Sexenni Democràtic (1868-1874) PDF

El Sexenni Democràtic (1868-1874). Concepte, característiques i etapes: la revolució de 1868 i el govern provisional (1868-70), la monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-73) i la Primera República (1873-74). El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari va ser un període de la història d'Espanya comp...

El Sexenni Democràtic (1868-1874). Concepte, característiques i etapes: la revolució de 1868 i el govern provisional (1868-70), la monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-73) i la Primera República (1873-74). El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari va ser un període de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i l’inici de la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875, en la figura d’Alfons XII. Característiques: La revolució de 1868 va obrir una etapa de desenvolupament democràtic a Espanya. Els canvis socials i polítics van ser insuficients per a una part important de les classes populars. D’altra banda, l’oposició al sistema democràtic des dels sectors benestants es va anar incrementant. Així es va aconseguir configurar una alternativa borbònica conservadora que es va imposar el 1874. A més, la intensa conflictivitat social provocada per la insurrecció independentista a Cuba, la guerra contra els carlins i el cantonalisme , va dificultar encara més l’estabilització del nou sistema polític. 1. La Revolució de La Gloriosa (1868) Les causes de la revolució van ser: - La crisi econòmica generalitzada (fallida bancària i empresarial, crisi agrària que va implicar la pujada de preus i un greu endeutament estatal). - La crisi del sistema polític (frau, corrupció electoral, marginació de les classes populars del joc polític i fort intervencionisme de la reina). El moviment revolucionari va començar el 18 de setembre de 1868 a Cadis amb el pronunciament de Topete (“¡Viva España con honra!”) amb suport de Prim i Serrano. Van tenir un paper decisiu les classes burgeses i mitjanes. El seu objectiu era enderrocar a la reina. Es va estendre per diferents ciutats, on s'hi van formar juntes revolucionàries i Milícies Nacionals. Les tropes fidels a la reina van ser derrotades a la Batalla d’Alcolea. El govern va dimitir i la reina Isabel II es va haver d'exiliar a França el 30 de setembre de 1868. 2. El govern provisional (1868-1870) La junta revolucionària de Madrid va formar un govern provisional que va tenir com a president el general Serrano.Les corts sorgides de les eleccions del 1869 van redactar una nova constitució, que va esdevenir la més liberal i democràtica de les constitucions espanyoles del segle XIX. S'hi establia la Sobirania Nacional (en mans de les Corts), el sufragi universal masculí, la llibertat de premsa, associació, reunió, la inviolabilitat del domicili i la llibertat de culte (tot i que l'estat es comprometia al sosteniment del culte catòlic). Va establir la monarquia constitucional, democràtica i la separació de poders (legislatiu per les corts, executiu compartit entre el rei i les corts, en darrer lloc, judicial pels tribunals de justícia). Així hi tot, Espanya tenia una monarquia sense rei. Mentre es trobava un nou monarca, Serrano va ser nomenat regent i el general Prim cap de govern, amb l'oposició clara dels carlins i els republicans. 3. El regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873) Una vegada descartada l'opció del retorn dels Borbons, Prim va ser l’encarregat de decidir entre les dinasties estrangeres. A la fi, es va imposar Amadeu de Savoia, 1871. Al mateix temps, Prim, que era el seu principal suport, moria assassinat a Madrid. El nou rei, malgrat la seva bona voluntat, mai va resultar popular i va patir una oposició cada vegada més nombrosa: - Els carlins que defensaven la causa de Carles VII. - Els moderats que es mostraven fidels a Isabel II i al seu fill Alfons. - Els republicans, contraris a qualsevol monarquia. - L'Església catòlica rebutjava el nou monarca per ser fill de Víctor Manuel II, unificador d'Itàlia en contra dels interessos del Papa. - La noblesa, fidel a Isabell II, simpatitzant amb el partit Alfonsí. - El moviment obrer que era més proper a les opcions republicanes. A més, la guerra de Cuba, la tercera guerra carlina i les insurreccions per part dels republicans federals augmenten la inestabilitat política. Aquests i altres problemes fan que Amadeu de Savoia abdiqui el 1873. 4. La Primera República espanyola (1873-1874) Rep. Unitària (febrer-juny 1873) Pi i Margall va proposar la proclamació de la República. Els monàrquics, sense una alternativa política clara, van acceptar la proposta. El nou president de la república, Estanislau Figueres, va decidir mantenir la constitució de 1869, eliminant els articles monàrquics. El primer problema del nou règim va ser la divisió dels republicans entre els republicans unitaris (defensors d'un poder central fort) i els republicans federals (que reclamaven una organització federal de l'estat).  Rep. federal (juny-setembre 1873) L'any 1873, es van celebrar eleccions. Es va proclamar la República Federal. Francesc Pi i Margall va ser el nou president. Les corts van discutir una constitució republicana federal. Aquesta constitució establia una àmplia declaració de drets, llibertats, així com la separació total entre l'església i l'estat. Es va adoptar un model d'estat descentralitzat amb l'existència de 15 estats, més Cuba i Puerto Rico. Als tres poders tradicionals (legislatiu, executiu i judicial) s'hi afegia un quart poder, l'anomenat “relacional”, que tenia com a objectiu mantenir l'equilibri entre els estats de la federació. El parlament estava integrat per un congrés i un senat, que era una cambra de representació territorial. Però la constitució no es va arribar a aprovar, va esclatar una violenta insurrecció espontània a Cartagena que ben aviat es va estendre per tot Espanya. El moviment cantonalista va sorgir per aturar la possible inclinació de la república cap a una ideologia de dretes i com a mitjà de pressió per implantar aviat una república federal. Davant l'agreujament de la situació Pi i Margall va dimitir. El va substituir Nicolás Salmerón, que va recórrer a l'exèrcit per aturar el moviment cantonalista. Salmerón va negar-se a signar la condemna de mort dels líders revoltats. Arran d'aquests fets, va presentar la seva dimissió. República centralista (set. 1873 - gener 1874) El substitut de Salmerón va ser Emilio Castelar. La república va fer un gir cap a la dreta. Castelar va governar de manera autoritària: va il·legalitzar el federalisme, va tancar les Corts durant tres mesos , donant suport als sectors conservadors i els caps militars per tal de mantenir l'ordre públic. Quan les corts van ser reobertes, els diputats d'esquerres van forçar la dimissió de Castelar. 5. La liquidació de la República Això va forçar un cop militar del general Pavía. Amb el suport de l'exèrcit i del partit alfonsí va governar de manera autoritària al llarg de l'any 1874. A partir d'aquest moment, Serrano va ser proclamat president de la república, tot i que a la realitat es va tractar d'una dictadura personalista. El desembre de 1874 Serrano va deixar la presidència i els diferents governs provisionals que es van succeir van deixar en evidència els problemes del sistema. El 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va liderar un pronunciament militar a Sagunt que proclamava rei d’Espanya a Alfons XII, fill d'Isabel II.