Psicología Social I Notes PDF

Quadern-de-camp.pdf neuropsico Psicología Social I 1º Grado en Psicología Facultad de Psicología Universitat de València Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación d...

Quadern-de-camp.pdf neuropsico Psicología Social I 1º Grado en Psicología Facultad de Psicología Universitat de València Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 QUADERN DE CAMP Aluma: Maria Carcelén Esteve Curs: 1er, Grup VM Assignatura: Psicologia Social I Docent: Oto Luque Agues Data: 2023 - 2024 1 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Ìndex Introducció a l’assignatura i activitat grupal.................................................................4 TEMA 1: MARC CONCEPTUAL DE LA PSICOLOGIA SOCIAL 1. Definició de psicologia social............................................................................6 2. Principals antecedents històrics......................................................................11 3. Principals etapes històriques (segle XX)........................................................15 4. La constitució de les teories psicosocials al segle XX....................................19 - Orientació psicodinàmica..............................................................................19 - Teoria de camp.............................................................................................23 - Orientació cognitivista...................................................................................24 - Teoria de l’intercanvi social...........................................................................29 - Interaccionisme simbòlic...............................................................................30 TEMA 2: PROCESSOS D’INTERACCIÓ SOCIAL 1. La percepció social..........................................................................................34 1.1 Funció de la percepció social.....................................................................35 1.2 Dimensions de la percepció social............................................................35 1.3 Factors que influeixen en la percepció de persones.................................35 1.4 Percepció de persones vs. Percepció d'objectes......................................36 1.5 Formació d'impressions sobre els altres....................................................38 Pràctica 1: Fenomen de les primeres impressions..........................................40 2. L'atracció social...............................................................................................41 3. Atribució social................................................................................................42 3.1 Concepte d’atribució..................................................................................42 3.2 Atribució com a procés: Factors interessants.............................................42 3.3 Teories de l'atribució..................................................................................43 3.4 Principals funcions de l'atribució................................................................44 3.5 Errors atribucionals....................................................................................44 TEMA 3: ELS PREJUDICIS I ELS ESTEREOTIPS 1. Definició de prejudici.......................................................................................46 2. Origen dels prejudicis.....................................................................................46 3. Factors cognitius del prejudici.........................................................................47 4. Manteniment del prejudici...............................................................................47 5. Tècniques per a contrarestar els efectes dels prejudicis................................48 2 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 TEMA 4: LES ACTITUDS 1. L’estudi de les actituds....................................................................................50 2. Utilitat de les actituds......................................................................................50 3. Marc conceptual de les actituds......................................................................51 4. Component de les actituds.............................................................................52 5. Funcions de les actituds.................................................................................52 6. Conceptes afins..............................................................................................53 7. Formació de les actituds.................................................................................53 8. Condicions per a la formació d’actituds..........................................................54 9. Adquisició de les actituds................................................................................54 10. Canvi d’actituds processos de persuasió.......................................................55 10.1 Els processos de persuasió.....................................................................55 10.2 Elements rellevants en el canvi d’actituds...............................................56 10.3 Models teòrics interpretatius del procés de persuasió.............................57 TEMA 5: CULTURA I INFLUÈNCIA SOCIAL (CONFORMISME I INNOVACIÓ) 1. Normalització........................................................................................63 2. Cultura i normes socials.......................................................................63 3. Conformisme........................................................................................64 4. Obediència a l’autoritat.........................................................................65 5. Influència minoritària............................................................................66 6. Influències socials................................................................................67 Treball del llibre...............................................................................................70 Presentacions.................................................................................................84 Bibliografia....................................................................................................103 3 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Psicología Social I Banco de apuntes de la a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Introducció a l’assignatura i activitat grupal Les primeres classes s’han dedicat a conéixer de què va l’assignatura, comentant conceptes importants com la definició de cultura. Tot i que siga un concepte que potser "tothom conega", la realitat és que no és així. La cultura és el conjunt de coneixements i idees que són compartits per un grup de persones. A més, per trencar el gel, s’ha fet una activitat per parelles per tal de conéxer una mica a la resta de companys i, així mateix, explicar les diverses formes de treball en grup. És un exercici en el qual la classe es coneixia a través d'entrevistes entre una persona i altra, i seguidament, cada alumne era presentat en veu alta per la persona que l'havia entrevistat. D'aquesta manera, s'ha utilitzat l'anomenada "Tècnica Mirror" on et veus reflectit a través dels teus companys. Abans de comentar les diverses formes de treball en grup, és convenient saber què és un grup: És un conjunt de dues o més persones que es reuneixen per satisfer necessitats i arribar a objectius compartits per tots els participants d’aquest. Una vegada feta la pràctica i explicat el concepte de grup, s’han exposat les diverses formes de treball en grup: ➔ Dinàmiques de grup: En aquesta tècnica, es potència la llibertat de participació del grup, permetent que tots els participants actuen com creguen convenient i expressen la seua opinió. Com a conseqüència, les opinions d’aquests es poden veure influenciades per la resta fins al punt, d’arribar a canviar una postura que una persona tenia clara. ➔ Tècniques estructurals: Aquesta és la tècnica que s’ha utilitzat a l’activitat de classe, que al contrari de les dinàmiques de grups, no permet llibertat la d’expressió, sinó que hi ha una sèrie de pautes marcades i un temps determinat que s’han de seguir. Amb açò s’aconsegueix que les opinions i comportaments dels participants no es vegen influïts per la resta de companys. Posteriorment, mitjançant un breu reflexió, s’ha arribat a la conclusió que cap d’aquestes dues formes de treball de grup és millor que l’altra, tot depén del cas al qual es vaja a aplicar, en alguns u serà de major utilitat que l’altre. Per tant, és el nostre deure com a futurs psicòlegs ser capaços d’identificar quina d’aquestes tècniques és la més adequada segons el cas que s’estiga tractant. Opinió: M’ha semblat una classe prou amena i interessant a l’hora de presentar els diversos conceptes que es van a tractar al llarg de l'assignatura. Ha sigut com una mena de motivació per a veure d’una altra forma la psicologia social i així, començar amb molta força. 4 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Tema 1: Marc conceptual de la psicologia social 5 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Definició de psicologia social En aquestes classes s’ha plantejat una pregunta: Com podem definir el concepte de psicologia social? És un terme que presenta una ampla varietat de maneres de ser descrit. És important saber que es va constituir sobre la base d’altres disciplines, fonamentalment de la psicologia, sociologia, filosofia i antropologia. D’aquesta manera, pot ser definida per tres vies: La primera via és la fàctica, alguns autors assenyalen que la psicologia social és la disciplina estudiada pels psicòlegs socials, els quals tracten temes com el canvi d’actituds i de creences, els processos interpersonals i els grups reduïts. La segona via és la intencional, que explica la psicologia social com l’estudi científic de les dimensions socials del comportament de les persones i de les seues reaccions davant d'estímuls. Podent ser un estudi descriptiu que implica la formació de grups. La tercera via és la històrica, que s’ocupa de la trajectòria que ha seguit aquesta disciplina des de les seues arrels històriques i la seua tradició. Aquesta via serà explicada amb més detall més endavant. Dins de la via intencional, trobem diverses perspectives a partir de les quals es pot definir la psicologia social: 1 Individu-cèntrica (Psicologia social psicològica): se centra a estudiar les característiques de les persones tenint el compte al món que els envolta i d’aquesta manera entendre les raons de la seua conducta. Explica el comportament tenint com a focus la persona. Un exemple aportat a classe, seria com un conflicte familiar afecta una persona. 2 Socio-cèntrica (Psicologia social sociològica): és aquella que para la seua atenció en l’entorn per tractar d’entendre el perquè del comportament. 3 Interaccionista: és l'estudi de la interacció, és a dir, dels processos que no estan directament vinculats a un individu, sinó a la seua interacció amb uns altres. 4 Independentista: aquella que es considera que no pertany ni a la branca social ni a psicològica, tot i que està basada en ambdues, és una ciència individual que no forma part d’aquestes. A banda d’açò, hi ha dos tipus de definicions que cal comentar per tal de fer una bona classificació de les definicions que ens trobem: 6 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 1. Definició descriptiva: Aquella que tracta de fer una descripció de manera totalment objectiva, sense exposar cap classe d’opinió. 2. Definició intencional: Elabora una definició exposant les seues intencions, és a dir, mostrant com i de quina manera hauria de ser allò que defineix. Una vegada aclarit aquests conceptes, es pot començar a donar diverses definicions de la psicologia social. Com s’observarà a continuació, hi ha moltes formes de veure- la i no per això hi ha una forma més o menys correcta de descriure-la. Un autor rellevant, Floyd Henry Allport, descriu aquest concepte de la següent manera: “la psicologia social és una investigació de com influeix la presència real, imaginada o implícita dels altres en els pensaments, sentiments i conductes dels individus.” Es tracta d’una definició interaccionista descriptiva, ja que el seu objecte d’estudi és la influència que presenten les interaccions socials sobre l’individu. Un altre exemple seria McDougall, que exposa que la psicologia social és la ciència que estudia la conducta de l'individu en la mesura que aquesta és un estímul per a altres individus, o que és una reacció per a la seua conducta. Ha de mostrar com a partir dels pensaments dels individus es forma la consciència col·lectiva, i la influència d’aquesta consciència sobre cada persona. D’aquesta manera, es trobem davant d’una definició individu-cèntrica intencional perquè se centra s com els individus es troben influenciats pels altres. D’altra banda, Ross pensa que la psicologia social estudia els comportaments que es produeixen entre les persones a conseqüència de la seua associació. Per tant, intenta explicar les equivalències en els sentiments, les creences o els desitjos degudes a la interacció entre els humans. És una definició socio-cèntrica descriptiva perquè per a Ross és l’entorn el que marca els comportaments dels individus. Com a definició pròpia donaria la següent: Part de la psicologia que se centra a tractar de comprendre com tot allò que envolta a l’individu i en el qual aquest interactua, influeix en la seua conducta. Encara que haja aportat una definició d’aquest concepte, sembla complicat arribar a trobar aquella més exacta i que s’aproxime al que és de veritat la psicologia social, ja que hi ha moltes formes de veure les coses. Una vegada vists les diferents maneres de veure i definir la psicologia social, s'observa que també hi ha diferents plans de la realitat: 1. Pla real o objectiu: Aquest pla de la realitat és l'inqüestionable, el que és així per a tot aquell que puga percebre'l (les matemàtiques, estadística, etc.). 2. Pla simbòlic o implícit: és completament subjectiu i sorgeix de l'atribució de símbols o significats a objectes o situacions que, objectivament, no tenen cap 7 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 significat. És un pla molt utilitzat pels éssers humans i, sense ell, seríem incapaços de comprendre multitud de coses que han estat influïdes per la cultura en la qual vivim. Només tenen sentit dins d'un marc cultural. 3. Pla imaginari: aquest és un pla que solament la mateixa persona pot entendre i comprendre. És un pla important, ja que d'una manera o una altra, forma part de la nostra vida. Dins d’aquest trobem el concepte d’altricitat, que és la necessitat d’un altre. Per a poder comprendre millor aquests plans, Oto va esmentar diversos exemples en classe. En el cas del pla real o objectiu, va esmentar les característiques de la seua cadira a l'aula: és el model Hawaii, té una pota, mesura 1 metre d'alt, etc. Per al pla implícit, es va posar a ell mateix com a exemple, ja que per als alumnes simbolitza una autoritat. En el meu cas, tinc com a símbol d'Itàlia l'olor de lavanda. Finalment, en el pla imaginari, l'exemple utilitzat va ser el d'una anciana que en sentir-se molt sola, mantenia converses amb el seu ventilador, i un altre exemple seria el ratolí Pérez quan som xicotets. 8 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Principals antecedents històrics Primerament, abans de començar a parlar del sorgiment de la psicologia social al segle XX, cal tindre en compte tots els antecedents històrics. Filosofia grega i la construcció del pensament occidental Per una banda, trobem a Aristòtil amb una perspectiva individu- cèntrica, perquè exposa que els éssers humans són éssers gregaris i socials per naturalesa. D’aquesta manera, les persones busquen viure en societat i es guien per l’instint de ramat. Per una altra banda, Plató tenia una perspectiva socio-cèntrica, ja que considera que és una qüestió de NECESSITAT viure en societat per tal de garantir la supervivència. Tot i això, s'ha de pagar un preu seguint una sèrie de normes establertes, sí, per contra, aquestes no es compleixen, suposarà l'expulsió i el rebuig de la societat. D'aquesta manera es pot observar que Plató té una visió constructivista, és a dir, que la societat mitjançant les regles i les formes de comportament, construeix a les persones. En la seua obra «La República», apareix descrit quina seria l’estat ideal per a ell. Plató rebutja la idea principal de la democràcia atenesa, la qual diu que qualsevol persona és capaç d'ocupar tota mena de càrrecs sense una formació prèvia. És una cosa que fa perillar i atempta contra la pau i l'harmonia d'un govern. La justícia arriba a l'Estat quan les tres classes socials establertes exerceixen la seua funció assignada segons les seues capacitats i col·laboren entre elles per a arribar a un cert ordre. Per tant, igual que l'ànima, l'Estat està formada per tres parts, en el qual trobem a tres tipus de persones: Grup social Característiques Són fonamentals per a elaborar tot el necessari per a poder viure. En aquesta mena de persones predomina la temprança i a més Productors estan influenciades per la part apetitiva, en altres paraules, els desitjos primaris de l'ésser humà. Aquests són l'únic grup que té accés als diners, la família i la propietat privada. És el grup que mitjançant l'aprenentatge de la música i la Guardians gimnàstica, defensen al poble. Aquests, es caracteritzen per ser valents i es deixen dominar per la passió i sentiments, per la part irascible. 9 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 S'ocupen governar i mantenir l'ordre entre les altres classes socials Filòsofs i en ells predomina la raó i la saviesa. Aquests són triats entre els governants millors guardians i, posteriorment, són educats mitjançant la filosofia i les matemàtiques principalment. Contràriament a la visió d'Aristòtil i Plató de l'home en la societat, trobem la història del Pare Pere. El Pare Pere és un frare franciscà que viu en una cova de Montgó sense béns materials ni contacte amb altres persones. Va decidir no viure més en societat i va començar a viure una vida d'ermità i solitud, passant el temps caminant per la muntanya i pregant. Tanmateix, segons els punts de vista dels filòsofs, és difícil d'entendre com es podria viure sense el contacte social tan necessari per als éssers humans. Filosofia europea Com a gran autor en la filosofia europea trobem a Galileo Galilei, que afirmava que tots els fenòmens que ocorren a la natura es poden explicar mitjançant el llenguatge matemàtic. Entre les seues grans aportacions, a banda del mètode científic, trobem la demostració que el Sol és el centre del sistema solar i la Terra gira al voltant d’ell. Aquesta teoria va desarmar la geocentrista per a donar peu a la heliocentrista. Desgraciadament, aquest va ser el motiu de la seua mort, ja que la seua teoria no va ser acceptada ni recolzada. Segle XIX Després de comentar els antecedents filosòfics, es trobem al segle XIX, on es van fer molts avanços en la psicologia a causa de l’avanç en la cultura occidental: Naixement de la psicologia moderna amb Wilhelm Wundt: Wilhelm Wundt (fisiòleg, psicòleg experimental, metge i filòsof) va nàixer l’any 1832 a la localitat de Neckrau (Mannheim, Alemanya) i és conegut per ser el primer investigador a establir un laboratori de psicologia en 1879 en la Universitat de Leipzig, on va ensenyar i va desenvolupar les seues recerques. Wundt es va graduar en medicina i es va especialitzar en fisiologia, la qual cosa li va permetre estudiar aspectes com la consciència, la sensació i el sentiment. 10 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Aquest autor és considerat com el pare de la psicologia moderna, ja que va aconseguir fer una evolució de la psicologia clàssica transformant l'estudi dels comportaments humans a través de la filosofia. Va començar a preguntar-se el "com" més que el "per què" dels comportaments i reaccions i, en fer-ho, va concloure que per a trobar respostes havia de buscar el rigor científic i deixar de banda les especulacions. Va ser influenciat per l'empirisme, un corrent filosòfic que pretenia propagar el mètode experimental com a únic mètode necessari per a adquirir coneixement. Per tant, les seues innovacions també van anar acompanyades de la implementació del mètode experimental en la psicologia. El seu objectiu era estudiar els processos d'ordre superior de la ment, com el pensament i el llenguatge, per la qual cosa necessitava un nou enfocament. Així va sorgir el seu llibre «La psicologia dels pobles». És important destacar la rellevància d'aquesta obra, perquè a partir d’ací, s’adona que els pobles tenen característiques pròpies, i per tant l'objecte d’estudi no pot ser la persona sinó el poble. Per aquest motiu, es pot dir que la seua perspectiva és socio-cèntrica. Wundt va exposar que els processos superiors estaven compartits per la societat i cultura a la qual es pertany. Per aquest motiu, va estudiar diverses èpoques històriques del seu marc cultural a partir del llenguatge, costums i l’art, entre altres. No obstant això, el seu mètode d'estudi es basava en l'observació naturalista i el control de les condicions, i va descobrir que els processos socials no poden ser estudiats en un laboratori. Aparició de la sociologia amb Comte i Durkheim: Augusto Comte, nascut el 1798, va ser el pare del corrent positivista, que exposa que el coneixement prové del que és real i observable. Aquest fet suposa el trencament amb la filosofia Compte va defensar un enfocament científic que va proporcionar un marc per a l’estudi de la sociologia i la psicologia social. Va exposar una jerarquia de ciències, on la moral és la més important i seguidament a aquest trobem la sociologia, biologia Augusto Comte (inclosa la psicologia), la química, física, astronomia i matemàtiques. Quan més es descendeix en la jerarquia més exactes són les ciències, i quan s’ascen, més complexes són. 11 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Seguidament, trobem a Émile Durkheim, nascut el 1858 a França, és considerat un dels fundadors de la sociologia. No només va fundar el primer departament de sociologia a la Universitat de Burdeos, sinó també la primera revista dedicada a la sociologia. També va tindre un gran impacte en la psicologia social. Per a aquest autor, la sociologia era la ciència de la intuïció i defenia que la societat es comporta, pensa i actua de forma característica. La manera de pensar és conseqüència de l’experiència col·lectiva. Per tant, la seua recerca es va centrar en la societat i com els individus es veuen influenciats per les normes i valors de la societat on viuen. De fet, va ser el màxim exponent del funcionalisme estructuralista, una perspectiva que veu la societat com un sistema complex, on es treballa de forma conjunta per promoure l’harmonia social. Émie Durkheim Per una altra banda, va participar en la campanya de propaganda contra Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i va defensar l'educació laica. També va estudiar les diferents formes de pensament religiós dins del qual trobem el suïcidi, en uns països considerat pecat i en altres tot el contrari. Una de les seues obres més rellevants va ser «El suïcidi», on exposa que aquest és un fenomen social, no individual. A través de la seua investigació, Durkheim volia entendre com la societat influeix en el comportament individual i com el comportament individual influeix en la societat. Teoria de l’evolució de Darwin: Charles Darwin, nascut el 1809 a Anglaterra, va estudiar medicina en Edinburg i teologia en Cambridge, però el seu interés d’ambdós era estudiar la naturalesa. Per aquest autor l'evolució es basa en el fet que cada generació produeix més descendència de la que possiblement pot sobreviure, i aquells que sobreviuen són els més adaptats al seu ambient. D’exemple podem trobar algunes espècies d’insectes o peixos. A causa de la diversitat del medi, cada espècie s’adapte d’una manera o altra, de manera que aquesta evolució (canvis en el cos, resistència a insecticides, etc.) s’acumula de generació en generació. D’aquesta forma, es dona peu a la publicació de Origin of Species en 1859. En aquesta obra, Darwin explica com la variació aleatòria i selecció natural fan algunes espècies sobrevisquen i altres s’extingeixen. 12 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Per una altra banda, Darwin va escriure The Descent of Man el 18711, centrant-se en l’evolució humana. L’autor exposa que les persones provenien de formes menys organitzades, i compartien trets comuns (placer, dolor, instints d'autoconservació, atracció sexual i sentiments d'amor, por i curiositat). Per consegüent, les diferències entre persones i animals no són determinades pel gènere, sinó pel grau. Darwin va ser pioner en la psicologia comparada perquè va explicar que els instints humans i les habilitats mentals també es troben a altres espècies. Opinava que la ment era una funció del cervell i que tots dos estaven formats pels mecanismes de variació i selecció natural. Els canvis en l’estructura del cervell provoquen canvis funcionals en l'activitat mental que condueixen canvis estructurals. A classe també es va explicar l’evolució filogenètica i ontogenètica, conceptes que es van afegir posteriorment: Evolució filogenètica: evolució com a espècie on canvien els gens i les característiques de tots els individus. Darwin se centra en aquest, explicant com les espècies pateixen canvis físics i el com els humans han arribat a ser el que són avui dia. Evolució ontogenètica: procés evolutiu pel qual passa cada individu després d'haver estat concebut. En els humans hi ha canvis significatius, ja que les diferències entre un ésser humà nounat i un humà adult completament desenvolupat són prou grans. Els canvis ocorren en tots els nivells, fisiològics i psicològics. Per tant, són els canvis que produïts al llarg de tot el cicle vital. Respecte a l'ontogènia i la filogènia, Oto va comentar que normalment, en l’evolució humana primer va la infantesa, després adolescència/pubertat, a continuació adultesa i posteriorment vellesa. Tot i això, en les societats preindustrials es passava de la infantesa a l’adultesa, en quant el cas dels xiquets es feien adults quan eren capaços de treballar i les xiquetes quan per exemple ja tenen la menstruació. Més tard, un poc abans del segle XX, ja va començar a aparéixer el concepte de joventut. Actualment, en les societats europees una persona deixa de ser jove a partir dels 40 anys, i cada vegada el procés de jovenalització s’endarrereix més. 13 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Cerca sobre els bonobos: Una vegada explicats els conceptes rellevants en la Teoria de l'evolució de Darwin, és interessant parlar sobre els Bonobos, que són l'espècie de primat més semblant a l'home. Les seues societats són dirigides per les femelles, que són les que prenen les principals posicions del grup. A més, és una espècie que ha desenvolupat la capacitat de caminar dret. Aquest és l'únic primat que no mata, de fet, aquest resolen les tensions mitjançant el sexe. A més, són els únics que s'ajuden els uns als altres (com fan els humans). No són gens agressius en desconeguts sinó que són capaços d'interactuar amb ells. Per una altra banda, es contagien badalls entre ells, tant en desconeguts com en aquells que no coneixen, mostrant així un grau emocional i d'empatia amb els altres. 14 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Principals etapes històriques (Segle XX) Una vegada nomenats els precedents de la psicologia social, és moment de comentar el seu naixement i les principals etapes d’aquesta des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tot i això, és important destacar que aquestes etapes se centraran en Europa i Nord-amèrica, pel fet que la dictadura franquista va frenar el desenvolupament de la psicologia social a Espanya. Etapa 1 (1900-1930) El naixement de la psicologia social se situa en 1908, quan sorgeixen dos llibres amb el mateix títol Social Psycology, publicats de forma independent. Un està escrit per Edward Ross (sociòleg socio cèntric) i l’altre per William McDougall (psicòleg individu cèntric). La psicologia social en un principi, va estar enfocada en l’instintivisme, és a dir, que totes les conductes socials estan marcades i s’expliquen a través dels instints. William McDougall Els autors més importants en la psicologia social dels instints van ser Ross i McDougall. La diferència entre els dos és que són els pares de la psicologia social, però no tenen cap relació entre ells. Ross és un instintivista subjacent, ja que explica les manifestacions de la conducta col·lectiva a través de la imitació innata i la suggestió de l’home. McDougall, en canvi, és un instintivista més radical que considera que la psicologia social tracta de mostra com es forma la vida mental de les societats, que també influeix en cada individu. Edward Ross Tot i això, en 1919, Dunlap va exposar que la psicologia social dels instints es basava en la intencionalitat subjectiva. Com a conseqüència, aquesta va ser desprestigiada i neutralitzada, fent que la psicologia social «es va veure privada d’una base teòrica universalment acceptada». Per tant, com va exposar Munné, aquesta va ser la primera gran crisi de la psicologia social, que va produir la necessitat de trobar una nova base. En 1924 Floyd H. Allport publicà un manual de psicologia social, proporcionant una visió més moderna i aproximada a allò que s’estudia en l’actualitat. És un autor rellevant, no només per les seues teories, sinó per la introducció del mètode experimental i l’enfocament científic. Açò provoca que ja no es basen en els instints, sinó que aparega un nou concepte: actitud (es comença Floyd H. Allport 15 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 a utilitzar a finals dels anys 20). La psicologia social passa a estudiar temes vinculats en actituds, que és la intenció o predisposició a fer una acció. En aquell moment la psicologia social va tindre un gran creixement, sobretot als Estats Units, però va tindre una caiguda en la Gran Depressió del 29 (caiguda del mercat de valors de la borsa en els Estats Units). En conseqüència, es va produir una gran crisi social que canvia la visió de la realitat, fent que les teories anteriors deixen de ser vàlides. Etapa 2 (1930 – Segona Guerra Mundial) En l’època dels anys 30 estan marcats per la gran crisi econòmica i (la Gran Depressió del 29) i, com a conseqüència, es van produir tensions socials i econòmics que desembocaren en els totalitarismes com a Itàlia i Alemanya. De fet, entre 1939 i 1945, va esclatar la Segona Guerra Mundial. Per aquest motiu, molts autors es van refugiar en Amèrica, ja que la major part d’aquest període eren jueus o d’esquerres. En relació amb l’anterior nomenat, en aquest període Rensis Likert va desenvolupar en la dècada de 1932, l’anomenada Escala Likert. Servia per a tractar de comprendre la predeterminació d’una persona cap a un aspecte en concret. Aquesta tenia com a diferència de la resta que no limitava les seues respostes a «sí» o «no», sinó que qualificava si «estàs d’acord o no». Ací trobem, un exemple d’aquesta: També, una altra escala important elaborada en l’època va ser, l’Escala F dissenyada per Theodor Adorno. Aquesta mesura actituds i comportaments autoritaris, que es caracteritza per una falta de tolerància cap a les opinions i accions dels altres. A més, solen donar suport al poder i l'autoritat. Per una altra banda, una de les figures claus del moment és Kurt Lewin. És un autor que marca un abans i un després en la psicologia social, de fet, es parla d’època pre- lewiniana i post-lewiniana. Aplica el mètode experimental (no és el creador del mètode, però l’aplica). Va fer importants aportacions com la Teoria de camp i l’adaptació del mètode experimental. Etapa 3 (finals Segona Guerra Mundial - dècada 60) La Segona Guerra Mundial va comportar molts processos i canvis socials que van estimular la recerca científica i social en determinats aspectes i contextos. Temes com ara totalitarisme vs. Democràcia participativa, i molts altres assumptes que marcaren investigacions i teories que pretenien donar resposta a les necessitats, a les 16 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 preguntes i als problemes que van definir el període d'evolució i formació de la psicologia social. És un període d’expansió de la publicitat (comercial, política, etc.), de fet, molts llocs de treball de psicòlegs socials es desenvolupen en la publicitat, que va generar teories molt potents. Per tant, el psicòleg estudia processos socials aplicant mètodes experimentals. Per una altra banda, destaquen autors com Stanley Milgram, que en 1961 va portar a cap un experiment, Experiment de Milgram, per tal de veure fins a quin punt eren capaços les persones d’obeir ordres d’una autoritat (incloses aquelles ordres que superaven els límits ètics). En aquest experiment, el mestre (persona triada per a l'experiment) havia d'ensenyar paraules a un alumne (actor que "suposadament" rep descàrregues elèctriques), castigant-ho cada vegada que fallava amb descàrregues elèctriques, encara que a l'ésser una simulació mai es van aplicar. Per a donar realisme, es reproduïen sons de sofriment. El mestre rebia ordres persuasives per a continuar fins i tot si dubtava, i si preguntava qui era el responsable si li passava alguna cosa a l'alumne, l'experimentador s'atribuïa la responsabilitat. Com a conclusió, Milgram exposa qualsevol persona en determinades condicions seria capaç de matar i torturar obeint ordres d’una autoritat. Per tant, el fet rellevant no són les característiques de les persones, si no de la situació social en la qual es troben. També destaca Philip Zimbardo, en l’experiment de la Presó de Stanford, on també es va demostrar que a banda dels trets de les persones, el context en què es troben influeix en les seues conductes. A més a més, Solomon Asch, també va ser rellevant a l’hora de clarificar fins a quin punt la percepció individual era modificada per la pressió de grup. La pressió social acaba fent que la gent decidisca o diga coses que no comparteix per tal d’encaixar. En la dècada dels 60 es produeixen nombrosos moviments. Destaca el moviment anomenat «Maig del 68», protestes a París, França. Aquestes van ser protagonitzades per estudiants universitaris que estaven en contra del capitalisme, la societat de consum i la política del moment. En aquest moment, la visió de les coses comença a canviar i es comença a qüestionar tot. Entre alguns dels temes que entren en debat són: 1. Es qüestiona que tots els coneixements de psicologia, en estar basats en experiments de laboratori i situacions artificials, no es podien arribar a extraure bones conclusions. 17 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 2. Es qüestionen molts els abusos ètics, com en l’experiment de Milgram, i sobre allò que està bé i mal. 3. Tot allò que s’ha fet, quin sentit i utilitat té i de quina manera ajuda a millorar la societat. Etapa 4 (dècada 70 - actualitat) A partir de la dècada dels 70, es produeix un creixement exponencial de la psicologia social, ja que comencen a tindre lloc una gran quantitat de congressos on els professionals de la disciplina exposen els seus coneixements. Per una altra banda, també hi ha una ampla diversificació temàtica perquè hi ha moltes coses de les quals es poden parlar relacionades en la psicologia social (àmbit laboral, ambiental, de la salut, etc.). Açò porta a l’elaboració de múltiples teories i subdisciplines que poden arribar a ser molt diferents entre elles. També és rellevant destacar que aquesta comença a presentar un interés per la rellevància social, té com a objectius el benestar social i millorar la qualitat de vida de les persones. Millorar les condicions de vida de la gent. 18 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 La constitució de les teories psicosocials al segle XX A continuació, en compte de mirar la psicologia de forma longitudinal, es farà una mirada transversal mirant les teories clàssiques. ORIENTACIÓ PSICODINÀMICA Aquesta orientació conceptual dels processos psicosocials, es basa en la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud. Resulta característica d’alguns autors rellevants de la primera meitat del segle XX i determinades àrees geogràfiques (Rússia i Europa Oriental, França i Sud-amèrica, principalment). La perspectiva psicoanalítica de Sigmund Freud, exposa que el desenvolupament és conduït per forces inconscients. Aquesta perspectiva va aportar aspectes de gran rellevància com l’inconscient i la importància de la sexualitat. A més, també va expressar la importància que té la infantesa, que abans d’aquest autor, els infants eren un sector molt maltractat. Tot i això, hi ha certs problemes amb aquesta perspectiva perquè té un caràcter psicopatològic i, altre problema, Freud creia que les persones neixen amb impulsos biològics, presentant una naturalesa innatista (pulsional) i situant-se en uns paràmetres biologicistes. De fet, va proposar que la personalitat està conformada per tres parts: l'ello, el jo i el superjó. - L’ello opera segons el principi del plaer: l'impuls per a satisfer de manera immediata les seues necessitats i desitjos. - El jo, que representa la raó, opera segons el principi de realitat. L'objectiu del jo és trobar mitjans realistes de gratificar a l'ello, que siguen acceptables per al superjó. - El superjó abasta la consciència i incorpora en el sistema de valors el que la societat accepta i el que reprova. Gran part dels autors més importants, solien tindre com a característica general la combinació de la teoria psicoanalítica de Freud i la teoria de Marx. Formant així el Freudomarxisme. Erich Fromm Erich Fromm va nàixer en 1900 a Alemanya i va ser un important psicòleg social, psicoanalista i filòsof humanista. Tenia una perspectiva socio-cèntrica. 19 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Aquest autor tracta de realitzar una síntesi entre el pensament marxista i la psicoanàlisi, desenvolupant així el pensament freudomarxista. Representa l'anomenat moviment renovador dins la psicoanàlisi i preconitza un marxisme humanista. Va qüestionar el determinisme biològic de Freud, que considerava que les persones són qui són pels seus instints, i va donar suport al determinisme històric. Aquest planteja que el que és important per a saber qui és la persona, és la seua història i realitat social. Per tant, el factor determinant són les condicions socioeconòmiques. La família és el mitjà essencial gràcies al qual, la situació econòmica té un impacte en la formació de la psique de les persones. És per això que considera la família un "agent psíquic de la societat", reflex de les regles que funcionen en el context social (sistema). Per altra banda, el concepte de treball per a Fromm és l’expressió i la mostra de les facultats físiques i mentals de la persona. En el mapa següent es poden veure les diverses zones en les quals, la concepció del treball és diferent: Zona A → És una zona on treballen poc, però són molt productius. El treball és el seu sentit de viure, de fet, van treballar de gratis per intentar dur endavant el país. Són protestants i, per tant, no reconeixen el determinisme clàssic catòlic. Zona B → Consideren que treball és essencial per a la vida, però un segle arrere, per a ells treballar era una cosa molt relativa: per alguns era una cosa horrorosa i molt trista. Aquesta zona prové de la religió catòlica, on la concepció del treball era vista com un càstig per pecats, basat en Adan i Eva. Zona C → En aquesta zona estan els musulmans. Zona D → Ací trobem els subsaharians, que la seua religió és l’animista (que les coses, rius, pedres i natura entre altres, tenen ànima). En resum, la religió és un factor fonamental que influeix directament en la concepció del treball. Llibres rellevants: “L'art d'estimar”, “La por de la llibertat”, 20 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Wilhelm Reich Wilhelm Reich va nàixer a Galitzia (dins del territori d’Ucraïna, actualment no existeix) en 1897. Va estudiar medicina i en 1919 va començar a dedicar-se a la psicoanàlisi i abans d’acabar els estudis, va ser acceptat per Freud en el grup psicoanalític. Va ser un autor prohibit i polèmic durant un llarg període de temps, de fet, durant el franquisme, es cremaven els seus llibres. Es posiciona en una postura més radical, considerant que la psicoanàlisi és l'expressió de la presa de consciència de la repressió sexual per part de la societat. Per a ell, la subsistència de la teoria psicoanalítica depén del seu paper revolucionari com a element alterador de l'ordre burgés. Exposa que tota reglamentació moral, nega la sexualitat i oprimeix de les necessitats naturals. De fet, proposava que les dones i els xiquets eren els més afectats per aquesta opressió. Promou una revolució social que possibilite la satisfacció de les necessitats humanes sexuals com a màxima expressió de la llibertat. D’aquesta manera, 1931 funda en Berlín el moviment «Sex-pol» (sexe i política). És un moviment que se centra en una vida sexual saludable i una bona vida social. Per a ell una persona que no tinga una sexualitat saludable, no pot tindre una ment sana. D'altra banda, resulta interessant mencionar la teoria de l'orgó, que és una energia sexual que flueix (es pot mesurar, emmagatzemar, generar, etc.) i la seua repressió produeix infelicitat en les persones, i fins i tot alteracions psíquiques. A partir de 1947, la premsa britànica va organitzar una campanya de desprestigi contra les seues obres i teories i aquest i el seu equip van començar a ser investigats. Primerament, el van tancar en la presó de Danbury i posteriorment traslladat a Lewinsburg on va ser incapacitat i el seu títol de psiquiatre va ser inhabilitat. Finalment, va acabar morint en la presó. Llibres rellevants: “Psicologia de masses del feixisme”, “Escolta homenet”, “Sex-pol”, “Psicolanàlisi i la revolució sexual”. 21 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Herbert Marcuse Herbert Marcuse va ser un dels representants de l’escola de Frankfurt i és fonamentalment un analista de la societat des d'una perspectiva freudiana i marxista. És molt crític amb l'ordre social i critica a la unidimensionalitat de la gent com un element d'alienació (poca capacitat per a reconéixer a u mateix) social, per tant, parla dels processos socials sent un representant del freudomarxisme. Per a ell, les persones van en camí de fer-se més unidimensionals. - Home unidimensional: és aquella que té majoritàriament una dimensió que li ocupa tots els pensaments, i una xicoteta part és ocupada per altres aspectes. - Home multidimensional: és una persona psicològicament sana que presenta més d’una preocupació o inquietud. Llibres rellevants: “Psicoanàlisi i política”, “Eros i civilització”, “El home unidimensional” Pichon Riviere Va nàixer a Argentina en 1907 i va treballar i publicar moltes qüestions sobre dinàmica i tècniques de grup. Elaborà la teoria del vincle operatiu, on exposa que el «vincle» és la forma en la qual les persones es relacionen amb la resta, establint una relació entre ambdós. Aquesta marcarà la forma en la qual s’interactuarà: establir pautes de comunicació, conductes acceptables i adaptades al context del vincle. Aquest també inclou l’àmbit emocional, cognitiu i conductual, i és, a més, útil per a la supervivència i adaptació social. Els tres components fonamentals en els vincles són: El jo emissor. La persona amb qui es crea el vincle. L’ideal construït pel jo sobre la persona en la qual es crea el vincle i mostra com es relacionarà en aquest. Els vincles depenen, en gran manera, de la capacitat de comunicació de la persona, ja que a través d’aquesta es connecta amb els altres i aprenen de les conseqüències de les seues accions sobre la resta. 22 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 TEORIA DE CAMP Kurt Lewin Kurt Lewin va nàixer a Alemanya en 1890 i va ser psicòleg i filòsof. Va migrar als Estats Units perquè era jueu i d’esquerres, i allí va descobrir la psicologia social. Cal destacar que es parla de psicologia pre i post Lewiniana a causa de les seues rellevants aportacions a la psicologia, entre les quals podem destacar la creació de les dinàmiques de grup, la seua aportació a la Gestalt i la teoria de camp (elaborada mitjançant el mètode experimental). Aquest autor estudia i es forma en la perspectiva de la Gestalt que és una psicologia que té com a recurs la percepció. La persona organitza les seues percepcions com un tot i no només la suma de les seues parts. Un altre psicòleg de la Gestalt és Koffka, que exposa no es pot comprendre la conducta dels humans sense considerar els comportaments socials, perquè determinen la nostra percepció, motivació, etc. Aquesta perspectiva influeix a Lewin. La teoria de camp és independent de la Gestalt i sovint s'anomena i es tracta com una entitat separada per una bona raó. Per a Lewin, el comportament és en funció de l'individu i del seu ambient, tots dos són una sèrie de factors interdependents. Va anomenar aquest conjunt d'elements «espai vital de l'individu», que depén de la persona i del seu medi social que l'afecta. El concepte de camp inclou en la persona en conjunt i tots els elements del context. El camp seria la totalitat de fets coexistents i mútuament interdependents, amb la qual cosa supera una clàssica conceptualització fragmentada entre elements relatius a la persona i elements relatius a l'ambient. Lewin proposa una fórmula matemàtica: C = f (persona i el seu espai vital) Considera que la conducta és funció de la persona i del seu ambient o espai vital, sent ambdós, una constel·lació de factors interdependents. L’espai vital és allò que actua de forma immediata en l’individu i, per tant, és determinant i afecta. Les variables de camp o elements que el componen són: variables psicològiques (percepcions, els motius, etc.) i variables no psicològiques (socials, culturals, etc.). Per mesurar el valor dels elements que integren el camp, s'estableix el concepte de «valència», que representa el valor de determinats aspectes interns o externs del subjecte. 23 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9872956 Una altra teoria important de Lewin fou la metodologia interventiva, investigació anomenada «investigació-acció». Aquesta implica que l'observació i l'estudi de la realitat provoca canvis. És un concepte extret de la física quàntica. Per exe