Geografia Tema 2 PDF

**[TEMA-2: ]** **[EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA: ]** Catalunya és un país petit (**32.108km2)** que presenta un territori accidentat, amb força contrastos i una diversitat de paisatges. Les muntanyes hi són abundants i les planes hi són escasses. **LES GRANS UNITATS DE RELLEU:**...

**[TEMA-2: ]** **[EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA: ]** Catalunya és un país petit (**32.108km2)** que presenta un territori accidentat, amb força contrastos i una diversitat de paisatges. Les muntanyes hi són abundants i les planes hi són escasses. **LES GRANS UNITATS DE RELLEU:** Catalunya té dos sistemes muntanyosos : el **pirineu i el sistema Mediterrani**. El **pirineu** ocupa una tercera part del territori català. S'estén pel **nord** del país en direcció **oest-est** i s'estreny fins a arribar al mar, a la **península del cap de creus**.Al **pirineu** hi podem distingir la part central de la serralada, anomenda **Pirineu axial**, i les serralades que queden al sud d'aquesta anomenades **Prepirineu**. \- **Pirineu axial:** format per roques de l'era primària (esquistos i granits) i té cims de més de 3.000 m d'altitud. Presenta la fesomia del **paisatge alpins.** **- Prepirineu:** compost per roques més modernes i presenta cims de menys altitud que poden superar los 2.000 m. Mostra una fesomia més mediterrània , amb plegaments i congostos profunds oberts per l\'acció continuada dels rius.Presenta dues alineacions muntanyoses: les **serres interiors i les serres exteriors (Montsec**). A l'oest del segre amb dues alineacions de serres queden separades per la depressió de la conca de Tremp. **paisatge alpins: paisatge propi dels alps o de característiques similars**  El **sistema Mediterrani s\'estén** en paral·lel a la costa, des **del cap de creus fins al delta de l'ebre.** Forma una doble alineació de muntanyes : \- [l'interior]: la **serralada prelitora**l està formada per un seguit de massissos que superen els **1000 m i** de vegades els **1.500 m d'altitud,** compostos per roques de diverses edats i naturalesa. \- [més aprop de la costa:] la **serralada litoral** la integren serres i massissos antics de materials diversos amb altituds entre els **500 i 1.000m**. Entre la **serralada prelitoral i la litoral** sesté la **Depressió Prelitoral**, una fossa que presenta un aspecte ondulat amb **serrats** petits, valls i torrenteres pel treball del rius. És una àrea poblada per on passen els principals eixos viaris que connecten catalunya amb europa i amb el sud de la península. Entre la **serralada litoral i el ma**r s'esté la **Plana Litoral** una franja estreta de terra que s'eixampla una mica en alguns sectors gràcies a les formacions deltaiques dels rius. Concentra la major part de la població i de les activitats econòmiques del país. La **depressió central** és un territori que queda enfonsat entre el **Pirineu** i **el sistema mediterrani.** Està format per una plataforma inclinada lleugerament cap a l'ebre , amb conques **d'erosió ,** petites serres i planes extenses. És una àrea agrícola extensa amb conreus tradicionals de secà i una agricultura de regadiu especialitzada. La **serralada transversal** connecta el **pirineu** amb el **sistema mediterrani.** està format per diverses serres, com la serra de finestres i la de cabrera i allotja la fossa volcànica d'olot amb un conjunt de més de 40 cons volcànics. **serrat : cadena de muntanyes poc elevades** **conca d'erosió: depressió excavada per l'acció erosiva dels cursos fluvials.** **LES XARXES HIDROGRÀFIQUES :** **La xarxa hidrogràfica** catalana engloba un conjunt de cursos fluvials que desemboquen al riu ebre o directament a la mediterrània. Es divideix en 3 xarxes: la xarxa pirinenca, pirinenca-mediterrània i la mediterrània. \- els rius de la **xarxa pirinenca (**el segre i els seus afluents) són els més cabalosos de catalunya. S'originen a pirineu i desguassen a l'ebre. El seu **règim hidrogràfic** és de tipus **nivopluvial** : depèn de la neu acumulada a les capçaleres i de l'aportació d'aigües durant el desgel. Els seus rius han estat molt modificables amb pantans i centrals hidroelèctriques. **La xarxa hidrpgràfica: xarxa natural formada per un determinat conjunt de conques fluvials.** **règim hidrogràfic: evolució del cabal d\'un riu o d'una conca hidrogràfica durant un cicle anual.** \- els rius de la **xarxa pirinenca-mediterrània** neixen al pirineu, tenen un recorregut mitja o llarg i desemboquen directament al mar. El seu règim és **pluvial**: depèn de l\'aportació d'aigua durant les estacions plujoses. El riu d'aquestes xarxes , sobretot el ter i el llobregat, van tenir una gran importància en el procés d'industrialització de catalunya. \- els rius de la **xarxa mediterrània** neixen a la serralada prelitoral o a la serralada litoral i són rius curts i de poc cabal que desemboquen al mar , com el francolí i el gaià. Els que neixen a la serralada litoral que és més aprop del mar, són rieres o torrents , cursos d'aigua sense cabal continu. El seu règim és **torrencial** condicionat per les aportacions dels aiguats. Com que es localizen a la zona més poblada del país, els rius originen inundacions que afecten les poblacions litorals. **L'Ebre** és un cas a part entre els rius de catalunya. El seu origen se situa a la **serralada cantàbrica** i després d'un pas per les terres aragoneses s'obre pas entre els relleus de la **serralada prelitoral i desemboca al mediterrani.** Actualment, els sediments que haurien d'arribar a la costa es dipositen al fons dels grans embassaments que interrompen el curs del riu. A causa d'aquest fet i de l\'augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic, el delta retrocedeix i perd superfície a poc a poc. **EL CLIMA I ELS DOMINIS CLIMÀTICS** La varietat geogràfica de catalunya es reflecteix en una gran complexitat meteorològica que fa que hi hagi **dominis climàtics**. Per a la seva situació latitudinal a l'occident del continent euroasiàtic, catalunya és una àrea de contacte de **masses d'aire** de característiques diferents : les masses fredes i polars procedents de latituds més altes i les masses càlides que arriben d'àfrica. A causa del contacte entre masses d'aire de procedència diversa, el país pot experimentar ondes sobtades de fred o de calor i turbulències atmosfèriques. La influència de la mediterrània es manifesta en gran part del territori català ja que hi predominen els hiverns suaus i secs i els estius calorosos, amb precipitacions intenses a la primavera i a la tardor. La irregularitat del relleu fa que la influència moderada de la mediterrània es localitza sobretot a les zones costaneres mente que a les planes d'interior el clima es de tendència continental, amb més amplitud tèrmica i menys precipitacions. A l'extrem nord-oest del país , a aran, el clima es **d'influència atlàntica**,les temperatures son mes fredes i les pluges son abundants i regulars al llarg de l'any. El relleu accidentat afavoreix l'existència de contrastos climàtics i meteorològics tant pel que fa a les temperatures com a les precipitacions , el règim de vents i la humitat ambiental. Com a exemple d'aquesta **varietat climàtica** , les temperatures extremes registrades fins avui han estat e 43,9 c a girona i 43,8 a alcarras i de -34,1 c al pallars sobirà. Les precipitacions mitjanes anuals van entre 350L per metre quadrat del segrià i els 1200 de l'alta garrotxa. Pel que fa al règim de vents, el vent de **ponent** és el dominant a catalunya però tant el nord com el sud hi predomina vents de components del nord com la **tramuntana** (nord) o el **mestral**(nord-oest). A les àrees costaneres es produeixen sovint les **llevantades** , vents forts procedents de mar obert. Altres vents més regulars o estacionals són la **marinada**, el **fogony** i les brises de muntanya. **marinada: brisa diürna que bufa des del mar cap a la terra** **fogony : vent calent i sec que ràpidament fa fondre la neu. conegut també amb el nom d'efecte föhn** **amplitud tèrmica: diferència entre la temperatura màxima i la mínima** Tenint en compte els diversoss factors climàtics (temperatura, precipitacions, altituds, i règims de vents), encara que quasi tota catalunya té clima mediterrani , podem distingir els **dominis** següents: \- **mediterrani**: ocupa la franja litoral i prelitoral i la depressió central , encara que la seva influència es manifesta també al pirineu. Caracteritzat per tenir hiverns amb temperatures suaus i estius força calorosos i secs. Es pot dividir en 4 subdominios : **1. mediterrani litoral** : pluviositat irregular, pluges sobretot a la tardor i estius calorosos **2. mediterrani prelitoral:** semblant al litoral, però amb una amplitud tèrmica una mica més gran **3. mediterrani continental:** calorós i sec a l'estiu, i fred a l'hivern amb episodis d'inversió tèrmica **4. mediterrani prepirinenc:** un període sec més curt , temperatures hivernals més baixes i precipitacions elevades a l'estiu que a la resta del domini mediterrani \- **subalpí** : compren l'alt pirineu i es caracteritza per les temperatures molt fredes a l'hivern contrast tèrmic estacional impirtan i una pluviositat i innovació mitjanes altes \- **alpi**: reduït a aran i a la influència atlàntica. presenta característiques similars a la resta de l'alta muntanya pirinenca, però les pluges són regulars tot l'any i les temperatures mitjanes són baixes **humitat relativa: mesura la humitat o lo sec del ambient. mesurat amb el higròmetre** [LES MASSES D'AIRE QUE AFECTEN CATALUNYA: ] Les masses d'aire son aquelles vastes regions amb unes característiques de temperatura i humitat similars. En quant a les de catalunya s'han d'anomenar: \- **l\'ermita continental:** prové de les terres del nord de rússia i té una temperatura gelida a banda d'una humitat baixa \- **l'àrtica marítima:** procedent del nord d'escandinàvia o islàndia , és molt freda però no gèlida i humida \- **polar continental:** molt freda i seca que ve de l'interior d'europa \- **polar marítima**: és freda i humida i que té com a origen l\'atlàntic septrional \- **tropical continental:** prové del desert del sàhara , és molt càlida -**tropical marítima:** menys càlida però més humida que l'anterior i com a origen té l'anticicló de les Açores **CLIMOGRAMES: identificar el clima. gràfic en què es representa en dos eixos i amb dues corbes l'evolució mensual de les temperatures i de les precipitacions. També s\'anomena diagrama climàtic o ombrotèrmic.** Aquest climograma, elaborat a partir de les dades del 1991-2021 il·lustren les diferències entre el clima mediterrani litoral i el clima mediterrani prepirinenc; el que s'ha anomenat la catalunya seca i la catalunya humida. Plou més a olot que a barcelona. La temperatura funciona amb la mitjana. Ex: desembre (olot)- 31 dies - 31 dies x 24 = 744. -- +:744 = mitjana de olot. A barcelona hi ha més temperatura que a olot perquè hi ha l'efecte temperador del mar.   **EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC:** Catalunya està situada a l'àrea mediterrània, un dels llocs on són més ostensibles els efectes del canvi climàtic. L\'escalfament general del clima fa que hi hagi un increment de les temperatures extremes relacionades amb la calor, com ara les **nits tropicals**, **les nits tòrrides o nits ardents i les onades de calor,** mentre que es produeix una disminució de **les onades de fred** i del nombre de dies de glaçada. Les precipitacions, però, al contrari que les temperatures , han disminuït sobretot a l'estiu i s\'ha incrementat les sequeres. L'augment de les temperatures ha fet pujar la temperatura de l'aigua del mar i ha fet que hi hagués una tendència a l'avançament de la floració de les plantes , de la maduració dels fruits i de les migracions dels ocells, i un retard en la hibernació d'alguns animals. **nits tropicals: període nocturn en què la temperatura no baixa de 20 c** **les nits tòrrides: període nocturn en què la temperatura no baixa de 25c** **nits ardents: període nocturn en què la temperatura no baixa de 30 c** **les onades de calor: episodi de temperatures elevades en què almenys durant 3 dies els valors màxims de la temperatura són superiors al percentil 98 dels valors diaris de les temperatures màximes en un període de referència previ de 10 i 30 anys** **les onades de fred : episodi de temperatures baixes en què almenys durant 3 dies els valors mínims de la temperatura són inferior al percentil 98 dels valors diaris de les temperatures màximes en un període de referència previ de 10 i 30 anys** **LA VEGETACIÓ:** Com que el territori català els tipus de sòls i climes presenten una varietat , els tipus **d\'associacions vegetals** i de **dominis de vegetació** són diversos. A catalunya hi ha representats els dominis de vegetació propis de les tres grans **regions biogeogràfiques europees:** el **boreoalpí, eurosiberià i el mediterrani.** \- **domini boreoalpí**: es localitza per damunt dels 1.600 m d'altitud, en els territoris del prepirineu i del pirineu axial. Dins d'aquest domini es poden distingir 2 **estatges vegetals** : **1. estatge subalpí**: es localitza entre els 1.600m i 2.300, es caracteritza per la presència de boscos de **pi negre i avets.** Es tracta de boscos de coníferes amb les capçades còniques i les fulles en forma d'agulla. En el sotabosc es desenvolupen alguns arbustos (neret, ginebró..) mentre que les plantes herbàcies hi viuen amb dificultat. Aquests boscos de catalunya han estat tallats al llarg de la història per obtenir fusta i afavorir el desenvolupament de parts de pastura. Aquest procés de desforestació es va frenar a mitjan del s xx a causa del despoblament del món rural. **associacions vegetals : comunitats d'espècies vegetals que es troben juntes de forma espontània.** **dominis de vegetació: territori caracteritzat per la presència d'uns paisatges vegetals similars.** **regions biogeogràfiques europees: territori que comparteix diversos trets comuns : geomorfològics, climàtics, vegetals i paisatgístics** **estatge vegetal: disposició de a vegetació segons les diferents zones altitudinals i les condicions de cada una: temperatura, insolació etc** **2. estatge alpí:** per damunt dels 2.300 metres, es caracteritza pel domini dels **prats naturals** i per la **manca** de **comunitats arbòries i arbustives** a causa del fred i de la neu. Els **líquens** i les **molses** són les úniques plantes adaptades per viure en les condicions extremes de les grans altituds. \- **domini eursoiberià**: localizat a les zones de la muntanyes mitjana, el prepirienu , la serralada transversal i alguns massissos de la serralada prelitoral. Les **fagesdes i les rouredes** formen els boscos d'aquest domini. Són comunitats d'arbres de fulla ampla i caduca amb un sotabosc que resta sota la penombra durant gran quantitat de l'any. Per això, les espècies arbustives i herbàcies s'hi desenvolupen a l'hivern, quan les capçades de fullatge permeten el pas dels raigs del sol. Dins d'aquest domini hi ha els **boscos de ribera**(salzedes, omedes..) , **boscos de pi roig i freixedes**. Els boscos eurosiberians canvien de fesomia al llarg de l'any segons l'estació i el seu estat vegetatiu. L'extensió original ocupada per aquests boscos s'ha reduït a causa de l'explotació forestal i de la dedicació de les terres a les pastures i als conreus. En alguns casos s'han desaparegut convertits en conreus , mentre que d'altres , les espècies han estat substituïdes per **espècies al·lòctones** com ara castanyers. **boscos de ribera: bosc que es desenvolupa a prop dels cursos de l'aigua** **espècies al·lòctones : espècie no autòctona , introduïda que prové d'un altre domini de vegetació** **- domini mediterrani:** localitzat a les zones amb menys altitud per sota dels 800 m , a les planes i les muntanyes baixes. **L'alzinar** és el bosc característic , es tracta d'una comunitat integrada per **espècies escleròfil·les** amb un sotabosc ric i un estat de plantes enfiladisses que li proporciona un aspecte selvàtic. La majoria alzinars presente un estat més o menys alterar a causa de l'acció humana: han estat substituïdes per **pinedes de pi blanc** , han estat convertides en terres de conreu. En aquest cas, quan els conreus estan abandonats, el territori es recolonitat per la **vegetació espontània** que a poc a poc. va recuperant una fesomia similar a l'original. El mateix passa en un bosc després d'un incendi. Per aquestes causa, una gran part del territori català està ocupat per brolles , màquies i pinedes secundàries. **espècies escleròfil·les: espècie vegetal de fulla endurida adaptada a temperatures altes i a l'escassetat d'aigua.** **vegetació espontània; vegetació que es desenvolupa de forma natural, sense la intervenció de l\'acció humana** **LES REGIONS FISIOGRÀFIQUES:** La combinació de formes de relleu amb les condicions climàtiques i la vegetació dóna lloc a les dues **regions fisiogràfiques** de catalunya: la **catalunya seca i la catalunya humida**. Dins d'aquestes regions es poden identificar diverses àrees fisiogràfiques. **regions fisiogràfiques: àrea territorial amb un aspecte homogeni proporcionat per les característiques del relleu ,vegetació i climatografia** **clima continental: molt fred a l'hivern i calor a l'estiu. Poca pluja i temperatura extrema = amplitud tèrmica** **CATALUNYA SECA:** Es caracteritza per l'escassetat de pluges, ja que no se superen els **700 mm de precipitació annual.** Els estius són secs i calorosos i els hiverns sec i temperats. **L'aridesa** d'aquesta regió augmenta de **nord a sud** i de **la costa cap a l'interior.** La **vegetació** dominant és la **mediterrània**, **perennifolia** i adaptada a la **sequedat**. **L'alzina** és el bosc més representatiu. Hi ha **5 regions**: **1. regió de la tramuntana:** comprèn la part **nord** de catalunya i que s\'estén a banda i banda del **pirineu**. Presenta **dues planes litoral: el rosselló, i l'empordà** separades per la **serra dels alberes,** situada a 900m d'altitud amb boscos de **pi blanc i mixtos de pi i alzina surera.** **2. regió litoral:** comprèn les serralades i les depressions del **sistema mediterran**i, des de les Gavarres fins al riu de la Sénia. Dominen la regió le**s muntanyes mitjanes** (400-800 m) i els **rius d'escàs recorregut** i règim torrencial. El clima és més calorós i sec cap al sud , la **vegetació** és **mediterrània** amb el domini dels boscos de **pi blanc i mixtos d'alzina i pi.** És la regió més poblada i la que té més densitat de vies de comunicació **3. l'altiplà central** : comprèn el sector de la **depressió central** situat entre la **serralada prelitoral i el prepirineu.** El paisatge està dominat pel **relleu de formes tabulars i les costes**. La major part de la regió presenta unes **altituds mitjanes** (400-1000 m) , els rius hi han excavat **conques d'erosió** on s'ha concentrat la població i les activitats humanes. La **vegetació** , les p**inedes de pi blanc i el matollar**, mostra menys vigor que a les contrades litorals. **4. prepirineu:** conjunt de **serres al sud del pirineu axial,** estructurades en **dues alineacions muntanyoses i una depressió interna.** Les altes muntanyes (1700-2700 m) i les valls encaixades dominen el paisatge. El clima caracteritzat per temperatures fredes a l'hivern i força elevades a l'estiu , es troba entre el clima mediterrani d'alta muntanya i el mediterrani de muntanya baixa o mitjana. La **vegetació** dels vessants assolellats presenta **boscos de pi blanc, roures i alzines** mentre que els vessants humits hi ha **boscos de roure, faig, i pi negre.** **L'aridesa : característica de les àrees amb poca aigua o gens. Es mesura amb diferents índexs** **relleu de formes tabulars : en forma de taula.** **Costa:referit al relleu és el nom que rep el vessant inclinat d'un relleu tabular** **5. regió continental:** terres més interiors i paneres de catalunya, formades per l'acumulació de sediments aportats pels rius pirinencs i situades a poca altitud(200-400m). Com que la influència de la mediterrània és molt atenuada per l'efecte pantalla de les serralades del sistema mediterrani, el clima mes extrem, amb estius calorosos i hiverns freds, amb gelades i dies de boira a causa de l'assentament de l'aire fred. Les pluges són escasses , és l'única regió fisiogràfica del país que presenta una vegetació estepària. **CATALUNYA HUMIDA:** Situada per sobre dels **700 mm de precipitació,** es caracteritza per la freqüència de pluges alta. A causa del seu règim climàtic pluvial i nival, el territori concentra les principals reserves d\'aigua del país. la vegetació mediterrània dóna pas a la **vegetació caducifòlia** i als boscos de coníferes de muntanya. Hi ha **2 regions**: **1. regió oriental:** terres de la **serralada transversal**, estesa entre el pirineu i la serralada litoral. presenta una fesomia muntanyosa i unes altituds notable (400-1700 m). aquesta regió és coneguda com la **dorsal pluviomètrica** de catalunya a causa de la importància de les seves precipitacions , al voltant dels 800-1800mm annuals. El clima és mediterrani d'alta muntanya, és la regió forestal més important del país amb boscos densos i intensos (rouredes, fagedes..) **2. alt pirineu** : terres formades pels massissos més elevats de la serralada pirinenca, amb una proporció de grans altituds (2.300-3000m) , té un paisatge de tipus alpí o subalpí, dominat per les formes de les muntanyes i per les valls encaixades i ombrívoles. El clima de la regió és mediterrani d'alta muntanya fred i humit, amb precipitacions al voltant de 1.000-2.000 mm anuals. la vegetació alterna els boscos caducifolis amb vegetació perennifoli i els prats. és una regió poc poblada. **[EL RELLEU , EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'ESPANYA: ]** La península ibèrica està situada a l'extrem sud-oriental del continent europeu. Té una forma massissa i presenta costes àmplies a l\'oceà atlàntic i a la mar mediterrània. Gran part del territori peninsular està ocupat per la **meseta central,** un altiplà envoltat per diversos sistemes muntanyosos. **L'ESTRUCTURA GEOMORFOLÒGICA** L'extensió d'espanya és de 4 cinquenes parts del territori de la península ibèrica mentre que la resta del territori , a la façana atlàntica, l'ocupa portugal. Al pirineu hi ha andorra i l'extrem sud gibraltar. A la mediterrània **l'arxipèlag balear,** una prolongació dels sistemes muntanyosos del sud del pirineu.. A l'atlàntic ,davant la costa occidental de l'àfrica, **l'arxipèlag canari.**  **EL RELLEU PENINSULAR:** El territori de la península ibèrica està format per la meseta central , un altiplà de més de 200.000km2 format per antics blocs geològics aplanats. Està envoltat per un seguit de serralades i per dues grans depressions formades pels rius ebre i guadalquivir. El riu tajo obre la meseta central a la façana atlàntica. L'altitud mitjana de la península és de 660m. La meseta ocupa el 40% del territori peninsular, envoltada pels sistemes muntanyosos: \- **serralada cantàbrica:** al nord que culmina als picos de europa amb una altitud max de 2648m \- **serralada ibèrica:** s'estén cap al sud-oest des de la serralada cantàbrica fins a la mediterrània i que assoleix una altitud max de 2136m \- **massís galaicolleonès**: al nord-oest que tot i la seva altitud mitjana moderada assoleix els 2188 m \- **sierra morena:** al sud, amb una altitud max de 1234 m. El **sistema central** s\'estén des de la serralada ibèrica fins a portugal. Té una altitud màxima de 252km divideix l'altiplà en dues parts : **la submeseta nord i la sud. Les muntanyes de toledo** divideix la submeseta sud en dos sectors. **El pirineu,** que es troba a l\'interior de la meseta central , s\'estén al llarg de l'istme peninsular i assoleix una gran amplada en el sector central amb una altitud màx de 3404m. **El sistema bàltic** , al dus del riu guadalquivir, està format per 2 serralades de disposició paral·lel: **la serralada penibètica i la bètica**. La **penibètica** hi ha el Mulhacén, cim més alt de la península ibèrica. També a l'exterior de la meseta central hi ha **2 grans depressions:** \- entre la serralada ibèrica i el pirineu, s'obre en triangle la **depressió** de **l'ebre**, drenada pel riu del mateix nom, que aboca les aigües a la mediterrània \- entre sierra morena i el sistema bètic la **depressió** de **guadalquivir,** drenada pel mateix riu que desemboca a l\'oceà atlàntic el **litoral** de la península ibèrica té una extensió de 4.123 km2 dels quals 3167 pertanyen al litoral espanyol i 956 al portugués. \- **litoral mediterrani**: dominen les costes baixes i rectilínies amb alguns sectors abruptes, les marees són d\'escassa amplitud inferiors a 1 m i les aigües són d'un blau intens \- **litoral atlàntic**: presenta un sistema de **ries**.les marees són importants d'entre 3 i 5 m , i les aigües tenen una tonalidad verdosa. \- **litoral cantàbric**: predominen les costes alte, les ries són curtes i no hi ha gaires platges. **ies: vall profunda excavada per un riu i envaïda pel mar. el seu origen pot ser tant l\'augment del nivell del mar com l'enfonsament de la costa** **EL RELLEU DELS ARXIPÈLAGS :** **Arxipèlag: conjunt d'illes** **L\'ARXIPÈLAG BALEAR:** Format per dos grups d'illes : les illes Balears(Mallorca i menorca) i les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera). \- **Mallorca**: illa més gran de les balears, té un relleu accidentat amb la serra de tramuntana al nord-oest on es localitza el cim més elevat de les illes, el puig major , la serra de llevant a l'est i una àmplia depressió central \- **menorca:** una illa de relleu força suau amb una altitud màxima de 358m \- **eivissa**: presenta dos sectors de relleu contrastat i assoleix al sud 476 m d'altitud. **formentera**: illa de relleu molt planer **L'ARXIPÈLAG CANARI:** Format per 7 illes principals d'origen volcànic i de formació en èpoques diferents. **- Tenerife i Gran canària:** ocupen una posició central i presenten relleus singulars d'altituds notables. A tenerife, el teide és el cim volcànic més alt del territori de l'estat espanyol, i a gran canaria, el pico de las nieves es troba a 1949 m altitud **- fuerteventura i lanzarote:** illes força planeres que es troben en el sector més aport de la costa africana **- la palma, el hierro i la gomera :** illes muntanyoses i es troben en el sector més allunyat del continent **LES XARXES HIDROGRÀFIQUES:** La xarxa hidrogràfica peninsular està formada per tres grans grups de xarxes: la xarxa atlàntica, mediterrània i cantàbrica. Cadascuna d'aquestes xarxes està contituïda per les **conques hidrogràfiques** dels seus rius. **conques hidrogràfiques: territori que drena les aigües** **- la xarxa atlàntica:** la més extensa i la que té els rius més llargs. En formen part les conques dels rius **Duero y Tajo** , que drenen la Submeseta Nord; la conca del **Guadiana** que drena la submeseta sud i la conca del **Guadalquivir** que drena la depressió del mateix nom. Aquest rius desguassen a **l\'Atlàntic** a causa de la inclinació de la Meseta central cap a l'oest , tenen un règim nivopluvial i pluvial i un cabal important però irregular. També desguassen a l\'Atlàntic els rius gallecs, el principals dels quals es el **Miño**. **- xarxa mediterrània :** comprèn la conca del riu **Ebre**, extensa, que recull les aigües del Pirineu i del Sistema Ibèric, les conques del **Fluvià, Ter i LLobregat,** que reben les aigües del Pirineu més oriental i les conques dels que drenen les aigües dels relleus litorals o prelitorals entre els quals destaquen el **Millars, Túria, Xúquer i Segura.** El riu ebre que és el més cabalós de la península ibèrica, forma un delta extens en la seva desembocadura , el seu règim hidrogràfic es nivopluvial , la resta de rius d'aquesta xarxa hidrogràfica tenen un règim pluvial i torrencial o són rieres i rambles amb desnivells i que provoquen inundacions estacionals. **- xarxa cantàbrica:** comprèn les conques de petita extensió dels rius que neixen a la serralada cantàbrica o al massís galaicolleonès i que desemboquen a la mar cantàbrica, tots aquets rius ( **Eo, Navia, Narcea, Nalón, sella, Deva, Nerbion i Bidasoa**) són curts i tenen un règim nivopluvial o pluvial i un cabal que es caracteritza per la regularitat , a la desenvolcadura solen formar ries i **estuaris**. **estuaris: desembocadura àmplia i profunda d'un riu al ar on, a causa de les marees, es produeix la barreja de les aigües salades i dolces per la seva entrada de les aigües marines durant la marea alta i la sortida de les aigües fluvials en la marea baixa** **EL CLIMA I ELS DOMINIS CLIMÀTICS :** La península ibèrica està situada entre dues masses d'aigua, l'oceà atlàntic i la mar mediterrània, i a la frontera de les masses d'aire d'origen polar i continental i de les d'origen tropical. Es troba sota els efectes dels anticiclons tropicals de les depressions atlàntiques de les depressions mediterrànies. determina la divisió de la península en 2 dominis climàtics: al clima mediterrani i l\'atlàntic. El 80% del territori pertany al **clima mediterrani.** Tot el litoral de llevant i del sud i l'arxipèlag balear tenen aquest tipus de clima però també l'interior peninsular encara que amb alguns matisos derivats d'un aïllament respecte al mar. El litoral cantàbric i gallec i la major part del territori pirinenc tenen un **clima atlàntic** a causa de la influència oceànica. A les illes canàries, per la seva situació a l'oceà atlàntic i la proximitat a la costa africana , el clima es **subtropical** d'influència oceanica. \- **clima mediterrani:** caracteritzat pel contrats anual de les temperatures tot i que la mitjana és moderada pel caràcter acusat de les estacions i l'aridesa. A **l'estiu** domina l'efecte dels anticiclons tropicals (masses d'aire càlid i sec ) i a **l\'hivern**, el de les depressions de les latituds mitjanes (masses d'aire fred i humit ). Com a conseqüència, els **estius** son **calorosos i secs** i els **hiverns suaus i amb poques pluges**. Les estacions intermèddies tenen unes temperature moderades i un règim amb més pluges que sovint són torrencials. a precipitació irregular, la insolació intensa i les temperatures elevades de el'estiu contribueixen a acentur **l'aridesa** sobretot al sud.est peninsular. Per l'extensió i complexitat orogràfica de territori fan que dins d'aquest clima es manifesti una diversitat de **subdominis** climàtics : al clima mediterrani litoral, clima mediterrani de tendència continental i el clima mediterrani àrid i subàrid. L'arxipèlag balear es localitza dins del subdomini del clima mediterrani litoral. **- clima atlàntic**: caracteritzat per les temperatures moderades i les precipitacions abundants. El domini de les depressions atlàntiques fa que les precipitacions siguin regulars durant bona part de l'any i que les temperatures siguin suaus i no experimenten contrastos importants. Els **estius** són **frescos** i els **hiverns suaus**. La pluja està ben distribuïda al llarg de tot el any, amb una màxima a l\'hivern , la humitat ambiental es alta. A la península ibèrica hi ha 3 subdominios del clima atlàntic, segons que el relleu afavoreix o dificulta la influència oceànica: atlàntic costaner, atlàntic de transició i atlàntic de muntanya. \- les illes canàries situades a l'oceà atlàntic a poca distància de la costa africana, formen part del **domini climàtic subtropical oceanic,** tenen unes temperatures càlides durant tot l'any i precipitacions escasses, especialment a les illes orientals, (fuerteventura, lanzarote) on el clima és casi desèrtic. A les illes occidentals s'hi poden distingir diversos subdominis climàtics en funció de la latitud i de la influència dels vents dominats.  **EL CANVI CLIMÀTIC A ESPANYA:** Gran part del territori espanyol queda dins el domini del clima mediterrani , un dels més afectats pel canvi climàtic, una de les conseqüències més evidents és l'increment de les temperatures. La temperatura mitjana d'espanya ha pujar 1,7c des de l'època preindustrial, els estius s\'ha allargat 5 setmanes respecte al que duraven fa 50 anys; a les deu ciutats més gran de l'estat, les nits tòrrides s'han multiplicat per deu en els darrers 50 anys i les onades de calor s'han duplicat mentre que les sondes de fred han disminuït una quarta part. Una altra conseqüència és que les glaceres de la península ocupen només un 10% de l'extensió que ocupaven a principis del s xx, i que es registra un augment del nivell del mar d'uns 3,6 cm cada 10 anys. Pel que fa a les **precipitacions**, han disminuït lleugerament i ha canviat el seu ritme annual, amb una tendència a l'avançament de les pluges de primavera i una reducció de pluges d'estiu. Es calcula que els territoris semiàrids amb un dèficit important d'aigua, han fet augmentar la superfície en 30.000km2 en els darrers 25 anys. Els climogrames mostren l'evolució anual de les temperatures , de les precipitacions i els períodes d'aridesa dels principals subdominis climàtics d'espanya: mediterrani costaner(valencia), mediterrani amb hiverns freds de tendència continental(valladolid) , atlàntic costaner (sant sebastià\`) i subtropical costaner càlid (Las palmas de gran canaria). **REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES I PAISATGES ESPANYOLS:** A espanya es diferencien 3 grans regions biogeogràfiques : eurosiberiana i la mediterrània a la península i a l'arxipèlag balear i la macaronèsica a les illes canàries. Dins de cadascuna d'aquestes regions es poden distingir unitats territorials més petites (províncies, i sectors biogeogràfics). La diversitat de regions biogeogràfiques s'explica tant per la configuració del territori peninsular sobretot per les grans unitats de relleu com per la situació de la península ibèrica entre el mar mediterrània i l'oceà atàntic i els seus efectes sobre el clima. Cada regió es caracteritza per uns tipus de sòl específics, que depenen del subrat rocós i del clima er formacions vegetals dominants i per determinats tipus d'assentament i d'activitats humanes. L'impacte de les activitats humanes (l'explotació de recursos naturals, l'agricultura, la indústria etc) ha alterat el medi natural , modificat les formacions vegetals i canviat la fesomia dels paisatges de cada regió. **LA REGIÓ MEDITERRÀNIA:** És la méx extensa atès que ocupa l'arxipèlag balear i el 80% del territroi de la peínsula. Era una regió dominada per esècies vegetals de fulla estreta o endurida , adaptada per rresistir temperatures altes i escassetat d'aigua. Les formacions vegetals d'aquesta regió són boscos perennifols (pins, alzines i sureres) i aglunes comunitats menys complexes, com ara el matollar mediterrani, que és el resultat de la degradació del bosc a causa de l'acció humana o de les condicions climàtiuqes d'aridesa. Presenta 3 tipus de vegetació el matollar: 1\. **la màquia** : formada per una vegetació arbustiva espessa d'uns 2 m d'altura 2\. **la garriga:** més esclarissada i amb arbustos i matolls de poca altura 3\. **l'estepa:** situada a les zones semiàrides de sud-est peninsular i integrada per arbustos espinosos o vegetació herbàcia. **LA REGIÓ EUROSIBERIANA :** S'estén pel nord i el nord-oest de la penínusla. Les temperatures són suaus i les precipitacions afaoreixen el desenvolupament de la vegetació. La cobertura forestal ha esat subsituida per plantacns forestal i pastures. Les formacions característiuqes d'aquesta regió són els bosco caducifolis , landes i prats. \- **bosc caducifoli:** contituit per arbres alts (roures i faigs) amb troncs rectes i llisos i fulles gorsses que cauen a la tardor. Al sotabosc creixenfalgueres i molses en un ambient ombrívol \- **la landa:** vegetació de matoll molt densa, les seves espècies més abundants són el bruc i la ginesta. És el resultat de la degradació dels boscos caducifolis. \- **els prats:** naturals i les pastures , formats per planes herbàcies ocupen grans extensions de terrenys **LA REGIÓ MACARONÈSICA( estan sotmeses a aires d'africa, atlàntics i alisis (trade winds)) :** **trade winds: vent que bufa per sobre dels vents alisis, en sentit oposat.** Les illes canàries pertanyen a la regió biogeogràfica macaronèsica que està sotmesa a contrastos climàtics importants derivats de la influència de les masses d'aire fresques i humides dels vents alisis ( que bufa de nord-est a sud-oest al nord de l'equador) de l'acció de les masses càlides i seques dels vents saharis i dels efectes de la diversitata d'altituds. La vegetació de les caànries té una gran riquesa i és d'origen mediterrani tot i que també presenta influències africanes i de l'atlàntic sud. a les illes més altes és manifesta una seqüència d'estatges de vegetaci´que comprèn des de **comunitats subdesèrtiques fins boscos perenifolis de llorer** i pinedes d'alta muntanya. **laurisilva: arbres del llorer** **CONJUNTS TERRITORIALS DE PAISATGES D'ESPANYA:** Les condicions particulars e cada regió biogeigràfica , unides a l'activitat humana la majoria de les vageades han fet que s'haigin desenvoupat diferents tipus de paisatges que es poden agrupar en 7 conjunts: \- **paisatges de muntanya** : nombrosses alineacions muntanyoses travessen la península ibèrica i n'accidenten el terreny. Les diferents altituds els pendents la diversitat del tipus de sòl i la variació climàtca fan que els paisatges de muntanya presentin grans varietats \- **paisatges d'erms(no es pot cultivar), planes, camps i depressions :** ocupen una gran part de la superfície d'espanya i es concentren a la meseta central. Es caraceritzen pel seus amplis horizons, plans, amb un intens ´su agrícola de secà i poblament concentrat. \- **paisatges d'hortes i riberes:** són poc extenses però presenten una gran riquesa agrícola pels cursos d'aigua i als canals de regadiu, i una densa ocupacó humana amb poblacions situades a poca distància. **- paisatges de devesa:** tipus de paisatges que tenen una àmplia distriució espacial i que gaurden elevats valors ecològics, clturals i productius.Presenten una forma onduada amb una coberta vegetal transformada per l'acció humana amb la finaliata de facilitar la dedicacuó a la ramaderia en grans explotacions extensives. **- paisatges litorals:** garn sdiversitat malgrat ser tots a prop del mar. S'hi poden distingir les planes litorls medietrrànies, separades per àrees de penya-segats d'una gran agricultura en que l'ís turístic ha modificat el paisatge i els paisatges del nord-oest i del nord peninsular format per ries, petites platges i panya-segats de clima atlàntic **- paisatges de les àrees metropolitanes:** malgrat que disposen de poca superfície presenten una densa humanització que els ha transformat en grans obres d'infraestructura, comercias industrials i ha deixat pocs espais agríoles. EX: l'horta de valència **- paisatges de les illes:** la diferència de latitud entre les balears i canàries , unida al fet d'estar situades les primeres la mar mediteraania i les segones a l'oceà atlàntic, i el ple domini del clima mediterrani a les balears i el subtropical de les canaries expliquen la seva diversitat de paisatges. Dins d'aquesta varietat cal destacar el vulcanisme de les illes canàries, que ha afaiçonat el paisatge illenc. **devesa: extensió de terreny destinat a la ramaderia extensiva a la caça i a l'aprofitament de la llenya.**  **[LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL: ]** El patrimoni natural està format pel conjunt de **béns naturals** que una societat ha rebut com a herència comuna; és el resultat d'una evolució dels components biofísics de la Terra, la qual ha generat una diversitat geològica i biològica , ha permès la vida de moltes espècies i fa possible l'existència de la humanitat. **EL PATRIMONI NATURAL ÉS VULNERABLE:** La conservació en bon estat del patrimoni natural és essencial per a la vida de cada persona i del conjunt de la humanitat.El seu valor però, no està associat només a les necessitats de **supervivència física** (alimentació..) sinó també a les necessitats de **desenvolupament humà**( cultura...) i **econòmic**( turisme...). S'associa la noció de patrimoni natural als **espais portegits,** com els **parcs** nacionals , als **monuments** naturals, com les formacions geològiques , a les **espècies** valuoses com els animals o plantes en perill d'extinció o als **paisatges** de gran bellesa com les reserves de la biosfera. Fomen part del patrimoni natural, però, en sentit més ampli, també s'hi poden incloure els **recurosos** naturals que fan possible el desenvolupament de la vida i el bensestar de les persones com l'aigua, el sol i l'aire. El patrimoni natural és vulnerable a l'acció de les societats ja que es pot alterar i degradar a causa de l'acció humana en el med ambiet. Per aquesta raó, el manteiment de **l'equilibri ecològic** s'ha convertit en un dels gran reptes actuals. Per tal de frenar la pèrdua de patrimoni natural que ha sofert a ausa del procès d'urbanització, d'explotació de recursos naturals i la degradació del medi ambient, molts països han endegat estratègies per protegir i valorar el patrimoni que són cohorents amb els acords internacionals de portcció de la natura i lluita contra el canvi climàtic. [Catalunya]: disposa de l'Estratègia del patrimoni natural i la biodversitat de catalunya 2030, que orienta l'acció dels govern català per frenar la degradació del patrimoni atural i la pèrdua de biodiversitat i garanitr l'ús sostenible de recursos naturals i poder gaudir dels recursos i beneficis ue ens aporta el adi natural. L'aporftament sostenible del emdi natural i la biodiversitat són una font permanent de recursos : aigua potable, sòls fèrtis... imprecindibles per a la supervivència de les persones i per la conservació de la biosfera. La conservació i la gestió responsable dels recursos naturals són decisies pper a aspectes com la regulació del clima, la mitiació del canvi climàtic... La conservació de la natura és una responabilitat de la societat en tant que la biosfera fnciona com un sistema complex on tots els elemenets estan relacionats. Tota pèrdua o guany del patrimoi natural acaba perjudicant o beneficiant a escala global. **ELS IMPACTES MEDIAMBEINTALS DE LA SOCIETAT:** La societat indusrial ha representat un gran salt quntitatiu i qualitatiu pel que fa a la porducció de béns. Aquest progrès, ha comportat problemes ambientaks i perills per a la conservació del patrimoni natural entre els quals destaquen : \- **creixement urbà descontrolat:**conseqüència dels ovimens migratoris de la manca de palnificació o de l'especulació urbanística. Aquest creixment produiex una ocupació abusiva del sòl, condicions d'eficioents **d'habilitat** i impactes ambientals importants: pèuda d'espais naturlas, formació de **continus urbans** etc. \- **creixement urbà dispers** : formaci´d'extensions urbanes de baixa densitat, com ara les **ciutats jardí,** o els suburbis que tot i oferir condicions d'habilitat confortables, generen impactes ambientals indirectes com l'ocupació de sòls agraris , l'increment del conusm energètic a causa de la **mobilitat obligada** etc. **habilitat : condiions de salut i de benestar que permeten habitar un determinat espai** **continus urbans: extensió urbana continuada que produeix un efecte de barrera al territori en impedir la connectivitt ecològica entre diferents sectors.** **ciutats jardí: extensió rbana consituida per habitatges familiar en filera amb presència de zones verdes. El concepte s'associava a la presència de la natura i a la idea d'equilibri d'usos dels espais verds.** **mobilitat obligada: desplacamnet forçats de caràcter diari per raons de treball o estudi.** **- generació de residus urbans :** en grans quantitats i d'origen, domèstic o no: aigües negres, residus de construcció etc. Alguns d'aquests residus s'aboquen sense control i poden ocasionar problemes de contaminació. El seu transport i el tractament posterior porten despeses importants. **- generació de residus industrials:** utilització de maèries primeres i processos producitius dels idversos secotrs industrials. Poden ser objecte d'un tractament similar als residus urbans però en altres casos com els metalls pesants, han de ser tractas com a residus especials a causa de la perillositat per al medi. \- **generació de residus agraris:** vinculada a la producció agrària i ramaderia. Els **productes fitosanitaris** (tractament químics de la agricultura) dels residus agrais teen un impacte en el medi i en la salut si no són objecte d'un tartament rigurós. Pel que fa als resiuds ramaders, cal destacar els imapctes de la contaminció dels sòls, i de les aigües superficials i freàtiques dels **purins**. **- hàbits consumistes:** de vida i l'accés al consum d'un nombre cad vegada més gran de persones,, la qual cosa compora una demanda massiva debéns i serveis. Es tradueix en l'augemnt de la producció i consum energètic, i sobreexplotació de espècies que porta al límit la sosteibilitat dels ecosistemes. \- **millora de la mobilitat i l'accés al lleure:** que han permès apropar les perosnes al medi i han afavorit el descobriment i valoració del patrioni natral encara que també ha porvocat impactes com l'erosió del terreny. **purins: fers líquids formats per una barreja de dejeccions sòlides i íuides restes de palla , productes d'alimentació animal i aigua** **nitrats: compostos químics, presents de forma natural i artificial, essencials per al creixement vegetal però amb possibles riscos per a la salut si s\'acumulen en excés.** **LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT:** La majoria dels impactes de la societat en el medi ambient tenen a veure amb la urbanització del territori i amb la generalització del mode de vida urbà, però sovint amb les activiats agràries i el lleure. **L'EXPANSIÓ URBANA :** Tota expansió urbana comporta una transformació del medi perquè es basa en el consum de sòl, i l'abastamne de recursos naturals. Aquests recursos no es poden trobar sempre en l'àbitat urbà propi i ormalment procedeixen de territris mes o menys allunyats. Quan l'emprenta ecològica que compporta al creixmetn urbà les superior a la taxa de creixement demogràfic, es pot considerar que es ambientalment insosenible. Atès al consum desmesurat de sòl a causa del **creixmet urbà,** al 2006 la UE va promoure **l'estratègia temàtica per al medi ambient urbà** amb l'objectiu de frenar l'expansió urbana, de minimtzar els impctes abientals i d'ahomintzar les diverses legislacions en matèria urbanística. El plantejament territorial i urbà amb criteris de sostenibilitat ambiental i participació ciutadana són les millors maneres de gestionar el creixment urbà i de constituir ciutats habitables. la defradació i la manca de control socials dels processos urbans soeln abocar les ciutats a la degradació urbana i mediambental , la insegureat i la segregació social. **L'AIGUA DOLÇA:** recurs indispensable per a les persones i la societat. En un país com catalunya, aquest recurs és escàs i té una importància estratègica. Un recurs tan valuós no està exempt d'amenaces. Divesos impactes alteren la qualitat de l'aigua dolça i la seva disponibilitat. Cal destacar: \- la contaminació de les aigües superficials \- la modificació del règim hidrogràfic natural \- la sobreexplotació \- la contaminació dels aqüfiers. L'igua que consumeix la major part de catakunya provñe de la captació d'aigües supericials i arriba a les llars amb la xarxa de distribució, procende dels rius o dels embassament un cop tactada a les pkantes poabilizatdes i garantida la seva puresa. L'aigua domèstica que va a parar a la xarxa de clavegueram desp´rs de fer-ne un ús alimenari, higiènic o sanitari conté substàncies contaminantsi residus orgànics. L'aigua que ha estat utilitada en els processos industrials o agraris pot presentar una quantittat de substàncies contaminats i tòxiques. L'aigua ha de netejar-se abans de ser retornada al medi. SANEJAMENT HIDRÀULIC: Procès de recollir, depurar i evacuar les aigües un cop han estat utilizades a les llars, a les indústries o a les explotacions agràries. Aquets processos es fan a les plantes o estacions depuradores d'aigues residuals (EDAR). La depuració de les aigues residuals consisteix a arreplegar-les, traslladar-les a les estacions amb col·lectors , depurar.les i retnar-les al medi en un estat que ateri, el mínim , les condcions naturals. Catalunya té una extensa xarxa d'estacions depuradores que es gestiona per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). **ELS RESIDUS:** El grau de persillositat per als éssers vius dels diversos residus genrats per l'activtat human és variable seogns la naturalesa. Alguns tenen la vda curta i són reciclas pels ccicles naturals , mentre que d'altres tenen una llarga permanència. En qualsevol cas, l'acumulació de residus és un dels problees més grans per al medi ambient i per la salut qualitat de vida de les persones. **L'Agència de Residus de catalunya(ARC**) és l'organisme de l'administració catalana enarregat de la gestió dels residus que es generen a catalunya. Les seves funcions principals són : promoure la minimització dels residus i de la seva persillositat, fomentant-ne la recollida selectiva , valorar els residus, i recuperar els espais i sòls degradats per descàrregues incontrolables de residus o per contaminants. Els residus industrials es classifiquen en 3 categories : **residus especials**, que suposen un perill per la seva toxicitat o inflamabiltat; **resiuds inerts**, que no experimenten transformacions que puguin afectar el medi i **residus no especials** que no són ni especials ni inerts. La gestió des **residus urbans ordinàris**, es sa dir, la brossa que es recull cada dia, és una competència de cada municipi.Els equipaents destinats a la gestió dels residus muicipals oridnaris són els contenidors generla si de recollida selectiva, les deialleries i les plantes de tractament. Els **residus urbans no ordinaris** (industrials, sanitaris etc) són objecte d'una gestió per part de l'Agència de Residus de Catalunya. **ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS:** D'neçà la creació del **primer parc nacional del món** com a part del patrimoni de la nació americana (Yellowstone), el nombre de païos que promouen la porecció dels espais naturals sota divereses figures legals no ha parat d'augmentar. Catalunya disposa des del 1985 d'un **Pla D'espais d'Interès natural (PEIN)** que delimita els **espais naturals protegits** i estableix el tipus de protecció i gestió de cadacnna de les categories d'espais existents. Té com a objectiu portegir les eslpais naturals i assegurar el mantenirment de les activitats humanes compatibles amb la preservació dels valors naturals i del paisatge de cada indret. cada espai natural disposa d'un pla especial i d'un òrgnan que en garanteix la gestió. 1992: la UE va crear la xarxa Natura 2000 per tal de portegir hàbitats naturals d'interès comunitàri: **zones d'especial protecció per a les aus(ZEPA) i zones especials de conservació (ZEC**). 2006: el govern de catalunya va aporvar les espais catalans que formene part d'aquesta xarxa euuropea i que quedarien inclosos en el PEIN. Si l'any 1992 la superfície dels espais protegits era del 21% del territori, el 1992 era del 30% i actualemt el 32%. El Parc Natural del Montseny és **reserva de la biosfera** des del 1978. 1970: la Unesco va concebre aquesta figura dins del programa MaB per tal de promoure el desenvolupament sostenible o la comprensió del medi com un recurs o patrimoni natural , amb la creació d'una xarxa mundial d'àrees dels ecosistemes i de la biodiversitat. **espais naturals protegits**: **espai que gràcies a les seves característiques aurals , és objecte d'algun tipus de portecció jurídica** El Parc Natural del Montseny va ser declarat al 1978 per la Unesco, Reserva de la Biosfera gràcies a les seves característiques del territori del massis, els valors ecològics i culturals i l'existènncia d'activitats tradicionals d'aprofitament de recursos naturals. 2014: es va ampliar la superfície de la reserva després de fer una consulta a tots els municipis que en formen part. Des del 2013, les Terres de l'Ebre són el segon espai de Catalunya reconegut per la Unesco com a Reserva Natural de la biosfera, gràcies a la representivitat dels seus ecosistemes mediterranis, la diversitat de paisatges i el model de conservació de la biodiversitat. És una de les reserves d'aquest tipus més extenses de l'estat, en el seu àmbit inclou dos parcs naturals : el del Delta de l'Ebre i el del Massís de Ports. El tram final de la conca del riu ebre, fins a la seva desembocadura al mar, és l'eix que estructura el territroi i el principal element geogràfic que li confereix caràcter, però tota la reserva és rica en contrastos i valors naturals i culturals. **[EL PAISATGE I LA SEVA DIVERSITAT: ]** El **paisatge** és la fesomia que ofereix una determinada porció del territori a un observadr , és a dit , tot allò que els ulls d'aquest arriben a veure des d'un punt determinat. Estan formats per **components naturals** i sovint també per **components humans** (construiccions...). **EL PAISATGE ÉS DINÀMIC:** Ent els diversos components del medi es produeixen **interaccions** que condicionen l'aspecte del paisatge. Les relacions entre el sòl, l'aigua i el clima condicionen el tipus de vegetació que es pot dsenvolupar en un territori. Les intercaccions derivades de l'acció humana , com el conrreu de la terra, alteren els components naturals i afaiçonen el paisatge que es **dinàmic** ja que experimenta canvis i es modifica amb el temps. Aquest canvis poden ser periòdics, segons les hores del dia o les estacions de l'any o bé evolutius, al llarg del temps. En el paisatge tenen lloc intercanvis de matèria o d'energia. Alguns són fàcilment perceptibles com el flux de l'aigua del riu però d'altres no ho són, com els fluxos energètics. **ELS CANVIS EN EL PAISATGE DE CATALUNYA:** Al llarg del temps el paisatge de cataalunya ha anat canviant transformant el aspecte. Algunes transformcaions han estat lentes mentre que d'altres s'han produit de forma ràpida. Durant els darrers segles, han augmentat la velocitat i la intensitat dels canvis. Durant segle, **l'agricultura i la ramaderia**, han estat els principals agens de canvis. Des de l'establiment de les primeres societats pageses i ramaderes en el territori, els conrreus i el pasturatge transformen el pasiatge vegetal i creen un **paisatge agroforestal** allà on iniclament hi havia boscos. Altres canvis han estat **l'abancalament** del terreny, treball que ha modificat el perfil de muntanyes , drenatge de terres aigualoses per poder conrear o la construcció d'obres hidràuliques per converitr els secans en regadius. A partir del s xviii i xix, la **indústria** va ser un agent de tranformació de paisatge català. L'explotació de matèries primeres per a la indústria, construicció de infraestructures destinades a la producció o al trasnpport etc anaren canviant la fsoia de molts paisatges catalans seculars, que van esdevenir **paisatges industrials**. Al s xx, **la urbanització del territori** va esdevenir el facotr principal dels canvis paisatgísitcs. mentre que en unes zone es produia el despoblament en altres (litoral) els nuclis urbans es densificaven i estenien el teixit urbà. Mitjan Sxx: urbanitzacions de segona residència en entorns poc habituals , sobretot a les zones forestals, i es va urbanitzar gran part del litoral. **paisatge agroforestal : pasiatge resutant de les acctiviatst agràries , domminant per l'aternança d'àrees de conreus i de boscos** **l'abancalament : acció de preparar un terrent inclinat per conrear-lo distribuint-lo en bancals o feixes de tera plana, sovint amb la construcció de murs de pedra.** El paisatge actual de catalunya forma un **mosaic paisatgístic** amb constrastos, per a permanència de la matriu agrofresta, pel domini dels **components urbans** , per la presència dels **sectors d'activitats econòmica** i per es grans **infraestructures**. Les transformacions tecnològiquees i econòmiques comporten canvis en e territori que modifiquen els paisatges. Alguns canvis que compromten el manteniment dels valors i la diversitatpaisatgística, a catalunya i a majoria dels paísos europeus, són : la dipsersió urbana, urbanització de sòls rurals productius i la fragmentació del paisatge a causa de les infrastructues de transport, a mes dels impactes del canvi climàtic i ambeintals. L'OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA: Centre de pensament, documentació i d'acció sobre el pasatge, del 2004, per donar suport a l'Administració pública i a la societat catalana en matèria de protecció , gestió i ordenacó del pasiatge. Hi destaca la tasca de la difusió dels valors dels paisatges catalns i l'observació del seu estat i de les transformacions o dinàmiques evolutives. **LES UNITAT DE PAISATGE DE CATALUNYA:** Per distingir uns paisatges d'uns altres, es fan servir el concepte d'unitat de paisatge, sector del territroi que mostra una combinació de components naturals i humans i que es percep unitàriament, que es diferenica de les altres unitats de paisatge. A catalunya hi ha 134 unitats de paisatge cadascuna de es quals mostra una fesomia diferent , comportament específics , característiuqes particulars i valors propis. Entre les diverses unitatsde pisatge de catalunya, n'hi ha que comparteixen trets perquè pertanyen a una mateixa regió biogeogràfica i han seguit una evolució similar i n'hi ha que presenten un contrast alt. Exemples : les unitats de paisatge de alt pirineu amb les terres de l'ebre. L'empobriment de la diversitat paisatgísitca, de pèrdua de components destacats del paisatge i de significació s'anoena **banalització** del paisatge. davant la pèrdua de la diversitat i la banalització , sha desvetllat l'interès social pel coneixement i conservació dels paisatges, ha crescut el nombre de persones quese senten atrtes pels valors i s'han promogut lleis que n'afavorexe la **conservació** , **porotecció i gestió**. **LA GESTIÓ DELS PAISATGES DE CATALUNYA:** Les ràpides intenses trasformacions agràris, urbanes i en general dels gèneres de vida d'europa durant els útlims 60 anys, han abocat els paisatges agraris del nostre continent a unes transformcaions radicals que posne en perill el manteniment de la diversitat paisatgística. Alguns paistages de gran valor ecològc i cultural comence a ser ecassos i aquest fet ha posat en estat d'alerta la societat. El paisatge ja esdevingut un bé que cal protegir , un patrimoni col·lectiu que convé gestionar perquè contribiex a manetnir la qualitat de vida de les persones. Amb la finalitat de frenar el prcès de pèrdua de diversitat de paisatges a europa, el Consell d?europa va aprovar l'any 2000, el **Convenni Europeu del Paisatge,** que és un tractat internacional que compromet es països signatatis a empendre accions a favor del mantenment de la qualitat del paisatges ocm a part essencial del benestar des ciutadans europeus i del seu patrioni cultural i natural. Ab **la llei del pasiatge de catalunya** del 2005, el nostre país ha fet els seus ojectius i els compromisos de **Convenni Europeu del Paisatge. La llei** impulsa la protecció , gestió i **ordenació del pasiatge**. ha promogut l'elbaroació de 7 catàlegs e paisatge un per cada unitat territorial, l'elaboració d'estudis d'impacte paisatgístic de les activitats i la creació de l'Observatori del Paisatge com a entitat assessora que col·labora en el desenvolupament dels objectius de la llei.Els catàlegs de paisatge són documents que caracteritzen els paisatges de Catalunya i el seu estat, que delimiten les unitats de paisatge i que estableixen els **objectius de qualitat paisatgística**. A partir d'aquests, les administracions públiques concreten les aspiracions de la societat en relació amb les característiques paisatgístiques del seu entorn. A partir dels objectius de qualitat paisatgística de cada unitat de paisatge, es pretén que els paisatges del conjunt de Catalunya tinguin aquestes deu característiques principals: - - - - - - - - - **porotecció del paisatge : conjunt d'accions destinades a mantenir el bon estats les compinents i els valors del aisatge** **gestió del paisatge: conjunt d'accions destinades a guiar , les transformacions que experimenta el pasiatge a cusa de l'acció umana** **ordenació del pasiatge: conjunt d'accions destinades a la valoració o la restauració dels paisatges** **objectius de qualitat paisatgística: aspiració de millora del paisatge d'una societat**