Història de La Vall d'Uixó (PDF)

La Vall d’Uixó  HISTÒRIA D’UN POBLE Les localitats també tenen passat, també fan anys, també tenen història. I si t'hi fixes bé, voràs que les fonts històriques ens envolten. Per a descobrir-les, només cal posar-hi atenció. Els carrers dels barris antics són estrets...

La Vall d’Uixó  HISTÒRIA D’UN POBLE Les localitats també tenen passat, també fan anys, també tenen història. I si t'hi fixes bé, voràs que les fonts històriques ens envolten. Per a descobrir-les, només cal posar-hi atenció. Els carrers dels barris antics són estrets i foscos. Antigament no estaven asfaltats, sinó que moltes vegades eren de terra i en altres casos estaven empedrats. Hi circulava molta gent a peu o amb carros o cotxes de cavalls. En alguns carrers trobem monuments que recorden algun fet o una persona important per a la localitat, o escultures d'artistes que hi han viscut. Carrer de les Olleries Sovint els noms dels carrers ens diuen coses sobre el passat. Poden ser noms d'oficis, de la Colònia Segarra, gent que hi vivia, d'algun fet El Poblet important o d'un personatge Antigament les cases eren de pedra, fusta i moter i no tenien tants pisos com ara. Els edificis antics ens poden donar molta informació sobre la història del lloc. Hi pot haver edificis religiosos (esglésies, monestirs...), administratius (ajuntaments, jutjats...) o habitatges antics (masies, palaus...). A vegades la forma en què està construït l'edifici ja ens dóna una idea de l'època en la qual es va fer. També podem trobar inscripcions o plaques on hi ha escrit l'any que es va construir. A vegades, quan es fan obres i es remouen les terres, es fan descobriments de ruïnes d'edificis que hi havia hagut antigament i també d'objectes que la gent utilitzava molts anys arrere.  COM SÓN LES LOCALITATS? Les persones vivim en una localitat. Si la localitat té pocs habitants s’anomena poble i si en té molts, ciutat. Les ciutats són grans i hi viu molta gent. Tenen molts carrers i avingudes amb edificis alts. Solen estar situades en llocs on els habitants puguen tindre accés a tot allò que necessiten. Per açò les trobem, sobretot, a les planes, prop d'un riu o a la costa. Estan formades per barris on les persones viuen o treballen. A la ciutat de La Vall d’Uixó es reconeixen físicament set barris: Carmadai, Colònia Segarra, Grup La Unió, Colònia Sant Antoni, La Moleta, Carbonaire,Toledo. BARRI ANTIC Els carrers són estrets, amb cases no molt altes que tenen les façanes de pedra o arrebossades. Hi trobem edificis i construccions de valor històric i artístic, com ara esglésies, muralles... BARRI MODERN Els carrers són amples i rectes. De vegades també hi ha avingudes, que són més amples que els carrers, amb arbres i jardins. Els edificis s'agrupen en illes, són alts i tenen façanes de materials molt diversos, com ara rajoles, ferro, vidre o pedra. En estos barris, a més de viure-hi gent, hi ha tota classe de comerços, negocis i servicis.  LA VALL D’UIXÓ La Vall d'Uixó és un municipi de la Comunitat Valenciana localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada a l‘inici de la Serra Espadà. Com el seu nom indica, la població està situada a la vall del riu Uixó, actualment anomenat Belcaire. Té 31.549 habitants sent així la quarta ciutat més gran de la província després de Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana. A causa de la proximitat a la mar, s'hi donen unes condicions climàtiques típiques de costa, amb hiverns suaus i estius calorosos, la seua temperatura máxima històrica sobrepassa els 40 °C, mentres que les mínimes es situen en torn als -5 °C amb gelades ocasionals. La tasa pluviomètrica mitjana és de 509,51 mm, distribuïts de manera irregular els mesos de tardor i primavera, i amb la típica sequera estival mediterrània. La Vall està envoltada de les muntanyes: Penya Migdia (550m), Rodeno (538m), Font de Cabres (637m), Penyalba (648m), Pipa (591m), Sants de la Pedra (585m), el Castell (492m), Sumet (450 m), La Balona (456 m), Penya Garrut (412 m) i Alt de Cerverola (492 m). La Vall d'Uixó està rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Fondeguilla, la Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud toca també amb el terme municipal de Sagunt, ja en la província de València. El seu terme és de 67,10 km². Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu subterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracció turística. Situades al Paratge de la Font de Sant Josep, és un conjunt de coves que es van formar al triàsic, fa prop de 250 milions d'anys. Encara no es coneix l'origen del riu ni el final de la gruta, de la qual es coneixen 2.750 metres de recorregut. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa. En un pla rodejat de muntanyes, una vila en la falda s'estén: és la Vall, nostra pàtria beneita, d'Espadà en la serra, al començ. Té per porta la mar llevantina, per defensa, l'abrupte murall, per riquesa, els fruits de la terra i per timbre, sa amor a les arts. Isquen notes d'un cant a la vila que s'aixequen del cor falaguer; des del mar fins al mont creuen l'àmbit i giren i juguen portades pel vent, confonent-se en total harmonia i fent un sol prec que l'espai infinit atravesse, anant fins a Déu. Visca Vall d'Uixó! S'oïsca tot arreu! Visca, visca tot arreu!"  HISTÒRIA DEL NOSTRE POBLE Ha estat ocupada por grups humans des de la Prehistòria, bàsicament al voltant de la "Font de Sant Josep", actualment el paratge del riu subterrani de Sant Josep. Els treballs arqueològics en les coves han revelat que foren ocupades por caçadors del paleolític superior, d'acord amb la datació amb C-14, aproximadament 16.000 anys a. C., i també han revelat la presència de pintures rupestres. Durant l'Edat de Bronze van créixer aldees situades en les muntanyes, ben fortificades amb muralles i torres de vigilància. La seua ubicació estratègica els permetia controlar un vast territori i entrar a la serra d'Espadà. L'època ibera va suposar una expansió considerable de la població, com es demostra a les restes de la ciutat ibèrica de la Punta d'Orlell i Poblat de Sant Josep. La Punta d'Orlell ocupa una gran superfície i té quatre línies successives de muralles i torres. Destaca la seua acròpolis, on les restes foren localitzades en almenys dos grans edificis públics construïts amb pedres quadrades enormes. El Poblat de Sant Josep, que es troba en la part superior de la colina del mateix nom, constitueix un exemple prototípic d'urbanisme iber. Van ser ocupats durant el segle quart, i al final de l'Imperi Romà. Durant l'època romana, l'ocupació va evolucionar cap a l'agricultura. Fa uns anys es van trobar les restes d'una necròpolis d'inhumació, datada entre els segles VI i VII, pròxima a l'època visigoda. En total es van trobar les restes de 66 individus amb les seues ofrenes funeràries. La conquesta àrab i l'establiment d'aquestes poblacions no han canviat molt el tipus de vida. Al llarg d'aquest prolongat període s'ha pogut documentar l'existència d'una dotzena d'alqueries situades a banda i banda del riu Belcaire, amb sis d'elles, l'Alcúdia, Seneja, Benigafull, Benissahat, Seneta i Benigasló, situades a l'actual emplaçament de la vila, mentre que la resta estaven més disperses o han originat altres entitats de població, com Alfondeguilla. El rei Jaume I va conquerir la Vall durant l'any 1238, i van quedar els llogarets, hortes i alqueries baix la presidència del Castell d'Uixó. En 1250, va rebre la Vall d'Uixo la Carta Pobla*. Des d'aquest moment, esdevingué un lloc important al si del Regne de València. *Era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta. S'hi establien les obligacions que contreien els nous pobladors envers el senyor. El document solia regular també aspectes com la quantitat de terra de què disposaria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per a adquirir la propietat útil de la terra, els cens en diners i en especia de quasi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalitzat de nomenament i actuació dels càrrecs directius locals (justícia, jutjats). Els sis pobles units entre sí i van crear el Poble de Dalt i El poble de Baix. Al segle XIX ambdues localitats van edificar una plaça central on es localitza l'ajuntament fins a l'actualitat. La característica general en els inicis del segle XX serà la d'una crisi econòmica i social cronificada, la qual cosa produirà una emigració de les classes més desposseïdes, especialment cap a la ciutat de Barcelona. Lentament, amb el desenvolupament de les indústries Segarra, la població experimentarà un progressiu creixement que culminarà en les dècades centrals del segle, en les que la població es desenvoluparà com mai ho havia fet, sempre al calor dels tres sectors d'activitat: l'industrial, com la dinàmica activitat de la fàbrica de calcer Segarra ocupant a més de quatre mil vallers; l'agrícola, amb la transformació de l'antic secà en fèrtil cultiu de cítrics i l'exportació massiva de taronja Satsuma als mercats europeus; i el turístic, amb l'explotació i desenvolupament de las Coves de Sant Josep. LA FÀBRICA SEGARRA La indústria més important a inicis del segle XX és la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra. Va ser en 1882 quan Silvestre Segarra Aragó crea una menuda i modesta fàbrica d'espardenyes amb només sis espardenyers. En 1912 es funda l'empresa Silvestre Segarra e Hijos i es va desenvolupar en el terreny comercial quan el seu fundador va veure el potencial de consum que tenia el exercit. En 1929 s'instal·la una nova fàbrica al carrer Cova Santa per a la producció de calcer de cuiro i en tres anys van multiplicar per deu la producció. Com a conseqüència de la expansió i de la necessitat de mà d'obra, La Vall d'Uixó va acollir a milers de famílies vingudes de tot Espanya que trobaren en la Fàbrica Segarra un lloc on treballar i on poder formar la seua família. De fet, la Vall es va transformar amb la creació de nous barris com la Colònia Segarra, Carmadai o Grup La Unió, i el municipi va experimentar un important creixement demogràfic. També es va construir un Economat, La Clínica per als obrers, una escola de aprenents, un complex esportiu, o la Rondalla Segarra.  MONUMENTS CÍVILS: Torre de Benissahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre defensiva existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica. Segle XII. Torre de la Casota. Torre de vigilància situada en el camí que porta al castell- Anoeret. Segle XI. Torre de la Torrassa. Torre de vigilància situada al costat de la carretera de la Vall d'Uixó a Vilavella, en la partida de la Torrassa. Fou una torre d'ús defensiu, d'origen musulmà. Segle XII. A la fotografia podem observar restes d’un aljub (es creu que l’aigua era portada des de la sèquia mare de la Font de Sant Josep mitjançant un aqüeducte actualment destruit (restes pilastra al Randero).  L’AJUNTAMENT, LA CASA DE LA VILA L'ajuntament és l'entitat que representa i governa un municipi. L'edifici on treballen totes les persones que formen l'ajuntament s'anomena casa de la vila o també ajuntament. Qui el dirigix? L'ajuntament el dirigix l'alcalde o alcaldessa, que és escollit pels regidors i regidores. Els regidors i les regidores són escollits pels habitants del municipi, i ajuden l'alcalde o alcaldessa a prendre decisions Qui hi treballa? Hi treballen els funcionaris i els empleats municipals, que s'encarreguen de l'administració, de fer complir les lleis, d'organitzar actes culturals, de rehabilitar edificis, de netejar carrers, de tindre cura dels jardins... Quins serveis dóna? Els serveis municipals més usuals són neteja i medi ambient, urbanisme i obres, educació i cultura, esports, transports, comerç i turisme. Perquè es puguen portar a terme tots estos serveis, els veïns de cada municipi paguem uns diners anomenats impostos municipals. L’AJUNTAMENT, ELS SERVEIS PÚBLICS Anomenem serveis les activitats de les persones que realitzen treballs que necessitem. En un municipi ens calen una gran quantitat de serveis. Alguns són propietat d´algunes persones: botigues, farmàcies... Són serveis privats. D´altres són per a tota la comunitat. En molts casos depenen de l´ajuntament. Llavors en diem serveis públics. A La Vall d’Uixó hi ha uns serveis comuns per a tothom. Aquests serveis ens fan la vida més fàcil. L´Ajuntament és l´encarregat d´organitzar i dirigir tots aquests serveis que s´anomenen serveis municipals. Anomena alguns serveis privats: ________________ _________________________________________ Per què els serveis de l´Ajuntament se´n diuen municipals ? _______________________________ _________________________________________ Fixa-t’hi en el mapa i escriu el nom dels serveis que ens ofereix l´ajuntament que hem visitat hui: 1. ______________ 2. ______________ 3. ______________ 4. ______________ 5. ______________ 6. ______________ 7. ______________  7 4 6 5 3 1 2 https://www.youtube.com/watch?v=fVYf1iifP1E&t=939s https://www.youtube.com/watch?v=UCcXBDxZTYM