Resum Unitat 5 Ergonomia PDF

PREV. RISCOS ORG. I CÀRREGA TREBALL (PROT) CURS 2022-23 Unitat 5. Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 1. DEFINICIÓ ERGONOMIA -Podem definir l’ergonomia com el conjunt de tècniques l’objectiu de les quals és l’adequació entre el treball i la persona. -L’ergonomia aplicada al m...

PREV. RISCOS ORG. I CÀRREGA TREBALL (PROT) CURS 2022-23 Unitat 5. Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 1. DEFINICIÓ ERGONOMIA -Podem definir l’ergonomia com el conjunt de tècniques l’objectiu de les quals és l’adequació entre el treball i la persona. -L’ergonomia aplicada al món laboral, l’ergonomia preventiva, va néixer per adequar els esforços, els moviments i les dimensions del lloc de treball a la persona. 1. DEFINICIÓ ERGONOMIA. Més tard, aquest enfocament es va fer insuficient i se’n va ampliar el camp d’estudi incloent-hi les condicions mediambientals com temperatura, soroll, il·luminació, etc., i els aspectes organitzatius, com els factors temporals en la realització de la tasca, la fixació de processos i procediments… 1. DEFINICIÓ ERGONOMIA -La utilització moderna del terme ergonomia es s’adoptà oficialment, en juliol de 1949, de la 1era societat d’ergonomia, l’Ergonomics Research Society, fundada per enginyers, metges, fisiòlegs i psicòlegs britànics a fi d’adaptar el treball a l’home”. -El 1989 es constitueix l’Associació Espanyola d’Ergonomia (AEE). -L’Associació d’Ergonomia de la C. Valenciana, ERGO CV, es creà en juliol de 2006. 1. DEFINICIÓ ERGONOMIA OBJECTIUS ESPECÍFICS: Identificar, analitzar i reduir tota la varietat de riscos ergonòmics. Definir els límits d’actuació de la persona detectant i corregint els riscos de fatiga física i/o psíquica. Analitzar els llocs de treball per definir els objectius de la formació. Establir prescripcions ergonòmiques per a l’adquisició d’eines i materials diversos. 1. DEFINICIÓ ERGONOMIA OBJECTIUS ESPECÍFICS: Ajudar a la rehabilitació de les persones que han perdut la seva capacitat total o parcial de treball. Estudiar les capacitats, aptituds i peculiaritats de persones d’edat avançada i d’aquells treballadors especialment sensibles per aconseguir una millor adaptació al lloc de treball. Crear bancs de dades ergonòmiques que puguin ser utilitzades en la fase del disseny de nous equips. 1.2.1 Relació de l’ergonomia amb altres disciplines preventives. Relació amb la higiene Amb la higiene industrial té en comú la prevenció de la malaltia professional per agents de naturalesa física, química i biològica. (Elements de l’ambient físic com a soroll, il·luminació i condicions climàtiques, etc.).. Relació amb la seguretat L’ergonomia analitza els factors de risc que incrementen el risc d’AT però que no els provoquen com a causa primària. 1.3 Ciències relacionades amb l’ergonomia 1. Ergonomia del lloc de treball i ergonomia de sistemes El lloc de treball d’un treballador el constitueix la combinació de l’equip de treball en el seu espai de treball i envoltat per l’ambient immediat de treball. Els reglaments solen referir-se al lloc de treball en els anteriors termes. L’RD 488/97 defineix el lloc de treball amb PVD com “el constituït per un equip amb pantalla de visualització, proveït si escau d’un teclat o dispositiu d’adquisició de dades, d’un programa per a la interconnexió persona/màquina, d’accessoris ofimàtics i d’un seient i taula o superfície de treball, com també l’entorn laboral immediat”. 1.3 Ciències relacionades amb l’ergonomia 2. Ergonomia de concepció i correctora L’ergonomia de concepció fa referència a la tècnica que s’aplica en la fase de disseny. Aquesta acció preventiva és la més recomanable però l’ergonomia correctora s’ha d’aplicar en aquells casos on hi ha sistemes de treball implantats que requereixen la seva intervenció.  1.3.3 Ergonomia biomètrica, ambiental i temporal L’ergonomia biomètrica estudia: -Càrregues físiques estàtiques i dinàmiques. -Posició i postura de treball. -Dispositius de seguretat: defenses, resguards. L’ergonomia ambiental engloba:: - Factors físics: Temperatura, humitat, il·luminació, el color en el treball, radiacions, soroll - Factors químics: Qualitat de l’aire interior, contaminants en espais interior. - Factors psicodinàmics:Psico-percepció, càrrega mental de treball, fatiga psíquica, interfícies de comunicació.  1.3.3 Ergonomia biomètrica, ambiental i temporal L’ergonomia temporal es refereix a: -Horaris de treball i pauses, tipus de jornades de treball, descansos i vacances. 1.4.1 Referències normatives de l’ergonomia Art. 15.1.d de la Llei 31/95, de Prevenció de riscos laborals “Adaptar el treball a la persona, en particular respecte a la concepció dels llocs de treball, com també a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb vista, en particular a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes d’aquest en la salut. “  1.4.1 Referències normatives de l’ergonomia Reial decret 487/1997, sobre manipulació manual de càrregues i Reial decret 488/1997, sobre pantalles de visualització de dades 1.4.2 Referències tècniques UNE-CEN ISO/TR 9241-514:2022 Ergonomía de la interacción hombre-sistema. Parte 514: Guía para la aplicación de los datos antropométricos en la serie de normas ISO 9241-500 Levantamiento y transporte manual de cargas (ISO 11228-1, 2021).  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia Els principals equips necessaris per a la recollida de dades són: Anemòmetre per mesurar la velocitat de l’aire. Sonòmetre per mesurar els nivells de soroll. Luxòmetre per mesurar els nivells d’il·luminació. Cinta mètrica per mesurar desplaçaments i altures.  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia 2.2 Mètodes emprats en un estudi ergonòmic -Mètode LEST -Mètode ERGO/IBV. -Mètode Ewa. -Mètode Mapfre. -Comparació mètodes.  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia L'antropometria L’antropometria és la ciència que ens proporciona el coneixement de les mesures i proporcions corporals. També estudia altres paràmetres com el pes, volum, centres de gravetat dels diferents segments, zones d’abast en els diferents moviments corporals… 2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia antropòmetre  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia Descripció dimensions corporals De peu: 1. Estatura (altura del cos): distància vertical des del terra fins al punt més alt del cap (vèrtex). 2. Altura dels ulls: distància vertical des del terra fins al vèrtex exterior de l’ull. 3. Altura de les espatlles: distància vertical des del terra fins a l’acròmion.  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia Descripció dimensions corporals De peu: Altura del colze: distància vertical des del terra fins al punt més baix del colze flexionat. Altura dels ulls: distància vertical des d’una superfície del seient horitzontal fins al vèrtex exterior de l’ull.  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia Descripció dimensions corporals Assegut: Espessor de la cuixa: distància entre la superfície del seient fins al punt més elevat de la cuixa (espai lliure per a la cuixa). Altura poplítia, longitud de la cama: distància vertical des dels peus recolzats en una superfície fins a la superfície interior de la cuixa immediata al genoll, amb aquesta doblegada en angle recte. 2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia L'estadística aplicada en els estudis antropomètrics Generalment les dades antropomètriques s’expressen en percentils. Un percentil expressa el percentatge d’individus, pertanyent a una població donada, amb una dimensió corporal igual o menor a un determinat valor. Els percentils més utilitzats en el disseny ergonòmic són P5 i el P95 2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia 2.4 Principis de disseny del lloc de treball Criteris de disseny del lloc de treball segons el nombre d'usuaris L’ideal és el disseny personalitzat però això no és realitzable en la immensa majoria de les situacions. Està justificat en casos específics: feines de què es derivin riscos molt greus o catastròfics, treballadors sensibles o amb capacitats limitades  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia 2.4 Principis de disseny del lloc de treball Principi del disseny per a la mitjana L’home mitjà o P50 en realitat és una abstracció estadística ja que seria difícil trobar una persona en la qual coincidissin totes les seves mesures amb els paràmetres estadístics de l’esmentat percentil. S’utilitza: Quan la precisió de la dimensió té poca rellevància. Quan implantar una altra solució sigui molt complex o excessivament costós.  2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia 2.4 Principis de disseny del lloc de treball Disseny per a individus extrems Va destinat a que la gran majoria de població pugui tenir cabuda, percentil 95. S’utilitza en espais interiors, s’usa la mesura antropomètrica de l’individu més gran del grup.  3. Disseny del centre i del lloc de treball 3.1 Ubicació i disseny del centre de treball L’emplaçament adequat de les empreses i centres de treball contribueix a incrementar el grau de satisfacció dels treballadors i a millorar la qualitat de vida d’aquests. Els polígons industrials s’estan convertint en espais amplis, zones verdes de descans, bones vies d’accés,establiments suficients de restaurants, punts per a recollida de residus…  3. Disseny del centre i del lloc de treball La distribució en planta dels centres de treball (DEP) Han estat dissenyats amplis passadissos per al transport mecànic i les màquines es distribueixen de forma lineal. Hi ha espais específics per a dipòsits de material en curs de fabricació. Els llocs de treball estan protegits del tràfic interior i la delimitació d’espais està adequadament senyalitzada.  3. Disseny del centre i del lloc de treball La distribució en planta dels centres de treball (DEP) Sempre és preferible fer els estudis de la DEP en fase de projecte per no fer una redistribució d’una distribució inicial. Quan s’ha de fer una nova redistribució? Per la introducció de nous equips. Per la fabricació de nous productes, Per tenir una distribució deficient que requereix ser corregida.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Criteris en la distribució en planta Principi de la circulació de materials i persones. Amb la fi d’evitar retrocessos de materials i encreuaments en els moviments de persones i materials. Separar les zones de pas de persones de la resta de vehicles. Determinar les dimensions adequades de passadissos.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Criteris en la distribució en planta Principi de la flexibilitat. Preveient possibles modificacions futures per p.ex. canvis de tecnologia. Principi de seguretat i confort. Requereix que es consideren tots els factors ambientals de llum, humitat,temperatura, contaminants físics, químics i biològics... i que s’estableixin els llindars d’acceptació. Principi de la mínima distància recorreguda. El material ha de recórrer la mínima distància entre operacions ja que a més distància, més esforç dedicat i més temps perdut, fet que comporta un encariment del producte.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Diversos tipus de DEP Funcional o per processos. S’agrupen els llocs i les màquines de característiques semblants per tal de realitzar en qualsevol d’elles la mateixa tasca.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Diversos tipus de DEP Lineal o per productes. Els llocs són ordenats seguint el procés lineal de producció. Se sol utilitzar quan cal produir una petita gamma de productes en grans quantitats. Ex: Fàbriques d'automòbils, d’alimentació, d’aparells electrònics com torradores, planxes, computadores.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Diversos tipus de DEP Component principal fix. Els treballadors es desplacen al lloc on es fabricarà la peça principal. Per exemple, en treballs de construcció, fabricació de vaixell, operació de pacients,  3. Disseny del centre i del lloc de treball Necessitats específiques del centre de treball Les circulacions Les vies de circulació interiors i exteriors han d’estar dissenyades de tal manera que s’evitin xocs i atropellaments. -Els encreuaments han de tenir prou visibilitat. -Si s’han d’alternar el pas de persones i vehicles la separació mínima entre ambdós hauria de ser de 60 cm. Si se circula amb carretons, l'amplada estarà compresa entre els 150 i 200 cm, segons les dimensions del vehicle i l’amplada de la càrrega.  3. Diseny del centre i del lloc de treball Necessitats específiques del centre de treball Les circulacions  3. Diseny del centre i del lloc de treball Necessitats específiques del centre de treball -Les voreres s’han de mantenir en bon estat, ser antilliscants -Les dimensions dels accessos com ara portes, sostres, separacions entre obstacles… aquestes s’han de calcular partint de les mesures del percentil 95. -La separació entre màquines entre si o entre aquestes i passadissos no serà inferior a 80 cm comptats des del punt més sortint de la part mòbil.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Necessitats específiques del centre de treball Llocs de descans S’han de preveure llocs de descans còmodes i confortables, propers als llocs de treball però separats dels possibles contaminants ambientals: sorolls, olors, fums… S’ha de preveure igualment la possibilitat que el treballador pugui fer en aquests espais postures i moviments complementaris als que fa habitualment al seu lloc de treball. Per exemple, un treballador sedentari necessitaria fer un cert esforç físic durant el seu descans.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Necessitats específiques del centre de treball S’ha de procurar que els serveis higiènics estiguin a prop dels llocs de descans. Els menjadors han de ser confortable. És recomanable evitar grans espais i taules llargues i no diferenciar zones en un mateix menjador de manera que les seves zones no siguin ocupades en funció del càrrec en l’empresa.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Necessitats específiques del centre de treball Àrees d'esbarjo i lleure Espais i equipaments perquè els seus treballadors facen diferents activitats esportives o d’oci. incrementen significativament la satisfacció i contribueixen a millorar la convivència i cohesionar el grup de treballadors.  3. Disseny del centre i del lloc de treball Les postures de treball assegut i dret Si calguera triar? Quina és més recomanable? La posició assegut és recomanable si hi ha poc espai per sobre del cap i si el lloc de treball requereix que: Calgui una posició estable. S’hagi de fer un control precís i manipulacions delicades. Es realitzin treballs visuals propers d’atenció prolongada.  3. Diseny del centre i del lloc de treball Les postures de treball assegut i dret La posició dreta és aconsellable quan: Calgui manejar càrregues pesades o voluminoses. Calgui desplaçar-se freqüentment. Hi ha gran quantitat de comandaments i dispositius indicadors. 3. Disseny del centre i del lloc de treball  3. Disseny del centre i del lloc de treball Conseqüències de les males postures en posició “sedent”: La inclinació del cap produeix la fatiga muscular en les cervicals. El tronc inclinat cap endavant sense suport en zona lumbar ni a avantbraços pot ser causa de problemes degeneratius en aquesta zona de la columna. La rotació del tronc és un moviment que sol provocar greus lesions a la zona lumbar. 3. Disseny del centre i del lloc de treball Postura base de peu La postura dreta s’ha d’adoptar amb la columna recta i el cap en posició natural no inclinada. El cos ha d’estar en posició frontal respecte al pla de treball. Cal tenir en compte les recomanacions següents per al treball dret: És important poder regular l’altura del pla de treball per adaptar-lo al treballador i a la naturalesa de la tasca (quan no sigui possible instal·lar una tarima per als treballadors més baixos). S’ha de romandre el més a prop possible del pla de treball. Cal usar reposapeus fixos o mòbils per transferir el pes d’una cama a l’altra. És aconsellable disposar d’un seient, tamboret o reposacuixes per alternar postures o almenys per fer alguna pausa, si el lloc ho permet. 3. Disseny del centre i del lloc de treball Postura base de peu S’han d’emprar catifes ergonòmiques i utilitzar bon calçat per reduir la fatiga. Les sabates no han de modificar ni pressionar el peu, han de permetre moure els dits, ser transpirables, tenir una sola que absorbeixi els xocs i ser antilliscants. Cal evitar els moviments de flexió, extensió i torsió excessius. S’ha d’evitar agafar un objecte que es troba a l’esquena o per sobre de les espatlles amb el gir del tronc. Cal preveure un període d’adaptació per als nous treballadors o els que reincorporen després d’una baixa laboral. 3. Disseny del centre i del lloc de treball Postura base de peu 3. Disseny del centre i del lloc de treball Els abasts Per definir les dimensions de la zona o lloc de treball, cal considerar aquests criteris: Zones d’abast òptimes tant de les extremitats superiors com de les inferiors, si escau. Espais lliures del lloc: espai vertical i lateral, espai per col·locar les cames, per efectuar manteniments i reparacions… El treballador sol desenvolupar la tasca en una zona de treball concret que és on fa tots o gran part dels moviments i accions que exigeix la seva tasca. Aquesta zona correspon a un espai comprès, generalment, entre els 0,5 m i els 2 m al voltant del cos. En aquest àrea és on s’han de localitzar la majoria d’objectes, equips, comandaments i senyals i correspon a l’àrea funcional del lloc de treball. Com més s’usi alguna cosa, més a prop ha d’estar. 3. Disseny del centre i del lloc de treball Pla de l’el·lipse corporal. 3. Disseny del centre i del lloc de treball 3. Disseny del centre i del lloc de treball Zones d’abast òptimes Posició assegut. Es distingeix un criteri d’avaluació de tres zones. Zona verda (V). Àrea de treball acceptable. S’hi han de situar els comandaments, eines i objectes situats freqüentment en aquesta zona. Així mateix s’hi han de col·locar els comandaments de parada d’emergència, avisos urgents… Zona groga (A). Tolerable amb restriccions (manipulació esporàdica…). Cal situar en aquesta zona els elements necessaris per al treball que no s’utilitzen d’una manera habitual. 3. Disseny del centre i del lloc de treball Zones d’abast òptimes Zona vermella o roja (R). Àrea de treball inadequada. Cal col·locar-hi, en cas de ser imprescindible, els elements que s’utilitzen esporàdicament. 3. Disseny del centre i del lloc de treball 3. Disseny del centre i del lloc de treball 4.3.2 Els dispositius acústics Es poden utilitzar com a indicadors i com a alarmes. Són indicats per a les operacions següents: Per transmetre una informació que requereixi una resposta immediata com els senyals d’advertència i emergència. Per donar indicacions precises sobre l’estat d’una màquina, equip de treball (aturada-marxa, alt-baix)... Quan el camp visual del treballador es trobi sobrecarregat. Quan el missatge és simple i curt. Si la tasca exigeix el desplaçament continu del lloc de treball. 4.3.2 Els dispositius acústics Requisits de disseny dels dispositius acústics 1. Freqüència. Deure d’estar compresa entre 500 Hz i 4.000 Hz, màxima capacitat auditiva humana està compresa dins d’aquests límits. 2. Discriminació. Cada senyal acústic ha de ser fàcilment distingible dels altres senyals. 3. Precisió. El senyal ha de ser clar, perquè sigui comprès unívocament i s’evitin errors d’interpretació. 4. Compatibilitat. Els senyals s’han d’adequar als estereotips habituals: per exemple, el so d’una sirena es relaciona amb un senyal d’emergència. 4.3.2 Els dispositius acústics Requisits de disseny dels dispositius acústics 5. Aproximació. Quan el missatge és complex és aconsellable utilitzar prèviament un senyal d’advertència per captar l’atenció. 6. Relació senyal/soroll. Els senyals acústics han de destacar clarament del soroll ambient. Amb aquesta finalitat el nivell del senyal ha de ser 10 dB superior al soroll de fons. 4.3.3 Comandaments i controls Tipus de comandaments L’elecció del comandament d’accionament està determinada per l’esforç muscular exigit i el tipus d’accionament requerit respecte a la rapidesa i la precisió. Les accions de precisió i rapidesa s’han de fer amb les mans (polsador, botó, volant) i les de força, amb els peus (pedal). 5. El treball amb pantalles de visualització de dades Usuaris de PVD’s: 1. Els que es poden considerar “treballadors” usuaris d’equips amb pantalla de visualització; tots aquells que superin les 4 hores diàries o 20 hores setmanals de treball efectiu amb els esmentats equips. 2. Els que es poden considerar exclosos de la consideració de “treballadors” usuaris; tots aquells el treball efectiu dels quals amb pantalles de visualització sigui inferior a 2 hores diàries o 10 hores setmanals.  5. El treball amb pantalles de visualització de dades 5.2 Les patologies més comunes 5.2.1 Els trastorns musculoesquelètics Les zones habitualment afectades són el coll, esquena, espatlles, braços i mans. L’origen de molts d’aquests problemes està en el manteniment de postures fixes durant llargs períodes de temps (postures estàtiques), en moviments continus repetitius exigits pel lloc de treball com teclejar, fer girs de coll i de cap continus… 5.2.2 Fatiga mental, problemes visuals. Mesures preventives: Guia teletreball Aules.