Fonaments del Treball Social - Paula Santos PDF

Fonaments del Treball Social - Paula Santos FONAMENTACIÓ AXIOLÒGICA DEL TREBALL SOCIAL VALORS, ÈTICA I MORAL - Valor: quelcom que una persona o un grup consideren desitjable, adequat, positiu, útil, valuós. És un principi que tenim en alta estima i al que procurem ésser fidel en els nostres...

Fonaments del Treball Social - Paula Santos FONAMENTACIÓ AXIOLÒGICA DEL TREBALL SOCIAL VALORS, ÈTICA I MORAL - Valor: quelcom que una persona o un grup consideren desitjable, adequat, positiu, útil, valuós. És un principi que tenim en alta estima i al que procurem ésser fidel en els nostres comportaments. - Moral: la conformen el conjunt de valors personals, les normes, els comportaments, els premis, els càstigs que es consideren adequats. - Ètica: és una branca de la filosofia dedicada a l’estudi del comportament humà i de les diferents morals que s’han donat de forma cultural o històrica. - Codi Ètic: conjunt de normes de comportament desitjables que ha de complir un professional. Per exemple, una societat del segle XIX trobaria reprovable l’esclavitud, cosa que mostra que els valors, l’ètica i la moral varien segons el context històric. Curiosament, l'incest ha estat i és il·legal en totes les societats i contextos històrics. Els valors fonamentals del T.S. que figuren en els codis deontològics dels diferents països occidentals són: Llibertat, Justícia Social, Dignitat, Vida, Servei, Solidaritat, Integritat, Pau, Preservació del medi ambient, Formació, Respecte Institucional, Acció. ELS PRINCIPIS ÈTICS - Autonomia: Segons Banks, és la capacitat dels usuaris d’escollir el seu camí. Ens remet al respecte a la persona i implica responsabilitat. Comporta tractar a la persona com a agent. Per això la persona ha d’estar correctament informada, en llenguatge comprensible i actitud d’escolta. - Components de l’Autonomia: Llibertat d’elecció, Absència de coacció, Elecció basada en la racionalitat, Reconeixement de determinats valors escollits. - Principi de Justícia: inclou la justícia distributiva, que expressa un igualitarisme i un concepte d’equitat. El terme bene-facer deriva de beneficència, que significa fer el bé i evitar fer el mal. Si es pensa que és millor no intervenir perquè la nostra intervenció podria perjudicar la persona, s'aplica el principi de non nocere, o no maleficència, que consisteix a evitar causar danys innecessaris. La pràctica professional ha de contribuir al creixement i desenvolupament de l'usuari. Cal entendre-la com una intervenció que genera “beneficis” per l’usuari. Sumatori de respecte a la persona (valors, pautes de conducta, judicis), no des del prisma d'eficàcia.  Fonaments del Treball Social - Paula Santos COMPROMISOS ÈTICS Damian Salcego ens recorda els compromisos ètics, que inclouen el respecte i la promoció dels drets individuals, de grups i de comunitats, entre d’altres. - Respecte i promoció dels drets dels individus, grups i comunitats. - Igualtat: Partnership (col·laboració dins la relació professional) i Empowerment (en la relació dels usuaris amb la societat). - Justícia Social CODI DEONTOLÒGIC DE CDTS Totes les professions tenen una manera de fer que les distingeix d'altres activitats semblants. Aquesta manera de fer, integra uns valors que el cos professional transmet com a propis, i els fa evolucionar en sintonia amb els valors socioculturals del moment present d'una societat determinada. S’ha de revisar constantment per assegurar que els valors evolucionen al mateix ritme que ho fa la societat. El Treball Social, com totes les professions que estan al servei de l'ésser humà, ha d'integrar aspectes ètics, ja que els seus objectius s'orienten a aconseguir uns valors i un bé desitjable per a la persona, els grups o les comunitats. El Treball Social utilitza els recursos que té la societat o en crea de nous per respondre a les necessitats i a les aspiracions de l'individu i dels grups, i s'esforça a promoure la justícia social. Segons l'Organització Internacional del Treball: "la seva activitat s'integra dins de la política d'acció social, que implica una acció en els contextos jurídic, econòmic i social”. DECLARACIÓ D’ADELAIDA L'ètica genera debat al treball social, amb dubtes constants sobre confidencialitat i el nostre rol professional. Per exemple, un conflicte ètic pot sorgir quan una nena menor vol avortar i demana a la treballadora social que no informi els pares. També es presenta en casos de divorci, on el treballador social intenta ser equitatiu mentre cada part defensa els seus interessos. A més, cal vetllar pels membres febles de la família, especialment quan adults negligeixen responsabilitats. Actualment, ha augmentat la violència i el maltractament a famílies amb persones grans. Tot es resumeix en un conflicte entre protegir drets i les demandes de la societat. La Declaració d'Adelaida afirma que per resoldre conflictes ètics cal reforçar la dignitat humana i la justícia social. Un exemple és una normativa vigent que ha generat conflictes, que estableix que quan s’ha de desallotjar algú del seu habitatge amb l’acompanyament dels Mossos d'Esquadra, un treballador social ha de ser present. L'Escola Professional de Treball Social de Catalunya considera que això vulnera el codi ètic, que diu: "No facis el mal, no intervinguis si no pots ajudar".  Fonaments del Treball Social - Paula Santos Associació Internacional del Treball Social de la Declaració d’Adelaida (Austràlia) 2004: Els treballadors socials es troben molt sovint davant situacions de conflictes d’interessos. La professió inclou a la vegada funcions d’ajuda i de protecció, i conflicte entre protegir drets dels usuaris i les demandes de la societat (eficiència i utilitat). Atenent que consta de Recursos socials limitats. - Dignitat humana: Autodeterminació, Participació social Persona com un tot, Desenvolupar fortaleses usuàries. - Justícia Social: Desafiar discriminació negativa, Garantir diversitat, Equitat distribució recursos socials, Oposició a actuacions injustes, Solidaritat. COMITÈ D’ÈTICA DE SERVEIS SOCIALS AJUNTAMENT DE LLEIDA 2024 Consta de quatre parts diferenciades: 1. El bon tracte envers les persones ateses. 2. El bon tracte entre professionals. 3. El bon tracte de l’organització envers les professionals i les persones ateses. 4. El bon tracte envers la pròpia persona QÜESTIONS QUE MOTIVEN DILEMES ÈTICS Segons Banks, hi ha tres tipus de qüestions que motiven dilemes ètics. Un d’aquests casos implica posicionar-se sobre si una persona té dret a certs beneficis, com la renda garantida de ciutadania. Per exemple, una dona demana a la treballadora social que no informi que ha trobat feina per quinze dies, ja que això li retiraria la renda. Un altre exemple és quan, en un divorci, el pare sol·licita un informe per afavorir la seva custòdia del menor, i després la mare fa el mateix. Quan els jutges demanen l’opinió del treballador social, es genera un conflicte ètic. Segons Banks (1997) hi ha tres tipus de qüestions que motiven dilemes ètics: 1. Qüestions sobre deures, drets i benestar dels usuaris. 2. Qüestions sobre benestar públic, drets i interessos d’altres persones diferents de l'usuari. 3. Qüestions sobre desigualtat i opressió estructural MECANISMES DEL TREBALL SOCIAL 1. Individual i Familiar 2. En grups 3. Comunitari: Per exemple la Hull House. Cristina de Robertis planteja que hem de veure la intervenció com un contínuum que, no només es reflecteix en l’individu, sinó també en la comunitat.  Fonaments del Treball Social - Paula Santos FILM: LES DUES CARES DE LA JUSTÍCIA És la justícia restaurativa la clau per a la reconciliació entre víctimes i agressors? La justícia restaurativa a França és un programa voluntari en què es reuneixen víctimes de violència o atracaments amb els mateixos atracadors. Així es configura un model de justícia restaurativa que busca restaurar tant les víctimes com els victimaris. A Catalunya, l’entitat que té un conveni amb la Generalitat de Catalunya, anomenada A.S.I., és l’única que aplica aquest tipus de justícia restaurativa. A Espanya, aquest sistema s’ha estès principalment a Catalunya i al País Basc. Per poder treballar com a tècnic en aquest àmbit, és imprescindible tenir formació en mediació. Sovint, els tècnics són alumnes en pràctiques del màster de mediació, que condueixen les sessions com a part del seu aprenentatge. Al llarg de les sessions, es poden apreciar diverses característiques en les víctimes i els atracadors. Pel que fa a les víctimes, és freqüent que minimitzin el problema, es percebin encara més com a víctimes, o pateixin conseqüències com depressió, sentiments de culpa i tristesa, fins al punt de perdre la feina o la seva vida social. En el cas dels atracadors, molts admeten ser culpables, però sovint no senten plenament aquesta culpabilitat. Quan parlen dels fets, acostumen a fer-ho en tercera persona del plural, referint-se a "nosaltres" en lloc de "jo", la qual cosa generalitza les seves accions. També solen justificar-se dient que no tenien altres opcions per fer el bé o per treballar, tot i que, en realitat, sovint no ho havien intentat. Malgrat això, han mostrat respecte i reflexió sobre els seus actes, arribant a demanar perdó. Aquest sistema ha demostrat ser molt eficaç, garantint la cooperació grupal i el reconeixement de les culpes i penes per part dels implicats.