Tema 6 Parlament de Catalunya PDF

TEMA 6 EL PARLAMENT DE CATALUNYA: COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ I FUNCIONS. EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT: ELECCIÓ, E CESSAMENT I FUNCIONS. EL GOVERN: COMPOSICIÓ I -T FUNCIONS....

TEMA 6 EL PARLAMENT DE CATALUNYA: COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ I FUNCIONS. EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT: ELECCIÓ, E CESSAMENT I FUNCIONS. EL GOVERN: COMPOSICIÓ I -T FUNCIONS. AR INTRODUCCIÓ: L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE CATALUNYA La Generalitat de Catalunya, d’acord amb la pròpia definició legal de l’art. 2, primer apartat de la LO6/2006, de 19 de juliol que aprova l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), no és res més que el sistema institucional en que s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. RM Un sistema és un conjunt d’elements en interacció, un grup de parts en interacció que funciona com un tot. Doncs en aquest mateix sentit els elements d’aquest sistema institucional són les set institucions que enumera l’apartat segon del mateix article 2n de l’EAC: “2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les FO altres institucions que estableix el capítol V del títol II.” Les altres institucions que es troben regulades al capítol V del Títol II són, per ordre en que apareixen en les seccions ordenades del capítol V: el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). La primera conclusió que podeu extreure és la obvietat que qualsevol altra institució, organisme, personalitat jurídica, no és Generalitat de Catalunya, en sentit estricte, per la qual cosa l’Administració de la Generalitat de Catalunya, prevista a l’art. 71 de l’EAC o la pròpia Tema 6- Pàg. 1  Comissió Jurídica Assessora, no serien part, en tant persones jurídiques, de la Generalitat, sistema institucional, sinó exemples d’administració pública o d’òrgans consultius respectivament. L’enumeració ordenada de les diverses institucions que formen la Generalitat en el mateix art. 2 de l’EAC sembla indicar una importància i transcendència política de major a menor. Així doncs, el Parlament és la primera institució que s’esmenta i és la primera que estudiarem. E -T I.- EL PARLAMENT DE CATALUNYA L’art. 4 de l’EAC estableix que AR “Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen l’EAC i la CE.” Els poders de la Generalitat són el poder legislatiu i el poder executiu. La Generalitat no té poder judicial. El poder legislatiu de la Generalitat de Catalunya rau en el Parlament de Catalunya. RM El règim jurídic del Parlament de Catalunya es troba, en primer lloc, en el Capítol I del Títol II de l’EAC, art. 55 a 66. Segonament en el Reglament del Parlament, aprovat el febrer de 2018, (en compliment de la disposició final primera de la Reforma del Reglament aprovada el 26 de juliol de 2017) i en tercer lloc, i com a senyal d’una certa anomalia, i en relació exclusivament al sistema electoral, a la Disposició Transitòria 4a de l’anterior Estatut d’autonomia de FO Catalunya, aprovat per la LO 4/79, de 18 de desembre, i mantinguda en vigor per la Disposició Transitòria 2a de l’actual EAC. D’acord amb l’art. 56.2 de l’EAC el règim electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya ha de ser regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres part dels diputats. Aquesta majoria qualificada no es preveia a l’estatut d’autonomia del 1979, però ni durant la vigència de l’anterior estatut ni durant la de l’actual, el Parlament no ha aprovat cap llei electoral i per aquest motiu el sistema continua sent el que es va preveure per a les primeres eleccions autonòmiques de l’any 1980. D’acord Tema 6- Pàg. 2  amb l’art. 58.3 de l’EAC i els art. 129 i 130 i la Disposició Final Primera de l’actual Reglament, aquest ha de ser modificat per majoria absoluta del Parlament. Les característiques de Parlament són: a) Seu permanent a la ciutat de Barcelona, art. 9 de l’EAC, tot i que es pot reunir en altres llocs de Catalunya d’acord amb el seu Reglament. La seu física actual es troba al Parc de la Ciutadella en un dels pocs edificis supervivents, i reformats, de l’antiga fortalesa borbònica E construïda per a controlar militarment la ciutat de Barcelona després de la Guerra de Successió. -T b) És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa el debat polític (art. 55.2 EAC) c) És inviolable, art. 55.3 EAC, llevat l’aplicació de l’art. 155 de la constitució espanyola de 1978. e) AR d) És unicameral. De fet aquesta característica ve determinada per l’art. 152 de la CE. Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària, per tant elabora i aprova el seu reglament (per majoria absoluta), el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn El sistema electoral del Parlament de Catalunya ja s’ha exposat que s’hauria de regular per RM una llei aprovada per majoria de 2/3 del propi Parlament, però que encara es troba regulat a la DT4a de l’antic EAC aprovat per la LO4/79. Els principals trets definitoris del sistema electoral són: ha de ser de representació proporcional i assegurant la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya, d’acord amb l’art. 152 de la CE i l’art. 56.3 de l’EAC. El sistema que es fa servir és el sistema D’HONDT que és de naturalesa proporcional. FO La composició del Parlament, o el número de diputats, està determinat a l’EAC en un interval, d’un mínim de 100 diputats a un màxim de 150, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels majors de 18 anys que tinguin la condició política de catalans d’acord amb l’art. 7 de l’EAC. La llei electoral ha d’establir criteris de paritat de gènere en les llistes electorals. Tanmateix la DT4a de l’antic EAC determina el número en la xifra de 135, distribuïts en quatre circumscripcions, determinades territorialment per les províncies de Barcelona, que n’escull 85 (un per cada 50.000 habitants segons l’any 1979) la de Tarragona, que n’escull 18, la de Tema 6- Pàg. 3  Girona que n’escull 17 i la de Lleida que n’escull 15. En aquella primera elecció s’establia per a les tres darreres circumscripcions o províncies un mínim de sis diputats i un diputat més per cada 40.000 habitants. La política de fets consumats ha mantingut durant totes les eleccions autonòmiques la mateixa distribució de diputats. La LOREG actua com a normativa subsidiària en tot allò no previst a la DT4a, per tant la barrera electoral és del 3% per circumscripció sobre el total dels vots vàlids emesos i les llistes electorals són tancades i bloquejades. La circumscripció, és, com s’ha exposat, la província. E Els diputats i diputades han de ser ciutadans que gaudeixin plenament dels drets civils i polítics -T per poder adquirir-ne la condició. En tant membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici del seu càrrec, art. 57.1 de l’EAC, però s’ha palesat, recentment que per les opinions i vots que emeses contra el criteri del Tribunal Constitucional espanyol perquè són contràries a l’interès general del Regne d’Espanya o que simplement AR consideri que no tenen competències per a fer-ho, la inviolabilitat decau i se’ls pot acusar d’il·lícit penal com la desobediència. Per tant la inviolabilitat és ja parcial i tutelada. Durant el seu mandat gaudeixen també d’immunitat, amb l’efecte concret que no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. Els diputats i diputades gaudeixen de privilegi de fur, en el sentit que per causes penals contra els membres del Parlament de Catalunya l’òrgan competent per enjudiciar-los és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si el fet que pot RM originar la responsabilitat penal ha passat fora del territori de Catalunya serà exigible davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem. Tanmateix és evident que el Ministeri Fiscal espanyol i el Tribunal Suprem espanyol poden forçar aquest criteri i abrogar la competència d’enjudiciar els membres del Parlament de Catalunya quan considerin que el presumpte delicte té efectes més enllà del territori autonòmic. FO Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu, és a dir, exerceixen un mandat representatiu. El seu vot és delegable en les circumstàncies de l’article 95 del Reglament (baixa hospitalària, paternitat, maternitat, etc...) i poden ser substituïts si així ho ordena un magistrat instructor del Tribunal Suprem espanyol. La condició de diputat o diputada és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic o exercici de funció pública en servei actiu. És compatible amb la condició de càrrec electe municipal. És incompatible també amb la condició de diputado al Congreso o senador d’elecció popular al Senado, però si que seria compatible amb la condició de senador per designació autonòmica. Tema 6- Pàg. 4  Tanmateix si que és compatible amb la condició de membre del Govern, però no és imprescindible que els membres del Govern siguin diputats al Parlament de Catalunya. Els diputats i diputades també estan obligats a fer una declaració de béns i activitats professionals, laborals o empresarials previstes en iniciar el mandat i també de béns en acabar-lo. La Comissió de l’Estatut del Diputat es pronuncia sobre la incompatibilitat de les activitats previstes que es declaren. E El Reglament del Parlament també preveu altres drets dels diputats com: assistència a ple i comissions, vot, assistència a debats, suport tècnic, accés a la informació, drets econòmics -T retributius i de cotització. I també a deures com: conducta, conflicte d’interessos, cortesia i reserva i límit a l’ús de la condició de diputat. L’organització i funcionament del Parlament és pròpia i convencional de qualsevol model AR representatiu. Els òrgans més importants del Parlament són: a. La Mesa del Parlament La Mesa del Parlament és l’òrgan rector col·legiat del Parlament i és integrada pel president, per dos vicepresidents i quatre secretaris, és a dir per set persones, totes elles diputats o RM diputades del Parlament. La Mesa actua sota la direcció del president del Parlament i representa el Parlament en els actes als què assisteix. Les seves funcions més rellevants són recollides a l’article 37.3 del Reglament del Parlament: a) Adoptar les decisions que requereixen les tramitacions parlamentàries, en cas de dubte o de llacuna reglamentària. FO b) Adoptar les decisions i les mesures que requereix l’organització del treball parlamentari. c) Executar els pressupostos del Parlament. d) Qualificar, d’acord amb el Reglament, els escrits i els documents d’índole parlamentària, i declarar-ne l'admissió o la inadmissió a tràmit. e) Decidir la tramitació de tots els escrits i els documents d’índole parlamentària, d’acord amb les normes establertes per aquest reglament. Tema 6- Pàg. 5  f) Aplicar els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament, i elaborar les propostes de modificació que correspongui. g) Elaborar el pressupost del Parlament perquè, si escau, sigui aprovat pel Ple. h) Controlar l’execució del pressupost i presentar al Ple l’informe sobre el compliment del pressupost corresponent a cada període de sessions. i) Aprovar la composició de les plantilles de personal del Parlament i les normes que regulen la manera d’accedir-hi. E j) Complir qualsevol altra funció que li encomana aquest reglament i les de caràcter executiu que no són atribuïdes a cap òrgan específic. -T Però a través de l’articulat del Reglament n’hi ha d’altres, com per exemples: la tramitació d’una petició de reconsideració (art. 38), l’ocupació dels escons dels diputats al saló de Sessions, segons decisió conjunta amb la Junta de Portaveus (art. 73), el calendari de cada AR període de sessions (art. 83) o els criteris generals per delimitar la delegació de vot dels diputats (art. 95). L’elecció dels membres de la Mesa està prevista a l’art. 44 del Reglament del Parlament i es produeix a la sessió constitutiva del Parlament El president o presidenta del Parlament: cada diputat escriu en un papereta un sol nom d’un RM candidat membre del Parlament i la deposita en una urna. Surt elegit el qui n’obté la majoria absoluta (necessaris, almenys, 68 vots). Si no s’arriba a aquesta majoria la votació es repeteix entre els dos candidats que s’hi ha apropat més. En aquesta segona votació és elegit el qui dels dos obté més vots. En cas d’empat s’ha de repetir la votació i si es mantingués l’empat després de quatre votacions aleshores seria considerat elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats. FO Funcions del president o presidenta del Parlament: d’acord amb l’article 39 del Reglament té la representació de la cambra; estableix i manté l’ordre de les discussions i dirigeix els debats amb imparcialitat i atent al respecte degut al Parlament; compleix i fa complir el Reglament, i exerceix totes les altres funcions que li confereixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya, les lleis i el reglament, com per exemple el vot diriment en cas d’empat en una votació de la Mesa, o el manteniment de l’ordre públic i la disciplina de l’hemicicle parlamentari (art. 234 del Reglament). La Mesa del Parlament, per raons d’urgència, pot delegar en el president les funcions a què fa referència l’article 37.3. b, c i d, i també la concessió de les pròrrogues dels Tema 6- Pàg. 6  terminis establerts pel reglament. Més endavant veurem que també té un protagonisme destacat en el procés d’elecció del president o presidenta de la Generalitat Els vicepresidents: per a l’elecció dels vicepresidents, successiva a la del president, cada diputat ha d’escriure en una papereta un nom i resulten escollits els qui, per ordre correlatiu, obtenen una majoria de vots. De manera que hi ha un vicepresident 1r i un vicepresident 2n. Les funcions dels vicepresidents estan contemplades a l’article 40 del Reglament: en cas de E vacant, absència o impediment del president del Parlament, els vicepresidents, per ordre consecutiu, l’han de substituir amb els mateixos drets, deures i atribucions. Així mateix, també per ordre, han de complir qualsevol altra funció que els encomanin el president i la Mesa. La -T representació de la cambra que té el president del Parlament només pot ésser delegada, si escau, en un dels vicepresidents. Els secretaris: per a l’elecció dels secretaris s’ha d’escriure un nom a la papereta i surten AR elegits, per nombre de vots dels membres del Parlament els qui, per ordre correlatiu, n’han obtingut una majoria de vots. Les funcions dels secretaris estan previstes a l’article 41 del Reglament: supervisen i autoritzen, amb el vistiplau del president, les actes de les sessions plenàries, de la Mesa i de la Junta de Portaveus, a més dels certificats que s’expedeixin; assisteixen el president durant les sessions per assegurar l’ordre en els debats i la correcció RM en les votacions; col·laboren en el desenvolupament normal dels treballs del Parlament, segons les disposicions del president, i compleixen, a més, qualsevol altra funció que els encomanin el president i la Mesa b. El president del Parlament FO Ja s’ha exposat en tant membre de la Mesa c. El Ple El Ple és l’òrgan suprem del Parlament i és integrat pels diputats i diputades proclamades electes. El Ple és convocat pel President a iniciativa pròpia o a sol·licitud, com a mínim de dos grups parlamentaris o una cinquena part dels membres del Ple (27). L’ordre del dia es fixa pel President d’acord amb la Junta de Portaveus. El Ple, com les comissions, no té quòrum (assistència mínima) de constitució, però si per adoptar acords, per fer votacions. Aleshores el Tema 6- Pàg. 7  quòrum és la majoria absoluta (art. 60.3 de l’EAC i art. 91 del Reglament). Els membres el Govern tenen dret a assistir, si és que no són diputats de ple dret, al Ple i a tenir-hi reservat un lloc per a participar en els debats i compareixences. Les sessions del Ple són públiques, tret dels supòsits previstos al Reglament (art. 81 del Reglament) és a dir si ho acorda el Ple per dos terços a iniciativa de la Mesa, del Govern, de tres grups parlamentaris o d’un terç dels seus membres. d. Les Comissions E Les comissions són els altres òrgans en que el Parlament pot funcionar. Les comissions són -T com plenaris proporcional o “en miniatura” segons el pes de les forces parlamentàries. La seva composició està formada pels membres que designen els grups parlamentaris i en el nombre que la Mesa determina, d’acord amb la Junta de Portaveus. Tot diputat o diputada té dret a pertànyer, com a mínim, a una comissió i cada grup parlamentari té dret a tenir-hi, com a AR mínim un representant. Si la proporció respecte el ple no es pot mantenir la presa de decisió es fa per vot ponderat segons el pes del grup parlamentari al ple. Cada comissió té una Mesa constituïda per un president, un vice-president i un secretari. Les presidències de les comissions es reparteixen proporcionalment entre els grups parlamentaris. Les sessions de les comissions són públiques llevat d’acord per dos terços de la pròpia comissió. RM L’ordre del dia el fixa la Mesa de la comissió. Les comissions que constitueix el Ple poden ser legislatives o específiques. Són comissions legislatives les que el Ple constitueix amb aquest caràcter i les que el propi Reglament els hi atribueix, com la Comissió del Reglament del Parlament, (art. 61 del Reglament). En les legislatives el Ple hi delega la funció legislativa amb algunes limitacions FO que més avall es descriuran. Les comissions legislatives poden constituir fins a un màxim de tres subcomissions especialitzades per a fer sessions informatives específiques i compareixences. Són comissions específiques les previstes en el propi Reglament (la de l’Estatut dels Diputats, art. 64 del Reglament, la de Peticions, art. 69 del Reglament i la de Matèries Secretes i Reservades, art. 70 del Reglament) i també ho són les que el Reglament preveu la seva creació per part del Ple i siguin de naturalesa següent: de seguiment (art. 65 del Reglament) que tenen per objecte el control d’actuacions o polítiques públiques del Govern, les d’estudi (art. Tema 6- Pàg. 8  66 del Reglament) que tenen per objecte l’anàlisi d’un assumpte que afecti a la societat catalana) i les d’investigació (art. 67 del Reglament) sobre qualsevol assumpte que sigui d’interès de la Generalitat (art. 59.6 de l’EAC, tot i que l’art. 67.1 del Reglament afirma que l’assumpte ha de ser “d’interès públic que sigui competència de la Generalitat”. e. La Diputació Permanent La Diputació Permanent (una mena de “servei de guàrdia” del Parlament), està presidida pel E President o Presidenta del Parlament. Està integrada per vint-i-tres membres, designats pels grups parlamentaris segons la proporció de la seva composició en el ple (art. 74 del -T Reglament). Si el president o presidenta del parlament n’és membre, la presideix i el número continuarà sent 23. Cap diputat membre del Govern en pot ser part. La Diputació Permanent té una Mesa, presidida pel President del Parlament, amb dos vice- AR presidents i dos secretaris, escollits de la mateixa manera que els de la Mesa del Parlament. La Diputació Permanent, quan el Parlament no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i/o quan el Parlament ha estat dissolt, vetlla pels poders de la cambra i pot demanar la convocatòria de sessió extraordinària del Parlament. En el cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament (art. 59.4 de l’EAC). RM La Diputació Permanent és convocada pel seu president, a iniciativa pròpia o a petició de dos grups parlamentaris o una cinquena part dels membres de la diputació permanent. L’ordre del dia el fixa el president d’acord amb els representants dels grups parlamentaris en al diputació permanent. Expirat el mandat parlamentari i fins a la sessió constitutiva de la propera cambra la Diputació Permanent té, d’acord amb l’art. 75.2 del Reglament, exclusivament les funcions FO següents: a) Entendre en tot el que fa referència a la inviolabilitat parlamentària. b) Conèixer la delegació temporal de les funcions executives del president de la Generalitat en un dels membres del Govern. c) Acordar la compareixença del Govern per a informar sobre les actuacions d’aquest en relació amb fets d’importància especial succeïts després de la dissolució del Parlament. d) Exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada. Tema 6- Pàg. 9  e) Autoritzar, a petició del Govern, per la majoria absoluta dels seus membres, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris, per raó d’urgència i de necessitat justificada, si ho exigeix la conservació de l’ordre, una calamitat pública o una necessitat financera urgent d’una altra naturalesa. f) Exercir les facultats parlamentàries en matèria de constitucionalitat i conflictes de competència. g) Tramitar les propostes de resolució presentades en relació amb fets d’importància especial E succeïts després de la dissolució del Parlament, o un cop expirat el mandat parlamentari, en els termes dels articles 167 i 168, en allò que hi sigui aplicable. -T f. Els grups parlamentaris. Els subgrups parlamentaris. Diputats no adscrits. Els grups parlamentaris, (art. 26 i ss del Reglament) són l’agrupació dels diputats en funció de AR la seva ideologia i candidatures electorals. El Reglament del Parlament en regula els requisits per a la seva formació i la seva intervenció en l'exercici de les funcions parlamentàries. Per cada partit, federació o coalició electoral només es pot constituir un grup parlamentari. Per exemple JxC no pot constituir diferents grups parlamentaris per molt heterogeni que sigui la seva configuració interna. Cada diputat només pot ser membre d’un grup parlamentari. S’han de constituir en un termini de vuit dies des de la sessió constitutiva del Parlament, mitjançant RM escrit adreçat a la Mesa, signat per tots els diputats que l’han de constituir, especificant el nom, els components i els de les persones que el representaran, incloent-hi, preceptivament, el portaveu. Els qui accedeixen a la condició de diputats de manera sobrevinguda després de la sessió constitutiva tenen cinc dies per a incorporar-se a un grup parlamentari. El mínim per a constituir grup parlamentari és de cinc diputats, llevat del cas del Grup Mixt, que pot tenir una composició inferior. El Parlament ha de posar a disposició dels grups parlamentaris els FO locals i els mitjans materials suficients. Si el nombre de membres d’un grup parlamentari es redueix durant el decurs de la legislatura fins a una xifra inferior a la meitat del nombre mínim exigit per a la constitució restarà dissolt i els seus membres incorporats al Grup Mixt durant el que resti de legislatura. El Grup Mixt no és pròpiament un grup parlamentari tot i que el Reglament prova de homologar-lo sempre que la seva composició és de membres d’un mateix partit, federació o coalició. No s’altera si s’hi incorpora algun altre membre durant la legislatura. Quan el requisit Tema 6- Pàg. 10  exposat no es dóna, pot ser que en el Grup Mixt es constitueixin Subgrups parlamentaris. Els subgrups parlamentaris (art. 30 del Reglament) es constitueixen dins del Grup Mixt, per a forces parlamentàries amb un mínim de tres diputats pertanyents a un mateix partit, federació o coalició. Si tots el integrants del Grup Mixt ho són d’un subgrup parlamentari un representant de cada subgrup pot assistir, amb veu i vot a les reunions de la Junta de Portaveus. És el cas de l’actual XII Legislatura del Parlament de Catalunya on en el Grup Mixt només hi ha dos Subgrups parlamentaris, el de la CUP i el del PP, formats, cadascun, per quatre membres. E El diputats no adscrits (art. 34 del Reglament) són aquells que abandonen o són expulsats del seu grup parlamentari, o subgrup, llevat que es reincorporin al seu grup, o subgrup, d’origen. -T Tenen els drets reconeguts a tot diputat, però la participació en una comissió la fixa la Mesa. En cas que tots els membres d’un grup, o subgrup, fossin expulsats (!), passarien, tots, al Grup Mixt. AR g. La Junta de Portaveus La Junta de Portaveus (art. 35 i 36 del Reglament) és constituïda pels portaveus de cada grup parlamentari i és presidida pel President del Parlament (però no n’és membre). També hi poden prendre part la resta dels membres de la Mesa, una persona representant del RM Govern i, acompanyant el portaveu o qui el substitueix, un membre més per cada grup parlamentari. La Junta de Portaveus és convocada pel president del Parlament, a iniciativa pròpia o a petició de dos grups parlamentaris o de la cinquena part dels membres. En cas de votació, els vots es computen pel sistema ponderat, i, per tant, cada portaveu té tants vots com escons al Parlament té el seu grup parlamentari. FO La Junta de Portaveus s’ha de reunir, com a mínim, quinzenalment durant els períodes de sessions. Sens perjudici de les funcions que li atribueix el reglament, ha d’ésser escoltada prèviament per a: a) Establir els criteris que contribueixen a ordenar i a facilitar els debats i les tasques del Parlament. b) Decidir la comissió competent per a tramitar els projectes i les proposicions de llei. c) Fixar el nombre de membres per grup parlamentari que han d’integrar les comissions. Tema 6- Pàg. 11  d) Assignar els escons del Saló de Sessions als grups parlamentaris. Cal recordar que una de les funcions més importants de la Junta de Portaveus és fixa l’ordre del dia de les sessions com ja s’ha dit anteriorment (art. 83.2 del Reglament) h. El Cap o la Cap de l’Oposició E Aquest òrgan del Parlament, que no està regulat ni formalitzat ni en el Congreso ni en el Senado, està previst a l’article 77 del Reglament, en la seva versió de l’any 2018. Per la Disposició Final Segona del Reglament del Parlament ha quedat sense efecte la Disposició -T Transitòria 2a de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern que era la norma que regulava aquest òrgan com a contrapès a la figura parlamentària de la institució de la Presidència de la Generalitat. AR El contingut de la regulació no ha canviat, però la seva ubicació si. D’acord amb l’article 77 del Reglament del Parlament és cap de l’oposició el diputat que exerceix la presidència del grup parlamentari de l’oposició amb més escons al Parlament. Per tant ho és el del grup parlamentari amb més diputats que no dóna suport al Govern. La seva condició és declarada pel President del Parlament. A banda de les seves funcions com a diputat ha de ser consultat, RM a iniciativa del President de la Generalitat, sobre els afers de més importància de Catalunya i pot proposar millores a l’acció de govern. Li correspon el tracte protocol·lari d’honorable/a sr./sra. i a l’ordre protocol·lari en el lloc immediatament posterior als expresidents de la Generalitat. També ha de percebre les retribucions específiques que determini el Parlament així com disposar de mitjans humans i materials necessaris per a les seves funcions proveïts pel Parlament. FO RÈGIM DE LES REUNIONS I LES SESSIONS. FINALITZACIÓ DEL MANDAT O LEGISLATURA. Correspon al President de la Generalitat convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i decretar-ne la seva dissolució, anticipada o no (llevat que consti l’aplicació de l’art. 155 de la CE, facultat que s’abrogarà el membre de les institucions espanyoles responsables de la seva aplicació). Tema 6- Pàg. 12  En el mateix Decret de la Presidència, o en un de posterior, correspon també al President de la Generalitat convocar, dins els vint dies següents a la data de les eleccions, la sessió constitutiva de la legislatura. Per tant és un termini. Aquestes dues competències de la Presidència de la Generalitat estan configurades a l’art. 10 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern. En arribar la data i hora fixada en el decret, els diputats electes compareixen al Palau del E Parlament i el Secretari General del Parlament, convida a constituir la (una) Mesa d’Edat, als únics efecte de declarar oberta la sessió i organitzar l’elecció dels membres de la Mesa del -T Parlament. La Mesa d’Edat es constitueix amb el diputat/-da electe de més edat que la presideix, i els dos diputats/-des més joves en qualitat de secretaris (art. 1 i 2 del Reglament). Constituïda la Mesa del Parlament s’aixeca al sessió. AR L’EAC, art. 60.1, enuncia que el Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. A l’article 78 del Reglament es determina que els dos períodes de sessions van del 16 d’agost al 31 de desembre i del 15 de gener al 31 de juliol. Per tant, si la legislatura transcórrer de manera ordinària, hi haurà vuit períodes de sessions ordinàries. RM Les sessions extraordinàries són les que es fan fora dels períodes de sessions ordinàries. Aquest fet no implica necessàriament la convocatòria d’un Ple. Pot ser que la sessió extraordinària s’aixequi després de la celebració de les reunions d’una comissió parlamentària. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. FO Les sessions extraordinàries són convocades pel President del Parlament per tres supòsits: a petició segons acord de la Diputació Permanent (a proposta de tres dels grups parlamentaris presents a la DP o d’una quarta part dels 23 diputats de la DP), a petició de grups parlamentaris (aquest cop del Ple) o de diputats que en representin la majoria absoluta (del Ple) o a petició de la Presidència de la Generalitat. Es denomina “sessió” el temps parlamentari dedicat a exhaurir un ordre del dia. Es denomina “reunió” la part de la sessió tinguda el mateix dia (art. 79 del Reglament). De totes les sessions del Ple i de les comissions s’ha d’aixecar la respectiva acta (art. 82 del Reglament). Tema 6- Pàg. 13  Les causes de finalització de la legislatura estan previstes a l’art. 66 de l’EAC, a les qual cal afegir l’aplicació de l’art. 155 de la CE. I.- La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. D’acord amb l’art. 56.4 de l’EAC, el president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, mitjançant un decret com ja hem vist, per a una data entre quaranta i seixanta dies després de la E convocatòria. -T II.- També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat (sessió d’investidura fracassada, art. 67.3 de l’EAC i art. 4.4 L13/2008). Aleshores el president o presidenta de la Generalitat en funcions, convoca de manera immediata les eleccions que han de tenir lloc, també, entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. AR III.- També fineix per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat, d’acord també amb les facultats previstes a l’article 75 de l’EAC i l’article 10, lletra c, de la L13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern. Aquesta facultat no pot ser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha RM transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret al DOGC. IV.- Es pot dissoldre anticipadament el Parlament de Catalunya, per l’interès general del Regne d’Espanya, d’acord amb les sentències del Tribunal Constitucional espanyol 143/2018 i FO 89/2019, en aplicació de l’art. 155 de la CE. Funcions del Parlament. De manera genèrica, l’EAC recull les funcions del Parlament a l’article 55: representa el poble de Catalunya, exerceix la potestat legislativa, aprova el pressupost (que no deixa de ser una llei) i controla i impulsa l’acció política i de govern. També a l’article 55 s’estableix que el Parlament “és la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític”. Les altres funcions de Parlament s’enumeren de manera expressa a l’article 61 de l’EAC: Tema 6- Pàg. 14  a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s'ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. Tingues present que, actualment, en regula aquesta designació, la L6/2010, del 26 de març, del procediment de designació dels senadors que representen la Generalitat al Senat. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les (d’acord amb l’article 87.2 de la constitució espanyola). E c) Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l'Estat la transferència o delegació de competències i l'atribució de facultats -T en el marc de l'article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d'acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) AR Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. 1.- La potestat legislativa del Parlament de Catalunya es descriu als articles 62, 63 i 65 de l’EAC i els articles 111 a 148 del Reglament del Parlament (Títol IV, Cap. II). La iniciativa legislativa correspon: RM a) als diputats (un diputat amb la signatura de quatre més, per tant 5 diputats) b) als grups parlamentaris (amb la signatura del seu portaveu) c) als òrgans polítics representatius de les demarcacions supramunicipals de l’organització territorial de Catalunya (art. 37 del Dec. Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el TR de la Llei d’Organització comarcal de Catalunya) i la ciutat de Barcelona, (art. 89 de l’EAC) i els altres municipis en els termes legalment FO establerts. d) als ciutadans que l’exerciran en la forma establerta a la Llei 1/2006, de 16 de febrer, d’iniciativa legislativa popular (pel cap baix 50.000 signatures vàlides de ciutadans de Catalunya majors de setze anys, recollides en un termini de 120 dies hàbils, prorrogables 60 més) e) el Govern de Catalunya, que l’exerceix mitjançant la presentació d’un projecte de llei. Els casos de les lletres a) fins a d) són supòsits de proposicions del llei. Tema 6- Pàg. 15  El Ple pot delegar, a proposta de dos grups parlamentaris o la cinquena part dels seus membres (art. 136 del Reglament del Parlament) la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. Tanmateix no poden ésser objecte de delegació a les comissions determinades matèries: la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa. E L’aprovació d’una iniciativa legislativa necessita la majoria simple; ara bé, les matèries de desenvolupament bàsic de l’Estatut requereixen per aprovar-les, modificar-les o derogar-les la -T majoria absoluta del Parlament. Les matèries de lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut s’enumeren a l’article 62 de l’EAC: articles 2.3 (ens locals), 6 (règim lingüístic), 37.2 (Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya), 56.2 (llei electoral, que excepcionalment reclama majoria de 2/3), 67.5 (estatut personal de la Presidència de la Generalitat), 68.3 AR (organització, funcionament i atribucions del Govern) 77.3 (règim del Consell de Garanties Estatutàries), 79.3 (règim jurídic del Síndic de Greuges), 81.2 (règim jurídic de la Sindicatura de Comptes) i 94.1 (regim jurídic especial de L’Aran). El Parlament pot delegar en favor del Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. La disposició, la norma, aleshores rep el nom de decret legislatiu (art. 63 de l’EAC). La RM delegació legislativa no és possible en els casos de: reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic de l’estatut (tret que la delegació consisteixi en un tex refós) la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts a l’EAC i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans i el pressupost de la Generalitat. Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la FO Generalitat (art. 65 de l’EAC). Per tant no són sancionades per cap autoritat ni institució. El president o presidenta n’ordena la publicació en el DOGC, en el termini de 15 dies des de l’aprovació, i, també en el BOE. L’entrada en vigor és determinada, regida, per la data de publicació en el DOGC. La funció de control i impuls de l’acció política i de govern, serà tractada en l’àmbit d’exposició del Govern. Els seus principals instruments són: el debat d’investidura (art. 149 del Reglament del Parlament), moció de censura (art. 152 del Reglament del Parlament), qüestió de confiança (153, Reglament del Parlament), debats generals sobre l’acció política i de govern, Tema 6- Pàg. 16  interpel·lacions (art. 160 Reglament del Parlament), preguntes (art. 163 Reglament del Parlament), propostes de resolució (art. 167 Reglament del Parlament), requeriments d’informació i compareixences (art. 73.2 EAC) 2.- EL GOVERN DE LA GENERALITAT L’art. 4 de l’EAC estableix que: “Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i E s’exerceixen d’acord amb el que estableixen l’EAC i la CE.” -T Els poders de la Generalitat són el poder legislatiu i el poder executiu. La Generalitat no té poder judicial. El poder executiu de la Generalitat de Catalunya rau en el Govern. El règim jurídic del Govern es troba regulat a la Secció Primera del Capítol III del Títol II de AR l’EAC (art. 68 a 70) i a la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, que, com hem vist, és una llei de desenvolupament bàsic. El Govern, és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. (art. 68.1 de l’EAC i art. 3 de la L13/2008) RM La composició del Govern, d’acord amb l’EAC (art. 68.2) és: president o presidenta de la Generalitat, conseller primer o consellera primera, si escau, és a dir amb caràcter opcional, i els consellers. Tanmateix, segons l’article 13 de la L13/2008 cal afegir la possibilitat que també el compongui, si escau, el vicepresident o vicepresidència (en el cas que existeixi aquest no podrà existir conseller/-a primer/-a). És a dir, la vicepresidència i la conselleria primera s’autoexclouen entre elles i ambdues són opcionals. FO Correspon al president de la Generalitat acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern (arts. 12 d) i 17 de la L13/2008). El decret corresponen s’ha de publicar al DOGC. Els membres del Govern (art. 70 EAC) durant el seu mandat i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya gaudeixen d’immunitat i, per tant, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el seu enjudiciament. Si el fet que motiva l’enjudiciament ha passat fora del territori autonòmic la responsabilitat pel és exigible davant de la Sala Penal del Tribunal Tema 6- Pàg. 17  Suprem. Els membres del Govern responen políticament davant del Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells (art. 74.1 EAC) La condició de conseller (o dels altres membres del Govern) és incompatible amb qualsevol funció pública que no derivi de l’exercici del càrrec, salvant la condició de diputat al Parlament, és a dir que és compatible amb el mandat representatiu però no és un requisit. És un cas a part el del president de la Generalitat en que si que és un requisit (art. 152 de la CE) que sigui membre del Parlament de Catalunya. El president de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament i de les comissions parlamentàries i prendre- E hi la paraula (art. 73 EAC). -T El Govern s’organitza en departaments, que integren l’Administració de la Generalitat. El president de la Generalitat determina per decret el nombre, la denominació i les competències dels departaments. Els consellers tenen el tractament d’honorable senyor i s’ordenen per ordre de prelació protocol·lària determinada pel president de la Generalitat. El president de la AR Generalitat pot encarregar el despatx ordinari dels assumptes i les funcions corresponents a un conseller a un altre en cas d’absència, malaltia, impediment o vacant. La Presidència de la Generalitat constitueix en tot cas un departament (art. 23.2 L13/2008). Presidència de la Generalitat: Constitueix, per ella mateixa, una institució de la Generalitat i s’exposarà en un apartat propi. RM Vicepresidència: element integrant del Govern únicament previst a la L13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern. L’article 15 en determina el règim. Implica necessàriament que no s’ha nomenat conseller primer i serà titular d’un departament, a diferència del conseller primer que no té una conselleria sota la seva responsabilitat. Al vicepresident li corresponen les competències de la conselleria primera tret del desplegament FO de les directrius generals de l’acció de govern. Conseller/-a primer/-a: previst a l’article 69 de l’EAC i a l’article 14 de la L13/2008. Càrrec opcional segons voluntat del president de la Generalitat. Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president de la Generalitat, però no te una conselleria sota la seva responsabilitat. Corresponen al conseller primer o consellera primera les atribucions pròpies següents: Tema 6- Pàg. 18  a) Desplegar les directrius generals de l'acció de govern. b) Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern. c) Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern. d) Suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat, en els termes que determina l'article 6. e) Rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin incorporats a l'ordre del dia del E Consell Tècnic. f) Complir les funcions de caràcter administratiu i executiu que li assignen les lleis. -T Els consellers: les seves atribucions es recullen a l’article 16 de la L13/2008, en el seu àmbit polític i a l’art. 12 de la L13/89, en el seu àmbit administratiu com a cap d’un departament (veure Tema 13). Les previstes a la L13/2008 són: AR a) Desenvolupar l'acció de govern en l'àmbit de les funcions que els són assignades, de conformitat amb les directrius del president o presidenta de la Generalitat i del Govern. b) Proposar al Govern avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu, projectes de decret llei o projectes de decret relatius a llurs funcions o a llur àmbit RM de competències. c) Proposar al Govern el programa d'actuació relatiu a llurs funcions o a llur àmbit de competències. d) Proposar al Govern el nomenament i el cessament dels alts càrrecs del departament, i acordar el nomenament i el cessament dels altres càrrecs del departament. FO e) Exercir la potestat disciplinària, en el marc establert per l'ordenament vigent. f) Formular propostes al Govern sobre assumptes que en requereixen l'aprovació relatius a llurs funcions o a llur àmbit de competències. g) Qualssevol altres que siguin pròpies del càrrec o que els siguin atribuïdes per norma. El Govern es reuneix convocat pel president de la Generalitat, amb ordre del dia de la reunió. El quorum exigeix la presència del president de la Generalitat, o qui el supleixi, i almenys, la meitat dels consellers. L’adopció de decisions es fa per majoria simple, i en cas d’empat, el Tema 6- Pàg. 19  president de la Generalitat té vot diriment. Les deliberacions i vots emesos en el Govern són sotmeses al deure de secret (art. 30 L13/2008), que s’ha de mantenir fins i tot cessats del càrrec els seus membres. EL Govern pot crear, per decret, en el seu si comissions de govern, temporals o permanents, amb les funcions que específicament els atribueixi o els delegui i determinant la composició, presidència i règim general de funcionament (art. 31 L13/2008) E Els membres del Govern, tret del president de la Generalitat, cessen quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat (art. 68.4 EAC) i per dimissió, que requereix l’acceptació del -T president de la Generalitat, revocació del nomenament, defunció, sentència judicial ferma inhabilitadora o que en declari la incapacitat per l’exercici del càrrec (art. 21 L13/2008). El Govern cessat roman en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern (art. 18 L13/2008) i ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes públics i, per AR tant, no pot presentar projectes de llei ni dictar decrets legislatius. Les funcions col·lectives del Govern estan previstes a l’article 68.1 de l’EAC i l’article 26 de la L13/2008: a) Dirigir l'acció política i l'Administració de la Generalitat, en el marc de les RM directrius generals de l'acció de govern establertes pel president o presidenta de la Generalitat. b) Aprovar projectes de llei i presentar-los al Parlament, i, si s'escau, acordar-ne la retirada. c) Elaborar i aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, i executar-los, un cop aprovats pel Parlament. FO d) Dictar decrets legislatius i decrets llei. e) Exercir la potestat reglamentària en tots els casos en què no sigui específicament atribuïda al president o presidenta de la Generalitat o als consellers. f) Donar o denegar la conformitat a la tramitació de les proposicions de llei que poden implicar un augment de crèdits o una disminució dels ingressos pressupostaris. g) Adoptar les mesures necessàries per a l'execució dels tractats i els convenis internacionals i per al compliment dels actes normatius que en derivin, en allò que afecti les matèries que siguin competència de la Generalitat. Tema 6- Pàg. 20  h) Acordar el nomenament i el cessament, a proposta del president o presidenta de la Generalitat o del conseller o consellera competent, dels alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat de rang igual, assimilat o superior al de director o directora general, llevat que, de conformitat amb el que disposa l'article 12.1.d, correspongui de fer-ho al president o presidenta de la Generalitat, i acordar també els altres nomenaments i cessaments que les lleis li atribueixen. i) Participar en els processos per a designar magistrats del Tribunal Constitucional i membres del Consell General del Poder Judicial, i també designar o participar en E els processos per a designar membres dels organismes econòmics i socials de l'Estat a què fa referència l'article 182 de l'Estatut, en els termes que estableixin -T les lleis i el Reglament del Parlament. j) Proposar al president o presidenta de la Generalitat el nomenament dels membres del Consell de Garanties Estatutàries que determinen l'Estatut i la llei corresponent. AR k) Aprovar la subscripció pel Govern o per l'Administració de la Generalitat dels convenis de col·laboració i els acords de cooperació que estableixen els articles 175.1 i 178.1 de l’Estatut d’autonomia, i també dels acords de col·laboració subscrits amb ens públics d’altres estats o organismes internacionals, i autoritzar amb caràcter previ la subscripció d’aquests convenis i acords quan en formin part organismes o entitats públiques dependents o vinculats a l’Administració de la RM Generalitat, llevat que l’objecte de col·laboració sigui en l’àmbit de l’acció humanitària internacional i per motius d’urgència. l) Exercir les competències que en matèria de demarcació, planta i capitalitat judicials li atribueixen l'Estatut i les lleis. m) Formular al Govern de l'Estat les observacions i les propostes que estimi pertinents amb relació a les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i FO els processos de subscripció i ratificació subsegüents, amb relació a les iniciatives i les propostes presentades pel Govern de l'Estat davant la Unió Europea i amb relació als actes de subscripció dels tractats i els convenis internacionals que afectin d'una manera directa i singular les competències de la Generalitat, i també nomenar, a proposta del departament competent, les persones que hagin de representar la Generalitat en les delegacions negociadores de l'Estat davant la Unió Europea i en la representació permanent de l'Estat a la Unió Europa. n) Instar el Govern de l'Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i també adoptar acords amb relació a l'accés de la Generalitat al Tema 6- Pàg. 21  Tribunal, en els termes que estableixi la normativa europea. o) Crear, modificar, dividir o extingir entitats i organismes públics o privats que depenguin de la Generalitat o que hi siguin vinculats, i aprovar-ne els estatuts, si els acords esmentats no requereixen una llei del Parlament. p) Exercir la iniciativa per a la reforma de l'Estatut. q) Interposar recursos d'inconstitucionalitat, promoure conflictes de competència davant el Tribunal Constitucional i personar-se en altres processos davant el Tribunal. E r) Atorgar honors i distincions, d'acord amb la normativa específica. s) Qualsevol altra que li atribueixin l'Estatut i les lleis. -T Entre totes aquestes l’Estatut d’Autonomia de Catalunya regula, a l’article 64, el Decret-Llei. En cas de necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar aquesta disposició legislativa AR provisional abstenint-se de les matèries de lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, la reforma de l’Estatut, la regulació essencial i el desenvolupaments directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans i el pressupost de la Generalitat. El Decret-Llei quedarà derogat si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la seva promulgació no és validat expressament pel Parlament després d’un debat i una votació a la totalitat. RM 3.- LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT La Presidència de la Generalitat és una institució en la que conflueix el legislatiu i l’executiu autonòmic català. Té la més alta representació de la Generalitat, que no de Catalunya, i dirigeix FO i coordina l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. El règim jurídic de la Presidència de la Generalitat es troba regulat al Capítol II del Títol II de l’EAC (art. 67) i a la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, que, com hem vist, és una llei de desenvolupament bàsic. La presidència és unipersonal. Escollit pel Pla del Parlament de Catalunya, en la sessió d’investidura (art. 149 del Reglament del Parlament), d’entre els seus membres. En un termini de deu dies des de la sessió constitutiva del Parlament, el President del Parlament ha de Tema 6- Pàg. 22  proposar al ple un candidat després d’una ronda de consultes amb totes les forces parlamentàries. Després d’un debat sobre el programa presentat el candidat ha d’obtenir la majoria absoluta a favor. Si no l’obté es pot sotmetre, dos dies després, a un segon debat i a una segona votació, en que bastarà la majoria simple (art. 4 L13/2008). Es pot regular per llei la limitació de mandats (art. 67.2 EAC) però la Llei 13/2008 no ho ha fet. E Si una sessió d’investidura fracassa se’n poden intentar tantes com sigui possible a fins a dos mesos des de la primera votació. Si cap candidat, membre del Parlament, obté alguna majoria -T suficient, la legislatura queda dissolta automàticament i es convoquen immediatament eleccions com ja s’ha vist anteriorment, entre quaranta i seixanta dies després. El president de la Generalitat és nomenat pel rei, a proposta del President del Parlament i AR ratificat pel presidente del Gobierno espanyol (art. 67.4 EAC i art. 5 L13/2008). És incompatible amb qualsevol altra funció pública que no derivi de la seva funció, tret de la condició de diputat al Parlament de Catalunya, que no és una compatibilitat sinó un requisit, però, des del gener de 2020 aquest requisit només s’ha de donar en el moment de l’elecció com a president de la Generalitat i no cal que es mantingui un cop s’accedeix al càrrec. RM El president de la Generalitat, en cas d’absència, malaltia o impediment, pel conseller primer o vicepresident, si estan designats, i si no és el cas, pel conseller que ocupa el primer lloc en l’ordre de prelació protocol·lari. En cas de determinats cassos de cessament (dimissió, incapacitat, inhabilitació) és substituït de la mateixa manera. La presidència de la Generalitat cessa (art. 67.7 EAC i art. 7 de la L13/2008) per les causes FO següents: a.- canvi de legislatura a conseqüència d’unes eleccions, qualsevol que sigui la causa del final del mandat b.- aprovació d’una moció de censura o la denegació d’una qüestió de confiança c.- per dimissió, que s’ha de comunicar per escrit a la presidència del Parlament d.- per defunció e.- per incapacitat permanent física i mental inhabilitadora per al càrrec, sol·licitada per la majoria absoluta dels diputats i reconeguda per majoria de dos terços. Tema 6- Pàg. 23  f.- per condemna penal ferma inhabilitadora per a càrrecs públics g.- per aplicació de l’art. 155 de la constitució espanyola. La moció de censura és un mecanisme d’exigència de responsabilitat política davant el Parlament del tots els membres del Govern, de caràcter solidari. Està regulada a l’article 43 de la L13/2008 i a l’article 152 del Reglament del Parlament. La moció de censura ha d'ésser proposada com a mínim per una cinquena part dels diputats o per dos grups parlamentaris i E ha d'incloure un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, que ha d'haver acceptat la candidatura, per tant constructiva. El debat d'una moció de censura s'ha de -T convocar per al cap de cinc dies d'haver estat presentada, comptats a partir de l'endemà de la presentació. Durant el debat, el candidat o candidata proposat per a la presidència de la Generalitat ha d'exposar el seu programa de govern. Els signataris d'una moció de censura la poden retirar en qualsevol moment. Una moció de censura es considera aprovada si la voten AR afirmativament la majoria absoluta dels diputats. Si una moció de censura és aprovada s'entén que el candidat o candidata proposat pels signataris de la moció és investit com a nou president o presidenta de la Generalitat, el qual ha d'ésser nomenat pel rei o reina. No es pot presentar cap moció de censura dins el mateix període de sessions en què ja se n'ha debatuda una. En tot cas, els signataris d'una moció de censura que hagi estat rebutjada o que hagi estat retirada no en poden presentar cap més durant el període de sessions següent. RM La qüestió de confiança és un mecanisme d’exigència de responsabilitat política plantejada pel president de la Generalitat davant del Parlament. Està regulada a l’article 44 de la L13/2008 i a l’article 153 del Reglament del Parlament. El president o presidenta de la Generalitat, havent- ho deliberat prèviament el Govern, pot plantejar al Parlament una qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de FO transcendència excepcional. En tot cas, la votació no es pot fer fins al cap de vint-i-quatre hores, com a mínim, d'haver estat presentada la qüestió de confiança. Si en la votació d'una qüestió de confiança el president o presidenta de la Generalitat obté la majoria simple dels vots emesos, s'entén que la confiança li ha estat atorgada. Si el Parlament li denega la confiança, el president o presidenta de la Generalitat cessa en el càrrec i el Parlament ha d'elegir un nou president o presidenta de la Generalitat. Existeix una llei, la L6/2003, de 22 d’abril, que regula l’estatut dels expresidents de la Generalitat. Tema 6- Pàg. 24  Les funcions i atribucions de la Presidència de la Generalitat són de naturalesa triple: 1.- En exercici de la més alta representació de la Generalitat (art. 10 L13/2008): a) Mantenir les relacions amb les autoritats de les institucions de l'Estat, de les comunitats autònomes i dels ens locals, i de llurs administracions públiques, i també amb les autoritats de l'àmbit internacional. E b) Signar els convenis de col·laboració i els acords de cooperació amb altres comunitats autònomes que aprova el Govern, llevat que aquest n'autoritzi la -T signatura a un membre o una membre del Govern o a un alt càrrec al servei de la Generalitat. c) Convocar les eleccions al Parlament i decretar la dissolució anticipada o la fi de la legislatura. AR d) Convocar, dins els vint dies següents a la data de les eleccions, la sessió constitutiva de la legislatura. e) Nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries. f) Convocar el referèndum per a l'aprovació de la reforma de l'Estatut. g) Presidir la junta de seguretat a què fa referència l'article 164.4 de l'Estatut. h) Les altres que determinen l'Estatut i les lleis. RM 2.- En exercici de la representació ordinària de l’Estat a Catalunya (art. 67.6 EAC i art. 11 L13/2008): a) Promulgar, en nom del rei o reina, les lleis, els decrets legislatius i els decrets llei de Catalunya i ordenar-ne la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de FO Catalunya i en el Boletín Oficial del Estado. b) Ordenar la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels nomenaments del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del fiscal o la fiscal superior de Catalunya i dels altres càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya que, d'acord amb les lleis, escaigui de publicar. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinen l'Estatut i les lleis. Tema 6- Pàg. 25  3.- Atribucions en exercici de la direcció de l’acció de Govern (art. 12 L13/2008), si bé algunes són delegables (lletres j a m): a) Representar el Govern. b) Establir i desplegar les directrius generals de l'acció de govern i assegurar-ne la continuïtat. c) Convocar i presidir les reunions del Govern. d) Acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern i dels alts E càrrecs de la Generalitat que les lleis determinen. e) Resoldre els conflictes d'atribucions, positius o negatius, entre consellers i entre òrgans o organismes dependents de diferents departaments. -T f) Plantejar al Parlament, amb deliberació prèvia del Govern, una qüestió de confiança. g) Sol·licitar la convocatòria d'una sessió extraordinària del Parlament. h) Sol·licitar la convocatòria d'un debat general al Parlament. i) Coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de disposicions reglamentàries. AR j) Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern i establir, sempre que calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta. k) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o consellera en cas d'absència, malaltia o impediment o en cas de vacança del càrrec. l) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels RM assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o consellera en un supòsit d'abstenció o recusació. m) Rebre informació sobre els avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu, projectes de decret llei i projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin sotmesos a l'aprovació del Govern. n) Exercir, com a titular, la direcció superior del Departament de la Presidència, si no ha nomenat un conseller o consellera de la Presidència. o) Acceptar, per mitjà d'un decret, la transferència o delegació de competències FO de l'Estat, i atribuir-ne l'exercici a l'òrgan competent. p) Les altres que l'Estatut i les lleis li atribueixen expressament i totes les que assignen a la Generalitat i no atribueixen a un òrgan o una institució específics. Tema 6- Pàg. 26