Examen de Processos PDF

SESSIÓ 1: 1.1 DEFINICIÓ EDUCACIÓ: És el procés en el qual un infant aprèn a desenvolupar-se i l’educació és la que s’encarrega de vetllar per a que aquest nen o nena creixi amb uns valors. És a dir, ja no només té la funció d’ensenyar conceptes teòrics, sinó també personals, com les habilitats,...

SESSIÓ 1: 1.1 DEFINICIÓ EDUCACIÓ: És el procés en el qual un infant aprèn a desenvolupar-se i l’educació és la que s’encarrega de vetllar per a que aquest nen o nena creixi amb uns valors. És a dir, ja no només té la funció d’ensenyar conceptes teòrics, sinó també personals, com les habilitats, el saber conviure en societat, etc. FUNCIONS EDUCACIÓ 1. Assegurar la continuïtat social: La societat tracta de reproduir-se i de perpetuar la identitat al llarg del temps. COM? transmeten a les noves generacions el patrimoni cultural ( tradicions, usos i costums). L’educació = principal mitjà per a formar ciutadans que encaixin amb els motlles socialment establerts. 2. Promoure el canvi social → La societat necessita introduir noves variants i perspectives, capaces de renovar velles estructures i assegurar-ne la supervivència i progrès. L’educació = fonamenta esperit crític i creativitat per promoure i prepara els canvis socials. 3. Adaptar els individus al grup: L’educació facilita la inserció dels individus a la societat. A través d’aquesta, els individus s’adapten gradualment a les necessitats i realitats de les situacions existents. El canvi social ha de ser progressiu, perquè sinó = inseguretat 4. Exercir un control social → S’han d’establir unes normes sobre el comportament dels membres i s’han de complir. L’educació treballa per la cohesió, unitat de grup i s’estableixen les condicions de la seva identitat. 5. Realitzar una selecció social → L’educació, a través de procediments selectius, estableix diferències entre uns i altres. Atribueix rols socials diferents. + Els més competents arriben més lluny - Desigualtats econòmiques i socials. 6. Disminuir les diferències socials → L’escola ha de ser un dels principals instruments que permet l’igualació dels sectors socials i que tothom tingui les mateixes oportunitats. 7. Promoure el desenvolupament material de la societat: El desenvolupament econòmic d’un país depèn en gran mesura del nivell educatiu i cultural que té. Si un país té un alt nivell econòmic té també un alt nivell educatiu.  SESSIÓ 2: 2.1 CARACTERÍSTIQUES EDUCACIÓ: 1. Diferenciació d’elements: Docents, AFA, families, alumnes, escoles, direcció… 2. Variació d’Interrelacions: Els diferents elements estan connectats entre sí 3. Consecució i conservació del tot: Conservació del patrimoni, costums, tradicions… 4. Dinamicitat: Aprenentatge s’adapta a l’entnorn canviant. 5. Integració: Integra tots elements perquè tinguin sentit. Un sens l’altre no tindria sentit 6. Organització: Sistema organitzat de forma jeràrquica. Per etapes i nivells 7. Evolució: Constant 8. Orientació: Objectius clars 9. Regulació: Normes per aconseguir objectius 10. Cohesió: Tots elements coherents. Tot sistema ha de tenir clar els seus objectius 2.2 FINALITAT SISTEMES EDUCATIUS: DIMENSIÓ INDIVIDUAL Els sistemes educatius fan funcions essencials per la vida dels individus i les societats: Pretén que els alumnes es desenvolupin com a persona, té en compte els 4 pilars de l’educació ( Aprendre a conèixer, fer, ser, conviure). Té en compte els interessos del nen. És una formació plena que permet crear la seva pròpia identitat, construir una percepció de la realitat que integri alhora el coneixement i la valoració ètica i moral de la mateixa. Aquesta formació plena s’ha d’enfocar al desenvolupament de la personalitat per exercir de manera crítica i en una societat axiologicament plural com: Llibertat, tolerància, solidaritat. 2.3 FINALITAT SISTEMES EDUCATIUS: DIMENSIÓ COL.LECTIVA Moldejables per a la societat → Pertinença de grup. Societat demana adequació a les canviants necessitats col·lectives. S’’aconsegueix gràcies a: - Formació i instrucció que ofereixen els sistemes educatius - Transmissió de coneixements i sabers que proporcionen - Qualificació com a recursos humans que assoleixen. L’Educació, com a institució social, desenvolupa varies funcions essencials que tenen el fi de donar unitat, maduresa i cohesió tant de forma comunitaria com individual. Osea, l’alumnat s’ha d’assemblar al màxim possible a la societat que es trobarà i on haurà de conviure i treballar.  2.4 TIPUS D’EDUCACIÓ AVANTATGES I INCONVENIENTS AVANTATGES INCONVENIENTS Organització i objectius clars Desmotivació per la rutina i obligació Socialització Horari no flexible, molt marcat Rutines Falta de suport NEE FORMACIÓ Gratuïta Dirigit a persones normatives FORMAL/ Certificació oficial Ràtios molt altes REGLADA Profes qualificats Selecció per notes Preparació pel futur No adapta a tipus inteligencies Coneixements bàsics Prioritza teorica a pràctica Detectar situacions vulnerabilitat Fracàs escolar per desmotivació Seguiment i diagnòstic AVANTATGES INCONVENIENTS Motivació per escollir el que vols No certificació oficial Socialització gent teus interesos No tan estructurada Horaris flexibles Cost € FORMACIÓ Fomenta creativitat Ho busques per teva conta NO Ampliar coneixements Depenent municipi tens + o - accés FORMAL + Pràctic i - Teòric Grups reduïts = + Dinàmic Ventall d'opcions Ajuda crear identitat  AVANTATGES INCONVENIENTS Espontània Risc de rebre mala info o new fakes Elecció persona Poc rigor Autodidacta FORMACIÓ No requereix esforç FORMAL/ Molta info de molts àmbits REGLADA Pot donar-se a qualsevol lloc 2.5 PRÀCTICA 2: INTERESSOS I SABER GUIAR Qualitats que ha de tenir un bon professional de l’educació? 1. Vocació: Voluntat i passió per l’ensenyament. 2. Empatia: Saber posar-se al lloc dels alumnes 3. Habilitats socials: Respecte, escolta activa, tolerancia, paciencia… 4. Capacitat de saber llegir entre línies, llegir lo abstracte 5. Educació i formació prèvia. Coneixements necessaris per impartir els temes. 6. Respecte. 7. Capacitat d’adaptació als nous models d’aprenentatge. Adaptar-se als nous temps i les noves formes d’ensenyament. 8. Comprensiu amb les característiques i necessitats de l’alumnat. 9. Mentalitat oberta a diferents realitats. Ser capaç de comprendre i actuar davant els diferents contextos dels alumnes. 10. Optimisme. Ser optimista davant dificultats a l’hora d’ensenyar. 11. Flexible. Adaptar la metodologia a les necessitats del grup. 12. Assertiu. Comunicar-se de manera correcta i comprensiva amb l’alumnat. 13. Resilient. Poder afrontar, recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se bé davant un problema. Normes de convivència = Pilar de fer i conviure alhora. + Important: Ser  Digues 3 aspectes que t’agradin del sistema educatiu i 3 que NO. Fes propostes: SI AGRADEN NO AGRADEN PROPOSTES En comptes d'exàmens, proves Fomenta la socialització Forma d'avaluar: Nota et no memoristiques, proves defineix com a persona pràctiques on es demostrin els coneixements La varietat d’opcions Matèries que serveixin pel dia d’estudis T’ajuda a definir el Assignatures massa generals de demà com primeres auxilis, teu futur educació sexual/emocional Adquereixes molts Centra en memoritzar i no Fer més projectes, treballs en coneixements aprendre, en teoria i no grup, experiments… pràctica SESSIÓ 3: 3.1 INFORME DELORS 3.1.1. ELS 4 PILARS BÀSICS DE L’EDUCACIÓ 1. Aprendre a conèixer: Aprendre a aprendre per aprofitar les possibilitats de l’educació al llarg de la vida. Plaer de comprendre, conèixer i descobrir. Fi: Despertar la curiositat intel.lectual, sentit crític i l’autonomia de judici. 2. Aprendre a fer: Per adquirir no només una qualificació professional, sinó competències que capaciti a l'individu a afrontar situacions quotidianes i treballar en equip. Fi: Ensenyament actiu 3. Aprendre a viure junts: Fer projectes comuns i preparar.se per tractar conflictes respectant els valors de pluralisme, comprensió mútua i pau. Cal acceptar i respectar les diferències, aprendre a gestionar els conflictes. Fi: Cooperar 4. Aprendre a ser: No menysprear l’educació cap de les possibilitats de cada individu: memòria, raonament, sentit estètic, capacitats físiques, aptituds per comunicar… Desenvolupament global de persona ( cos, ment, intel·ligència, sensibilitat, sentit estètic…) Fi: Desenvolupar autonomia i responsabilitat personal. 3.1.2. EDUCACIÓ AL LLARG DE LA VIDA Va més enllà de la distinció entre: Educació bàsica i educació permanent Societat educativa: Tot pot ser ocasió per aprendre i desenvolupar capacitats. Educació pluridimensional: conèixer; saber fer; ser; conviure. Sinergies educatives: escola; família; comunitat; món laboral; free time, cine, TV, biblio… Educació permanent: Oferir a tothom la possibilitat de rebre educació: - 2a oportunitat (Retornar als estudis) - Satisfer la set de coneixements o de superació personal - Formació laboral: formació vinculada a les noves exigències laborals 3.2 INFORME REPENSAR L’EDUCACIÓ Anàlisi de l'educació actual per intentar trobar respostes a quina educació necessitem per al segle XXI, quin és el propòsit de l’educació en el context actual de transformació social, o com s’hauria d’organitzar l’aprenentatge. Revisa i actualitza l’ informe Delors i ho fa convidant a "replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge" des d’una "visió holística" que "superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius, emocionals i ètics". 3.2.1. VISIÓ HUMANISTA: Educació ha de ser com un medi per fomentar els valors com la dignitat, sostenibilitat , justícia i cooperació entre comunitats. ★ 1. Persones no com a productors, sino com a persones ★ 2. Aprendre no sol coneixements cole, sino de la vida ★ 3. Curriculum + humanista ★ 4. Pilars de l’educació ★ 5. Educació + Inclusiva ★ 6. Transformar escenari educatiu: MOOC, aprenentatge mobil, classificació universitats, espais aprenentatge emergents… 1. Contrarestar el discurs dominant del desenvolupament: Les funcions econòmiques de l’educació són importants però hem d’anar més enllà de la visió utilitària i de capital humà: Osea, no tot és economia en l’educació, ni per aconseguir un treball i guanya €. Sino, que t’ha de millorar com a persona, pensar bé i a viure en societat. Osea no només productors, sino transformar humans. 2. Enfocament basat fonaments ètics i morals: Competències del pensament crític, judici independent, resolució conflictes són claus per desenvolupar actituds transformadores: Apart d’aprendre mates, geo… han d’aprendre a pensar, a ser, resoldre problemes… 3. Protegir els 4 pilars de l’educació del context i reptes socials actuals (Aprendre a ser i a conviure) I a aprendre: Desenvolupar les competències 4. Replantejar desenvolupament currículum (+ humanista): Ensenyi emocions, ed. sexual… 5. Assegurar educació més inclusiva: - Progressos (+ ràtios de matriculació escolar), però amb desigualtats persistents en l’educació bàsica (escolarització incompleta i de baixa qualitat): Mes nens, i + desigualtats. Nens que no acaben escolarització o és dolenta. - Paritat de gènere a l’educació secundària i superior - Educació com a potent igualador (educació per disminuir desigualtats i no per reproduir-les) 6. Transformació de l’escenari educatiu: - Fi de l’escolarització: Cal que l’escolarització formal interactuïn més amb altres experiències educatives menys formalitzades. - Xarxes d’espais d’aprenentatge (aprenentatge divers i complex (tipus d’educació) - Espais d’aprenentatge emergents: Aparells mòbils per accedir a recursos educatius, xarxes socials per seguir el debat de la classe, etc. - Aprenentatge mòbil: Combinació amb altres TIC, permet aprendre en qualsevol moment i lloc. (telèfons, tablet, ebooks, etc.) - Cursos en línia oberts i massius (Mooc). - Reptes del model universitari tradicional. Satisfer la demanda mundial de qualificacions professionals. - Classificacions d’universitats: Ranking. Valoren més la recerca científica que el ensenyament 3.2.2. PAPER DELS EDUCADORS: - Tecnologies digitals no substitueixen els mestres. Mestres: Guiar l’aprenentatge. - Intervenir la desprofessionalització dels mestres. Evitar l’entrada de mestres poc qualificats (per l’escassetat de professionals, per motius €, contractes temporals) - Reptes per la professió d’ensenyant. Millorar l’estatus i condicions de treballs. - Educadors fora del sector formal. Oportunitats d’aprenentatge fora dels sistemes d’educació formal (grups, programes, etc.) Formar no sol en ed. formal 3.2 INFORME INCHEON - AGENDA 2030 Està molt relacionat amb la llei LOMLOE. La AGENDA 2030 és el últim informe vigent. I ho enfoca cap a una societat més sostenible. Va sorgir del Fòrum Mundial sobre Educació celebrat a Incheon (República de Corea) al 2015. És la visió de l’educació de la UNESCO pel 2030. Objectiu principal: aconseguir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat. Apostant per un aprenentatge al llarg de la vida. És causa del naixements dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) REPTES EDUCATIUS DE L’EDUCACIÓ 2030 4.1 Vetllar perquè tots els infants acabin la primària i secundària, que ha de ser gratuïta, equitativa i de qualitat i produir resultats escolars pertinents. 4.2 Vetllar perquè tots els infants tinguin accés a serveis d'atenció i desenvolupament en la primera infància i a un ensenyament preescolar de qualitat, per tal que estiguin preparats per a l'ensenyament primari. 4.3 Assegurar l'accés en condicions d'igualtat entre homes i dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, inclosa l'ensenyament universitari. 4.4 Augmentar el nombre de joves i adults que tenen les competències necessàries, en particular tècniques i professionals, per accedir a ocupació, treball decent i l'emprenedoria. 4.5 Eliminar disparitats de gènere en educació i garantir l'accés en condicions d'igualtat de les persones vulnerables, discapacitat, pobles indígenes i infants en situacions de vulnerabilitat, a tots els nivells de l'ensenyament i la formació professional. 4.6 Garantir que tots els joves i adults, homes i dones, tinguin competències de lectura, escriptura i aritmètica. 4.7 Garantir que tots els alumnes adquireixin els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, mitjançant l'educació pel desenvolupament sostenible i l'adopció d'estils de vida sostenibles, drets humans, igualtat gènere, promoció d'una cultura de pau i no violència, ciutadania mundial i valoració de la diversitat cultural i la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible... ACCIONS PER ACONSEGUIR-HO 1. Construir i adequar instal·lacions escolars q responguin necessitats de discapacitats i nens, qüestions gènere, entorns d'aprenentatge segurs, no violents, inclusius i eficaços. 2. Augmentar a nivell mundial el nombre de beques pels països en desenvolupament, en particular els menys avançats, petits Estats insulars en desenvolupament i països de l'Àfrica, perquè els seus estudiants puguin matricular-se en programes d'estudis superiors i de les TIC, en països desenvolupats i altres països en desenvolupament 3. Augmentar l'oferta de mestres qualificats, mitjançant la cooperació internacional per la formació de docents en països en desenvolupament, els menys avançats. PRÀCTICA 2 Reflexioneu sobre quin és el paper dels educadors en la societat del coneixement? - Agents d’inclusió i diversitat - Nivell d’educació i formació sigui per tothom - Promoure motivació per aprendre - Associació dins les comunitats - Suport emocional i benestar - Fomentar el pensament crític i la creativitat - Han de representar valors com solidaritat, integritat, responsabilitat… - Ajudar a l’alumnat a treure conclusions - Acceptar les diferències culturals, fomentant respecte i inclusió - Partir de situacions reals per ensenyar Com podem contribuir aquests reptes? - Agents d’inclusió i diversitat: - Nivell d’educació i formació sigui per tothom - Promoure motivació per aprendre: A través de classes dinàmiques, jocs, no definir a l'alumne per una qualificació… - Associació dins les comunitats: Promoure voluntariats o motivar-los per a ajudar. - Suport emocional i benestar: Habilitats per detectar les necessitats emocionals dels estudiants, fomentar l’autoconeixement i gestió emocional. Escoltar activament. - Fomentar el pensament crític i la creativitat A través casos reals, aportar solucio, roll playing - Han de representar valors com solidaritat, integritat, responsabilitat: Educar en accions que demostrin aquests valors - Ajudar a l’alumnat a treure conclusions: De formes dinàmiques - Acceptar les diferències culturals, fomentant respecte i inclusió: Promoure consciència social, respecte per la diversitat cultural i el compromís amb problemes globals com la sostenibilitat, la igualtat i drets humans - Partir de situacions reals per ensenyar: Posar casos pràctics  - Formar als docents per a actualitzar-los i poder donar classe de + qualitat. SESSIÓ 4: Segons el Síndic de Greuges, el dret que més es vulnera és el del Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts. Doncs l’escola no s’adapta als nens amb NEE i no hi ha suficients recursos ni personal especialitzat, dificultant la seva integració en el sistema. El dret que més es respecte és el de la educació gratuita. PRÀCTICA 3: 1. Consulta els drets de l’infant i fes un llistat del drets que creus que es respecten i un llistat dels drets que es vulneren a l’estat espanyol. Drets que si es respecten: - Dret a tenir un nombre i una nacionalitat: A Espanya, el registre civil garanteix que cada persona tingui un nom i nacionalitat registrada. Encara que hi hagi persones que pateixen discriminació per la seva ètnia i el procés d’obtenir la documentació no s’agilitzi de manera correcta, s’assegura que cada persona tingui el seu registre. - Dret a ajuda i atenció preferents en cas de perill: La llei obliga a que s’evacuï a les dones i infants en cas de perill. - Dret a comprensió amor per part de les famílies i de la societat - Dret a una educació gratuïta i dret a divertir-se i jugar: L’educació és gratuïta, encara que s’ha de pagar el material. - Dret a ser protegit contra l’abandonament i el treball infantil: Els infants estan protegits per serveis socials i per les lleis on diversos recursos i serveis actuen en cas d’abandonament, derivant-los per exemple a un centre d’acollida. En cas de treball infantil, les lleis també faciliten la detecció de casos d’infants en situació d’explotació laboral. Drets que no es respecten: - Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequada: Per exemple la crisi econòmica a Espanya ha provocat que hi hagi moltes famílies que estiguin depenent del banc d’aliments per poder sobreviure. A Catalunya ha augmentat els desnonaments en els últims anys. Pel que fa a l’atenció mèdica, tot i que garanteix l’accés a tots els ciutadans, les llistes d’espera són molt llargues, dificultant l’atenció de qualitat. - Dret a l'educació i atenció especials per a nens i nenes amb discapacitat: Encara que hi ha centres especialitzats a l’atenció d’infants amb discapacitat, a les escoles ordinàries no es fomenta una educació igualitària o oferir una atenció especialitzada a cada nen/a degut a la falta de professionals. - Dret a la igualtat, sense discriminació d’ètnia, religió o nacionalitat: Hi ha molts prejudicis i estigmes socials cap a les persones d’altres ètnies, religions o nacionalitats. A la legislació espanyola es recullen lleis per protegir als menors en situacions de vulnerabilitat i discriminació, però a la pràctica, hi ha desigualtat en l'accés a serveis educatius i de salut, afectant a certs grups de nens i nenes d’altres nacionalitats. - Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tot el món: Tot i que es comença a inculcar valors, vetllar pel benestar de l'infant i fomentar els voluntariats, encara queda molt camí per fer donat que hi ha molts casos d’assetjament escolar  2. Completa el llistat dels drets dels infants que es vulneren amb una notícia actual (2023/ 2024) on s’evidenciï. Opina cada notícia. - Dret a l'educació i atenció especials per a nens i nenes amb discapacitat: Aquests tres casos es pot veure reflectit com falla el sistema en quant a la inclusió dels nens i nenes amb necessitats especials perquè molts d’ells es canvien de l’escola ordinària a centres d’educació especial a causa de les males experiències viscudes i la falta d’atenció. La falta de recursos i la manca d’adaptació a les necessitats que requereixen són les principals causes que afecten a aquest tipus de perfil. És a dir, a la pràctica no se’ls està acollint, al contrari, se’ls exclou i els professors no tenen les eines necessàries per a poder educar-los com cal, ni l’empatia suficient com bé explica la notícia. - Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequada: Com es pot observar a la notícia, l’entitat de Càritas denuncia que cada cop hi ha més pobresa i exclusió social, fet que dificulta que moltes famílies no tinguin una economia estable per poder accedir a habitatges i això perjudica que les famílies no puguin fer la compra del mes, per exemple. Cada cop hi ha més famílies amb fills que accedeixen al banc d’aliments que ofereix Càritas perquè no poden permetre’s cobrir totes les necessitats bàsiques. - Dret a la igualtat, sense discriminació de etnia, religió o nacionalitat: En aquest article podem observar, que el dret a la igualtat, sense cap discriminació, no es compleix degut a que cada vegada hi ha més nens patint aquest abús per part d’altres i s’observa que les campanyes de prevenció contra aquests abusos no estan fent efecte. Ens preocupa veure les dades i que cada vegada hi vagin a més, considerem que no s’està aplicant bé la llei i els professionals tenim part de responsabilitat per assegurar que es compleixi de la manera adequada, i en cas que no, proposar millores i insistir en un canvi. - Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tot el món: En aquesta notícia es pot observar com el centre educatiu no donava importància a les queixes de la família de la nena que estava sofrint assetjament escolar, no intervenien ni es seguien els protocols contra l’assetjament escolar. Opinem que per casos com aquest que es donen en molts centres, l’educació no fomenta la solidaritat ni la justícia entre els infants perquè no s’actua en conseqüència als actes de discriminació. 3. Consulteu el “Informe sobre els drets de l’infant a Catalunya. Resum Executiu” publicat el febrer del 2024 pel Síndic de Greuges: https://www.sindic.cat/site/unitFiles/9901/Resum%20executiu%20Infor me%20anual%20infancia_2023_cat.pdf Reflexioneu com a futurs professionals de l’educació: - Quina informació o dades us han impactat més? Perquè? 1. Ha empitjorat els resultats en nivell acadèmic. Des de l'any 2019, han anat empitjorant en l'àmbit matemàtic, llengua catalana i castellana. 2. Cada vegada més, hi ha més ús abusiu de les noves tecnologies. En l'any 2021 el 27,1 dels adolescents feien ús compulsiu de les tecnologies, i el 8,9 tenen un trastorn per ús de videojocs. 3. A incrementat les violències sexuals contra els infants i les violències domèstiques. 4. A augmentat les situacions de desemparament. El nombre d'infants sense tutela ha augmentat un 6,8% des del 2021. 5. Hi ha més problemes de salut entre els infants. A més els infants menys afavorits tenen el doble de probabilitats de patir un trastorn mental. 6. Estancament de les llistes d'espera en la salut. En 2023, hi havia a prop de 50.000 infants i adolescents pendents d'intervencions externes. I 15.000 infants pendents d'intervencions quirúrgiques. Què considereu que podeu fer vosaltres per revertir-ho? - Tallers de matemàtiques creatives: Organitzar sessions on els alumnes resolguin problemes matemàtics a través de jocs o activitats pràctiques. Això pot fer que les matemàtiques siguin més atractives i menys intimidadores. - Joc de rol sobre violència: Proposar escenaris de situacions de violència on els alumnes actuïn i, després, discuteixin les seves emocions i possibles solucions. Això pot ajudar a identificar comportaments i donar estratègies de resposta. - Intervencions comunitàries: Organitzar esdeveniments comunitaris per informar sobre la salut infantil i proporcionar serveis bàsics, com revisions mèdiques o xerrades sobre salut mental, que puguin ajudar a reduir la necessitat de tractaments especialitzats. Per exemple, es podria proposar  que després d’una conferència o una dinàmica grupal, els propis alumnes realitzessin un cartell per a prevenir problemes de salut mental. D’aquesta manera, intervenen ells mateixos i s’autoconsciencien de les problemàtiques actuals. - Tallers de salut emocional: Organitzar sessions formatives sobre habilitats emocionals, com la gestió de l'estrès, la comunicació assertiva i la resolució de conflictes, per ajudar els infants a gestionar les seves emocions. A més, es podria crear un espai en el qual els infants poguessin expressar les seves preocupacions, inquietuds, etc. A l’hora de ‘tutoria’, aprofitar per dedicar-ho a salut mental dels alumnes. Així com realitzar tutories individuals amb els alumnes de les escoles per a poder detectar situacions irregulars o fomentar la seva salut emocional. A més, es podrien fer formacions per a professors per a què ells puguin donar eines als infants. SESSIÓ 5: PIRÀMIDE DE KELSEN:  LLEIS L’educació a l’estat Espanyol està polititzada. Cada cop que entra un nou partit al govern, hi ha una nova llei educativa. Llei: L’elabora el Poder Legislatiu (el Parlament) de l’Estat. Juntament amb la Constitució, la llei gaudeix de legitimitat democràtica en ser producte de l’activitat normativa de les Corts. Constitueix la categoria bàsica de l’ordenament jurídic, subordinada a la Constitució. ❖ Lleis estatals: Les fa el Parlament per a tot Espanya. Afecten tots els ciutadans de Espanya. La Constitució atribueix a les Corts Generals l’exercici de la potestat legislativa de l’Estat, que es concreta en la facultat jurídica d’elaboració de les lleis. ❖ ❖ Lleis autonòmiques: Les fa cada comunitat autònoma (Catalunya). Sol afecten a qui viu en aquella comunitat autònoma. Mateix rang i força que les de l’Estat, però tenen un camp material diferent en virtut de principi de competència. CONSTITUCIÓ Tothom té dret a l’educació. Llibertat d’ensenyament. Ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. Objecte educació: El ple desenvolupament de la personalitat en el respecte als principis democràtics de convivència, als drets i a llibertats fonamentals Dret dels pares perquè els fills rebin la formació religiosa i moral segons ideologia. Dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. Els professors, pares i alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres públics, en la forma que la llei estableixi. S’inspeccionara i homologarà el sistema educatiu perquè es compleixi la llei. S’ajudarà als centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi. Es reconeix l’autonomia de les universitats, en la forma que la llei estableixi. ESTATUT 2006 Norma institucional bàsica de Catalunya. Per tant, és una llei orgànica.  Tothom dret a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat. Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. Els pares tenen el dret que els seus fills rebin la formació religiosa i moral que vagi segons les conviccions a les escoles públiques, en les que l’ensenyament és laic. Els centres docents privats poden ser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. Ensenyament gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. Tothom té el dret de formació professional i formació permanent, Tothom té el dret de demn¡anar ajuts públics per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció dels recursos €, aptituds i preferències. Les persones amb NEE tenen dret a rebre suport que els permeti accedir al sistema Membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris Garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. Promoure el coneixement d’una 3a llengua el acabar ensenyament obligatori Promoure i impulsar l’implicació i participació de la família en l’educació dels fills en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. TRACTAT DE LISBOA Acordat pel Consell de la Unió Europea al 2007 Intent de Constitució Espanyola Cada Estat membre és responsable de l'organització dels seus sistemes d'educació i formació, així com del contingut dels programes. Paper de la Comunitat és contribuir al desenvolupament d'una educació de qualitat, la cooperació entre Estats membres donant suport i completant l'acció d'aquests. L'acció de la Comunitat s'encamina a desenvolupar la dimensió europea en l'educació, i a l'intercanvi d'informació sobre les qüestions comunes als sistemes d'educació dels Estats membres. Educació de qualitat fomentant la cooperació entre els estats membres i, si és cal, donant suport i completant l'acció d'aquests en el ple respecte de les seves responsabilitats pel que fa als continguts de l'ensenyament i a l'organització del sistema educatiu, així com de la seva diversitat cultural i lingüística.  Fomentar els aspectes europeus de l'esport, tenint en compte les seves característiques, estructures basades en voluntariat i la seva funció social i educativa L'ACCIÓ DE LA UNIÓ S'ENCAMINARÀ A: Desenvolupar la dimensió europea en l'ensenyament, especialment a través de l'aprenentatge i difusió de les llengües dels Estats membres. Afavorir la mobilitat d'estudiants i professors, fomentant en particular el reconeixement acadèmic dels títols i dels períodes d'estudis Promoure la cooperació entre els centres docents. Incrementar l'intercanvi d'informació i d'experiències sobre les qüestions comunes als sistemes de formació dels Estats membres. Afavorir l'increment dels intercanvis de joves i d'animadors socioeducatius, i fomentar la participació dels joves en la vida democràtica d'Europa. Fomentar el desenvolupament de l'educació a distància. Desenvolupar la dimensió europea de l'esport, promovent l'equitat i l'obertura en les competicions esportives i la cooperació entre els organismes responsables de l'esport, i protegint la integritat física i moral dels esportistes. La Unió desenvoluparà una política de formació que reforci professionalment i completi les accions dels Estats membres, respectant plenament la responsabilitat dels mateixos en el contingut relatiu a l'Organització d’aquesta formació. L'ACCIÓ DE LA UNIÓ S'ENCAMINARÀ A: Facilitar l’adaptació a les transformacions industrials, especialment mitjançant la formació i la reconversió professionals. Millorar la formació permanent i professional inicial, per facilitar la inserció i la reinserció professional al mercat laboral. Facilitar l’accés i afavorir la formació professional i mobilitat d’educadors i joves. Estimular la cooperació en matèria de formació entre centres i empreses. Incrementar l’intercanvi d‘informació i d‘experiències sobre les qüestions comunes dels sistemes de formació dels estats membres. RESUM: ELS OBJECTIUS QUE VOL ACONSEGUIR LA UE EN EDUCACIÓ: Desenvolupament d'una educació de qualitat mitjançant la cooperació i l'intercanvi d'informació entre Estats.  Millorar la formació permanent i professional inicial. Afavorir la mobilitat dels educadors i de les persones en Formació. Constitució Estatut Diferències Tothom té dret a l’educació. Tothom dret a l’educació de El 2006 tothom està qualitat i igualtat escolaritzat, busca qualitat i igualtat d'oportunitats Objecte de educació: desenvolupament Impulsar una formació humana, El 1978 no era oportú explicitar de la personalitat humana respecte a científica i tècnica de l’alumnat els valors democràtics. principis democràtics de convivència, basada en els valors socials drets i llibertats. d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i altres que fonamenten la convivència democràtica. Dret a pares que els seus fills tinguin Fill rebin la formació religiosa i Ensenyament laic i es parla formació religiosa i moral que vagi d’acord moral que vagi d’acord amb les de religió i moral (valors) amb les seves conviccions. conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. Ensenyament bàsic gratuït i obligatori Ensenyament gratuït en totes les L’estatut és més ampli, NO etapes obligatòries i en els altres només ensenyament bàsic nivells q s’estableixin per llei obligatori. Poders públics garanteixen una No hi ha LEC, no es pot fer. programació general amb participació tots afectats. Persones físiques i jurídiques la llibertat En 2006 és normatiu. de creació de centres docents, respectant principis constitucionals. Poders públics inspeccionen i En 2006 és normatiu. homologuen el sistema per garantir compliment de les lleis (ajudaran als que compleixen els requisits). Profes, pares… intervindran en control i gestió centres amb fons públics Poders públics ajudaran aquells centres Centres docents privats poden ser Dona una excusa. que reuneixin els requisits. sostinguts amb fons públics per garantir igualtat Tothom té dret a la formació Europa vol més formació. professional i permanent. Tercera llengua. Ajuts públics per a satisfer els Beques. NO és un dret de la requisits educatius Constitució  Necessitats educatives especials Llei d’integració 13/1982 tenen dret a rebre el suport posterior a la Constitució. necessari (inclusiva). Constitució Estatut Tractat Lisboa Educacio Competència estatal Competència Generalitat Cada Estat Membre, i si cal, UE dóna suport Dret a l’educació Dret educació Dret educació de qualitat i Educació de qualitat fomentant igualtat condicions cooperació i intercanvi de info Ensenyament bàsic Obligatori i gratuït. Gratuït en totes etapes UE promou accés universal a obligatòries i altres nivells formació inicial i permanent, segons la llei respectant competències estatals Objectiu de l’educació Desenvolupament ple de Formació basada en valors Facilitar l’adaptació a canvis personalitat en el respecte com igualtat, industrials, promovent la formació als principis democràtics solidaritat,convivència professional i la reinserció laboral. democràtica. Llibertat Llibertat per rebre formació Llibertat per rebre formació d’ensenyament religiosa i moral segons religiosa i moral segons les conviccions familiars conviccions familiars Creació de centres Llibertat per crear centres Els centres privats poden Promoure la cooperació entre docents dins el respecte als ser finançats amb fons centres docents de diferents Estats principis constitucionals. públics si compleixen les membres. normes. Suport públic als Ajuts a centres docents Finançament públic de Cooperació i suport UE als Estats centres que compleixin requisits. centres privats sota x per millorar la qualitat educativa. condicions. Autonomia de centres Reconeix l’autonomia de Promou participació Respectacompetències estatals les universitats comunitat educativa en la sobre sistema educatiu i promou gestió escolar i universitària. l’educació a distància. Formació professional Dret a la formació professional i Millorar la formació professional inicial i permanent. contínua per adaptarse al mercat laboral. Mobilitat educativa Aprenentatge de terceres Aprenentatge de llengües dels Estats llengües. membres i respectar diversitat cultural. Mobilitat d’estudiants, profes i reconeixement de títols. Participació de les Participació profes, pares i Impulsar la implicació de les Fomentar la participació dels joves en famílies alumnes en la gestió de famílies en l’educació i activitats la vida democràtica d’Europa. centres públics de lleure educatiu. Educació i valors socials Respecte als principis Valors d’igualtat, pluralisme, Fomentar l’equitat, l’obertura i integritat democràtics, drets i llibertats responsabilitat cívica i física i moral dins l’àmbit educatiu i fonamentals convivència democràtica esportiu Educació i esport Educació amb el lleure i Desenvolupar la dimensió educativa activitats de participació social. de l’esport i protegir la funció social. SESSIÓ 6: - LEC: + important. Principis equitatit, principis de la educacio, amb quin objectiu es crea la LEC 3: + alumnes secundaris FP. Llengues. - LOMLOE: Context on surt, actual. 1ers diapos. Equittat, iigualtat genre, ODS, - LEC: Llei autonomica aprovada pel Parlament de Catalunya, 2009. QUÈ VOL AQUESTA LLEI? 1. Necessitat de millorar l’èxit escolar de l’ensenyament obligatori. 2. Incrementar les taxes d’estudiants d’educació post obligatòria (FP o Batxillerat) 3. Incrementar el nombre de titulats en educació post obligatòria PRINCIPIS DE LA LLEI 1. EQUITAT I EXCEL·LÈNCIA Equitat: Igualtat d’oportunitats d’accés i de promoció Excel·lència: Qualitat del sistema educatiu L’equitat i l’excel·lència són els principis bàsics que garanteixen la llibertat, l’esforç i la convivència com a eixos bàsics de la ciutadania catalana 2. CULTURA COMUNA: Assoliment de la cohesió social i la identitat compartida. Cohesió social: L’escola ha transmetre uns principis cívics comuns. Identitat compartida: Llengua i cultura catalana com a eixos d’aquesta identitat. RAONS PER UNA LLEI Les necessitats i perspectives de futur no són les mateixes que fa 10 anys Canvis Socials - Canvis demogràfics Repunt de natalitat Arribada de nouvinguts Canvis Econòmics i de la Societat del coneixement Impacte canvis tecnològics Globalització Nova Economia Per primera vegada la Generalitat pot desplegar per llei un model educatiu propi. LOMLOE: 2020 Legislació vigent a l’Estat Espanyol. Es impulsada per PSOE y Unidas Podemos Es fa perquè els sistemes d'educació i formació s'han d'adequar a les expectatives que s'hi dipositen a cada moment històric.  SESSIÓ 7: INDICADORS PER AVALUAR LA QUALITAT DEL SISTEMA EDUCATIU 1. Puntuacions proves PISA i IDH 2. Taxa d’alfabetització: 3. Accés educació 4. Inversió en educació 5. Qualitat professors 6. Taxa d’abandonament escolar 7. Resultat a llarg termini: Taxa d’ocupabilitat dels graduats. 8. Satisfacció alumnat i famílies INFORME PISA ★ Estudi internacional realitzat per l’OCDE ★ Fi: Avaluar les habilitats i coneixements dels estudiants de diversos països en mates, ciències i lectura. ★ Visió comparativa de l’educació en diferents països i regions per identificar tendències i factors que poden contribuir a millorar els sistemes educatius. ★ És cada 3 anys ★ Participants: 15 anys ( 3r o 4t ESO) ★ Dissenyades per evaluar: - Coneixement academic - Capacitat per aplicar el coneixement en situacions reals - Habilitat per resoldre problemes complexos ★ Centra en la comprensió i aplicació dels coneixements i NO en memorització  ★ També recopilen dades demogràfiques i contextuals de cada país, que permet analitzar els factors que influeixen en el rendiment educatiu, entorn socio€, educació de les famílies, polítiques educatives… ★ PISA no declara explícitament quin és el millor o pitjor sistema educatiu INFORME TALIS ★ Estudi internacional realitzat per l’OCDE ★ Primer estudi que dóna veu als docents i equips directius. ★ Fi: Avaluar les condicions laborals dels docents i la seva pràctica educativa a nivell internacional per comprendre millor les dinàmiques de l’educació i com millorar. ★ Cada 5 anys ★ Gràcies a aquests qüestionaris fets a docents s'obté informació com: - L'establiment i suport d'un lideratge escolar eficaç i compartit. - Oportunitats dels docents per rebre una formació inicial i contínua de qualitat, entesa com una carrera professional. - Percepció de la societat sobre els docents. - Processos d'avaluació interns i externs. - Diferents tipus de pràctiques docents. - Satisfacció i clima escolar en els centres. INFORME PISA INFORME TALIS Cada 3 anys Cada 5 anys Estudi internacional fet per l’OCDE Estudi internacional fet per l’OCDE Participants: 15 anys ( 3r o 4t ESO) Qüestionari per a docents Fi: Avaluar les habilitats i coneixements dels Fi: Avaluar condicions dels docents i la seva estudiants de diversos països en mates, pràctica educativa a nivell internacional per ciències i lectura. comprendre millor les dinàmiques de l’educació i com millorar. Dissenyades per avaluar: A través qüestionari, s’obté info: Coneixement academic -Establiment i suport d'un lideratge escolar Capacitat per aplicar el coneixement en eficaç i compartit. situacions reals -Oportunitats dels docents per rebre formació Habilitat per resoldre problemes complexos inicial i contínua de qualitat, entesa com una  carrera professional. -Percepció de la societat sobre els docents. (PISA no declara explícitament quin és el millor -Processos d'avaluació interns i externs. o pitjor sistema educatiu) -Diferents tipus de pràctiques docents. -Satisfacció i clima escolar en els centres. Visió comparativa de l’educació en diferents països i regions per identificar tendències i factors q poden ajudar a millorar els sistemes. Centra en la comprensió i aplicació dels coneixements i NO en memorització