Primers Videojocs PDF

ELS PRIMERS VIDEOJOCS PROFESSOR: ALBERT GARCÍA LÓPEZ “ L’acte de jugar es consubstancial a la cultura humana Johan Huizinga, Homo Ludens (1938) Des de fa mil·lennis que els jocs de taula han estat presents en la majoria de cultur...

ELS PRIMERS VIDEOJOCS PROFESSOR: ALBERT GARCÍA LÓPEZ “ L’acte de jugar es consubstancial a la cultura humana Johan Huizinga, Homo Ludens (1938) Des de fa mil·lennis que els jocs de taula han estat presents en la majoria de cultures i societats...  Manqala Senet s. XXX aC., Sumèria (Mesopotàmia) s. XXVII aC., Egipte Go Escacs s. IV aC., Xina s. VI dC., Índia  Dungeons & Dragons Joc de rol publicat l’any 1974 per Gary Gygax i Dave Arneson  Totes les manifestacions artístiques estan lligades al progrés social i tecnològic I què passa amb els videojocs? L’evolució del videojoc està més lligada al progrés tecnològic que qualsevol altre manifestació artística Tan pel que fa al disseny, a la distribució i al consum...  On neixen els primers videojocs? Fires Universitats (Entreteniment) (Ciències de la computació) A les fires… ELS PINBALL Els orígens del pinball es remunten a la França del segle XVIII, amb l’anomenat Bagatelle  Durant el segle XX, aquell joc evoluciona lligat a les fires, se li afegeix un tirador i es converteix en el que coneixem com a pinball Gottlieb Baffle Ball (1931)  Innovacions del pinball  1933 – Contact de Harry Williams El primer en utilitzar electricitat i mecanisme de falta ‘tilt’.  1936 – Bumper de Bally El primer amb ‘bumpers’ de puntuació.  1947 – Humpty Dumpty de Gottlieb Humpty Dumpty (1947) El primer en utilitzar ‘flippers’. Funcions del so en els pinballs  Durant els anys 30 els pinballs comencen a incorporar campanes i timbres.  El so i la música en un pinball compleix dues funcions:  Cridar l’atenció enmig del saló recreatiu.  Transmetre la sensació d’èxit (acumular punts).  Elements d’un pinball Tirador “Flippers” “Bumpers” Monedes Marcador de puntuació Pinball Hall of Fame a Las Vegas  Els primers ordinadors Il·lustració: Mattias Adolfsson Charles Babbage (1791-1871)  Matemàtic i inventor nascut a Londres i considerat el pare de l’ordinador.  A començaments del segle XIX va concebre la idea d’un dispositiu mecànic capaç de fer càlculs genèrics i emmagatzemar informació.  Màquina diferencial  Màquina analítica  Mai es van poder construir.  L’any 1991 al London Science Museum van construir la màquina diferencial de Babbage Ada Lovelace (1815-1852)  Matemàtica i escriptora nascuda a Londres i considerada la primera programadora de la Història.  Malgrat que els proto-ordinadors de Babbage no es van poder construir, va escriure un algoritme pensat per ser processat per la màquina analítica.  Les seves notes estan considerades com el primer programa d’ordinador. Herman Hollerith (1860-1929)  Considerat el primer informàtic gràcies a la seva màquina tabuladora.  Creada l’any 1890 per fer el cens als Estats Units, ja que accelerava molt el processament de la informació.  Funcionava amb targetes perforades.  És el primer que aconsegueix el tractament automàtic de la informació.  Va veure negoci i va fundar una companyia: International Business Machines Corporation, la futura IBM. Alan Turing (1912-1954)  El matemàtic britànic Alan Turing és considerat el pare de la informàtica moderna.  Fins l’arribada de Turing els “ordinadors” es dissenyaven per acomplir unes tasques molt específiques.  Durant la Segona Guerra Mundial dissenya un ordinador digital electrònic amb l’objectiu de desxifrar el codi alemany “Enigma” i ajudar al seu país a guanyar el conflicte.  L’anomenada “màquina de Turing”, el seu model computacional, esdevé la base teòrica pels ordinadors que es construirien a partir d’aquell moment. Ordinadors “famosos” de l’època ZUSE Z1 (1938)  L’ordinador Z1, creat per l’alemany Konrad Zuse l’any 1938, és el primer ordinador programable del món.  Era electromecànic, encara tenia parts analògiques.  Programable amb targetes perforades. ENIAC (1946)  El primer ordinador digital en la seva totalitat.  Fabricat per la Universitat de Pennsylvania (Estats Units) per calcular trajectòries balístiques.  Pesava 27 tones i ocupava 63 metres quadrats.  A les universitats... ELS PRIMERS VIDEOJOCS Bertie the Brain (1950) OXO (1952)  Creat per Alexander S. Douglas a la Universitat de Cambridge.  Primer joc d’ordinador que utilitzava una pantalla gràfica electrònica.  És el joc del tres en ratlla! També conegut com a Tic-tac-toe.  L’objectiu del joc era enfrontar l’home i la màquina.  El va programar en un ordinador EDSAC (Electronic Delay Storage Ordinador EDSAC (Universitat de Cambridge) Automatic Calculator).  S’interactuava amb un dial de telèfon antic.  Si tenim en compte que va ser el primer joc en oferir una resposta gràfica a través d’una pantalla digital podríem considerar-lo el primer videojoc de la història.  Ara bé, com que no tenia vídeo en moviment hi ha gent que no el considera el primer videojoc.  Hi ha emuladors d’EDSAC a internet que permeten jugar a l’OXO. PEL·LÍCULA RECOMANADA 👍👍 WarGames (Juegos de guerra) Any: 1983 Direcció: John Badham Fixeu-vos en: 👍👍  Les grans computadores  El saló arcade i els videojocs  L’actitud “hacker”  Intel·ligència artificial  Videojoc: OXO Tennis for Two (1958)  Creat pel físic nord-americà William Higginbotham.  Un altre joc sorgit d’un experiment.  Creat com un entreteniment pel dia de portes obertes del Laboratori Nacional de Brookhaven, a Long Island (Estats Units).  Màquina analògica connectada a un oscil·loscopi en comptes d’un monitor.  Va ser un èxit, però el seu creador no va tenir cap interès en comercialitzar-lo.  Una gran innovació: El joc disposava de dos comandaments per a dos jugadors.  Calcular l’angle de la pilota era clau per guanyar. Spacewar! (1962)  El veritable primer joc per ordinador!  Creat, entre d‘altres, per Steve Russell, un estudiant del MIT (Massachusetts Institute of Technology).  Estava pensat com una demostració del nou ordinador PDP-1, que destacava per tenir un monitor.  L‘ordinador costava 120.000 dòlars.  Malgrat que estava limitat a les universitats, el joc va ser un èxit i es va estendre per molts centres.  Spacewar! és un joc per a 2 jugadors.  Cada jugador té el control d’una nau espacial.  Spacewar introdueix càlculs complexos, com la simulació d’un camp gravitacional.  L’afició pels ordinadors que es vivia al MIT va fer que altres estudiants s’animessin a crear modificacions del joc. Juguem a l’SpaceWar! http://www.masswerk.at/spacewar/ http://spacewar.oversigma.com/ PLAYER 1  W , A , S , D PLAYER 2  J , K , L , I Els primers videojocs (desenvolupats a les universitats) NO tenien so La primera consola  L’enginyer Ralph Baer (1922-2014) està considerat el “pare” de les consoles.  La seva gran aportació: la idea de connectar el videojoc al televisor.  L’any 1967 crea el primer prototip, l’anomenada “Brown Box”.  Amb aquesta consola es podia jugar a una mena de joc de ping-pong.  Baer també crea la primera pistola de llum per ús domèstic amb un televisor.  L’empresa de televisors Magnavox financia el projecte.  Fruit d’aquest acord, l’any 1972 es comercialitza la primera consola domèstica: la Magnavox Odyssey.  Tots els jocs eren variacions del mateix.  Per diferenciar els joc s’utilitzaven “overlays” de plàstic sobre el televisor. Magnavox Odyssey (1972)  Preu inicial: 99 dòlars.  Es van vendre unes 350.000 unitats.  Ralph Baer va crear altres jocs electrònics al llarg de la seva carrera, com el “Simon”.  La primera consola domèstica tampoc tenia so Nolan Bushnell i ATARI  Nolan Bushnell (1943) està considerat el “pare” de la indústria dels videojocs.  Mentre estudiava a la Universitat de Utah va veure Spacewar! i va quedar impressionat.  El seu esperit emprenedor, el seu coneixement de les fires d’atraccions i els seus estudis d’electrònica el fan pensar en el negoci dels videojocs.  Juntament amb el seu company Ted Dabney creen una nova versió d’SpaceWar!: Computer Space (1971).  Computer Space està considerat el primer videojoc arcade comercial de la història.  El seu funcionament recorda clarament a Spacewar!  Primer joc en disposar de so, en aquest cas per reproduir unes estridents batalles espacials.  Enlloc d’utilitzar un ordinador de milers de dòlars, feia ús d’un hardware específic amb un cost aproximat de 100 dòlars. Computer Space (1971)  Malgrat el seu atractiu moble, Computer Space és un fracàs comercial a causa de la complexitat a l’hora de jugar.  Però Nolan Bushnell no es rendeix... L’any 1971 veu el joc de ping-pong de la Magnavox Odyssey de Ralph Baer i “s’inspira” per fer la seva pròpia versió.  Computer Space (1971) incorporava sons de batalles espacials L’any 1972... Un joc i una marca són a punt de canviar la història dels videojocs  L’any 1972 Nolan Bushnell i Ted Dabney funden ATARI.  Bushnell està decidit a crear PONG (1972), un títol que millori el joc de Ralph Baer.  Contracta a Al Alcorn amb l’objectiu de crear un joc amb aquestes condicions:  Que tingui dues pales a la pantalla.  Per un o dos jugadors.  Amb un marcador.  Que tingui efectes de so. PONG (1972)  Una autèntica fita: el primer videojoc comercial i d’èxit massiu de la història.  L’estiu de 1972 s’instal·la la primera màquina de PONG en un bar. Ràpidament, es converteix en un gran èxit.  Les demandes de màquines de PONG es disparen.  A finals de 1974 hi ha més de 100.000 màquines als Estats Units, que generen més de 250 millions de dòlars l’any. El so de PONG  Nolan Bushnell i Ted Dabney volien que PONG incorporés sons de gent aplaudint i esbroncant al jugador.  Al Alcorn ni sabia com fer-ho ni el hardware li ho permetia.  El so de PONG no és un decisió estètica, està directament limitat per les capacitats tecnològiques d’aquell moment. Amb PONG neix la indústria dels videojocs!  Magnavox Tennis for Two “Brown Box” Odyssey (1958) (1967) (1972) OXO SpaceWar Computer PONG (1952) (1962) Space (1972) (1971)