Mitjans Electrònics del Segle XX

La xarxa que connecta emissores radiofòniques mitjançant línies telefòniques, basada en el concepte d'estalvi per producció massiva.

El model econòmic de la ràdio comercial, on l'espectre radioelèctric es venia a canvi de diners, obligant les emissores a buscar patrocinadors.

Xarxa amb grans pressupostos que oferia programes d'entreteniment i música.

Xarxa amb pressupost més modest, enfocada a la informació i programes culturals.

La fusió de la Red Network i la Blue Network, que va donar lloc a la primera gran cadena radiofònica dels Estats Units.

Una emissora independent que va competir amb la NBC, consolidant-se com un jugador clau en el mercat radiofònic.

Un organisme regulador creat per a controlar la concentració de continguts radiofònics en poques cadenes.

Un organisme regulador que va reemplaçar la FRC, amb el mandat d'assegurar l'equilibri entre continguts comercials i d'interès públic.

S'utilitza per descriure el període del segle XX que va començar amb la invenció del telègraf i va acabar amb la II Guerra Mundial. Es caracteritza per la convergència de tecnologies tradicionals amb tecnologies noves relacionades amb l'electricitat, com la ràdio. Aquest període marca una era de canvis socials, on noves tecnologies van transformar la vida de la gent i van contribuir al naixement de nous mitjans de comunicació.

La tecnologia que permet enviar missatges a través de l'aire.

Una nova classe de mitjans que van aparèixer al voltant de principis del segle XX i que s'havien desenvolupat gràcies a la convergència de la tecnologia antiga amb les noves tecnologies relacionades amb l'electricitat. S'utilitza per descriure un grup de tecnologies que inclouen: la radiodifusió, els projectors, els fonògrafs, la telegrafia sense fils, els telègrafs i els telèfons.

Un grup de gent passionada per la ràdio que van contribuir al desenvolupament i popularització d'aquest mitjà. Van crear clubs, revistes i petites emissores, impulsant així aquesta nova tecnologia.

Un concepte que s'utilitza per definir la seva difusió a gran escala i l'acceptació dins la societat. Aquest concepte té una importància decisiva per a la supervivència dels mitjans, ja que és necessària la seva acceptació per part del públic per a poder convertir-se en un producte comercial.

Els factors que decideixen si un nou invent s'adapta i prospera.

Aquest concepte ajuda a diferenciar entre tecnologies que es basen en mecàniques tradicionals (paleo) i tecnologies que s'aprofiten de l'electricitat (neo).

Amb la seva invenció el 1896 marca un abans i un després en la comunicació, ja que permet transmetre missatges sense haver de dependre de cables. Aquest invent va ser crucial per a la comunicació militar durant la Primera Guerra Mundial, i va contribuir posteriorment al desenvolupament de la radiodifusió.

Les narratives de les sèries radiofòniques es desenvolupaven lentament, amb històries contínues sense fi, mantenint l'interès de l'audiència a través de diversos episodis.

Les sèries radiofòniques sovint comptaven amb diverses històries paral·leles que es desenvolupaven alhora.

Les sèries radiofòniques donaven un gran protagonisme a les dones, amb personatges femenins centrals en cada història.

La música era un element important en les sèries radiofòniques, s'usava per intensificar les emocions i crear un vincle emocional amb l'audiència.

Els programes de dia, o Daytime Talks, eren programes de ràdio centrats en temes quotidians d'interès per a les dones, com la bellesa, els drames emocionals, etc.

Els programes de ràdio de periodisme van permetre a la gent tenir accés a l'actualitat política, amb noticies i debats directament des de les ones.

Els concursos radiofònics van ser molt populars perquè permetien a l'audiència interactuar, respondre preguntes i guanyar premis.

Els concursos de preguntes i respostes, on els participants responien a preguntes de coneixement general, eren formats molt comuns a la ràdio.

Aquest gènere radiofònic permetia portar obres literàries a la ràdio, creant sèries amb episodis independents amb una trama general (com Black Mirror) o serials on els capítols s'interconnecten, desenvolupant una trama al llarg de la sèrie.

Gèneres populars del radioteatre: comèdia, drama, thriller i western.

Un format radiofònic que recrea fets històrics, generalment dirigit a un públic selectiu, de classe mitjana alta. Busca recrear esdeveniments del passat amb realisme.

Un gènere que va guanyar popularitat a la ràdio, especialment entre el públic masculí, aprofitant la força imaginativa de l’audiència.

Els programes de misteri a la ràdio utilitzaven l’àudio per generar suspensa, aprofitant la imaginació de l’audiència. L’absència d’imatges feia que els oients creessin les seves pròpies representacions mentals, augmentant l’impacte de la història.

Programació radiofònica dels anys 30 i 40 dirigida a les dones, que en aquella època controlaven les compres a casa. Es va crear un gènere de serials dramàtics matinals anomenats soap operas.

Serials dramàtics matinals de la ràdio dels anys 30 i 40, dedicats a les dones. Programació curta (25-30 minuts), amb històries d'amor, patiment i dinàmiques familiars, amb ubicacions rurals o exòtiques.

Orson Welles i Lux Radio Theatre van ser figures o grups que van contribuir a l'èxit i la qualitat del radioteatre

El període on els anunciants de televisió pagaven per espai publicitari en funció de l'audiència que un programa tenia.

Un concepte que mesura la proporció d'audiència que segueix un programa en comparació amb altres programes.

Un rol que va sorgir en la televisió per gestionar l'equilibri entre les necessitats dels anunciants i crear contingut atractiu per a l'audiència.

Plataformes digitals que permeten als usuaris veure contingut a demanda, com Netflix o HBO.

Un sistema de transmissió de senyal de televisió via antena terrestres.

Un sistema que feia arribar la senyal de televisió a llocs remots a través del cable.

Un servei que oferien els videoclubs, permetent als usuaris veure pel·lícules a casa.

Un exemple de com la televisió per cable va començar a oferir contingut exclusiu.

Durant els anys 50 i 60, l'Opus Dei va començar a tenir una major influència a la ràdio espanyola, contribuint a la integració d'Espanya al circuit internacional de la radiodifusió.

RNE va entrar en un sistema europeu de radiodifusió el 1954, però amb condicions que van marginar la Falange i van provocar una reorganització de l'espectre radiofònic.

El 1958, la Cadena Azul de Radiodifusión va emergir com a pionera en la ràdio comercial a Espanya, convertint-se en una escola de formació reconeguda per a locutors.

RNE va crear una nova emissora, Ràdio Peninsular, per a monetitzar la publicitat, oferint un model de ràdio més centrat en el consum de masses.

El radioteatre va dominar l'entreteniment radiofònic entre 1933 i 1955, amb programes que incloïen serials i obres clàssiques adaptades a la ràdio.

Formats com concursos radiofònics i retransmissions d’esports, com els partits de futbol, els toros i espectacles populars, van esdevenir molt populars durant els anys 50 i 60.

La ràdio femenina va ser utilitzada com a instrument de propaganda pel règim franquista, transmetent els valors i l'ideologia del règim a les dones.

El consultori de Elena Francis va ser un programa famós que oferia consells a les dones sobre temes del dia a dia, en línia amb el rol domèstic que el franquisme assignà a les dones.