Introducció a la història de la comunicació

Un llibre imprès abans de l'any 1500, molt valuós, com la Bíblia de Gutenberg.

Un llibre manuscrit, podria ser anterior o posterior a la impremta. Generalment escrits en pergamí.

La impremta va ser una de les primeres indústries culturals amb una lògica capitalista. La seva capacitat de producció massiva va inundar el mercat amb llibres, opuscles i estampes.

La impremta no va ser una revolució completa, sinó més aviat una evolució. Va adaptar tecnologies i formats preexistents, com pergamí, i va mecanitzar el procés de producció.

La impremta va multiplicar la producció de llibres, però no va generar un boom d'alfabetització immediat. El mercat del llibre es va mantenir en una minoria.

La impremta va impulsar la premsa sensacionalista, que era una publicació efímera i barata, amb notícies de gran impacte.

La impremta va transformar el llibre, afegint-hi cobertes com a element diferenciador i protector.

La impremta va contribuir a una transformació cultural a través de la difusió del coneixement. Va facilitar l'accés a la informació i va ajudar a la propagació de la cultura escrita.

El procés de passar de manuscrits a llibres impresos va provocar canvis importants en la societat. Un d'aquests canvis va ser la substitució del llatí, la llengua acadèmica tradicional, per llengües vernacles (com el castellà, el català, etc.). Aquest canvi va ajudar a difondre el coneixement a un públic més ampli.

Abans del Renaixement, el coneixement estava limitat a una minoria d'elit. Amb l'aparició de la impremta, els llibres es van convertir en una font d'informació més accessible, permetent que un nombre més gran de persones s'instruís. Això va impulsar un canvi en les elits intel·lectuals

La impremta va tenir un paper crucial en la difusió del protestanisme. La impressió de la Bíblia i altres textos religiosos va permetre que la doctrina protestant arribés a un públic molt més ampli.

El periodisme modern va néixer gràcies a la Impremta. Per considerar una publicació com a periodisme, ha de tenir una periodicitat (publicada regularment) i tractar temes d'actualitat. A més, ha de ser accessible al públic (publicada públicament).

Les Gasetes eren una forma primerenca de publicació periòdica que va sorgir durant el segle XVII. Tot i tenir una periodicitat més amplia (setmanal) que les relacions, es caracteritzaven per un format petit i no inclouen imatges. A més, es centraven en notícies de conflictes polítics i militars, així com en informacions relacionades amb la monarquia.

El Noticiarisme Manuscrit era una forma de difusió de la informació que existia abans de la Impremta. Es caracteritzava per la difusió manual de notícies d'actualitat, però no era una publicació periòdica ni pública, ja que només es compartia entre un grup restringit.

La Gazette du France va ser una publicació important de notícies que va sorgir a França el 1631. Tot i ser privada, va rebre finançament de l'estat. Es caracteritzava per informar sobre la guerra, els avenços tecnològics i la vida política. Va perdurar fins a finals del segle XVIII.

La Gaceta de Madrid va ser una publicació periòdica fundada el 1666, que actualment es coneix com a Boletín del Estado. Es caracteritzava per publicar lleis i decrets oficials.

La fotografia de la guerra va tenir un impacte social molt gran.

L'ús de la fotografia a la premsa va ser un gran avanç en la difusió d'informació.

Una persona que es guanya la vida amb la fotografia, venent-la a la premsa.

Un fotògraf que va fotografiar la Guerra Civil Espanyola, i va captar la cruesa del conflicte.

Els primers anys del fotoperiodisme es van caracteritzar per l'ús del postureo en les fotografies, ja que la càmera necessitava un temps d'exposició molt llarg.

Aquesta tècnica permet reproduir imatges en escala de grisos o en color, a través de la manipulació de la densitat i la mida dels punts.

L'ús de la càmera amagada per a captar imatges sense que s'adonin els subjectes.

Agència de fotografia que va sorgir als anys 20 del segle XX, dedicada a la producció i venda de fotografia.

El govern francès va contractar els serveis d'Havas com a principal client, marcant l'inici de la seva influència en el món de les notícies.

Agència de notícies amb seu a Londres, fundada el 1851 per Julius Reuters, que encara funciona avui dia.

Agència de notícies fundada a Berlín el 1849.

Un acord entre agències de notícies per controlar el mercat i compartir la informació. L'acord va ser establert el 1859 entre Havas, Reuters i Wolff.

Agència de notícies fundada a Nova York el 1846, creada per grans diaris de la ciutat.

La visió del món dels diaris espanyols estava influenciada per l'agència francesa Havas. Espanya va dependre d'Havas per la informació internacional, adoptant la seva perspectiva i prioritats.

Agència de notícies espanyola fundada per Nilo Fabra a Madrid el 1865. Va ser l'única agència independent espanyola durant dècades.

Agència de notícies espanyola fundada el 1939, resultat de la fusió de l'agència Fabra amb altres agències. Actualment és una de les més importants del món.

La ràdio es va convertir en una eina important de propaganda durant la Guerra Civil Espanyola. La ràdio estatal, "Ràdio Nacional Espanya", va ser creada a Burgos pel govern franquista, mentre que "Union Ràdio" va continuar operant sota el control del govern republicà com a "Cadena Ser".

La primera patent televisiva es va registrar l'any 1924. La primera emissora de televisió amb programes regulars va ser la BBC a Londres l'any 1936.

La Segona Guerra Mundial va interrompre el desenvolupament de la televisió. La BBC va reprendre les emissions el 1946, iniciant un auge de la televisió a tot el món occidental.

Els Estats Units van impulsar un model de televisió privada, centrat en l'entreteniment i finançat per la publicitat. Aquest model va ser adoptat per les principals emissores de ràdio al país.

Europa, en canvi, va optar per un model de televisió pública i elitista, amb un fort control estatal i èmfasi en la cultura. Les emissions eren finançades per un impost anual anomenat Cànon.

La transició del noticiari cinematogràfic al televisiu va ser gradual. El noticiari televisiu inicial,

La ràdio va sorgir a principis del segle XX com a evolució de la telegrafia sense fils. D'una tecnologia per enviar missatges punt a punt, va esdevenir un mitjà de comunicació per transmetre continguts a una audiència més amplia.

El terme "broadcasting" fa referència a la transmissió de continguts per ràdio des d'un punt a una àmplia audiència, gràcies al radi d'emissió.

La KDKA, fundada a Pittsburgh el 1920, va ser la primera emissora de ràdio oficial. La demanda social d'oci domèstic va impulsar ràpidament la seva popularitat. Transmetien concerts, òperes, conferències i espectacles de teatre.

L'èxit de la ràdio va generar un augment exponencial d'emissores, produint interferències entre elles. En resposta, el govern dels Estats Units va crear la Radio Comission per regular l'espectre radiofònic i atorgar llicències d'emissió.

El sistema de ràdio americà funciona principalment amb un model de negoci privat. El Public Broadcasting System (PBS) va ser una de les primeres iniciatives públiques que va sorgir als anys 40.

Les xarxes de ràdio (Networks) van sorgir als anys trenta. Combinen emissores locals per transmetre el mateix programa simultàniament, augmentant l'audiència potencial i l'èxit econòmic de la publicitat.

La ràdio va esdevenir un mitjà massiu de comunicació a principis del segle XX, impacte que va ser visible a la societat i la cultura. Va oferir oci, informació i entreteniment a milions de persones.

A mesura que la ràdio s'expandïa, el govern dels Estats Units va posar atenció en el futur de la tecnologia. El 1934, la Radio Comission va evolucionar a la Federal Comunication Comission per regular-la.

La ràdio va ser un preludi a la televisió. La seva aparició va significar la consolidació de la comunicació de masses a través de la ràdiodifusió.