Edward Jenner i la vacuna contra la verola

• Marie Curie (Polònia, 1867-1934): Pionera en el camp de la radioactivitat i dels raigs-X. Primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel, Premi Nobel de Química (1911) per descobriment de poloni i radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació.
• Santiago Ramón y Cajal (Espanya, 1852 - 1934): Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es traslladà a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. Al 1892 es traslladà a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós.
• Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) i Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993): Metges bacteriòlegs que investigaren com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928, Fleming descobrí la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Ochoa va fer gran part de la seva carrera als EUA (1941-1985). Al 1959, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Arthur Kornberg, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa.
• Flora Sandes (Anglaterra, 1876-1956): Va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860. Va treballar en l'assistència a ferits durant la Guerra de Crimea. El jurament dels infermers al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). Va ser una infermera de 7 químics i bacteriòlegs. Va desenvolupar la teoria de malalties infeccioses, identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic.
• Marie Curie i Henri Becquerel: Descobriment de la radioactivitat natural (poloni i radi) i primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903).
• Robert Koch (Alemanya, 1843-1910): Metge, pare de la bacteriologia moderna. Va contribuir decisivament al diagnòstic de malalties infeccioses, formulant els postulats de Koch (Henle-Koch). Va identificar el bacil de la tuberculosi i el del còlera. Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (1905).
• Joseph Lister (Anglaterra, 1827-1912): Cirurgià, precursor de la pràctica quirúrgica moderna relacionada amb la desinfecció del quiròfan, dels equips quirúrgics, la roba i les mans del personal sanitari: asèpsia i antisèpsia. Va descobrir el “catgut” (sutura quirúrgica).
• Harald zur Hausen, Francoise Barré-Sinoussi, Luc Montaigner: Guardonats amb el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina 2008. Zur Hausen: descobriment dels virus del papil·loma humà (VPH) causants del càncer de cèrvix uterí. Barré-Sinoussi: descobriment del virus de la sida (VIH). Montaigner: descobriment del virus de la sida (VIH).

Translated to Catalan:

• Marie Curie (Polònia, 1867-1934): Pionera en el camp de la radioactivitat i dels raigs-X. Primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel, Premi Nobel de Química (1911) per descobriment de poloni i radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació.

• Santiago Ramón y Cajal (Espanya, 1852 - 1934): Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es traslladà a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. Al 1892 es traslladà a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós.

• Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) i Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993): Metges bacteriòlegs que investigaren com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928, Fleming descobrí la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Ochoa va fer gran part de la seva carrera als EUA (1941-1985). Al 1959, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Arthur Kornberg, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa.

• Flora Sandes (Anglaterra, 1876-1956): Va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860. Va treballar en l'assistència a ferits durant la Guerra de Crimea. El jurament dels infermers al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). Va ser una infermera de 7 químics i bacteriòlegs. Va desenvolupar la teoria de malalties infeccioses, identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic.

• Marie Curie i Henri Becquerel: Descobriment de la radioactivitat natural (poloni i radi) i primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel

• Marie Curie (Polònia, 1867-1934): Pionera en el camp de la radioactivitat i dels raigs-X. Primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel, Premi Nobel de Química (1911) per descobriment de poloni i radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació.

• Santiago Ramón y Cajal (Espanya, 1852 - 1934): Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es traslladà a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. Al 1892 es traslladà a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós.

• Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) i Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993): Metges bacteriòlegs que investigaren com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928, Fleming descobrí la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Ochoa va fer gran part de la seva carrera als EUA (1941-1985). Al 1959, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Arthur Kornberg, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa.

• Flora Sandes (Anglaterra, 1876-1956): Va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860. Va treballar en l'assistència a ferits durant la Guerra de Crimea. El jurament dels infermers al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). Va ser una infermera de 7 químics i bacteriòlegs. Va desenvolupar la teoria de malalties infeccioses, identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic.

• Marie Curie i Henri Becquerel: Descobriment de la radioactivitat natural (poloni i radi) i primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903).

• Robert Koch (Alemanya, 1843-1910): Metge, pare de la bacteriologia moderna. Va contribuir decisivament al diagnòstic de malalties infeccioses, formulant els postulats de Koch (Henle-Koch). Va identificar el bacil de la tuberculosi i el del còlera. Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (1905).

• Joseph Lister (Anglaterra, 1827-1912): Cirurgià, precursor de la pràctica quirúrgica moderna relacionada amb la desinfecció del quiròfan, dels equips quirúrgics, la roba i les mans del personal sanitari: asèpsia i antisèpsia. Va descobrir el “catgut” (sutura quirúrgica).

• Harald zur Hausen, Francoise Barré-Sinoussi, Luc Montaigner: Guardonats amb el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina 2008. Zur Hausen: descobriment dels virus del papil·loma humà (VPH) causants del càncer de cèrvix uterí. Barré-Sinoussi: descobriment del virus de la sida (VIH). Montaigner: descobriment del virus de la sida (VIH).

Translated to Catalan:

• Marie Curie (Polònia, 1867-1934): Pionera en el camp de la radioactivitat i dels raigs-X. Primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel, Premi Nobel de Química (1911) per descobriment de poloni i radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació.
• Santiago Ramón y Cajal (Espanya, 1852 - 1934): Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es traslladà a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. Al 1892 es traslladà a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós.
• Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) i Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993): Metges bacteriòlegs que investigaren com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928, Fleming descobrí la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Ochoa va fer gran part de la seva carrera als EUA (1941-1985). Al 1959, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Arthur Kornberg, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa.
• Flora Sandes (Anglaterra, 1876-1956): Va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860. Va treballar en l'assistència a ferits durant la Guerra de Crimea. El jurament dels infermers al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). Va ser una infermera de 7 químics i bacteriòlegs. Va desenvolupar la teoria de malalties infeccioses, identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic.
• Marie Curie i Henri Becquerel: Descobriment de la radioactivitat natural (poloni i radi) i primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel