Introducció a la Història dels Mitjans de Comunicació de Masses PDF

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES Entendre la història dels mitjans de comunicació de masses resulta un element elemental per a poder comprendre el funcionament de la nostra societat. A través de l'estudi d'aquesta història, podem analitzar com la comunicació ha jugat...

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES Entendre la història dels mitjans de comunicació de masses resulta un element elemental per a poder comprendre el funcionament de la nostra societat. A través de l'estudi d'aquesta història, podem analitzar com la comunicació ha jugat un paper crucial en la formació i desenvolupament de les comunitats humanes. Aquesta comprensió, però, no es pot realitzar sense entendre primerament en què consisteix la història. En essència, hem d'entendre la història com a un relat de fets passats a partir de fonts documentals. Aquesta és crucial no tan sols per comprendre els processos i conflictes presents, sinó que també per poder entendre el rol que els mitjans de comunicació de masses han tingut en la societat moderna amb el pas del temps. És gràcies a la història que podem comprendre que aquests mitjans han tingut un impacte directe en la creació de la societat tal com l'entenem ara, ja que no existeix societat sense comunicació. Aquesta comunicació massiva és instantània i directa. Però el que veritablement fa que sigui especial és el fet que prové d'un únic emissor, o d'un grup molt reduït d'aquests, i arriba a un receptor molt més nombrós, un públic a una escala molt major del que s'havia pogut imaginar mai, per mitjà de diversos mitjans tecnològics. Podem establir, doncs, que la comunicació de masses està relacionada directament amb l'aparició de la societat de masses. L'element característic que diferencia aquest tipus de societat amb aquelles existents amb anterioritat, és la seva homogeneïtat. L'aparició d'aquesta té tres branques històriques diferents. Políticament, es considera que va néixer a finals del segle XIX. El terme de societat homogènia s'estableix durant la Revolució Francesa, el 1789 amb la Declaració de drets de l'home, on es va afirmar que totes les persones tenen el mateix valor, i arriba fins a l'extensió de la democràcia liberal a mitjan segle XIX. Socialment, és a finals d'aquest mateix segle que es comença a parlar de societat de masses. Durant aquest segle, la gran migració urbana, la millora de recursos econòmics, i l'establiment de l'escolarització obligatòria, fan que parlem d'una societat equitativament més igualada. Finalment, des del punt de vista tecnològic, els grans avenços tecnològics del segle XIX, com l’electricitat, transformen el món que es coneixia fins llavors. Aquests avenços socials, polítics i tecnològics van repercutir directament en els mitjans de comunicació que anaven apareixent. La ràdio, per exemple, va permetre als polítics establir una connexió més directa amb el públic, gràcies a la seva immediatesa. Un procés semblant es va produir amb l'arribada de la televisió, que va proporcionar per primera vegada a la ciutadania la imatge d'un candidat polític, influint directament en la forma en què aquests eren percebuts pel públic. Analitzant les seves interaccions, es pot establir que tots aquests mitjans conformen un ecosistema en el qual conviuen i interactuen constantment. Aquest es caracteritza per una contínua adaptació i readaptació dels mitjans. Cada cop que apareix un nou mitjà segueix la mateixa evolució. En el moment en el qual un mitjà està establert, arriba un de nou que li fa de competidor i es produeix un reequilibri, ja que el primer mitjà, que havia aconseguit el màxim poder, es veu reemplaçat per un de nou. Aquest nou mitjà s'ha d'adaptar al que ja existeix. Per exemple, quan la premsa tenia el control del poder, va arribar la ràdio,que es va adaptar a la comunicació del periòdic, copiant el seu model. Amb el temps, però, cadascun s'especialitzà en camps diferents. La ràdio s'encarregà de l'entreteniment i deixa la informació per a la premsa, de tal forma que tots dos podien conviure paral·lelament. Els mitjans de comunicació, per tant, han jugat un paper fonamental en la configuració de la societat contemporània. Hi ha dues branques principals que es dediquen a l'anàlisi en aquest camp: Primerament, trobem la història general. Aquesta considera que els mitjans estan condicionats per la història global i no detecten el seu paper fonamental a l'època contemporània. Aquesta visió però, és molt tradicional, i actualment està superada. Per a poder entendre veritablement la seva evolució, s'ha de considerar als mitjans com a matèria autònoma, perquè resulta impossible explicar la societat de masses sense entendre primerament el funcionament dels mitjans de comunicació, i el rol que aquests han jugat en la societat. Un exemple clar és la Primera Guerra Mundial, on el govern britànic va organitzar una gran campanya publicitària per convèncer els joves d'unir-se a l'exèrcit. Ara bé, la història com a branca d'estudi és un camp increïblement ample, per la qual cosa s'han d'establir certs límits per basar la perspectiva del nostre enteniment. S'ha d'establir un límit temporal, per la qual cosa l'anàlisi es fa a partir de l'aparició de la societat de masses el 1870. Pel que fa a la distribució geogràfica, la història manté un enfocament restringit a les societats capdavanteres, especialment els Estats Units, França i Alemanya. S'ha de limitar també la temàtica d'estudi, acotant-se a l'anàlisi de les característiques més rellevants al moment de configuració dels mitjans de comunicació. En conclusió, es pot establir que l'estudi de la història dels mitjans de comunicació de masses és fonamental per comprendre l'evolució i funcionament de la societat contemporània. Els mitjans han jugat un paper determinant en la configuració social, política i cultural de la societat moderna.