H2 History of Medicine 2023-2024 PDF

4/11/2023 Introducció a la Salut - Història de la Medicina (Curs 2023-2024) Edward Jenner (Anglaterra, 1749 - 1823) Tema H2: La medicina moderna Cirurgià i metge rural. Va descobrir i emprar la primera vacuna: la vacuna contra la verola. Vacuna ve de “vaca”. Jenner va emprar pus de las lesions d...

4/11/2023 Introducció a la Salut - Història de la Medicina (Curs 2023-2024) Edward Jenner (Anglaterra, 1749 - 1823) Tema H2: La medicina moderna Cirurgià i metge rural. Va descobrir i emprar la primera vacuna: la vacuna contra la verola. Vacuna ve de “vaca”. Jenner va emprar pus de las lesions de la verola de les mans de Sarah Nelmes, una lletera infectada de verola vacuna d’una vaca anomenada Blossom La primera persona que va ser inoculada amb la vacuna (14/05/1796) va ser James Phipps, un nen de 8 anys. Antoni Trilla Facultat de Medicina i Ciències de la Salut - UB 1 2 John Snow (Anglaterra, 1813 - 1858) Metge anestesiòleg. Considerat el pare de l’epidemiologia moderna. Va investigar diferents brots de còlera a Londres (1854) i va establir que eren deguts a la contaminació de l’aigua amb matèria fecal. Va posar les bases per a la promoció de la salut pública. 3 4 Ignaz Philipp Semmelweis (Hongria, 1818-1865) Metge que va establir les bases de la higiene de mans, en inferir que la transmissió per contacte era la causa de les infeccions de les ferides. Va estudiar les infeccions puerperals i reduir la seva mortalitat. Va publicar al 1861 el llibre “De l'etiologia, el concepte i la profilaxi de la febre puerperal” 5 6 1 4/11/2023 Florence Nightingale (Anglaterra, 1820 - 1910) Louis Pasteur (França, 1822 - 1895) Infermera, escriptora y estadística. Precursora de la infermeria moderna. Va establir (1860) l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres). Va treballar sobre l’assistència als ferits en la guerra de Crimea. El jurament que fan les infermeres al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). 7 Químic i bacteriòleg. Va desenvolupar la teoria de les malalties infeccioses identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic. 8 Joseph Meister Vacunat als 9 anys d’edat contra la rabia, el día 6 de juliol de 1885. Mort al 1940 9 Joseph Lister (Anglaterra, 1827 – 1912) Cirurgià. Precursor de la pràctica quirúrgica moderna relacionada amb la desinfecció del quiròfan, dels equips quirúrgics, la roba y les mans del personal sanitari: asèpsia i antisèpsia. Va descobrir el “catgut” (sutura quirúrgica) 10 Robert Koch (Alemanya, 1843-1910) Metge Pare de la bacteriologia moderna. Va contribuir decisivament al diagnòstic de les malalties infeccioses, formulant els postulats de Koch (Henle-Koch) Va identificar el bacil de la tuberculosi i el del còlera. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina 1905 per les seves investigacions sobre la tuberculosi. 11 12 2 4/11/2023 William Osler (Canadà, 1849 - 1919) Metge, considerat el pare de la Medicina moderna. Va escriure The Principles and Practice of Medicine (1892), llibre de text per excel·lència per estudiants i professionals. Va crear una doctrina educativa en la que defensa que la comunicació amb el pacient es peça clau de la bona pràctica mèdica, fet que ha contribuït significativament al desenvolupament de la medicina actual. 13 Sigmund Freud (Austria, 1856 - 1939) Metge neuròleg, considerat el pare del psicoanàlisis. Va canviar el mon de la psiquiatria al afirmar que l’inconscient tenia un paper molt important en el desenvolupament de la nostre personalitat i en diferents patologies. Afirmava que els pensaments, traumes, desitjos i records reprimits amb freqüència passen del conscient a l’inconscient, on influeixen negativament en la nostre conducta. 15 Santiago Ramón y Cajal (Espanya; 1852 - 1934) La medicina es una ciència de la incertesa i un art de la probabilitat. Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es va traslladar a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Va viure 5 anys a la ciutat. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. El 1892 es va traslladar a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós. 14 Marie Sklodowska-Curie. (Polònia, 1867-1934) Científica nacionalitzada francesa, pionera en el camp de la radioactivitat i dels raig-X. Primera dona en ocupar una plaça de professora en la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel. Premi Nobel de Química (1911) pel descobriment del poloni i el radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per una anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació. 16 Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993) Metge bacteriòleg que va investigar com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928 va descobrir la penicil·lina, substància sintetitzada por un fong (Penicillum notatum), capaç de matar als bacteris sense danyar el cos humà: el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Metge nacionalitzat nord-americà al 1956. Va fer gran part de la seva carrera als USA (1941-1985). Al 1959 va rebre, amb Arthur Kornberg, el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa, que serveix per sintetitzar ARN. Al 1971 va ser nomenat director del Laboratorio de Biología Molecular de la Universidad Autónoma de Madrid y al 1985 va tornar definitivament a Espanya. 17 18 3 4/11/2023 Frederick Grant Banting, John James Macleod…. i Charles Best James Watson, Francis Crick, Maurice Wilkins… i Rosalind Franklin Banting i MacLeod van rebre el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina al 1923, pel descobriment de la insulina. Banting va rebre el Nobel als 32 anys d’edat. Best era un estudiant que feia una estada amb el grup de recerca de Banting i va col·laborar activament en el projecte: van aconseguir aïllar la insulina i verificar les seves propietats en gossos diabètics. Banting va compartir amb Best la meitat del Premi Nobel, en reconeixement a la seva contribució al descobriment. Watson, Crick y Wilkins van guanyar el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina al 1962 per descobrir l’estructura de l’ADN. Franklin va ser qui va enregistrar les imatges de l’ADN por difracció de raigs X. Aquestes imatges, que suggerien una estructura helicoidal, van permetre generar inferències sobre detalls claus de l’ADN: el model de la doble hèlix Watson puntualitzà que Franklin hauria d’haver guanyat també el Nobel... 19 20 Harald zur Hausen, Francoise Barré-Sinoussi, Luc Montaigner... i Robert Gallo Zur Hausen, Barré-Sinoussi i Montaigner van ser guardonats amb el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina 2008. Zur Hausen (Alemanya) va rebre el Nobel pel descobriment dels virus del papil·loma humà (VPH) causants del càncer de cèrvix uterí. Barré-Sinousi i Montaigner (França) van rebre una meitat del Premi Nobel pel descobriment del virus de la sida (VIH). Robert Gallo (USA) va ser exclòs per dubtes sobre la seva contribució real al descobriment del VIH. 21 4