Tema 3 (2) - Canvis Econòmics i Socials - Segle XIX i Principis del XX - PDF

QUINS CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS ES VAN PRODUIR AL LLARG DEL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL XX? 1. LA CONSOLIDACIÓ DEL CAPITALISME-TEMA 5 2.TRANSFORMACIONS SOCIALS-TEMA 6 3. MODERNITZACIÓ SOCIAL (1900-1931)-TEMA 9  TEMA 5 Transició cap al capitalisme: desenvolup...

QUINS CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS ES VAN PRODUIR AL LLARG DEL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL XX? 1. LA CONSOLIDACIÓ DEL CAPITALISME-TEMA 5 2.TRANSFORMACIONS SOCIALS-TEMA 6 3. MODERNITZACIÓ SOCIAL (1900-1931)-TEMA 9  TEMA 5 Transició cap al capitalisme: desenvolupament agrari i industrial 1. L’AGRICULTURA, ENTRE LA REFORMA I L’ESTANCAMENT 1.1. EFECTES DE LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL Primera meitat segle XIX → reforma agrària liberal → d’agricultura de subsistència a un model lliurecanvista i capitalista Propietat privada → Parcel·lació dels camps i repartiment d’aquest a diferents propietaris ▪ La terra esdevé una mercaderia ▪ Desamortització com eina per repartir les terres ▪ Adquisició de terres per part de grans inversos → ineficaç repartiment de terres Augment rompuda de terres → augmentar producció agrícola ▪ Fracàs en la modernització de les tècniques i la tecnologia de cultiu (contràriament que a Europa) ▪ Fins 6 milions d'hectàrees cultivades ▪ Cultius principals → cereals, vi i oli; introducció taronja al llevant ▪ Crisi sector ramader → reculada exportacions de llana ▪ Baixa rendibilitat econòmica 1. 2. EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA Augment producció lent: ▪ Submeseta Nord i Galícia → minifundis → producció destinada a l’autoconsum ▪ Submeseta Sud i Andalusia → latifundi → escàs interès dels propietaris en invertir Fre innovació tècnica Massa de treballadors sense terra → jornalers → condicions de subsistència → conflictivitat social 2. INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ: EL TÈXTIL CATALÀ Industrialització a Espanya → fenomen tardà respecte a Europa ▪ Iniciativa industrialitzadora → Catalunya amb el sector cotoner → produir per al mercat 2. 1. LA INDÚSTRIA COTONERA CATALANA Segle XVIII → manufactures d’empresaris dedicats a la producció d’indianes ▪ Iniciatives privades d’empresaris agrícoles i comercials Finals s. XVIII → introducció màquines filar angleses Inicis s. XIX → introducció del cotó filat ▪ Expansió frenada per la Guerra de la Independència i la independència de les colònies americanes → fre mercats colonials  Des de 1830 → progrés indústria tèxtil ▪ 1812: fàbrica Bonaplanta → introducció màquina vapor ▪ Dècada 1860 → “fam de cotó” a causa de la Guerra d’Independència als EUA ▪ Des de 1874 → fase d’expansió → mecanització del teixit, renovació estructura industrial i colònies industrials 2. 2. LIMITACIONS I CONSOLIDACIÓ DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL Limitacions: ▪ Escassetat de carbó a les mines catalanes i dificultats en el transport de carbó asturià Creació de colònies industrials → vores dels rius ▪ Feblesa del mercat espanyol Baix poder adquisitiu de la població espanyola → demanada baixa → mesures proteccionistes del govern Meitat del s. XIX → cotó = dominant indústria tèxtil a Espanya ▪ Desplaçament de producció d’altres teixits ▪ Procés industrial ineficaç més enllà de Catalunya 3. MINERIA I SIDERÚRGIA 3. 1. L’EXPANSIÓ DE LA MINERIA Llei de Mines (1968) → liberalització del sector miner → augment concessions a companyies Factors expansió minera → augment demanda internacional, avanços tècnics que abarateixen la producció i l’endeutament d’Hisenda que afavoreix l’arribada de companyies estrangeres Principals metalls → plom, coure, mercuri i zinc → exportació 3. 2. PRODUCCIÓ DE CARBÓ I FERRO Zona de producció de carbó → Astúries Zona de producció de ferro → País Basc → convertidor Bessemer (procés de producció d’acer) → sense fòsfor 3. 3. INDÚSTRIA SIDERÚRGICA Sector que requeria el desenvolupament de la mineria del carbó i del ferro Sector, junt amb el tèxtil, per al desenvolupament industrial a Espanya Inicis → Màlaga (decàda anys 20) → fracàs Des del 1860 la producció es trasllada a Astúries i, des del 1880, a Biscaia ▪ Eix comercial Bilbao-Cardiff → introducció carbó gal·lés ▪ Producció en sèrie d’acer als Altos Hornos ▪ Expansió a Cantàbria 3. 4. OBSTACLES DE A LA INDUSTRIALITZACIÓ Espanya → procés d’industrialització lent i endarrerit en comparació amb Europa per: ▪ Poder adquisitiu molt baix de la població → genera poca demanda ▪ Escassetat de fonts d’energia ▪ Difícil comunicació amb Europa ▪ Hisenda pública → gran necessitat de recursos → no arriben a la població 4. LA POBLACIÓ ESPANYOLA: CREIXEMENT LIMITAT 4. 1. CREIXEMENT DE POBLACIÓ Segle XIX → Espanya = creixement de població: de 10’5 a 18’5 milions d’habitants ▪ Causes de l’augment → fi d’epidèmies i millora de l’alimentació (dacsa i patata) Augment de població molt baix respecte a Europa ▪ Alta mortalitat → guerres, epidèmies (còlera o tuberculosi) i mortalitat infantil ▪ Elevada natalitat → fills com a força de treball ▪ Esperança de vida → 34’8 anys // França → 45 anys Creixement demogràfic → perifèria de l’estat en detriment de l’interior, a excepció de Madrid 4. 2. ÈXODE RURAL I URBANITZACIÓ Des del 1860 → èxode rural → augment població ciutats (capitals de província) ▪ Contrast → 1836 → 10% població era urbana // 1900 → 16’6% era urbana ▪ Tot i la urbanització → població espanyola = rural → en 1900, el 70% dels habitants viu en àrees rurals ▪ Zones amb un creixement urbà més gran → Madrid (capital) + Barcelona i País Basc (industria) ▪ Dualisme camp-ciutat = tensions polítiques i social Procés urbanitzador va implicar: ▪ Enderrocament muralles ▪ Construcció grans avingudes i una xarxa de clavegueram ▪ Servei públic d’enlluernament i gas ▪ Creació de les illes de cases de forma regular → edificis alts de vivendes 4. 4. EMIGRACIÓ A ULTRAMAR Finals del segle XIX → emigració espanyola → Amèrica Llatina (Mèxic, Cuba, Argentina...) ▪ Causes → Augment de població i recerca d’oportunitats laborals Origen dels emigrants: ▪ Galícia, Astúries, Cantàbria i Canàries → escassetat de terres ▪ Catalunya → relacions comercials  La historia de La Panderola, el tren que volaba en Castellón 5.TRANSPORTS, FERROCARRIL I MERCAT Mitjans segle XIX → Espanya = endarreriment sistema de transport ▪ Orografia difícil i nul·la inversió 5. 1. CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL Ferrocarril → oportunitat per solucionar el problema del transport espanyol 1848 → 1ª línia de ferrocarril = Barcelona-Mataró La panderola-Font: Mediterráneo 1855 → Llei General de Ferrocarril → creació xarxa (de 1856 a 1866 = 5000km construïts) ▪ Estructura radial (Madrid = centre) + amplada carrils més gran + importació de materials sense aranzels 1866 → crisi financera → paralització construcció ferrocarril Entre 1876 i 1885 → recuperació econòmica → 3000 km construïts 5. 2. FERROCARRIL I MERCAT INTERIOR Ferrocarril → transport massiu, barat i ràpid → intercanvi persones i mercaderies Mercaderies → assegurar i facilitar el comerç interior Problemes del mercat interior ▪ Desenvolupament pobre de regions espanyoles ▪ Poder adquisitiu molt baix de la població 5. 3. COMERÇ EXTERIOR Va dependre de les comunicacions marítimes Aplicació de la màquina de vapor a la navegació = vaixell de vapor → augment d’intercanvis comercials Segle XIX → augment comerç internacional ▪ Exportacions = oli, vi ▪ Importacions = cotó, minerals (carbó) 6. HISENDA, BANCA I MONEDA Espanya = estat endeutat 6. 1. LA REFORMA MON-SANTILLÁN Des de 1845 → necessitat reforma fiscal → solucionar deute públic → fracàs = emissió deute públic ▪ 1845: Reforma Mon-Santillán → eliminar exaccions fiscals i augmentar recaptació → igualtat davant l’impost Simplificació d’impostos Impostos directes → contribució per immoble, cultius i bestiar; contribució industrial Impost indirecte → productes gravats indirectament (IVA) ▪ Problemes reforma: Impostos directes no tenen en compte les rendes personals (capital i treball) + baix consum = recaptació escassa Frau, ocultació de béns i sistema de recaptació precari  TEMA 6 De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials 1. CONFIGURACIÓ DE LA SOCIETAT DE CLASSES Revolucions liberals → igualtat jurídica dels ciutadans = fi de privilegis Canvi revolucionari → limitat pel liberalisme censatari = sufragi limitat als propietaris Riquesa → base per classificar la societat 1.1 Societat de classes Segle XIX = de societat estamental a societat de classes ▪ Classe burgesa → conjunt de propietaris + participació política ▪ Classe proletària → no propietaris + no participació política + vagues Classe mitjana: principalment a les ciutats 1. 2. UNA NOVA CONFLICTIVITAT SOCIAL Consolidació capitalisme → desigualtats socials ▪ Lluita contra les desigualtats socials = moviment obrer 2. ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS I LES CLASSES POPULARS 2. 1. ELIT ECONÒMICA I BLOC DE PODER Elit dirigent Espanya liberal segle XIX → mescla aristocràcia i alta burgesia ▪ Aristocràcia → propietat privada de les terres + les desamortitzacions = més propietats → Influència Corts i camarilles → representació Senat + cercles depoder d’Isabel II Intervencionisme en els negocis ▪ Alta burgesia → obtenir un títol nobiliari → Isabel II = 400 nous títols nobiliaris Nova oligarquia ▪ Influència en poder econòmic i imposaven les formes socials i culturals ▪ Afavorits pel liberalismo censatari → monopoli poder polític Burgesia ▪ Grans burgesos → alt poder econòmic: compra de deute, propietats agrícoles, inversors ▪ Burgesia industrial → industrials catalans i bascos  Classes mitjanes ▪ Entre la burgesia i el proletariat → grup social minoritari (15%) ▪ Representen la polarització social, la xicoteta industria i la societat urbana 2. 2. LES CLASSES POPULARS Camperols ▪ Jornalers ▪ Sotmesos a les normes del propietari → control social Artesans i oficis urbans ▪ Desenvolupament artesanies → sistema industrial antic ▪ Treballadors de serveis Proletariat → treballadors de la indústria ▪ Grup molt reduït a meitat del segle XIX → escassa industrialització →Catalunya ▪ Condicions laborals inhumanes ▪ Grup urbà → barris d’obrers Grups marginats del sistema → pobres 3. ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER Moviment poc nombrós respecte a Europa; encara així, moviment reivindicatiu. Iniciat en torn als obrers catalans i bascs, i al gran nombre de treballadors del camp. 3. 1. INICIS DEL MOVIMENT OBRER Ludisme en fàbriques espanyoles → incendis de fàbriques a Alcoi (1821) i de la fàbrica Bonaplanta (Bcn, 1835) Comprensió lluita obrera → contra les condicions de treball → associació d’obrers ▪ Societats de protecció obrera → Societat de protecció Mutua de treballadors del cotó (Bcn, 1840) ▪ Instrument de lluita = vaga 3. 2. EXPANSIÓ DE L’OBRERISME 1840-1855 → proliferació de les vagues ▪ 1855 = primera vaga general (Catalunya, durant el govern d’Espartero al Bienni Progressista) Objectius = millora condicions de vida dels treballadors 3. 3. REVOLTES AGRÀRIES Des del Bienni Progressista = constants a Andalusia Causa → desamortització Madoz → privatització del camp Revoltes → ocupació il·legal de terres (Andalusia, Aragó) 4. L’ARRIBADA DEL INTERNACIOLISME: SOCIALISME I ANARQUISME 4. 1. ELS PRECURSORS Socialistes utòpics → pensadors europeus = denúncia condicions dels treballadors ▪ A Espanya → Joaquín Abreu Focus principal a Espanya → Andalusia → expansió cap al nord 4. 2. L’AIT: MARXISME I ANARQUISME Associació Internacional de Treballadors ▪ Marx i Bakunin 4. 3. L’AIT A ESPANYA Revolució 1868 → arribada idees marxistes i anarquistes Primers nuclis de l’AIT → Barcelona i Madrid Popularització de l’anarquisme → discurs anarquista Fanelli → anarquisme = ideologia de la AIT → andalusos i catalans Des del 1869 → popularització associacions obreres → Barcelona, Madrid, Andalusia i Llevant → 1870 = FRE 4.4. CRISIS I ESCISSIÓ 1871: Lafargue → discurs marxista → conflicte amb l’anarquisme 1872: expulsió dels marxistes de la FRE → fundació Nueva Federación Madrileña 5. MOVIMENT OBRER AL DARRER TERÇ DEL SEGLE XIX Escissió ideologies obreres després de la crisi de l’AIT → socialistes i anarquistes = camins separats Socialistes ▪ Principis marxistes ▪ 1879: Pablo Iglesias → fundació Agrupació Socialista Madrilenya → futur PSOE ▪ 1888: fundació UGT ▪ Suport al País Basc, Madrid i Astúries; menys presència a Catalunya i Andalusia Anarquistes: ▪ FRE → il·legalitzada ▪ 1881: fundació Federació Treballadors Regió Espanyola ▪ Alta repressió política → anarquisme = violència armada → lluita sindical = fundació de sindicats (anarcosindicalisme)  TEMA 9 La modernització de la societat espanyola (1900-1930) 1. L’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 2. PANORAMA ECONÒMIC I DEMOGRAFIA 2. 1. INDÚSTRIA ESPANYOLA 1898-1931 Propietat terra inici s. XX → latifundi, minifundi, mesofundi Tres canvis: ▪ Substitució vapor per l'electricitat. Classe camperola → sistema complex ▪ Concentració indústria pesant al País Basc → Altos Hornos ▪ Propietaris → gran importància econòmica i política ▪ Diversificació del sector ▪ Camperol no propietari → arrendatari, parcers o jornaler Inconvenients indústria abans de la Guerra Civil: 1.1 TENSIONS SOCIALS AL CAMP ▪ Dificultat competir amb l’exterior → productes més barats Conflicte propietaris i jornalers → reforma agrària = ▪ Debilitat mercat interior espanyol → baix consum repartiment de la terra 2. 2. COJUNTURA ECONÒMICA Instrument de protesta → accions revolucionàries → Pèrdua colònies → escassa repercussió vagues i accions violentes 1900-1931: períodes de crisi i de creixement econòmic Estat → ús de la força = estat de guerra + exèrcit I Guerra Mundial → augment demanda 1917-1920 → moment de alta conflictivitat = alçada preus arran Rev. Russa ▪ Procés inflacionista = augment preus i sous ▪ Grans beneficis entre els amos dels negocis ▪ Fi guerra (19-23) = crisi econ. = increment conflictivitat Crack 1929 → afonament econòmic europeu 2. 3. DEMOGRAFIA 3. EVOLUCIÓ MOVIMENT OBRER Emigració camp-ciutat 3. 1. CONDICIONS DE VIDA ▪ Destins = zones industrials i miners d’Espanya Precarietat general camperols i obrers = subsistència Dualitat laboral → obrers de fàbriques i camperols Lluita → mítings, vagues, mobilització premsa ▪ 1900-1930 = descens població dedicada a l’agricultura Cases de poble → espais de reunió dels obrers Creixement poblacional → un terç del total 3. 2. PARTITS I SINDICATS ▪ Descens mortalitat PSOE = partit de masses ▪ Alta taxa natalitat ▪ 1910 = representació parlamentària i regidors en ajuntaments ▪ Augment esperança vida = 50 anys 1910: fundació CNT (Conferència Nacional del Treball) 1921: fundació PCE (Partit Comunista d’Espanya) 1927: fundació FAI (Federació Anarquista Ibèrica) Font: wikipedia 3. 3. DINÀMICA DEL MOVIMENT OBRER 4. LA DONA A L’INICI DEL SEGLE XX Dos etapes segons la influència de la Rev. Russa 4. 1. INFERIORITAT i DIFERÈNCIA ▪ Abans de 1917 → reivindicacions de caràcter laboral Situació d’inferioritat intel·lectual respecte a l’home ▪ Després de 1917 → transformar l’ordre social Absència de la vida política, cultural i econòmica Bcn = vaga Canadenca = jornada laboral 8h ▪ Absència del treball Conflictivitat 1916-1923 → pistolerisme Accés educació restringit Llei de fugues = assassinat treballadors detinguts ▪ aprenentatge feines domèstiques 1923 = cop estat Primo Rivera = persecució i repressió ▪ Universitat = 10% dones ▪ Prohibició ensenyar en la universitat Condició legal supeditada a l’home ▪ Matrimoni ▪ Home = administrador béns de la dona ▪ Adulteri = reclamació de l’home (assassinat permès) Sense dret al sufragi ▪ 1933: II República = dret al sufragi 4. 2. DONA I TREBALL 4. 4. DONES RELLEVANTS Treball fora de casa = mal vist → completar sou home Emilia Pardo Bazán Treballs → fàbriques, camp i feines de servei Caterina Albert (Víctor Català) Triple discriminació Victoria Kent ▪ Explotació Maria Zambrano ▪ Sou inferior Teresa Claramunt ▪ Tasques domèstiques Rosario de Acuña Gran implicació en la lluita sindical i drets dels Amalia Carbia treballadors 4. 3. SÍMPTOMES DE CANVI Descens natalitat → control de la natalitat Accés àmbits públics i política ▪ 1918: funcionariat Adm. de l’Estat Emilia Pardo Bazán Victoria Kent Emilia Pardo Bazán Teresa Claramunt I la lluita continua. Fem honor al que vam aconseguir els nostres avantpassats