Història Europea PDF

Carless bunenacasa: hisotira europea 60 examen 40 treball en 4 pdf Cultura i politica: Textos en fragments histria fragments: metodes culificatius TEMARI: 1 GRECIA Carles buenacasa Europa i Asia es separa per la cultura. Perquè hi han separació de continents. Criteri per nosaltres ( Europa ) E...

Carless bunenacasa: hisotira europea 60 examen 40 treball en 4 pdf Cultura i politica: Textos en fragments histria fragments: metodes culificatius TEMARI: 1 GRECIA Carles buenacasa Europa i Asia es separa per la cultura. Perquè hi han separació de continents. Criteri per nosaltres ( Europa ) Europa es una creació un inventat No evidencia sustenti Europa. Concepte que s’ha creat. Europa de un conjunt de gent cultura comuna. Africa, asia Oceania culturalment es diferent. Europa som nosaltres. La resta del contitnets ells. Consciencia els civilitats i els bàrbars ja en grecia. Grecs no es política es cultural. Grec no es definició politica es cultural. Ex Atenesos, Napolitans no era una denominació política si no cultural. La mitat de Rússia es europeu i asiàtic. Aservallant es islamaic ( entitat Europea) Compartir: Religió (Europa) comú un català, francès, italià etc totes la resta prosedeixen de llengua europeas llati Asia: No llengües llatines. Drets de la democràcia, en els europeus: critica idea de que el poble es sobira. EUROPA ES UNA CREACIÓ UN FET HUMÀ la frontera ho posa el humà: ex. Grecia lo que era grecs. Idea d’europa ha anat modificanse. S’ha anat modificant per diferents pobles. Alemanya no te passat Roma no va haver una ciutat grega. EUROPA: Grecia roma i el cristianisme Mare politca i cultrual Roma ( Mare Grècia ) àvia roma va triar molt en la cultura grega Cristianisme: descartar coses ( cosina) Europa= mite d’Europa = mite pot fer segregació de les persones 2 euros grecs ells van fundar Europa APORTACIÓ DE GRÈCIA ALS FONAMENTS Aportaacio mental anomenada Europa ANTROPOCENTRISME: canvi filosofia imperant apostava per el teocentrisme= objecte els deus antropocentrisme a traves de poques obres visió literària molt manipulada, germànics han portat la seva culturació apostar per el ésser humà. Les primers de la literatura europea Odissea iliada es el que ens engloba als europeus. Iliada = guerra de troià ( Helena ) Paris s’enamora. Rapti les pomes afrodita La guerra la motivat la disputa de unes deesses. ( teocentrisme) HADO un escrit per els deus. El ésser humà no te capacitat només es una marioneta. Odiesae canviara aquest pensament. 20 anys. Poseído està en contra. Tot ésser humà pot ser el amo del seu destí. Ex sirenes s'imaginava com ocells carnívors Teosofia = discurs mític humanisme = discurs lògic signar abans no tenia sentit perquè ets el canal del déu fidies es el orgull del creador humanisme. Pitàgores el teorema no ho va inventar molt abans ja sortien en macedonià però no el va signar. PROTÀGORES = el home es la mesura de totes les coses. No es ateu. Abast de la nostre abast no es de deu. No sempre s’ha de pensar en que deu es estima o no. Mètode científic= qualsevol ciència desenvolupament de un estudi crític coneixement esperit crític voluntat per comprendre el mon. Cisero el moviment de la memòria preserva els moviments antics per la voluntat de comprendre el món ANTROPOCENTRISME no elimina el déus si no els posa darrere. Heròdot guerres mediques causes humanes. Art anònim el discobol no se sap qui es es a dir no se sap qui era es un repte per al artista reproduïr aquesta tensió muscular. en el teocentrisme si que se sap qui eran aquestes persones ja que eran els canals que es posava per els deus poder comunicar-se teocentrisme = Sacerdot, teologia educar temple antropocentrisme= cos anima intel·lecte educació liberal. Desenvolupar per el àmbit «Mens sana in corpore sano» La oratorià era molt important. TEOCENTRISME = Plebs callar i oberïr habitants son ciutadans tenen dret a parlar. Perses, Xina tots partien per teocentrisme quant els grecs van canviar això van començar apartar a le altres pobles. Les guerres mediques= persia absorbir el mon grec. Els grecs van plantar cara. Motiu fonamental = perses no representaven a el pensament dels grecs. Els grecs van unir-se (Atenes etc ) TEOLOGIA = DEIXA EL INDIVIDUALISME GRECIA = civilització OCCIDENTAL PERSIA = ORIENTAL NOVA MANERA DE ENTENDRE EL ESTAT: Reialmes =subdits ( Teocracia) Obeir i callar Polis = Ciutat-estat ( administrat per el seus ciutadans ( actor polític) No tots eren considerats; esclaus, dones , extrangers Manuals de bon gobern = cal il·lustrar als ciutadans Teocentrisme no funciona. Els reis ja venien ensenyats. Ciència política Poble pot administrar per ell mateix? 40 mil persones decidir tot. Impossible buscar la millor manera per delegar el vot = monarquia constitucional = Rei es un personatge que millora oligarquia= assemblea = república ( consell d’ancians ) el que hi ha. democràcia tots ( atenas) sistema poble exercir el seu dret a governar ( 40 mil ) referèndum votar les lleis. BLOC 2: MEDIEVAL: Jordi Saura TREBALL D’INDIVIDUAL: Cultura: Preservació transfericío de un 21 dilluns d’octubre ( 8-9:30) pensament polític: en pontificat d’abinyó POLÍTIC: Objecte que es la historia de les institució: hisotoria de les institucions anàlisis del poder. Analisis institucions culturals. Poder mantenir en ell. Perpetua en el poder promoure idees principis teoria. Conservar el poder. Qualsevol institució control dels individuu. Legitimitat. Ex. papat ( hereu del imperi roma) Cultura Europea? si, buscar els elements comuns en tots aquells països que van per sobre de les fronteres polítiques. Parlar d’Europa es una unitat històrica, unitat cultural, neix determinat s’autodefinex dels diferents moviments polítics espiritual que la defineixen. Europa de les nacions. Trets comuns entre tots ells. A nivell cultrual en l’edat mitjana ( cristians) traspassa qualsevol moviment cultural, polític etc. DEU Monestir de Cluny, es va convertir en el monestir reconegut com a exemple de l'estil de vida monacal a Occident des de finals del segle X. Fets globals impliquen i influeixen en aquesta unitat supranacional. Comparteixen comuns i contactes de tot tipus. Temps històric llarga durada: determinants fenòmens: civilització conjunta harmònicament un al costat dels altres mes o menys comparteixen institucions similars prefigurava la idea de Europa = entorn al mare nostrum. Romans no va ser una civilització europea si no mediterrània mes allà del continent Europeu, no només dominen Europa si no altres llocs. Una Europa unida homogeni idea ( heredara del imperi roma). Successora aquesta idea imperial= Papa. Sobreviurà en la part occidental. ( 1496 ) migracions pobles germànics noves formes visió politca xoc cultural colapse de l’imperi Roma la idea de una potencia homogènica. MIGRACIÓ GERMÀNICA: Migració pobles germànics frontera o les fronteres. Molt poques fonts que expliquen. Primers moviments entrar a viure certa pressió per part de pobles creuar-les instal·lar a dins del imperi. Tot i així imperi es defensa be. Ex Marc Aureli segle III transformació crisis crític imperi social polítiques situació debilitació de les seves fronteres. Constataran les entrades mes massives. Anarquia polític inestabilitat política. Per contra mes allà de les fronteres es fan mes forts. Climàtiques, provoquen un augment significatiu germànics. Huns que avancen instal·lar-se i expandir-se. Galè promovent reformes del exercit. Dioclecià política controlar idea de garantir integritat la unitat imperial profunda crisis reforma militar. Major explotació 900 mil homes controlar els límits de les fronteres. Dioclecià reformes de les lleis dret. Dioclecià procés descentralització mes eficaç pugui arribar a tot el ciutadà enfortint més. Parlar mes a un senyor ( dominus ) culte del imperi. Culte aquesta figura imperial. Descentralització creació tetrarquia entre orient i occidental que cada vegada més s’allunyara mes. Dos augsutso i dos cèsars conseqüències torna aquesta crisis. La primera tetrarquia funciona no hi haurà una tercera. Sorgira un nou emperador sota el seu ceptre. Constantí dins del imperi inestabilitat política situació similar en el pas del segle IV pobles germànics tornen a baixar. Huns mots expansiu des del nord pressionant el imperi. 336 entren els gots, s'instal·len gracies a l’estat pacte de federació diferents pactes de federació van apareixen, cada vegada entren més, fins a estar dintre del exercit. El segle V 410 saqueig de Roma per Atilà gran impacte per la mentalitat de llavors. Empobriment generalitzat es manifesta en diferents aspectes. Ciutat molt afectades crisi socials perden el seu antic esplendor. Amplies territoris son cedides als federats. Primeres desagregació. Desaparició noció d’estat en els llocs mes allunyats. Idea d’estat fort desapareix d’estat autoritat de lliure. L'església assumira la seva estructura. Institució mes forta que prenent la unitat de la fe. Sota la idea de cristiandat. Segle V : Bisbes garantir la protecció de les persones que l’envolten, garantir el que l’estat no pot fer. Lleó el gran papa 410 negocia amb Atilà, bisbe erigeix com a defensor de la ciutat en absència de una autoritat política. A foraviara el procés de cristiandat. Mes ràpid en les ciutats no pobles. A mes a mes la família imperial la palma. Cada vegada son mes qüestionar part occidental. Declivi del creixement dels cabdill germànics formaven part d’aquest exercit romà. Odoacre no es conscient que destrueix el imperi deposa a un imperi Ròmul August occidental. Germànics plenament dins la societat romana. Odoacre no es proclama emperador per sota. Trencament dins de la societat Romana intentara recuperar la idea de imperi. Tot el poder de la església. No seria possible gracies a una profunda cristiandat. Cada vegada hi ha mes homes que creuen en el cristianisme. De boca en boca. Occident per les ciutats declivi son molt nombroses. Missatge es molt mes fàcil de transmetre. Bisbes locals molt forts. En el camp es més difícil, els monjos ajuden, neix en la part oriental però després passa al oriental, gracies als germànics. L'església els voldrà adoctrinar, assumiran aquest rol. La cultura serà el monopoli de l'església mentre que el monopoli de les armes serà dels germànics. 12 apòstols la època deixebles de Jesús conegut directament ( teòricament) seran els primers en difondre el missatge de Jesús primers agents cristianitza-dors. Les primeres comunitats son molt petites, igualtat bastant gran entre els membres. Assembles on es discuteix els problemes de la comunitat. Perduraran en el futur:   Bisbe Eps ( paleografia) poder limitat ( serà la figura del apòstols quan no estiguin)  Presbiteri ( Ancià ) administrar els sacrament ( baptisme, comunió...)  diaques ( servidor ) ajudar al presbiteri considerats gent estranya que no volien anar a la guerra no acceptaven al emperador com a déu. Pel estat seran acusats per practicar el canibalisme ( cos de crist la eucaristia) les primeres persecucions seran pels jueus. Els perseguien per separar-se de l'església jueva. 64d.c Neró greu incendi de Roma es quan es fa la primera persecució. No té una continuïtat. Religió IL·LICITÀ seran tolerats. Els cristians seran considerats cada vegada perillosos, rebels traïdors. Molts cristians eren esclaus perillava el estat del Imperi. Primeres persecucions als cristians grans màrtirs. Violentes, fortes S.III numèrica mes important. A. Dioclecià 297 Edicte de persecució a. els acusa de ser un perill. b. Imperi ha d’estar unit per el emperador. c. No es la eliminació si no poder integrar la religió dintre del estat. d. El emperador = estat I. Galeri ( edicte de UT denua sinit Chsristiani 311 a). s’accepta tolerància dels cristians perquè ja no es pot parar. Només sectes A. Constantí ( Imperi dividit) Licini 1. edicte promulga ( batalla pont Milví ) victorià sobre Magensi 2. l'església va divinitzar a Constantí. 3. Volía tornar a unir el imperi. Política + religiosa 4. PAPER MOLT IMPORTANT ENLLAÇA LA SOCIETAT. 5. FINAL DEFINITIU 6. torna a donar el patrimoni a la gent que es va treure per ser cristians finançara algunes esglésies amb moneda de l’estat. INFLUENCIA CADA VEGADA MES FORTA DINS DEL IMPERI. No pagar impostos, alliberar esclaus si et tornes cristià. Fur eclesiàstica només seran jutjats per un tribunal eclesiàstica, lleis particulars. DE MOMENT NO ES POT DIR QUE EL IMPERI ES CRISTIÀ. 1) Teodosi a) + cohesió b) Edicte de Teselonica 380 mes important OFICIAL estat c) les lleis es basaran en la religió cristiana. El calendari es celebrara en el calendari cristià d) jerarquització de l’ església cada vegada es controla mes per l'església així que serà ajudat pels estat  e) la religió politeista o fora del àmbit cristià serà aviat eliminada. f) Sectes seran considerades traïdors a l’imperi. Fenomen principi de acumulació: faran servir el mateix sistema fet per els romans. Imperi dividit en quatre petrarcuda.? Dividida en diòcesis. Cada diòcesis es divideix en províncies. Segles. IV-V principals concilis: Roma patriarcat únic d’occident poder per damunt de tot els altres territoris. Església per enfortir-se definir el seu missatge molts punt. Fixar un DOGMA únic.  Nicea 325: 3 grans patriarcats. Roma, Alexandria i Antioquia  Constantinoble 981 divisió dels patriarcat d’orient orient mitja comunitats cristianes que no son catòliques. Mes allà del poder terrenal. Algun pensament polític es pot buscar en les escriptures. Jesús l'església necessitarà articular un pensament per la societat.  Evangelis: jesús - el meu regne no es d'aquest món.  Dona importància de buscar el món de déu. San Marc = l'església s’ha de relacionar amb el poder polític que existeix. El emperador cal sometres a la voluntat del emperador. Objectiu = mes enllà del mon terrenal L'organització del nostre mon s’ha de fer acord celeste seguint el acord celestial ( idíl·lic) Teoria de Origines. Es mirara de traslladar aquesta idea celestial. L’emperador ha de seguir les idees cirsitanes. Eusebi Cesarea quant el emperador no segueix els postulats de l'església. Té el poder de parar a l’emperador. Tessalònica 390 Bisbe de Milà excomulga a l’emperador exigeix que es penedeixi públicament. EL EMPERADOR ESTÀ DINS DE L'ESGLÉSIA NO PER SOBRE. Ciutat de déu Egusti d’Ipona teoria de Eusebi Caín ( terrenal ) Abel ( al cel) Agustinisme polític o susbrciu a la voluntat divina. Una única comunitat cristiana. Nomes te dos ciutats. Unida per un poder espiritual i terrenal. Nova capital cristiandat assegurar el compliment de la fe una unitat general- Sol déu- implementar el missatge de Jesús per tot el món. Líder clar que governi en nom de tots els fidels. El poder del papa el mes important justificar la primacia de Sant Pere ( bisbe de Roma ) es a dir perqeu roma ha de ser la mes important. Bisbe de Roma = primus interpares te poca capacitat de decisió mes enllà de aquesta diòcesis. Universalitza una església. Començara a parlar en nom de tots els caps de l'església amb el emperador justificar pretensió de dirigir aquest poble. Roma capital historia del imperi ( Pau i Pere la palmen Apòstols) Carta Clementis Llegant de Pere = Jeuss demanar a Pere ( seva ma dreta ) Evangelis. Sobre aquesta pedra constituir aquesta església. Primer bisbe de Roma successos en aquest mon a jesús. S.V Falsificació ( lleó primer) Epistola Climentis = Roma per sobre de totes. Dubte de la seva existència. Bisbe de Jerusalem ( Jaume) constar que poc a bans de mori Sant Pere entregat els seus poders com el seu hereu. ( representants de crist en el Món). Ell es el hereu directe del papa. No heredera del papa anterior si no del apòstol. Justificar els seu poder. Lleó ( 441-452) Papa lleo primer defensor de Roma ( Atilà) començara anomenar-se expandir la cansilleria mes gran mes important. Cancilleria organitzada mes oficis. Indigne hereu de Sant Pere ( llati) doble lectura voluntat de afirmar-se de ser el successor directe. Correspon l’herencia la successor la herencia de crist. Plenitudo Protestatis tan del poder espiritual i poder terrenal. Poders independents, son del papa, no de la pròpia persona. IMPORTANT: com ho desmotarà? Reconeixements orientals emperadors. Per exemple deposició ( despido ) del bisbe Hilari etc te suficient poder per fer fora als altres bisbes. El emperador accepta aquest fet. El bisbe de roma abans no tenia suficient força només en la seva diòcesis. Valentí III li dona poder. Primacia del papa s’esta construin aquesta teoria Papa es el principat primus. Occident i orient comença a dividri-se Principis V Gelasí I Teories Gelasiana. Teoria Gelasiana instauració del poder papal. Cada vegada mes front al poder públic, a l’emperador. En enfortiment de l’autoritat del papa. Contra el emperador Bizanci sesaro papisme. Lluita contra el papat. Sesaro papisme existien part oriental del imperi sistema polític el poder civil controla i posa el seu servei el poder espiritual. Principal dirigent intervenir caràcter teològic religiós. Cap de l'església ( Emperador) orient. EN el orient es el que controla l’ortodeoxía. Tots els manaments del cristianisme. Es una institució del imperi forma part del imperi hi ha un fort control en oriental. En el occident es a lreve sel papa serà el que tindrà mes poder per sobre dels emperadors oriental. Començara un xoc entre oriental vs occidental. Es comensen a separar per caràcter religiós i cultural. Diferents opinions. Diferents convenis. Concili de Hefest Nestorianisme heretges. Variants molt difoses en la part oriental emeprador vs papa monofisisme dona suport el emperador, altres caps eclesiàstics occidentals. Condemnat en el concili de Calcedonia. Tensa entre les dos relacions. Gelasi envia una carta al emperador molt dura. La teoria gelasiana és una teoria filosòfica que sosté que el poder polític i l'autoritat provenen de Déu. Va ser desenvolupada pel papa Gelasio I en el segle V i es basa en la idea que l'autoritat espiritual i l'autoritat temporal són dues esferes separades, però que l'autoritat espiritual és superior a la temporal. Segons Gelasio, el poder polític és una concessió de Déu, però no és diví en si mateix. En canvi, és una forma d'autoritat que es deriva de l'autoritat espiritual de l'Església. Això significa que els governants terrenals han de sotmetre's a l'autoritat espiritual de l'Església i no poden reclamar una autoritat divina per a si mateixos. La teoria gelasiana es va desenvolupar en un context en el qual l'Imperi Romà estava en declivi i l'Església Catòlica estava emergint com una força política i espiritual important a Europa. La teoria de Gelasio va proporcionar una base filosòfica per a l'autoritat de l'Església i la seva relació amb el poder polític, i es va convertir en una influència important en la formació de la teoria política medieval. La teoria gelasiana es pot resumir en dos punts clau: L'autoritat espiritual és superior a l'autoritat temporal. El poder polític és una concessió de Déu, però no és diví en si mateix. Aquesta teoria va tenir un impacte significatiu en la història de l'Església i la política a Europa, i continua sent rellevant en l'actualitat en debats sobre la relació entre la religió i l'Estat. Teoria de les dues espases. Autoritas = protestas = temporal s’ha d’ocupar de facilitar els objectius de l'església. El emperador ha de vetallar objetiu comú: salvar als homes. El papa te el poder inherent el poder ve de deu. En aquesta teoria, l'Església té l'autoritat per a protestar contra l'autoritat de l'Estat si es considera que està actuant de manera injusta o contrària a la voluntat de Déu. No obstant això, l'Església no té l'autoritat per a exercir el poder temporal, ja que això és responsabilitat de l'Estat. La teoria de les dues espases estableix que l'Església i l'Estat han de treballar junts, però que l'Església ha de mantenir la seva independència i autoritat espiritual. L'Església ha de ser la consciència de l'Estat i guiar-lo en la seva presa de decisions, però no ha d'intentar exercir el poder temporal. En resum, en la teoria de les dues espases, les protestes i autories es refereixen a la relació entre l'Església i l'Estat, i estableixen que l'Església té l'autoritat espiritual per a guiar als creients i protestar contra l'autoritat de l'Estat si és necessari, però no té l'autoritat per a exercir el poder temporal. Alguns punts clau de la teoria de les dues espases són: L'Església i l'Estat són entitats separades i distintes. L'Església té l'autoritat espiritual, mentre que l'Estat té l'autoritat temporal. L'Església pot protestar contra l'autoritat de l'Estat si es considera que està actuant de manera injusta o contrària a la voluntat de Déu. L'Església no té l'autoritat per a exercir el poder temporal. L'Església i l'Estat han de treballar junts, però l'Església ha de mantenir la seva independència i autoritat espiritual. Aquesta teoria Gelasiana justificar la seva intervenció del monofisisme considera oriental no ha d'intervenir. Justinià sXVI tornar a unificar l'imperi reforçar el sero papapisme justinia s’expandeix militarment antics territoris antic imperi roma. Tota la península Itàlica ( Ostrogots ) davant del enemic. El papa haurà de retrocedir quan arribi l'emperador. Justinià relega el papa a tornar als llocs mes espirituals. Invasió dels llombards. Visantins obligats a retrocedir. Poder papal tornar a construir el protagonisme tornarà a ser el papa. Gran forta Cristianisme: Francs, Visigots. Franc grans defensors del papa. Poder polític del papa. GREGORI I Moment de crisi política a italià. Llombards nord italià conquesta. Enorme prestigi poder l'església. Primacia de roma defensar. Per damunt de tota la cristiandat perill militar. Anteriors bisbes Gregori principal defensor d'italià davant de la invasió llombarda. Definició de un concepte important la superioritat el poder del papa. Aquesta manera de suposada humilitat constar la proclamació. Papat de constanible s’havia protestada que era el cap de cristiandat. Gregori diu que una merda. El siervo de los siervos de dios utilitzaran en tots els documents papals. En aquesta època es titula ja papa. NAIXEMENT DE UN IMPERI CRISTIÀ. Imperi Carolingi ( Francs ) cada vegada antiga idea d'un únic imperi. Idea d'imperi de recuperació s’anirà traslladant a la part occidental. S’oposarà la unificació un únic poder oriental i occidental. Reunificació d'un territori. Unitat religiosa. Cristiana cada vegada més extensa. Procés de conquesta política militar per aquests francs. Dominaran amplies territoris del nord i sud. Enfortiment de la monarquia franca,. FACTORS DE CARÀCTER EXTERN. Franc intentar els àrabs. Les portes del regne franc. Expansionisme àrab. Batalla de poetie. Protagonista per Carles Martell ( Avi de Carlemany) pèrdua de moltíssims territoris a mans dels àrabs. Mare nostrum ja no es sinó que es veuen els àrabs es l'enemic. Cada vegada el centre cultural i política es traslladarà a la part nord-occidental. Dins de la pròpia Europa. Lluita iconoclasta orient obslotua prohibició al culte de les imatges divines. Breument en les antigues relacions entre Roma i Constantinoble. La situació augmentarà cansats els papas. Començaran a buscar nous aliats que seran els Francs. Davant l'amenaça del llombard. Llombard amenaça la península. Pipi el Breu ajuda converteix el principat aliat del papa. El nou possibilitador. A canvi de l'ajut militar. El papa premiarà els francs. En un cop d’estat 751 dinastia contra la monarquia merovingis en gran decadència amb l’ajut del papa aparició una nova monrquía. La dinastia franca-carolíngia. COM ES FORMA LA DINASTIA CAROLÍNGIA? Francs al SV Gals Merovingis. Clodoveu primer monarca germànic que es converteix al cristianisme. El poder es va limitant. Cada vegada més febles, etc. delegant a majordom de palau ( primer ministres) Família pipínides (hereditària ) gran prestigi i poder més fort. Batalla Poeate Carles Martell poder acumular. Pipi el breu tindrà suficient poder pe poder fer un cop d’estat. Per legitimar el cop d’estat necessitara el papa. El papat accepta la relació dels carolingis perquè els protegirà dels emperadors orientals se signarà 754 tractat de quisery MIRAR EN EL POWER POINT. Carlemany sant Genis es coronaran tots els reis de França. El papa corona a l'emperador, Carolingi obtindrà el títol de patricis dels romans. 756 amenaçat pels llombards ( territoris papals) acudeixen a la crida del papa. Donació de pipi ( 756 ) garanteix definitivament del poder polític i valer-se pe si mateix del futur. Justificar aquest nou poder. Donació de Constantí ( fals ) lorenzo Bal·la donació. Emperador Constanti transmet el poder al papa ( poder espiritual i poder terrenal ) primacia de quatre patriarcats i totes les esglésies del món. Erigir està per damunt de tot. Constantí cedirà el palau Laterà, amplies territoris centre italià. Insígnies imperials dignitat de l'emperador. Mitra antic símbol imperial. Es posa a Constantí com inferior al papat. Defensar la independència de l'església. CORONACIÓ DE CARLEMANY Pipi el Breu la palma. Carlemany serà un gran aliat del papa. Liquida el regne llombard procalamrse Carles per la gracia de deu rei del francs rei dels llombards i patrici de Roma. 800 coronat emperador pel papa Lleó III considerada la nomenada la renoviatio imperi pretenen els carolingis. Unitat cristiana. Que uneixi tots els cristians Europeus. Variació coronació germànics, bizantins. Reverencia al papa. Defensa contra els musulmans. Expandir el seu territori crea administració definitiva en el centre de l'imperi on l'emperador controla tot. Episgra. Carlemany posarà a la gent més prop d’ell per poder controlar. Anomenar xarxa de Vassallatge. En les marques posarà les figures de Compte. Enviats per totes les províncies. s. 8 i 9 importància de la cultura per part de Carlemany interesada. Politics. Figura de carlamany analfabet. Molt conscient la cultura es un element impresendible. Eina instrument per a l’exercici del poder educació formació dels seus pròxims. Pau indiaca Cuir de llorc es va ajuntar en grans inteligents Difusió de la cultura. En aquestes escrivanies copies de les quals ho fan els monjos. 8 mil còdecs d’aquesta època. Escriptura carolina. Tractat de berdunn : lutari carles el calp lluis el germanic. Dividit el territori antecedents frança i alemanya EUROPA FEUDAL : Fragmentació de terriotirs. Debilitació del poder públic. Sorgiment de feudalisme. Concepte molt impressis. Unió de dos conceptes existeixen des de fa temps. Conceptes de pobles germànics. Evolucionant. Vassallatge / homenatge benefici feu. Pactes entre les dues parts. Locals rebran acceptació implica un declivi del poder públic en front del privat. Desgragació regalia. El vassall li era cedit per el monarca el control d'una terra. Previtatzió no cobrarà totes les taxes si no era en Vassall. Feudalisme germànics continuarà tenint el poder de moment. Dinastia otonimes s’hi imposa el feudalisme sense que el monarca perdi tot el seu poder. Evitava que els feus puguin ser hereditaris. Els eclesiàstics no son hereditari ( no poden tenir fills) isgleisa germànica influenciada per el poder polític dependència entre poder polític i religiós. IMPERI GERMANIC. Decadència del imperi carolingi. Germania. Els sorgiment quatre grans ducats. Germania. Saxònia ( mes important ) Francònia, Suàbia Babiera Contínuament fronteres de germania oriental volen entrar. Ducat més poderós Saxònia seu titular Enric I. Otò I emperador. OTONIADES: imperi desintegrat. Situació econòmica no funcionava. Saxònia contribuir d'un cert ordre autoritat. Dinastia utoms comença en Enric I 919 Babiera Suàbia reconeixement de monarca de la germania. Duc mes poderós. Primus interpares s’anomenava. Èxits militars mes poder, Construcció de castell fronataders. Posa en els territoris també control del territori per l’esgelesia. Oto I reconegut com a emperador episgrà en seu fill. No es conforma en ser entre els iguals vol assumir el control de la germania. Comptats que integren aquests ducats seguien la tendència a fer-se hereditaris. Ducats no es faràn hereditaris. Poder estable poder feudals. Imposar perbocara diverses revoltes internes. El poder que vol assumir aquet monarca. Oto I els guanya per que la esgleisa germànica. Oto I protector de defensors de esglesia episcopals. Imposarà Oto I aquests bisbes de la mateixa capella reial, lleialtat eclesiàstica, no dominis hereditaris. Excelens senyors. Alguns bisbes goberanran ciutats i comptats sencers. Intentarà que els bisbes no governaran la seva mateixa ciutat sinó una altra. Nova autoritat monarca. Monarca mantindrà el seu poder més o menys fort. Expansió territorial. Revoltes internes dels ducs. Demana matar als veïns. Oto primer crea una sèrie de marques oriental fe front als eslaus, hongaresos. Campanyes militars incorporara altres territoris mes allà de la germànica ex Dinamarca. ( religiós) Lotari la palma monarca italià. Oto vol apropar-se a la isglesia romana. Oto I vol entrar militarment 951 envairà la Llombardia. Pavia es dirà Monarca dels francs i llombards. Es casarà amb la viuda del monarca. La negativa de papa i la revolta de altres nobles. Deixar a Berenguer II. Hungares oto vol cristianitzar el territori. Oto I es el sobirà més poderós. Volia ser anomenat emperador. Berenguer II ( monarca d’italià) Dedicat a pressionar la ciutat de roma. Papa Juan XII intervenció de principal protectorat. Molt similar al papa Lleó i Carlemany. Oto I pavia 961 elimina a Berenguer II traïció coronat per monarca dels llombards. Posteriorment 2 de febrer 962 Oto I triunfal de Roma. Anomenat imperi antiga romana universalisme. Ideal d'universal sota un sol poder fort. Juan XII control del papa del poder polític conspirar contra l'emperador. Oto I torna cap a italià aconseguir reunir jutjar al papa. Per alta traïció per la figura de l'emperador. Agafarà les regnes Lleo IIX que no era del tot religiós. No ordenaran cap papa sense l’acció de l'emperador. Papa ( assumpte de la noblesa Romana ) trenca amb això. Sepultat a magdeburg Oto I ( part de la germànica) OTO II 18 anys a la mort del seu pare, antitesis de la figuara del seu pare. Parlava diferents llengües casat amb la princesa bizantina formada a Bizanci llengua materna grega. Fort exòtic la seva cort. Per la seva dona. Dificultats inicials consolida el seu poder germànic. 980 empedre el seu primer viatge Teofana ( muller ) gran diferència entre otonides hereus dels emperadors romans. Oto ii mort a roma 28 anys virtuts limitacions del nou imperi otonide. Exit de la trnasmissio hereditari del títol. Provionalita dels èxits militars. Eslaus aconsegueixen recuperar bona part dels territoris conquererits pel seu pare. Dificultat de controlar el territoris italià i germànica. DICTATUS PAPAE MIRAR OCCIDENT: joan Casià obtara vida monastica Cenovitica, viu a Escítia viu com ermita, s'instalara a Marsella. fundara el moestri de Sant Victor dos centres un centre masculí i femení ( dificil d'establir. ) introduirà en el seu model hemitèrica, renúncia en el món. Espiritualitat monàstica recerca de perfecció evangelis assoliment de puresa purificant de la renuncia total. Trobar a déu. Vida actuals= practica purament de renúncia família, pròpia casa dignitat, riquesa etc practica la solitud, ayuno" Casià disciplina monàstica. vèncer els vicis. trobar fer la esperança etc. la pau interior. no tindre cap lligant = puresa. Vita teorètica= estadi de coneixement a través de la missa a déu SANT BENET: Nurcía, prop de Roma, provenia d'una família adinerada. fundarà un monestir de caràcter hemitèric on seguira defensar de Sant Antoni Abat no ho farà estrictament ( no sols) 519 monestir de monte casino= un dels establiments monastics propiament cenovitics monastica. regla de Sant Banet model de vida assumible. practic. Model de vida defuig dels extrems = castigs ja no escriptura Sant Benet en els vots e cstedad obediensa, residencia, pobresa. regulara tot el que ha de fer el monjo. Viuen en comunitat, tots els monjos acceptaran al cap a l'abat és vitalici. idea de comunitat. tot fer-ho junt. ex ( dormir ( cosa estranya) No només no fer res ( resar ) si no s'ha de treballar un mica. aspecte mes important aquesta nova idea la necessitat dels monjos de treballar. Hàbit negre identifica als monjos = separació afaitar-se els cabells amb la tonsura. els diferencia dels laics. Idea d'autoritat segueix el model roma d'ordre. autoritària de l'abat. ( patern familia) vitalici ( assegurar estabilitat) explica com ha de ser aquest abat. Tracti a tots per igual als altres monjos. Benestar per els monjos i el monestir monestir ha d'estar dintre i no pot sortir sense el permís de l'abat. ora de labora = franges oraries = per distribuir tota en justa mesura practicar la austoritat. dormir 8 hores. crearan una propia mini ciutat. obedenica a l'abat, caritat i la pròpia personal rutina diària molt marcada atacas de musulmans, descontrol dels monestirs, donar a monestirs als nobles. BENET DE ANIANA, s.IXX Lluís el piatos demanarà ajuda per posar els monestirs un altre cop. sX reforma de un sistema monacal. Creació d'orde de Cloní l'any 210 aquitanià fundarà per un noble que donarà l'autoritat al Cloni tenir una gran autonomia en poc anys 1000 iglesis estaven sota el poder de Cloní pèrdua de costums de la pobresa, monjos no seguien la regla de Sant Benet. Intentar implementar els ideals de Sant Benet. 1098 Monestir del Císter / ordre del cistell de substitució de llana blanca. 560 abadies. monestir de Poblet ( pantaó reial) CONCEPTE DE POBRESA? velatores de poder no de propietat. Nobles relació tenir poder polític. humilitat per els monjos. pobresa canvia quant les ciutats augmenten. nous moviments monastics. coneguts mendicans. visio dela riquesa i de la pobresa. SANT FRANCESC D'ASSÍS família molt adinerada. Renúncia. Es formaran en les ciutats. Apreciats per la societat per la capacitat de l'absoluta pobresa material. Concepte adinerada. ORDES MENDICANTS Moviments de vida de la recerca defensats pels apòstols. Buscaven a les noves inquietats religioses. que sorgiran en el segle XI- XIII transformació en aquestes ciutats. Pobresa apostulat = infidels evangelitzar. practica de la caritat. connectar amb les noves classes emergents en poc de mig segle Fransicscans, dominics ¡, carmelitas es contruiexen els mateixos convents pràctics important religiosa. academica, estudis, ordres mendicants dels dominics estudis formació dels seus clergues com a factors de defensa intel·lecte. principals pensadors Tomas d'aquino, Ramon LLull etc Adoptar una estructura piramidal. eslgesia els utilitzarà per predicar la paraula de jesús. Inquisidors també es va fen servir. MON UNIVERSITARI. precedents de les escoles episcopals ( al voltant de un bisbe) origen dels carolingis. Nord italia molt important. estudiar les arts liberals sitema ensenyament del 1. triubiun 2. gramàtica 3. Lògica  4. Retòrica I. quatrinium ( ESo ) II. aritmètica III. música IV. Astronomia V. Geologia segle XII creixement economic. ciutats noves mesures. mercaders, més importants artesans les escoles urbanes començaran a ser més importants. Escoles impulsades per els governs municipals. mestres privats laics. Ensenyament es una feina remunerada. mal vista per l’església. Acusa de mercadejar vendre un bé només pertany a déu. apropament al coneixement visió medieval ensenyament en mas de l'esgleisa CULTURA EN L' EDAT MEDIEVAL : Com sorgeix el dret romà ? període de la república orígens clàssic. Secularitza independitza de la religió pagana. deixarà d'estar en aquells sacerdots privilegi. Moment es passarà a considerar el dret emana del poble. cristia emana de deu ( cel ) cap a baix. comunitat sobirana la romana, exerceix el dret amb el senat. implica una igualtat juridica de tota la sobirania romana, davant la llei son iguals. teoricament. anirá absorvint aquets nous pobles mateixos drets i costums. periode republicà imperial aquest noves s'aniran diluiïnt al entrar al roma. lleis s'han de fer publiques vistes per tothom, procediment judicial previ a una sentència, judici just objetiuc imparcial. Sistema privat ja no ara es l'estat es públic. desapareixara després en el medieval. fins al moment de la caiguada del imperi. leges= lleis sobre tot diferents grups de constitucions imperials, expressavne la volutnat del emperador. iure = drets serie de textos diversos escrits per juristes interpretaven elaboraven tradició romana. problema inicial no objecte de compilació en uns diferetns llibres. DRET A L'ALTA MITJANA: gemranics cada vegada mes influenciades per el dret roma. oriental dret roma antic. germanics= sintesis en el dret roma. breavari de alaric = llei romana dels visigots = recopilació tot aquell dret roama que interesava als vissigots. conjunt de roma + visigots només lo que hi ha en aquest llibre serà de compliment fins arribar als musulmans. amb l’època medieval amb el feudalisme era molt difícil cada regió tindrà diferents llocs tindran diferents drets romans. Societat feudalitzada, cristianitzada i agrícola. el orient el imperi es manté i el dret continua. l'emperador Jusitnia segle VI compilació del dret roma notablament influira en la part occidental justinià recopilar coherència tot el dret roma passat pressent. Segles de producció legislativa i productiva. tribunal. com a resultat d'aquesta tasca gran compilació corpus iures civiles, obra de d'estudi. des de adrià fins a justinià- digest troba pricnisps genrals de les lleis mes privades. serie clasificades per materies. regim matremonial etc. opinios sobre els juristes experts. sintentizar tot el dret roma voluntat didactica segle XII s'ensenya aquest dret. Novelles Jusitnia successor de promulgar el iures civiles independents segle XII justinia gran difusió novel·les integrades en el corpus.  Escrites en grec llengua majoritària de la part oriental.  nova burgesia noves lleis bolonia molt importnat universitat europea. sXII intel·lectuals escola juridica de Bolonia  irmerio  pepo professors de bolonia., agafaran textos de justinia. Glossa inerdi = glaossa son comentaris explicatius de les lleis dels termes tecnics de les lleis. Glossa desgrana els sentits de anglissismes. aquestes paraules. lliçons orals. tracatava a classe llegits a classe analitzats a classe disputat l'art de la disputa genera aquestes Glosses, Isari = escola dels Glossadors obsessió amb el dret roma accursi = recopili Magna Glossa. canvi de escola a Orleans cometaristas no miraran com a sagrats si no els comentaran crearan contigut noves solucions en la soceitat actual. crear un nou llei romana DRET CANONIC: isglesia canonica. regular el funcionament intern d'aquesta isgleisa, dret propi. cada esglesia nacional no hi ha un sol dret per l'esgleisa. fins a gregoria VIII papa iniciara un proces de centralització dret de l' esgleisa dret canonic. dret positiu particular de l'esgleisa católica notablament per el dret roma antic. subjecte a tots aquests canvis. llargs a tots els segles medivals. proces de consilació del dret papal. corpus principal corpus va partir de la iniciativa monjo Gracià 1014 pasaria de decret de Gracià. cartes decretals a papas. figura del papa mes imporatnt dins de la soceitat en el dret. generava contigut juridic decretals" libre extra decretals de Gregori IX escrit elaborat dominic jurista, jurista Català cleminties elaborades per juan XXII nom de la rosa. 1327- 1917 dret civil + canonic no son estancatts tancades influencient retroalimenten. drets comuns la majoria de europa. majoria europa. diferencia d'aquell dret feudal. ara es capaç a auest nous problemas a baix medieval. MODERNA: l'edat moderna el rei qui nomena els jutges absolutisme reforçament de l'autoritat reial, garantir la convivència de les activitats. Inici de l'estat modern proclamació imperi de la llei referència explícita a l'autirat reial. Tirar endavant de l'activitat judicial. Fenomen augment de dret penal. organització de la justícia. es crea una justícia funcionarà com el tribunal de justícia arc del triumf La real audiència = Ferran el Catòlic està actiu. aplicar les penes a la societat. Modern augment de la monarquia. acceptar aquest procès en l'estat modern. CULTURA: Local no era passiu en politica tampoc ho era en cultura dinamisme l'autirtat de la monrquia en el mon local. exagerat la eficacia sobre el poble. cultura oficial i cultrua popular o religiosa popular. no aculturitzadora per el poble, interació entre l'altre cultrua i la cultura popular. ex com s'aproximen es relacionen el dret constitucional i el dret comptal. dret constitucional = jutge servei a la monarquia aquests experts a dret. dret culte al servei de la monarquia es creal l’estructura d’estat l’absolutisme, que te els seus juristes que estan al servei de la monarquia pq el rei nomena als jutjes, aquests experts en dret emetran un jutje en favor del rei, el dret consuetudinari es propi d’u petit territori fins que queda absorbit pel dret culte, en cara que dubto que m’hagiu entes, un exemple: una monarquia te un proces en el qu s’incorporen nous territoris com pot ser la monarquia fransesa a la que s’incorporen nous territoris que no eren frança, el territori de borgoña s’incorpora a frança pq no tindras unterritori independent al costat de paris. per tant el proces de fer frança es un proces complex, i per tany el incorporar nous territoris es una manera d’ enfortir la monarquia (explica hasta donde se extiende francia en los pirineos i hasta donde se extiende españa en los pirineos) el dret oficial s'acosta amb prudència aquest dret constitucional. catalunya nord desapareix les institucions a la monarquia francesa absorbir. consuetudinari = no compartir per altres regnes. no hi ha llei escrites. BRANDERBURG PRÚSSIA Branderburg = costat de Berlín = dos aureport nous monarquia dels Hohenzollern dinastia 3 estats = brusia pomerània oest sueca 1421 des de wesfalia pomeriana est