Repas_Tema 6.docx
Document Details
Uploaded by ClearerDeStijl
UAB
Tags
Related
- Managing the Successful School Library - Ch. 1.pdf
- Naval Air Systems Command Technical Publications Library Management Program PDF
- NAVAIR 00-25-100 PDF Technical Publications Library Management Program (01 April 2022 )
- Inhalte der Abschlussprüfung 11/2024 Fachangestellte für Medien- und Informationsdienste PDF
- Library and Information Science XII 2018-19 PDF
- Diploma in Information Technology Assignment - Enhancing Productivity PDF
Full Transcript
Antecedents =========== 1998-2010 Pla de Biblioteques de Barcelona: Les biblioteques del segle xxi, de la informació al coneixement ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- Aquest pla tenia com a repte principal: - Ampliar la xa...
Antecedents =========== 1998-2010 Pla de Biblioteques de Barcelona: Les biblioteques del segle xxi, de la informació al coneixement ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- Aquest pla tenia com a repte principal: - Ampliar la xarxa de biblioteques públiques: 18 - Renovar el model de gestió - Adequant-lo als estàndards internacionals - Garantir l'accés al coneixement - Promoure la formació de la ciutadania - Portant-lo al context tecnològic 10 de gener de 2001 es va crear el Consorci de Biblioteques de Barcelona amb l'objectiu de vetllar pel desplegament d'aquest pla 1998-2010, i la gestió de les biblioteques públiques de la ciutat. 2010 Barcelona tenia 36 biblioteques públiques en funcionament - Equip de 348 persones - Superfície de 50.000 m2 - Obertura de 1.600 hores - Col·lecció amb una mitjana de 1,2 volums per habitant - Catàleg unificat d'activitats culturals i serveis - WiFi i formació digital Biblioteques de Barcelona, 10 anys +: nous reptes, noves oportunitats --------------------------------------------------------------------- El 4 de febrer de 2011 es va presentar el document que feia una reflexió sobre les fites aconseguides, i una reflexió per identificar com donar resposta a una nova realitat social. - Diversitat cultural de la ciutat - Expansió de la cultura digital a la nostra quotidianitat - Multiplicitat d'interessos i inquietuds Sense defugir els valors bàsics de la biblioteca facilitant la igualtat en les oportunitats d'accés a la informació i democratitzant l'accés al coneixement. La necessitat d'implicar la ciutadania en el disseny, la concepció i la reprogramació de les biblioteques: pensar més en les persones que usen les biblioteques que en les col·leccions. Treballar per minimitzar els riscos d'exclusió social, incentivar l'exercici democràtic i l'acció social. ### Les línies de treball que es van marcar són: 1. Promoció de la lectura: objectiu central i diferencial de la Biblioteca Pública 2. Generació de continguts en l'entorn digital 3. Participar en polítiques de cohesió social 4. Apostar per l'accessibilitat global 5. Resposta a la diversitat social i cultural 6. Conèixer millor als usuaris 7. Acció a partir de la cooperació i la participació 8. Adequació dels perfils professionals 9. Valors centrals: Proximitat i Sostenibilitat 10. Desplegament de la xarxa territorial del CCB el 2020 11. Construcció del servei amb mirada metropolitana 12. Vinculació de la Biblioteca Central Urbana de Barcelona (Biblioteca Pública de l'Estat) a la xarxa de la ciutat. ### Fites aconseguides #### Col·lecció - Actualització de la col·lecció - revisió i racionalització del fons mitjançant criteris tècnics - adequació del fons a les necessitats de la ciutadania - 2012 Inauguració de la Biblioteca Camp de l'Arpa on s'introdueix la radiofreqüència i l'autopréstec - 2015 eBiblio, Biblioteca Digital de Catalunya entra en funcionament - Préstec de llibres electrònics - Accés a audiovisuals: musica, audiollibres i cinema - Projecte de - Ministeri de Cultura - Generalitat de Catalunya - Diputació de Barcelona - Consorci de Biblioteques de Barcelona - Evolució de la ràtio de volums per habitant: - De 0,3 al 1998, al 1,4 al 2021, el màxim va arribar al 2018 amb 1,6 - Evolució de documents prestats per habitant: - De 0,5 al 1998, a 2 en 2021, el màxim va ser al 2011 amb 2,8 ### Programes i activitats #### Promoció de la lectura - 2011 Bibarnabloc: recomanacions i guies de lectura escrit pel personal de les biblioteques. Premi 2011 al millor blog corporatiu dels Premis Blog Catalunya - 2018 Velocirepte: joc de lectura anual amb l'objectiu d'ampliar la comunitat lectora - Ampliació de l'oferta dels Clubs de Lectura - De 624 sessions al 2010, a les 1.184 del 2021 - Clubs especialitzats: vinculats a les especialitzacions de les biblios - Clubs infantils i juvenils: amb la col·laboració dels centres educatius - 2020 Clubs virtuals: préstec de llibres electrònics i sessions amb Tellfy - 2013 *Pautes per a l'organització de visites escolars*: tant per primària com per secundària. Establir un programa de visites segons el nivell - Cessió de les Maletes temàtiques: lots de llibres per treballar el currículum escolar - Clubs de lectura als centres educatius - Activitats de compressió lectora #### Comunicació - Preservació digital de continguts efímers: canals en xarxes socials com Youtube que van formant un repositori de continguts accessibles i obert a tothom - Impulsar la comunicació de l'activitat en l'entorn digital per acostar la informació als diferents públics: Instagram, Twitter, Facebook i Youtube ### Alfabetització digital - Programa de col·laboració amb Barcelona Activa per oferir formació TIC i trencar amb la bretxa digital - Centre de proves ACTIC - Connexió wifi a totes les biblioteques ### Cooperació amb institucions - Xarxa de refugis climàtics, Ajuntament de Barcelona - 2009: Programa *A l'estiu, Barcelona t'acull* de l'Ajuntament de Barcelona - 2015: Barcelona, Ciutat Literària per la Unesco ### Creixement de la xarxa Inauguració de 8 biblioteques noves, 4 van ser en entorns nous, i 4 més van ser substitucions d'equipaments antics. 2011 Vallcarca i els Penitents, districte de Gràcia: nova 2011 Vilapicina i la Torre Llobeta, districte de Nou Barris: trasllat Torre Llobeta 2011 Esquerra de l'Eixample, districte Eixample: trasllat Lola Anglada 2012 Trinitat Vella, districte de Sant Andreu: nova 2012 Camp de l'Arpa, districte de Sant Martí: trasllat Garcilaso 2013 El Clot, districte de Sant Martí: nova 2014 Sant Gervasi, districte Sarrià-Sant Gervasi: nova 2018 Montserrat Abelló, districte Les Corts: trasllat Can Rosés 2020-2022: Covid-19 i resiliència --------------------------------- Des del confinament, en el que es van tancar totes les biblioteques i el progressiu retorn a la normalitat van augmentar les activitats i tallers en remot: - Clubs de lectura virtuals - Lectures a cau d'orella - Préstec a domicili - Augment exponencial de l'accés a eBiblio - Dotació especial per l'adquisició i actualització del fons bibliogràfic - Augment de l'oferta d'activitats culturals i formatives a l'estiu adreçades a col·lectius específics Actualment a les biblioteques de Barcelona treballen 434 persones, 25 de les quals han estat incorporades en els darrers 3 anys i s'han assignat 1.166.000€ per a grans actuacions de manteniment correctiu d'edificis i adequació i millora d'espais, a banda de la inversió de nous equipaments. **2021 Programa d'Acció Lectora** de la ciutat de Barcelona. El CBB en va assumir la gestió, en coordinació amb l'ICUB, i amb la col·laboració amb l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona i el Consorci d'Educació de Barcelona, amb projectes de promoció de la lectura: - als centres escolars de tots els nivells - formació al llarg de la vida - entorns no convencionals: hospitals, parcs, presons,\... **2022 Inauguració de la Biblioteca Gabriel Garcia Márquez**, biblioteca de Districte de Sant Martí. Ocupa un edifici de més 3.318 m2, construït majoritàriament en fusta, inclou serveis innovadors com una ràdio comunitària i espai de cuina. Ha guanyat els premis: - 2022 Premi ciutat de Barcelona d'arquitectura - 2023 Premi IFLA a la millor biblioteca del món Nous projectes -------------- Actualment s'està treballant en nous projectes per l'ampliació de la xarxa. La previsió es que al 2030 es compti amb 45 biblioteques públiques. Esta previst la construcció de **[5 biblioteques noves]**: - Sarrià-JV Foix: proximitat, inauguració al 2025 - Prosperitat-Ideal Plàstica Flor: Biblioteca de Districte de Nou Barris, 2023-2027 - La Marina del Prat Vermell: proximitat, Sants Montjuïc, 2027-2031 - Sant Gervasi Sud: proximitat, 2027-2031 - Biblioteca Pública de l'Estat-Biblioteca Central de Barcelona 2027-2031 **[Trasllat o ampliacions de 8 biblioteques]**: - Gòtic: trasllat a l'edifici del Borsí, 2032-2027 - Joan Miró: adequació de l'entorn, 2023-2027 - Poble-sec: trasllat a l'edifici Casa de la Premsa o ampliació, 2023-2027 - Collserola: ampliació al mateix recinte, 2023-2027 - Ramon d'Alòs-Moner: trasllat a un nou edifici, 2023-2027 - Sant Pau Santa Creu: ampliació al recinte històric, Biblioteca de Districte de Gòtic - Sofia Barat: trasllat a nou equipament, 2027-2031 - Vapor Vell: trasllat a un nou equipament, 2027-2031 Pla Director 2030 ================= Dret a la lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària. S'emmarca en el Pla de drets culturals de Barcelona, sota el títol Fem Cultura, desplega l'estratègia per situar els drets culturals com drets fonamentals de primer ordre de cara a reforçar la vida democràtica de la ciutat. La novena mesura que es recull és aquest Pla Director. Missió ------ Impulsar les biblioteques de Barcelona com a principal servei cultural de proximitat de promoció de la lectura i del coneixement, tot garantint el dret d'accés a la informació i l'ús de les tecnologies, donant suport a la informació contínua al llarg de la vida i possibilitant la cohesió social i el desenvolupament de les persones amb igualtat d'oportunitats a través de la participació i de les pràctiques culturals i creatives. Objectius --------- Les biblioteques públiques són espais de vincle entre l'acció cultural i àmbits com l'educació, la sostenibilitat, la ciència, la transversalitat de gènere, la interculturalitat, la innovació i la tecnologia. Són espais d'inspiració i descoberta, que garanteixen l'accés a la informació i la cultura. Espais de creació i aprenentatge al llarg de la vida. I, són espais de sociabilitat i cohesió social. Promoure una ciutadania més informada, culta, autònoma i crítica. Equipaments culturals de proximitat que ofereixen un servei legalment preceptiu: és obligatori prestar aquest servei pels ajuntaments que són els competents i en tenen la responsabilitat directa sobre la qualitat del mateix. El desafiament de l'Administració és consolidar un model de servei de biblioteca en constant transformació, marcat per l'ús de la tecnologia, que ha provocat un canvi per un consum de la cultura en diferit i de manera individual, en detriment de activitats col·lectives. Encara que aquesta tecnologia també ha facilitat l'accés immediat a la informació, la multiplicitat d'interessos i la diversitat cultural. Això provoca una societat més exigent, que demana nous serveis públics, perquè assumeixen que la informació i la cultura són drets essencials de les persones lliures. Les biblioteques són espais no excloents, llocs segurs de foment de la diversitat, on la comunitat participa de manera racional i conscient en la construcció d'una societat i una ciutadania democràtiques. Fites principals: - Mantenir i ampliar el treball coordinat i cooperatiu amb la resta d'agents presents a la ciutat, i obrir-se a noves col·laboracions. - Incorporar a la ciutadania amb agent actiu en aquest desenvolupament, posant a la seva disposició espais per a la participació Fites a llarg termini - Nou model de servei de biblioteca pública a la ciutat a la propera dècada mes flexible i obert, segons els reptes socials i educatius. - Reptes del desplegament de la xarxa i la programació operativa. Aquestes accions s'han de dotar pressupostàriament, i s'han de dur a terme amb la resta d'agents de l'entorn. Línies d'acció -------------- Per tal d'elaborar el pla es van crear 4 grups de treball que van treballar cada una de les línies que el componen: Línia 1. Dret d'accés a la informació i a la generació de coneixement Línia 2. Dret a la lectura, a l'escriptura i a l'expressió oral Línia 3. Dret a l'educació, a la formació contínua i a l'alfabetització cultural. Dret a la participació artística Línia 4. Dret d'equitat en l'accés a la cultura i el coneixement i en la participació cultural Cada àmbit esta alienat amb el Pla de drets culturals de l'Ajuntament. ### Línia 1. Dret d'accés a la informació i a la generació de coneixement Segons el manifest IFLA 2022: *la participació constructiva i el desenvolupament de la democràcia depèn d'una educació satisfactòria, així com de l'accés lliure i il·luminat al coneixement, el pensament, la cultura i la informació.* 1. ***Les biblioteques tenen un paper clau a l'hora d'assegurar que la informació i el coneixement siguin plenament oberts i accessibles en tot moment i arreu, sense exclusions*** 1. Promoure els objectius transversals que es defineixen en els plans i les mesures municipals i metropolitanes 2. Enfortir la capacitat prescriptora del conjunt de professionals de les biblioteques 3. Impulsar una plataforma virtual transmèdia 4. Enfortir l'estratègia de les biblioteques pel que fa a la comunicació al web i a les xarxes socials, reforçant l'accessibilitat i promovent la participació digital de la ciutadania. 2. ***Les biblioteques han de fer visible que el dret a la connectivitat no està reconegut i que està encara limitat per factors polítics, socials i territorials.*** 5. Assumir un rol actiu en la demanda del reconeixement del dret a la connectivitat en totes les seves vessants. 6. Liderar l'alfabetització digital a la ciutat. 7. Promoure l'alfabetització digital de les franges d'edat més vulnerables, especialment la infància, la joventut i la gent gran, i entre les persones en situació de vulnerabilitat per situació de gènere o factors socials o econòmics. 3. ***Les biblioteques són clau per fer front a la manipulació de la informació i la seva difusió sense contrast, rigor ni privacitat*** 8. Mantenir una col·lecció documental que transmeti valors de solvència, fiabilitat i contrast, diversitat, rigor i qualitat: Nova política de col·lecció 9. Biblioteca com a capçalera de referència per a la creació i difusió d'informació fiable i veraç, especialment a internet. Enfortir els projectes de formació i divulgació tecnocientífica per fer front a les fake news i la desinformació 10. Establir un programa de col·laboració amb el sistema educatiu per formar persones lectores crítiques i fer front a la manipulació de la informació. Crear projectes d'alfabetització mediàtica i informacional. 4. ***Les biblioteques poden contribuir a situar el capital humà al nucli de l'acció pública, tot impulsant la connexió entre el teixit productiu i els centres de coneixement*** 11. Programa d'espais d'aprenentatge basat en l'experiència i a través de la pràctica per al rearmament intel·lectual de les persones 12. Promoure l'adquisició de coneixement científic i humanístic a través d'accions formatives, com el programa BiblioLab, i la vinculació amb projectes de reindustrialització de la ciutat. Reforçar el treball amb els ateneus de fabricació. 13. Impulsar la col·laboració amb el teixit empresarial i cooperatiu, i també amb l'àmbit acadèmic i científic pel desenvolupament de projectes d'innovació i millora amb retorn social al territori. 5. ***Les biblioteques poden ser un node fonamental de la xarxa d'agents de coneixement que treballen per fomentar la innovació.*** 14. ***Programa d'innovació oberta, social i ciutadana per a la cocreació de coneixement. Repositori del coneixement generat i difusió amb llicència Creative Commons.*** 15. ***Programa de sostenibilitat de les biblioteques en el consum de recursos i en la utilització dels equipaments. Mantenir el vincle amb la programació cultural científica i de difusió de coneixement que es fa a la ciutat. Actuacions en els edificis per tal d'ampliar el nombre de biblioteques amb certificació d'eficiència energètica.*** 16. ***Promoure els espais compartits d'aprenentatge, innovació i millora en el marc del treball de l'equip humà de les biblioteques. Establir aliances amb agents externs.*** 17. ***Accés autònom a espais de les biblioteques fora dels horaris habituals d'obertura*** 18. ***Programa d'avaluació de les innovacions introduïdes*** 6. ***La futura Biblioteca Central de Barcelona / Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona com a referent en l'experimentació, la formació i la capacitació digital, la cultura, la lectura i el sector del llibre, i la innovació tecnològica, educativa i social.*** ### Línia 2. Dret a la lectura, a l'escriptura i la l'expressió oral ***Aprendre a pensar de manera crítica i lliure, implica formar-se en la lectura, l'escriptura i l'expressió oral.*** ***2.1. Reforçar la relació entre lectura i escriptura per garantir el dret a expressar-se des de la xarxa de Biblioteques de Barcelona*** El programa *Municipi Lector* era un exemple de d'iniciativa que ensenyava la importància de la lectura a les famílies des dels municipis. 2.1.1. Ampliar el Programa d'Acció Lectora de la ciutat de Barcelona, d'acord amb l'ICUB. Involucra a tots els agents relacionats amb la lectura 2.1.2. General espais d'escriptura. Transformar-la en una comunitat escriptora: recuperar programes com *Què llegeixes?, Espais d'orgull lector*. Reforçar el *Bibarnabloc* i obrir Tallers d'escriptura. 2.1.3. Millorar l'estratègia comunicativa de les activitats, els projectes i els serveis 2.2. Generar continguts a escala local és clar per lluitar contra l'economia de dades. Promoure la creació de continguts des de les biblioteques per contrarestar els d'altres agents majoritaris. 2.2.1. Generar projectes en els quals els usuaris participin en la creació i cocreació de continguts en diferents formats. ***2.3. Aprofundir en el marc conceptual del cànon literari per tal de poder transformar les experiències lectores de cada persona, garantint que s'arribi a tothom.*** Cal anar més enllà d'un cànon determinat, hi ha diverses excel·lències. 2.3.1. Obrir un espai interdisciplinari intern de discussió del paper de les biblioteques en relació amb el cànon. 2.3.2. Transformar la lectura literària, compaginant la diversitat textual, literària, cultural i lingüística per construir comunitats lectores. ***2.4. L'acció amb les famílies és clau per evitar reproduir les desigualtats*** 2.4.1. Ampliar la formació de persones adultes més enllà dels llibres ***2.5. El treball permeable i cooperatiu de la xarxa de Biblioteques de Barcelona amb els agents educatius i de recerca és essencial per afrontar els reptes actuals.*** 2.5.1. Esdevenir un pol d'atracció per a les polítiques públiques de foment de la lectura, visibilitzant i potenciant el rol del personal professional de la biblioteca en el mediació i l'especialització. 2.5.2. Garantir l'accés a la cultura, amb l'objectiu de consolidar una societat de persones que exerceixin activament la capacitat de discernir. ***2.6. Adequar els perfils professionals de les biblioteques perquè esdevinguin veritables dinamitzadors de comunitats lectores al llarg de la vida.*** Reforçar als perfils en educació social, amb altres de dinamització social, acompanyament lector que donin suport a la lectura crítica, l'escriptura i l'expressió oral. 2.6.1. Formar l'equip de biblioteques i adequar-los a les demandes actuals. Cal una revisió de llocs de treball i dels perfils que formen els equips en un sentit ampli: llocs de treball, competències, condicions de treball, diversitat cultural, coneixements,\... ### **Línia 3. Dret a l'educació, a la formació contínua i a l'alfabetització cultural. Dret a la participació artística** Servei de suport a l'aprenentatge al llarg de la vida en xarxa amb l'entorn i la comunitat educativa. ***3.1. Transformació del vincle entre el sistema educatiu i la xarxa de biblioteques per reforçar Barcelona com a ciutat educadora.*** 3.1.1. Posicionar la biblioteca com el node educatiu de referència després de l'etapa obligatòria i reforçar la seva presència en l'espai no formal i forma de l'horari lectiu. Ampliar perfils professionals en l'àmbit de la pedagogia. Obrir espais formals de trobada d'equipaments culturals amb els centres educatius per definir projectes comuns. 3.1.2. Impulsar el programa de promoció lectora en la primera infància i en el si de les famílies, conjuntament amb les escoles bressol municipals i altres agents. 3.1.3. Definir un programa estructural de promoció lectora conjuntament amb els centres educatius. Impulsar amb el Consorci d'Educació de Barcelona les plans educatius i de formació de cada biblioteca-centre educatiu. 3.1.4. Programa de suport a les biblioteques escolars. 3.1.5. Obrir espais de treball bidireccionals amb infants i joves. ***3.2. L'ecosistema educatiu és un element cabdal per abordar els reptes dels processos d'aprenentatge a la ciutat.*** 3.2.1. Posicionar la biblioteca com a equipament per a l'aprenentatge al llarg de la vida, en xarxa amb l'entorn i la comunitat educativa. 3.2.2. Definir projectes culturals de xarxa i territori, treballant amb els agents existents i amb d'altres per tenir en compte les necessitats de la comunitat i el territori. 3.3.3. Obrir un espai d'autoaprenentatge, reforçant les accions i els projectes per a l'autoformació ***3.3. La incorporació de les emocions i la seva gestió són claus per impulsar la dimensió educativa de les biblioteques.*** Si des de Biblioteques es vol contribuir a l'educació de persones conscients dels reptes socials actuals, no només calen eines intel·lectuals i cognitives, sinó també eines del sentiment i directives. 3.3.1. Organitzat el coneixement adquirit i reforçar els projectes que ja s'estan fent en aquest àmbit. Incorporar les emocions en cada proposta que es desenvolupi. Crear espais sensorials d'aprenentatge, com a Bon Pastor i Gabriel Garcia Márquez. 3.3.2. Definir un programa de formació per a l'equip de Biblioteques en relació amb el reforç dels vincles i el desenvolupament d'accions amb un component emocional. ***3.4. La participació activa és bàsica perquè els equipaments culturals de Barcelona esdevinguin espais de trobada vivencial.*** Projectes que connecten cultura i educació i que posen en valor processos pràctics i d'acció, deixant enrere el mer traspàs d'informació. 3.4.1. Definir un programa de processos culturals comunitaris, afavorint la participació directa de la ciutadania 3.4.2. Desenvolupar un projecte de reforma dels espais, que es puguin definir espais de treball en grup i per a tasques en comú, on es pugui parlar i debatre. Sectoritzar els espais de les biblioteques d'acord amb els diferents usos. ***3.5. L'aliança entre cultura i educació és clau per a la construcció de subjectes autodeterminats i lliures.*** El vincle cultura-educació aporta aprenentatges significatius i vivencials: la memòria té un paper clau. 3.5.1. Reforçar els projectes de cultura-educació que ja s'estan portant a terme. Fomentar l'autogestió dels clubs i les tertúlies. 3.5.2. Obrir espais de reflexió entre els equips d'una biblioteca i entre la xarxa d'equipaments. ### **Línia 4. Dret d'equitat en l'accés a la cultura i al coneixement i en la participació cultural.** ***4.1. Conèixer, protegir i valorar els drets culturals de la ciutadania és una repte clau per avançar en la construcció d'unes biblioteques defensores dels drets humans*** 4.1.1. Compromís explícit, estratègic i programàtic de les biblioteques com a protectores i promotores dels drets culturals i els drets humans. 4.1.2. Desenvolupament del rol de la biblioteca pública com agent d'aprofundiment democràtic, dels valors de la democràcia i, en particular, de la democràcia cultural. 4.1.3. Facilitar les eines necessàries al personal de les biblioteques en l'àmbit dels drets culturals, l'equitat i les desigualtats, així com en la interculturatitat, els feminismes i el gènere, l'acció comunitària o la diversitat funcional. ***4.2. Les desigualtats en el dret a participar en la vida cultural són un repte central per a les biblioteques públiques*** 4.2.1. Programa de participació ciutadana a les biblioteques públiques per garantir l'equitat en el dret a participar en la vida cultural. 4.2.2. Reforç del carnet de biblioteques com a canar de participació en la vida cultural de la ciutat. 4.2.3. Programa d'intercanvi de coneixement i experiències amb biblioteques escolars, populars i comunitàries. 4.2.4. Programa d'avaluació de la participació en les biblioteques públiques. Sistematització de la informació disponible, per establir un sistema d'indicadors que permeti visualitzar la participació a les biblioteques de diferents col·lectius. ***4.3. La injustícia i la desigualtat també es manifesten en la manca de reconeixement i credibilitat de moltes veus i experiències personals i comunitàries.*** 4.3.1. Programa de foment dels espais d'expressió i deliberació de les persones i comunitats. Amb més èmfasi en aquelles més vulnerables i menys representades a les biblioteques. 4.3.2. Servei integral d'accés a la informació i de suport a la realització de tràmits i tasques administratives. 4.3.3. Revisió i adaptació de les infraestructures de les biblioteques seguint criteris d'accessibilitat, equitat i sostenibilitat. ***4.4. Manquen espais públics que vinculin persones i comunitats de manera inclusiva, segura i amb respecte a la diversitat.*** Evitar que les persones i les comunitats puguin sentir por i vergonya per apropar-se a les biblioteques, o que experimentin situacions d'abandonament. 4.4.1. Programa de dinamització de les relacions comunitàries que tingui en compte tant dintre de la biblioteca com al seu entorn. 4.4.2. Biblioteca agent comunitari. 4.4.3. Adopció de protocols per fer de les biblioteques espais segurs i lliures de tot tipus de violències 4.4.4. Assegurar que les biblioteques disposin d'espais de permanència. ***4.5. L'homogeneïtzació dels continguts culturals i la concentració de poder en determinats agents creadors posen en risc la diversitat.*** 4.5.1. Programa de reforç de la bibliodiversitat 4.5.2. Programa de promoció de la diversitat social i cultural del personal que treballa a les biblioteques.