Edward Jenner i la vacuna contra la verola
23 Questions
1 Views

Choose a study mode

Play Quiz
Study Flashcards
Spaced Repetition
Chat to lesson

Podcast

Play an AI-generated podcast conversation about this lesson

Questions and Answers

Qui va descobrir i emprar la primera vacuna contra la verola?

  • Louis Pasteur
  • Edward Jenner (correct)
  • John Snow
  • Ignaz Philipp Semmelweis
  • Qui va ser considerat el pare de l’epidemiologia moderna?

  • Edward Jenner
  • Florence Nightingale
  • John Snow (correct)
  • Louis Pasteur
  • Qui va establir les bases de la higiene de mans i va inferir que la transmissió per contacte era la causa de les infeccions de les ferides?

  • Louis Pasteur
  • Ignaz Philipp Semmelweis (correct)
  • Edward Jenner
  • Florence Nightingale
  • Qui va ser precursor/a de la infermeria moderna i també escriptora y estadística?

    <p>Florence Nightingale</p> Signup and view all the answers

    Qui va rebre el Premi Nobel de Física el 1903?

    <p>Marie Curie</p> Signup and view all the answers

    Qui va descobrir la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment?

    <p>Alexander Fleming</p> Signup and view all the answers

    Qui va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa?

    <p>Severo Ochoa</p> Signup and view all the answers

    Qui va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860?

    <p>Flora Sandes</p> Signup and view all the answers

    Qui va rebre el Premi Nobel de Química per descobriment de poloni i radi?

    <p>Marie Curie</p> Signup and view all the answers

    Qui va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós?

    <p>Santiago Ramón y Cajal</p> Signup and view all the answers

    Qui va descobrir i emprar la primera vacuna contra la verola?

    <p>Edward Jenner</p> Signup and view all the answers

    Qui va ser considerat el pare de l’epidemiologia moderna?

    <p>John Snow</p> Signup and view all the answers

    Qui va establir les bases de la higiene de mans i va inferir que la transmissió per contacte era la causa de les infeccions de les ferides?

    <p>Ignaz Philipp Semmelweis</p> Signup and view all the answers

    Qui va ser precursor/a de la infermeria moderna i també escriptora y estadística?

    <p>Florence Nightingale</p> Signup and view all the answers

    Qui va descobrir la radioactivitat natural (poloni i radi) i va ser la primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París?

    <p>Marie Curie</p> Signup and view all the answers

    Qui va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa?

    <p>Severo Ochoa</p> Signup and view all the answers

    Qui va descobrir la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment?

    <p>Alexander Fleming</p> Signup and view all the answers

    Qui va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860 i va contribuir al desenvolupament de vacunes i a la conscienciació sobre la importància de la higiene?

    <p>Flora Sandes</p> Signup and view all the answers

    Qui va rebre el Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel per descobriment de poloni i radi?

    <p>Marie Curie</p> Signup and view all the answers

    Qui va rebre el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós?

    <p>Santiago Ramón y Cajal</p> Signup and view all the answers

    Qui va ser considerat el pare de la bacteriologia moderna i va identificar el bacil de la tuberculosi i el del còlera?

    <p>Robert Koch</p> Signup and view all the answers

    Qui va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic?

    <p>Flora Sandes</p> Signup and view all the answers

    Qui va escriure la seva teoria neuronal al 1888?

    <p>Santiago Ramón y Cajal</p> Signup and view all the answers

    Study Notes

    • Marie Curie (Polònia, 1867-1934): Pionera en el camp de la radioactivitat i dels raigs-X. Primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel, Premi Nobel de Química (1911) per descobriment de poloni i radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació.
    • Santiago Ramón y Cajal (Espanya, 1852 - 1934): Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es traslladà a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. Al 1892 es traslladà a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós.
    • Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) i Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993): Metges bacteriòlegs que investigaren com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928, Fleming descobrí la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Ochoa va fer gran part de la seva carrera als EUA (1941-1985). Al 1959, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Arthur Kornberg, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa.
    • Flora Sandes (Anglaterra, 1876-1956): Va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860. Va treballar en l'assistència a ferits durant la Guerra de Crimea. El jurament dels infermers al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). Va ser una infermera de 7 químics i bacteriòlegs. Va desenvolupar la teoria de malalties infeccioses, identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic.
    • Marie Curie i Henri Becquerel: Descobriment de la radioactivitat natural (poloni i radi) i primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903).
    • Robert Koch (Alemanya, 1843-1910): Metge, pare de la bacteriologia moderna. Va contribuir decisivament al diagnòstic de malalties infeccioses, formulant els postulats de Koch (Henle-Koch). Va identificar el bacil de la tuberculosi i el del còlera. Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (1905).
    • Joseph Lister (Anglaterra, 1827-1912): Cirurgià, precursor de la pràctica quirúrgica moderna relacionada amb la desinfecció del quiròfan, dels equips quirúrgics, la roba i les mans del personal sanitari: asèpsia i antisèpsia. Va descobrir el “catgut” (sutura quirúrgica).
    • Harald zur Hausen, Francoise Barré-Sinoussi, Luc Montaigner: Guardonats amb el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina 2008. Zur Hausen: descobriment dels virus del papil·loma humà (VPH) causants del càncer de cèrvix uterí. Barré-Sinoussi: descobriment del virus de la sida (VIH). Montaigner: descobriment del virus de la sida (VIH).

    Translated to Catalan:

    • Marie Curie (Polònia, 1867-1934): Pionera en el camp de la radioactivitat i dels raigs-X. Primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel, Premi Nobel de Química (1911) per descobriment de poloni i radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació.

    • Santiago Ramón y Cajal (Espanya, 1852 - 1934): Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es traslladà a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. Al 1892 es traslladà a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós.

    • Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) i Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993): Metges bacteriòlegs que investigaren com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928, Fleming descobrí la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Ochoa va fer gran part de la seva carrera als EUA (1941-1985). Al 1959, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Arthur Kornberg, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa.

    • Flora Sandes (Anglaterra, 1876-1956): Va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860. Va treballar en l'assistència a ferits durant la Guerra de Crimea. El jurament dels infermers al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). Va ser una infermera de 7 químics i bacteriòlegs. Va desenvolupar la teoria de malalties infeccioses, identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic.

    • Marie Curie i Henri Becquerel: Descobriment de la radioactivitat natural (poloni i radi) i primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel

    • Marie Curie (Polònia, 1867-1934): Pionera en el camp de la radioactivitat i dels raigs-X. Primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel, Premi Nobel de Química (1911) per descobriment de poloni i radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació.

    • Santiago Ramón y Cajal (Espanya, 1852 - 1934): Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es traslladà a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. Al 1892 es traslladà a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós.

    • Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) i Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993): Metges bacteriòlegs que investigaren com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928, Fleming descobrí la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Ochoa va fer gran part de la seva carrera als EUA (1941-1985). Al 1959, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Arthur Kornberg, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa.

    • Flora Sandes (Anglaterra, 1876-1956): Va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860. Va treballar en l'assistència a ferits durant la Guerra de Crimea. El jurament dels infermers al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). Va ser una infermera de 7 químics i bacteriòlegs. Va desenvolupar la teoria de malalties infeccioses, identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic.

    • Marie Curie i Henri Becquerel: Descobriment de la radioactivitat natural (poloni i radi) i primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903).

    • Robert Koch (Alemanya, 1843-1910): Metge, pare de la bacteriologia moderna. Va contribuir decisivament al diagnòstic de malalties infeccioses, formulant els postulats de Koch (Henle-Koch). Va identificar el bacil de la tuberculosi i el del còlera. Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (1905).

    • Joseph Lister (Anglaterra, 1827-1912): Cirurgià, precursor de la pràctica quirúrgica moderna relacionada amb la desinfecció del quiròfan, dels equips quirúrgics, la roba i les mans del personal sanitari: asèpsia i antisèpsia. Va descobrir el “catgut” (sutura quirúrgica).

    • Harald zur Hausen, Francoise Barré-Sinoussi, Luc Montaigner: Guardonats amb el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina 2008. Zur Hausen: descobriment dels virus del papil·loma humà (VPH) causants del càncer de cèrvix uterí. Barré-Sinoussi: descobriment del virus de la sida (VIH). Montaigner: descobriment del virus de la sida (VIH).

    Translated to Catalan:

    • Marie Curie (Polònia, 1867-1934): Pionera en el camp de la radioactivitat i dels raigs-X. Primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie i Henri Becquerel, Premi Nobel de Química (1911) per descobriment de poloni i radi. Va crear els primers centres radiològics per us de la sanitat militar. Va morir per anèmia aplàstica causada per l’exposició a la radiació.
    • Santiago Ramón y Cajal (Espanya, 1852 - 1934): Metge, històleg i catedràtic universitari. Al 1887 es traslladà a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al 1888 va escriure la seva teoria neuronal. Al 1892 es traslladà a la Universitat Central de Madrid. Al 1906 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós.
    • Alexander Fleming (Anglaterra, 1881 - 1955) i Severo Ochoa (Espanya, 1905-1993): Metges bacteriòlegs que investigaren com les defenses del cos humà feien front a les infeccions bacterianes. Al 1928, Fleming descobrí la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert i produït industrialment. Premi Nobel en Fisiologia o Medicina (1945) amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey. Ochoa va fer gran part de la seva carrera als EUA (1941-1985). Al 1959, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Arthur Kornberg, pel descobriment de l’enzim ARN-polimerasa.
    • Flora Sandes (Anglaterra, 1876-1956): Va establir l’Escola d'Infermeria de l’Hospital Saint Thomas (Londres) el 1860. Va treballar en l'assistència a ferits durant la Guerra de Crimea. El jurament dels infermers al graduar-se va ser creat en honor seu al 1893. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra en la data del seu aniversari (12 de maig). Va ser una infermera de 7 químics i bacteriòlegs. Va desenvolupar la teoria de malalties infeccioses, identificant diferents microorganismes responsables de les mateixes. Va contribuir al desenvolupament de vacunes (ràbia) i a la conscienciació sobre la importància de la higiene i de l’esterilització dels aliments i de l’instrumental quirúrgic.
    • Marie Curie i Henri Becquerel: Descobriment de la radioactivitat natural (poloni i radi) i primera dona a ocupar una plaça de professora a la Universitat de París. Premi Nobel

    Studying That Suits You

    Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.

    Quiz Team

    Related Documents

    Description

    Aquesta prova posarà a prova els teus coneixements sobre Edward Jenner i el descobriment de la vacuna contra la verola. Aprèn més sobre el cirurgià i metge rural que va canviar la història de la medicina amb el seu descobriment.

    More Like This

    Use Quizgecko on...
    Browser
    Browser