Ergonomia: Fonaments i Disseny del Lloc de Treball PDF

Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball Emilio Carreño Losilla Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de trebal...

Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball Emilio Carreño Losilla Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball Índex Introducció 5 Resultats d’aprenentatge 7 1 Fonaments de l’ergonomia 9 1.1 Concepte d’ergonomia...................................... 9 1.1.1 Elements que configuren el concepte actual d’ergonomia................ 11 1.1.2 Visió històrica de l’ergonomia.............................. 12 1.2 Objectius de l’ergonomia..................................... 13 1.2.1 Relació de l’ergonomia amb altres disciplines preventives............... 15 1.3 Ciències relacionades amb l’ergonomia............................. 16 1.3.1 Ergonomia del lloc de treball i ergonomia de sistemes................. 16 1.3.2 Ergonomia de concepció i ergonomia correctora.................... 17 1.3.3 Ergonomia biomètrica, ambiental i temporal...................... 19 1.3.4 Altres classificacions de l’ergonomia.......................... 20 1.4 Referències normatives i tècniques de l’ergonomia....................... 20 1.4.1 Referències normatives de l’ergonomia......................... 20 1.4.2 Referències tècniques................................... 22 2 Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia 25 2.1 Característiques de la metodologia ergonòmica......................... 25 2.1.1 Operativa comuna a la metodologia ergonòmica.................... 26 2.1.2 Exigències legals respecte a la metodologia ergonòmica................ 27 2.1.3 Fases de la metodologia ergonòmica........................... 28 2.2 Mètodes emprats en un estudi ergonòmic............................ 32 2.2.1 Mètode LEST....................................... 32 2.2.2 Mètode RNUR (RENAULT) o Mètode del perfil del lloc................ 33 2.2.3 Mètode ERGOS..................................... 33 2.2.4 Mètode EWA o mètode d’anàlisi ergonòmica del lloc de treball............ 34 2.2.5 Mètode de valoració dels factors ergonòmics i psicosocials de l’INSHT i de l’IVB.. 35 2.2.6 Mètode proposat pel Departament de Treball de la Generalitat............. 35 2.3 Eines per al disseny dels llocs de treball: l’antropometria i l’estadística............. 38 2.3.1 L’antropometria...................................... 38 2.3.2 L’estadística aplicada en els estudis antropomètrics................... 43 2.4 Principis de disseny del lloc de treball.............................. 44 2.4.1 Criteris de disseny del lloc de treball segons el nombre d’usuaris............ 45 2.4.2 Criteris de disseny segons moviments a realitzar.................... 47 3 Disseny del centre i del lloc de treball 49 3.1 Ubicació i disseny del centre de treball.............................. 49 3.1.1 Disseny del centre de treball............................... 49 3.1.2 Necessitats específiques del centre de treball...................... 54 3.2 Disseny del lloc de treball.................................... 55 3.2.1 Disseny de l’espai de treball............................... 57 Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 3.2.2 Les postures de treball assegut i dret........................... 58 3.2.3 Els abasts......................................... 61 3.2.4 Altura del pla de treball................................. 64 3.2.5 Els espais lliures del lloc................................. 66 3.3 Disseny ergonòmic del mobiliari................................. 68 3.3.1 El sistema cadira-taula.................................. 68 4 Màquines i eines de treball; els dispositius d’informació i els seus comandaments 71 4.1 Concepte de màquines...................................... 71 4.1.1 Requisits ergonòmics en les lleis i en normes tècniques................. 72 4.1.2 Criteris de distribució i localització de les màquines.................. 73 4.2 Eines............................................... 74 4.2.1 Requisits de disseny que ha de reunir una eina...................... 75 4.2.2 Requisits d’utilització de les eines............................ 77 4.3 Dispositius d’informació i de comandament........................... 77 4.3.1 Els indicadors visuals.................................. 79 4.3.2 Els dispositius acústics.................................. 84 4.3.3 Comandaments i controls................................ 86 5 El treball amb pantalles de visualització de dades 91 5.1 L’àmbit normatiu......................................... 91 5.2 Les patologies més comunes................................... 93 5.2.1 Els trastorns musculoesquelètics............................. 93 5.2.2 Els problemes visuals i oculars.............................. 95 5.2.3 Les alteracions psicosomàtiques. Fatiga mental..................... 95 5.2.4 Les alteracions cutànies................................. 96 5.3 Obligacions generals de l’empresari. L’avaluació de riscos................... 96 5.3.1 L’avaluació de riscos................................... 97 5.3.2 La vigilància de la salut................................. 98 5.3.3 La formació i informació................................. 99 5.4 L’adopció de mesures preventives al lloc de treball....................... 100 5.4.1 L’equip informàtic.................................... 102 5.4.2 El disseny físic del lloc de treball............................ 109 5.4.3 El medi ambient..................................... 113 5.4.4 Els programes informàtics................................ 115 5.4.5 L’organització del treball i els aspectes psicosocials................... 116 Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 5 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball Introducció Cada vegada l’expressió ergonomia s’introdueix més en el llenguatge comú, i fins i tot alguns reclams publicitaris acudeixen a l’epítet ergonòmicper qualificar determinades propietats del seu producte. Tanmateix, i encara que el terme per ell mateix és relativament recent, les accions encaminades a aconseguir més adaptació del medi laboral i dels equips de treball a l’home es remunta a temps primitius. La tendència actual marca una potenciació de l’ergonomia tant en el seu aspecte de ciència aplicada -fet que comporta que s’hi dediquin esforços d’investigació i divulgació considerables- com en els seus diversos vessants aplicats, com l’ergonomia prevencionista. Si bé els continguts que poden ser tractats per l’ergonomia són amplíssims, atès que ja l’Associació Espanyola d’ergonomia (AEE), en definir aquesta ciència, ens anuncia el seu gran àmbit d’aplicació, nosaltres, per a l’exposició, els hem agrupat en tres grans blocs: les condicions materials del lloc, o més ben dit del sistema de treball, la càrrega total de treball i els factors ambientals. Per tant, aquesta unitat didàctica la constitueixen, bàsicament, els continguts ergonòmics requerits per dissenyar el lloc de treball tant en espais i abastos com en els requisits que han de reunir les màquines i eines que es faran servir, no sense abans haver fet una presentació conceptual i històrica d’aquesta ciència. Igualment hi hem inclòs algunes metodologies de caràcter global i hem esbossat dues tècniques auxiliars importants com són l’antropometria i l’estadística. El nucli d’activitat “Fonaments de l’ergonomia” ens aproxima al coneixement d’aquesta ciència. Fem nostra la concepció que en fa l’AEE i girem la vista enrere per conèixer alguns destacats predecessors. Exposem els diferents àmbits d’actuació i classificacions que se’n fan. El nucli d’activitat “Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicades a l’ergonomia” ens presenta un ventall ampli de diverses metodologies globals d’anàlisi dels llocs de treball. Remetem a la consulta completa de les més significatives per mitjà de les adreces que se us aporten. Són moltes les ciències i tècniques necessàries per a l’ergonomia, però hem triat exposar els fonaments de l’antropometria i de l’estadística aplicades a aquesta disciplina. El nucli d’activitat “Disseny del centre i del lloc de treball” se centra en la distribució racional dels espais de treball en el centre, és a dir, l’estudi de la distribució en planta i del lloc de treball. Igualment es perfilen els requisits ergonòmics a complir pel mobiliari, en especial el conjunt constituït per taula - pla de treball. El nucli d’activitat “Màquines i eines de treball; els dispositius d’informació i els seus comandaments” ens permet veure les màquines des del punt de vista ergonòmic, per la qual cosa fem un repàs de la normativa aplicable sota aquesta Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 6 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball perspectiva. Ens centrem en les exigències dels dispositius d’informació i dels comandaments per aconseguir uns nivells d’adaptació confortables i segurs. El nucli d’activitat “El treball amb pantalles de visualització de dades (PVD)” en realitat és una extensió específica dels nuclis d’activitat “Disseny del centre i del lloc de treball” i “Màquines i eines de treball; els dispositius d’informació i els seus comandaments” de la present unitat. El treball amb PVD en tots els sectors i nivells de les empreses i la seva normativa reguladora específica demanen que s’hi dediqui aquest nucli. A part de l’estudi del contingut teòric i la realització de les activitats proposades us recomanem que adquiriu alguna metodologia concreta, essent imprescindible conèixer l’elaborada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya juntament amb el Manual d’avaluació de riscos ergonòmics i psicosocials de l’INSHT. És molt interessant també poder disposar del mètode LEST. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 7 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball Resultats d’aprenentatge 1. En acabar la unitat didàctica, heu de ser capaços del següent: Conèixer les principals concepcions que s’han elaborat sobre l’ergo- nomia. Delimitar els paràmetres que configuren l’ergonomia. Conèixer alguns dels principals autors que han contribuït al llarg del temps a la configuració actual d’aquesta ciència. Reconèixer la importància i l’aplicabilitat de l’ergonomia en la regu- lació de les condicions de treball. Conèixer i interpretar la normativa reglamentària aplicable al disseny del centre i del lloc de treball, a les exigències ergonòmiques de les màquines i equips i als llocs de treball amb pantalles de visualització de dades (PVD). Identificar els factors de risc ergonòmic en els llocs de treball. Determinar els processos i procediments de recollida d’informació per identificar i quantificar els factors de risc. Determinar els àmbits geogràfics en què es manifesten majoritària- ment en l’empresa els riscos exposats. Aplicar metodologies globals i específiques per a l’anàlisi de les con- dicions de treball. Determinar el grau d’adequació de les diferents metodologies amb les exigències legals i reglamentàries. Ponderar els riscos identificats i mesurats en els llocs de treball segons els criteris de referència del mètode aplicat. Proposar les mesures preventives aplicables i prioritzar-ne l’elecció partint del grau d’incidència dels riscos associats sobre els afectats. Implantar les mesures preventives adequades als diversos factors de risc. Comprovar l’eficàcia de les mesures preventives adoptades en particu- lar tenint com a criteri de referència l’opinió i la conducta dels afectats. Controlar els riscos a partir d’observacions del desenvolupament de la tasca i de mesures contínues dels factors que ho requereixin, en especial en treballs amb PVD. Reconèixer les aportacions bàsiques que ens facilita l’antropometria i l’estadística per al disseny adequat dels llocs de treball. Conèixer les dimensions antropomètriques més usuals per a dissenys de llocs. Mesurar les diferents dimensions corporals. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 8 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball Elaborar els principals estadístics amb les dades obtingudes d’una mostra representativa. Conèixer els criteris bàsics de disseny. Dissenyar llocs de treball adequats segons quins siguin els criteris de disseny triats. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 9 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 1. Fonaments de l’ergonomia Malgrat que l’expressió ergonomiaés de creació recent, ja ha arrelat en el llen- guatge comú o col·loquial l’associació de l’ergonomia amb certes exigències de disseny que han de reunir les instal·lacions i els equips de treball per facilitar la comoditat i el confort en el treball i evitar l’aparició de la fatiga. L’ergonomia sol generar certa confusió a la persona que s’inicia a estudiar-la. Les causes d’això resideixen en el fet que la seva aplicació exigeix la integració dels diversos aspectes que analitza, fet que obliga a seguir una metodologia diferent de l’aplicada en la higiene o la seguretat. A més, a causa del seu recent naixement com a ciència, al seu caràcter multidisciplinari i al seu extens àmbit d’aplicació, han aparegut serioses discrepàncies entre els mateixos ergònoms sobre els seus objectius, continguts i metodologia. Aquesta situació ha facilitat l’aparició de nombroses definicions i concepcions de l’ergonomia. Afortunadament, en l’actualitat l’ergonomia s’ha consolidat com una ciència i una tècnica vàlida i aplicable en molts camps, un dels quals és el de la prevenció de riscos laborals. Al llarg de la nostra història sempre hi ha hagut qui s’ha interessat per la cerca del major grau d’adaptació de la persona a l’entorn en el qual es mou. Així apreciem que des de les primeres eines prehistòriques tallades de tal manera perquè s’adaptessin a la forma de la mà, fins a les tendències constructives funcionals actuals, centrades a satisfer les necessitats i a limitacions dels usuaris, l’home ha actuat, en certa manera, orientat en aquest sentit. Dissortadament aquesta tendència no ha estat determinant en l’adequació de molts factors de risc i el treball s’ha fet, moltes vegades, sota condicions de penositat. Correspon específicament a l’ergonomia ser la punta de llança i desvincular el treball del seu epítet històric, de la seva penositat intrínseca; “treballem, sí, però sense haver de patir per fer-ho”. La guitarra s’ha modificat per facilitar als dits de la mà esquerra accedir amb més facilitat als trasts inferiors. El naixement de l’ergonomia Va ser el professor britànic K. F. H. Murrell qui el 1949 va proposar per primera vegada el 1.1 Concepte d’ergonomia terme ergonomia per referir-se al conjunt d’investigacions científiques que tenien com a àmbit d’estudi la interacció de l’home i l’entorn del treball. Globalment, podem definir l’ergonomia com el conjunt de tècniques l’objectiu de les quals és l’adequació entre el treball i la persona. Volem destacar de la definició d’ergonomiaque aquesta és ciència multidiscipli- nària, és a dir, requereix l’aplicació d’altres ciències a fi d’aconseguir la seva Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 10 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball finalitat, que és l’acomodació correcta entre el lloc de treball i el seu entorn a les característiques de la persona. La persona té una capacitat d’adaptació limitada: hi ha intervals de condicions òptimes per a qualsevol activitat. L’ergonomia defineix quins són aquests intervals i determina quins poden ser els efectes no desitjats si se superen aquests límits. L’adaptació de les condicions de treball al treballador implica un augment del rendiment de la persona i això, al seu torn, augmenta el rendiment de l’empresa. Concepte etimològic d’ergonomia L’ergonomia aplicada al món laboral, anomenada ergonomia preventiva, va néixer El terme ergonomiaprové de les al principi per adequar els esforços, els moviments i les dimensions del lloc de paraules gregues ergon, que significa ‚treball, activitat’ i treball a la persona. L’objectiu era aconseguir que la persona fes la feina amb nomos, que es refereix a la llei o norma. Per tant, el concepte el mínim nombre de moviments per evitar en la mesura possible l’aparició de la etimològic és el d’estudi de les normes i regles que regulen el fatiga física i aconseguir un major rendiment en menor temps. Més tard, aquest treball. enfocament es va fer insuficient i se’n va ampliar el camp d’estudi incloent-hi les condicions mediambientals com temperatura, soroll, il·luminació, etc., i els aspectes organitzatius, entre els quals esmentem els relacionats amb els factors temporals en la realització de la tasca, la fixació de processos i procediments... Hi ha diverses definicions d’ergonomia. Com és lògic, cada una d’elles posa èmfasi en els aspectes relacionats directament amb la concepció que l’autor d’aquesta ciència. Nosaltres considerem que una de les definicions més completes i encertades és l’elaborada per l’Associació Espanyola d’Ergonomia. L’ergonomia és definida per l’Associació Espanyola d’Ergonomia (AEE) com la ciència aplicada de caràcter multidisciplinari que té com a finalitat l’adequació dels productes, sistemes i entorns artificials a les característiques, limitacions i necessitats dels usuaris, per optimitzar-ne l’eficàcia, seguretat i confort. La definició d’ergonomia de l’Associació Espanyola d’Ergonomia integra molts dels aspectes continguts a la majoria de les definicions: L’ergonomia és una ciència aplicada de caràcter multidisciplinari. La seva finalitat és adequar el treball a l’home, és a dir que el treball sigui apropiat per al treballador i adaptar el treball al treballador, fet que permet realitzar les tasques sense que se’n derivin danys a la salut. Els seus objectius finals són optimitzar l’eficàcia, la seguretat i el confort. La figura 1.1 il·lustra gràficament aquesta definició. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 11 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball F i g u r a 1. 1. Esquema de la definició d’ergonomia que ha elaborat l’AAE L’ergonomia és definida també pel Departament de Treball de la Generalitat amb uns termes molt similars a la definició anterior. Definició d’ergonomia del Departament de Treball de la Generalitat L’ergonomia és “una activitat o un camp de caràcter multidisciplinari que s’encarrega d’adequar els sistemes de treball a les característiques, limitacions i les necessitats dels seus usuaris amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’eficàcia tot minvant l’esforç destinat a aconseguir-ho, i també amb l’objectiu de millorar la seva seguretat, salut i qualitat de vida laboral”. Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball (2006). Manual per a la identificació i avaluació de riscos laborals. 1.1.1 Elements que configuren el concepte actual d’ergonomia Una definició completa d’ergonomia, al nostre entendre, hauria de recollir els elements essencials constituents que en configuren l’aplicabilitat. És per això que podríem pensar en l’ergonomia com a ciència aplicada integrada pels punts següents: La seva naturalesa és la d’una ciència reguladora que requereix aplicar un procediment pluridisciplinari per desenvolupar la seva acció preventiva. El seu camp d’estudi està integrat per l’home en la seva interacció amb el medi, tant natural com artificial. La seva actuació consisteix a intervenir en la realitat exterior tant en els aspectes materials com en els conductuals, relacionals i socials. La seva metodologia es basa a analitzar les regles que regeixen el com- portament humà. Inclou l’anàlisi d’actituds, posats, gests i moviments necessaris per poder executar una activitat juntament amb la valoració de les limitacions i condicionants del factor humà. El seu objectiu final és la millora de la interacció de l’home en el seu medi Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 12 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball de treball de manera que la realització de la tasca sigui més segura, més còmoda i més eficaç. 1.1.2 Visió històrica de l’ergonomia El treball humà i les condicions de la seva realització han estat objecte de debat i anàlisi detallada des de fa relativament poc temps. Els primers estudis científics es remunten a les darreries del XIX i començament del XX. L’ergonomia, com a ciència, camina de la mà dels estudis científics del treball i es configura com a tal a mitjan segle XX. Tanmateix, el cúmul de coneixements, mètodes i procediments ergonòmics ha estat fruit d’una llarga evolució històrica, si bé aquesta provisió de saviesa es va incrementar notablement, com ja hem comentat, en el període d’entreguerres. L’expressió ergonomiava ser utilitzada el 1857 pel científic polonès W. B. Jastr- zebowski, en l’obra Esbós de l’ergonomia o ciència del treball basada en unes veritats preses de la naturalesa. Tanmateix, s’estava molt lluny d’assolir el contingut precís assolit gairebé un segle després per anglesos i americans. Però la utilització moderna del terme ergonomiaes deu a K. F. Hywell Murrell i ha estat adoptat oficialment durant la creació, el juliol de 1949, de la primera societat d’ergonomia, l’Ergonomics Research Society, fundada per enginyers, fisiòlegs i psicòlegs britànics a fi d’”adaptar el treball a l’home”. Establiment de les bases del treball físic J. Amar ha establert les bases del treball físic. Aquest autor, durant Jules Amar estableix les bases de l’ergonomia de l’esforç físic. Analitza els la Primera Guerra Mundial s’ocupa d’estudiar la millor tipus de contracció muscular i estudia temes pròpiament ergonòmics com la readaptació dels ferits i el fatiga física, els efectes de les condicions ambientals sobre la salut, el soroll disseny de pròtesis. El seu llibre El motor humà, aparegut el 1914, i la il·luminació. Facilita les bases fisiològiques del treball muscular i el descriu diferents mètodes de mesura de factors ergonòmics i relaciona amb les activitats professionals. Estudia el rendiment, afirmant desenvolupa tècniques experimentals pròpies d’aquesta que “el treball normal no porta a l’esgotament” i que “hi ha un esforç i disciplina. una velocitat òptima per realitzar el màxim de treball amb la mínima fatiga”. Busca la posició i els gestos que ofereixen la millor relació despesa/esforç. Va ser durant la Segona Guerra Mundial quan apareix la necessitat d’investigar noves tecnologies que donessin resposta als problemes d’adaptació de l’home davant la màquina i el medi físic en què s’ha de moure. S’intensifiquen els estudis per adaptar el sistema de treball a l’home i per establir els límits de seguretat i confort davant el medi ambient. El desenvolupament de l’ergonomia, en aquests anys, va ser paral·lel tant a Europa com als EUA. Encara que van fer servir noms diferents els criteris bàsics s’alimenten d’una mateixa idea. Als EUA van ser els enginyers els capdavanters de l’estudi, i per això allà s’anomena aquesta disciplina human engineering. El seu objectiu genèric era Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 13 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball projectar, ubicar i instal·lar els dispositius tècnics tenint en compte les limitacions de l’operador humà, per tal d’aconseguir la màxima eficàcia del sistema home- màquina. Entre altres investigadors, destaquen Fitts, J. F. Mackworth, McCor- mick, Weawer... A Europa l’ergonomia va tenir un enfocament més fisiològic perquè els seus iniciadors van ser els professionals de la sanitat. Es denomina Ergonomics i es pot considerar que neix el 1949 per l’acció del professor K. Murrell, juntament amb altres científics, qui crea la primera Societat Nacional d’Ergonomia, l’Ergonomics Research Society (ERS), una agrupació de metges, psicòlegs i enginyers que s’interessen per l’adaptació del treball a l’home. Entre d’altres, destaquen Cazamian, Wisner, Leplat, Faverge, M. Montmollin... Definició d’ergonomia per Human Engineering en front d’ergonomics l’ERS L’ERS defineix l’ergonomia com Un criteri diferenciador bàsic entre els dos blocs doctrinals de l’human engineering i l’estudi científic dels factors l’ergonomics resideix en el fet que la concepció americana busca el funcionament òptim humans en relació amb l’ambient de treball i el disseny dels equips del sistema home-màquina, mentre que la concepció europea prioritza la protecció i el (màquines, espais de treball, confort de l’home en el treball. etc.). Posteriorment es creen en altres països europeus grups similars, destacant, tant pel nombre dels seus membres com per les seves activitats interessants i freqüents, la Societat d’Ergonomia en Llengua Francesa (SELF). L’Agència Europea de la Productivitat va crear el 1953 un grup d’estudi per investigar el factor humà en el treball. El 1959 es crea l’Associació Internacional d’Ergonomia (IEA). L’agost de 1961 es va celebrar a Estocolm el I Congrés Internacional d’Ergonomia. Aquest organisme edita la revista Ergonomics. El 1989 es constitueix l’Associació Espanyola d’Ergonomia (AEE). L’RD 39/1997 reconeix l’ergonomia i Psicosociologia com una disciplina preven- tiva. Actualment hi ha moltes entitats i organitzacions ergonòmiques, la majoria d’elles associades a l’IEA. Les publicacions ergonòmiques s’han disparat a l’Estat espanyol des que aquesta disciplina ha adquirit rang legal. El 2007 s’acaba de constituir l’Associació Catalana d’Ergonomia. Logotip de l’Associació Catalana d’Ergonomia 1.2 Objectius de l’ergonomia La finalitat de l’ergonomia és adaptar el treball a les capacitats i les possibilitats de l’ésser humà. De la mateixa manera que es dissenyen les eines i equips de Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 14 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball treball tenint en compte les exigències ergonòmiques dels possibles usuaris, hauria de passar el mateix amb l’organització de l’empresa. S’haurien de dissenyar les organitzacions tenint en compte les necessitats i característiques de les persones que les integren. L’objectiu global i genèric de l’acció ergonòmica és contribuir a fer que la realització del treball (en els seus aspectes materials i socioorganitzatius) s’executi salvaguardant la salut del treballador, augmentant el grau d’eficàcia i en condici- ons de confort. Entre els objectius específics trobem els següents: Identificar, analitzar i reduir tota la varietat de riscos ergonòmics. Definir els límits d’actuació de la persona detectant i corregint els riscos de fatiga física i/o psíquica. De vegades resulta complicat Adaptar el lloc de treball i les condicions de treball a les característiques de aconseguir l’equilibri rendibilitat-seguretat. l’operador. Analitzar els llocs de treball per definir els objectius de la formació. Seleccionar i controlar la introducció de les noves tecnologies a les organit- zacions i la seva adaptació a les capacitats i aptituds de la població laboral existent. Establir prescripcions ergonòmiques per a l’adquisició d’estris, eines i materials diversos. Afavorir l’interès dels treballadors per la tasca i l’ambient de treball, procurant que els senyals del sistema siguin significatius i assumibles per la persona. Augmentar la motivació i la satisfacció en el treball. Disminuir els índexs d’absentisme i promocionar la salut en el treball. Optimitzar la interrelació de les persones disponibles i la tecnologia utilit- zada. Ajudar a la rehabilitació de les persones que han perdut la seva capacitat total o parcial de treball. Eficiència, objectiu global de l’OIT L’OIT, en establir els objectius Estudiar les capacitats, aptituds i peculiaritats de persones d’edat avançada comuns a què ha d’aspirar i d’aquells treballadors especialment sensibles per aconseguir una millor qualsevol empresa, coincideix plenament amb els objectius de adaptació al lloc de treball. l’ergonomia, ja que a part de fixar com a objectiu global el de la consecució de l’eficiència, Crear bancs de dades ergonòmiques que puguin ser utilitzades en la fase del marca com a objectius quantificables i contrastables, disseny de nous equips. entre altres, els següents: 1. Defensar de la salut i seguretat. 2. Aconseguir la màxima productivitat i obtenció de Del conjunt d’objectius exposats es dedueix que es poden subdividir els objectius l’eficàcia. 3. Aconseguir la més altes cotes de fiabilitat i qualitat. de l’ergonomia en els que són assoliments per a l’individu (empleat o usuari) i 4. Procurar la satisfacció i desenvolupament personal en el en els que ho són per a l’organització. Aquests objectius no són independents ni treball. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 15 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball mútuament excloents. No hi ha raons que impedeixin fer un lloc més confortable i al mateix temps més productiu, ni tampoc són molt diferents les vies per aconseguir els primers de les dels segons. Exemple d’harmonització d’objectius ergonòmics A un nivell molt senzill, la intensitat lluminosa, la posició de les lluminàries i el rendiment del color necessaris per aconseguir una millor realització d’una tasca de supervisió de productes no són gaire diferents d’aquells que comporten un menor risc potencial de fatiga visual per a l’operari. De la mateixa manera, en una màquina de cosir industrial, la posició, mida i angle idoni dels pedals de la màquina per aconseguir la millor qualitat del producte, seran molt similars als necessaris per millorar el confort de l’operari. 1.2.1 Relació de l’ergonomia amb altres disciplines preventives L’acció preventiva, segons la normativa preventiva, comporta una actuació in- terdisciplinària en què l’ergonomia i la psicosociologia del treball participen conjuntament amb la higiene, la seguretat i la medicina del treball: L’enfocament ergonòmic sobre els contaminants 1. Relació amb la higiene És camp propi d’estudi de l’ergonomia saber el que ocorre Amb la higiene industrial té en comú la prevenció de la malaltia professional per sota dels llindars de contaminants susceptibles de per agents de naturalesa física, química i biològica. Elements de l’ambient provocar una malaltia físic com a soroll, il·luminació i condicions climàtiques, etc., són abordats professional, com també conèixer els efectes additius de per ambdues amb un enfocament diferent, sobretot referent a les metodolo- diversos contaminants. gies. D’altra banda, l’ergonomia no limita l’acció a la prevenció de malalties professionals, sinó que aspira a aconseguir el major benestar del treballador. Del control dels agents físics i químics de l’ambient a partir d’uns límits susceptibles de generar en el temps un possible malaltia professional passem a la preocupació per saber què passa per sota dels esmentats límits o quins tipus d’efectes combinats es produeixen en la realització de tasques complexes. El mètode ergonòmic analitza tots els elements en la seva globalitat i en la seva interacció. Hem de precisar que és un camp propi de l’ergonomia, no compartit amb la higiene, la lluita contra la malaltia professional derivada de l’activitat física del treballador: maneig de càrregues, moviments repetitius, esforços puntuals... 2. Relació amb la seguretat Amb la seguretat té en comú evitar una disfunció tècnica i un mal compor- tament humà. L’ergonomia analitza els factors de risc que coadjuven a la manifestació dels accidents, és a dir, factors que incrementen el risc però que no els provoquen com a causa primària. Aborda la seguretat des de l’anàlisi del comportament humà com a funció clau en el disseny dels sistemes de treball. L’estudi de la fiabilitat i els errors humans interrelacionen ambdues disciplines. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 16 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 3. Relació amb la medicina Amb la medicina del treball, l’ergonomia té en comú el coneixement del cos humà, el seu comportament, capacitats i limitacions per aplicar aquest coneixement al disseny dels llocs de treball que pretén millorar a fi de reduir la freqüència dels accidents, els problemes musculosos i esquelètics, la fatiga, les molèsties, els errors i l’estrès ambiental. Tanmateix hem de matisar que seria convenient anar substituint els con- ceptes clàssics de seguretat, higiene i medicina del treball per un nou enfocament que globalitzador que afrontés el problema de la salut laboral des d’una perspectiva integral que tingui en compte tots els factors de risc que incideixen alhora sobre el treballador. L’enfocament ergonòmic sobre la seguretat Els factors de seguretat són abordats per l’ergonomia com un conjunt d’aspectes interrelacionats susceptibles tots ells en el seu conjunt de provocar 1.3 Ciències relacionades amb l’ergonomia l’accident i sempre des de l’anàliside la conducta humana. L’ergonomia té un origen multidisciplinari i la seva metodologia està configurada per les seves relacions amb les diferents ciències que contribueixen a desenvolupar- la. Algunes tenen com a element central d’estudi l’ésser humà, per exemple, la medicina, la biologia, l’antropometria, la Psicologia, etc.; d’altres se centren en l’estudi dels diferents factors presents en el lloc de treball com l’entorn físic, el disseny del lloc, els factors d’organització. Malgrat el caràcter multidisciplinari i la naturalesa global de la metodologia ergonòmica es poden presentar situacions on l’actuació se centri en alguns dels elements del sistema de treball. Aquest fet, al costat de la necessària especialització per emprendre amb rigor estudis específics ha provocat una divisió de les diferents branques d’aquesta disciplina. Segons el punt de vista adoptat per efectuar l’estudi ergonòmic es poden classificar els àmbits d’aplicació de l’ergonomia de les maneres següents: Ergonomia del lloc de treball i ergonomia de sistemes Ergonomia de concepció i ergonomia correctora Ergonomia biomètrica, ambiental i temporal Altres classificacions de l’ergonomia 1.3.1 Ergonomia del lloc de treball i ergonomia de sistemes El lloc de treball d’un treballador el constitueix la combinació de l’equip de treball en el seu espai de treball i envoltat per l’ambient immediat de treball per dur a terme la tasca assignada. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 17 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) i les seves normes de desenvo- lupament consideren el lloc de treball un element referencial per desenvolupar l’acció preventiva: avaluació de riscos centrats en el lloc de treball, formació i informació... Definició de lloc de treball en l’RD 488/97 de PVD Els reglaments solen referir-se al lloc de treball en els anteriors termes. L’RD 488/97 defineix el lloc de treball amb PVD com “el constituït per un equip amb pantalla de visualització, proveït si escau d’un teclat o dispositiu d’adquisició de dades, d’un programa per a la interconnexió persona/màquina, d’accessoris ofimàtics i d’un seient i taula o superfície de treball, com també l’entorn laboral immediat”. Sistema de treball segons Fixem-nos com l’Associació Espanyola d’Ergonomia no parla de lloc de tre- l’AEE ballsinó que estableix com a element de referència el sistema de treball per adequar L’adequació dels productes, sistemes i entorns artificials als els productes, els mitjans i l’entorn de l’usuari. usuaris s’ha de dur a terme incorporant tots aquells factors de caràcter tecnològic, econòmic, d’organització i humans que afecten el comportament i benestar de les persones que El sistema de treball comprèn la combinació de persones i mitjans de formen part del sistema de treball, actuant en conjunt sobre el procés de treball per dur a terme una treball. activitat laboral, en un espai de treball sotmesos a un determinat ambient de treball i sota unes condicions imposades per la tasca a exercir i pels criteris organitzatius. L’ergonomia de sistemes té en compte l’home, la màquina (mitjans de treball), medi (espai més ambient) i l’organització com un tot interrelacionat, fet que provoca que no es pugui estudiar de manera independent cada un dels factors sinó que calgui fer l’anàlisi de les relacions que manté un element amb els altres. 1.3.2 Ergonomia de concepció i ergonomia correctora Aplicacions de l’ergonomia L’ergonomia de concepció fa referència a la tècnica que s’aplica en la fase de de concepció: disseny de productes, disseny disseny, estudiant i resolent els problemes abans que es produeixin. Requereix d’entorns i disseny de sistemes. temps d’estudi i inversions però obté els millors resultats. Lògicament aquesta acció preventiva és la recomanable però l’ergonomia correctora s’ha d’aplicar en aquells casos on hi ha sistemes de treball implantats que requereixen la seva intervenció. En la figura 1.2 es detallen les consideracions ergonòmiques més usuals requerides per dissenyar un lloc de treball. Aplicacions de l’ergonomia correctiva: avaluacions, anàlisi, investigacions, redissenyament, formació, informació i consultoria. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 18 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball F i g u r a 1. 2. Consideracions ergonòmiques en dissenyar un lloc de treball Variables per dissenyar un lloc de treball Des d’un punt de vista més global en el figura 1.3, es representen les variables Per dissenyar un lloc de treball s’ha de partir de les mínimes que cal tenir en compte en un lloc de treball que ha de ser ocupat per circumstàncies concretes de cada diversos treballadors. treballador i amb l’adaptació ergonòmica del conjunt de tots els factors del treball incidents F i g u r a 1. 3. Variables que cal tenir en compte en el disseny d’un lloc de treball s’intenta aconseguir els tres objectius globals de l’ergonomia sempre en el marc de la salut integral com a equilibri físic, psíquic i mental. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 19 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 1.3.3 Ergonomia biomètrica, ambiental i temporal L’ergonomia biomètrica, a la qual també s’anomena geomètrica o espacial, se centra en les relacions entre l’home i les condicions mètriques del seu lloc de treball. S’hi inclouen també aquells aspectes que comporten moviments, desplaçaments i trasllats de càrregues. Càrrega de treball estàtica i L’ergonomia biomètrica estudia els aspectes següents: dinàmica En la càrrega de treball estàtica hi ha contracció muscular sense Càrregues físiques estàtiques i dinàmiques. desplaçament articular. En la càrrega de treball dinàmica hi ha contracció muscular juntament Disseny del lloc de treball amb el desplaçament articular. – Altura del pla de treball en diverses posicions de l’operari Superfícies i volums de treball. Distribució d’espais. Zones d’abast... – Posició i postura de treball... Elements de treball: seients, màquines, eines, controls i displays, programa- ri... Dispositius de seguretat: defenses, resguards... L’ergonomia ambiental estudia els factors ambientals següents: Factors físics: – Temperatura, humitat, pressió aire, velocitat aire, renovació aire... – Il·luminació, el color en el treball. – Radiacions. – Soroll i senyals acústics. – Vibracions en espais i en eines. Factors químics: – Qualitat de l’aire interior, contaminants en espais interiors. – Microorganismes... Factors psicodinàmics: – Psicopercepció, càrrega mental de treball, fatiga psíquica, interfícies de comunicació, bioritmes i cronoergonomia. L’ergonomia temporal estudia els cicles de treball i descans: Horaris de treball i pauses. Tipus de jornades de treball. Descansos i vacances. Ritmes de treball. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 20 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 1.3.4 Altres classificacions de l’ergonomia Hi ha diverses classificacions de l’ergonomia. Podem destacar-ne les següents: Macroergonomia o ergonomia dels sistemes homes-màquines. El seu objectiu és optimitzar el funcionament dels sistemes de treball tenint en compte les interaccions entre el disseny organitzacional, la tecnologia, l’ambient i les persones. Aquesta incipient especialitat vol coordinar i ser centre de tots els òrgans de l’empresa amb competències en la gestió i direcció: management, disseny, recursos humans, prevenció de riscos, psicologia del treball, sociologia industrial... Ergonomia cognitiva. Estudia el sistema de processament d’informació humà i adequa el format informatiu per facilitar-ne la comprensió. Té una especial importància considerar els coneixements i l’experiència de la persona com també els factors de risc de caràcter individual, especialment l’edat. La seva aplicació és bàsica en el disseny d’equips de treball amb gran volum d’informació com ara programes de programari o plafons i taules de control. Ergonomia de necessitats específiques. Analitza les adaptacions dels llocs de treball per complementar les possibles deficiències o discapacitats físiques transitòries o permanents de les persones. Ergonomia del producte o de la producció. Centrada en el disseny del producte acabat amb la finalitat de satisfer les necessitats dels clients. L’ergonomia informàtica Dins de l’ergonomia cognitiva en el seu vessant aplicat tenim l’ergonomia informàtica que contribueix a la millora del maquinari i del programari 1.4 Referències normatives i tècniques de l’ergonomia buscant una optimització de la interfície entre l’ordinador i l’usuari. És una especialitat amb molta projecció ja que té amplis camps d’aplicabilitat. La referències legals i reglamentàries en la legislació espanyola sobre l’ergonomia són puntuals. No hi ha, doncs, una normativa específica que reguli els conceptes bàsics i els criteris d’avaluació i actuació. Sí que hi ha organismes internacionals de normalització i entitats de prestigi reconegut que han elaborat un conjunt importantíssim de normes tècniques que delimiten, precisen i desenvolupen els factors de risc ergonòmics i donen pautes de valoració seguint els procediments oportuns. 1.4.1 Referències normatives de l’ergonomia Destaquem l’article 15 de la Llei 31/95 LPRL que estableix en l’apartat d) el principi de contingut eminentment ergonòmic en fixar com una referència d’acció preventiva assolir majors quotes de confort, benestar i satisfacció en el treball i Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 21 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball per a això exigeix que s’han d’adaptar els factors a la persona: espais, equips i màquines, mobiliari i els mètodes de treball (com poden ser l’ordenació del treball, pauses, ritmes, càrrega de treball...) amb la finalitat d’evitar o atenuar en la mesura possible els treballs rutinaris i monòtons que tan negativament influeixen sobre la salut física i mental dels afectats. Art. 15.1.d de la Llei 31/95, de Prevenció de riscos laborals “Adaptar el treball a la persona, en particular respecte a la concepció dels llocs de treball, com també a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb vista, en particular a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes d’aquest en la salut. “ Hem de precisar que aquest principi orienta l’actuació però no és fàcil aplicar-lo en intervenir factors de naturalesa variada, alguns d’ells de difícil valoració. Seria desitjable comptar amb reglaments (com estableix l’article 6 LPRL) que concre- tessin els factors a tenir presents i fixessin criteris de referència i procediments d’avaluació. Altres referències legals La mateixa LPRL al mateix article 15, apartat 1.g, exigeix que per efectuar la planificació preventiva s’integrin una sèrie de factors, alguns d’ells, d’ampli contingut ergonòmic com l’organització del treball i la influència dels factors ambientals i les relacions socials. D’acord amb això, la citada LPRL, a l’article 4, defineix les condicions de treball incloent específicament els factors ergonòmics comentats, l’organització i temps de treball. Malgrat la inclusió de factors comuns a totes les disciplines preventives com ara locals i equips de treball, agents físics i químics... fan també menció indirecta a la nostra disciplina ja que aquests factors constitueixen l’àmbit de la nostra disciplina. La Llei general de la Seguretat Social, Reial decret llei 1/1994 a l’article 123.1 estableix augmentar totes les prestacions econòmiques que tinguin la causa en un accident de treball o malaltia professional... quan no s’hagin respectat les mesures generals o particulars de seguretat i higiene en el treball, o les elementals de salubritat o les d’adequació personal a cada treball, tenint en compte les seves característiques i de l’edat, sexe i altres condicions del treballador. Les referències expresses a l’acció ergonòmica sí que apareixen regulades als dos següents decrets: Reial decret 487/1997, sobre manipulació manual de càrregues i Reial decret 488/1997, sobre pantalles de visualització de dades Aquests reglaments identifiquen els factors de risc dels seus àmbits respectius, però són precisats amb més concreció per poder fer la seva avaluació i adoptar les mesures oportunes per les guies tècniques respectives elaborades per l’INSHT. A més d’aquests dos reglaments, en els llocs de treball, s’inclouen dos factors netament ergonòmics: les condicions ambientals i la il·luminació dels llocs de treball (annexos III i IV, respectivament), per als quals es donen valors de referència. Altres reglaments que desenvolupen l’LPRL refereixen al seu articulat la necessi- tat de complir amb principis ergonòmics: Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 22 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball El Reial decret 486/1997, sobre llocs de treball estableix que les dimen- sions dels locals de treball hauran de permetre que els treballadors facin la feina sense riscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques acceptables. (annex I, apartat 2, punt 1r). El Reial decret 773/1997, sobre utilització d’equips de protecció indi- vidual, estableix a l’article 5.1 que (aquests equips) hauran “de tenir en compte les condicions anatòmiques i fisiològiques i l’estat de salut del treballador (apartat b) i adequar-se al portador, després dels ajustaments necessaris” (apartat c). El Reial decret 1215/1997, sobre utilització d’equips de treball,estableix que, per a l’aplicació de les disposicions mínimes d’aquest Reial decret, “l’empresari tindrà en compte els principis ergonòmics, especialment quant al disseny del lloc de treball i la posició dels treballadors durant la utilització de l’equip de treball” (article 3, apartat 3). Hem de tenir en compte, tanmateix, que cap dels anteriors reglaments no dóna valors de referència o criteris d’avaluació. És per això que, i seguint les directrius marcades pel Reglament dels serveis de prevenció, hem d’acudir a les normes tècniques estatals (o, si no n’hi ha, a les internacionals) que precisen els criteris d’avaluació i les accions que cal fer. Altres reglaments de contingut ergonòmic Els següents són alguns reglaments de contingut ergonòmic: RD 1073/2002: defineix i estableix valors límit per a la protecció de la salut per a una sèrie de composts en l’aire ambient. RD 865/2003: pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi. RD 1751/1998: aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE) i les seves Instruccions tècniques complementàries. 1.4.2 Referències tècniques En l’actualitat, organismes com l’Associació Internacional de Normalització (ISO), el Comitè Europeu de Normalització (CEN) i altres, han elaborat nombroses normes tècniques. D’aquestes normes, n’hi ha dues que recullen els principis ergonòmics recomana- bles a seguir quan es concep o dissenya un sistema de treball. Aquestes normes han estat publicades, al seu torn, per l’Associació Espanyola de Normalització (AENOR) en la seva versió en castellà: En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu informació sobre les normes tècniques ergonòmiques UNE 81-425-91. Principis ergonòmics a tenir en compte en el projecte d’aplicació més freqüent. dels sistemes de treball. Aquesta norma constitueix el primer intent que es Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 23 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball fa en l’àmbit internacional per normalitzar una sèrie de principis ergonòmic fins llavors (a començament dels 80) pràcticament desconeguts i molt poc aplicats en l’entorn laboral. Està orientada més aviat cap a la indústria, però els principis previstos són aplicables a qualsevol altre àmbit de l’activitat humana. UNE-EN 614. Seguretat de les màquines. Regula els principis de disseny ergonòmic. Les interaccions entre el disseny de les màquines i les tasques de treball... Estableix els principis que cal seguir durant el de disseny dels equips de treball, especialment de les màquines. S’aplica a les interaccions entre l’operador i l’equip en les diverses operacions. Contingut de la UNE 81-425-91 i UNE-EN 614 La UNE 81-425-91 i UNE-EN 614 preveuen la definició dels termes que s’hi empren, que al seu torn són d’ús molt freqüent en ergonomia i estableixen els principis ergonòmics sobre: Disseny de l’espai i dels mitjans de treball d’acord amb les dimensions corporals. Disseny d’acord amb la postura del cos, els esforços musculars necessaris i els moviments corporals. Disseny en relació mitjans de senyalització, representació i comandament. Definició de l’ambient de treball. Es fa atenció en particular a les dimensions del local, la renovació de l’aire, l’ambient tèrmic, la il·luminació i els colors del local i dels mitjans de treball, l’ambient sonor, les vibracions... Establiment del procés de treball. Amb aquesta finalitat, proposa l’aplicació d’un més dels mètodes següents: – Procurar que el treballador faci diverses operacions successives dins d’una mateixa activitat en comptes que siguin executades per diverses persones (ampliació del treball). – Procurar que el treballador faci operacions successives que pertanyin a activitats diferents en comptes que siguin executades per diverses persones (enriquiment del treball). – Canvi d’activitat, com per exemple rotació voluntària entre els diferents operaris d’una línia de muntatge o d’un equip de treball pertanyent a un grup semiautònom. – Establiment de pauses, previstes o voluntàries. En aplicar algunes de les mesures descrites, cal parar atenció especialment a: – Les variacions en l’atenció i en la capacitat de treball que es produeixen entre el dia i la nit. – Les diferències entre la capacitat de treball dels diferents operaris com també la seva variació amb l’edat. – La conveniència de procurar un desenvolupament personal. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 25 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 2. Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia L’avaluació inicial de riscos és l’acció fonamental per conèixer i quantificar els factors de risc i elaborar posteriorment tota l’acció preventiva. L’ergonomia té en compte aspectes globals del treball que van més enllà d’un enfo- cament concret centrat en riscos específics, i analitza la interacció del treballador en el sistema de treball. Això es du a terme a través d’una anàlisi global de les condicions de treball i es realitza amb una metodologia pròpia que difereix de les avaluacions de les altres disciplines preventives. Per a comprendre millor aquesta metodologia s’ha de concebre l’empresa com un sistema. S’entén per sistema qualsevol conjunt de variables que interactuen. Tot sistema al seu torn està integrat en un altre sistema més ampli que l’engloba i així successivament. Per tant hi ha factors fora del sistema home-lloc de treball que l’afecten directament ja que estan inclosos en altres sistemes que inclouen el sistema inicial home-lloc, com el sistema secció, sistema departament o sistema empresa. Exemples de sistemes de En aquest sentit s’ha definit l’ergonomia com “la tecnologia de les comunicacions treball en els sistemes homes-màquines”. Aquests són alguns exemples de sistemes de treball: Un operari accionant el pedal d’una màquina i manipulant objectes amb totes dues mans. 2.1 Característiques de la metodologia ergonòmica La cabina del pilot d’aviació on aquest interactua amb la resta de la tripulació, els En ser l’ergonomia una ciència aplicada, aquesta es nodreix de mètodes i tècniques senyals, els específiques d’altres ciències però adopta una metodologia pròpia perquè pugui comandaments i la comunicació exterior. aplicar-se a l’estudi de la interacció de l’home amb les condicions de treball. El treballador davant de la pantalla de l’ordinador i atenent els perifèrics: teclat, Els mètodes ergonòmics es caracteritzen perquè han estat adaptats per a escàner, ratolí... l’aplicació pràctica al món laboral. Molts d’aquests mètodes d’anàlisi de les condicions de treball poden ser aplicats per treballadors amb una formació Condicions de treball Les condicions de treball són el específica a tal efecte. conjunt de variables que defineixen la realització d’una tasca concreta i l’entorn en el A causa del caràcter pluridisciplinari de l’ergonomia no és fàcil consensuar una qual aquesta es fa, ja que aquestes variables determinaran metodologia genèrica que confereixi identitat a aquesta ciència encara que hi ha la salut del treballador en sentit més ampli. algunes metodologies concretes que sí que són reconegudes i són considerades com a referència vàlida de naturalesa ergonòmica. Una característica comuna a la metodologia ergonòmica és la seva utilització per avaluar una àmplia varietat de condicions de treball com també per analitzar comparativament els llocs de treball, seleccionar amb rapidesa els més crítics o bé valorar l’eficàcia de les solucions després de ser aplicades. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 26 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball L’actuació de l’ergònom L’ergònom ha d’observar l’activitat real del treballador i fixar-se exclusivament en la tasca teòrica prescrita pel procediment de treball. En la seva tasca de camp, els ergònoms han de registrar una sèrie de dades “reals” procurant que l’activitat del treballador no es vegi alterada per cap element distorsionador. Així no és convenient fer proves prèvies abans de la presa de dades ja que podrien desnaturalitzar-les, les feines s’han de fer com es fan habitualment, amb independència de si s’adeqüen o no al procediment establert, el treballador no ha d’actuar de manera diferent a l’habitual per temor de represàlies, sancions... Sobre el concepte de Hi ha mètodes objectius, subjectius i mixtos. La diferenciació entre ells està en el metodologia podeu consultar el subapartat fet de fixar qui assumeix el pes de l’avaluació: el prevencionista, el treballador o “Selecció de la ambdós. metodologia i de les tècniques d’investigació que s’han d’aplicar” de la unitat didàctica “Avaluació dels factors psicosocials. Intervenció psicosocial”. 2.1.1 Operativa comuna a la metodologia ergonòmica Exemple de quantificació de factors És més fàcil quantificar els efectes sobre la salut d’una Els mètodes ergonòmics es basen tots en la mateixa operativa, que consisteix temperatura de 34 °C que no un valor del 80% de càrrega mental a observar certs factors de les condicions de treball (prèviament determinats) i en el lloc de treball. avaluar-los en funció d’uns criteris interdependents entre ells i que conformen Procediments tipus graella cada factor. o quadrícula Hem de tenir en compte que els procediments ràpids d’anàlisi i Amb l’elecció convencional dels factors juntament amb els criteris d’avaluació avaluació de les condicions de utilitzats es vol aconseguir la màxima objectivitat en la influència d’aquells sobre treball (els de tipus graella o quadrícula) no han de ser la salut del treballador. Els criteris avaluatius es fan comparant cada un d’aquests considerats mètodes d’anàlisi d e les condicions de treball, sinó factors preestablerts de la situació de treball amb uns valors de referència extrets procediments útils i ràpids que mai no han de reemplaçar una de normes legals o tècniques, de criteris internacionals de prestigi reconegut, etc. anàlisi del treball. Tècniques en els estudis Cada factor avaluat amb els valors de referència és quantificat d’acord amb ergonòmics una escala de nivell. Aquesta quantificació permet a l’analista establir unes Les tècniques més utilitzades en els estudis ergonòmics són les representacions gràfiques que faciliten visualitzar d’una manera descomposta, següents: fàcil i ràpida els elements que conformen les condicions de treball, reunint gran quantitat de coneixements sobre els factors negatius. Lògicament la quantificació El diàleg amb el treballador: entrevista, i valoració d’alguns factors, en especial els contaminants químics i físics, s’ha interrogatori. d’anar adaptant als patrons de referència establerts en cada moment. En canvi, Els mètodes d’observació de altres factors, en especial els d’ordre psicològic o organitzatiu presenten majors l’activitat del treball. dificultats de quantificació objectiva. Els qüestionaris. La correlació entre factors Les llistes de comprovació (o check-list ) per a Una qüestió que cal tenir en compte és que no se sol parar atenció al fet de les l’avaluació del disseny correlacions que poden tenir uns factors sobre els altres en valorar-se independentment. dels llocs, etc. Així per exemple, no és gens anormal que un nivell de soroll excessiu pugui influir en la Les tècniques de desmotivació professional de treballador. Doncs bé, normalment les metodologies variades registre en vídeo per a desconeixen els possibles efectes acumulatius dels factors estudiats. l’anàlisi de la tasca i dels moviments. Les tècniques higièniques per al mesurament dels Són múltiples els factors i variables que s’han d’analitzar en qualsevol estudi paràmetres ambientals. ergonòmic. Per aquest motiu, serà necessari emprar més d’un mètode, fins i Els registres tot en els casos d’estudis amb objectius molt senzills. electrofisiològics: freqüència cardíaca. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 27 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball En els últims anys, el gran desenvolupament que ha experimentat l’ergonomia ha donat lloc a la publicació d’innombrables mètodes, procediments i tècniques. En l’actualitat hi ha tota una varietat de procediments d’anàlisis gràfiques de les condicions de treball, fins al punt que les grans empreses i mútues d’accidents de treball n’han adaptat algun dels existents o n’han elaboratun de propi. El que diferencia l’ergonomia d’altres ciències o tècniques, com la seguretat o la higiene del treball, no és tant el lloc que ocupa en la prevenció dels riscos laborals, com la metodologia per a la seva aplicació. L’elecció d’uns mètodes o Els principals equips necessaris per a la recollida de dades són els següents: tècniques o d’uns altres dependrà dels objectius que s’hagin determinat prèviament en l’estudi. Anemòmetre per mesurar la velocitat de l’aire. Psicròmetre per mesurar la temperatura seca i humida. Sonòmetre per mesurar els nivells de soroll. Luxòmetre per mesurar els nivells d’il·luminació. Lucinamòmetre per mesurar les luminàncies o enlluernaments. Cronòmetre per mesurar temps de cicles, de postures, etc. Cinta mètrica per mesurar desplaçaments i altures. Pulsòmetre o cardiofreqüencímetres. 2.1.2 Exigències legals respecte a la metodologia ergonòmica Com en qualsevol altra modalitat preventiva l’actuació ergonòmica requereix identificar els riscos que prèviament no s’hagin pogut eliminar, avaluar-los i Detector de gasos portàtil planificar les actuacions posteriors adoptant preferentment mesures preventives a les de protecció. S’ha de tenir prevista en la planificació de les accions posteriors el seguiment, control i adopció de les correccions oportunes. Article 5.3. de l’RD. 39/1997. Reglament dels serveis de prevenció L’article 5.3 de l’RD 39/1997 estableix que quan l’avaluació exigeixi la realització de mesuraments, anàlisi, assajos i la normativa no indiqui ni concreti els mètodes que s’han d’emprar, o quan els criteris d’avaluació previstos en l’esmentada normativa hagin de ser interpretats o precisats davant d’altres criteris de caràcter tècnic, es podran utilitzar: Normes UNE Guies de l’INSHT i altres d’afins. Normatives internacionals. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 28 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball En absència de les anteriors, guies d’altres entitats de reconegut prestigi en la matèria o altres mètodes o criteris professionals. Vegem alguns exemples de normes anteriors: Alguns mètodes regulats en normes reglamentàries: valoració del nivell de soroll, de la concentracions de clorur de vinil en l’ambient, del plom, etc. Algunes normes UNE són: UNE 547 i 894 (referents a la seguretat de les màquines). Guies tècniques de l’INSHT. Guies que fan referència expressa a criteris d’avaluació ergonòmica són: – Guia tècnica per a treballs amb equips amb pantalles de visualització. – Guia tècnica per a la manipulació manual de càrregues. – Guia tècnica per a la utilització dels llocs de treball. Referent a la normativa internacional, posem a títol d’exemple les normes ISO, les normes OSHA... En cas de no comptar amb criteris com els esmentats anteriorment es recorrerà a guies d’altres entitats de reconegut prestigi en la matèria o criteris o mètodes professionals. Exemples: el NIOSH, l’IVB... 2.1.3 Fases de la metodologia ergonòmica És convenient, sigui quina sigui la metodologia que es faci servir, tenir present les fases següents quan es fa una anàlisi ergonòmica: 1. Anàlisi de les tasques i de les seves demandes. 2. Anàlisi de les capacitats i característiques personals. 3. Anàlisi de les condicions de treball. 4. Avaluació de la càrrega de treball. 5. Disseny i mesures preventives proposades. 6. Seguiment del programa de millores. Anàlisi del treball i de les demandes de la tasca L’anàlisi del treball i de les demandes de la tasca requereix efectuar els passos següents: 1. Analitzar la tasca que s’ha de realitzar amb independència de la persona assignada. Cal consultar prèviament les instruccions o procediments de treball. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 29 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball 2. Identificar les fases del treball i la seva durada. Distingir les tasques principals de les secundàries. 3. Analitzar les exigències o demandes d’aquest lloc de treball. A efectes me- todològics s’agrupen en exigències sensorials i psicomotrius. Les primeres impliquen els sentits utilitzats en l’adquisició de la informació necessària i les segones fan referència al conjunt de respostes que ha de donar el treballador. Per analitzar una tasca és molt convenient consultar Accions d’exigències sensorials els diferents diagrames de treball. Algunes accions d’exigències sensorials són, per exemple, les següents: Visuals: reconèixer estructures i models, posicions, distàncies entre objectes; estimacions de pes, mida, moviments d’objectes, quantitat; percepció de colors, formes... Auditives: reconeixement de patrons i seqüències de so, de diferències de to i intensitat i de posició de la font sonora... Tàctils: reconeixement de superfícies, temperatures; detecció de la pressió exercida sobre objectes o d’objectes sobre el cos, detecció de vibracions... Altres percepcions: olfactives, gustatives, propioceptives... Subdivisió de les exigències psicomotrius Les exigències psicomotrius se subdivideixen en: Respostes motrius: – Posició de treball: si s’ha d’estar dret, assegut, ajupit... – Desplaçaments de tot el cos. – Aplicació de forces. – Moviments dels membres superiors i inferiors... Les respostes verbals: – Poden ser de diferent classe: atenció al públic, de transmissió d’ordres, usar llenguatge escrit... Les exigències psicomotrius exigeixen observar i quantificar tant la complexitat de la resposta com la seva rapidesa: Complexitat de la resposta.La resposta pot ser tan senzilla com quan davant d’una entrada d’informació unívoca només hi ha una única resposta possible. Una resposta serà molt complexa quan davant de múltiples en- trades d’informació, són possibles múltiples respostes amb conseqüències molt diverses, de manera que la persona ha d’analitzar prèviament quina és la resposta o respostes més adequades davant d’aquesta situació. Rapidesa de la resposta.Respecte a la rapidesa de la resposta és clau distingir la rapidesa de resposta que exigeix la tasca (atendre un client), del que exigeix el sistema productiu automatitzat: treballar en cadenes de muntatge, robots... on el temps està predeterminat, ja que, és molt diferent i més fàcil actuar sobre organització del temps de treball que sobre la mateixa tasca. Prevenció de riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball 30 Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball L’anàlisi de les capacitats i característiques personals Conèixer les característiques i capacitats físiques i psíquiques del treballador en relació amb les tasques analitzades és el pas següent que s’ha d’emprendre. En aquest sentit cal conèixer: Edat. La complexitat i rapidesa de resposta són factors determinants. Sexe. Formació. Experiència en la tasca. Capacitats físiques i mentals. Dimensions corporals. Estat de salut, etc. Moltes d’aquestes variables podrem obtenir-les mitjançant entrevistes o pregun- tant directament als implicats. Però d’altres, més difícils d’obtenir, com les capacitats físiques o mentals, caldrà estimar-les a partir dels resultats obtinguts en poblacions simi