Canvis socials y econòmics segle XIX i XX

Canvis econòmics i socials al llarg del segle XIX i principis del XX

• El segle XIX i principis del XX van experimentar canvis econòmics i socials importants.
• Aquests canvis se centren en la consolidació del capitalisme, les transformacions socials i la modernització social entre 1900 i 1931.
• El tema 5 estudia la transició cap al capitalisme a través del desenvolupament agrari i industrial.
• El tema 6 detalla els moviments socials.
• El tema 9 aborda la modernització de la societat espanyola entre 1900 i 1930.

Agricultura, reforma i estancament

• L'agricultura va patir una reforma liberal a la primera meitat del segle XIX, passant d'un model de subsistència a un model productiu.
• La propietat privada i la parcel·lació de terres van conduir a un repartiment entre diversos propietaris.
• La desamortització va ser una estratègia per repartir terres.
• El repartiment de terres va resultar ineficient i no va provocar l'augment de la producció esperat, ja que va tenir un fracàs en termes de modernització tecnològica en comparació amb la resta d'Europa.
• Els principals cultius eren cereals, vinya i olivera.
• Hi va haver una crisi ramadera i una disminució de les exportacions de llana.

Evolució de l'agricultura

• L'augment de la producció agrària va ser lent a la primera meitat del segle XIX.
• Algunes zones, com la Submeseta Nord i Galícia, presentaven un model de minifundis amb una producció destinada al consum local, mentre que la Submeseta Sud i Andalusia tenien un model de latifundis amb escassa inversió.
• La falta d'innovació tècnica va frenar el desenvolupament agrícola.
• La massa de treballadors sense terra vivia en condicions de subsistència.

Inicis de la industrialització: El tèxtil català

• La industrialització a Espanya va ser tardana en comparació amb Europa.
• Catalunya va ser pionera en la industrialització, especialment en el sector tèxtil, el cotoner.
• Al segle XVIII, ja hi havia manufactures d'indianes dirigides per empresaris.
• A finals del segle XVIII i inicis del XIX, s'introduïren màquines filar angleses i el cotó filat.
• La guerra de la independència i la independència de les colònies americanes van frenar l'expansió.

Limitacions i consolidació de la indústria tèxtil

• La indústria tèxtil va trobar limitacions importants com l'escassa producció de carbó a les mines catalanes i les dificultats en el transport de carbó asturià.
• La creació de colònies industrials a prop de rius va ser una necessitat.
• La demanda espanyola era baixa pel baix poder adquisitiu de la població, i hores per les mesures proteccionistes.
• Al segle XIX, el cotó va dominant la indústria tèxtil espanyola.
• El desplaçament de la producció d'altres teixits va ser ineficaç fora de Catalunya.

Mineria i siderúrgia

• La llei de Mines de 1868 liberalitzà el sector miner, augmentant les concessions a les companyies i estimulant l'augment de la demanda internacional.
• Els avenços tecnològics van abaratir la gestió de la producció.
• Els metalls importants eren plom, coure, mercuri i zinc.
• La producció de carbó es va concentrar a Astúries
• La producció de ferro al País Basc, emprant el convertidor Bessemer per al procés d'acer.
• El sector era necessari per al creixement industrial espanyol.

Obstacls de la industrialització

• Espanya va patir un procés d'industrialització lent i endarrerit respecte a Europa.
• Un baix poder adquisitiu de la població espanyola va comportar una baixa demanda i poca inversió en industries.
• La hisenda pública necessitava recursos.

Població espanyola: creixement limitat

• La població espanyola va créixer entre 10,5 i 18,5 milions d'habitants al llarg del segle XIX.
• Les epidèmies i la mala alimentació van ser factors importants de la mortalitat.
• La natalitat era elevada, però la mortalitat infantil i per epidèmies era considerable.
• L'esperança de vida era inferior a la d'altres països europeus.
• El creixement demogràfic espanyol era més deficient que en altres llocs, especialment a les zones interiors.

Èxode rural i urbanització

• L'èxode rural, entre 1860 i 1900, va provocar un augment de la població a les ciutats principals.
• L'agricultura tenia un dualisme camp-ciutat: zones amb minifundis i zones amb latifundis.
• La població espanyola era predominatment rural fins a 1900, i s'estimà que al 1900 el 70% dels habitants encara residia a zones rurals.
• La construcció de ferrocarrils, a més de l'enderroc de muralles per construcció de grans avingudes i xarxes de clavegueram van ser les principals infraestructures de modernització.
• Les migracions cap a l'exterior a Amèrica Llatina van ser importants pels recursos limitats de terres i de les oportunitats econòmiques limitades.

Transports, ferrocarril i mercat

• El sistema de transport a Espanya va ser tardà en comparació amb altres països europeus.
• La construcció de ferrocarrils va començar a la dècada de 1840.
• La construcció va resultar lenta i va ser limitada.
• La xarxa ferroviària va tenir problemes del mercat interior com el desenvolupament pobre de les regions espanyoles.
• El mercat es va veure afectat pel baix poder adquisitiu de la població.

Comerç exterior

• El comerç va estar limitat per les comunicacions marítimes, que es van veure millorades amb els vaixells de vapor al segle XIX.
• El comerç internacional va augmentar les exportacions d'oli, vi i altres productes.
• Espanya va augmentar les importacions de productes com el cotó.

Hisenda, banca i moneda

• Espanya va patir problemes financers i endeutament.
• La reforma Mon-Santillán de 1845 va intentar solucionar el deute públic mitjançant reformes fiscals.
• Se va intentar igualar alguns impostos amb la reforma mencionada.
• Els impostos directes van afectar immobles, cultius, bestiar i industria, mentre que els indirectes impacten els béns i productes.

Societat agrària a la industrial

• La societat va passar d'estamental a de classes.
• La burgesia accedí als privilegis, mentre que el proletariat es veié marcat per la falta d'influència política.
• La lluita contra les desigualtats socials va ser un factor fonamental per a la construcció d'un moviment obrer.

Els nous grups dirigents i les classes populars

• La elite dirigent va ser una mescla d'aristocràcia i alta burgesia.
• La alta burgesia va influenciar en el poder econòmic i social.
• El nou moviment obrer es va organitzar en diferents grups com jornalers i camperols.
• A més d'artesans i treballadors de servei.

Orígens del moviment obrer

• El moviment obrer va sorgir com a reacció a les dures condicions de treball.
• Els orígens van ser els incendis a fàbriques (Alcoi, 1821) i la fàbrica Bonaplanta (Bcn, 1835)
• Va començar amb el Ludisme.
• Les societats de protecció obrera van ser instruments clau en la lluita obrera.
• Entre 1840 i 1855, la proliferació de vagues va ser notable, marcant una etapa de lluita amb vagues generals com la de Catalunya a la Primera República.
• La lluita dels obrers per millorar les condicions de treball.
• Les revoltes a Andalusia i Aragó van ser una mostra de la conflictivitat al camp.

L'arribada de l'internacionalisme: socialisme i anarquisme

• L'arribada de les idees marxistes i anarquistes va acompanyar la Revolució de 1868.
• La Popularització de l'anarquisme va ser notable.
• Els discurs marxistes i conflictius amb els anarquistes va marcar un moment d'expansió i ruptura.
• La separació entre socialistes i anarquistes es va donar per les divergències ideològiques.

Moviment obrer al darrer terç del segle XIX

• Els moviments obrer van entrar en una fase d'escindida per la crisi de l'AIT a finals del segle XIX, amb camins separats entre socialistes i anarquistes.
• Van sorgir els principals partits socialistes espanyols, com el PSOE, així com el sindicat UGT.
• Els anarquistes van fundar la Federación de Trabajadores de la Región Española.
• L'auge de l'anarquisme va generar el conflicte social i es va manifestar com una protesta envers la violència armada.

Modernització de la societat espanyola (1900-1930)

• Aquest període assenyala una fase de modernització a Espanya.
• El repartiment de la terra va patir tensions socials entre propietaris i jornalers.
• L'auge industrial, amb canvis centrats en la substitució de la tecnologia del vapor per l'electricitat, va concentrar-se en regions com el País Basc.
• La diversitat industrial va resultar inadequada per competir amb altres països europeus.
• La disminució de la producció agrícola i el baix consum va comportar crisis a la primera part del segle XX.
• La demografia va experimentar un èxode rural cap a les ciutats, així com una esperança de vida lleument en augment.
• Les dones van seguir sense accés a una igualtat de drets i oportunitats.

Dinàmica del moviment obrer

• Després de 1917, el moviment obrer va patir una important evolució, influenciat per la Revolució Russa.
• El moviment va intentar transformar l'ordre social, la jornada laboral i altres qüestions socials.
• Apareixer l'assassinat dels treballadors durant el cop d'estat de Primo Rivera.

La dona a l'inici del segle XX

• Les dones van viure una situació d'inferioritat, amb un accés limitat a l'educació, el treball i la participació política.
• Van tenir un paper molt important en la vida familiar i a l'economia, malgrat les dificultats.
• Les dones van començar a actuar com un grup més social i reivindicatiu.