PEDAGOGIA SOCIAL.docx

**PEDAGOGIA SOCIAL** 1. **ANTECEDENTS SOCIALS, POLITICS I CULTURALS** Concepció antropològica de l'ésser humà: - Socialitat (Aristòtil). Som el resultat de les relacions i interaccions amb les altres persones - Associalitat (Rousseau): ésser bo en evolució que necessita de l'educaci...

**PEDAGOGIA SOCIAL** 1. **ANTECEDENTS SOCIALS, POLITICS I CULTURALS** Concepció antropològica de l'ésser humà: - Socialitat (Aristòtil). Som el resultat de les relacions i interaccions amb les altres persones - Associalitat (Rousseau): ésser bo en evolució que necessita de l'educació - Antisocialitat (Freud, Hobbes). Animal salvatge que cal domesticar amb socialització. Tensió entre subjecte i col·lectivitat Tensió entre llibertat i directivitat Intent de construir un cos de coneixement per donar resposta a un sguit d'interrogants dels estats moderns en el seu procés de consolidació i creixement. 1. Com fomentar el sentit de pertinença, la construcció de comunitat i la **identitat socila compartida** en una societat cada vegada més plural. 2. Quina és la responsabilitat política per **erradicar la pobresa crònica** i reduir l'impacte de les grans crisis socials que limiten i dificulten el creixement dels estats. 3. Com **potenciar la inclusió social** 4. Quines possibilitats tenen l'educació i la cultura per **generar benestar, integració i sentit comunitari.** 5. Com funcionen els diferents agents socioeducatius per a la transmissió dels elements identitatis que **augmenten la inclusió i milloren la qualitat de vida** Segle XVIII: - El segle pedagògic (Rousseau). L'educació ha de servir per millorar la societat (pensament il·lustrat) Segle XIX: - El segle de l'escola (Kant). L'escolarització ha de ser garantia d'homogeneitat i de cooperació social Segle XX (des de mitjans del XIX): - El segle de la pedagogia social. L'Educació transcendeix l'escola i ha de servir per crear col·lectivitat. Porcessos d'incorporació i inclusió. 2. **PEDAGOGIA SOCIAL. NAIXEMENT** - J.H PESTALOZZI (1746-1827). Seguidor de Rousseau. Educació per als pobres - F.A DIESTERWEG (1790-1866). Primer que parla "informalment" de pedagogia social- pedagogia popular. S'inspira en Pestalozzi - P.NATROP 1898 (2854-1924). Primer que utilitza de forma intencional l'expressió "pedagogia social". Educació per crear comunitat i sentit de pertinença. https://www.youtube.com/watch?v=H5o7Fr0qYOk CONCEPTES CLAUS **Camp de coneixement teòric** que te per projecte d'estudi una **pràctica educativa** que anomenem **educació social** - Titulació universitària - Acció educativa - Professió La pràctica educativa existeix des de sempre, encara que la pedagogia social com a disciplina te molts pocs anys La pedagogia social tracta de donar rao de ser d'una practica que remet a una professió i aquesta professió a una **titulació: l'educació social.** *no reo que sea possible hablar de manera inteligente acerca de como ensenyar, a menos que uno haya tomado una postura sobre lo que se deberia ensenyar y por que. (H. Gardner).* **Disciplina:** ha de presentar una **fonamentació epistemològica dels continguts del perfil,** de **l'objecte d'estudi,** del **tipus de coneixement que promou i competències que afavoreix** a traves de diversos enfocaments i models d'aquest camp. - Estructura didàctica - Estructura formativa - Estructura docent 3 vies d'aproximació per a la construcció de la disciplina: - Via empírica - Via històrica - Via analítica **Pedagogia social** Es construeix a la universitat **camp científic,** intel·lectual i de coneixements **Camp professional** accions de les quals el camp científic pretén donar raó de ser **Educació Social** activitats practiques per a la solució de problemes. Matriu de coneixement: - Pedagogia - Psicopedagogia - Treball social **El conflicte:** es considera que les **professionals** estan basades fonamentalment en el **coneixement teòric vs professions ja hi eren abans que les universitats** les legitimessin i que s'han constituït i fonamentat amb coneixements fora de la universitat. Educació social es un exemple - La E.S no es coneix fonamentalment fins a l'any 1991 - L'E.S a partir dels anys 60 i 70 va ser una ocupació que aspirava a convertir-se en professió - La formació a E.S es va dur a terme entre els anys 70 i 80 centres específics de caràcter NO UNIVERSITARI - A partir dels 90 la E.S s'imparteix en les Universitats. **L'Educació Social** és: - **Una titulació** diplomatura universitària que a partir de 1991 s'imparteix a les universitats espanyoles - **Una professió** la titulació s'orienta a formar a futurs educadors socials - **Una practica educativa** Objecte d'estudi de la Pedagogia Social **PROFESSIONALITZACIÓ** Procés per mitja del qual una activitat o ocupació arriba a ser una professió 1. Processos mitjançant els quals una ocupació adquireix el caràcter d'una professió **reconeguda per l'acadèmia** 2. Un procés de **diferenciació i exclusió** mitjançant el qual una **professió monopolitza les oportunitats ocupacionals** **La professionalització de la E.S** Actors clau que despleguen les ocupacions que aspiren a convertir-se en professions i intervenen, de manera mes o menys directa, en la professionalització de l'educació social 1. Els mateixos professionals 2. L'estat i les seves administracions 3. Les universitats 4. El mercat o els mercats 5. Els usuaris o els clients 6. Altres professionals **Recursos dels actors que contribueixen a la professionalització de l'E.S** **3 Vies d'aproximació de la Pedagogia Social** **3.1 pràctica:** àmbits i territoris on es desenvolupa la Pedagogia Social **3.2 analítica:** paradigmes a partir de les quals s'analitza la realitat **3.3 Històrica:** definició/definicions i/o usos de de la Pedagogia Social al llarg de la Història  **3.1 VIA PRÀCTICA** **Delimitar el sector de l'univers educatiu que constitueix l'objecte de la pedagogia social:** **Criteri psicològic:** - Desenvolupament de la sociabilitat - Aconseguir la maduresa social de l'individu **Criteri sociològic** - Accions pedagògiques orientades a uns destinaris determinats - Situació de vulnerabilitat - Situació de conflicte - Risc social **Criteri pedagògic** - Àmbits i contextos d'actuació - Tot es social - Àmbit no escolar - Educació "no formal" **Via practica: agents de socialització i formes educatives** Texto Descripción generada automáticamente **I L'EDUCACIÓ ON QUEDA?** - Inicialment es posava dins de l'educació "no formal" - A aprtir dels **documents professionalitzados,** es veu convenient donar-li un estatus propi - Es reivindica singularitzar l'espai de l'educació social i es veu imprescindible definir-la ella mateixa. Això eprmet també incloure-la dins de l'escola - No necessàriament es nega l'existencia d'una educació "no formal" (cursos de tota naturalesa) - Debat teòric entre autors sobre el concepte (Caride insisteix en reduir el concepte no formal mentre que trilla el reivindica) **Caride diu:** - Definició en negatiu: excloent - Carrega semàntica negativa "no" i prefixe "in" es inadequat com a criteri classificatori  **3.2 VIA HISTORICA** **Via històrica:** **1- sociologisme pedagògic** **Paul natrop. Emile durkheim** - La pedagogia social no es una part de la pedagogia, sinó la pedagogia en si mateixa - Oposició a les tradicions de caràcter individualista. Tota educació es social, l'individu aïllat es una abstracció - Creació de consciencia, d'un vincle d'unió - Dues tendències: sociologisme moderat i sociologisme radical **2-Teoria de l'auxili social a la infància i joventut en situació de dificultat** **Herman Nohl (1879-2932); Klaus Mollenhauer (1928-1998):** Crear una xaraxa per millorar/alleugerir les situacions de dificultat social; ajuda en situacions de ciris Atenció i suport com un dret. Model caritatiu (clarament assistencialista) a la pedagogia -- molt vinculat a l'actual idea d'estat del benestar Nohl es el primer en sistematitzar el treball sobre aquest tipus de problemàtiques des d'una concepció multidisciplinària. Crea les bases del treball social i adopta un sentit proper a l'educació especialitzada **3-Teoria de l'educació social de l'individu (sociologisme moderat)** Desenvolupar les capacitats que contribueixen a aconseguir la maduresa (sociabilitat) per fer el be comú Educació te un component de caràcter social per no tot es social Educació cívica com a idea transversal al llarg de la historia - Orientació nord: americana John Dewey (1859-1952): Educacio per projectes: educands com a agents actius, educació encaminada a resoldre situacions problemàtiques i relas, aprenentatges en ambient natural - Orientació europea: Georg Kerschensteiner (1854-1932). Educació per al treball, incorporació des de la formació tècnica. treball com a deure humà i necessitat social **4-Teoria de l'educació política i nacionalista de l'individu (sociologisme radical)** **Ernst Krieck (1882-1947)** Desenvolupar en la persona totes aquelles habilitats i característiques que li permeten aprendre les normes de convivència social (aconseguir ciutadans de l'estat) Facilment pot caure en una visio adoctrinada de la societat. anul·lació del subjecte individual. + **5- Ciencia pedagògica del treball social** Accions realitzades des del treball social que tenen un marcat component pedagògic i superen un tractament de caràcter assistencial. En última instància, antecedent de l'educació social. **6-Teoria de l'accio educadora de la societat** **Aldo agazzi (1906-2000)** Estudi dels agents que, més enllà de la família i l'escola, contribueixen a la construcció social i individual (educació no formal i sobretot informal). Identificar i utilitzar totes les forces i recursos socials organitzats o espontanis que contribueixen a la formació de la persona. S'obre el debat sobre les formes d'educació (formal, no formal i informal) i s'analitzen les seves formes de relació: Complementarietat, substitució, reforç i interferència. Accio educadora de la societat \