LLATÍ. LA FUNDACIÓ DE ROMA PDF

LLATÍ. LA FUNDACIÓ DE ROMA 1. ORÍGENS LLENGENDARIS DE ROMA LA GUERRA DE TROIA (1300 aC - 1100 aC) Llegenda mítica de les més importants a l’antiguitat. Guerra per comtrolar les rutes del comerç cap a l’orient. La guerra és va originar amb la disputa quan Eris (deesa de la discordia). El judici d...

LLATÍ. LA FUNDACIÓ DE ROMA 1. ORÍGENS LLENGENDARIS DE ROMA LA GUERRA DE TROIA (1300 aC - 1100 aC) Llegenda mítica de les més importants a l’antiguitat. Guerra per comtrolar les rutes del comerç cap a l’orient. La guerra és va originar amb la disputa quan Eris (deesa de la discordia). El judici de Paris Les 3 deesas: Afrodita, Hera i Atenas es disputen la poma. Per resoldre la doscuessió, Zeus demana a Paris (fill del rey de Troya). Paris li cedeix a Afrodita perquè li ha promès a canvi, l’amor d’Hèlena, la dona més bella de Grècia. El rapte d’ Helèna Paris marxa cap a Grècia, rapta a l’Hèlena (esposa del rei grec Manleau) i se l’endú cap a Troia. L’exèrcit grec Manleau aplega el seu excercit per anar a Troia a buscar a la seva esposa. La guerra Els grecs assetgen la ciutat de Troia durant 10 anys. La mort d’Aquil.les Un dia deixa de lluitar perquè s’enfada amb Agamèmnon. Hèctor aprofita per matar a Pàtrocle (millor amic). Aquil.les torna a la lluita i mata a Hèctor. Aquil.les també mor a la batalla pel seu talo. El cavall de Troia Els guerrers s’amaguen a un caball com a ofrena a la ciutat per declarar el fi de la guerra. Per la nit quan el poble celebra la fi de la guerra i se’n van a dormir, entran a la ciutat i fan una masàcre. ENEES INELS SEUS DESCENDENTS Enees és un heroi troià fill d’Anquisses i de la deessa Venus. Enees es casa amb Lavínia, la filla del rei llatí que governava la zona. Ascani funda la ciutat d’Alba Longa, a ella se li succeixen uns quants reis. El 12è rei, Proques: té 2 fills: Numítor i Amuli. Quan mor Proques governa Numítor i al cap de poc el seu germà Amuli li arrabasa el tron. Amuli obliga a la filla de Numítor, Rea Silva a fer-se sacerdota vestal, perquè les vestals han de fer vot de castedad i no poden tenir fills. Però els plans de Numítor fallen: Mart (el deu de la guerra) s’enamors de Rea Sílva, la embaraça a la força i aquesta té 2 bessons, Ròmul i Rem. RÒMUL I REM Amuli, molt furiós, ordena que els dos nadons siguin llançats al riu Tíber. Però, sobreviuen gràcies als deus i una lloba els alleta i els refugia a la cova del Lupercal (Lloba capitolina = Símbol de Roma). Desprès els acull el pastor Fastúl i la seva dona i els nens ens fan grans allà. Ròmul i Rem maten a Amuli (el traidor de la familia). Els dos germans es decideixen a fundar una ciutat al costat del Tíber. Però nomès pot ser rei 1, i sempre guanya el més gran, però com son bessons decideixen preguntar als deus. Els deus parlaran a travès dels ocells (auspici). – Rem, desde el mont aventí, veu 6. – Ròmul, situat al paletí, veu 12. Però tots dos asseguran haver guanyat, Rem perquè ho ha fet primer i Ròmul perquè ha vist més. Sense arribar a posar-se d’acord, Ròmul decideix tractar un solc al peu del mont Palatí per marcar límits de la nova ciutat (753 aC). Rem travessa aquest solc per burlar-se del seu germà i Ròmul s’enfada, treu l’espassa i el mata. Tot seguit, víctima dels remordiments, Ròmul enterra a Rem al turó de l’Aventí. ELS TURONS DE ROMA Noms dels turons: Quirinal, Viminal, Capitoli, Esquilí, Palatí, Celi i Aventí. 753 aC - El mite de Ròmul i Rem és la història fundacional de la fundació de Roma. El rapte de les sabines Ròmul posa el seu nom a la ciutat que ha fundat, Roma, i la pobla amb fugitius dels voltants. Però no hi havia dones. (Segrest de dones) Per posar-hi remei, Ròmul trama un engany: organitzar una fetsa amb l’intenció de raptar dones i filles a la festa. Les ciutats del voltant de Roma formen una coalició comandada pel rei Tit Taci que declara la guerra als romans. Ròmul i Tit Taci fan les paus i decideixen fondre el poble romà i el sabí. L’any 716aC, mentre Ròmul DOCUMENTS: ELS VALORS ROMANS Roma: 753aC - Centre d’imperi molt poderòs. El que va donar a Roma la força moral per conquerir i civilitzar va ser un seguit de virtuts pròpies dels primers habitants que la van poblar. LES VIRTUTS ROMANES Aequitas IGUALTAT: ser just, equànime, equilibrat; obrar amb esperit de moderació. Clementia CLEMÈNCIA: mostrar gràcia o mercè cap a la resta de nacions. Concordia CONCÒRDIA: afavorir l’harmonia, tant entre el poble romà com entre Roma i les altres nacions. Constantia FERMESA: ser fidel als propis principis. Gravitas SERIETAT: mostrar responsabilitat, serietat i determinació davant de les coses. Humanitas HUMANITAT: ser refinat, civilitzat i interessat per la cultura. Industria / Labor ESFORÇ: tenir la capacitat de treballar dur per aconseguir les coses. Iustitia JUSTÍCIA: fer lleis justes i governar amb sensatesa. Nobilitas NOBLESA: actuar amb integritat en l’esfera pública. Pietas SUBMISSIÓ: respectar l’ordre natural social, des del punt de vista polític i religiós. Inclou el patriotisme. Pudicítia MODÈSTIA: ser cast, mostrar pudor en la relació amb els altres. Securitas SEGURETAT: governar procurant la pau. Severitas SEVERITAT: mostrar serietat, autocontrol. TARPEIA La llegenda de Tarpeia, filla del comandant de la ciutadella de Roma. Seduïda pel sabí Taci, Tarpeia va acceptar obrir la fortalesa als sabins a canvi d’or. Quan els sabins van entrar, en comptes de recompensar-la amb or, la van matar esclafant-la amb les seves armes, com a càstig per la seva traïció. Segons una versió de la història, els sabins li havien promès "el que portaven a la mà esquerra" —normalment braçalets d’or— però, interpretant-ho de manera diferent, la van cobrir amb escuts. Altres versions diuen que va ser castigada per demanar explícitament les armes, considerant-la deslleial. HORACIS I CURIACIS