RESUMEN HMC V2 PDF: Liberalisme i Nacionalisme al Segle XIX

RESUMEN HMC VERSIÓN 2: Liberalisme i Nacionalisme al Segle XIX 1. Origen i expansió del Liberalisme i Nacionalisme ​ Revolució Francesa (1789-1799): ○​ Introducció d’idees com sobirania nacional, ciutadania i sufragi. ​ Napoleó (1804-1815): ○​ Es va expandir el concepte de nació...

RESUMEN HMC VERSIÓN 2: Liberalisme i Nacionalisme al Segle XIX 1. Origen i expansió del Liberalisme i Nacionalisme ​ Revolució Francesa (1789-1799): ○​ Introducció d’idees com sobirania nacional, ciutadania i sufragi. ​ Napoleó (1804-1815): ○​ Es va expandir el concepte de nació per Europa. ​ Romanticisme (primera meitat del segle XIX): ○​ Exaltava les identitats nacionals: llengua, cultura, història i religió. 2. Les Revolucions Liberals i Nacionalistes 2.1. Revolucions de 1820 ​ 1820 – Revolució liberal a Espanya i Itàlia, sufocada per la Santa Aliança. ​ 1821 – Inici de la Guerra d’Independència de Grècia contra l’Imperi Otomà. 2.2. Revolucions de 1830 ​ 1830 – Revolució a França: ○​ Derrocament de Carles X i instauració d’una monarquia liberal amb Lluís Felip d’Orleans. ​ 1830 – Independència de Bèlgica respecte als Països Baixos. ​ 1830-1831 – Moviments liberals a Espanya, Polònia, els Estats italians i alemanys. ​ Conseqüència: ○​ Fi dels règims absolutistes a Europa Occidental i consolidació del liberalisme. 2.3. Revolucions de 1848 ("Primavera dels Pobles") ​ Causes: ○​ Crisi econòmica i fallida de les monarquies absolutes. ○​ Augment del nacionalisme contra grans imperis. ​ 1848 – França: ○​ Derrocament de Lluís Felip d’Orleans.  ○​ Proclamació de la Segona República: sufragi universal masculí, abolició de la pena de mort i intervenció de l’Estat en l’economia. ​ 1848 – Viena: ○​ L’emperador austríac promulga una Constitució liberal. ​ 1848 – Prússia: ○​ El rei promulga una Constitució liberal. ​ 1848 – Itàlia: ○​ El Regne del Piemont aprova una Constitució. ​ Conseqüència: ○​ Tot i el fracàs immediat, aquestes revolucions van posar les bases per a la unificació d’Itàlia i Alemanya. 3. Nacionalisme al segle XIX ​ Model francès: ○​ La nació és una comunitat de ciutadans lliures i iguals. ​ Model alemany: ○​ Basat en la idea de Volksgeist ("esperit del poble"): ​ Llengua, història i tradicions com a elements essencials. ​ Influenciat per Herder i Fichte. 4. Unificació d’Itàlia (1859-1871) 4.1. Situació d’Itàlia després del Congrés de Viena (1815) ​ Itàlia dividida en diversos estats sota control estranger: ○​ Regne de les Dues Sicílies (sota dinastia borbònica). ○​ Estats Pontificis (sota el Papa). ○​ Llombardia i Vèneto (sota ocupació austríaca). ○​ Regne de Sardenya-Piemont (estat liberal liderat pels Savoia). 4.2. Moviments nacionalistes italians ​ Mazzini – Fundador de la Jove Itàlia, defensava una unificació republicana. ​ Garibaldi – Líder militar nacionalista. ​ Cavour – Ministre (monarca Víctor Manuel II) de Piemont, impulsor de la unificació sota la monarquia dels Savoia. 4.3. Fases de la Unificació Italiana 1.​ Annexió de la Llombardia i els Ducats Centrals (1859-1860) ○​ 1859 – Aliança amb Napoleó III de França. ○​ Derrota d’Àustria a Magenta i Solferino. ○​ Piemont obté la Llombardia i els ducats centrals. 2.​ Conquesta de Sicília i Nàpols (1860-1861) ○​ 1860 – Garibaldi i els seus "Camises Vermelles" conquereixen les dues Sicílies i el regne de Nàpols. ○​ 1861 – Proclamació del Regne d’Itàlia (Víctor Manuel II). 3.​ Annexió del Vèneto (1866) ○​ Guerra Austroprussiana: Prússia derrota Àustria i Itàlia obté el Vèneto. 4.​ Conquesta de Roma (1870-1871) ○​ 1870 – Retirada de tropes franceses per la Guerra Franco-prussiana. ○​ 1871 – Roma es converteix en la capital d’Itàlia. ○​ Es crea l’Estat del Vaticà. 5. Unificació d’Alemanya (1864-1871) 5.1. Antecedents ​ Sacre Imperi Romà Germànic dissolt per Napoleó. ​ 1815 – Creació de la Confederació Germànica (38 estats). ​ Rivalitat entre Prússia i Àustria per liderar la unificació. 5.2. Lideratge de Prússia ​ Zollverein (1834) – Unió duanera liderada per Prússia sense Àustria. ​ 1849 – El Parlament de Frankfurt ofereix la corona imperial al rei de Prússia, però aquest la rebutja. ​ 1862 – Otto von Bismarck esdevé canceller de Prússia i lidera la unificació mitjançant la política de "sang i ferro". 5.3. Fases de la Unificació Alemanya 1.​ Guerra contra Dinamarca (1864) ○​ Prússia i Àustria annexen Schleswig i Holstein. 2.​ Guerra Austroprussiana (1866) ○​ Prússia derrota Àustria a Sadowa. ○​ Creació de la Confederació d’Alemanya del Nord (1867) sense Àustria. 3.​ Guerra Franco-prussiana (1870-1871) ○​ 1870 – Prússia derrota França. ○​ França cedeix Alsàcia i Lorena. 4.​ Proclamació de l’Imperi Alemany (1871) ○​ 18 de gener de 1871 – Guillem I és coronat Kàiser d’Alemanya. ○​ Berlín esdevé la capital del Segon Reich Alemany. La Primera Revolució Industrial a Anglaterra 1. Causes de la Revolució Industrial Diversos factors van permetre que Anglaterra fos el primer país a industrialitzar-se: 1.1. Revolució Agrícola Al segle XVIII, es van produir canvis en l’agricultura que van permetre una gran millora en la producció i la productivitat. ​ Canvis en la propietat de la terra: ○​ Aplicació de les Enclosure Acts, que van privatitzar terres comunals. ○​ Beneficiaris: grans propietaris. ○​ Perjudicats: pagesos pobres, que van haver d’emigrar a les ciutats per treballar com a jornalers. ​ Millores en les tècniques agrícoles: ○​ Introducció de màquines agrícoles, com la sembra mecànica de Jethro Tull i la nova arada de Rotherham. ○​ Rotació quadriennal o Sistema Norfolk, que eliminava el guaret i permetia augmentar la producció de blat i altres conreus. ○​ Ús de nous adobs, com el guano. ​ Consequències:  ○​ Increment de la producció agrícola i de la cabanya ramadera. ○​ ○​ Augment de la població, que va poder alimentar-se millor. ○​ Excés de mà d’obra al camp, que es va traslladar a les ciutats. 1.2. Revolució Demogràfica (1760-1840) La població anglesa va créixer de manera espectacular: ​ Entre 1800 i 1850, la població anglesa es va doblar, arribant als 20 milions d’habitants. ​ Millores en alimentació, medicina i higiene van reduir la mortalitat. ​ L’augment de la població va proporcionar mà d’obra per a la indústria i va incrementar la demanda de productes. 1.3. Revolució Tecnològica i dels Transports Aparició de noves fonts d’energia i mecanització: ​ Carbó i ferro: van ser fonamentals per al desenvolupament industrial. ​ Innovacions tecnològiques clau: ○​ 1732 – Carbó de coc (Darby). ○​ 1733 – Llançadora volant (Kay), que va augmentar la velocitat del tissatge. ○​ 1767 – Spinning Jenny (Hargreaves), permetia filar múltiples fils alhora. ○​ 1768 – Water Frame (Arkwright), utilitzava energia hidràulica per filar. ○​ 1769 – Màquina de vapor (James Watt), va ser el motor de la industrialització. ○​ 1779 – Mule Jenny (Crompton), combinava característiques de la Spinning Jenny i el Water Frame. ○​ 1783 – Pudelació i laminació del ferro (Cort), permetia produir ferro de millor qualitat. ○​ 1785 – Teler mecànic (Cartwright), que va mecanitzar completament el teixit. ○​ 1808 – Primer vaixell de vapor. ○​ 1825 – Primer viatge de ferrocarril (Stephenson). ​ Impacte dels transports: ○​ Ferrocarril i vaixells de vapor van reduir costos de transport. ○​ Augment del comerç interterritorial i internacional. 1.4. Acumulació de Capitals ​ Procedents de l’agricultura, el comerç i la banca. ​ Creació d’una burgesia emprenedora que invertia en la indústria. ​ Naixement del liberalisme econòmic, basat en la lliure competència i el benefici privat. 2. Procés de la Industrialització 2.1. Indústria tèxtil El primer sector en mecanitzar-se va ser el cotó, gràcies a: ​ La tradició tèxtil de la llana a Anglaterra. ​ L’arribada de cotó barat de les colònies (Índia). ​ La facilitat per mecanitzar la producció. Principals invencions en el sector tèxtil: ​ 1733 – Llançadora volant (Kay). ​ 1767 – Spinning Jenny (Hargreaves). ​ 1768 – Water Frame (Arkwright). ​ 1779 – Mule Jenny (Crompton). ​ 1785 – Teler mecànic (Cartwright). 2.2. Indústria siderúrgica ​ Gran demanda de ferro per fabricar màquines i ferrocarrils. ​ Abundància de carbó i ferro a Anglaterra. ​ 1856 – Procés Bessemer, que permetia produir acer més barat i resistent. 2.3. Naixement del Capitalisme Industrial ​ Creació de Societats Anònimes per obtenir capital. ​ Desenvolupament de la Borsa i de la Banca d’Inversió. ​ Introducció del lliure mercat, regulat per la llei de l’oferta i la demanda. 3. Nova Societat Industrial i Urbana La Revolució Industrial va transformar la societat: ​ Burgesia capitalista: posseïdors de les fàbriques i del capital. ​ Proletariat industrial: treballadors assalariats sense propietats. ​ Creixement de les ciutats, amb condicions de vida precàries per als obrers. 4. Moviment Obrer i Naixement del Sindicalisme Les condicions laborals eren extremes: ​ Jornades de 11-12 hores. ​ Salaris baixos i treball infantil (des dels 6 anys). ​ Manca de seguretat i higiene, accidents freqüents. ​ Sense drets socials: ni jubilació, ni atur, ni baixa per malaltia. ​ Acomiadament lliure i sense contractes segurs. 4.1. Primera Resposta Obrera ​ Luddisme (1811-1817): destrucció de màquines per protestar contra la mecanització. ​ Trade Unions: primeres organitzacions sindicals. ​ Cartisme (1838-1848): moviment polític per aconseguir millores laborals. 4.2. Repressió Estatal ​ 1791 – Llei Le Chapelier (França): prohibició de sindicats i vagues. ​ 1799 i 1800 – Combination Acts (Gran Bretanya): prohibició d'associacions obreres. ​ 1833 – Prohibició de sindicats a Espanya. L’Època de l’Imperialisme 1. La Segona Revolució Industrial (1870-1914) A finals del segle XIX, el món industrialitzat va viure una segona onada d’innovacions tecnològiques, econòmiques i socials. 1.1. Transformacions industrials i econòmiques ​ Increment de la competència entre països i empreses. ​ Innovació tecnològica accelerada i mecanització contínua. ​ Expansió de la industrialització a Alemanya, els Estats Units i Japó, que esdevenen grans potències. ​ Organització del treball: ○​ Introducció de cadenes de muntatge (Taylorisme). ○​ Creixement de trusts, càrtels i monopolis per controlar mercats. ​ Noves formes de consum: ○​ Augment dels salaris per fomentar el consum. ○​ Aparició de grans magatzems, publicitat, crèdit i compra a terminis. 1.2. Expansió de la industrialització ​ 1870 – Gran Bretanya comença a perdre el seu lideratge industrial. ​ Principis del segle XX – Alemanya es converteix en la primera potència industrial d’Europa. ​ Els Estats Units esdevenen la primera potència industrial mundial a la dècada de 1910. ​ Japó inicia una ràpida industrialització gràcies a la Restauració Meiji (1868-1912). 2. Causes de l’Imperialisme (Segona meitat del segle XIX - 1914) Les grans potències europees van iniciar una expansió colonial sense precedents per controlar nous territoris. 2.1. Causes principals ​ Econòmiques: ○​ Necessitat de nous mercats per als productes industrials. ○​ Obtenció de matèries primeres barates (cotó, cautxú, oli, metalls preciosos, etc.). ○​ Inversions financeres en infraestructures colonials.  ​ Polítiques i geoestratègiques: ○​ Control de rutes marítimes estratègiques. ○​ Competència entre estats per l’expansió colonial. ○​ Prestigi internacional dels governs imperialistes. ​ Demogràfiques: ○​ L’augment de la població europea generava emigració massiva cap a les colònies. ​ Ideològiques i culturals: ○​ Ideologia racista i supremacista blanca ("la missió civilitzadora"). ○​ Expansió del cristianisme per mitjà de missions religioses. 3. El Repartiment Colonial del Món (1870-1914) Entre 1870 i 1914, gairebé el 85% del territori mundial va quedar sota control europeu. 3.1. Principals potències imperialistes ​ Gran Bretanya: ○​ L’imperi més gran del món, amb 500 milions d’habitants i 2/5 parts de la superfície terrestre. ○​ Controlava l’Índia, Egipte, Sudan, Sud-àfrica, Austràlia, Canadà i moltes colònies a Àfrica i Àsia. ​ França: ○​ Segon imperi colonial més extens, amb colònies a Algèria, Tunísia, Marroc, Vietnam i Madagascar. ​ Alemanya: ○​ Va aconseguir colònies tard, amb Togo, Camerun, Namíbia i Tanganyika (actual Tanzània). ​ Bèlgica: ○​ El Congo Belga (1885-1908) va ser la seva colònia més important, explotada brutalment pel rei Leopold II. ​ Itàlia: ○​ Va ocupar Líbia, Eritrea i Somàlia Italiana. ​ Espanya: ○​ Va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines a la Guerra hispanoamericana (1898). ○​ Va conservar el Marroc espanyol i Guinea Equatorial. ​ Estats Units: ○​ Política expansionista: ​ 1867 – Compra d’Alaska a Rússia. ​ 1898 – Victòria sobre Espanya i annexió de Filipines, Guam i Puerto Rico.  ​ Japó: ○​ Va expandir-se a Corea, Taiwan i Manxúria després de les guerres amb la Xina i Rússia. 3.2. La Conferència de Berlín (1885) Per evitar conflictes entre les potències, es va celebrar la Conferència de Berlín (1885), on es va repartir Àfrica de manera arbitrària, sense respectar les cultures locals. 4. L’organització dels Imperis Colonials Els territoris colonitzats van ser sotmesos sota diverses formes d’administració: ​ Colònies: ○​ Control total per part de la metròpoli. ○​ Exemple: Índia britànica. ​ Protectorats: ○​ Govern local sota supervisió colonial. ○​ Exemple: Marroc (França i Espanya). ​ Dominis: ○​ Colònies de poblament europeu amb autogovern. ○​ Exemple: Canadà i Austràlia (Gran Bretanya). ​ Mandats: ○​ Territoris de l’Imperi Otomà i Alemanya cedits a potències europees després de la Primera Guerra Mundial (1919). 5. Conseqüències de l’Imperialisme L’imperialisme va tenir un fort impacte demogràfic, econòmic, social i ecològic. 5.1. Conseqüències Demogràfiques ​ Reducció inicial de la població indígena per guerres i malalties. ​ Augment demogràfic posterior per millores en higiene i sanitat. 5.2. Conseqüències Culturals i Socials ​ Imposició de les llengües i cultures europees. ​ Cristianització forçosa de molts pobles. ​ Fragmentació artificial de territoris, que va provocar futurs conflictes ètnics. 5.3. Conseqüències Econòmiques ​ Destrucció de l’agricultura tradicional: ○​ Imposició de monocultius (cafè, cacau, sucre). ○​ Dependència de les metròpolis industrials. ​ Explotació intensiva dels recursos naturals i mineria. 5.4. Conseqüències Polítiques ​ Creixement de moviments nacionalistes i independentistes. ​ Repressió i explotació de la població local. 5.5. Conseqüències Ecològiques ​ Deforestació massiva per obtenir fusta i terres agrícoles. ​ Contaminació de rius per explotació minera. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918) 1. Europa abans de la guerra: Context polític, social i econòmic A principis del segle XX, Europa era el centre del poder mundial, però estava marcada per fortes tensions polítiques i econòmiques. Situació política 1.​ Democràcies occidentals: ○​ Països com el Regne Unit, França, Itàlia i Espanya havien establert monarquies parlamentàries o repúbliques. ○​ Es promovien els principis de sobirania popular, multipartidisme i eleccions periòdiques. ○​ S’ampliaven els drets civils i laborals. 2.​ Règims autoritaris a Europa central i oriental: ○​ Alemanya, Àustria-Hongria, Rússia i l’Imperi Otomà mantenien governs autocràtics. ○​ Es permetien algunes reformes, però els parlaments tenien un paper limitat i predominava el poder del monarca. 3.​ Grans imperis plurinacionals: ○​ Imperi Austrohongarès: Governat pels Habsburg, reprimia les minories nacionals (txecs, eslovacs, croats, polonesos, etc.). ○​ Imperi Rus: Governat pels Romanov, mantenia una societat feudal amb poques reformes. ○​ Imperi Otomà: En decadència després de perdre territoris als Balcans i amb intents de modernització. Situació econòmica i social ​ Segona Revolució Industrial: Va impulsar el creixement econòmic en països com Alemanya i el Regne Unit. ​ Expansió imperialista: Les potències europees competien per colònies a l’Àfrica i Àsia. ​ Noves ideologies: El socialisme i l’anarquisme es van estendre entre els obrers. 2. Causes de la Primera Guerra Mundial Al llarg del segle XIX i principis del XX, diverses tensions van generar un clima de confrontació a Europa. Aliances militars Per protegir els seus interessos, les potències europees van establir aliances: ​ Triple Entesa (1907): França, Regne Unit i Rússia. ​ Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Conflictes previs 1.​ Rivalitats imperialistes: ○​ Alemanya, que va arribar tard al repartiment colonial, volia expandir-se a l’Àfrica, generant conflictes amb França (Crisi del Marroc, 1905 i 1911). 2.​ Conflictes als Balcans: ○​ Àustria-Hongria i Sèrbia competien per la influència a la regió. ○​ 1908: Àustria s’annexiona Bòsnia i Hercegovina, generant tensions amb Sèrbia i Rússia. ○​ 1912-1913: Les Guerres Balcàniques debiliten l’Imperi Otomà i reforcen Sèrbia. L’esclat de la guerra ​ 28 de juny de 1914: L’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria és assassinat a Sarajevo per Gavrilo Princip, un nacionalista serbi. ​ 28 de juliol de 1914: Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia. ​ Es posen en marxa les aliances militars i la guerra s’estén per tot Europa. 3. Desenvolupament de la guerra (1914-1918) Fase 1: Guerra de moviments (1914) ​ Alemanya executa el Pla Schlieffen, envaint Bèlgica per atacar França ràpidament. ​ Batalla del Marne (setembre 1914): França atura l’avanç alemany. ​ Batalla de Tannenberg (agost 1914): Alemanya derrota Rússia al front oriental. Fase 2: Guerra de trinxeres (1915-1917) ​ Els fronts es consoliden i la guerra es converteix en un conflicte d’esgotament. ​ Batalla de Verdun (1916): Alemanya intenta desgastar França (700.000 morts). ​ Batalla del Somme (1916): Els aliats intenten trencar el front, amb enormes baixes. Fase 3: Canvis en la guerra (1917-1918) ​ Entrada dels Estats Units (abril 1917): ○​ Alemanya enfonsa el vaixell Lusitània, amb passatgers nord-americans. ○​ Els Estats Units aporten tropes i armament. ​ Revolució Russa (1917): ○​ Octubre de 1917: Els bolxevics prenen el poder i Rússia firma la Pau de Brest-Litovsk amb Alemanya (març 1918). Fase 4: Final de la guerra (1918) ​ Segona batalla del Marne (juliol 1918): Alemanya llança la seva última ofensiva, però fracassa. ​ 11 de novembre de 1918: Se signa l’armistici i la guerra acaba. 4. Conseqüències de la Primera Guerra Mundial Tractats de pau (1919-1920) 1.​ Tractat de Versalles (1919): ○​ Alemanya és declarada responsable de la guerra. ○​ Perd Alsàcia i Lorena, el corredor de Danzig i totes les seves colònies. ○​ El seu exèrcit es redueix a 100.000 soldats. ○​ Ha de pagar reparacions de guerra. 2.​ Altres tractats: ○​ Tractat de Saint Germain (1919): Dissolució de l’Imperi Austrohongarès. ○​ Tractat de Trianon (1920): Reducció del territori hongarès. ○​ Tractat de Sèvres (1920): Fi de l’Imperi Otomà. Canvis polítics ​ Creació de la Societat de Nacions (SdN) per evitar nous conflictes. ​ Desaparició dels imperis Austrohongarès, Rus, Otomà i Alemany. ​ Nous estats europeus: Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, entre altres. Impacte econòmic i social ​ Europa devastada: Infraestructures destruïdes i crisi econòmica. ​ Els Estats Units es converteixen en la principal potència mundial. ​ Nou paper de la dona: Major participació en el món laboral. ​ Descontentament a Alemanya: Les condicions de Versalles fomentaran l’ascens del nazisme.