Temes didàctica general.pdf

APUNTES TEMA 1 DÍA 08/02/2024 QÜESTIONS INICIALS: - En quin tipus de societat vivim? - Vivim en una societat diversa i dinàmica, impulsada per la tecnologia i la interconnexió global. - Què és educar? - Educar és ajudar a...

APUNTES TEMA 1 DÍA 08/02/2024 QÜESTIONS INICIALS: - En quin tipus de societat vivim? - Vivim en una societat diversa i dinàmica, impulsada per la tecnologia i la interconnexió global. - Què és educar? - Educar és ajudar a les persones a desenvolupar coneixements, habilitats i actituds per a enfrontar la vida de manera efectiva. - Per a què serveix l'escola? - L'escola serveix per a proporcionar als estudiants coneixements acadèmics, habilitats socials i oportunitats de creixement personal. - Què és l'escola? - L'escola és una institució educativa que brinda ensenyament formal als estudiants en diverses àrees de coneixement i els prepara per al seu futur. https://youtu.be/GeDS2gLhsyE Cristóbal Cobo al seu vídeo comenta l’APRENENTATGE INFORMAL I EL FORMAL. Una mostra de cada tipus d’educació, també de la NO FORMAL seria la següent: 1. Un exemple de l'educació formal actual seria l'Educació primària, perquè és intencionada, planificada i reglada. 2. Un exemplar de l’educació actual informal seria adquirir la llengua materna per la interacció, ja que s'ofereix de forma casual, sense planificació, a la quotidianitat del dia a dia i en àmbits educatius no formals. Una altra mostra d'educació informal seria comprendre que l'ús de drogues o alcohol és perjudicial per a la salut per l'observació de les conseqüències de consum en algun familiar.Segons Cristóbal, aprendre a parcs, cafès o qualsevol lloc per gust propi. 3. Un cas de l’educació no formal seria aprendre a casa anglés amb Duolingo, ja que és intencionada i planificada però fora de l’àmbit de l’escolaritat obligatòria. Un altre patró de l’educació actual no formal seria anar a un campament d’estiu. DÍA 15/02/2024 PILARS DE L’EDUCACIÓ, segons Jack de lorse: 1. SER: Es destaca la importància de l'educació integral, que abasta no sols el desenvolupament intel·lectual, sinó també el físic, emocional, espiritual i estètic. S'emfatitza la necessitat de cultivar el pensament crític, la creativitat i l'autonomia per a  aconseguir la plenitud i contribuir al progrés social. L'educació es veu com un viatge de descobriment personal que dura tota la vida, i es reconeix la importància de proporcionar oportunitats per a explorar diferents aspectes de la vida, com l'art, la poesia i la cultura, per a un enriquiment continu. 2. CONVIURE: És essencial en un món marcat per la violència. Cerca promoure la no-violència i l'entesa mútua a través del descobriment de l'altre i la participació en projectes comuns. Això implica ensenyar la diversitat humana i treballar en projectes cooperatius per a fomentar la igualtat, la cooperació i la solidaritat entre diferents grups. L'educació ha de cultivar l'empatia, el diàleg i l'intercanvi d'idees per a enfrontar tensions i construir amistat entre persones, grups i nacions. 3. FER: Està relacionat amb les nostres habilitats professionals i la nostra capacitat per a adaptar-nos al mercat laboral en constant canvi. En les societats industrials, s'enfoca en habilitats personals i socials més que en qualificacions professionals tradicionals, ja que cada vegada més treballs se centren en servicis i relacions interpersonals. En economies en desenvolupament, es tracta d'adquirir habilitats socials i professionals per a accedir al treball i promoure la innovació local. En resum, es tracta d'aprendre a comportar-nos de manera efectiva en situacions incertes i participar en la creació del futur. 4. APRENDRE: Es refereix a entendre el món que ens envolta tant com una ferramenta per a viure dignament com pel simple plaer de descobrir. És aprendre a aprendre, desenvolupant la nostra capacitat d'atenció, memòria i pensament. Això implica no sols especialitzar-nos en unes certes àrees, sinó també mantindre una ment oberta i curiosa per a poder comunicar-nos millor i comprendre diferents disciplines. A més, este aprenentatge mai acaba i s'integra amb l'experiència laboral, destacant la importància d'una educació bàsica sòlida per a continuar aprenent al llarg de la vida. La UE va canviar les competències bàsiques 1. lingüística, 2. matemàtica, 3. social i ciutadana, 4. aprendre-aprendre, 5. digital, 6. emprendedora, cuando se aprueba la LOE, 7. consciència i expressions culturals. COMPETÈNCIES CLAU (PER A L’APRENENTATGE PERMANENT): Les competències clau es defineixen com a combinacions de coneixements, capacitats i actituds, abastant fets, habilitats per a processar coneixements i mentalitat per a actuar. Estes competències són essencials per a la realització personal, ocupabilitat, integració social, estil de vida sostenible, èxit en societats pacífiques, vida saludable i ciutadania activa. 1. Competència en lectoescrpitura: Implica l'habilitat per a comprendre, expressar i crear conceptes tan oralment com escritament, així com apreciar la importància de la comunicació i el diàleg crític. 2. Competència multilingüe: Es refereix a la capacitat per a utilitzar diverses llengües de manera efectiva, incloent-hi comprensió, expressió oral i escrita, i l'apreciació de la diversitat cultural. 3. Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria: Competència Matemàtica: Desenvolupament de raonament i perspectiu matemàtic, incloent-hi números, mesures, i aplicacions en la vida quotidiana. Competència en Ciència, Tecnologia i Enginyeria: Aplicació de coneixements i metodologies científiques i tecnològiques per a comprendre el món natural i satisfer necessitats humanes. 4. Competència digital: Ús segur, crític i responsable de tecnologies digitals, incloent-hi alfabetització en informació, comunicació i creació de contingut digital. 5. Competència personal, social y de aprender a aprender: Habilitat per a reflexionar sobre un mateix, gestionar el temps i la informació eficaçment, col·laborar constructivament, i contribuir al benestar físic i emocional. 6. Competència ciutadana: Capacitat per a actuar com a ciutadans responsables, participar en la vida social i cívica, i prendre decisions democràtiques de manera informada. 7. Competència emprenedora: Habilitat per a identificar oportunitats i transformar-les en valor per a uns altres, basada en la creativitat, iniciativa i treball col·laboratiu. 8. Competència en consciència i expressions culturals: Comprendre i respectar expressions creatives i comunicatives en diferents cultures i manifestacions artístiques, així com participar en experiències culturals de manera ètica i respectuosa. El suport a l'adquisició de competències clau es tracta d'ajudar les persones a aprendre coses importants per a la vida, no sols a l'escola, sinó en qualsevol moment. Ací hi ha tres formes en què s'està fent: 1. Diversitat de Maneres d'Aprendre: Es tracta d'aprendre de diferents maneres, com treballar en projectes interessants, usar tecnologia i fer coses fora de l'escola que també ensenyen. 2. Suport als Mestres: És sobre ajudar els mestres a aprendre noves maneres d'ensenyar i fer servir ferramentes digitals perquè puguen ajudar millor als estudiants. 3. Avaluar el que s'Aprén: Es refereix a veure com estan aprenent els estudiants, utilitzant tecnologia i reconeixent el que aprenen fins i tot fora de l'escola. DÍA 20/02/2024 La agenda 20-30, els ODS: Es un marc polític, en el cual els països busquen la sostenibilitat del planeta, el des. adequat i la defensa dels drets. Es poden dividir en Persones (1,2, 3, 4, 5, 6), Progrés (7, 8, 9, 10, 11) i Planeta (12, 13, 14, 15, 16). Objectiu 1: Posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el món. Objectiu 2: Posar fi a la fam. Objectiu 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tots en totes les edats. Objectiu 4: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots. Objectiu 5: Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i les xiquetes. Objectiu 6: Garantir la disponibilitat d'aigua i la seua gestió sostenible i el sanejament per a tots. Objectiu 7: Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna. Objectiu 8: Promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, l'ocupació i el treball decent per a tots. Objectiu 9: Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació. Objectiu 10: Reduir la desigualtat en i entre els països. Objectiu 11: Aconseguir que les ciutats siguen més inclusives, segures, resilients i sostenibles. Objectiu 12: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. Objectiu 13: Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes. Objectiu 14: Conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, les mars i els recursos marins. Objectiu 15: Gestionar sosteniblement els boscos, lluitar contra la desertificació, detindre i invertir la degradació de les terres, detindre la pèrdua de biodiversitat. Objectiu 16: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. Objectiu 17: Revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible Activitats relacionades amb aquestes L’agenda 2030 y la ODS número 4: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots. Explicació conceptes: Inclusió (totes les persones participen en igualtat de condicions) i accesibilitat van de la mà, equitat (igualtat d'oportunitats, compensant desigualtats, i ajudant amb les necessitats de cadascú) una mesura d’aquesta són les ajudes de qualitat (quan respon a les necessitats dels usuaris, ajustada a l’entorn en el qual es produïx, és a dir, contextualitzada). El aprenentatge per a toda la vida és una característica constant de la ciudadania. Posibilitat de engancharse en el sistema, de formació. DÍA 27/02/2024: LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE Set principis transversals i elements essencials (destinats a professionals, líders educatius, consellers i dissenyadors de polítiques), per millorar les vivències diàries a les aules i per planificar programes educatius futurs que siguin eficaços i adaptats als reptes actuals.  ELS 7 PRINCIPIS D’APRENENTATGE (examen) 1. Els aprenents al centre: Reconeix als aprenents com a participants essencials, fomentant el seu compromís actiu i desenvolupant la seua comprensió de si mateixos com a aprenents acte-regulats. 2. La naturalesa social de l'aprenentatge: Es basa en la naturalesa social de l'aprenentatge, promovent l'aprenentatge cooperatiu i ben organitzat, reconeixent que la interacció social és crucial per a l'aprenentatge. 3. Les emocions són fonamentals per a l'aprenentatge: Destaca la relació dinàmica entre emocions, motivació i cognició, reconeixent que les emocions positives són fonamentals per a la comprensió profunda i l'habilitat adaptativa. 4. Reconéixer les diferències individuals: És sensible a les diferències en coneixement previ, habilitats, estils d'aprenentatge i motivacions, adaptant els ambients d'aprenentatge per a reflectir estes diferències de manera sostenible. 5. Incloure a tots els estudiants: Dissenya programes desafiadors per a tots sense caure en una sobrecàrrega excessiva, assegurant que cap estudiant es quede arrere i fomentant la col·laboració entre estudiants. 6. Avaluació per a l'aprenentatge: Opera amb claredat d'expectatives i utilitza estratègies d'avaluació consistents, destacant la importància de l'avaluació formativa i la retroalimentació constant. 7. Construir connexions horitzontals: Promou la connexió horitzontal entre àrees del coneixement i diferents matèries, així com la connexió amb la comunitat i el món, reconeixent la importància de construir estructures de coneixement complex. Les peces claus enriqueixen aquestes directrius, aquestes són l’aprenentatge Cooperatiu (col·laboració estudiantil i preparació per a entorns laborals), l’aprenentatge Servici (aprenentatge basat en situacions del món real), l’aliança Llar-Escola (enfortiment de connexions per a l'èxit de l'aprenent), l’aprenentatge amb Tecnologia (per a enriquir experiències educatives i recolzar enfocaments centrats en l'aprenentatge), l’avaluació Formativa (retroalimentació que guia a estudiants i docents cap a millors resultats), enfocaments basats en la Investigació (desenvolupament d'habilitats a través d'enfocaments com l'aprenentatge basat en projectes i problemes). L'habilitat adaptativa és l'objectiu final i es fonamental en els estudiants per a preparar-los per a un món en constant evolució, on la capacitat d'adaptació es tan important com el coneixement específic d'una disciplina. Els estudis recomanen enfocaments pedagògics com l'aprenentatge guiat, d'acció i experiencial per a desenvolupar-la. Adicionalment, es relaciona de manera estrecha amb habilitats com el pensament crític, la resolució de problemes i la flexibilitat cognitiva, les quals  formen als estudiants per afrontar els reptes de la societat present i futura, objectiu principal de l'escola. TEMA 2 DÍA 05/03/2024 Normes de MÉS A MENYS IMPORTANT LEGALMENT: TRACTATS INTERNACIONALS > CONSTITUCIÓ ESPANYOLA + ESTATUT D'AUTONOMIA > LLEI ORGÀNICA > LLEI > REIAL DECRET > DECRET > ORDRE > RESOLUCIÓ > INSTRUCCIÓ Tractats internacionals: Declaración universal de los derechos humanos, de los niños, ODS, Agenda 2030. Persones minusvàlides (amb discapacitat). L’article 27 de la nostra constitució, 1978, es el que concreta el dret a la educació. Lleis d’educació (aprovades per majoria absoluta), orgàniques (totes les de drets fonamentals). Reials decrets: Hi ha un per a infantil, primària, secundària i universitat. Decrets (al decret es concreta el currículum), ordre i resolució en cada comunitat, tenim 13. MARC LEGISLATIU QUE REGULA EL SISTEMA EDUCATIU ACTUAL: -La Constitució Espanyola de 1978. -La Llei orgànica del dret a l'educació (LODE) 1985. -La Llei Orgànica d’Educació -La Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE) 2020. ORGANIGRAMA centros educativos no universitarios: 1. CURRÍCULUM: El PEC, article 129 de la llei (concreció curricular, compensar les diferencies de llengua, millorar..), definit pel Claustre está format per diversos documents: línea (Claustre), Proposta pedagògica (Equip de cicle), concreció curricular (CoCoPe) y PA (equip docent + tutor, conjunt de situacions d’aprenentatge). Tots descriptors prescriptius. Definició: el conjunt d’objectius (finalitat), competències (nivells d'acompliment respecte de àrees d'aprenentatge, més específiques que clau), continguts o sabers bàsics (instruments per a desenvolupar les competències), metodologia o mètodes pedagògics i criteris d'avaluació (referents de cadascun dels ensenyaments regulats en la present llei). Totes aquestes al PEC.  Propòsit: Quin és el propòsit del currículum? La seua principal funció és assegurar-se que tots reben una educació integral que els prepare per a ser ciutadans actius i democràtics en la nostra societat. A més, hui dia es destaca molt la importància de l'autonomia en l'educació, cosa que significa que cadascun té un paper actiu en el seu aprenentatge i èxit escolar. Nivells de concreció currícular: ➔ A nivell normatiu, estan la consitiució (Article 27), les lleis (LOE, LOMLOE) i decrets, Reials (MEFP) i autonòmics (GVA), que establixen el marc general del sistema educatiu. ➔ A nivell de centre, trobem el Projecte Educatiu de Centre, que reflectix la identitat i els objectius de la nostra escola: 1. Objectius i prioritats d'actuació 2. Línea pedagògica del centre 3. Proposta pedagògica dels cicles ➔ A nivell d'aula, està la Programació d'Aula, que planifica i organitza els processos d'ensenyament-aprenentatge, i les Situacions d'Aprenentatge, que són les activitats i experiències d'aprenentatge que permeten a l'alumnat desenvolupar les competències. ➔ ACIS (Adaptacions Curriculars Individualitzades): Modificacions realitzades en el currículum per a atendre les necessitats específiques de determinats alumnes. Elements: a) Objectius: Assoliments que s'espera que l'alumnat aconseguisca en finalitzar l'etapa, vinculats a l'adquisició de competències clau. b) Competències clau: Destreses fonamentals perquè l'alumnat puga progressar amb èxit en la seua formació i afrontar els principals reptes globals i locals, segons la unió europea. El Perfil d'Eixida, és la versió espanyola d’aquestes, adaptada a la realitat i necessitats del país. (No apareix com a tal, però es igual de important) c) Competències específiques: Assoliments que l'alumnat ha de poder desenvolupar en activitats d'aprenentatge que requerixen dels sabers bàsics de cada àrea o àmbit. Vinculen les competències clau amb els sabers bàsics i els criteris d'avaluació de cada àrea o matèria. d) Criteris d'avaluació: Referents que indiquen els nivells de consecució esperats en l'alumnat, en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea o matèria. Els criteris d'avaluació estan vinculats a estes competències (específiques), no als sabers bàsics, la qual cosa requereix un canvi d'enfocament en l'avaluació. e) Sabers bàsics / Continguts: Coneixements, destreses i actituds que constituïxen els continguts propis de cada àrea/àmbit. Són els continguts essencials de cada àrea curricular, que permeten a l'alumnat adquirir les competències necessàries per al seu desenvolupament personal i social. f) Situacions d'aprenentatge: Activitats que requerixen l'aplicació de competències clau i específiques per part de l'alumnat. Contextos ficticis creats per a facilitar el desenvolupament de competències específiques en els alumnes, relacionant-los amb la realitat, els interessos i les necessitats d'estos. L'important és que l'alumne aconseguisca aplicar eixos coneixements en situacions reals i contextualitzades. Perfil d’eixida; No és un element curricular, però és essencial. És la meta de l'etapa, fixa les competències clau quines l'alumne ha d'adquirir en finalitzar l'ensenyament bàsic. Les hem adaptades als contextos, al nostre país. No ens fa falta cada dia, però guia el nostre treball com a docent. És el referent en les avaluacions i constant. Ha de fonamentar altres qüestions com la pràctica. Es defineix sobre la base de les competències claus, cadascun d'estes, els descriptors cooperatius (concreten *com *està *desenvolupant-se *cadascuna). Els descriptors operatius (Com haurien d'estar els alumnes. Fer que l'altre cresca en dificultat. Comenta la complexitat, autonomia i el context). Tipus: ❖ Currículum explícit: L'oficialment establit: la part visible i oficial del procés educatiu. Fa referència al currículum formal, és a dir, als objectius, continguts, metodologies i criteris d'avaluació definits en els documents oficials. ❖ Currículum ocult: abasta tots aquells aprenentatges, valors i pautes que es transmeten de manera implícita (sobreentesa) a través de la pròpia estructura, dinàmica i cultura de la institució escolar. ❖ Currículum nul: Continguts i aprenentatges que s'ometen o exclouen intencionadament del currículum formal. Té importants implicacions en la formació i el desenvolupament integral de l'alumnat, perquè suposa una limitació en el seu accés a una educació diversa, crítica i transformadora. DÍA 12/03/2024; Reptes: 1. Elevada extensió de continguts: El currículum sovint està sobrecarregat d'informació, la qual cosa dificulta la seua assimilació i pot portar a un aprenentatge superficial. 2. Rigidesa dels continguts: Els continguts curriculars poden no ajustar-se al context social i cultural dels estudiants, limitant l'adaptació del currículum a les seues necessitats i interessos. 3. Desactualizació i dificultat d'adaptació: El currículum pot no mantindre's al dia amb els canvis socials, tecnològics i científics, la qual cosa genera un desfasament entre els aprenentatges escolars i les demandes de la societat. 4. Dificultat per a la integració transversal de competències: L'organització per assignatures dificulta la integració de competències clau, limitant el desenvolupament d'habilitats holístiques. 5. Desajustaments amb el desenvolupament evolutiu de l'alumnat: Alguns continguts i exigències no s'ajusten al ritme i característiques d'aprenentatge dels estudiants, la qual cosa pot generar frustració i desmotivació. Canvis desitjables: 1. Transició cap a un currículum més competencial: Prioritzar el desenvolupament de competències clau sobre l'acumulació de coneixements, centrant-se en aprenentatges rellevants per a la vida. 2. Ajust als nivells evolutius de l'alumnat: Adaptar continguts i metodologies a les característiques individuals dels estudiants per a afavorir la inclusió i l'èxit educatiu. 3. Major equitat i qualitat: Contextualitzar el currículum a les necessitats i realitats dels estudiants, promovent una educació més justa i rellevant. 4. Recuperar el caràcter essencial del currículum: Centrar-se en els aprenentatges fonamentals i els ensenyaments mínims, evitant sobrecarregar el currículum i dotant als estudiants de competències bàsiques per al seu desenvolupament personal i social. TEMA 3 1. EDUCACIÓ INCLUSIVA ASPECTES A TENIR EN COMPTE: 1. No hi ha categories d’alumnat (roï, bo) 2. Tot el nostre alumnat, al llarg de l'escolarització, pot necessitar suports en diferent nivell, intensitat, amplitud y durada. 3. Hi ha uns entorns més discapacitants que altres. DEFINICIONS RELLEVANTS: ➔ Qualitat: Garantir un procés educatiu, d’aprenentatge que s’adapte a les necesitats del context sociocultural (un producte de qualitat, es el que s’adapta a les necesitats dels interesats). ➔ Equitat: igualtat d’oportunitats, igualar a les persones a partir de les seues característiques. ➔ Integració: Formen part de la mateixa escola, però se li dona una nova resposta, diferent a la de l’aula. ➔ Inclusió; analitzar les característiques individuals i adaptar el procés d’aprenentatge de l’aula, per a que tots participen per igual junts. Persona i capacitats.  QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ INCLUSIVA?: Adaptar el context a la diversitat de persones, natural a la vida i a qualsevol centre (ascensors o escales per a persones amb mobilitat reduïda). Tota l’escola ha de col.laborar per a aconseguir una resposta educativa a aquesta. Aquesta resposta correcta, la participació de la comunitat educativa, enriqueix l’escola. És un procés, que va avançant per parts, per fases. Anar posant-se fites per a aconseguir-les poquet a poquet. És un canvi sistèmic (per l’exida de xiquets moltes hores a PT o AL o acollir als nens a l’aula i tindre menys hores amb només el mestre de PT o AL). 3 PRINCIPIS: ➔ Presència: Accés, acollida i currículum, en el temari donat (no fer activitats que sabem que dificultarien la presència de determinats xiquets). ➔ Participació: En el mateix aprenentatge, convivència i sentir-se part de la comunitat. ➔ Aprenentatge: objectius d’aprenentatge real, adaptat a cada individu. Multinivell: dins de una mateixa proposta es fan activitats, suficientment obertes, per a que tots els nanos pugen aprendre i avançar. Taxonomia de Bloom: Multinivell: I ara, com es relaciona el disseny curricular amb la forma en què ensenyem? Ací és on entra en joc la Taxonomia de Bloom, una ferramenta que ens ajuda a dissenyar activitats i situacions d'aprenentatge que ens permeten desenvolupar competències i aconseguir els objectius curriculars. La Taxonomia de Bloom classifica els objectius d'aprenentatge en sis nivells cognitius, des de recordar informació fins a crear una cosa nova amb ella. Recordar: Recuperar coneixements prèviament apresos. Comprendre: Demostrar la comprensió d'idees i conceptes. Aplicar: Utilitzar el coneixement per a resoldre problemes. Analitzar: Descompondre la informació en parts i entendre la seua estructura. Avaluar: Emetre juís de valor sobre la informació. Crear: Generar noves idees, productes o maneres de fer les coses. Implicacions per al disseny curricular Què significa tot això per a nosaltres com a futurs docents? Significa que en tindre en compte la Taxonomia de Bloom en el nostre disseny curricular, podem establir objectius d'aprenentatge adaptats al nivell cognitiu de cadascú dels nostres estudiants, dissenyar activitats moldeades a cada grup, seleccionar estratègies d'ensenyament i avaluar el seu progrés de manera més efectiva. BARRERA: Si s’eliminen barreres, la persona es troba menys discapacitada, més capacitada per a participar i aprendre a clase. Quan més accessible es l’aula, menys barrera hi ha. ACCESSIBILITAT: Hi ha quatre tipus d’accessibilitat: 1. física (desplaçament autònoms, participació, manipulació) 2. sensorial (accedir a l’informació a través dels sentits, normalment auditiu y visual)  3. cognitiva (entendre per qué es fa una activitat, l’exposició del tema) 4. emocional (crear un context emocionalment accesible, situacions per a propiciar l’ajuda i interacció, clima segur, no por). 1 + 3 LÍNIES GENERALS D’ACTUACIÓ; A. Fase 0: Deteció i eliminació de barreres. B. Cultura i valors inclusius: Han d’atender a la totalitat de l’alumnat. context C. Mobilització dels recursos: per a donar resposta Temporalització. Organització flexible D. Currículum per a la inclusió: n’hi ha que ser flexible per a adaptar els continguts a les necessitats de l’alumnat. Principis del DUA (prescriptiu, Disseny Universal d’aprenentatge): garanteixen un aprenentatge per a tots. Recomanació: Codocència, presència compartida. Multinivell. Práctiques educatives amb metodologies per a l’aprenentatge per a tots. Atén als grups de nivell dos o tres. NIVELLS DE RESPOSTA EDUCATIVA: 1. Comunitat educativa (de centre); 2. Grup clase : diseny d’activitats per part del docent per a la participació de tots sense ajuda. Multinivell 3. Resposta diferenciada: amb suports ordinaris (personals i materials). Som suport quan fem pràctiques. Incorporació de suports per a garantir l’educació per a tots. Se fa al grup clase. 4. Resposta personalitzada amb suports especialitzats (PT/AL). Només amb l’informe sociopsicopedagògic (INF). Necesitats de suport: no discapacitat, sino dificultats específiques (de lectura, matemàtiques, etc). Necesitats educatives especials: discapacitat reconeguda o transtorn (retràs cognitiu). Personal de suport (tots). Especialitzats (PT/AL). Serveis i equips suport (CEE, CEFIRE, UEEE, SPE, EOE). DISSENY D’ACTIVITATS DUA: Fem una activitat per a aprendre tots. Hi ha de tindre en compte el feedback (Retroalimentació durant les activitats) i el interés per a aprendre (motivació, implicació, compromís i participació). Hi ha que donar distintes vies d’accés/ proporcionar a la informació. Diversos vies de processament. (Metodología) Distintes vies de expresar el coneixement (avaluació amb no solament proves, com tasques) Recollir distintes evidències de com están avançant. 1. POLÍTICA INCLUSIVA: Política= prendre decisions de la organització. Organització de grups, assignació de tutories, configuració dels equips docents, actuacions de suport educatiu.  2. PRÀCTIQUES INCLUSIVES: Mobilització de recursos: 1. Personals, espacials (quan més participació pares -> més ric) 2. Entorn (més -> més significatius) 3. Temporal, Materials (no s’ha de seguir si o si els 45 minuts de l’aula) 3. PROCÉS DE E/A: 1. Currículum 2. Metodologia: Aprenentatge Basat en Projectes (APS): Aquesta metodologia implica que els estudiants aprenguin a través de la realització d'un projecte o tasca que involucra la recerca, la resolució de problemes i la creació de productes o presentacions. Aprenentatge Basat en Problemes (ABP): - En Equip: Els estudiants treballen en grups per resoldre problemes o reptes plantejats. - Final Públic/Difusiu: Els resultats o productes dels projectes es comparteixen amb una audiència més àmplia fora de l'aula. - Manipulatiu: Es dóna als estudiants la llibertat de manipular informació o materials per resoldre els problemes. Aprenentatge Cooperatiu: - Grups: Els estudiants treballen junts en petits grups per aconseguir objectius comuns. - Amb Rols: Cada membre del grup té un paper o rol específic per aportar al treball col·lectiu. - Autoavaluació: Els estudiants avaluen el seu propi treball i el dels seus companys. Gamificació: La gamificació és una metodologia educativa que utilitza elements de joc per motivar i implicar els estudiants en l'aprenentatge. Això inclou objectius clars, regles del joc, feedback immediat, recompenses, competició i col·laboració, progressió gradual, temàtiques atractives, desafiaments i obstacles. Es pot utilitzar per recompensar la participació activa i promoure l'aprenentatge mitjançant jocs o activitats basades en la matèria que es vol ensenyar. En resum, la gamificació fa que l'aprenentatge sigui més divertit i interactiu, augmentant la motivació i l'engagement dels estudiants. Examples: - Racó de Llibres que ha Llegit: Premiar als estudiants per llegir llibres compartir les seves experiències. - Escape Room: Crear activitats basades en els principals elements d'un escape room per fomentar la resolució de problemes i el treball en equip. Ensenyament Multinivell: Adapta l'ensenyament per atendre les necessitats d'estudiants de diferents nivells de competència en el mateix grup o classe. Docència Compartida: Dos o més professors comparteixen la responsabilitat de l'ensenyament d'una mateixa classe o grup d'estudiants.  Tertúlies Dialògiques: Es tracta de debats o converses estructurades sobre temes d'interès, com ara obres de literatura universal, que fomenten la reflexió crítica i la participació activa. Grups Interactius: Els estudiants treballen col·laborativament per ajudar-se mútuament i participar en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Flipped Classroom: Inverteix l'ordre tradicional de l'ensenyament, on els estudiants revisen materials i realitzen activitats preparatòries a casa, mentre que les classes es dediquen a activitats pràctiques i de discussió. Tutoria entre Iguals: Estudiants més grans o amb més experiència ajuden els seus companys més joves o menys experimentats en determinades àrees d'aprenentatge. Centre d'Interès: S'estructura l'aprenentatge al voltant d'un tema o concepte central que sigui significatiu per als estudiants, com en el cas de les olimpíades. Provocacions: Crear un ambient d'aprenentatge que provoca la curiositat i l'exploració, potser mitjançant un aula multiespai sensorial que estimula els sentits dels estudiants. 3. Avaluació. TEMA 4 1. AVALUACIÓ: Característiques: L’avaluació ha de ser continua (instruments), formativa (relacionada amb el feedback, ajude a l’aprenentatge) i global (relacionada amb les competències clau, infantil i primària), integrada (ESO) o diferenciada (Bachiller i Universitat). Agents: Hetero/Co/ Autoavaluació. Instruments: Rúbrica, llistes de control (checkings), diari d’aprenentatge, qüestionaris (examen o proves cognitives). Portfolio. Diferencia rúbrica (amb diversos nivells en x aspectes, com en l’adquisició de la competència lectoescriptora) o lista de control (de resposta sí o no). Definició; Procés sistemàtic de recollida d’informació basada en uns criteris prèviament establerts, per a conèixer el grau de consecució dels objectius d’aprenentatge i que servisca per oferir informació al voltant del procés d’ensenyament i propicie un millor aprenentatge. Avaluar per aprendre, Neus Sanmartí S'esmenta la importància de valorar els servicis i no sols la venda, així com la necessitat de gratificar l'avaluació de manera positiva. Es destaca la rellevància de considerar les emocions i sentiments en el procés d'avaluació, ja que poden influir en la presa de decisions. Es posa l'accent en la importància de revisar i revaluar constantment les idees, maneres de pensar, sentir i actuar per a millorar l'avaluació. Es planteja que l'avaluació ha de ser un motor d'aprenentatge i que els alumnes han de ser protagonistes en este procés.  S'esmenta la importància de l'autoavaluació, la transparència en els criteris d'avaluació i l'autonomia dels estudiants en el seu procés d'aprenentatge. Se suggereix que l'avaluació no ha de limitar-se a les notes, sinó que ha de centrar-se en l'aprenentatge i el reconeixement de les mateixes limitacions. ESQUEMA EXAMEN: TEMA 1: característiques de la societat ODS Pilars CCCC Naturalesa de l’aprenentatge Tema 2 Currículum: documents i elements Tema 3: Metodologia PPA: 3 principis inclusió 4 nivells de resposta educativa 4 línies generals d’actuació. (1+3) 4 accessibilitat Dua (Introducció)