T31 - Geografia humana de Catalunya PDF

# BOMBERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ## T31 - Geografia humana de Catalunya ### 1. Nuclis compactes, nuclis disseminats, urbanitzacions, polígons industrials * Segons les últimes dades disponibles a l’IDESCAT de 2022, sobre el Nomenclator de Catalunya, a Catalunya hi ha: * 947 municipis,...

# BOMBERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ## T31 - Geografia humana de Catalunya ### 1. Nuclis compactes, nuclis disseminats, urbanitzacions, polígons industrials * Segons les últimes dades disponibles a l’IDESCAT de 2022, sobre el Nomenclator de Catalunya, a Catalunya hi ha: * 947 municipis, formats per entitats de població. * 6.165 entitats de població, repartides entre 3.289 nuclis i 2.876 disseminats. * Els municipis se subdivideixen en diferents nivells jeràrquics, de forma tradicional i no oficial * **Entitat col·lectiva de població:** Agrupació d'entitats singulars amb personalitat pròpia i un origen marcadament històric. Representen una unitat inter­mèdia entre l'entitat singular de població i el municipi. Només es dona en quatre municipis de Catalunya. * **Entitat singular de població:** Qualsevol àrea habitable del terme municipal, habitada o excepcionalment deshabitada, clarament diferenciada dins d'aquest i coneguda per una denominació específica que la identifica sense confusió (viles, pobles, urbanitzacions, etc.). * **Nucli de població:** Conjunt ≥ 10 edificacions, que formen una trama urbana (carrers, places, etc.). També si té < 10 edifici­cions, però > 50 habitants empadronats. S'hi inclou­en les edificacions aïllades a < 200 m del conjunt. No compten com a part del conjunt els terrenys industrials, comercials, parcs, jardins, zones esportives, cementiris i aparcaments, ni canals o rius que puguin ser cre­uats per ponts. * **Disseminat:** Resta d'edificacions o habitatges d'una entitat singular de població que no poden ser incloses en el concepte de nucli de població. * L'INE (Instituto Nacional de Estadística) classifica les entitats en nuclis i disseminats segons el grau de compactació dels teixits urbans. Els únics 4 municipis amb entitats col·lectives de població es troben a la província de Girona i són: * La Vall d'en Bas: amb les entitats col·lectives de Sant Esteve d'en Bas, Joanetes, la Pinya i Sant Privat d'en Bas. * La Vall de Bianya: amb l'entitat col·lectiva de Sant Salvador de Bianya. * Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura: amb les entitats col·lectives de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. * Forallac: amb les entitats col·lectives de Fonteta, Peratallada i Vulpellac. * Els municipis se subdivideixen en: * **Cap:** una o diverses entitats col·lectives de població, i cadascuna d'elles en: * Una o diverses entitats singulars de població, i aquestes en: * Un o diversos nuclis de població i/o en un o cap disseminat. * Un municipi el formen entitats (col·lectives o singulars) de població. La gran majoria són entitats singulars. Les possibles combinacions de les entitats singulars són les següents: * 0 nuclis. Ha de tenir 1 disseminat, com l'entitat singular Vallpineda, de Molins de Rei. * 1 nucli i cap disseminat, com Barcelona. * 1 nucli i 1 disseminat, com el municipi d'Esterri d'Àneu. * > 1 nucli i cap disseminat, com Alella, amb 14 nuclis i 0 disseminats. * > 1 nucli i 1 disseminat, com Abrera i les seves dues entitats singulars, amb diversos nuclis i 1 disseminat cadascuna. * Distribució de municipis, entitats, nuclis i disseminats per vegueria a Catalunya (últimes dades de l’IDESCAT, de 2022) | Vegueria | Municipis | Entitats | % Entitats | Nuclis | % Nuclis | Disseminats | % Disseminats | |-------------------------|-------------|-----------|--------------|---------|----------|---------------|---------------| | Alt Pirineu i Aran | 77 | 875 | 14,2 | 414 | 12,6 | 461 | 16 | | Barcelona | 137 | 1.027 | 16,7 | 698 | 21,2 | 329 | 11,4 | | Catalunya Central | 126 | 633 | 10,3 | 273 | 8,3 | 360 | 12,5 | | Girona | 208 | 1.497 | 24,3 | 673 | 20,5 | 824 | 28,7 | | Lleida | 149 | 671 | 10,9 | 334 | 10,2 | 337 | 11,7 | | Penedès | 80 | 700 | 11,4 | 392 | 11,9 | 308 | 10,7 | | Camp de Tarragona | 118 | 583 | 9,5 | 397 | 12,1 | 186 | 6,5 | | Terres de l'Ebre | 52 | 179 | 2,9 | 108 | 3,3 | 71 | 2,5 | | **Total** | 947 | 6.165 | 100 | 3.289 | 100 | 2.876 | 100 | * Al Nomenclator de Catalunya 2020 s'hi analitzen dades del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC), amb 4 tipologies d'enti­tats de població segons el tipus de sòl: * **Nuclis en sòl urbà:** teixit constructiu compacte sobre sòl urbanitzable. * **Nuclis en sòl NO urbà:** teixit compacte emplaçat en sòl no urbà. * **Disseminats en sòl urbà:** hàbitat dispers sobre sòl urbà. * **Disseminat en sòl NO urbà:** caràcter dispers emplaçat en sòl no urbanitzable. * Tot i ser dades una mica antigues (2019), a la taula s'observa que, sobre el total (100%) al 2020, la majoria d'entitats són: * **Nucli:** sobre sòl urbà. * **Disseminats:** sobre sòl NO urbà. ### 2. Agricultura * Segons dades d'ús del sòl de 2022, Catalunya té una extensió d'aproximada­ment 32.000 km², que són 3.200.000 ha de terreny, de les quals 822.000 ha són de superfície agrícola cultivada i poc més de 2.000.000 ha són de bosc. A Lleida és on hi ha més conreus i boscos. Segons el tipus de superfície de conreus es classifiquen en: * **Cultiu de secà:** només s'aporta aigua amb la pluja - 548.000 ha (17%) a Catalunya. * **Cultiu de regadiu:** s'aporta aigua de forma habitual - 274.000 ha (8,5%) a Catalunya. * **Principals productes agrícoles de Catalunya per províncies (2022)** | Tipus de conreu | Barcelona (x1.000 ha) | Producció (x1.000 tn) | Girona (x1.000 ha) | Producció (x1.000 tn) | Lleida (x1.000 ha) | Producció (x1.000 tn) | Tarragona (x1.000 ha) | Producció (x1.000 tn) | Catalunya (x1.000 ha) | Producció (x1.000 tn) | |-------------------|-----------------------|-----------------------|----------------------|-----------------------|----------------------|-----------------------|-------------------------|-----------------------|-------------------------|-----------------------| | Cereals | 60 | 173 | 39 | 171 | 199 | 983 | 41 | 172 | 339 | 1.498 | | Blat | 25 | 76 | 14 | 55 | 57 | 216 | 6 | 14 | 101 | 361 | | Ordi | 33 | 91 | 16 | 57 | 97 | 372 | 13 | 27 | 159 | 547 | | B. de moro | 0,1 | 0,5 | 5 | 46 | 35 | 357 | 0,05 | 0,5 | 40 | 404 | | Arròs | 0 | 0 | 1,1 | 5 | 1,5 | 0,3 | 20 | 127 | 21 | 132 | | Farratges | 34 | 306 | 36 | 685 | 51 | 1.600 | 3,9 | 40 | 125 | 2.631 | | Fruiters | 1,4 | 5 | 3,6 | 93 | 45 | 426 | 30 | 29 | 80 | 553 | | Vinya | 22 | 143 | 2,1 | 8 | 5 | 40 | 26 | 167 | 54 | 359 | | Olivera | 2,4 | 2 | 2,8 | 2,1 | 35 | 33 | 63 | 37 | 103 | 74 | | Lleguminoses | 1,3 | 1,4 | 0,7 | 1 | 5 | 11 | 0,7 | 0,8 | 8 | 15 | | Hortalisses | 2,6 | 66 | 1,2 | 31 | 1 | 32 | 4 | 75 | 9 | 204 | * **Nombre d'explotacions i superfícies de terres llaurades, per tipus de cultius i comarques (2020)** | Comarca | Nombre d'explotacions | Sup. (x1.000 ha) | Cereals | Llegums | Hortalisses, melons I maduixes | Olivera | Vinya | Fruita seca | Altres fruites | |-------------------------|--------------------------|-----------------|-----------|----------|------------------------------|----------|---------|-------------|--------------| | Alt Camp | 969 | 3,8 | 3 | 0,3 | 0,07 | 2 | 7 | 4,2 | 0,1 | | Alt Empordà | 943 | 15 | 18 | 1 | 0,2 | 2 | 2 | 0,2 | 1,8 | | Alt Penedès | 395 | 0,7 | 1,1 | 0,2 | 0,2 | 0,7 | 18 | 0,09 | 0,3 | | Alt Urgell | 270 | 2 | 3 | 0,1 | 0,01 | 0,06 | 0 | 0,009 | 0,02 | | Alta Ribagorça | 21 | 0,07 | 0,03 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0,01 | | Anoia | 181 | 0,4 | 20 | 2 | 0,06 | 0,6 | 3 | 0,4 | 0,1 | | Aran | 111 | 0,9 | 0,8 | 0,02 | 0,001 | 0,05 | 0 | 0,04 | 0,09 | | Bages | 297 | 0,7 | 18 | 1 | 0,06 | 0,3 | 0,4 | 0,2 | 0,02 | | Baix Camp | 2.627 | 10 | 0,8 | 0,1 | 0,9 | 5 | 0,1 | 5 | 0,2 | | Baix Ebre | 2.539 | 18 | 9 | 0,04 | 0,5 | 15 | 0,07 | 1,5 | 0,2 | | Baix Empordà | 585 | 9,7 | 12 | 0,3 | 0,1 | 0,4 | 0,2 | 0,03 | 1,3 | | Baix Llobregat | 375 | 1,6 | 0,6 | 0,1 | 0,9 | 0,3 | 0,4 | 0,02 | 0,5 | | Baix Penedès | 216 | 0,6 | 0,4 | 0,1 | 0,2 | 1 | 4,4 | 0,1 | 0,03 | | Barcelonès | 19 | 0,04 | 0,01 | 0,002 | 0,01 | 0,03 | 0,006 | 0,006 | 0,004 | | Berguedà | 61 | 0,09 | 7 | 0,4 | 0,02 | 0,007 | 0,01 | 0,002 | 0,001 | | Cerdanya | 173 | 1,4 | 2 | 0,3 | 0,006 | 0,005 | 0,002 | 0 | 0,02 | | C. de Barberà | 261 | 0,6 | 15 | 1 | 0,01 | 1 | 4,5 | 1,3 | 0,04 | | Garraf | 57 | 0,15 | 0,2 | 0,03 | 0,05 | 0,1 | 1 | 0,01 | 0,01 | | Garrigues | 1.639 | 16 | 7 | 0,3 | 0,05 | 19 | 0,7 | 6,3 | 1,8 | | Garrotxa | 218 | 1,9 | 3,4 | 0,3 | 0,05 | 0,01 | 0,002 | 0,006 | 0,008 | | Gironès | 389 | 4,4 | 7 | 0,4 | 0,05 | 0,08 | 0,04 | 0,2 | 0,2 | | Maresme | 467 | 2 | 0,9 | 0,1 | 0,6 | 0,03 | 0,2 | 0,01 | 0,04 | | Moianès | 54 | 0,1 | 2,8 | 0,4 | 0,01 | 0,009 | 0,01 | 0,02 | 0,001 | | Montsià | 1.947 | 20 | 13 | 0,05 | 0,1 | 17 | 0,007 | 0,6 | 0,1 | | Noguera | 2.278 | 30 | 50 | 2,4 | 0,3 | 1,7 | 0,4 | 1,5 | 3,9 | | Osona | 241 | 0,8 | 13 | 1,3 | 0,04 | 0,02 | 0,006 | 0,05 | 0,01 | | Pallars Jussà | 455 | 2,8 | 10 | 0,7 | 0,02 | 0,7 | 0,2 | 1,5 | 0,04 | | Pallars Sobirà | 92 | 0,4 | 0,4 | 0,07 | 0,002 | 0,03 | 0,01 | 0,02 | 0,03 | | Pla d'Urgell | 1.827 | 24 | 13 | 0,6 | 0,2 | 0,2 | 0,001 | 0,4 | 4 | | Pla de l'Estany | 171 | 1,3 | 5 | 0,2 | 0,02 | 0,05 | 0,004 | 0,09 | 0,002 | | Priorat | 748 | 2,8 | 0,2 | 0,03 | 0,03 | 2,5 | 3,7 | 1,5 | 0,1 | | Ribera d'Ebre | 1.498 | 9,4 | 0,4 | 0,04 | 0,1 | 8,7 | 1 | 3,2 | 2,8 | | Ripollès | 31 | 0,4 | 0,4 | 0,05 | 0,003 | 0,001 | 0,001 | 0 | 0,001 | | Segarra | 245 | 1 | 38 | 4 | 0,006 | 0,5 | 0,1 | 0,7 | 0,02 | | Segrià | 4.524 | 71 | 29 | 1,7 | 0,3 | 10 | 2 | 7,3 | 27 | | Selva | 378 | 3,9 | 5 | 0,4 | 0,06 | 0,05 | 0,02 | 0,6 | 0,06 | | Solsonès | 73 | 0,3 | 15 | 1,3 | 0,007 | 0,05 | 0,02 | 0,005 | 0,01 | | Tarragonès | 845 | 3,3 | 0,8 | 0,1 | 0,2 | 1,3 | 1,3 | 2,2 | 0,06 | | Terra Alta | 320 | 1 | 0,8 | 0,06 | 0,04 | 5,6 | 6,5 | 7,3 | 0,2 | | Urgell | 1.123 | 5,8 | 0,8 | 0,06 | 0,04 | 2,9 | 1,4 | 2,7 | 1,8 | | V. Occidental | 148 | 0,8 | 3 | 0,2 | 0,07 | 0,2 | 0,03 | 0,003 | 0,04 | | V. Oriental | 476 | 2,7 | 5 | 0,5 | 0,2 | 0,3 | 0,1 | 0,009 | 0,01 | | **Catalunya** | 31. 500 | 287 | 360 | 25 | 6 | 100 | 60 | 50 | 47 | ### 3. Demografia #### 3.1. Piràmide d'edats * A la piràmide, amb dades de Catalunya, s'observa: * Baixa natalitat dels últims anys, amb una presència masculina lleugerament superior. * Major longevitat de les dones, apreciable a partir de la franja de 60 anys. * Gran gruix de població entre els 40 i 60 anys. * Si les baixes natalitats segueixen la progressió actual, la tendència és a l'envelliment del gran gruix de població. #### 3.2. Natalitat, mortalitat i esperança de vida * Segons la gràfica, amb dades de Catalunya: * Actualment hi ha uns 55.000 naixements anuals, en tendència decreixent. * Les defuncions també ronden les 60.000 anuals, tenint el compte el pic per COVID-19, amb valors lleugerament creixents. * Actualment la població decreix. * Pic de naixements: 89.000 (2008). * Pic de la taxa de natalitat: 12,1 (2008). * Pic de defuncions: 80.000 (2020). * Pic de la taxa de mortalitat: 10,3 (2020). * Les taxes de natalitat i mortalitat s'expressen en tants per mil (%%), com a naixements i defuncions per cada 1.000 habitants. * Respecte a l'esperança de vida, es mostra en la gràfica aquesta esperança segons l'any de naixement. Segons aquest gràfica: * Històricament les dones viuen més que els homes, entre 5 i 7 anys. * La tendència és clarament creixent. * Hi ha una davallada pel COVID-19. #### 3.3. Migració * Segons la definició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, migrar és anar d'un lloc a un altre, especialment d'una regió a una altra per residir­hi. A Catalunya hi ha: * 1.272.000 persones immigrants, provinents d'altres països. * 367.000 catalans emigrats a l'estranger. * **Comarques amb més població estrangera (2022)** | Comarca | Població immigrant (x1.000) | % respecte el total d'immigrants | % respecte població de la comarca | |--------------------|-----------------------------|---------------------------------|--------------------------------| | Barcelonès | 484 | 38 | 21,2 | | Vallès Occidental | 111 | 8,7 | 11,8 | | Baix Llobregat | 92 | 7,2 | 11 | | Maresme | 57 | 4,5 | 12,3 | | Tarragonès | 47 | 3,7 | 17,9 | | Segrià | 43 | 3,4 | 20,1 | | Gironès | 41 | 3,2 | 20,7 | | Vallès Oriental | 39 | 3,1 | 9,4 | | **Total** | 1.272 | 100 | 16,3 | * **Població estrangera de Catalunya (2022)** | País | Població (x1.000 hab.) | % respecte el total | |--------------|-----------------------|-------------------| | Marroc | 235 | 18,5 | | Romania | 86 | 6,8 | | Itàlia | 77 | 6 | | Xina | 63 | 5 | | Pakistan | 56 | 4,4 | | Colòmbia | 55 | 4,3 | | **Total** | 1.272 | 100 | * **Catalans emigrats (2023)** | País | Població (x1.000 hab) | % respecte el total | |--------------|-----------------------|-------------------| | França | 53 | 14,5 | | Regne Unit | 33 | 9 | | Argentina | 32 | 8,7 | | Alemanya | 31 | 8,4 | | **Total** | 367 | 100 | ### 4. Activitat econòmica #### 4.1. Sectors * Segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) digital, els sectors són cadascuna de les parts en què hom divideix l'economia per al seu estudi d'acord amb diversos criteris. * La divisió clàssica de sectors és la de Colin Grant Clark, en 3 sectors productius, i segons la GEC: * **Primari:** activitats relacionades amb l'agricultura, ramaderia, pesca, caça i els boscos. Característiques: * Vinculació amb la natura per factors físics i biològics. * Productes de caràcter estacional i perible, que sol impedir la constitució d'estocs. * Rigidesa de l'oferta de productes agraris i ramaders i de la demanda de productes bàsics. * Poca productivitat i caràcter innovador, i un reduït poder multiplicador (generen poc marge). * **Secundari:** activitats extractives o mineres, la producció d'energia, indústria i construcció. Organismes com l'ONU, OCDE o CE han creat acords sobre quines activitats formen aquest sector. Es posa en dubte si la indústria alimentària, la construcció, o els serveis com l'aigua, gas i electricitat han de pertànyer a aquest sector. * **Terciari:** sector de serveis o residual, que inclou el conjunt d'activitats econòmiques no directament productives en el sentit de crear béns de consum, sinó destinades a facilitar la satisfacció de necessitats humanes. Inclou el transport, comunicacions, comerç, finances, sanitat, investigació, la cultura i l'art, educació, esports, oficines públiques i privades i les professions liberals. És el sector amb les productivitats més elevades. * Segons el Canal Empresa de la Generalitat de Catalunya, els sectors d'activitat són: | Sector d'activitat | |--------------------| | Agricultura, alimentació, ramaderia, pesca i activitats forestals | | Construccio i instal·lacions | | Hostaleria i turisme | | Educació, cultura i oci | | Indústria | | Aigua, sanejament i residus | | Financeres i d'assegurances | | Activitats dels professionals | | Energia | | Salut | | Comerç | | Transport i logística | #### 4.2. Ocupació * Segons dades de l’IDESCAT del 3r trimestre de 2023, l'ocupació a Catalunya per sectors és: | Activitat | Població ocupada | |--------------------|-------------------| | **Total** | 3.716 | | **Agricultura** | 46 | | **Indústria** | 634 | | Extractiva, energia, aigua i residus | 34 | | Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques | 201 | | Química i cautxú | 123 | | Metal·lúrgia | 73 | | Maquinària, material elèctric i de transport | 203 | | **Construcció** | 216 | | **Serveis** | 2.821 | * Comerç engròs i reparació vehicles motor i motocicletes | 204 | * Comerç detall | 332 | * Transport i emmagatzematge | 222 | * Hostaleria | 310 | * Informació i comunicacions | 147 | * Activitats financeres i assegurances | 89 | * Activitats immobiliàries, professionals i tècniques | 309 | * Activitats administratives i serveis auxiliars | 201 | * Administració pública | 189 | * Educació | 225 | * Sanitat i serveis socials | 348 | * Activitats culturals i esportives i altres serveis | 243 | ### 5. Transport #### 5.1. Principals elements de la xarxa viària * La codificació actual de carreteres la va establir el Decret 261/1999, de 28 de setembre. És una codificació ortogonal, formada per 2 sistemes: * **Sistema ortogonal bàsic:** direccions S-N i W-E, amb origen a l'extrem SW de Catalunya i que regeix, en general, a la part del territori formada pels Pirineus i la Depressió Central (Catalunya interior). * **Sistema ortogonal complementari:** direccions paral·lela a la costa (SW-NE) i perpendicular a la costa (SE-NW), amb origen a l'extrem SW de Catalunya i que regeix, en general, la franja costanera on s'estén el Sistema Mediterrani Català (Catalunya costanera). * Cada carretera té una única direcció dominant, corresponent a una de les 4 direccions del sistema ortogonal. Cada direcció s