Tema 1: Desenvolupament físic, cognitiu i psicosocial (0-3 anys) PDF

Desenvolupament físic, cognitiu i psicosocial durant els tres primers anys TEMA 1: Els sentits i sistemes corporals des del moment del naixement. Ajustar els tallers a la psicologia del desenvolupament dels 0-6 anys. Video ”bebé estirant el seu cabell”: - No es conscient de que se esta estirant el cabell, però si sent mal. - Li posen guants perque no s’esgarrapi però així li estan traient una barrera d’aprentatge. SISTEMES CORPORALS → Abans del naixement els sistemes corporals (la respiració, alimentació…) s'encarreguen de donar-lo el ventre matern. → Els sistemes corporals dels bebes, començen a funcionar per si sols durant les primeres hores de néixer i aquí comença l’etapa de desenvolupament. → El fet d’iniciar els sistemes corporals estara influenciat per tot el nostre entorn (cultura, on a nascut…) i marcara les nostres necessitats (tu a auqetsa edat has de fer X, amb aquesta edat has de saber utilitzar X…) CURA INFANTIL (A bali es creuen que els bebes són ancestres o deus portals de la vida en forma humana) Com criarem un infant a bali: Intentar tractar com un rei o una reina, les consequencias que desenvolupara el nado es que hi hauran habilitats que no les desenvoluparan. Hi haura sobreprotecció, i aixo fara que no et puguis autoprotegir. (A africa consideren que els bebes petits poden comprendre tots els llenguatges) Com criarem un infant a africa: Es desenvoluparan molt més que un altre infant (en temes de llenguatge) Qualsevol que no sigui monolingüe activa més el seu cervell (A Micronèsia creuen que els bebes no poden entendre en absolut el llenguatge, i en conseqüència no els parlen) Com criarem un bebé a la micronesia: Triguen més en parlar, no poden aprendre mitjançant l'observació, la repetició, els signes… Pikler diu que la cura infantil: És una interacció entre l’infant i la persona adulta. La manera de fer-ho té influencia en el desenvolupament de l’infant. Es un proces basat en una relació que ajuda a l’infant a connectar amb si mateix, a expressar, a voler explorar i experimentar. No es tracta nomes de satisfaser les necessitats dels i de les infants sinó també d’ajudar en el seu desenvolupament. És una trobada que necessita atenció i acompanyament. Essencial l’actitud de la persona educadora. L’infant és un agent actiu. LACTÀNCIA I PRIMERA INFÀNCIA A un bebé l’actant se li diu lactants fins el moment que començen a caminar (entre els 12/18 mesos) La primera infancia es dels 18 als 36 mesos, durant aquest temps els nens es tornen més comunicatives, independents i es poden moure. → El que fa que podem passar d’un pas a l’altre son les relacions, a qui tenim al voltant. La part biológica del nostre desenvolupament és aquella que ens permet ser plàstics i estar en continuo canvi. (l’organ més plastic és el nostre cervell) CREIXEMENT I NUTRICIÓ El creixement més rapid és dels 0 als 3 anys, despres continua creixent pero més lentament i menys sorprenent. Durant el primer any és el creixement més gros El desenvolupament dels sentits i dels moviments segueix dues regles importants: 1. de cap a peus (cefalo-caudal): primer desenvolupen les parts del cos més properes al cap i després les mes allunyades. 2. De dins cap a fora (pròxim-distal): primer desenvolupen les parts del cos més properes al centre i despres les altres Els sentits dels nadons ja estan presents quan neixen, i es desenvolupen durant els primers mesos de vida i és desenvolupoen molt rapidament. Els nadons molt petits poden distingir diferents estímuls, la llum, la vista… DESENVOLUPAMENT DELS SENTITS: Tacte: es el primer sentit que es desenvolupa i madura. Els nadons poden sentir dolor des del naixament Olfacte, gust i audició: aquests sentits comencen a desenvolupar-se mentre els nadons encara està dins del ventre. Vista: és el sentit menys desenvolupat quan els nadons neixen, però millora molt durant els primers sis mesos de vida. La boca és el primer òrgan amb el que es coneix el món. TACTE Moviments físics: Quan els nadons es mouen, aprenen on acaba el seu cos i on comença tot el que els envolta. Jugar i explorar: Quan tiren joguines, esquitxen aigua o llancen sorra, descobreixen com poden canviar el món amb els seus cossos. Sentit de si mateixos: A través d’aquestes activitats els nadons comencen a entendre qui són i com interactuen amb el món. Els receptors tàctils cobreixen tota la pell de l’Infant. El cos sencer és sensible al tacte. Relació amb les persones que les cuiden (Carícies, petons, lactancia…). El tacte ens permet percebre e nostre propi límit. També senten molt el dolor i són molt sensibles durant els primers mesos de vida, i tradicionalmente se creia que no en sentien dolor. En un passat, fins i tot el metges no utilitzaven anestesia en cirurgies per a nadons, com la circumcisió. L’OLFACTE I EL GUST L’olfacte és el primer sentit que es desenvolupa, els nadons poden olorar i tastar mentre que estan dins del ventre i reaccionen als aliments que ella menja. Els nadons que s’alimenten de llet materna poden reconèixer l’olor de a seva mare. Els nadons prefereixen els gustos dolços, perquè s’assembla a la llet materna. Els nadons poden tenir preferències de gust basades en el que la mare ha menjat durant l’embaràs. L’OÏDA L’audició també funciona abans de néixer. Els fetus responen als sons i semblen aprendre a reconèixer-los. El nadons balbucean i ploren en idiomes. Després de nèixer, la capacitat d’escoltar es desenvolupa ràpidament, fins i tot als tres dies poden diferenciar nous sons de parla que ja han escoltat abans. A mida que es desenvolupa el sistema nerviós,l’oïda s’anirá especialitzant. Els nounats tenen líquid maniàtic al canal auditiu que s’en va reabsorbint. Reconeixen el to de veu de la marei el ritme de la seva llengua materna. LA VISTA La vista la relacionem amb els primeres somriures, però els primers normalment són causats pel sistema nerviós, són un reflexe. En el moment que els nadons reconeixen les respostes afectuoses dels cuidadors i les cares conegudes, perque els millora la vista, els seus somriures es tornen més emocionals i socials. A partir dels sis mesos ja veuen més nítidament. EL SENTIT PROPICEPTIU I DE. L’EQUILIBRI Sentit propioceptiu: Ens diu on estan les parts del nostre cos. Ens ajuda a mourens de forma concisa. Sentit de l’equilibri: Ens ajuda a mantenir-nos drets. TEMA 2: El cervell i la influència ambiental EL CERVELL I LA CONDUCATA REFLEXA El cervell és l’òrgan més plàstic del cos. Quan un nadó sent el mugró, comença a succionar. EL SISTEMA NERVIÓS El dividim en dos: Sistema central: la medul·la i el cervell El sistema nerviós perifèric SISTEMA NERVIÓS CENTRAL Format per l’encefal (controla i regula les funcions del nostre cos i ment) i la medul·la espinal (). El cervell està format per neurones i cèl·lules glials. Les neurones, o cèl·lules nervioses envien informació a traves dels axons i reben informació a traves de les dendrites Les cèl·lules glials alimenten i protegeixen les neurones. Les sinopsis son una mena de pont o punt de connexió permet que les neurones es comuniquen entre elles. Teoria ecològica dels Gibson: percepció sensorial per aprendre en el món que viuen. Finestres d’oportunitats i períodes critics: Influencia sociocultural que té la plasticitat: Depenen on creixin els infants. Sobre la interacció social: Nens que interactuen molt amb altres nens o adults desenvolupaven altres activitats. LA CAPACITAT D’APRENDRE I RECORDAR 0-3 Aprendre vol dir adquirir coneixements, habilitats, valors… Aprenem amb observació, imitació, les explicacions, experiència, a base dels errors… Vídeo nena ensenya a llegir Nens imiten, sobretot recorden els moviments. Vídeo nena imitant adult Imita els gestos, els tons de veu… ENFOCAMENTS SOBRE L’APRENTATGE Cada teoria farà èmfasi a certs aspectes de l’aprentatge: experiències primerenques de plaer i dolor, conducta observable… Conductivisme: estímuls i repsotes Cognitivisme: contextos socials Constructivisme: ENFOCAMENT PSICODINÀMIC Diu que estem cents del conscient, fa referència a que ulls processos que podem indentificat a l’ara, el preconscient i l'inconscient. Freud creia que si que tenim memòria dels primers records però que no els tenim al preconscient perquè són massa traumàtics per tiner-l’ós allà, i els tenim a l'inconscient. La psique, allò (el que hi ha a l’inconscient), jo (identitat de la persona) i superjò (allò que diu la societat, el que s’espera de mi, les regles, les normes…). Presenta l’individu com dividit i en conflicte per forces oposades dins seu. ENFOCAMENT CONDUCTISTA Vol saber com canvia el comportament en funció a l’experiència. L’Infant aprèn quan hi ha un canvi de conducta. Volen saber unís son els mecanismes d’aprenentatge i no el desenvolupament com a tal. Condicionament clàssic: permet als lactants anticipar un esdeveniment associant estímuls que solen ocórrer junts, com una Cámara i un flaix. Aquest aprentatge desapareix si no es reforça. (Pavlov i Watson) Condicionament operant: Qui aprèn opera en l’ambient de mandra activa, com quan els i les bebès somriuen per atraure atenció. Els nadons aprenen que somriure atrau l’atenció amorosa, actuen en el seu entorn. Enfocament de l’aprenttage obervacional i vicari L’Infant aprèn quan imita el que observa. Albert Bandura (1925), es mostra força critic amb les altres teories. Ell creu que es necesita dels altres i de la interacció per aprendre. ENFORCEMENT PSICOMETRIC Busca com mesura les diferències quantitatives en les capacitats cognitives (consideren capacitats la comprensió i el raonamnet) a través de proves. Es dius que l’Infant aprèn quan mostra que pot recorda a partir de les proves. Escales d’intel·ligència per la primera infància: Les escales Bayley de Desenvolupmanet infantil son una roba molt utilitza per avaluar. Definició intel·ligència: la conducta intel·ligent està orientada a objectius i es adaptativa. Permet adquirir i utilitzar coneixements per a soluciona problemes en situacions determinades. ENFOCAMENT PIAGETIÀ Mira la qualitat del funcionament cognitiu en les Estampes que estipula i com aquests funciona nets s’adapta a l’ambient. L’infant aprèn amb el contacte amb els objectes. Primera estampa la sensoriomotora, la segona la preoperacional, la tercera les operacions concretes, i la quarta les operacions formals. Com aprenen els bebès segons piaget? Aprenen a partir d e les activitats sensorials i motores, van repetint els moviments que els hi semblen bé i van descobrir per casualitat. - Els i les infants s’adapten al món canviant. - Els esquemes - … Enfocament del processament de la informació: Els infants s’ahabituen a una sèrie de estímuls i altres signes de les seves capacitats com la visual. Enfocament de la neurociència cognitiva: li interessa saber quines parts del cervell s’activin quan estan aprenent. Aquest enfocament diu que si que podem recordar coses de quan tenim de 0 a 3 anys. Enfocament sociohistoric cultural: Estudia l'aprenentatge a partir de la relació amb les persones cuidadores. L’Infant aprèn quan participa de les activitats quotidianes de la seva cultura. VIGOTSKY pensava que es nens i nenes guarden els esdeveniments fins que aprenen a parlar sobre ells. BRONFENBRENNER: el conjunt de sistemes ens permeten el desenvolupament. DEURES: elaborar una reflexió sobre les implicacions educatives d’un dels enfocaments que escolliu TEMA 3: El creixemnt físic i el desenvolupament d’activitats motores DESENVOLUPAMENT PSICMOTOR El desenvolupament psicomotor és l'adquisició progressiva d'habilitats funcionals en diverses arees: llenguatge, motora, manipulativa i social, que permeten a l'infant una progressiva independencia i adaptació. L'organització del moviments segueix una direcció cefalo-caudal i proxim-distal. Els reflexos primaris precedeixen als moviments voluntaris. La importancia del desenvolupament del sentit de l'equilibri. Dels 0-3 és un període de gran plasticitat. Els sistemes sensorials es van especializant. De respostes globals a respostes especifiques. La integració sensorial és un procés necesari en el desenvolupament psicomotor. Depèn de la maduració del SNC, dels organs dels sentits i de l'entorn psicoafectiu. Habilitats motores Les habilitats motores dels infants es desenvolupen seguint una seqüència específica. Aquest procés depèn principalment de com maduren els infants, però també està influenciat pel seu entorn, les experiències que tenen i la seva motivació per aprendre. Les habilitats més senzilles, com agafar un objecte o gatejar, es combinen per formar habilitats més complexes, com caminar o córrer. Quan pasa? Coordinació sensiomotora moviment Els bebès aprenen sobre el món i sobre ells mateixos a través dels seus sentits, moviments i consciència del propi cos. Quan es mouen, comencen a entendre què passa quan fan certs moviments. Aquesta connexió entre el que senten i el que fan, que és controlada pel cervell en creixement, els proporciona tota la informació que necessiten per conèixer el seu cos i l'entorn. De 0-4 mesos: - Etapa que es caracteritza per la presència de reflexos primitius. - No hi ha verticalitat. - L'infant està de panxa enlaire. Aquesta postura l'ajuda a integrar les diferents parts del seu cos i aquest moviment crea connexions neuronals en el tronc de l'encèfal. - Quan està preparat, pot fer la giravolta i estar en bocaterrosa, fet que li permet enfortir la musculatura i aixecar el cap. - Moviments laterals cap als dos costats. - Mans Iliures per explorar i descobrir. De 4-6 mesos: - Els moviments anteriors han permès enfortir més les cames i els braços. - El tronc també té més to muscular. - Comença a voler agafar objectes i premsa'ls amb la mà. - Estira els braços i va experimentant amo la profunditat. - Es desplaça amb l'arrossegament. De 6 als 12 mesos: - El desplaçament és per arrossegament creuat. Això fa que es vagi treballant una coordinació dreta i esquerra i per tant, la integració de les dues parts del cos. - Gatejar esdevé un canvi de perspectiva. - Coordinació mà, boca i visió mitjançant l'alimentació. - Els reflexos primitius s'han convertit en habilitats més complexes. - La pinça es va especialitzant. - Així doncs, l'infant s'arrossega, repta, gateja i s'asseu. - Fa equilibris dret, fa les primeres passes. De 1-2 anys: - Perfecciona el desplaçament. La distancia es va allargant. - Les primeres passes es converteixen en el caminar. - Hi ha relació amb la parla, l'alimentació, desenvolupament dels sentits... - A finals de 2 anys l'infant fa intents de córrer. Percepció de la profunditat Capacitat per a percebre els objectes i superficies en tres dimensions (coordinació binocular i control motor). Percepció visual No només es tracta de madurar fisicament, sinó també d'aprendre a través de l'experiència. A mesura que els i les bebès practiquen moviments com gatejar, es tornen més habils per avaluar el seu entorn i moure's de manera segura. Aquest aprenentatge és flexible però específic de la postura. Per exemple, un bebè que aprèn a estirar-se per agafar una joguina mentre està assegut haurà d'aprendre de nou com fer-ho quan comenci a gatejar. De la mateixa manera, un bebè que domina els pendents mentre gateja haurà de tornar a aprendre com manejar-los quan comenci a caminar. La percepció de la profunditat i la relació amb el desenvolupament motor Gatejar: Quan un infant comença a gatejar, necessita percebre la profunditat per evitar caure de superfícies elevades, com un Ilit o un sofa. Aquesta percepció ajuda l'infant a moure's de manera segura i a explorar el seu entorn. Agafar objectes: Quan un infant intenta agafar un objecte, com una joguina, ha de jutjar la distància entre ell i l'objecte. Aquesta habilitat de percebre la profunditat li permet coordinar els seus moviments per agafar l'objecte amb precisió. Baixar escales: Quan un infant comença a baixar escales, ha de ser capaç de percebre la profunditat per calcular la distancia entre cada esglaó. Això és crucial per evitar caigudes i per desenvolupar una marxa segura. Jugar a l'aire Iliure: Quan un infant corre o salta a l'aire lliure, necessita percebre la profunditat per evitar obstacles com pedres o branques. Aquesta percepció ajuda a desenvolupar habilitats motores més complexes com córrer i saltar. Construir amb blocs: Quan un infant construeix una torre amb blocs, ha de percebre la profunditat per col-locar els blocs de manera precisa i equilibrada. Això no només desenvolupa la seva percepció de la profunditat, sinó també la seva coordinació mà-ull. Teoria ecolàgio dels Gibson Els infants utilitzen la seva percepció sensorial per guiar les seves accions motores, ajudant-los a interactuar i aprendre del seu entorn. Desenvolupament psicomotor i percepció (Eleanor i James Gibson) Aquesta teoria considera les capacitats motores i perceptives en desenvolupament com a parts interdependents d'un sistema funcional que guia el comportament en diversos contextos. La percepció sensorial i l’acció motora van de la mà Reflexos de succió: - Des del naixement, els lactants tenen reflexos com el de succió i arrelament. Quan se'ls toca la galta, giren el cap i comencen a succionar. Això mostra com la percepció del tacte (sensorial) i l'acció de succionar (motora) estan coordinades per ajudar-los a alimentar-se. Seguiment visual: - Els nadons poden seguir amo la mirada objectes en moviment des de molt aviat. Aquesta habilitat combina la percepció visual amb el moviment dels ulls i el cap, ajudant-los a comprendre millor el seu entorn. Agafar objectes: - Quan un nadó veu un objecte brillant o colorit, estira la mà per agafar-lo. Això demostra la coordinació entre la percepció visual i l'acció motora de la mà. Exploració oral: - Els nadons sovint es porten objectes a la boca per explorar-los. Aquesta acció combina la percepció táctil i gustativa amo el moviment de les mans i la boca, ajudant-los a aprendre sobre les característiques dels objectes. Gatejar cap a un objectiu: - Quan un nadó veu una joguina a certa distancia, pot començar a gatejar cap a ella. Això implica la percepció visual de la joguina i la coordinació motora necessària per moure's cap a ella. Reacció a sons: - Els nadons giren el cap cap a la font d'un so, com la veu d'un cuidador. Això mostra la coordinació entre la percepció auditiva i el moviment del сар. Teoria dels sistemes dinàmics de Thelen Els lactants desenvolupen les habilitats motores no sols mitjançant la maduració, sinó per mitjà de la coordinació activa de múltiples sistemes d'acció dins d'un ambient canviant. Els i les bebès creen les seves pròpies solucions La maduració per si sola no explica el desenvolupament motor. Segons Thelen, el desenvolupament és un procés complex que depèn de la interacció entre el bebè i el seu entorn. Aiò inclou la motivació del bebe, la seva força muscular i la seva posició en l'entorn. Quan un bebè intenta agafar una joguina, factors com les seves característiques físiques, el desig, l'energia i els moviments del braç determinen si ho aconsegueix. El cervell en desenvolupament és només una part d'aquest procés dinamic i flexible. Sistemes d’acció en marxa Aprendre a caminar: - Un infant no aprèn a caminar només perquè els seus músculs i ossos maduren. També necessita coordinar l'equilibri, la força muscular, la percepció visual i la motivació per moure's cap a un objectiu. Per exemple, un infant pot començar a caminar perquè veu una joguina que vol agafar. Agafar objectes: - Quan un infant aprèn a agafar un objecte, està coordinant la visió (per veure l'objecte), el control motor (per moure la mà cap a l'objecte) i la força (per agafar l'objecte sense deixar-lo caure). Aquesta habilitat es desenvolupa a través de la practica i l'experimentació en diferents situacions. Gatejar: - Gatejar implica la coordinació de molts sistemes: la força dels braços i les cames, l'equilibri, la percepció del sòl i la motivació per moure's cap a un objectiu. Els infants practiquen i ajusten aquests sistemes en resposta a l'entorn, com la textura del sol o la presència d'obstacles. Jugar amb blocs: - Quan un infant construeix una torre amb blocs, està coordinant la visió (per veure on col-locar els blocs), la motricitat fina (per agafar i col locar els blocs amb precisió) i la cognició (per planificar la construcció). Aquesta activitat requereix la integració de múltiples sistemes d'acció. Baixar escales: - Baixar escales requereix la coordinació de l'equilibri, la força muscular, la percepció de la profunditat i la planificació motora. Els infants aprenen a baixar escales practicant i ajustant els seus moviments en resposta a l'altura i la distancia dels esglaons. El moviment lliure És aprendre a observar, no intervenir, així com assegurar un entorn. (Emma Pikler). El moviment representanta una part essencial en el desenvolupament Moure’s en llibertat - Des del naixement es tenen les capacitats necessaries per desenvolupar la motricitat per si mateix. - L'infant experimenta i vol descobrir, i al seu ritme fa el que el seu cos està preparat per fer. - Quan es respecta la seva evolució, hi ha harmonia en els seus moviments. - L'acompanyament es basa en oferir un entorn segur i ampli, que li permeti el moviment lliure amb respecte i confiança. - Assegurar les condicions perquè l'infant sigui actiu. Desenvolupament motor No cal ensenyar als bebès com donar-se la volta, gatejar o caminar. El que necessiten és espai per moure's i llibertat per explorar. Quan el seu sistema nerviós, músculs i ossos estan preparats, i l'entorn els ofereix oportunitats per practicar i explorar, els i les bebès ens sorprenen amb les seves noves habilitats. Ambient i cultura Els factors ambientals i les práctiques culturals influeixen en el ritme del desenvolupament motor primerenc. Què afecta el ritme del desenvolupament psicomotor? Práctiques de criança: - En algunes cultures, els infants passen molt de temps en braços dels seus cuidadors o en porta bebès. Això pot retardar el desenvolupament de certes habilitats motores com gatejar, ja que tenen menys oportunitats per moure's liurement pel terra. Jocs i joguines: - Els infants que tenen accés a joguines que fomenten el moviment, com boles, blocs de construcció o joguines per arrossegar, poden desenvolupar habilitats motores més rápidament. En canvi, en entorns amb menys recursos, els infants poden tenir menys oportunitats per practicar aquestes habilitats. Espai per moure's: - Els infants que viuen en espais amplis amb accés a l'aire lliure tenen més oportunitats per córrer, saltar i jugar, la qual cosa pot accelerar el desenvolupament motor. En canvi, els infants que viuen en espais reduits poden tenir menys oportunitats per desenvolupar aquestes habilitats. Expectatives culturals: - En algunes cultures, es fomenta que els infants comencin a caminar molt aviat, mentre que en altres es prefereix que gategin durant més temps. Aquestes expectatives culturals poden influir en el ritme al qual els infants desenvolupen aquestes habilitats. Alimentació i salut: - Els infants que reben una alimentació adequada i tenen accés a serveis de salut de qualitat poden tenir un desenvolupament motor més ràpid. La nutrició i la salut general són factors ambientals importants que poden influir en el desenvolupament motor. Interacció social: - Els infants que tenen moltes oportunitats per interactuar amb altres nens i adults poden desenvolupar habilitats motores més rápidament. Les activitats socials, com jugar amb altres nens, poden fomentar el desenvolupament de la coordinació i altres habilitats motores. Cultura i desenvolupament psicomotor (pràctiques de criança) Els bebès africans tendeixen a ser més avançats que els bebès estatunidencs i europeus a asseure's, caminar i córrer. Per exemple, a Uganda, els bebès caminen als 10 mesos, en comparació amb 12 mesos als Estats Units i 15 mesos a França. Els bebès jamaicans, les mares dels quals els feien fer exercicis diaris de saltar i fer passos per enfortir els seus músculs, van aprendre a seure, gatejar i caminar abans que els bebès anglesos, les mares dels quals no seguien aquestes rutines. Els nens dels Ache a l'est de Paraguai comencen a caminar més tard, entre els 18 i 20 mesos, perquè les seves mares els mantenen a prop per protegir-los dels perills de la vida nomada. Tot i aixo, quan arriben als 8-10 anys, són molt hàbils, grimpen arbres, tallen branques i juguen de maneres que milloren les seves habilitats motores. Això mostra que el desenvolupament pot seguir diferents ritmes però arribar a resultats similars. TEMA 4: La capacitat d’aprendre i recordar ENFOCAMENT SOBRE L'APRENENTATGE Diversos enfocaments teorics tracten d'explicar com les persones aprenem i recordem. Cada enfocament teòric posa èmfasis a certs aspectes de l'aprenentatge: experiències primerenques de plaer i dolor, conducta observable, activitat cognitiva quan processem la informació, la importáncia de la interacció social, el descobriment com a font principal de l'aprenentatge, l'activitat cerebral i la plasticitat neuronal... Cada enfocament ha fet aportacions que ens han ajudat a entendre l'aprenentatge i el desenvolupament dels i les infants. Aprenentatge i desenvolupament van de la mà. ENFOCAMENT PSICODINÀMIC Cap als 5 anys, la nostra psique està completament formada. L’Infant aprèn de l’experiència. CONSCIENT, PRECONSCIENT I INCONCSIENT La consciència fa referència a aquells processos que podem identificar en l'ara. L'experiència conscient es compon de sentiments, pensaments i comportaments del moment que podem identificar clarament. El preconscient fa referència a aquells processos mentals que podem evocar a través de la memoria per a portar-los a la consciència fácilment. Per exemple, l'últim viatge realitzat amb tot tipus de detalls o la capa-citat de recordar dades personals de familiars o amics. L'inconscient fa referència al nivell de la ment que no és accessible facilment i de forma directa. Freud considera que és una part plena de desitjos i impulsos amb pensaments i idees que generen conflicte, dolor o ansietat. En l'inconscient, segons Freud, és on es troba tota la força impulsora que mobilitza la nostra conducta. MEMÒRIA Freud pensava que els primers records es guarden a la memoria, però que es mantenen ocults a l'inconscient perquè són massa pertorbadors emocionalment. LA PSIQUE, ALLÒ, JO I SUPERJO Freud utilitza una terminologia diferent i substitueix el terme 'personalitat' per 'psiquisme' o 'aparell psíquic'. Presenta l'individu com dividit i en conflicte per forces oposades dins seu. La psique és un conjunt de processos en moviment constant, anomenat procés psicodinàmic. Aquests processos poden treballar junts o estar en competició, creant conflictes. Quan el cos té una necessitat, la persona sent tensió o pressió. Freud entenia que la personalitat estava formada per tres estructures bàsiques responsables de la conducta humana, denominades allò, jo i superjò i establia una categorizació del desenvolupament psicosexual per etapes (associades a una zona erògena) encarregades de configurar aspectes de la pròpia psique o personalitat. FREUD I ERIKSON Etapes del desenvolupament ENFOCAMENT CONDUCTISTA Vol saber com canvia el comportament en resposta a l’experiència. L’Infant aprèn quan hi ha un canvi de conducta. CONDICIONAMENT CLÀSSIC I OPERANT Condicionamiento clásico: Aprendizaje basado en la asociación de un estímulo que por lo común no provoca una respuesta específica con otro estímulo que sí produce la respuesta. Condicionamiento operante: Aprendizaje basado en el reforzamiento o castigo. El principal interès d'aquests teorics són els mecanismes de l'aprenentatge i no el desenvolupament en si Centrats en la conducta observable a partir d'estímuls. Autors rellevants: Ivan Pavlov (Rússia, 1849-1936) J. B. Watson (1878-1958) Edward L. Thorndike (1874-1949) John F. B. Skinner (1904-1990) CONDICIONAMENT CLÀSSIC El condicionament clàssic permet als lactants anticipar un esdeveniment associant estímuls que solen ocórrer junts, com una càmera i un flaix. Aquest aprenentatge desapareix si no es reforça. Per tant, si els lactants veuen sovint la càmera sense el flaix, deixaran de parpellejar. Qui aprèn es una persona passiva, i rep i reacciona als estímuls només Pavlov va estudiar l'associació entre un Estímul i una Resposta. Watson va continuar els estudis de Pavlov. Segons l'autor, tota conducta és producte de l'associació d'un estímul i una resposta. Podem aprendre no sols conductes mecaniques, sinó també formes emotives de reaccionar davant situacions diverses. CONDICIONAMENT OPERANT Els principis de Thornike ens indiquen que les persones aprenem per assatig-error. Els principis de Skinner es poden aplicar a l'aprenentatge infantil: premis i castigs. Segons Skinner, desenvolupem les seves conductes segons una sèrie de reforçadors Els reforçadors positius (recompenses o premis), els quals ajuden a repetir i consolidar els comportaments. Els reforçadors negatius (càstigs), els quals ajuden a disminuir o eliminar determinats comportaments. Qui aprèn opera en l'ambient de manera activa, com quan els i les bebès aprenen que somriure atrau l'atenció de la família: Exemple 1: En el condicionament operant, els nadons aprenen que somriure atrau l'atenció amorosa, actuen en el seu entorn. Aprenen a respondre a un estímul ambiental (somiure quan veuen la seva família) per obtenir un efecte concret (la seva atenció). Exemple 2: els nadons internats en els vells hospicis eren alimentats però no acollits. Ploraven però no hi havia una atenció al seu plor. Es movien però tampoc ningú els acollia. Com a conseqüència, van deixar de plorar i de moure's. Els premis són gran reforçadors de la conducta. Hi ha molts tipus de gratificacions que poden afectar a la conducta: físiques i socials. ENFOCAMENT DE L’APRENENTATGE OBERVACIONAL I VICARI Vol saber com es fa el modelar de les persones. L’ fang aprèn quan imita el que observa. Albert Bandura (1925), que es mostra força crític amb les teories anteriors considera que Pavlov, Watson, Thorndike i Skinner no van tenir en compte altres processos mentals que intervenen en l'aprenentatge, com l'atenció i la memoria. Els éssers humans aprenem per observació o per imitació de la conducta d'una altra persona; és el que ell anomena modelat L'aprenentatge és social en la mesura que es necessiten els altres per aprendre. MEMÒRIA Un entorn familiar pot millorar la rememoració. Així, els nens de 3, 9 i 12 mesos podien reconèixer un mòbil o un tren en un Iloc diferent d'on van aprendre a jugar-hi, però no després de molt de temps. Recordatoris no verbals, com veure breument l'objecte original, poden mantenir un record des de la primera infància fins als 1.6 o 2 anys. L'amnèsia infantil és el fet de no poder recordar les coses que ens passen abans dels dos anys perquè el cervell no és prou madur per emmagatzemar-les. El temps de retenció del lactant és més breu, poden recordar accions d'un parell de dies o setmanes si se'ls recorda sovint la situació. ENFOCAMENT PSICOMÈTRIC Busca com mesura les diferencies quantitatives en les capacitats cognitives a traves de proves. L’Infant mostra el que aprèn pel que pot recordar i mostrar a les proves. PROVES D’INTEL·LIGÈNCIA Com es fan proves a lactants? L'objectiu de les proves psicomètriques és mesurar de manera quantitativa els factors que es consideren part de la intel ligència (com la comprensió i el raonament) i, a partir dels resultats, predir el rendiment futur (com l'èxit escolar). Les proves de Cl (quocient d'intel·ligència) inclouen preguntes o tasques que mostren quant d'aquestes capacitats té una persona, comparant els seus resultats amb els d'altres persones que han fet la prova. ESCALES D’INTEL·LIGÈNCIA PER LA PRIMERA INFÀNCIA Les Escales Bayley del Desenvolupament Infantil són una prova molt utilizada per avaluar nens i nenes des d'un mes fins als 3.6 anys. Les puntuacions d'aquestes escales mostren les fortaleses i debilitats dels infants en cinc àrees del desenvolupament: cognitiva, llenguatge, motora, socioemocional i conducta adaptativa. L'examinador pot completar una escala de qualificació conductual addicional amb informació del cuidador del nen. Cada escala té puntuacions independents anomenades coeficients de desenvolupament (CD). Els CD són útils per detectar problemes emocionals, déficits sensorials, neurologics i ambientals de manera precoç, i per ajudar els pares a planificar segons les necessitats del nen. DEFINICIÓ D’INTEL·LIGÈNCIA Tot i que no hi ha un acord científic sobre com definir la intel ligència, la majoria dels experts coincideixen que la conducta intel·ligent està orientada a objectius i és adaptativa, és a dir, s'ajusta a les circumstàncies i les condicions de la vida. La intel ligència permet a les persones adquirir, recordar i utilitzar coneixements, entendre conceptes i relacions, i resoldre problemes. Abans es pensava que la intel ligència era fixa des del naixement, però ara sabem que està influenciada tant per la genética com per l'experiència. INFLUÈNCIA DE L’AMBIENT INTERVENCIÓ PRIMERENCA? Els nens i nenes que tenen poques oportunitats d'aprenentatge durant els primers anys de vida poden començar l'escola amb un retard de fins a dos anys en comparació amb els altres infants de la seva edat. Això vol dir que és probable que necessitin ajuda especial per posar-se al dia. ENFOCAMENT PIAGETIÀ Mira la qualitat del funcionament cognitiu en les etapes que estipula i com aquest funcionament s'adapta a l'ambient. L'infant aprèn en contacte amb els objectes. ETAPA SENSORIOMOTORA Esquemes: terme de Piaget per als patrons organitzats de pensament i conducta que s'utilitzen en situacions particulars. COM APRENEN ELS BEBÈS SEGONS PIAGET? La primera de les quatre etapes del desenvolupament cognitiu segons Piaget és l'etapa sensoriomotora. Durant aquesta etapa, des del naixement fins als dos anys, els nadons aprenen sobre ells mateixos i el seu món a través de les seves activitats sensorials i motores. Les persones passen de ser nadons que responen principalment amb reflexos i comportaments aleatoris a infants que tenen objectius clars. Aquest creixement cognitiu passa a través de reaccions circulars, on el nadó aprèn a repetir esdeveniments agradables o interessants que va descobrir per casualitat. Una activitat li produeix una sensació tan agradable que vol repetir-la. Aquesta repetició es converteix en un cicle continu on la causa i l'efecte es barregen constantment. El comportament aleatori original es converteix en un nou patró. Els esquemes dels nadons es tornen més complexos. Els nens passen de les reaccions circulars primàries a les secundàries i després a les terciaries, i finalment desenvolupen la capacitat de representació, que els permet imitar, fer simulacions i resoldre problemes. Segons Piaget, la permanència de l'objecte es desenvolupa de manera gradual. La investigació suggereix que diverses capacitats, incloent-hi la imitació i la permanència de l'objecte, es desenvolupen abans del que Piaget va descriure. És possible que aquest teoric hagi subestimat la comprensió dels nadons sobre la permanència de l'objecte i les seves capacitats d'imitació. COM APRENEN ELS I LES BEBÈS SEGONS PIAGET? Conducta orientada a metes: Les persones passen de ser nadons que responen principalment amb reflexos i comportaments aleatoris a infants que tenen objectius clars. Permanència dels objectes: A partir dels 4 mesos els i les infants saben que els objectes existeixen malgrat no els vegin. Els i les infants s'adapten al món canviant. Els esquemes són estructures (patrons organitzats de pensament i conducta) que guien la manera d'actuar. A través del procés d'assimilació l'infant incorpora en els seus esquemes existents, la informació que li arriba del medi quan aquesta informació és similar a la que es troba en algun d'aquests esquemes. A través de l'acomodació crea esquemes nous per emmagatzemar aquesta informació nova, o transforma de forma important els existents. ENFOCAMENT DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Vol saber què fan els nens amb la informació des que la reben fins que la fan servir. Els investigadors del processament de la informació mesuren els processos mentals observant com els infants s'habituen a estímuls i altres signes de les seves capacitats visuals i perceptives. A diferència de les idees de Piaget, aquestes investigacions suggereixen que la capacitat de representació està present gairebé des del naixement. PROCESSOS IMPLICATS EN LA PERCEPCIÓ, L’APRENTATGE, LA MEMÒRIA I LA SOLUCIÓ DE PROBLEMES Els investigadors del processament de la informació utilitzen nous mètodes per examinar les idees sobre el desenvolupament cognitiu que provenen dels enfocaments psicomètric i piagetià. Analitzen les parts independents d'una tasca complexa, com les tasques de cerca d'objectes de Piaget, per descobrir quines capacitats es necessiten per a cada part de la tasca i a quina edat es desenvolupen aquestes capacitats. També mesuren i fan inferències sobre a què presten atenció els nadons i quant de temps hi dediquen. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ La investigació des d'aquest enfocament va encaminada a estudiar els processos implicats en la percepció i cognició tals com atenció, memoria i pensament. Es desenvolupen tasques per saber quines capacitats i processos hi ha implicats. S'utilitzen indicadors com la velocitat amb què els i les lactants s'habituen a nous estímuls per predir la seva intel ligència futura. PROCESSOS IMPLICATS EN LA PERCEPCIÓ, L’APRENENTATGE, LA MEMÒRIA I LA SOLUCIÓ DE ROBELMES Exemple: Imagina que estàs observant un o una bebè mentre busca un objecte amagat sota una manta (una tasca de Piaget). Els investigadors del processament de la informació descomponen aquesta tasca en parts més petites: primer, l'infant ha de recordar que l'objecte està sota la manta (memòria); segon, ha de planificar com aixecar la manta (planificació); i tercer, ha de coordinar els seus moviments per aixecar la manta (habilitats motores). Analitzant aquestes parts, els investigadors poden determinar a quina edat els nadons desenvolupen cadascuna d'aquestes capacitats. Els investigadors utilitzen indicadors com la velocitat amb què els i les lactants s'habituen a nous estímuls per predir la seva intel·ligència futura. Les tècniques de recerca, com la habituació (quan els infants es cansen d'un estímul repetit), la preferència per la novetat (quan prefereixen coses noves) i el mètode de violació d'expectatives (quan es sorprenen per alguna cosa inesperada), han demostrat que els nadons de 3.5 a 5 mesos poden tenir una comprensió bàsica de conceptes com la classificació, la causalitat, la permanència dels objectes, el sentit del número i la capacitat de raonar sobre el món físic. Exemple: Si un nadó es sorprèn quan un objecte desapareix i reapareix, això podria indicar que ja té una comprensió bàsica de la permanència de l'objecte. ENFOCAMENT DE LA NEUROCIÈNCIA COGNITIVA Vol saber quines parts del cervell estan implicades en diferents aspectes de la cognició. L'infant mostra què aprèn quan fa servir certes parts del cervell. ESCLATS DE CREIXEMENT CEREBRAL Els períodes de creixement ràpid del cervell (esclats) coincideixen amb canvis en el comportament cognitiu, tal com va descriure Piaget. Alguns investigadors utilitzen escàners cerebrals per veure quines parts del cervell estan implicades en diferents funcions cognitives i per mapar els canvis associats amb el desenvolupament. Aquests escàners mostren que hi ha dos sistemes de memoria a llarg termini --implícita i explícita— que emmagatzemen diferents tipus d'informació. Exemple: Quan un nen petit aprèn a caminar, el seu cervell experimenta un creixement ràpid que coincideix amb aquesta nova habilitat. Els escaners cerebrals poden mostrar quines parts del cervell s'activen durant aquest aprenentatge i com aquestes parts es desenvolupen amb el temps. Això confirma que el desenvolupament del cervell està estretament lligat a les noves habilitats cognitives i motores que el nen adquireix. MEMÒRIA Memoria explícita i memória implícita: Estan situades en diferents parts del cervell. La memoria explícita és la que utilitzem per recordar informació conscientment, com fets o esdeveniments (per exemple, recordar el teu aniversari). La memoria implícita és la que utilitzem sense adonar-nos-en, com les habilitats motores (per exemple, saber com caminar o anar en bicicleta). Memoria de treball: Aquesta capacitat, que ens permet mantenir i manipular informació a curt termini, comença a desenvolupar-se entre els 6 i els 12 mesos. Per exemple, els i les bebès poden recordar on van veure un objecte i buscar-lo després d'un breu període. Avanços neurològics: A mesura que el cervell dels i les lactants es desenvolupa, també ho fan les seves habilitats cognitives i de memoria. Això ajuda a explicar com els nadons comencen a adquirir les habilitats descrites per Piaget, com la permanència de l'objecte (saber que un objecte segueix existint encara que no el vegin). Exemple: Un nadó de 8 mesos pot veure una joguina, i si la joguina es tapa amb una manta, el nadó recordarà que la joguina està sota la manta i intentarà trobar-la. Això mostra el desenvolupament de la memoria de treball i la comprensió de la permanència de l'objecte. APORTACIONS SOBRE LA MEMÒRIA Dels 0-3 mesos Hi ha present la memòria implícita. L'infant registra models mentals que li serviran per més endavant. Reconeixement d'algunes olors i sons (veu de la mare). Identifica algunes rutines i objectes. Als 6 mesos Desenvolupament de la memoria a curt termini. Coneix a persones properes. Comprèn la relació entre accions (em treuen la roba i em banyo). Imita accions molt senzilles. Reacciona davant d'algunes paraules. Dels 8-12 mesos Es reconeix davant del mirall. Avança en la permanència d'un objecte, busca l'objecte quan no el veu. Això vol dir que pot comparar i recordar. Comença a utilitzar la capacitat de resolució de problemes. Pot imitar algú quan està davant i quan no hi és. Pot anticipar causa-efecte. A partir dels 12 mesos Ja té més expressió lingüística. Recorda més. Comença la memoria semantica. Apareix la memoria explícita. A partir dels 2 anys El llenguatge agafa força i la memòria a llarg plaç també: pot recordar sequències, noms de persones, objectes i pot continuar contes que coneix. A partir dels 3 anys Bona memòria en la identificació. Present una memoria conscient que li permet recordar. Atenció i capacitat d'observació. ENFOCAMENT SOCIOHISTORIC CULTURAL Estudia l'aprenentatge a partir de la relació amb les persones cuidadores. L'infant aprèn quan participa de les activitats quotidianes de la seva cultura. VIGOTSKI La ZDP "espai en què gràcies a la interacció i l'ajuda d'uns altres, una persona pot treballar i resoldre un problema o realitzar una tasca d'una manera i amb un nivell que no seria capaç de tenir individualment" - Vigotsky BRONFENBRENNER L'entorn on vivim influencia en el nostre desenvolupament. L'entorn és el conjunt de sistemes que es relacionen entre si. - Bronfenbrenner MEMÒRIA "pel nen petit, pensar significa recordar; en canvi, pigiado es sat, recordar” - Vigotsky Vigotsky pensava que els nens i les nenes poden guardar els esdeveniments a la seva memòria fins que aprenen a parlar sobre ells. Exemple: Un nen o nena pot recordar una festa d'aniversari que va tenir quan tenia dos anys, però no pot explicar-ho fins que aprèn a parlar millor, potser quan té quatre anys. Així, els records estan allà, però no poden expressar-los fins que desenvolupen les habilitats lingüístiques necessàries. PARTICIPACIÓ GUIDA En el joc compartit i en les activitats diàries en les quals els nens aprenen de manera informal. La interacció social amb els adults contribueix a la competència cognitiva per mitjà d'activitats compartides que ajuden els nens a aprendre habilitats, coneixement i valors importants en la seva cultura. PRÀCTIQUES DE CRIANÇA I PARTICIPACIÓ GUIADA (ROGOFF) Guatemala: En els pobles guatemalencs, és habitual que els infants vegin les seves mares cosint i teixint a casa per ajudar a mantenir la família. També és comú que nens i nenes juguin soles o amb germans i germanes grans mentre les mares treballen a prop. Els i les més grans fan una demostració, sovint no verbal, com per exemple ensenyar a lligar-se les sabates, els i les més petites prenen el control de l'activitat, amb les mares o cuidadors disponibles per ajudar si cal. Índia: En els pobles de l'índia, els infants acompanyen les seves mares als camps de treball. Igual que a Guatemala, nens i nenes solen jugar soles o amb germans i germanes grans mentre les mares treballen. Després d'una instrucció inicial, els infants continuen l'activitat amb supervisió mínima. Estats Units: Els nens i nenes nord-americans, amb mares que són mestresses de casa a temps complet o que estan en guarderies, interactuen amb les famílies principalment en contextos de joc infantil. Les persones cuidadores parlen amb els infants com si fossin iguals i fomenten el seu aprenentatge amb elogis i animació. Turquia: Les famílies turques, en transició d'un estil de vida rural a un d'urbà, mostren un patró intermedi. Els infants poden participar tant en activitats laborals com en jocs, amb una combinació d'instruccions verbals i no verbals. NOU CURRÍCULUM La finalitat de l'etapa d'educació infantil és contribuir al desenvolupament integral i harmonic dels infants en totes les seves dimensions, proporcionar-los un ambient de benestar, relació i aprenentatge..." "Un currículum centrat en l'organització de les competències per eixos de desenvolupament i aprenentatge, que respecta i s'adapta a la forma globalitzada de desenvolupar-se i aprendre dels infants" TEMA 5: L’ús de símbols i la capacitat de resoldre problemes ENFOCAMENT PIAGETIÁ Vídeos “com resolem problemes”: memòria de treball, motricitat fina Mira la qualitat del funcionament cognitiu en les etapes que estipula i com aquest funcionament s’adapta a l’ambient. Joan Piaget (1896-1980): - Va investigar el desenvolupament cognitiu des infants. - Va superar un canvi en la mandra de concebre als infant,com a persones actives i constructives. - Es va centrar en les capacitats que tenen els i les infants quan es desenvolupen en l’entorn. ETAPA SENSORIOMOTORA La interacció amb el medi a través dels sentits i les accions motores. Capacitat representacional: capacitat d’emmagatzemar paraules, números o imatges mentals d’objectes i esdeveniments. Primera subetapa: (naixement a un mes) els nounats responen a L’estimulació externa mitjançant els seus reflexos innats. Comencen a controlar-los. Per exemple, un o una bebè pot començar a xuclar quan se li toca els llavis, però aviat aprèn a trobar el mugró i xuclar encara que no tingui gana. Segona subetapa: (1 a 4 mesos) els i les infants busquen la mandra d’estimular-se, movent peus i mas, entre d’altres. En un primer moment, aquests accions que eren per atzar, són repetides, ja que proporcionen plaer i són agradables, ex.xuclar-se el polze. Això es coneix com a reacció circular primaria. Tercera subetapa: (4 a 8 mesos) Elsi les bebès són capaços de fer moviments que resulten agradables.Aquests moviments tant són amb el seu cos com amb objectes. Mostren més interès per l’ambient. Comencen a manipular objectes per veure què passa i allarguen accions que els hi són agradables. Per exemple, poden agitar una sonall per escoltar el soroll o agafen un objecte i el llence mentre observen com cau. Això es diu reacció circular secundaria. Quarta subetapa: (8 a 12 mesos) Els i les bebès mostren noves habilitats. El comportament és més intencional i orientat a metes. Combinen esquemes per aconseguir objectius. Ex. Poden empènyer una joguina per arribar a una altra que està fora del seu abast. També poden batejar fins agafar el seu objectiu. Cinquena subetapa: (12 a 18 mesos) Els i les bebès experimenten amb noves accions per veure els resultats. Mostren molta curiositat i experimenten possibilitats. Ex. Poden triptjar un aneguet de goma de diferent forma per veure si fa soroll. Això es coneix com a relació circular terciària. Sisena subetapa: (18 mesos a 24 mesos) Els i les bebès comencen a utilitzar símbols i conceptes per resoldre problemes simples. Tenen representacions manetals dels successos. Ja no utilitzen tant la manipulació i l’assaig-error. Comença la funció simbòlica. Ex. Poden imaginar una solució a un problema abans d’intentar-ho físicament. L’Infant busca el forat per posar la peça ABS de col·locar-la. L’ADAPTACIÓ ÉS UN PROCÉS ACTIU: EQUILIBRI I DESEQUILIBRI A mida que es produeix un desenvolupament cognitiu, els i les infants modifiquen la comprensió de l'entorn i així successivament. Els esquemes són les estructures mentals que s'adapten i canvien. Els dos principis bàsics dels esquemes són: assimilació i acomodació. - Assimilació: procés mitjançant l'infant entén una experiencia segons el seu desenvolupament, és a dir, els esquemes mentals existent. - Acomodació: procés pel qual canviem la forma de pensar i actuar. Modificació d'un esquema per adaptar-nos. - Equilibri i desequilibri: buscar estabilitat cognitiva a través de l'assimilació i l'acomodació. L’IMITACIÓ ÉS UNA MANERA D’APRENDRE PER ALS I LES BEBÈS - Imitació visible: Aquesta implica parts del cos que els i les bebès poden veure, com les mans o els peus. Per exemple, un o una bebè pot veure un adult aplaudir i intentar fer el mateix amb les seves mans - Imitació invisible: Aquesta implica parts del cos que els i les bebès no poden veure, com la boca. Segons Piaget, aquesta forma d'imitació es desenvolupa al voltant dels nou mesos. Un exemple seria un bebè que imita un adult obrint la boca o traient la llengua. (Investigacions mostren imitació invisible facial en nounats). - Imitació diferida: Aquesta és la capacitat de recordar i imitar una acció després d'un cert temps. Encara que Piaget creia que els nens menors de 18 mesos no podien fer-ho, estudis posteriors han mostrat que els i les bebès de sis setmanes poden imitar moviments facials d'un adult després d'una demora de 24 hores. Per exemple, un o una bebè pot veure als adults fer una cara divertida i, l'endema, intentar imitar aquesta cara quan hi veu la mateixa persona. PERMANENCIA DE L’OBJECTE: ELS OBJECTES CONTINUEN EXISTINT - El concepte de permanència de l'objecte és la idea que els objectes continuen existint encara que no els veiem, i que tenen característiques i una ubicació pròpia. - Aquest concepte és crucial perquè els nens i nenes entenguin que el món està format per objectes i esdeveniments que existeixen independentment d'ells. - Es desenvolupa gradualment durant l'etapa sensoriomotora. FET I AMAGAR: PERMANÈNCIA DE L’OBJECTE - 0-4 mesos: Els nadons no tenen cap concepte de permanencia de l'objecte. - 4-8 mesos: Comencen a buscar objectes que han caigut, però si no els veuen, actuen com si ja no existissin. - 8-12 mesos: Busquen objectes en el lloc on els van veure inicialment, fins i tot si han estat moguts. error A, no B. Teoria de Thelen: factors com la visió, la percepció, l'atenció, el moviment i la memoria. - 12-18 mesos: Ja no cometen l'error de buscar en el lloc inicial; busquen en l'últim Iloc on van veure l'objecte. - 18-24 mesos: Han desenvolupat completament la permanència de l'objecte i poden buscar objectes encara que no hagin vist on s'han amagat. Piaget podria haver subestimat la capacitat dels nadons per entendre la permanència de l'objecte. Els nadons poden no buscar objectes amagats perquè no poden fer accions complexes com moure un coixí o aixecar una tapa. Estudis recents mostren que, amb práctica, els nadons poden aprendre a trobar objectes amagats. Per exemple, si se'ls dona temps per explorar i aprendre, poden tenir èxit en trobar objectes amagats. Procediments adequats per a l'edat: Quan es prova la permanència de l'objecte en la foscor, els nadons de 4 a 8 mesos poden trobar objectes guiats només pel so. Això demostra que saben que l'objecte existeix encara que no el vegin. DEURES: crear proposta que sigui rica en oportunitats pel desenvolupament cognitiu dels i les infants. TEMA 6: La comprensió i l’ús de llenguatge Vídeos: Els bebès imiten el llenguatge, els accents, els sons, el llenguatge de símbols i sobretot comencen a respectar els torns de paraula. El llenguatge evoluciona a mesura que els nens i nenes interactuen amb el seu entorn. A traves de l’exposició, la replicacio, i l practica. Exemple. Quan observen que cada cop que un adult diu “aigua”, se li ofereix aigua. Amb el temps, aprenen a demanar aigua. SEQÜÈNCIES Primer percebem, l’oïda va bé. Ploren com a mitja de comunicació. Fam: plor agut i persistent, son: plor més Sau i pausat, enuig: plor fort i explosiu. Reaccionen amb calma o sobresalt quan senten una veu familiar o sons forts. 3-6 mesos: comencen a jugar amb els sons que escolten al seu voltant. - Imiten els sons dels adults com riures o paraules simples. - Reconeixen patrons de so que escolten sovint, com cançons que li son familiars. - 6-10 mesos: balbuceig, que implica la repetició. 9-10 mesos: Començen a imitar sons, encara que no els comprenguin. - Poden dir sons com paraules encara que no tinguin significat. - A mesura que es familiaritzin amb els sons comencen a asignar-los significat. - Fan gestos per comunicar-se i jugar amb expressions. (Ex. Estirar els braços per demanar que els agafin). - Imiten sons de manera intencionada. (Ex. Repeteixen “uh-oh” després de sentir-ho d’un adult). - Comencen a fer servir gestos socials bàsics. (Ex. Dir adéu amb la mà, que si o que no amb el cap…). - Ja no distingeixen els els sons d’altres llengües. Només reaccionen als sons de la seva pròpia llengua. 10-18 mesos i 12-14 mesos: Diuen les seves primeres paraules, normalment noms d’objectes. Diuen “papa” o “mama” per referir-se a les persones. Comencen a dir paraules individuals (Ex. Diuen “gos” quan veuen un animal de 4 potes). Entenen la funció de nomenar, entenen el significat. (Ex. Saben que “bibero” fa referència al seu menjar). Fan servir gestos més elaborats (Ex. Assenyalen el got quan volen beure aigua). Utilitzen gestos simbòlics (Ex. Aplaudeixen quan veuen que altres ho fan, bufen per dir alent,oloren per dir flor…). 16-24 mesos: Aprenen moltes paraules noves i fan servir verbs i adjectius (Ex. Diuen "gran pilota" per descriure el que veuen Diuen la seva primera frase de dues paraules (Ex. Diuen "nen juga" quan veuen algú jugant). Utilitzen menys gestos i es centren més en les paraules (Ex. Diuen "cotxe" en lloc d'assenyalar el cotxe). Tenen un increment sobtat en la comprensió, entenen instruccions més complexes (Ex. "Porta les sabates"). Comencen a fer servir frases de dues paraules; deixen de balbucejar (Ex. Diuen "vull aigua" per expressar set). 30 mesos: Aprenen paraules noves gairebé cada dia; parlen en combinacions de tres paraules o més i entenen molt bé (Ex. Diuen "el gos està dormint" per descriure una acció). 36 mesos: Poden dir fins a 1.000 paraules; el 80% de la seva parla és intel ligible, tot i que cometen alguns errors gramaticals (Ex. Diuen "jo vaig anar parc" en lloc de "jo vaig anar al parc"). PARLA PRELINGÜÍSTICA I PARLA LINGÜÍSTICA Prelingüística: La parla prelingüística inclou el plor, els sons suaus (com murmuris), el balbuceig i la imitació de sons de la parla. Cap als sis mesos, els nadons aprenen els sons basics del seu idioma i comencen a relacionar alguns sons amb significats concrets. Aquesta primera percepció dels sons de la llengua familiar pot modelar els circuits neuronals, preparant-los per aprendre només aquell idioma amb més facilitat. Diuen "mmm", "ah", "baba", "ma-ma-ma". "Da" pot voler dir "vull això", "vull sortir" o "On està papà?" Una paraula com aquesta, que expressa un pensament complet, es coneix com holofrase. Lingüística: La parla lingüística és l'expressió verbal que transmet significat. La primera paraula sol apareixer entre els 10 i 14 mesos, com a part de l'etapa lingüística inicial. És típic que, entre els 16 i 24 mesos, es produeixi una "explosió de paraules". Diuen frases senzilles com "jo vull galeta" o "no, meu" per expressar desitjos i possessions. PARLA Vocabulari passiu és aquell que els i les bebès entenen però no necesariament saben dir. A l'edat de 13 mesos, la majoria dels nens i nenes comencen a entendre que una paraula representa un objecte o un esdeveniment específic, i poden aprendre ràpidament el seu significat. El seu vocabulari passiu (o comprès) augmenta a mesura que la seva comprensió verbal es fa més rápida, precisa i eficient. Als 18 mesos, aproximadament tres de cada quatre infants poden entendre 150 paraules i dir-ne 50. Els nens i nenes que tenen un vocabulari més ampli i que reaccionen més rapidament poden reconèixer paraules només escoltant la primera part. Per exemple, si senten "met" poden assenyalar un xumet. Vocabulari expressiu és aquell que els i les bebès poden dir. Al principi, l'addició de noves paraules al vocabulari expressiu és més lenta. No obstant aixo, entre els 16 i 24 mesos, pot passar una "explosió de paraules". Aquest fenomen no es produeix en tots els infants, però és força comú. Després d'unes setmanes, els infants poden augmentar el seu vocabulari de 50 paraules a aproximadament 400. Aquest creixement rapid en el vocabulari es deu a un augment en la velocitat i precisió amb què els infants reconeixen les paraules durant el seu segon any de vida. A més, s'ha observat que els substantius són el tipus de paraula més fàcil d'aprendre per a les nenes i nens petits. Els gestos apareixent basen que els infants tinguin un vocabulari de 25 paraules i disminueix quan aprenen a expressar verbalment el que abans comunica en amb gestos. Això demostra que ja entenen que els símbols poden referir-se a objectes, esdeveniments, desitjos i condicions concretes. A més, els primers gestos sovint anticipen les paraules i combinacions que acabaran dient més endavant. PAPER DE LA INTERACCIÓ PAPER DE LES FAMÍLIES I PERSONES CUIDADORES Les interaccions amb les persones cuidadores són essencials perqué els i les bebès desenvolupin el Ilenguatge i aprenguin a entendre i utilitzar les paraules en diferents contextos. Presencia. Connexió visual, comunicació i escolta, to de veu i postura. Connexió emocional i afectiva. Etapa prelinguistica: Quan els i les bebès balbucegen, les persones cuidadores sovint responen repetint aquests sons, cosa que fa que el nadó torni a imitar-los, fomentant l'intercanvi social. Aquesta imitació mútua incrementa la vocalizació del nadó i l'ajuda a comprendre la dinàmica de la conversa, on es comparteix un torn de parla. Així, cap als set o vuit mesos, els infants ja reconeixen el ritme d'intercanvi en una conversa. També, quan les persones cuidadores assenyalen objectes i els anomenen, com en el joc "Mira, la nina", ajuden els nadons a establir connexions entre paraules i el seu significat. Desenvolupament del vocabulari: A mesura que els i les bebès comencen a parlar, la repetició i pronunciació correcta per part dels adults ajuden a millorar el seu vocabulari. La freqüencia de les paraules que senten els infants i l'us d'un llenguatge més ric i extens es relacionen amo el ritme de desenvolupament de vocabulari. Les famílies amb nivells socioeconomics més alts solen utilizar més vocabulari i en unitats més largues, fent que els infants tinguin un repertori de paraules més ampli als dos o tres anys. Aprenentatge bilingüe: Els i les bebès que creixen en llars bilingües arriben als mateixos fites lingüístiques en cada llengua, i sovint barregen els idiomes en una mateixa frase, fenomen conegut com a "mescla de codis". No obstant això, cap als dos anys ja diferencien clarament amb qui han de parlar cada llengua, alternant-ne l'us segons el parlant, en una habilitat coneguda com "canvi de codi". COM INFLUEIX LA LECTURA La freqüència i la manera en què les famílies i persones cuidadores ho fan pot influir en el desenvolupament del llenguatge i, a la llarga, en la capacitat per llegir i escriure. Estil descriptiu: Aquest estil se centra a descriure el que passa en les imatges i a convidar els infants a fer el mateix. Per exemple, es pot preguntar: "Què estan esmorzant la mama i el papa?" Estil comprensiu: Aquí, l'adult anima als infants a reflexionar sobre el significat del conte, a fer inferències i prediccions. Una pregunta típica seria:"Què creus que farà ara el lleó?" Estil orientat a l'execució: En aquest cas, l'adult llegeixen la historia de principi a fi, presentant els temes abans de començar i fent preguntes al final. QUÈ DIUEN LES TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL. LLENGUATGE? Obres acció i reforçament. Aprentatge social de Bandura Albert Bandura (1925- 2021). Va desenvolupar la teoria de l'aprenentatge social emtatitzant que les persones aprenem i canviem comportaments quan observem les experiències dels i les altres. Imitem comportaments. Ara bé, les persones fem processos mentals com ara la reflexió i la simbolització, per decidir si repetir o no aquest comportament. El condicionament operant també té el seu paper en l'aprenentatge. Influencia en la motivació de repetir o no un comportament. Per exemple: Al principi, els nadons emeten sons de manera aleatoria. Les persones cuidadores reforcen aquests sons que semblen semblar-se al llenguatge adult amb somriures, atenció i elogis. Així, els infants comencen a repetir els sons que han rebut reforç. Imiten els sons que escolten dels adults. Novament, se'ls reforça per fer-ho. L'aprenentatge de paraules depèn del reforçament selectiu. A mesura que aquest procés continua, els nens són reforçats per parlar de manera cada vegada més semblant a l'adult. Llenguatge i pensament. Gràmatica generativa de Chomsky. Noam Chomsky (1928) proposa que els éssers humans tenen una capacitat innata per aprendre llenguatge, que es basa en un conjunt de regles universals que són comunes a totes les llengües. Aquesta teoria suggereix que els infants no només aprenen el llenguatge a través de la imitació, sinó que també utilitzen aquesta capacitat innata per construir estructures lingüístiques complexes. Va introduir el concepte de "dispositiu d'adquisició del llenguatge" (DAL), que és un mecanisme mental que permet als infants adquirir el llenguatge de manera rapida i eficient. TEMA 7: La formació de vincles amb la família i altres persones Vincles. Bromes per cridar l’atenció — porque els bebés están segurs de que vindran i li faran cas, té confiança. CONFIANÇA VERSUS DESCONFIANÇA ERIKSON, 1982 És la primera etapa del desenvolupament psicosocial. Va del naixement als 18 mesos. Han de trobar un equilibri entre la: - Confiança que els permet formar relacions íntimes. Permet que a cuidadora faci un cuidat sensible, respongui i constant. - Desconfiança (hostil, dificultat per establir relacions) que serveix de protecció. Erikson diu que l’alimentació és la clau per la barreja correcta i sana entre confiança i desconfiança. Crear aques vincle és important perquè facilita l’autonomia de l’infant. Passem de nadons a infants gràcies a les interaccions. La primera etapa del desenvolupament psicosocial. Va del naixement fins als 18 mesos. El conflicte que esdevé en aquesta etapa és la confiança-desconfiança. Els i les infants han de trobar un equilibri entre ambdues a través del vincle. Confiança: un vincle segur que els satisfà les necessitats. La persona cuidadora proporciona alimentació, protecció i afecte. Això repercutirà en la manera de formar relacions íntimes. Cuidat sensible, responsiu i consistent. Desconfiança: un vincle que no els satisfà les necessitats. Crea sensació d'abandonament, desprotecció i inseguretat. Això repercutirà en la dificultat per formar relacions, desconfiança i hostilitat. PASSEM DE NADONS A INFANTS GRÀCIES A LES INTERACCIONS CANVIS EN EL DESENVOLUPAMENT GRÀCIESS A LES INTERACCIONS Comunicació verbal: Comencen amb balbotejos i sons simples. Desenvolupen la capacitat de parlar i expressar els seus sentiments amb paraules. Joc simbòlic: Al principi, exploren el món a través dels sentits. Més endavant, participen en jocs simbolics, demostrant una comprensió més complexa del món. Reconèixer emocions: Els nadons poden plorar quan senten altres nadons plorar. Amb el temps, aprenen a reconèixer i respondre a les emocions dels altres, mostrant empatia. Expressió de l'alegria: Inicialment, els nadons somriuen en resposta a estímuls simples. Més endavant, somriuen genuinament quan veuen persones conegudes o juguen. Autocontrol emocional: Els nadons poden tenir rabietes quan estan frustrats o frustrades. A mesura que creixen, aprenen técniques d'autocontrol, com respirar profundament. AFERRAMENT Un vincle mutu i durador entre dues persones, nadons i persones cuidadores, on ambdues parts contribueixen a la qualitat de la relació. L'aferrament és un vincle afectiu que s'estableix des dels primers moments de vida entre la mare i el nounat o la persona cuidadora. La seva funció és assegurar la cura, el desenvolupament psicologic i la formació de la personalitat. - John Bowlby EL VINCLE AFECTIU. JOHN BOWLBY (1907-1990) Va aplicar part dels estudis de etologia al desenvolupament infantil. Els i les infants mostren una predisposició innata a orientar-se cap a les figures cuidadores que atenguin, es comuniquin, bressolin, somriguin i els calmin. Busquen protecció i seguretat. Els nounats tenen conductes instintives que generen atenció i cura. Com encara no es poden desplaçar autonomament són les persones cuidadores qui s'acosten i atenen. A mida que van creixent i tenen més autonomia, les conductes d'aferrament seran de seguiment per part dels i les infants. Equilibri entre exploració de l'entorn i aferrament amb la persona cuidadora, la qual els dona seguretat i protecció des de l'acompanyament. Hi ha aferrament quan hi ha tendència a buscar el contacte i la proximitat de la persona cuidadora. La respostes a l'aferrament, generen emocions que influenciaran al llarg de tota la vida. Enllaç article Marta Sadurní. NO TOTS ELS I LES INFANTS REACCIONEN IGUAL. MARY AINSWORTH (1913-1993) Va fer aportacions sobre el teoria de l'aferrament juntament amb John Bowlby. Va investigar les reaccions dels i les infants amb les persones cuidadores. Va afegir el concepte de la "situació estranya”. Es van establir 4 tipus d'aferrament: Aferrament segur: Patró en on els nadons ploren o protesten quan la persona cuidadora principal s'allunya, i busquen activament el seu retorn. S'ha atès a les seves necessitats. Poden explorar el món, ja que saben que estaran atesos. Cooperatius. Aferrament evitatiu : Patró on els nadons rarament ploren quan es separen de la persona cuidadora principal i eviten el contacte quan aquesta persona torna. Enfadats. Aferrament ambivalent (resistent): Patró on els nadons experimenten ansietat abans que la persona cuidadora principal s'allunyi, mostren una angoixa extrema durant la seva absència i, en tornar, tant busquen el contacte com el resisteixen. No exploren. Aferrament desorganizat-desorientat: Patró on els nadons, després de separar-se de la persona cuidadora principal, mostren comportaments contradictoris quan torna. Incoherents. (Main i Solomon, 1986). PRIMERS PATRONS D’AFERRAMENT África, Xina i Israel: S'hi ha trobat els mateixos patrons. Lactants sudafricans (apartheid) 26% desorganitzats. Lactants Bucarest 65% desorganitzats. Contrariament als descobriments originals d'Ainsworth, els nadons semblen que formen un aferrament amb ambdós progenitors al mateix temps. La seguretat de l'aferrament cap al pare i la mare sol ser bastant similar. Salutació dels nadons Gusii a l'Àfrica Oriental A la franja oest de Kenya, els nadons són saludats amb una encaixada de mans. Els nadons Gusii intenten agafar les mans dels seus pares de manera molt similar a com els nadons occidentals s'acosten per ser abraçats (Van IJzendoorn i Sagi, 1999). MODEL DE TREBALL Segons Ainsworth і Bowlby, basant-se en les interaccions dels nadons amb la persona cuidadora principal, diuen que els nadons construeixen un model de treball sobre què esperar d'aquesta persona. Sempre que la persona actuï de la mateixa manera, aquest model es mantindrà. Si la seva conducta canvia repetidament, els nadons poden modificar el seu model, i la seguretat de l'aferrament pot variar. Aquest model de treball de l'aferrament està relacionat amb el concepte de confiança básica proposat per Erikson. VALIDESA DE LA SITUACIÓ ESTRANYA EN L’ESTUDI DE L’AFERRAMENT La "situació estranya" d'Ainsworth ha estat qüestionada per ser artificial i menys valida en cultures no occidentals. Per exemple, els nadons japonesos mostren més aferrament resistent degut a l'estrès de la situació (Miyake, Chen i Campos, 1985). Per superar aquestes limitacions, s'utilitza l'Attachment Q-set (AQS), que permet observar els nadons en entorns naturals. Un estudi va trobar que l'AQS és valid a nivell transcultural, amb persones cuidadores principals de diferents països descrivint els nadons de manera similar (Van IJzendoorn et al., 2004; Posada et al., 1995). ANSIETAT DAVANT DESCONEGUTS I ANSIETAT DE SEPARACIÓ Ansietat davant desconeguts: Desconfiança que mostren alguns nadons entre els 6 i 12 mesos cap a persones i llocs desconeguts. Ansietat de separació: Angoixa que experimenten els nadons quan la persona cuidadora principal s'allunya. Abans es pensava que aquestes ansietats reflectien l'aferrament cap a la mare, però no són universals. El plor del nadó pot dependre més del seu temperament i circumstáncies que de la seguretat de l'aferrament (Davidson i Fox, 1989). Els nadons reaccionen més als desconeguts a partir dels 8 mesos, possiblement per desenvolupament cognitiu. Familiaritzar-se gradualment amb desconeguts pot reduir l'ansietat (Lewis, 1997; Sroufe, 1997). L'ansietat per separació està més relacionada amb la qualitat de com són cuidats els nadons per les persones que n'estan al carrec temporalment. Cuidadors calids i consistents redueixen el plor (Gunnar et al., 1992). Actualment, es mesura l'aferrament segons la reacció del nadó quan la mare torna, no pel plor quan se'n va. QUINS SÓN ELS EFECTES DE L’AFERRAMENT? La seguretat de l'aferrament influeix en la competencia emocional, social i cognitiva dels nens i nenes (Van IJzendoorn i Sagi, 1997). Els infants amb aferrament segur desenvolupen millors relacions amb els altres i participen activament en el seu entorn (Jacobsen i Hoffman, 1997). BENEFICIS DE L’AFERRAMENT SEGUR Menys estrès en adaptar-se a nous entorns (Ahnert et al., 2004). Vocabulari més ampli i variat(Meins, 1998). Interaccions positives amb els seus iguals i acceptació social (Fagot, 1997). Més alegria i menys emocions negatives (Kochanska, 2001). DESENVOLUPAMENT A LLARG TERMINI Entre els 3 i 5 anys, els nens i nenes amb aferrament segur són més curioses, empatiques i resilients (Arend et al., 1979). Millors relacions amb famílies, mestres i companys, i millor resolució de conflictes (Elicker et al., 1992). Autoimatge més positiva. (Verschueren et al., 1996). A LLARG TERMINI Els patrons d'aferrament segur prediuen millors habilitats de comunicació i motivació a larg termini (Moss i St-Laurent, 2001). Els nens i nenes amb aferrament segur tenen amistats més estables durant la infancia i adolescència (Schneider et al., 2001). RESILÈNCIA DELS NENS I NENES AMB AFERRAMENT SEGUR Els nens i nenes amb aferrament. segur són relativament immunes a una criança menys sensible, ja que els seus models de treball inicials els sostenen fins i tot en condicions canviants. La continuïtat entre l'aferrament i la. conducta posterior es pot explicar per la continuïtat en l'ambient familiar (NICHD Early Child Care Research Network, 2006b). IMPACTE DE LES EXPERIÈNCIES D’AFERRAMENT INFANTIL Els records de les persones adultes sobre les seves experiències amb les persones cuidadores afecten el seu benestar emocional i la seva resposta als infants (Adam et al., 2004). Les persones cuidadores amb aferrament segur o que entenen el seu aferrament insegur poden ajudar als infants a desenvolupar un aferrament segur (Bretherton, 1990). Les persones amb relacions passades d'aferrament problemàtiques tendeixen a mostrar comportaments negatius amb els infants (Adam et al., 2004). INFLUÈNCIA EN LA PERCEPCIÓ DEL TEMPERAMENT La història d'aferrament dels progenitors influeix en com perceben el temperament dels seus nadons, afectant la relació entre pares-mares i fills-filles (Pesonen et al., 2003). Els nadons tenen un fort impuls per interactuar amb els altres. A partir d'un mes, observen atentament la cara de les persones cuidadores principals. Als dos mesos, responen activament a les emocions positives d'aquestes persones, i als tres mesos es tornen més afectuosos i juganers (Lavelli i Fogel, 2005). REGULACIÓ MÚTUA La regulació mútua és la capacitat dels nadons i de les persones cuidadores per respondre de manera apropiada i La regulació mútua és la capacitat dels nadons i de les persones cuidadores per respondre de manera apropiada i sensible als estats emocionals i mentals de l’altre. Els nadons envien senyals conducta als que influeixen en el comportament de les persones cuidadores (Lundy, 2003). Una interacció sana es dona quan les persones cuidadors llegeixen correctament les senyals del nadó i responen adequadament (E.Z Tronick 1989). IMPORTÀNCIA DE LA REGULACIÓ MÚTUA Ajuda als nadons a comprendre el comportament dels altres i a desenvolupar expectatives. Els nadons poden adaptar les seves conductes segons les emocions expressades pels altres (Legerstee i Varghese, 2001). REFERÈNCIA SOCIAL Cap al final del primer any de vida, els i les bebès comencen a moure's per si mateixes i a iniciar conductes complexes. Desenvolupen la capacitat de comunicar-se sobre esdeveniments externs i reaccionar a les emocions de les persones cuidadores. Això és la base per a la referència social, que és la capacitat de buscar informació emocional per guiar la pròpia conducta (Herenstein i Campos, 2004). RECAPITULEM Concepte de vincle (Bowlby, 2014): Enllaça el món afectiu i el món social. Condicionat per la biologia, però esdevé una relació social entre l'infant i les persones de referència. El vincle té una funció adaptativa i també una funció de seguretat emocional. Influència dels discursos dels cuidadors: Els discursos sobre la relació amb l'infant afecten el tipus de vincle generat (Meins et al., 2001; Van Ijzenddom et al., 2007). Factors que condicionen el vincle: Condicions socioeconòmiques (precarietat, estrès, migració). Malaltia o mort de les persones cuidadores. Senyals d'alarma en els infants: Mal comportament. Comportaments autodestructius. Importància de la interpretació i contextualització per part dels i les mestres. Rol dels i les mestres: Facilitar figures de referencia segures per als infants amb dificultats. Promoure l'emergència de la resiliència (Bending, 2018). EJERCICIO: (para hacer després de estudiar el tema) Com es pot afavorir el vincle entre l'infant i la persona cuidadora? Feu un listat de 10 elements i/o accions que ajudin a afavorir el vincle entre l'infant i la persona cuidadora a l'escola bressol. TEMA 8: El desenvolupament de l'autoconsciència TRANSFORMACIÓ DELS NADONS EN INFANTS Al voltant de la meitat del camí entre el seu primer i segon aniversari, els nadons comencen a convertir-se en infants. Aquesta transformació es pot observar en diverses árees: Habilitats físiques i cognitives: Comencen a caminar i a parlar, mostrant un desenvolupament notable. Expressió de la personalitat: Comencen a mostrar més la seva personalitat i a interactuar de manera més activa amb els altres. Interaccions més intencionades: No només responen, sinó que sovint són ells i elles qui inicien les interaccions. Això els converteix en participants més actius i actives en les converses i jocs. Interpretació de senyals: Les persones cuidadores poden entendre millor les necessitats i desitjos dels infants, gràcies a aquestes interaccions més profundes. Desenvolupament de competencies socials: Aquestes interaccions ajuden els infants a adquirir habilitats de comunicació i a adaptar-se millor a les expectatives dels seus pares. (Harrist y Waugh, 2002). LES EMOCIONS Emocions autoreflexives i emocions autovaloratives. IDENTIFICACIÓ DE LES EMOCIONS DELS I LES LACTANTS Identificar les emocions dels nadons és un repte, ja que no poden dir-nos el que senten. Els investigadors no es posen d'acord sobre quantes emocions hi ha, quan apareixen i com s'han de definir i mesurar. Hi ha diversos enfocaments i interessos d'estudi. Per exemple, el carácter social de les emocions i el paper de la cultura en la experimentació de les emocions; els processos cognitius implicats en les emocions; la relació entre emocions i cervell; l'estudi de l'expressió de les emocions; entre d'altres. Els i les infants experimenten emocions? Com ho podem saber? LES EXPRESSIONS FACIALS ENS INDIQUEN DIVERSES EMOCIONS Carroll Izard i el seu equip van estudiar les expressions facials dels nadons i les van interpretar com a indicatives de diverses emocions, com ara: felicitat, tristesa, interès, por i en menor grau, enuig, sorpresa i fàstic. Encara que no sabem segur que els nadons sentin exactament aquestes emocions, les seves expressions són similars a les dels adults quan experimenten aquestes mateixes emocions. I també, en algunes cultures, els i les infants mostren algunes d'aquestes expressions facials similars. INDICADORS D’EMOCIONS DELS NADONS Les expressions facials no són l'únic indicador de les emocions dels nadons. Altres factors com ara: l'activitat motora, el llenguatge corporal, els canvis fisiologics (com la freqüència cardíaca), poden ser igual d'importants. Per exemple, un nadó pot sentir por sense mostrar una "cara de por"; pot expressar-ho girant-se o evitant la mirada. El patró característic de les emocions es comença a desenvolupar a la infancia i és un element basic de la personalitat. LES EMOCIONS NOMÉS SÓN UNA RESPOSTA AUTOMÀTICA? Des de la neuroeducació, l'emoció és una reacció conductual i subjectiva, és a dir, una resposta que fa l'organisme, davant una situació externa o interna. Aquesta resposta es posa en marxa de manera automatica. S'activa una part del sistema nerviós, el sistema vegetatiu. Es produeixen canvis fisiologics. El sistema límbic és una part del cervell important en les emocions. Les emocions es fan conscients. La sensació conscient d'una determinada reacció emocional són els sentiments. Les emocions tenen un paper clau en la supervivència, l'adaptació, la curiositat, l'aprenentatge i el raonament. LES EMOCIONS SÓN PRODUCTE DE LA INTERACCIÓ SOCIAL Segons Vigotsky, les emocions no només són reaccions automatiques sinó que es desenvolupen quan estem en contacte amb les altres persones. Els i les infants aprenen a interpretar i regular les seves emocions quan interactuen amb el seu entorn. A mida que creixen, les emocions es tornen més complexes. La mediació n'és un element clau, ja que influencia en la forma que els i les infants comprenen i expressen les emocions. EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL ÉS GRADUAL El desenvolupament emocional és un procés ordenat. Les emocions complexes es desenvolupen a partir de les més simples. Poc després de néixer, els nadons mostren senyals de: complaença, interès, aflicció. Amb el temps, aquestes respostes es diferencien en emocions com: alegria, sorpresa, tristesa, fàstic, enuig, por. Cap als 6 mesos apareixen aquestes emocions simples i a poc a poc, a mida que els nadons es van desenvolupant en l'ambit neurologic, motor, cognitiu i psicosocial, van apareixent les emocions complexes. A l'inici del segon any apareixen les emocions que impliquen consciència del "jo". LES EMOCIONS QUE IMPLIQUEN EL “JO” Emocions autorreflexives: com la torbació, l'empatia i l'enveja, que apareixen quan els i les nenes desenvolupen l'autoconsciència: la comprensió cognitiva que tenen una identitat separada i distinta de la resta del món. Aquesta consciència del "jo", sorgeix entre els 15 i 24 mesos i és necessaria perquè es puguin identificat amo el que experimenten els altres 'jo' o desitjar el que un altre 'jo' té. Emocions autovaloratives: cap als 3 anys quan apart de la conscienciació tenen idea de les normes socials, poden avaluar els seus pensaments, desitjos, conductes, i aleshores poden mostrar l'orgull, la culpa i la vergonya (Lewis, 1995, 1997, 1998). La culpa i la vergonya són diferents; la culpa es relaciona amb sentir-se malament per una acció, mentre que la vergonya implica una falta de valor personal (Eisenberg, 2000). EMPATIA L'empatia és la capacitat de "posar-se en la pell d'una altra persona" i imaginar-se el que aquesta persona sent. Es creu que l'empatia comença a desenvolupar-se durant el segon any de vida, tot i que des del naixement hi ha indicis, per exemple, reaccions dels nadons a expressions dels adults. Al igual que la culpa, l'empatia augmenta amb l'edat. Aquesta capacitat depèn de la cognició social, que és la capacitat de comprendre que els altres tenen pensaments i sentiments propis. En un estudi, es va observar que nadons de nou mesos reaccionaven de manera diferent davant d'una persona que no volia donar-los un joguet en comparació amo una persona que intentava donar-los un joguet però el deixava caure acidentalment. Això suggereix que els nadons més grans ja comencen a entendre les intencions dels altres. EL SENTIT DEL JO Autoconcepte: sentit del jo, imatge mental descriptiva i valorativa de les pròpies capacitats i característiques. L’ESQUEMA CORPORAL, AIXÍ ÉS EL MEU COS Durant els primers dos anys es produeix la consciencia del "jo". L'esquema corporal, és a dir, la representació que tenim del nostre cos, i la construcció de la pròpia identitat, són dos processos basics en la construcció de la consciència del "jo", la qual es va construint de manera gradual. Abans de conèixer el cos de sí mateix, els i les bebès coneixen el cos de les persones cuidadores principals. Exploren els seus cossos, n'identifiquen les parts i les reconeixen. Comencen a diferenciar el tu i el jo. AUTOCONCEPTE, LA IMATGE QUE TINC DE MI MATEIXA Els nens i nenes comencen a formar la seva imatge personal a partir de les experiències que viuen. A mesura que creixen, aprenen a reconèixer patrons en les seves vivències, com les emocions agradables i desagradables que associem amb certes situacions. Entre els 4 i els 10 mesos: els i les bebès descobreixen que poden influir en el seu entorn, com agafar objectes. Això els ajuda a sentir que són éssers independents amb límits que els separen dels altres. Interacció amb les persones cuidadores: Jocs com el "fet i amagar" ajuden als nadons a entendre la diferencia entre ells mateixos i els altres. Aquesta consciència del "jo" com a individu es desenvolupa a mesura que aprenen a distingir-se dels altres. Reconèixer-se a si mateixos: A partir dels 15 a 18 mesos, els nens i nenes comencen a mostrar signes d'autoconsciència. Un experiment clàssic consisteix a posar una marca a la seva cara i observar si toquen la marca quan es miren al mirall. Els nens de 18 i 24 mesos ho fan, mentre que els més petits no. Preferencies i llenguatge: Quan els nens i nenes poden reconèixer-se, mostren preferència per veure vídeos on hi surten. Entre els 20 i 24 mesos, comencen a utilitzar pronoms com "jo", i entre els 19 i 30 mesos, comencen a descriure's amb adjectius, com "gran" o "petit", "forta" o "maco" tot incorporant les opinions de les persones cuidadores principals en la seva imatge personal com ara "Quina nena tan gran!", "Quin nen més llest!" AUTOCONCEPTE, LA IMATGE QUE TINC DE MI MATEIX Per tant, l'autoconcepte es comença a construir durant la primera infància i dura tota la vida, és a dir, al llarg de la vida anem desenvolupament el coneixement que tenim de nosaltres. El desenvolupament cognitiu i les interaccions socials tenen influencia en com els i les infants es defineixen. Tot i que els i les infants es descriuen amb trets observables i concrets "tinc el cabell curt" i a partir d'activitats que fan "jugo a cotxes", també es descriuen amb trets més psicològics com ara "m'agrada jugar amb altres nens". La valoració social també té influència en la formació de l'autoconcepte. LA CONSCIÈNCIA La consciència són les normes internes que tenim sobre com hem de comportar-nos. Aquestes normes ens ajuden a controlar les nostres accions. Si les infringim, podem sentir-nos malament o incòmodes emocionalment. LA CONSCIÈNCIA ENTRE NENES I NENS La consciencia implica sentir-se malament quan es fa alguna cosa dolenta i la capacitat de controlar-se per no fer-ho. Abans que els nens i nenes puguin desenvolupar la seva consciència, necessiten interioritzar els valors morals. La consciència es basa en la voluntat de fer el que és correcte perquè el nen o la nena creu que és el correcte, no només perque algú li ho digui. Control inhibitori: Aquesta és la capacitat de frenar els impulsos, que comença a desenvolupar-se en la primera infancia. Ajuda els nens i nenes a seguir les normes de les famílies de manera voluntària (contribueix al desenvolupament de la consciencia). ESTUDI KOCHANSKA, 1995 Investigadores van estudiar 103 nens i nenes i les seves mares per veure com es desenvolupava la consciência. Van observar com jugaven i com responien a les normes. Obediencia compromesa: Els nens i les nenes que segueixen les normes sense necessitat de recordatoris. Això indica que han interioritzat els valors de les famílies. Obediència situacional: Els nens i les nenes que necessiten que els recordin les normes. Si els pares no estan presents, poden cedir a la temptació. La capacitat d'obediència compromesa es pot veure fins i tot en nens i nenes de 13 mesos, i tendeix a augmentar amb l'edat, mentre que l'obediència situacional disminueix. Tema 9: De la dependència a l’autonomia AUTONOMIA VERSUS VERGONYA I DUBTE, ERIKSON, 1982 És la segona etapa del desenvolupament psicosocial on es passa del control extern a l'intern. Va dels 18 mesos als 3 anys. Han de trobar un equilibri entre la: Autonomia (voluntat) comencen a substituir els judicis de les persones cuidadores pels propis. Control dels altres (vergonya i dubte) tenen una funció necessaria, ajuden a reconeixer la necessitat de límits adequats. El control d'esfínters és un gran pas cap a l'autonomia i l'autocontrol l'altre és el llenguatge amb el qual expressar-se. L’ETAPA DEL NO Els i les infants necessiten provar que són individus amb cert control sobre el seu entorn i que tenen noves habilitats. Aquest impuls sovint es manifesta com a negativisme, com per exemple, cridar "¡No!" per desafiar l'autoritat. La majoria dels nens i nenes nord-americans experimenten aquest comportament, que sol començar abans dels dos anys, arribar al seu màxim entre els tres i els quatre anys, i disminuir cap als sis anys. És important que les persones cuidadores vegin aquesta expressió de voluntat com un pas normal cap a la independencia, en comptes de considerar-ho com a caprici. Això els ajuda a aprendre autocontrol i a sentir-se competents, evitant conflictes innecessaris. Aquesta etapa no es dona a tot arreu; en alguns paisos, la transició de la lactancia a la infancia és més suau i harmonica. L’ETAPA DEL NO, NO ÉS UNIVERSAL Cultura Aka (Africa Central): Entre els Aka, els infants fan una transició suau de ser atesos constantment per les famílies a jugar sols o amo altres infants del poble. En aquesta cultura, les conductes exploratories són ben acceptades i fins i tot fomentades, i els infants no solen mostrar els comportaments negatius típics dels "terribles dos" que es veuen als Estats Units o de l'etapa del NO que coneixem aquí. Cultura Maya (Guatemala): En un estudi comparatiu entre famílies maies i nord-americanes, es va observar que els infants maies no experimentaven un augment de comportaments desafiants. Les mares maies permetien que els seus fills petits tinguessin accés als objectes desitjats sense insistir en compartir o esperar torns, cosa que contribuïa a una transició més harmónica cap a la cooperació. Zinacantán, Mèxic: En aquesta comunitat, no és habitual que els i les infants es tornin exigents o resistents al control de les famílies. En lloc d'afirmar la seva independencia de les mares, la primera infáncia és vista com un moment en què els nens i les nenes passen de ser els "bebès de mama" a convertir-se en "ajudants de mama". Això vol dir que esdevenen els nens i les nenes responsables que ajuden a cuidar un nou nadó i col laboren amb les tasques de la casa. L’AUTOREGULACIÓ L'autoregulació és el control sobre la conducta per conformar-se a les expectatives de les persones cuidadores principals encara que no siguin presents i és la base per a la socializació i integra tots els desenvolupaments: psicomotor, cognitiu i socioemocional. LA SOCIALITZACIÓ La socializació és el procés pel qual les infants desenvolupen habits, habilitats, valors i motivacions que els permeten convertir-se en membres responsables i productius de la societat. Un dels primers passos en aquest procés és l'obediència a les expectatives de les seves figures cuidadores, que es considera un pas inicial cap a l'obediencia als estandards socials. La socializació implica la interiorització d'aquests estandards. Així, les infants que s'han socialitzat amb èxit no només obeeixen les regles o ordres per obtenir recompenses o evitar castigs; han assimilat els valors i normes de la societat com a propis. Això els ajuda a actuar de manera autònoma i responsable en les seves interaccions socials. L’AUTOREGULACIÓ EMOCIONAL La consciència activa dels infants no és suficient, per autoregular-se, també necessiten regular les seves emocions. Quan els nens i nenes observen com les figures cuidadores reaccionen davant del seu comportament, aprenen quines conductes són acceptades, processen, emmagatzemen i actuen amb aquesta informació. Així, el seu desig de complaure les persones cuidadores principals és una motivació per actuar d'acord amb el que saben que s'espera d'ells i elles, tant si les figures cuidadores estan presents com si no. Abans que els infants puguin regular el seu comportament, és essencial que aprenguin a controlar la seva atenció i a gestionar les emocions negatives (Eisenberg, 2000). Aquesta capacitat de regulació de l'atenció els ajuda a desenvolupar la força de voluntat i a afrontar la frustració (Sethi, Mischel, Shoda, Rodríguez, 2000). El desenvolupament de l'autoregulació va de la mà amb les emocions autorreflexives i autovaloratives, com l'empatia, la vergonya i la culpa (Lewis, 1995, 1997, 1998). També implica la capacitat de retardar la gratificació, que és important per resistir temptacions i reparar errors (Eisenberg, 2000). En general, el procés complet d'autoregulació pot trigar almenys tres anys en la majoria dels i les infants (Kopp, 1982). VOLUNTAT I OBEDIÈNCIA VAN DE LA MÀ Segons Maria Montessori, els i les bebès passen d'una voluntat dirigida pels seus instints, a una voluntat conscient, és a dir, quan des de la comprensió i la responsabilitat, també han desenvolupat l'obediència. COM AFECTA E GÈNERE A L’AUTONOMIA? Hi són o es fan les diferències de gènere. DIFERÈNCIES ENTRE LACTANTS NENS I NENES Diferencies Físiques (Davis i Emory, 1995; Keenan i Shaw, 1997): 1. Les diferències mesurables entre lactants nens i nenes són mínimes. 2. Els nens són lleugerament més Ilargs i pesats, i poden ser una mica més forts, però són més vulnerables físicament des del naixement. 3. Les nenes reaccionen menys davant l'estrès i tenen més probabilitats de sobreviure durant la lactancia. Desenvolupament del Cervell: 1. Al néixer, el cervell dels nens és gairebé un 10% més gran que el de les nenes, una diferència que es manté fins a l'edat adulta. (Gilmore et al., 2007). Habilitats Motrius: 1. Ambdues sexes són igualment sensibles al tacte i aconsegueixen fites com la dentició, seure i caminar a edats similars (Maccoby, 1980). Percepció de Gènere (Martin, Ruble i Szkrybalo, 2002): 1. Els infants comencen a percebre diferències de gènere abans de poder parlar. Als 6 mesos, responen de manera diferent a veus masculines i femenines. 2. Entre els 9 i 12 mesos, poden diferenciar cares masculines i femenines basant-se en el cabell i la roba. Associació de Joguines (Martin, Ruble i Szkrybalo, 2002): 1. A partir dels 24 a 36 mesos, els nens comencen a associar joguines típiques de gènere amb cares del gènere corresponent. 2. Els nens són més lents en desenvolupar aquest coneixement que les nenes. Imitació de Gènere: 1. Els nens de 25 mesos passen més temps imitant activitats “masculines", mentre que les nenes imiten activitats de tots dos gèneres (Bauer, 1993). QUAN ENSENYEM ROLS DE GÈNERE ENSENYEN DEPENDÈNCIA I AUTONOMIA Un estudi amb infants de 11 mesos que començaven a gatejar va mostrar que les mares tenien expectatives més altes perquè els seus fills tinguessin èxit en baixar pendents inclinades, en comparació amb les expectatives per a les seves filles. No obstant això, quan es va fer la prova, tant els nens com les nenes van mostrar un rendiment similar. A més, els pares influencien les personalitats dels nens i les nenes des de molt petits. Els pares, en particular, fomenten la socialització de gènere, que és el procés pel qual els infants aprenen comportaments que la seva cultura considera adequats per a cada sexe. Així, els pares solen tractar nens i nenes de manera diferent, fins i tot des del primer any de vida. Per exemple, durant el segon any, els pares passen més temps i parlen més amb els seus fills que amb les seves filles, mentre que les mares tendeixen a comunicar-se més amb les filles. I TAMPOC ÉS UNIVERSAL… DEPÈN DE LES PRÀCTIQUES DE CRIANÇA Podem observar variacions culturals en altres parts del món. En Suécia i Alemanya, els pares no solen jugar de manera tan física amb els seus fills com és habitual als Estats Units; en canvi, opten per jocs més tranquils i cooperatius. En el cas dels pares africans Aka, així com en pares de Nova Delhi, India, també es tendeix a jugar de manera més tranquilla amb els infants, en contrast amb el joc més físic que es veu en altres cultures. LIMITACIONS DE L’AUTONOMIA DE LES NENES A TRAVÉS DE L’ÚS DE LA FALDILLA, COLETTE GUILLAUMIN 1978 Expectatives de Comportament: 1. Les faldilles simbolitzen la feminitat i poden imposar normes sobre com han de comportar-se les nenes. 2. Això pot fer que se sentin pressionades a actuar de manera més reservada. Restriccions en el Movimen

Tema 1: Desenvolupament físic, cognitiu i psicosocial (0-3 anys) PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript