescripcions de ràdio ​ Cada país, depenent del seu model polític, crearà el seu propi model de TV Ràdio i TV després de les guerres mundials ​ Ràdio després de la 1GM -​ La guerra va frenar els avenços comercials en comunicació sense fils, però va accelerar les aplicacions militars. -​ Després del conflicte, la ràdio es va expandir ràpidament com un mitja de masses, liderat per innovacions tecnològiques dels EUA ​ TV després de la 2GM -​ Igual que la ràdio, els avenços en TV es van aturar durant la guerra. -​ Després del conflicte, els EUA es van convertir en el líder en producció i desenvolupament televisiu, no perquè fossin els primers, sinó perquè tenien els recursos i la infraestructura per prosperar més rapidament TEMA 2: ESTATS UNITS - MODEL HEGEMÒNIC 1. La Network Era: l’època dorada de la ràdio Model diferenciat. La iniciativa després de la 1GM (o 2GM???) ​ RCA i Marconi ○​ RCA (Radio Corporation of America) es va establir com una de les empreses líders en radiodifusió i televisió. ○​ Fundada a partir de Wireless Telegraph Company of America, es va centrar en comercialitzar els avenços de la radiodifusió. ​ Cultura dominant i racisme ○​ En una societat amb racisme profund, Hollywood es va establir com un pilar cultural, promovent un punt de vista majoritàriament blanc i dominant. ○​ L’esport es va consolidar com un element clau en els continguts radiofònics i televisius. *Entre el 1919-1926 hi ha moltes millores en els aparells de ràdio. ​ Debat sobre la comercialització de l’espectre radioelèctric: ○​ Tot i que l’espectre era públic, va sorgir la controvèrsia sobre si privatitzar- lo o mantenir-lo com un recurs controlat per l’estat. Les primeres emissions ​ KDKA: Va ser la primera emissora comercial d’EUA, amb un impacte directe en la política ○​ Exemple: Va jugar un paper crucial en la victòria d’un candidat republicà, demostrant el poder d’influència de la ràdio en la societat. ​ Les emissores es van centrar en promoure una cultura comuna i un llenguatge uniforme per a tota la població. ​ Això va ajudar a consolidar el país, però no va abordar desigualtats de raça, gènere o classe social. ​ Tot i la promesa d’unificació, no hi havia igualtat social real. Les barreres racials i econòmiques continuaven marcant diferències profundes. El concepte de "Public Interest" ​ Unificació cultural i lingüística: ○​ Les emissores es van centrar en promoure una cultura comuna i un llenguatge uniforme per a tota la població. ○​ Això va ajudar a consolidar el país, però no va abordar desigualtats de raça, gènere o classe social. ​ Limitacions del model: Tot i la promesa d’unificació, no hi havia igualtat social real. Les barreres racials i econòmiques continuaven marcant diferències profundes. Network era Cadenes en obert dels EUA 1. NBC: Primera gran cadena nacional amb un sistema centralitzat de producció. 2. CBS: Competència directa de NBC amb un enfocament en produccions de qualitat. 3. ABC: Neix com a escissió de NBC i es consolida com una alternativa. 4. PBS: Xarxa pública enfocada en continguts educatius i culturals. 5. FOX: S’incorpora més tard, competint amb formats més moderns i comercials. 6. CW: Focalitzada en audiències joves amb continguts de drama i entreteniment. Interès empresarial en la ràdio als EUA ​ Empreses implicades inicialment: 1.​ Radio Group: Empreses relacionades amb l’espectre radioelèctric. 2.​ Companyies telefòniques: Com AT&T, que buscaven unificar les emissores utilitzant línies telefòniques. ​ AT&T i la unificació radiofònica ○​ Va establir la seva pròpia xarxa connectant emissores de Nova York i Boston mitjançant línies telefòniques. ○​ Basada en el concepte d'economia d’escala: Com més gran és la producció, menor és el cost unitari. Sistema de finançament i expansió ​ Sistema brillant: L’espectre radioelèctric es venia a canvi de diners. Això​ obligava les emissores a buscar patrocinadors per finançar programes. ​ Impacte dels patrocinadors: Va permetre incloure elements costosos, com orquestres, però també va generar dependència del finançament privat. Red i Blue Network ​ Diferències entre les xarxes: ○​ Red Network: Alts pressupostos per a entreteniment i música. ○​ Blue Network: Pressupost més modest, amb programes informatius i​ culturals ​ Creació de la NBC (1926): ○​ Va néixer quan AT&T va vendre la seva divisió a RCA. NBC va unificar la Red i la Blue Network sota la direcció de David Sarnoff. Creació de la CBS (1927) ​ Va sorgir com una emissora independent que es va associar amb altres emissores. ​ Va tenir dificultats inicials a causa del domini de la NBC, però es va consolidar com una competidora clau en el mercat radiofònic. Monopoli i regulació (FCC) ​ Federal Radio Commission (1927): Creat per controlar la concentració de​ continguts en poques cadenes. ​ Federal Communications Commission (FCC, 1934): ○​ Successora de la FRC. Encara actua com a organisme regulador. ○​ Va exigir que les emissores equilibrin continguts comercials i d’interès​ públic. Crítica i dissolució de monopolis ​ Mutual Broadcasting System (MBS): Fundada el 1934 com una alternativa​ corporativa a la concentració del mercat. ​ Conflicte amb la NBC: ○​ El 1938, la MBS va denunciar la concentració del Prime Time radiofònic per part de la NBC (97%). ○​ El 1942, la FCC va obligar la NBC a vendre la Blue Network, d’on va sorgir l’ABC. Naixement de la NPR (1967) ​ National Public Radio: Primera gran cadena pública dels EUA, creada per oferir continguts educatius i culturals alternatius a les cadenes comercials. Network era: Estètica Impacte econòmic: Tot i que el crac del 29 de Wall Street va tenir greus conseqüències econòmiques, la ràdio no va patir tant com altres indústries. Això va permetre que la ràdio continués creixent i es consolidés com un mitjà important en la societat americana. Hollywood i la Ràdio ​ Influencia de Hollywood: La creació de Hollywood va afavorir el desenvolupament de la ràdio i la televisió als Estats Units, molt més que a Europa. Moltes de les estrelles que van començar a la ràdio es van traslladar al cinema. Variety Show: L'Adaptació del Vodevil ​ Origen i format: Els primers continguts radiofònics incloïen espectacles en directe com el vodevil, que es van adaptar a la ràdio. Aquest format incloïa còmics, cantants i altres artistes que actuaven en viu. ​ Evolució: El Variety Show va ser l’adaptació de l’espectacle de vodevil a la ràdio, on s’utilitzaven els mateixos recursos per entretenir l’audiència. ​ Innovació d’Eddie Cantor: Va introduir el concepte de portar públic a la ràdio, incorporant elements sonors com els riures i els aplaudiments per fer l'espectacle més interactiu i entretingut. Gèneres Musicals a la Ràdio El Jazz ​ Origen i evolució: El jazz va sorgir com una forma de rebel·lió dins la comunitat negra, i tot i que les elits el consideraven música "diabòlica", es va popularitzar ràpidament a través de la ràdio. ​ Importància cultural: El jazz va tenir un gran impacte en la música de la ràdio, oferint una nova sonoritat i estil musical que va atraure una audiència molt diversa. Croners ​ Definició: Els croners eren cantants que interpretaven cançons amb un to íntim i proper al micròfon, creant l'efecte de proximitat (proximity effect). Aquest estil va captivar l’audiència a través de la seva sensibilitat i proximitat emocional. Tin Pan Alley ​ Indústria discogràfica: Durant els anys 20, la indústria musical es va centrar en la venda de partitures i discos. La Tin Pan Alley era el centre de la composició de cançons populars amb estructures fàcils de recordar.  ​ Característiques musicals: Aquestes cançons estaven dissenyades per ser ràpidament memoritzades pel públic. Un exemple famós seria "Somewhere Over the Rainbow". ​ Venda de partitures: Quan algú comprava una partitura, podia aplicar-la a altres cançons, ja que seguien una estructura similar. Això va ajudar a expandir el mercat musical. La Ràdio a les Zones Rurals Farmers Radio ​ Ràdio rural: A Estats Units, les emissores de ràdio rurals (especialment dirigides als agricultors) van jugar un paper fonamental a l’extensió de la ràdio a les zones més remotes. Van crear xarxes de cablejat que permetien que fins als pobles més petits poguessin escoltar la ràdio. ​ Popularització del Country: Aquest tipus de ràdio va contribuir a la difusió del country, un gènere molt popular a les zones rurals. La Ficció Radiofònica​ Els Inicis de la Ficció Radiofònica ​ Adaptacions i influències: La ràdio es va inventar com una adaptació de molts continguts ja existents, com les representacions teatrals i el cinema. La serialitat narrativa ja existia en el cinema mut, però la ràdio va permetre una nova forma d’interacció amb l’audiència. ​ Metadiscurs i interacció: A la ràdio, la interacció amb l'audiència era una característica important, ja que molts programes eren en directe, creant un metadiscurs que en alguns casos, com el programa "Sálvame", es manté en la televisió actual. La Sitcom Radiofònica ​ Amos and Andy: Considerats els pares de la sitcom radiofònica. Aquests dos personatges van començar com una imitació dels estereotips afroamericans, però van aconseguir un gran èxit, i van passar a ser un programa de ràdio d’èxit amb els mateixos personatges. ​ Característiques de la sitcom: ○​ Parella còmica: Els dos personatges eren molt diferents entre si, creant contrastos còmics. ○​ Escenari únic: Les situacions es desenvolupaven en un únic espai, com un club. ○​ Personatges estancs: Els personatges no evolucionaven, mantenint sempre les mateixes característiques. Radio teatre ​ Adaptacions i transmèdia: El radio teatre sovint es basava en obres literàries i, com en el cas de la televisió actual, incloïa conceptes transmèdia. Aquest gènere permetia portar obres literàries a la ràdio i va donar peu a diversos tipus de serialitat, com: ○​ Episòdics: Cada episodi té un cas independent, encara que pot seguir una trama general (ex: Black Mirror). ○​ Serials: Els episodis estan interconnectats i continuen una trama que es desenvolupa al llarg de la sèrie. ​ Gèneres populars: Entre els gèneres més comuns a la ràdio es trobaven la comèdia, el drama, el thriller i el western. Grups i Emissores de Teatre ​ Orson Welles i Lux Radio Theatre van ser importants figures i grups que van contribuir a l'expansió i la qualitat del radio teatre a l’època. Radio Feature ​ Recreació de fets històrics: Aquest format radiofònic es basava en la recreació de fets històrics, generalment dirigits a públics més selectes i de classe mitjana- alta. Aquests programes buscaven recrear esdeveniments passats de manera realista. El Western a la Ràdio ​ Popularització del gènere: A mesura que la ficció radiofònica creixia, el western es va convertir en un dels gèneres més populars, especialment entre l'audiència masculina. El Misteri ​ El poder de l'àudio: Els programes de misteri a la ràdio feien un ús destacat de l’àudio per generar suspens, aprofitant el poder imaginatiu de l’audiència. L’absència d’imatges obligava els oients a crear les seves pròpies representacions mentals, incrementant l'impacte de la història. Daytime: Programació dirigida a les dones ​ Dones com a target: Als anys 30 i 40, les dones no treballaven fora de casa, però tenien el control de la compra dels productes que es promocionaven a la ràdio, ja que eren elles qui gestionaven els diners a la llar. Això va portar a una programació matinal dirigida a elles, amb continguts pensats per a aquest sector. Daytime Women’s Serial Dramas (Soap Operas) ​ Tipologia de programa: Es va crear un gènere de serials dramàtics matinals anomenats soap operas, que eren programes curts, entre 25 i 30 minuts, destinats al públic femení. ○​ Temàtiques: Històries d’amor, patiment i dinàmiques familiars. ○​ Ubicacions: Sovint ambientades en entorns rurals o exòtics per atraure l’interès de l’audiència. ○​ Narrativa: La trama es desenvolupava lentament, amb narratives contínues i sense fi, mantenint l’interès de l’audiència a través de diversos episodis. ○​ Múltiples trames: Hi havia diverses subtrames que es desenvolupaven simultàniament. ○​ Personatges femenins: La presència de dones era notable, amb personatges centrals en cada història. ○​ Ús de la música: S’usava de manera dramàtica per intensificar les emocions i crear un vincle emocional amb l’audiència. Daytime Talks ​ Temes tractats: Aquests programes estaven centrats en temes com la bellesa, drames emocionals i altres qüestions relacionades amb la vida quotidiana de les dones. ​ Orígens: Van sorgir com una adaptació dels magazines matinals, que combinaven entrevistes, consells i música d’acompanyament. ​ Figura destacada: McBride va ser una figura molt important en aquest tipus de programes, aportant un gran impacte en la forma en què es tractaven certs temes a la ràdio. Altres Formats Radiofònics Populars Periodisme Radiofònic ​ Accés a la política: El periodisme radiofònic va començar a ser una via d'entrada a l'àmbit privat de la política, permetent que els oients tinguessin accés a notícies i debats polítics directament des de les ones. ​ Funció social: La ràdio va contribuir a la difusió de la informació política, connectant el públic amb l'actualitat d’una manera immediata i accessible, i fins i tot va començar a influir en l'opinió pública. Concursos ​ Atractiu del concurs: A l’audiència li agradava sentir la interacció de persones com elles contestant preguntes i guanyant premis. Això va fer que els concursos es fessin molt populars a la ràdio. ​ Tipus de concursos: ○​ Quiz: Programes de preguntes i respostes, on els participants responien​ a preguntes de coneixement general. ○​ Game Show: En aquest format, els oients escoltaven fragments d’una cançó i havien d’endevinar-ne el títol. ○​ Bromes de càmera oculta: Programes humorístics que jugaven amb la sorpresa i la reacció espontània dels participants. Esports ​ Emoció a l’esport: La ràdio va jugar un paper fonamental en la retransmissió d’esdeveniments esportius, especialment en la transmissió en directe. La ràdio permetia una immediatesa que augmentava l’emoció de l’esdeveniment. ​ Locució esportiva: Els locutors havien d’aprendre a transmetre emoció a través de la seva veu per mantenir l’interès de l’audiència, fent de la locució un art en si mateix. ​ Emissions nocturnes: Moltes retransmissions esportives es feien durant la nit, ja que sovint els esdeveniments esportius internacionals coincidien en horaris que afectaven la programació habitual de ràdio. ​ Conflicte d’interessos i drets: Els drets de transmissió sovint creaven conflictes, ja que si un esdeveniment esportiu era en directe, els programes previstos per a aquella hora s’havien de suspendre, la qual cosa afectava la programació regular de la ràdio. 2. “Video killed the radio stars”. Quan entra la televisió als US Canvi del Model de Ràdio a Televisió ​ Mass Media i Experiència Prèvia: A diferència dels inicis de la ràdio, quan encara no existia la noció de mass media, amb la irrupció de la televisió ja es tenia experiència prèvia en mitjans massius. Això facilita la transició i acceptació del nou mitjà. ​ Interès Comercial: Amb l'aparició de la televisió, l’interès comercial va augmentar considerablement, ja que les empreses van començar a veure el potencial de la televisió com a plataforma publicitària.​ Condicions a EE.UU. per a l'èxit de la TV ​ Indústria Radiofònica Ben Assentada: Als Estats Units, la indústria de la ràdio estava ja molt ben consolidada, la qual cosa va facilitar l’adopció de la televisió com a mitjà. Les networks de ràdio van ser les que van dominar la indústria, aprofitant l'estructura ja existent per expandir-se a la televisió.  ​ Indústria Cinematogràfica (Hollywood): A més, la indústria cinematogràfica de Hollywood ja estava molt ben establerta, cosa que també va ser un element clau per al desenvolupament de la televisió, ja que la capacitat de producció de contingut de qualitat va ser essencial per a l'èxit de la nova plataforma. Guerra entre Hollywood i les Networks per Controlar la TV ​ Conflicte de Poder: Va començar una guerra entre Hollywood i les networks per controlar el nou mitjà de la televisió. Hollywood volia mantenir el monopoli sobre el contingut audiovisual, mentre que les networks volien dominar la distribució de continguts a través de la televisió. ​ Guanyen les Networks: En aquesta disputa, van ser les networks les que finalment van guanyar el control de la televisió, ja que ja tenien l’experiència prèvia en la gestió de continguts i distribució a través de la ràdio. ​ Suport de la FCC: La FCC (Federal Communications Commission) va donar suport a les networks, facilitant així que aquestes s’imposessin sobre les altres competències. Regulació de les Frequències de TV per la FCC ​ VHF (Very High Frequency): La FCC va establir que les emissions de televisió s’havien de realitzar a través de la VHF, una franja de freqüències que limitava el nombre de canals disponibles. Aquest congelament de les freqüències va fer que només un nombre reduït d’emissores poguessin operar, la qual cosa va beneficiar les grans networks establertes. ​ Llicències de les Networks: Les networks de ràdio van ser les que van obtenir les poques llicències disponibles per a la televisió, cosa que va consolidar encara més el seu domini en aquest nou mitjà. Les Principals Networks de Televisió als EE.UU. ​ NBC (National Broadcasting Corporation): Va ser una de les primeres a entrar​ en el sistema de televisió als Estats Units, aprofitant la seva trajectòria a la ràdio. ​ CBS (Columbia Broadcasting System): També va ser una de les primeres networks a adaptar-se a la televisió i va jugar un paper fonamental en els seus inicis. ​ ABC (American Broadcasting Company): Aquesta companyia també va aconseguir entrar en el sistema televisiu, completant el grup de grans networks de l’època. Els relats televisius: Variety Show La gran protagonista: La ficció ​ Anthology Live Dramas ○​ Guions originals, direcre, 30 a 60 min, pocs personatges, decorats modestos, certa crítica social, plans curts i travelling ○​ Prenen de la ràdio: forma de producció, efectes sonors, música, figura del narrador ○​ Prenen del cinema: Cast, estils de càmera ○​ Prenen del teatre: Dissenys sets, tècniques d’actuació, adaptacions literàries (De NY a Hollywood?????) ​ Half-hour filmed episodic drama series ○​ Network and Majors → Imatge de marca, cast and crew, acord global, arxiu, exportació ○​ Més barats, menys atzar, target prioritari, control temes ​ Soap Operas ○​ Evolució de la ràdio a la televisió: Les Soap Operas van ser adaptades de la ràdio a la televisió, mantenint una gran similitud en la seva estructura narrativa: amors impossibles, trames dramàtiques i sense fi. ○​ Emissió en directe fins als anys 70: Originalment, les Soap Operas es van emetre en directe a la televisió, amb una durada de 15 minuts i emissions diàries. ○​ Exemples famosos: Alguns dels exemples més emblemàtics van ser "As the World Turns" (1956-2010) i "The Guiding Light" (1952-2009), que van ser part de la història de la televisió diària. ​ Made for TV movies ○​ Popularitat als anys 60: Les TV Movies es van fer molt populars durant els​ anys 60 com a resposta als costos elevats de les pel·lícules de cinema. ○​ Cost més baix: Les TV Movies eren més econòmiques, ja que les pel·lícules de​ cinema tradicionals eren massa cares per a les Networks de televisió. ○​ Producció per la indústria cinematogràfica: Encara que eren produïdes per la indústria del cinema, les TV Movies es feien amb un pressupost més baix, amb actors menys coneguts i històries més sensacionalistes. ○​ Durada i Prime Time: Tenen una durada aproximada de dues hores i s'emetien principalment en el Prime Time. ○​ Drets de propietat: Les Networks tenien els drets de les pel·lícules, permetent la seva comercialització posterior. ○​ Star System: Les TV Movies van donar lloc a la creació d’un Star System de televisió, on els actors que treballaven en aquestes pel·lícules van guanyar notorietat. ○​ Temes de la societat: Les TV Movies sovint tractaven temes socials com biopics, històries morboses o sensacionalistes per atreure audiència. ○​ Steven Spielberg: Un dels directors més coneguts, Steven Spielberg, va començar la seva carrera amb una TV Movie. ○​ Recuperació a les plataformes de streaming: A partir dels anys 80, el format va experimentar un canvi, i actualment les TV Movies han experimentat un renaixement amb les plataformes de streaming. ​ Altres: Mini series ○​ Recuperació de temes de les TV Movies: Les Mini Series es van basar en temes tractats a les TV Movies, però amb més profunditat i estructura serialitzada. Cada Mini Series es presenta com una pel·lícula dividida enepisodis. ○​ Popularitat i declivi: Van ser extremadament populars en els anys 70 i 80, però van començar a decaure perquè aquest tipus de producte només aconseguia atendre l'audiència durant un temps reduït.  ○​ Renéixer a les VOD: Actualment, les Mini Series han renascut a les plataformes de VOD (Video On Demand), on segueixen sent un tipus de producte molt demandat, amb èxits com "Chernobyl" o "The Queen’s Gambit". ○​ Producció a Europa: Les Mini Series també es van produir a Europa durant un temps, tot i que la seva popularitat no va ser tan gran com als Estats Units. ​ Serials ​ Producció als anys 80: A partir dels anys 80, es van començar a produir serials​ específicament per al Prime Time, amb episodis de 50 minuts de durada. ​ Format i popularitat: Els serials es van emetre setmanalment i van ser molt​ populars fins als anys 90. ​ Declivi i recuperació: Van començar a decaure amb el temps, ja que aquest format estava associat a narratives amb continuïtat que van perdre audiència. Tanmateix, es van recuperar en certa mesura a partir de 2004, tot i que no mantenien la mateixa dinàmica (ja no eren narratives sense fi). Teen Soap ​ Focalització en el públic jove: Els Teen Soap van ser una versió de les Soap Operas orientada al públic adolescent, amb temes més propers a les preocupacions juvenils com les relacions sentimentals i la identitat. Informatius ​ Papel important de la televisió: A mesura que la televisió es va consolidar com un mitjà massiu, va començar a jugar un paper fonamental en la informació, convertint-se en el principal canal per la difusió de notícies. ​ Traspàs dels programes informatius de la ràdio a la televisió: Molts dels programes informatius de la ràdio es van adaptar a la televisió, ajudant a establir els informatius televisius com una part integral de la programació diària. ​ Cobertura en temps real: Un exemple destacat va ser l’emissió en directe, el 1949, de l'incident d’una noia que va caure en un pou, i la televisió va seguir l'esdeveniment durant 27 hores, marcant un precedent per a la cobertura de notícies en temps real. Altres Esports ​ Èxit dels esports a la televisió: Els esports van adquirir una gran fama en la televisió, ja que el seu visionat en directe permetia transmetre emocions que no es podien percebre en altres formats. ​ Reptes tècnics: La televisió va haver d'afrontar importants reptes tècnics per cobrir esdeveniments esportius, ja que requerien una cobertura audiovisual de qualitat i una gran coordinació. ​ Inversió en investigació tècnica: Es van fer grans avenços en els departaments tècnics de les cadenes per poder oferir una experiència de qualitat als espectadors de programmes esportius.​ Game Shows ​ Popularització dels Game Shows: Els Game Shows es van popularitzar massivament a la televisió, convertint-se en una part essencial de la programació. La reacció de la ràdio a la televisió: canvi en el model de negoci Situació de la Ràdio als anys 50 ​ Declivi de la ràdio: La ràdio va començar a experimentar un declivi en l’era de la televisió. Es va tornar més local i va perdre audiència, en gran part perquè la televisió oferia més continguts visuals. ​ A principis dels 50, un senyor en un bar, on hi havia una JukeBox, el senyor veu que encara hi haver moltes cançons, la gent sempre escolta les mateixes. Per tant agafa les 40 cançons més escoltades i fa una emissora on sempre sonen aquestes cançons més escoltades. ​ Musicalització i èxit del Rock and Roll: A principis dels 50, la ràdio va passar per un procés de musicalització, amb èxits com el rock and roll, que va atraure una nova audiència jove. ​ Transistorització: La ràdio va transistoritzar-se, el que va permetre que es pogués escoltar en cotxes, ampliant així els Prime Times de la ràdio, ja que la seva audiència va augmentar considerablement en moviment. I LA TELEVISIÓ… Adaptació de la Ràdio als Canvis (Finals dels anys 50 / Inicis dels 60) 1.​ Canvi en el model de negoci: ○​ Desaparició del model de patrocini: A finals dels anys 50 i principis dels 60, el model de patrocini a la ràdio comença a fallar. Els programes de televisió esdevenen més cars i hi ha censura en alguns continguts, afectant la llibertat d'expressió en els mitjans. ○​ Com a resposta, les emissores passen a vendre espais intermitjos durant la programació. Aquest canvi permet als anunciants comprar espais específics en lloc de patrocinar programes complets, un model que es va popularitzar a mesura que la televisió guanyava terreny. 2.​ Les Networks prenen el control de la programació: ○​ Les networks de televisió, que ja tenien el control de la programació, comencen a afavorir el naixement de productores independents. Algunes d’aquestes productors provenen de les agències de publicitat, que es converteixen en actors clau en la creació de continguts televisius. ○​ A mesura que les networks prenen el control de la programació, comencen a veure-la com un tot, en comptes de tractar cada programa de manera independent. Això porta a una creació d'un flux de programació continu, pensant en l'audiència que està disponible en cada moment del dia i intentant crear una "línia narrativa" que tingui un sentit per als espectadors. 3.​ Segmentació de les audiències ○​ Les emissores comencen a segmentar les audiències, és a dir, analitzen quines edats o quins grups de persones són més propensos a veure determinats tipus de programes en determinades hores del dia. Això permet als anunciants dirigir els seus missatges a públics específics segons les seves característiques.  4.​ Naixement del rol programador ○​ En aquest context, sorgeix el rol del programador, una figura encarregada de dissenyar la graella de programació, intentant equilibrar la demanda dels anunciants i la creació de continguts atractius per a l’audiència. 5.​ Impacte de les VODs: ○​ Amb l’aparició de les plataformes de VOD (Video On Demand), el rol del programador comença a desaparèixer, ja que els algoritmes són els que s’encarreguen de personalitzar la programació i recomanar continguts a l’usuari. Evolució de la Televisió: El Paper dels Anunciants i els Nous Models Els anunciants i el share de la TV (Anys 70): ​ A principis dels anys 70, els diners dels anunciants depenen totalment del share i del ràting dels programes, és a dir, la proporció d’audiència que segueix un programa en comparació amb altres competidors. ​ Amb aquesta influència dels anunciants, els programes de televisió comencen a allargar-se per permetre més espais publicitaris. Això porta a una gran comercialització de la programació, i també incrementa l'interès en l’estudi de les audiències, que es converteix en una eina clau per optimitzar els ingressos. L'Inici de la Televisió per Cable 1. Televisió per antenes terrestres i la necessitat del cable (Finals dels 40 i 50): ​ A finals dels anys 40 i 50, la televisió tradicional es transmetia per mitjà d'antenes terrestres, però els Estats Units, per la seva mida geogràfica, tenien dificultats perquè la senyal arribés a tot el país de manera eficaç. ​ Per resoldre aquest problema, algunes empreses comencen a fer arribar la senyal per cable, i en un futur, la senyal via satèl·lit també guanyarà força. Un exemple d’aquesta evolució és HBO. 2. Sorgeixen els vídeo-clubs: ​ Els vídeo-clubs es converteixen en una nova forma de consum de continguts. Algunes cadenes de vídeo-clubs decideixen començar a oferir continguts a domicili, sense que els usuaris hagin de desplaçar-se físicament. Aquesta idea evolucionarà més tard amb l’aparició de plataformes com Netflix, que porten el contingut a les cases a través d’Internet. 3. Declivi de la TV per cable i l'auge de les VODs: ​ Aquesta nova forma de consum de continguts fa que els usuaris comencin a descartar la TV per cable i es decantin per serveis de subscripció com les VODs. Aquest canvi a les plataformes de streaming esdevé el model dominant a mesura que els espectadors busquen més flexibilitat i menys dependència de les graelles fixades de la televisió per cable. PBS (Public Broadcasting Service) 1. Creació de PBS (1967): ​ PBS és un servei de televisió pública creat l'any 1967 als Estats Units. Comença a operar oficialment a 1970. ​ PBS es compon de networks d’emissores locals que ofereixen programació pública de manera descentralitzada, amb l’objectiu de garantir l'accés a continguts educatius i informatius per a tota la població, independentment de la seva ubicació geogràfica. TEMA 3: EL MODEL EUROPEU Desenvolupament de la Ràdio a Europa 1.​ Els inicis de la ràdio a Europa: ​ La ràdio no es desenvoluparà fins al període d'entre guerres. Durant aquest temps, no només es desenvolupa el mitjà, sinó que també es crea un model que s'orienta cap a la proposta de servei públic. ​ En països com UK, França, Bèlgica, als anys 20, el model de ràdio implica la creació d'un organisme governamental que regula el mitjà, garantint que sigui accessible a tota la població i que compleixi una funció social. 2.​ Estatalització de la ràdio: ​ Durant el període d'entre guerres, es produeix un procés de estatalització de la ràdio, és a dir, els estats prenen el control i la regulació dels mitjans per evitar influències comercials excessives i garantir una programació de qualitat per a tots els ciutadans. 3.​ El model de la BBC: ​ El model de la BBC es converteix en referència per a la resta de països europeus. Inicialment, la BBC depèn de la Post Office per al seu finançament i control, un model que implica la regulació governamental. ​ Els britànics consideraven que el model americà de ràdio era caòtic i vulgar, ja que es dirigia a un públic generalista i amb menys continguts culturals. En canvi, la BBC tenia una missió cultural i educativa, amb l'objectiu de culturitzar la població. 4.​ Jonh Reith, el fundador de la BBC: ​ John Reith va ser el fundador de la BBC i va associar l’interès de la ràdio amb el poder polític i social. Reith creia fermament que la ràdio havia de ser un mitjà per educar i informar la gent, adoptant una postura paternalista envers l’audiència. 5.​ La programació durant la II Guerra Mundial: ​ Just abans de la Segona Guerra Mundial, la BBC ja tenia un servei informatiu de gran prestigi, però els soldats britànics preferien escoltar radios d’altres països perquè consideraven que la BBC era massa avorrida. Aquest fet va forçar la BBC a modificar la seva programació per intentar recuperar l'audiència. ​ Durant la guerra, la BBC va crear programes orientats a les dones treballadores, com "Workers' Wonders", "Workers' Playtime" i "It’s That Man Again", per adaptar-se a les noves realitats socials i laborals del moment. Evolució de la Televisió a Europa 1.​ La televisió com a còpia de la ràdio: ​ La primera televisió a Europa es va dissenyar com una còpia de la ràdio, amb els mateixos organismes reguladors de la ràdio exercint el control sobre la televisió. ​ Els primers passos de la televisió a Europa van seguir els mateixos models de servei públic que ja s’havien implementat per a la ràdio, amb un alt control governamental. 2.​ Evolució temporal de la televisió a Europa: ​ 1945-48: UK i França van ser els primers països a introduir la televisió de manera més extensiva. ​ 1949-54: Es van sumar Itàlia i la República Federal Alemanya. ​ 1955 en endavant: Suècia, Finlàndia, Noruega, Suïssa, Espanya i Portugal van començar a introduir la televisió. ​ 1960s: Irlanda, Gibraltar, Malta i Grècia també es van unir a l'era de la televisió. 3.​ Canvi en la fabricació de televisors: ​ 1953 va ser l'any en què es va començar a fabricar més televisions que ràdios a Europa, indicant un canvi significatiu en la demanda de consumidors i l'adopció massiva de la televisió. 4.​ Adopció de models de programació: ​ Les televisions europees van començar a copiar models de programació basats en live drama (drama en directe), tant amb serials com sense ells. Això va ser una influència clara de la BBC i els seus models d'entreteniment cultural. ​ Fins al 1954, la majoria de programes es feien en directe, seguint els mateixos protocols de la ràdio, que permetien la immediatesa i la transmissió directa dels esdeveniments. 5.​ Creació d'ITV (Independent Television): ​ 1954 es va crear l'Independent Television (ITV), que va supervisar la creació de la primera televisió comercial al Regne Unit. ITV funcionava a través d'emissores locals que es van associar per crear una oferta programàtica més competitiva. ​ A partir de 1955, la BBC va començar a tenir competència dura de part de l'ITV, ja que els continguts de l'ITV eren més populars entre l'audiència, oferint una programació més dinàmica i d’entreteniment. 6.​ Apareixen més canals comercials: ​ 1964: Neix BBC 2, un nou canal de la BBC dedicat a una oferta més cultural i diversificada. ​ 1982: Neix Channel 4, un canal comercial independent que va afegir més diversitat a l'oferta televisiva britànica. 7.​ Canvi en la programació de la BBC: ​ La competència de l'ITV va fer que la BBC es veiés obligada a modificar la seva programació per fer-la més lleugera i atractiva per a un públic més ampli, apostant per més entreteniment i més diversitat de formats. TEMA 4: EL CAS ESPANYOL LA RÀDIO ○​ Inicis: Ràdio Barcelona (1924), Unión Radio Madrid. ○​ Guerra Civil: Ràdio com a eina de propaganda (RNE, 1937). Els Inicis de la Ràdio a Catalunya 1. Primers passos (1924): ​ Demanda de llicències: L'any 1924 es van sol·licitar les primeres llicències per establir estacions emissores de ràdio a Catalunya. Les estacions eren identificades amb el codi EAJ (identificador de les estacions emissores) seguit d’un número per diferenciar-les (per exemple, EAJ I, EAJ II). 2. Ràdio Barcelona: ​ Fundació: El 14 de novembre de 1924 va néixer Ràdio Barcelona, una de les primeres emissores a Catalunya. Aquesta ràdio va ser impulsada per dos individus: ○​ Guillem Gracia (enginyer tècnic). ○​ Eduard Sola (inversor). ​ Associació Nacional de Radiodifusió (ARN): Els creadors de Ràdio Barcelona van formar l'Associació Nacional de Radiodifusió (ARN) per obtenir finançament de diversos empresaris, incloent-hi empreses cinematogràfiques. 3. Primera Programació: ​ Inicialment, la programació de Ràdio Barcelona estava centrada en música. Per les dificultats tècniques del gramòfon, es feia un esforç per emetre música en directe. 4. Un altre actor a Madrid: Union Radio: ​ Una altra emissora important a l'inici va ser Union Radio Madrid, que comptava amb el suport de grans empresaris familiaritzats amb el funcionament de la ràdio. La diferència de finançament entre Union Radio Madrid i Ràdio Barcelona era notable. 5. Associacions i Conflictes​ ​ 1. Associació entre Ràdio Barcelona i Union Radio (1926): ○​ El 1926, l'Associació Nacional de Radiodifusió (ARN) es va associar amb Union Radio, obtenint suport financer d'aquesta última. Tot i això, Ràdio Barcelona mantenia el control sobre els drets de la ràdio. ○​ Aquesta associació va generar controvèrsies i dubbtes sobre la concentració de poder en un sol grup.  2. Problemes de concentració programàtica (1927): ​ El 1927 va sorgir un problema de concentració programàtica, ja que un programa de ràdio a Madrid es va emetre a diverses cadenes associades simultàniament, afectant la diversitat i la competència entre les emissores. 3. Ràdio Barcelona sota control de Union Radio (1929): ​ L'any 1929, Ràdio Barcelona va passar a ser totalment controlada per Union Radio Madrid, absorbent així les emissions catalanes en el seu sistema. Aquest canvi significava la pèrdua de la independència de la ràdio catalana. 6. Transformació a la Cadena SER ​ Cadena SER: Amb el temps, Union Radio Madrid va evolucionar i es va convertir en Cadena SER (Sociedad Española de Radiodifusión), una de les xarxes de ràdio més importants d'Espanya. GUERRA CIVIL 1. Ràdio durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) 1. Ràdio com a arma de propaganda: ​ Durant la Guerra Civil, la ràdio es va consolidar com un mitjà important i es va utilitzar principalment com a arma de propaganda per ambdós bàndols (republicans i sublevats). La ràdio passava a ser part essencial de l’estratègia política, utilitzada per difondre missatges ideològics i mantenir la moral de les tropes i civils. 2. Ràdio com a espai d'enfrontament polític: ​ Els republicans utilitzaven la ràdio com una arma de resistència, oferint informació als civils i mantenint la comunicació en temps de guerra. Els sindicats i grups polítics es van apoderar de les emissores. ​ Els sublevats, per la seva banda, van prohibir les emissores de ona curta i extra curta i van establir un sistema de control sobre les emissores privades, atorgant permisos només a aquelles que estaven alineades amb el règim feixista. 3. Creació de Ràdio Nacional d’Espanya: ​ El 1937 va ser un any clau amb la fundació de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE), que es va situar sota la Delegació de Premsa i Propaganda de l'Estat. Va ser possible gràcies a l’ajuda de components tecnològics que Alemanya va regalar al règim feixista. FRANQUISME Ràdio durant el Franquisme (1939-1975) 1. Sistema mixt de radiodifusió: ​ RNE es va convertir en el servei nacional de radiodifusió a Espanya, amb la competència de radiodifusions privades, però sempre fortament vigilades pel règim. En els primers anys de dictadura, la censura va ser molt severa, especialment per part de la Falange, que controlava la informació política. ​ RNE va ser l'única emissora que va poder emetre informació del país, mentre que les altres emissores només podien oferir contingut local i sempre sota supervisió. 2. Evolució i adaptacions del règim: ​ El règim franquista va recuperar algunes emissores locals i va organitzar l'espectre radiofònic per establir un control més gran sobre els continguts. ​ La SER (Cadena SER) es va mantenir com la cadena més important i influent durant el franquisme. Tot i això, el règim es va veure obligat a adaptar-se a la legislació internacional, com la integració de RNE al sistema europeu de radiodifusió el 1954. 3. Condicions i relacions amb l'Església: ​ Algunes emissores privades, com la Cadena de Ondas Populares Españolas (1957), mantenien una estreta relació amb l'Església Catòlica, i, gràcies a aquesta connexió, podien operar amb una censura més laxa. ANYS 50-60: Ràdio comercial i professionalització (Ràdio Peninsular). 1. Evolució de la Ràdio durant els Anys 50 i 60 1. Nous actors i la professionalització: ​ El règim va començar a vincular-se menys amb la Falange i més amb les organitzacions vinculades a l’Opus Dei, fet que va propiciar que Espanya es reconnectés amb el circuit internacional de la radiodifusió. ​ El 1954, RNE entra al sistema europeu de radiodifusió, tot i que amb condicions que implicaven certa marginalització de la Falange i la reorganització de l’espectre radiofònic. 2. Ràdio comercial i emergència de nous formats: ​ Cadena Azul de Radiodifusión (1958) i altres iniciatives similars van sorgir, convertint-se en escoles de formació per a locutors de ràdio molt reconegudes. ​ Ràdio Peninsular (RNE) es va crear per a monetitzar la publicitat, oferint un model més orientat al consum de masses. 3. Tipus de relats i continguts populars: ​ Radioteatre: El radioteatre va ser una de les principals formes d’entreteniment radiofònic entre 1933 i 1955, amb serials i obres clàssiques adaptades a la ràdio. Figures com Robert Stamer van importar noves tècniques als programes de radioteatre. ​ Concursos radiofònics i retransmissions d’esports, com els partits de futbol, els toros i espectacles populars, van ser altres formats populars durant els anys 50 i 60. 4. Ràdio femenina: ​ La ràdio femenina va ser vista com un instrument de propaganda pel règim franquista. Les dones van ser un element fonamental per transmetre els valors i ideologia del règim. ​ Un dels programes més famosos va ser El consultori de Elena Francis, un espai que ofería consells a les dones sobre temes de la vida domèstica. TRANSICIÓ: SER i programes com Hora 25 desafien el monopoli informatiu. 1. Decaïment de la Ràdio i Transició 1. Impacte de la televisió: ​ Amb l’arribada de la televisió als anys 60, la ràdio va perdre una part important de la seva audiència, especialment a partir de la transició democràtica, quan la ràdio es va reconvertir en un mitjà més informatiu i menys orientat al pur entreteniment. 2. Ràdio en la Transició: ​ La SER es va convertir en un dels principals actors a l’hora de desafiar el monopoli informatiu que RNE havia mantingut durant el franquisme. ​ 1972: La SER va estrenar el seu programa Hora 25, un dels espais informatius més importants durant la transició. 3. Fins al final del franquisme: ​ A mesura que el règim perdia força, la censura sobre la ràdio també es va afeblir, cosa que va permetre una major llibertat d'expressió en els mitjans i va facilitar la creació de nous espais informatius i culturals. 4. El ressorgiment del periodisme radiofònic: ​ Després de la mort de Franco, la ràdio es va reconvertir en un mitjà essencialment informatiu, deixant de banda els programes d'entreteniment que havien dominat durant el franquisme. ​ Els informatius i els espais d'opinió van guanyar protagonisme, convertint-se en l'eix central de les emissores generalistes, que van jugar un paper clau en la transició política. 5. Estrelles del periodisme radiofònic: ​ Periodistes com Iñaki Gabilondo i Luis del Olmo van esdevenir icones del nou periodisme radiofònic. Els seus programes no només informaven, sinó que també oferien anàlisi crítica i debat sobre l'actualitat política, social i econòmica del moment. ​ Aquests professionals van contribuir a dignificar i popularitzar el periodisme radiofònic, apropant-lo a una audiència àmplia i guanyant- se la confiança de l'opinió pública. 6. Desaparició de l’entreteniment de la ràdio generalista: ​ L'auge del periodisme radiofònic va provocar que els continguts d'entreteniment es traslladessin a ràdios especialitzades (com emissores de música, esports o temàtiques concretes). ​ Les emissores generalistes van centrar-se gairebé exclusivament en els informatius, convertint-se en un referent d'actualitat. 7. Canvis en el consum radiofònic: ​ L'audiència demandava cada cop més informació, sobretot en un moment històric de gran canvi polític i incertesa social. ​ Les connexions en directe, els butlletins horaris i els programes d'anàlisi es van consolidar com a pilars fonamentals de la ràdio. Impacte del nou periodisme radiofònic ​ Rols dels periodistes: Professionals com Gabilondo o del Olmo no només eren periodistes; també van esdevenir figures influents, capaços de marcar l’agenda mediàtica i generar opinió pública. ​ Professionalització del mitjà: La ràdio va guanyar prestigi, ja que va passar de ser un mitjà d'entreteniment a un espai rigorós per a la informació i el debat democràtic. ​ Declivi de la censura: La llibertat d'expressió en la ràdio va créixer exponencialment durant la Transició, i molts programes es van atrevir a abordar temes polítics i socials que havien estat prohibits durant el règim. LA TELEVISIÓ ​ Consolidació (1956-1959): Inici de TVE. ​ Dècada daurada (60): Popularització de la televisió. ​ UHF i anys 70: Expansió de canals. ​ La Transició: Major diversificació i democratització dels continguts.