UD1: L'ésser humà - C2: L'ésser humà davant la malaltia (PDF)

UD1: L’ésser humà. CGM Cures Auxiliars d'Infermeria C2: L’ésser humà davant la malaltia “L’ésser humà”, tracta, des d’una visió global, els diferents nivells d’organització dels éssers vius començant pels àtoms i seguint per les cèl·lules, la unitat funcional dels éssers vius, passant pels teixit...

UD1: L’ésser humà. CGM Cures Auxiliars d'Infermeria C2: L’ésser humà davant la malaltia “L’ésser humà”, tracta, des d’una visió global, els diferents nivells d’organització dels éssers vius començant pels àtoms i seguint per les cèl·lules, la unitat funcional dels éssers vius, passant pels teixits de cèl·lules diferenciades, els òrgans i els sistemes i aparells. L’ésser humà està format per un conjunt de cèl·lules que formen una estructura molt organitzada i complexa en què intervenen sistemes de comunicació molecular. Es relaciona amb l’ambient amb un intercanvi de matèria i energia d’una manera ordenada i té la capacitat de desenvolupar les funcions bàsiques de la vida: la nutrició, la relació i la reproducció, de tal forma que els éssers vius actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seva mort. Les cèl·lules que componen qualsevol organisme no estan disperses de manera aleatòria, sinó que solen estar agrupades en teixits de cèl·lules diferenciades amb característiques comunes i amb un comportament fisiològic comú, que s’organitzen formant òrgans, que al seu torn formen sistemes/aparells. La unió organitzada d’aquests sistemes (o conjunts de sistemes, que reben el nom d’aparells) dóna lloc a un organisme complet, l’ésser humà: un individu amb característiques biològiques, socials i psicològiques que forma part d’una població. 1.1 Nivells d’organització dels éssers vius Els éssers vius, igual que la matèria inerta, estan constituïts per àtoms, que formen molècules. De menor a major complexitat, hi ha el nivell atòmic, el molecular, el cel·lular i el pluricel·lular (amb formació de teixits, òrgans, aparells i sistemes), que acaben formant poblacions i comunitats com a éssers socials La diferència entre éssers vius i matèria inerta no rau en la seva composició, ja que els elements del cos humà i dels organismes unicel·lulars poden ser els mateixos que els que componen les roques, però estan organitzats a nivell atòmic i molecular de forma diferent. No tots els elements de la matèria inerta formen part dels éssers vius, sinó només una petita part. Els elements (ÀTOMS) imprescindibles per a la vida s’anomenen bioelements, i són el carboni, l’hidrogen, l’oxigen, el nitrogen, el fòsfor i el sofre. Entre aquests bioelements es troben alguns elements en petites concentracions anomenats oligoelements, com el calci, el sodi, el ferro, el iode, el zinc, el magnesi i el fluor, que si bé són més escassos que els anteriors tenen una gran importància en el metabolisme i es presenten en forma d’ions. De la combinació de bioelements s’originen unes molècules que reben el nom de biomolècules. Els bioelements es poden combinar entre si i formar compostos més complexos anomenats biomolècules. Les biomolècules poden ser de dos tipus: Biomolècules inorgàniques: no tenen una base de carboni. Són molècules més petites i senzilles, com l’aigua (H2O), que és la biomolècula que es troba en més quantitat, o el diòxid de carboni (CO2), l’oxigen (O2) i les sals minerals. Biomolècules orgàniques: estan fetes sobre una base de carboni i d’hidrogen combinats als quals es pot afegir algun altre element (com per exemple l’oxigen o el nitrogen, en el cas de les proteïnes). Són molècules grans, complexes i molt diverses. Els anomenats principis immediats són quatre: les proteïnes, els hidrats de carboni o glúcids, els greixos o lípids i els àcids nucleics. Per tant, tots els éssers vius estan constituïts per una barreja de matèria orgànica i inorgànica. Unint biomolècules es formen els orgànuls cel·lulars, i la seva unió forma les cèl·lules. La cèl·lula Els éssers humans són, des del punt de vista biològic, uns éssers vius molt complexos, constituïts per més d’un bilió de cèl·lules. La cèl·lula, segons la teoria cel·lular, és la unitat funcional i morfològica de tots els éssers vius que pot desenvolupar les tres funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. La teoria cel·lular és un dels conceptes més importants en biologia i estableix tres punts clau: 1. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules: Des dels organismes més simples fins als més complexos, la cèl·lula és la unitat bàsica de vida. 2. La cèl·lula és la unitat funcional de tot ésser viu: Les cèl·lules realitzen totes les funcions necessàries per mantenir la vida, com ara obtenir energia, créixer i reproduir-se. 3. Totes les cèl·lules provenen d'altres cèl·lules preexistents: Les cèl·lules no sorgeixen espontàniament, sinó que es formen a partir de la divisió d'altres cèl·lules. De manera molt general, es pot dir que hi ha dos grans tipus de cèl·lules segons la seva morfologia: Cèl·lules procariotes: són les cèl·lules més senzilles, relativament petites (1-10 µm) i pròpies d’organismes unicel·lulars com els bacteris. Són cèl·lules que no disposen d’un nucli cel·lular definit, ja que no tenen membrana nuclear. El seu material genètic (ADN) és al citoplasma, en una zona anomenada nucleoide. Contenen pocs orgànuls diferents: bàsicament ribosomes, cilis i flagels. Segons la forma que manifesten hi ha diversos tipus de cèl·lules procariotes. Alguns són cocs, bacils, vibrions i espirils. Cèl·lules eucariotes: són cèl·lules més complexes i més grans que les procariotes (10-100 µm) i pròpies d’organismes més complexos, generalment pluricel·lulars (com els animals i els vegetals), encara que també en podem trobar d’unicel·lulars (com els protozous i els llevats). Són cèl·lules que disposen de nucli cel·lular definit, ja que tenen membrana nuclear. El seu material genètic, responsable de l’herència biològica, es troba al nucli. Contenen molts orgànuls diferents, com ribosomes, cilis o flagels, a més de reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, mitocondris, centríols i lisosomes. Segons el seu origen, hi ha cèl·lules animals i vegetals (que es diferencien respecte de les anteriors perquè posseeixen una paret vegetal rígida, amb grans vacúols i cloroplasts). Núcli: Conté el material genètic (ADN) i controla les activitats cel·lulars. Membrana plasmàtica: Barrera selectivament permeable que delimita la cèl·lula i regula l'intercanvi de substàncies. Citoplasma: Medi aquós on es troben els orgànuls i es duen a terme la majoria de les reaccions metabòliques. Reticle endoplasmàtic: Xarxa de membranes que sintetitza proteïnes i lípids. Aparell de Golgi: Modifica, empaqueta i distribueix proteïnes i lípids. Lisosomes: Vesícules que contenen enzims hidrolítics per a la digestió cel·lular. Mitocondris: Orgànuls responsables de la respiració cel·lular i la producció d'ATP. Cloroplasts: (En cèl·lules vegetals) Orgànuls on es realitza la fotosíntesi. Vacúoles: Sacs membranosos que emmagatzemen aigua, nutrients i residus. Ribosomes: Complexos macromoleculars que sintetitzen proteïnes. ACTIVITAT 1 UD1 NOM: 1- Representa gràficament una cèl·lula eucariota, identificant i descrivint almenys cinc orgànuls i les seves funcions. 2- Dibuixa els diferents nivells d’organització fins aplegar al òrgan que vullgues. Les cèl·lules es poden unir i formar estructures més complexes per generar un organisme pluricel·lular. Són organismes amb cèl·lules diferenciades amb funcions definides que en general no poden viure de forma independent, sinó que per a la seva supervivència unes cèl·lules necessiten altres cèl·lules. Els teixits: En general, els éssers vius pluricel·lulars presenten teixits. Els teixits estan constituïts per cèl·lules semblants, amb un mateix origen embrionari, i compleixen una mateixa funció. Tenen un nivell d’organització entre la cèl·lula i l’òrgan.. Cada tipus de teixit està format per unes cèl·lules (eucariotes) característiques i diferenciades morfològicament, que s’han especialitzat segons la funció que realitzen dins el cos humà. Hi ha quatre grups de teixits diferents en els éssers humans: 1: Teixit epitelial 2: Teixit connectiu 3: Teixit muscular 4: Teixit nerviós 1: Teixit epitelial El teixit epitelial cobreix la superfície, les cavitats i els òrgans del cos i forma part de les glàndules. Es troba en contacte amb l’aire o amb els líquids interns i l’altra està unida al teixit conjuntiu encarregat de nodrir l’epiteli, ja que aquest no presenta vasos sanguinis, no està vascularitzat. Entre el teixit conjuntiu i el epitelial hi ha una fina capa anomenada membrana basal. Aquest teixit es pot classificar segons la funció, la forma de les cèl·lules i el nombre de capes. 1. Segons la funció: Epiteli de recobriment i revestiment. Epiteli glandular. 2. Segons la forma de les cèl·lules: Cèl·lules planes. Cèl·lules cúbiques. Cèl·lules cilíndriques. 3. Segons el nombre de capes: Epiteli simple: d’una sola capa. Aquest pot ser: No saber subtipus - Epiteli simple escamós : epiteli format per una sola capa de cèl·lules planes fortament unides (vasos sanguinis). Lubricació. - Epiteli simple cúbic: epiteli format per una capa de cèl·lules en forma de cub fortament unides (túbuls renals). Absorció i secreció. - Epiteli simple columnar: epiteli format per una sola capa de cèl·lules allargades cilíndriques fortament unides (intestí).Absorció i secreció.  Estratificat: amb més d’una capa de cèl·lules. Aquest pot ser: No saber subtipus - Epiteli estratificat escamós: hi ha diferents extractes de cèl·lules escamoses planes.Pot estar queratinitzat o no (vagina, esófag). - Epiteli estratificat cúbic. - Epitele estratificat cilíndric. Pseudoestratificat: epiteli simple que té els nuclis a diferents nivells i dóna la sensació de tenir diverses capes (Com tràquea). 2:Teixit muscular El teixit muscular és un teixit molt específic, format per cèl·lules especialitzades allargades, anomenades fibres musculars o miòcits, que tenen la propietat de contraure’s. S’escurcen en rebre un estímul nerviós i es relaxen (tornen a la seva posició anterior) en cessar l’estímul. Hi ha tres tipus: Estriat esquelètic: És utilitzat per moure el cos de manera voluntària i es troba en els músculs locomotors. Cardíac: constitueix la massa muscular del cor. La seva estimulació depèn del sistema nerviós autònom, i és ràpida i involuntària. Llis: no té estriacions en mirar-lo al microscopi òptic. Les cèl·lules són mononuclears estimulades pel sistema nerviós autònom i la seva contracció és lenta (sovint continuada i rítmica) i involuntària. 3:Teixit connectiu o conjuntiu. El teixit connectiu o conjuntiu és un tipus de teixit de sosteniment heterogeni que dóna consistència al conjunt del cos. És el teixit més abundant i més àmpliament distribuït de l’organisme amb una abundant matèria intercel·lular, la substància fonamental (H2O, sals, proteïnes, polisacàrids i fibres proteiques). La majoria d’aquest tipus de teixit està molt vascularitzat. Inclou els teixits següents: Conjuntiu Adipós Cartilaginós Ossi i sanguini  El teixit connectiu està constituït per fibres extracel·lulars, cèl·lules i substàncies fonamentals: 1-Fibres extracel·lulars: Fibres de col.lagen (donen flexibilitat), fibres elàstiques (donen flexibilitat), fibres reticulars (donen consistència). 2-Cèl·lules (no saber): - Cèl·lules autòctones o fixes: són les cèl·lules pròpies del teixit connectiu. Per exemple, els fibroblasts (cèl·lules pròpies del teixit conjuntiu pròpiament dit) i els adipòcits (emmagatzemen greix). - Cèl·lules mòbils o immigrants: són cèl·lules que pertanyen a la sang o medul·la òssia. Destaquen els leucòcits (glòbuls blancs), mastòcits (important en les al·lèrgies), macròfags (per defensa) i plasmòcits (produeixen anticossos). 3- Substància fonamental: Substància d’aspecte gelatinós, transparent i incolor característica del teixit connectiu, constituïda per proteïnes, mucopolisacàrid (tipus de HDC) àcids i aigua. A diferència dels epitelis, els teixits conjuntius no es troben en superfícies lliures i generalment estan molt vascularitzats. El teixit connectiu té diverses funcions, entre les quals destaquen: Sosteniment i consistència mecànica Emmagatzematge d’energia, com els adipòcits que emmagatzemen greix al teixit adipós Defensa davant d’infeccions i aïllament d’òrgans interns Nodriment d’altres teixs La majoria d’aquest tipus de teixit està molt vascularitzat. Inclou els teixits següents: Conjuntiu Adipós Cartilaginós Ossi Teixit conjuntiu: També rep el nom de teixit conjuntiu pròpiament dit. És un teixit que no està gaire especialitzat, i segons la densitat es classifica en poc dens i dens, amb funcions diferenciades. La principal funció del dens és de sosteniment mecànic Teixit adipós: També és anomenat teixit gras. És un teixit especialitzat constituït per cèl·lules que acumulen greix al seu citoplasma, els adipòcits. Es tracta d’una cèl·lula conjuntiva especialitzada en l’acumulació de reserves. Aquest teixit té funcions mecàniques per esmorteir i protegir òrgans interns (fetge, pulmons, etc.) o zones concretes (planta dels peus o coberta dels ronyons) i també funcions metabòliques, com a aïllant tèrmic o com a reserva d’energia. Aquest teixit constitueix un 15% en els homes i un 25% en les dones. Teixit cartilaginós: També és anomenat cartílag. És un teixit especialitzat, elàstic, sense vasos sanguinis ni limfàtics, amb la substància fonamental gairebé sòlida. Les fibres més abundants són les de col·lagen. Les cèl·lules que el constitueixen són els condròcits. Aquest tipus de teixit revesteix articulacions, unions entre costelles i estèrnum, així com en l’oïda externa l’envà nasal. La seva funció és de suport. Teixit ossi: El teixit ossi està compost per cèl·lules especialitzades i components extracel·lulars calcificats amb sals minerals, format sobretot per fibres de col·lagen. Es caracteritza per la seva rigidesa i resistència mecànica. Aquest teixit té funció mecànica, hematopoètica (responsable de la formació de cèl·lules sanguínies) i metabòlica. Es tracta d’un teixit que, malgrat la seva aparença estàtica, està en contínua renovació, reabsorbint-se i remodelant-se contínuament per afrontar les demandes d’ions en altres parts del cos i les seves necessitats mecàniques. El tipus cel.lular son els osteoblastos i osteoclastos.  Repàs continguts classe 1 4 Diferència entre miòcits i condròcits 2 5 3 Teixit sanguini: La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós que, entre altres funcions, transporta oxigen i nutrients cap als teixits (sang arterial) i elimina residus (sang venosa). La sang suposa prop d’un 8% del pes corporal. A la a medul·la òssia vermella esdevé el procés de formació, desenvolupament i maduració dels elements cel·lulars presents a la sang (eritròcits, leucòcits i plaquetes) a partir d’una cèl·lula mare hematopoètica. Medul·la òssia vermella VENES I ARTÈRIES: Tipus de sang La sang té diversos components: 1- Plasma: Part líquida, molt rica en proteïnes. Destaquen com a més importants l’albúmina, els factors de la coagulació i les immunoglobulines. 2- Elements cel·lulars: Eritròcits, leucòcits i plaquetes. Plasma Font:naciodigital.cat  Glòbuls vermells o eritòcits: són cèl·lules sense nucli en forma de disc bicòncau de color vermell. Contenen hemoglobina i ferro al seu interior. Són les cèl·lules més nombroses i les encarregades de transportar oxigen i diòxid de carboni. Glòbuls blancs o leucòcits: són cèl·lules amb nucli, de formes diverses, que engloben cinc tipus diferents de cèl·lules: neutròfils, eosinòfils, basòfils, limfòcits i monòcits. Tots tenen una funció protectora davant d’agressions externes, ja que formen part del sistema immunitari. Plaquetes o trombòcits: no són cèl·lules, sinó fragments resultants de la ruptura d’altres tipus cel.lulars. Tenen funció hemostàtica. https://educaciodigital.cat/escolamartamatabcn/moodle/mod/book/view. php?id=2892&chapterid=509&lang=fr https://donarsang.gencat.cat/ca/ https://www.youtube.com/watch?ti me_continue=4&v=RS3bxYvjGeo& Font: Gencat embeds_referring_euri=https%3A% 2F%2Fdonarsang.gencat.cat%2F 4: Teixit nerviós El teixit nerviós s’encarrega de la recepció i transmissió d’estímuls. Les principals cèl·lules d’aquest teixit són les neurones, que s’interconnecten entre si formant una xarxa d’interconnexions i són les responsables de l’impuls nerviós. Les neurones tenen la particularitat que no poden reproduir-se. Segons la seva funció, hi ha tres tipus de neurones: Sensitives: neurones que en rebre l’estímul generen l’impuls nerviós i el transmeten cap al sistema nerviós central (SNC), és a dir, la medul·la espinal i l’encèfal. Motores: condueixen l’impuls nerviós des del SNC fins als òrgans diana (músculs i glàndules). D’associació: són les més nombroses. Connecten unes neurones amb les altres. NEURONES SENSITIVES SNC NEURONES MOTORES ACTIVITAT 3: KAHOOT En aquest Kahoot es posaran a prova els teus coneixements sobre àtoms, molècules, cèl·lules i teixits. Què has de fer? Connecta el teu dispositiu electrònic (tauleta, mòbil, ordinador...) a la sessió de Kahoot. Important: Escriu el teu nom i cognom complet quan t’identifiquis. Respon a les 20 preguntes que et farem. Totes les preguntes tenen el mateix valor. Sigues ràpid i precís! Tindràs un temps limitat per respondre cada pregunta. Com es valorarà? 20 encerts: ¡Excel·lent! Tindràs un 10. 15-19 encerts: ¡Molt bé! Tindràs un 8. 10-14 encerts: ¡Bon treball! Tindràs un 6. 8-9 encerts: ¡Pots millorar! Tindràs un 5. Menys de 8 encerts: Tindràs un 4. Què ocorre si trec menys de 8 encerts? El professor o professora després de veure els resultats informarà a l’alumnat que no aplegue als 8 encerts. Si obtens una puntuació inferior a 8, hauràs d'explicar 5 dels errors que has comès. D'aquesta manera, podràs aprendre'n i aconseguir un 5 fent aquesta activitat de reforç. Els òrgans Dintre de la complexitat biològica, els òrgans es troben entre un nivell d’organització superior al teixit i inferior al sistema. Els òrgans, segons la seva funció, s’agrupen en sistemes. Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits amb una funció comuna. Per exemple: L'estómac està format per un teixit glandular que fabrica els enzims digestius, però també per teixit muscular que permet els seus moviments i, al mateix temps, depèn d'una correcta entrada de sang. SISTEMES/APARELLS Es defineix com a sistema el conjunt d'estructures constituïdes per un sol tipus de teixits i distribuïdes per tot l'organisme ( sistema muscular, per exemple). Un aparell està constituït per un conjunt d'estructures que ocupen una posició ben delimitada anatòmicament i destinades a fer una mateixa funció (a. respiratori, a. circulatori, a. excretor i a. reproductor).  ÉSSER HUMÀ L’ésser humà està format per un conjunt de cèl·lules que formen una estructura molt organitzada i complexa en què intervenen sistemes de comunicació molecular. Es relaciona amb l’ambient amb un intercanvi de matèria i energia d’una manera ordenada i té la capacitat de desenvolupar les funcions bàsiques de la vida: la nutrició, la relació i la reproducció, de tal forma que els éssers vius actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seva mort. Funcions bàsiques: La funció de nutrició, la cèl·lula incorpora nutrients al seu interior per ser transformats en altres substàncies. Quant a la funció de relació, la cèl·lula rep estímuls i dona resposta del seu medi, tant a l’exterior com al seu interior Quant a la funció de reproducció, les cèl·lules es divideixen en altres cèl·lules per mitosi o per meiosi, transmetent-los la informació genètica. Posició anatòmica humana L’anatomia és una branca de la biologia que estudia l’estructura dels éssers vius. En el cas de l’anatomia humana, que descriu el cos humà, és una de les ciències bàsiques de la medicina L’anatomia humana se subdivideix en: Anatomia descriptiva: descriu els cossos de forma descriptiva i en detalla l’organització. Anatomia macroscòpica: estudia les estructures macroscòpiques humanes (òrgans) a ull nu, sense microscopi. Anatomia funcional o fisiològica: estudia la funció dels diferents òrgans i aparells del cos humà. L’estudi i la descripció del cos humà es realitza en una posició concreta, la posició anatòmica - Pla frontal o coronal: d’esquerra a dreta de forma vertical. - Pla transversal o axial: horitzontal. - Pla medià o sagital: va de davant cap enrere, de forma vertical Cavitats del cos humà La cavitat torácica conté dues cavitats pleurals, la cavitat pericárdica i el mediastí. Funcions bàsiques: La funció de nutrició, la cèl·lula incorpora nutrients al seu interior per ser transformats en altres substàncies. Quant a la funció de relació, la cèl·lula rep estímuls i dona resposta del seu medi, tant a l’exterior com al seu interior Quant a la funció de reproducció, les cèl·lules es divideixen en altres cèl·lules per mitosi o per meiosi, transmetent-los la informació genètica. La reproducció implica una transmissió de les característiques pròpies dels organismes progenitors a la seva descendència. Tal transmissió de característiques és el que es coneix amb el nom d’herència biològica. Influència entorn social i cultural. Meiosi i Mitosi: La Divisió Cel·lular La meiosi i la mitosi són dos processos fonamentals en la divisió cel·lular, però amb objectius molt diferents. http://docentes.educacion.navarra.es/ralvare2/testmitos isymeiosis.htm https://clic.xtec.cat/projects/mitomeio/jclic.js/index. html Tota cèl·lula acompleix un cicle vital, anomenat cicle cel·lular. Una vegada constituïda, la nova cèl·lula desenvolupa les funcions que li són pròpies durant un temps molt variable en cada cas, i després, o bé mor o bé es reprodueix, originant les cèl·lules filles. Durant la major part de la seva vida, la cèl·lula es troba en un període d’inactivitat pel que fa a la reproducció, si bé desenvolupa les funcions metabòliques que li corresponen; aquest període s’anomena interfase. Després té lloc el procés de divisió o duplicació cel·lular, que té per resultat la formació de dues cèl·lules filles. La divisió cel·lular pot ésser de dos tipus diferents: la MITOSI el mecanisme de divisió de la majoria de les cèl·lules, que té per resultat la formació de dues cèl·lules filles exactament idèntiques, amb la mateixa dotació cromosòmica que l’original; i la MEIOSI, el mecanisme de divisió de les cèl·lules germinals, que té per resultat la formació de cèl·lules filles, anomenades gàmetes o cèl·lules reproductores, que posseeixen la meitat de la dotació cromosòmica de l’original. MITOSI Profase: La cromatina es condensa en cromosomes visibles. La membrana nuclear es desintegra. Es forma el fus mitòtic. Metafase: Els cromosomes s'alineen en el pla equatorial de la cèl·lula. Anafase: Les cromàtides germanes es separen i migren cap a pols oposats. Telofase: Es formen noves membranes nuclears al voltant dels cromosomes. Els cromosomes es descondensen. Ocorre la citocinesi (divisió del citoplasma).  La meiosi és un procés de divisió cel·lular especialitzat que ocorre en les cèl·lules germinals (òvuls i espermatozoides). A diferència de la mitosi, que produeix dues cèl·lules filles idèntiques, la meiosi genera quatre cèl·lules filles amb la meitat de material genètic que la cèl·lula mare. Meiosi I: Profase I: És la fase més llarga i complicada, on passa l'intercanvi genètic (com si els cromosomes s'intercanviessin peces). Metafase I: Els cromosomes homòlegs (parelles idèntiques) s'alineen al centre de la cèl·lula, com en una fila. Anafase I: Cada parella de cromosomes homòlegs es separa i se'n va cap a un costat diferent de la cèl·lula. Telofase I i citocinesi: Es formen dues noves cèl·lules, cadascuna amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula original. Meiosis II: Semblant a la mitosi: Les còpies exactes dels cromosomes (cromàtides germanes) es separen, formant un total de quatre cèl·lules filles, cadascuna amb la meitat de cromosomes. Meiosi:Reproducció Sexual Meiosi I: Separen els cromosomes homòlegs (parells de cromosomes, un de la mare i un altre del pare). Meiosi II: Separen les cromàtides germanes de cada cromosoma. Al final de la meiosi, s'obtenen quatre cèl·lules filles amb la meitat del nombre de cromosomes de la cèl·lula mare. Diferències Activitats d’ampliació: https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Re cursos/fp_cai_c02_/web/fp_cai_c02 _htmlindex/WebContent/u1/a1/exer cicis.html Activitats de repàs: https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Re cursos/fp_cai_c02_/web/fp_cai_c02 _htmlindex/WebContent/u1/a1/exer cicis.html  https://blocs.xtec.cat/caibalexandresatorras/c2-lesser-huma-davant-la-malaltia/ https://cv.iesnx.cat/course/info.php?id=298 https://www.safecreative.org/blog/es/2023/03/24/tipos-de-licencias-creative-commons/ Técnicas básicas de enfermería - Ed. 2021. ISBN:9788413215723. Autor/es: Roberto Gómez Arribas, Belén Blasco Colmenarejo https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_cai_c02_/web/fp_cai_c02_htmlindex/index.html https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_cai_c02_/web/fp_cai_c02_htmlindex/WebContent/u1/ a1/exercicis.html TBE: C2.Editorial Altamar Autor Altamar Idioma Catalá N° páginas 96 Encuadernación Tapa Blanda ISBN13 9788419780188 N° edición 1 https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/NDQzNDY2NQ%3D%3D