Primer Parcial Immuno_24102021_PDF

Arnau Llambrich BLOC TEMÀTIC 1: INTRODUCCIÓ AL SISTEMA IMMUNITARI TEMA 2. LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA NATURAL O INNATA 2.1. PATÒGENS INTRACEL·LULARS I EXTRACEL·LULARS Funció principal del sistema immunitari: evitar l’entrada...

Arnau Llambrich BLOC TEMÀTIC 1: INTRODUCCIÓ AL SISTEMA IMMUNITARI TEMA 2. LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA NATURAL O INNATA 2.1. PATÒGENS INTRACEL·LULARS I EXTRACEL·LULARS Funció principal del sistema immunitari: evitar l’entrada de patòns a l’organisme i, en cas de que ho facin, eliminar-los. · És un sistema distribuït per tot l’organisme que presenta moltes formes diferents, atès que els patògens també tenen una gran variabilitatd de formes i de vies d’accés al cos. Patògens intracel·lulars i extracel·lulars Principalment, els patògens es poden dividir en: · Patògens intracel·lulars: necessiten entrar dins una cèl·lula per viure i expandir-se. ! Exemple: virus. · Patògens extracel·lulars: no necessiten entrar dins la cèl·lula, sinó que la fereixen des de Patògens l’exterior.intracel·lulars ! Exemple: bacteris i helmints. i extracel·lulars Microbiota DE DEFENSA 2.2. MECANISMES INESPECÍFICS Engel, Rosell, Lozano 2 2 2.2.1. Microbiota S’ha calculat que hi haurien uns 39 bilions de cèl·lules bacterianes que És la barrera natural bacteriana viuencomposta per de entre 30 bilions uns 39 bilions de cèl·lules bacterianes cèl·lules que viuen entre 30 bilions de cèl·lules humanes, humanes, amb amb unauna proporció d’aproximadament 1,3:1. proporció d’aproximadament 1,3: 1 2 2 La majoria d’aquests bacteris són beneficiosos: Engel, Rosell, Lozano Carles Puche, Ricard Guerrero y Mercé Berlanga · Competeixen La majoria de aquests amb bacteris patògens són potencials per l’espai físic. beneficiosos: -Competeixen amb patògens potencials · Produeixen per a l’espai diverses substàncies antimicrobianes (pèptids antimicrobians) - Produeixen que també permeten la regulació de les diverses substàncies diferents poblacions d’aquests bacteris. antimicrobianes -Regulen la inflamació i el sistema immunitari · Regulen la inflamació i el sistema immunitari. 3 Engel, Rosell, Lozano 2.2.2. Immunitat innata (natural o inespecífica) Funció principal: confereix la protecció inicial contra les infeccions. · Esdevé ràpidament (minuts / hores). · No canvia amb infeccions repetitives. · No és específica: reconeix motius moleculars generals en molts patògens. Així doncs, els organismes multicel·lulars, fins i tot les plantes, tenen mecanismes de defensa que els protegeixen de les infeccions per microorganismes patogènics.  Arnau Llambrich Pel fet que aquests mecanismes de defensa sempre estan presents i a punt per a reconèixer i eliminar els microbis, els anomenem d’Immunitat innata. El sistema immune innat inclou: barreres epitelials, cèl·lules fagocítiques (neutròfils i macròfags), cèl·lules Immunitat NK, innata sistema del i adquirida complement evolució i les citocines. del sistema immunitari 2.2.2.1. Immunitat innata i adquirida: evolució del sistema immunitari En estudiar l’història del Immunitat innata Immunitat adquirida sistema immunitari s’observa com l’immunitat adquirida és producte de l’especialització, millora i evolució dels organismes ! Així doncs es veu com aquesta només apareix en determinats nivells dels vertebrats (mamífers i algunes aus), mentre que la immunitat innata es troba en quantitat d’organismes. 2.2.3. Principals funcions de la barrera epitelial Engel, Rosell, Lozano · Epiteli:funcions Principals formatdeper una monocapa la barrera de cèl·lules epitelials 5situades als principals portals epitelial d’entrada de microbis (mucoses respiratòries, mucosa intestinal, etc.). L’epiteli està format per una monocapa de cèl·lules epitelials situades als principals Així mateix, la barrera epitelial exerceix la seva funció de defensa de les següents maneres: portals d’entrada de microbis (mucoses respiratòries, mucosa intestinal, etc). La barrera epitelial exerceix la seva funció de defensa de les següents maneres: · Barrera física: dificulta l’entrada d’agents patògens. · La Barrera 2 química: produeix molècules antimicrobianes per evitar el pell (1,5-2 m ) i les mucoses macrocreixement (400 2 m ) son els òrgans mes extensos del cos humà. dels bacteris de la microbiota. Els epitelis no tenen un paper · passiu Conté limfòcits intra-epitelials: ajuden en la funció de defensa de la en la immunitat barrera epitelial. antimicrobiana: s’activen i produeixen citocines (interferons o TNFa) 6 Engel, Rosell, Lozano A més, com a característiques, cal afegir que: · La pell (1,5 - 2 m2) i les mucoses (400 m2) son els òrgans mes extensos del cos humà. · Els epitelis no tenen un paper passiu en la immunitat antimicrobiana, s’activen i produeixen: º Citosines (Interferons i TNFα): actuen com a missatgers. º Quimiocines: medien la migració de les cèl·lules. - Els tractaments antibiòtics alteren l’ecologia natural del còlon: Els tractaments antibiòtics alteren l'ecologia natural del còlon · Antibiòtics usats per tractar altres tipus d'infeccions poden canviar l'equilibri normal entre els microorganismes de la vagina en incrementar el nombre de fongs Candida albicans, fet que pot derivar en una candidiasi. A més, aquests mateixos també poden eliminar la microbiota humana i, per consegüent, formar espais per a que els patògens oportunistes puguin creixer i causar determinades patologies. From Janeways Immunobiology Antibiòtics usats per tractar altres tipus d'infeccions poden canviar l'equilibri normal entre els microorganismes de la vagina en incrementar el nombre de fongs càndida albicans, apareixent una candidiasi. 7 Engel, Rosell, Lozano  Arnau Llambrich 2.3.4. Cèl·lules efectores de la resposta innata Fagòcits: reconeixen microbis als quals s’uneixen mitjançant receptors de la seva membrana cel·lular,Cèl·lules els internalitzen efectores de la a travésinnata resposta d’un fagosoma i finalment els eliminen. Neutròfils · Neutròfils: leucòcits més abundants en sang. · Macròfags: cèl·lules efectores situades als teixits. Macròfags · Monòcits: cèl·lules efectores situades a la sang, que conformen el pas previ als macròfags. Les neutròfils i els macròfags reconeixen microbis que s’uneixen mitjançant receptors a la seva membrana cel·lular. Els microbis són Receptors de 2.4. RECEPTORS DElaLA immunitat innataINNATA IMMUNITAT internalitzats en vesícules intracel·lulars on té lloc l’eliminació del microbi. Aquest procés PRR (pattern-recognition receptors): receptors8 de reconeixement de patrons (PAMPs). s’anomena fagocitosi. Engel, Rosell, Lozano PAMPs (pathogen-associated molecular patterns): Estructures · Es troben alsmoleculars neutròfils, macròfags associades i monòcits. a patògens (bacteris, fongs, virus) · Activen la fagocitosi, les cèl·lules NK i la resposta imflamatòria. PRR (pattern-recognition receptors): Receptors de reconeixement de patrons PAMPs (pathogen-associated molecular patterns): estructures moleculars associades a patògens (bacteris, fongs, virus). · Exemples: LPS, manosa i glucans (sucres que decoren la paret bacteriana)… 2.4.1. Receptors Receptorstipus tipus toll toll= (TLR, toll-like TLR (toll-like receptor) receptor) Engel, Rosell, Lozano · Són Els ununtipus TLR són de tipus de PRR PRR i, per tant, reconeixen i per tant estructures 9 conservades reconeixen estructuresaconservades patògens a (PAMPs). patògens (PAMPs). · Tenen una funció essencial en la immunitat dels mamífers i altres Els TLR tenen una funció essencial en la especies. immunitat dels mamífers i altres especies. º Foren Foren identificats identificats en primer lloc en en primer lloc en Drosophila ! Hi ha 11 Drosophila. Hi ha 11 que reconeixen que diferents molècules. reconeixen diferents molècules. · Poden Els TLR poden expressar-se a la a la superfície cel·lular i reconeixen microbis expressar-se extracel·lulars superfície (Ex: bacteris cel·lular i reconeixen microbis extracel·lulars), o a l’interior de la cèl·lula i(ex: extracel·lulars reconèixer patògens intracel·lulars (Ex: virus). bacteris extracel·lulars), Productos Moléculas virales Ambos o a l’interior de la cèl·lula i reconèixer bacterianos patògens intracel·lulars (ex: virus). 2.4.2. Molècules associades 1, 2, 4, 5 y 6 9 a dany cel·lular (DAMP, Damage-associated molecular pattern 3, 7 y 8 10 molecules) Engel, Rosell, Lozano · Estan produïdes per les cèl·lules humanes. · Són reconegudes per PPR i avisen de danys produïts en les cèl·lules humanes: º Apoptosi: mort controlada d’una cèl·lula, la qual es degrada en petites vacuoles que posteriorment són destruides per macròfags ! En ser un procés sense risc, les cèl·lules no produeixen DAMPs i no es genera cap resposta. º Necrosi: mort per dany cel·lular, en què la membrana cel·lular es desestabilitza i aboca determinades molècules (com DAMPs) a l’exterior per a que l’organisme generi una resposta.  Arnau Llambrich 2.5. EXTRAVASACIÓ I INFLAMACIÓ Resposta inflamatòria: procés de protecció de l’organisme, mediat per el sistema immunitari. 1. Invasió d’una zona de l’organisme per part d’un agent patògen. 2. Reconeixement del patògen per part de l’epiteli i posterior alliberació de citosines i quimiocines. 3. Activació de l’endoteli gràcies a les quimiocines, el qual expresa en la seva superfície determinades molècules d’adhesió. º A més, aquest es torna més permeable i, per consegüent: hi ha més aport sanguini en la zona, més calor, un envermelliment, presència de dolor i un augment del plasma que provoca una inflació. Finalment, si la inflamació és molt greu, es pot derivar en una pèrdua de la funcionalitat de la zona. 4. Interacció d’aquestes molècules amb els respectius receptors dels monòcits i els neutròfils per atrapar-los, atès que aquests es troben circulant a gran velocitat per la sang. 5. Inserció d’aquestes cèl·lules efectores en els teixits, posterior conversió dels monòcits en macròfags i fagocitosi dels patògens per part d’aquestes. Figure 2-9 https://www.youtube.com/watch?v=LB9FYAo7SJU https://www.youtube.com/watch?v=LB9FYAo7SJU 13 Engel, Rosell, Lozano TITLE DATE ⓒ doran a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1869726 Arnau Llambrich TEMA 3. LA RESPOSTA IMMUNITËRIA ESPECêFICA O ADQUIRIDA 3.1. PRINCIPALS COMPONENTS CELáLULARS DE LA IMMUNITAT INNATA I ADQUIRIDA á Els mediadors de la immunitat innata protagonitzen la primera resposta davant dÕinfeccions. á La resposta immune adaptativa es desencadena mŽs tard i consisteix principalment en lÕactivaci— dels limf˜cits T i B. á C lálules dendr’tiques: fan de barrera entre el sistema immunitari innat i lÕadquirit: presenten ant’gens ! SeqŸ ncies espec’Þques de prote nes, reconegudes per un antic—s o receptors dÕuna c lálula B. d’infeccions. 3.2. IMMUNITAT ADQUIRIDA, ADAPTATIVA O ESPECêFICA principalment en l’activació dels limfòcits T i B. á EsdevŽ tardanament (dies o setmanes) desprŽs de lÕexposici— a lÕantigen (sÕadquireix). á SÕajusta per recon ixer, eliminar i recordar l'antigen (sÕadapta). á Dirigida enfront detalls moleculars no compartits per distints pat˜gens (Žs espec’Þca). á Estˆ mitjan ada per els limf˜cits (T i B) i els seus productes de secreci— (citocines i anticossos, respectivament). 3.2.1. Caracter’stiques fonamentals del sistema immune: especiÞcitat, mem˜ria i autoregulaci— - EspeciÞcitat: Habilitat per a recon ixer entre molts ant’gens diferents de forma altament espec’Þca. Títol de l’anticòs en el sèrum á La resposta generada enfront d'un determinat antigen no Žs activada enfront d'un altre antigen ! Cada c lálula T tŽ un receptor diferent. Setmanes Resposta a una gran varietat d’antígens (> 10 - Diversitat: Resposta a una gran varietat dÕant’gens (> 1011). á El sistema immunitari adquirit por respondre de forma especiÞca enfront de prˆcticament qualsevol substancia orgˆnica encara que aquesta sigui artiÞcial. - Mem˜ria: Capacitat de "recordar" una exposici— a un determinat antigen. á Permet una resposta incrementada a lÕexposici— repetida dÕun mateix antigen Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1869726 Arnau Llambrich ¼ Respostes immunitˆries primˆries: mitjan ades per limf˜cits verges que entren en contacte amb l'antigen per primera vegada. ¼ Respostes immunitˆries secundˆries: mitjan ades per l'activaci— dels limf˜cits de mem˜ria amb vida prolongada. * La mem˜ria Žs una de les raons per les quals les vacunes confereixen una protecci— contra les infeccions. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Expansi— clonal: DesprŽs de lÕactivaci— per lÕantigen, els limf˜cits proliferen generant milles millions de c lálules de descend ncia clonal amb la mateixa especiÞcitat antig nica. á Permet generar suÞcients c lálules especiÞques per un antigen determinat. - Autoregulaci—: Les respostes immunitˆries declinen a mida que la infecci— Žs eliminada per recuperar el seu estat basal. á Permet la resposta a lÕentrada de nous pat˜gens. - Tolerˆncia: Capacitat de no reaccionar contra els ant’gens propis (evita fer mal al hoste). á Mal funcionament: d—na lloc a malalties autoimmunes. Uveïtis autoimmune Esclerosi múltiple Síndrome de Sjögren Pénfigo Febre reumàtica Síndrome de Goodpasture Diabetis Hepatitis Autoimmune Malaltia d’Addison Colitis ulcerosa Artritis reumàtica Anèmia hemolítica autoimmune 3.3. IMMUNITAT HUMORAL I CELáLULAR Les respostes immunitˆries espec’Þques poden classiÞcar-se en dos tipus, segons els components del sistema immunol˜gic que intervenen: á Immunitat humoral: intervenen anticossos produ ts pels limf˜cits B. - Els anticossos es troben en la sang, en les secrecions mucoses i en la llet materna. - Protegeixen dels microorganismes extracelálulars. á Immunitat celálular: intervenen els limf˜cits T. - Els microorganismes intracelálulars (virus i certs bacteris) s—n inaccessibles per les c lálules, at s que aquestes s—n les pr˜pies efectores de la resposta (no fabriquen anticossos i, per tant, ataquen el medi extraceálular). - Els limf˜cits T promouen la destrucci— de les c lálules infectades. 1 descarga sin publicidad = 1 coin a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1869726 Arnau Llambrich Tipus de limf˜cits T: - T. helpers (CD4): expresen en la seva superf’cie els receptors CD4 que detecten les c lálules afectades per pat˜gens i les ajuden a realitzar millor les seves funcions, com les c lálules B (per a produir millors anticossos) o Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. els macr˜fags. - T citot˜xics (CD8): expresen en la seva superf’cie els receptors CD8 que detecten les c lálules afectades per pat˜gens i les maten. 3.4. VIRUS DE LA IMMUNODEFICIéNCIA HUMANA (HIV) Fases en la infecci— per HIV á Les c lálules han dÕexpresar CD4 per a poder ser infectades per lÕVIH (c lálules T Virus HIV helpers o T CDA). á Fa disminuir molt els nivells de CD4 i, per consegŸent, provoca una fallida del sistema immunitari que pot desencadenar una mort per infeccions oportunistes. Per a poder ser infectades per l’VIH les cèl·lules han d’expressar 3.5. FRACËS DEL SISTEMA IMMUNITARI Tres categories: á Hipersensibilitat (alál rgia): Respostes immunitˆries massa actives contra ant’gens innocus comuns per˜ estranys - (Inßamaci— patol˜gica). á Malaltia autoimmunitˆria: Respostes immunitˆries err˜nies contra prote nes o teixits propis. Incapacitat de distingir entre el propi i l'estrany - (Inßamaci— patol˜gica). á DeÞci ncia immunitˆria: Un component de la immunitat innata o adaptativa falta o Žs defectu—s - (Respostes immunitˆries debilitades o desregulades). 1 descarga sin publicidad = 1 coin a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1869726 Arnau Llambrich ______________________________________________________________________________________ RESUM DEL TEMA 3 (PAMPs) (per˜ imperfecta) (NK) ______________________________________________________________________________________ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903217 Arnau Llambrich BLOC TEMËTIC 2: BASES CELáLULARS DE LA IMMUNITAT TEMA 4A. CéLáLULES DEL SISTEMA IMMUNITARI 4.1. CéLáLULES DEL SI (LEUCñCITS) PRESENTS EN LA SANG Plasma: l’quid sanguini ric en prote nes (anticossos) i c lálules del sistema immunitari. Llistat de c lálules presente en la sang (i altres teixits i ˜rgans): á Eritr˜cits: c lálules sangu’nies que tenen Fe, el qual confereix el caracter’stic color vermell de la sang. ! Concentraci— en sang: 5,0 á 106 cells/mm3. ¼ No participen en la resposta immunitˆria. á Plaquetes: c lálules amb funci— anticoagulant. ! Concentraci— en sang: 2,5 á 105 cells/mm3. ¼ No participen en la resposta immunitˆria. á Leuc˜cits (Ò c lálules blanques): c lálules protagonistes de la resposta immunitˆria (7,3 á 103 cells/mm3). - Neutr˜Þls ! Concentraci— en sang: 50 - 70% dels leuc˜cits. ¼ Es troben a la sang i nomŽs es disposen als teixits quan hi ha una resposta immunitˆria. - Limf˜cits ! Concentraci— en sang: 20 - 40% dels leuc˜cits. - Mon˜cits ! Concentraci— en sang: 1 - 6% dels leuc˜cits. - Eosin˜Þls ! Concentraci— en sang: 1 - 3% dels leuc˜cits. - Bas˜Þls ! Concentraci— en sang: < 1% dels leuc˜cits. 4.1.1. Origen de les c lálules del SI á C lálula hematopoi tica: c lálula mare de les c lálules de defensa, la qual es troba al moll de lÕos que Žs molt ric en aquestes. Hematopoi sisi: generaci— de totes les c lálules hematopoi tiques a partir dÕuna c álula mare hamtopooi tica. 1. La c lálula mare hematopoi tica inicial prolifera per a formar-ne mŽs. 2. Les c lálules mare es diferencien per a donar lloc a dos tipus de precursors (= c lálules immadures classiÞcades): - C lálules hematopoi tiques mieloides: donen lloc a neutr˜Þls, plaquetes, etc. - C lálules hematopoi tiques limfoides: donen lloc a diferents limf˜cits (B i T, dÕimmunitat adaptativa), a les NK (c lálules citot˜xiques Natural-Killer, dÕimmunitat innata) i als ILC (Innate Limphoid Cells, dÕimmunitat innata). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903217 Arnau Llambrich 4.2. LIMFñCITS B I T S—n c lálules del sistema immunitari que desenvolupen una resposta Antigen-espec’Þca: á Antigen: mol cula (sol ser una prote na) contra la qual els limf˜cits actuen, a travŽs dÕun receptor dÕantigen (prote na dÕuni— a lÕantigen). á Limf˜cits B: expresen receptors dÕantigen, els quals s—n anticossos œnics per a cada Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. c lálula (tambŽ anomenats BCR o immunoglobulina), a la membrana plasmˆtica. ! LÕespeciÞcitat dels anticossos es deu a les difer ncies entre seqŸ ncies de les c lálules. ¼ Receptor dÕantigen BCR: estˆ format per quatre cadenes. á Limf˜cits T: expresen receptors dÕantigen TCR, œnics per a cada c lálula, a la membrana plasmˆtica. ¼ Receptor dÕantigen TCR: estˆ format per dues cadenes. 4.2.1. Limf˜cits B i c lálules plasmˆtiques á Funci— principal dels limf˜cits B: reconeixement dels antigens i generaci— dels anticossos o immunoglobulines. ¼ En recon ixer els antigens, els limf˜cits B sÕactiven i es converteixen en c lálules plasmˆtiques, les quals presenten un gran citoplasma per a desenvolupar un gran volum dÕanticossos solubles (prote nes). á Caracter’stica principal: expressi— dÕanticossos a la seva membrana. Limf˜cits B convencionals (CD19+): expresen la prote na CD19 a la membrana, la qual sÕusa com a marcador per identiÞcar aquestes c lálules. á Constitueixen el 95% dels limf˜cits B presents a la sang. Limf˜cits B1 (CD19+CD5+): expresen les prote nes CD19 i CD5 a la membrana, caracter’stica que conforma un important marcador de les malalties autoimmunes (que fan anticossos contra prrote nes pr˜pies). á Constitueixen el 5% dels limf˜cits B presents a la sang. C lálules plasmˆtiques (CD138+): expresen la prote na CD138 a la membrana i s—n les que secreten els anticossos. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903217 Arnau Llambrich - Morfologia dels limf˜cits B i les c lálules plasmˆtiques: á Tinci—: permet veure la morfologia dÕaquestes c lálules per˜ no la composici—. Morfologia dels limf˜cits Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Morfologia d’una c lálula plasmˆtica (productora d’anticossos) 4.2.2. Subpoblacions de limf˜cits T Els limf˜cits T es poden identiÞcar pels tipus de cadenes que presenten els seus TCR: á TCR αβ: tipus de limf˜cits T que conformen el 90 - 95 % dels presents en la sang i que tots ells expresen la prote na CD3 en la seva membrana. - T colálaboradors (helpers, CD3+CD4+): expresen les prote nes CD3 i CD4 en la seva membrana. ! En presentar la prote na CD4, nomŽs responen a antigens extracelálulars. - T reguladors (CD3+CD4+CD25+): expresen les prote nes CD3, CD4 i CD25 en la seva membrana. ! En presentar la prote na CD4, nomŽs responen a antigens extracelálulars. ¼ Regulen negativament a altres c lálules T (inhibeixen respostes) i eviten lÕactuaci— sobre antigens no perjudicials. - T citot˜xics (CD3+CD8+): expresen les prote nes CD3 i CD8 en la seva membrana. ! En presentar la prote na CD8, tambŽ responen a antigens intracelálulars. ¼ Eliminen c lálules infectades pels virus. á TCR γδ: tipus de limf˜cits T que conformen el 5 - 10 % dels presents en la sang i que s—n especialment abundants en els epitelis i mucoses. ! La majoria s—n CD4-CD8-. CD19 Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903217 Arnau Llambrich 4.3. LIMFñCITS NK Funcions: á Activitat citot˜xica (grˆnuls rics en perforina i granzima), - Perforina: prote na que sÕinserta a la membrana extracelálular i que la perfora; aix’ doncs, mata les c lálules per xoc osm˜tic. - Granzima: prote na que accedeix a lÕinterior de les c lálules pels forats que ha fet la perforina per matar-les des dÕallˆ. á Reconeixement i destrucci— de determinades c lálules tumorals i c lálules infectades per virus: alliberen els enzims a lÕexterior i ataquen la c lálula que tenen al davant. Actuaci— contra antigens intracelálulars (principalment virus) i tumors: sÕactiven totes les c lálules citot˜xiques (NK i CD8+). 4.4. LIMFñCITS DE TIPUS INNAT (ILC) á SÕhan descobert recentment com a participants de la resposta immunitˆria. 4.5. PROPORCIî RELATIVA DE LES DISTINTES POBLACIONS LIMFOCITËRIES DE LA SANG á Proporcions importants de con ixer a lÕhora de fer anˆlisis de sang. á La major proporci— Žs la de limf˜cits T. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903217 Arnau Llambrich TEMA 4B. ALTRES CéLáLULES DEL SISTEMA IMMUNITARI Granul˜cits (Neutr˜Þls, eosin˜Þls i bas˜Þls): presenten gran quantitat de grˆnuls. á Grˆnuls: funci— de secreci— de substˆncies. á Tenen un nucli multilobulat, el qual pot arribar a semblar que estˆ dividit. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Mon˜cits (nucli en forma de mongeta), macr˜fags i c lálules dendr’tiques: presenten cilis, anomenats dentrites en aquestes œltimes. á Dendrites: tenen funci— de despla ament celálular i dÕadici— a diferents estructures. 4.6. FAGñCITS MONONUCLEARS (MONñCITS / MACRñFAGS) Els mon˜cits, principlament, es troben circulant per la sang i, en generar-se una resposta inßamat˜ria, viatgen cap als teixits, on es diferencien cap a macr˜fags. Aix’ mateix, un cop convertits en macr˜fags i situats al teixit, es converteixen en una c lálules residents dÕaquest, fet que els atribueix noves capacitats per˜, per contra, els en fa perdre dÕaltres. Funcions dels fag˜cits mononuclears: á En lÕimmunitat innata: - Gran capacitat de fagocitosi: capacitat de detectar i eliminar/reciclar microorganismes, teixits lesionats i macromol cules. - Producci— de citosines: missatges que atrauen c lálules inßamat˜ries, com els neutr˜Þls. ¼ Exemple: Factor de necrosi tumoral α (TNF α) ! Promou una activaci— del sistema immunitari molt potent, facilitant lÕentrada dÕaltres c lálules immunitˆries de la sang al lloc afectat. - Producci— de reactius dÕoxigen: O2-, H2O2, NO2, els quals actuen com a oxidants que maten microorganismes. á En lÕimmunitat adquirida: - S—n c lálules presentadores dÕantigen als limf˜cits T (capturar, ingerir, processar i presentar). - S—n c lálules efectores en la immunitat mitjan ada per aquestes: els macr˜fags s—n estimulats per citosines produ des pels limf˜cits T helper. - Participen en la resposta humoral: eliminaci— dÕantigens opsonitzats. - Morfologia de fag˜cits mononuclears á Contenen molts lisosomes, els quals s—n imprescindibles per a que puguin complir les seves funcions. á Els macr˜fags mŽs importants s—n els segŸents: ¼ Microglia ! Es troba al SNC. ¼ C lálules ! Kuppfer Es troben al fetge. ¼ Macr˜fags alveolars ! Es troben al pulm—. Mon˜cit circulant Mon˜cit circulant Macr˜fag tissular ¼ Oste˜cits ! Es troben als ossos. Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903217 Arnau Llambrich 4.7. GRANULñCITS á Components del sistema immunitari innat. á Leuc˜cits que es classiÞquen com neutr˜Þls, eosin˜Þls i bas˜Þls. á Presenten un nucli multilobulat. á Generen grˆnuls citoplasmˆtics que sÕalliberen en contacte amb pat˜gens: - Danyen directament als pat˜gens. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Regulen el trˆÞc leucocitari. - Activen altres leuc˜cits, contribuint al remodelat dels teixits en el lloc de la infecci—. 4.7.1. Neutr˜Þls á C lálules fagoc’tiques. á Participen en la resposta inßamant˜ria aguda. á Receptors de IgG i prote nes del complement. á C lálules efectores de la imunnitat humoral: fagociten part’cules opsonitzades. á El seu nombre a la sang augmenta molt durant un procŽs infecci—s, dÕun 50-60% a un 80%. ¼ Els neutr˜Þls es generen a la medulála a travŽs de lÕhematopoi si. ¼ El teixit infectat tŽ capacitat per atraure-los. ociten 4.7.2. Eosin˜Þls á Contenen receptors per la IgE (FceIR): destrucci— de part’cules recobertes per IgE (defensa contra parˆsits, com els helmints). á Implicats en reaccions alál rgiques: inßamaci— i lesi— dels teixits (causen dany tisular als malalts alál rgics. á Incrementen el seu nombre a la sang en alál rgies i parasitosi. IgE en Els eosin˜fils eliminen als helmints Te has descargado este apunte gracias a la publicidad. También puedes eliminarla con 1 coin. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903217 Arnau Llambrich 4.7.3. Bas˜Þls á Equivalents als mast˜cits tissulars. ! Mast˜cits: c lálules residents dels teixits que, quan reben el senyal de IgE, secreten els grˆnuls dÕhistamina. á Contenen receptors dÕalta aÞnitat per IgE (FceRI). á Contenen grˆnuls dÕhistamina (causant de la resposta inßamat˜ria) i triptasa. Contenen receptors d’alta afinitat per ¼ Alliberen lÕhistamina, citocines i altres mediadors inßamatoris quan la IgE, unida a Contenen grànulsla d’histamina superf’ciei de la c lálula, entra en contacte amb un alálergen. á C lálules efectores en la hipersensibilitat immediata mitjan ada per igE. Degranulaci— Contenen receptors d’alta afinitat per ceRI) Contenen grànuls d’histamina i 4.8. CéLáLULES DENDRêTIQUES Paper fonamental: c lálules presentadores dÕantigen als limf˜cits T (funci— especialitzada). á A difer ncia dels macr˜fags, tenen capacitat de moviment: es poden trobar a la sang (percentatge molt baix) per˜ el seu moviment principal Žs des del teixit (on capta els antigens) als vasos limfˆtics, des dÕon es despla a els ganglis limfˆtics mŽs propers. En els ganglis, presenten els antigens a les c lálules T (situades en aquestes zones). ! ProcŽs que triga dies (resposta adaptativa, de la qual en s—n les c lálules clau). Aix’ doncs, aquestes es troben a: á Interstici dÕ˜rgans á Ganglis limfˆtics i melsa (zona de c lálules T). á A lÕepidermis, on reben el nom de c lálules de Langerhans. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. TITLE DATE ⓒ doran a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903246 Arnau Llambrich TEMA 5. ñRGANS I TEIXITS LIMFOIDES 5.1. INTRODUCCIî Sistema immunol˜gic (SI): presenta uns 1-2 x 1012 limf˜cits dividits en: á C lálules circulants á Teixit difœs á ñrgans limfoides: teixit especializat ñrgan limfoide primari: encarregat del desenvolupament i maduraci— dels limf˜cits (generaci— dels receptors per lÕantigen). á Timus: ˜rgan on els precursors de limf˜cits T maduren a limf˜cits T (es diferencien), Žs a dir, on aquests desenvolupen una seqŸ ncia de receptor dÕantigen espec’Þc. á Moll de lÕos: part dels ossos on es generen totes les c lálules hematopoi tiques (limf˜cits B). Posteriorment, quan els limf˜cits T i B han madurat, surten a la sang per trobar lÕantigen que reconeixen segons el seu receptor espec’Þc: á Limf˜cits T i B Naive: limf˜cits que no han reconegut cap antigen. - Un cop reconeixen lÕantigen, actuen immediatament, sin— simplement es troben circulant per la sang. ñrgan limfoide secundari: encarregat de lÕinteracci— limf˜cit-antigen que desenvolupa una resposta immunol˜gica espec’Þca (activaci— de les c lálules). á Probabilitats que un limf˜cit T o B es trobi amb el seu antigen (p ptids en el cas del T o prote nes en el cas del B) = 0 ! La manera dÕaugmentar aquesta probabilitat Žs tenir ˜rgans especialitzats on es destinin els ant’gens i els limf˜cits per a facilitar-ne la interacci—. * Les c lálules dendr’tiques s—n les ñrgans limfoides primaris ñrgans limfoides secundaris encarregades de presentar lÕantigen a les c lálules T. - Ganglis limfˆtics: presenten un gran pas dÕantigens. - Melsa - Teixit limfoide associat a mucoses (AZT): zones de resposta immediata, on es desenvolupa instantaniament lÕinteracci— limf˜cit-antigen (sense necessitat de viatjar pels vasos limfˆtics Þns al ganglis). ¼ Am’gdala ¼ Plaques de Peyer (al budell) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903246 Arnau Llambrich Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. DÕaltra banda, cal destacar que la medulála espinal (encarregada de la producci— de les c lálules del sistema immunitari) no comen ar a funcionar Þns al desenvolupament embrionari total i el part. ! Aix’ doncs, en els fetus, el lloc principal dÕhematopoi si Žs el fetge. á En cr ixer, els ossos comencen a canviar, fet que genera la p rdua de la funci— dÕhematopoi si en alguns dÕaquests (com les t’bies), mentre que en altres ossos aquesta degradaci— Žs progressiva al llarg de la nostra vida. - Desenvolupament del timus i situaci— anat˜mica: Tiroide Moll d’os Vena Tràquea subclàvia esquerra Fetge Timus Melsa Sacs faringis Timus 8 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903246 Arnau Llambrich 5.2. TEIXITS LIMFOIDES SECUNDARIS O PERIFéRICS ñrgans limfoides secundaris o perif rics: á Ganglis limfˆtics á Melsa á Sistema immunitari cutani i de les mucoses Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Aquests ˜rgans i sistemes estan organitzats per a concentrar els ant’gens, les c lálules presentadores dÕantigen i els limf˜cits (tan B com T), per tal dÕoptimitzar la interacci— entre aquestes c lálules i facilitar el desenvolupament dÕuna resposta immune adient. á En els ganglis sÕinicia la resposta immunol˜gica en front dÕant’gens prote cs transportats a travŽs de la limfa (vasos limfˆtics). á En la melsa es produeix la resposta en front dÕant’gens transportats per la sang. á Les superf’cies mucoses (tracte respiratori i gastrointestinal) tenen agrupacions de limf˜cits i altres c lálules access˜ries que permeten la resposta en front dÕant’gens inhalats o ingerits. - Esquema dÕun gangli limfˆtic: á Vasos aferents: vasos dÕentrada al gangli. á Vasos eferents: vasos de sortida del gangli. á Circulaci— sangu’nica (venes de lÕalt endoteli o HEV): expressa en lÕendoteli un conjunt de receptors que detecten i permeten el pas exclusivament de c lálules Naive, at s que en els ganglis no es requereixen c lálules efectores. ¼ Un cop madures, les c lálules canvien els receptors per uns que permeten la sortida del gangli. ymph Node - HEV - T cell - Transendothelial Migration á Folálicles: zones dÕarribada al gangli on sÕajunten les c lálules B, les quals es troben envoltades per c lálules T (escor a). Poden ser: ¼ Primaris: presenten exclusivament c lálules que no han reconegut lÕantigen i, per consegŸent, que estan inactivades. ¼ Secundaris: presenten c lálules que gan reconegut lÕantigen i, en conseqŸ ncia, que sÕhan activat i han comen at a proliferar. ! Un cop sÕenvan les c lálules, tornen a ser primaris. á Centre germinal: ˆrees del folálicle mŽs densesque presenten una gran acumulaci— de c lálules B i on tambŽ sÕhi troben c lálules dendr’tiques. Elimina la publicidad de este documento con 1 coin a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1903246 Arnau Llambrich - Esquema de la melsa: á Polpa blanca: zona de folálicles i centres germinals semblants als dels ganglis. Funcions principals de la melsa: á Funci— hemˆtica: Þltratge i regeneraci— dÕeritr˜cits, la qual es d—na en la polpa vermella. á Presentaci— dÕantigens als limf˜cits: es desenvolupa a la polpa blanca, on els antigens arriben directament per les art ries i s—n presentats als seus corresponents limf˜cits, - Esquemes dÕestructures difuses en alguns teixits (superf’cies mucoses): á Teixit limfoide associat a mucoses (MALT): permet lÕactivaci— dels limf˜cits en els propis teixits. ¼ Lˆmina pr˜pia (situada sota lÕepiteli intestinal): estˆ farcida de c lálules immunitˆries (limf˜cits B i T, c lálules dendr’tiques, etc.) que regulen constantment lÕentrada dÕantigens provinents de lÕexterior (amb tolerˆncia a la dieta i la microbiota intestinal). A mŽs, Žs un teixit drenat per gran quantitat de ganglis (ganglis mesent rics) i, en la zona profunda de lÕintest’ prim, recobert de plaques de Peyer, les quals presenten gran quantitat de c lálules immunitˆries (limf˜cits B i T) que els permeten actuar com a ganglis (activant-les). - SÕhi si produeix un procŽs inßamatori, tambŽ hi accedeixen neutr˜Þls, macr˜fags, etc. á Teixit limfoide associat a la pell: presenta vasos sanguines que drenen els antigens per portar-los a ser presentats ¼ C lálules dendritiques de la pell = c lálules de Langerhan. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  Arnau Llambrich TEMA 6. ANTÍGENS Antigen: qualsevol substància a la que pot unir-se de manera específica un anticós o un TCR. Antígens Editop o determinant antigènic: regió d’un antigen que és reconeguda per un anticós determinat. a la que pot unir-se de manera específica a un · Un antigen pot contenir diversos determinats antigènics. ntigènic · Antigen d’un TCR: sol ser un pèptid (fragment de proteïna), que és ant Epítops presentat lineals per una molècula presentadora d’antigen. o conformacionals erminat. · Antigen d’un anticós: solen ser proteïnes molt grans, les quals activen Epítops continus o lineals més d’un anticós. En funció de la part de la proteïna que uneix l’anticós, s aquest potprimària. implica aminoàcids seqüencials en l'estructura presentar unes funcions o altres. ! Exemple, Poliovirus VP1 (blau): conté diversos ep´tops (blanc) que Epítops Poliovirus discontinus o conformacionals: poden ser reconeguts pels anticossos dels éssers humans. implica aminoàcids que estan allunyats en la seqüència però propers en VP1 (blau), conté diversos epítops (blanc) que l'estructura poden ser reconegutstridimensional EPÍTOPSconsiderant pels anticossos dels 6.1. LINEALS 2 el CONFORMACIONALS O plegament de la molècula. éssers humans. · Epítops continus o lineals: impliquen aminoàcids seqüèncials en l’estructura primària. · Epítops discontinus o conformacionals: impliquen aminoàcids que estan allunyats en la seqüència però propers en l’estructura tridimensional, considerant el plegament de la molècula. Epítop o determinant antigènic - Si es desnaturalitzen les proteïnes, els anticossos ja no reconeixen els epítops.3 - En activar-se determinades proteïnes in vivo (al tallar-les), també poden aparèixer nous epítops. 4  Arnau Llambrich BLOC TEMÀTIC 3: MOLÈCULES DEL SISTEMA IMMUNITARI TEMA 7A. RECEPTORS ESPECÍFICS PER ELS ANTÍGENS Els anticossos es troben a la membrana dels limfòcits, actuant com a receptors d’antigen; però, en activar-se els limfòcits, aquests es converteixen en cèl·lules plasmàtiques que activen l’alliberació dels seus antecessors. · Els anticossos, en secretar-se, viatgen per a la sang o es dipositen in situ en el teixit afectat. 7A.1. ANTICOSSOS MONOCLONALS PER TERÀPIA Producció monoclonals Anticossos dels anticossosper monoclonals teràpia per teràpia: s’aïlla una proteïna humana (antigen), de la qual n’interessen els anticossos, i s’insereix en un animal in vivo per a que aquest els fabriqui. · En extreure els anticossos dels animals, les cadenes d’aquests segueixen sent de l’animal, fet que provoca un gran rebuig en l’organisme humà, el qual els reconeix com a antígens. · 1r anticós fet: anti-CD3 Per a resoldre els problemes de rebuig es creen anticossos quimèrics: anticossos que presenten la cadena (part inespecífica) de l’humà i la part d’unió a l’antigen (part específica) de l’animal. · Risc a tenir en compte: tot i que s’usin anticossos quimèrics, en determinats cassos es poden generar anticossos contra l’anticós i, en conseqüència, que l’organisme humà elimini aquests ! No té sentit munoglobulines administrar aquest fàrmac. Anticós es o gammaglobulines humanitzat: són un grup de anticós en què només es mantenen de l’animal les seqüències que cits B 2 presenten l’especificitat d’unió a l’antigen i on tota la resta són seqüències de l’humà (parts m: d’immunoglobulines). secretats imfòcits B com a receptors