EDAT MODERNA - Els Reis Catòlics i el descobriment d'Amèrica (PDF)

EDAT MODERNA A.​ Els Reis Catòlics. El descobriment d'Amèrica 1. El regnat dels Reis Catòlics Els Reis Catòlics governaven conjuntament la corona de Castella i la corona d'Aragó, però cada regne mantenia les lleis i les institucions pròpies. El 1492, els Reis Catòlics van conquerir el regn...

EDAT MODERNA A.​ Els Reis Catòlics. El descobriment d'Amèrica 1. El regnat dels Reis Catòlics Els Reis Catòlics governaven conjuntament la corona de Castella i la corona d'Aragó, però cada regne mantenia les lleis i les institucions pròpies. El 1492, els Reis Catòlics van conquerir el regne nassarita de Granada. També van cloure la conquesta de les illes Canàries, que havia començat uns cent anys abans; van incorporar a la corona d'Aragó el regne de Nàpols, a Itàlia, i van conquerir petits territoris al nord de l'Àfrica. A més, el 1512 la corona de Castella va annexar el regne de Navarra. El 1492, els Reis Catòlics van finançar l'expedició de Cristòfor Colom, un mariner genovès que va descobrir el continent americà. 2. La descoberta d'un nou continent En el segle xv, moltes persones creien que la Terra era plana. Però Cristòfor Colom estava convençut que era rodona i pretenia arribar a l'Àsia travessant l'oceà Atlàntic. El 3 d'agost de 1492, Colom va partir amb la seva expedició des del port de Palos de la Frontera. Dos mesos més tard, el 12 d'octubre, van veure terra. Colom pensava que havia arribat al Japó, però en realitat, havia arribat a una illa del mar de les Antilles, que va anomenar Hispaniola. Uns quants anys més tard, un navegant italià anomenat Amerigo Vespucci va demostrar que aquelles terres no formaven part de l'Àsia, sinó que pertanyien a un nou continent, que va rebre el nom d'Amèrica en honor seu. Després del primer viatge de Colom, es van conquerir en poc temps les illes del mar de les Antilles. Després es van llançar a explorar el continent. Les expedicions més importants van ser la d'Hernán Cortés, que va conquerir Mèxic, i la de Francisco Pizarro, que va conquerir el Perú. Els reis concedien als conqueridors el títol de governador o capità i els donaven extenses terres al nou continent. 3. Els pobles precolombins Abans de l'arribada dels descobridors, a Amèrica hi vivia una gran varietat de pobles indígenes, anomenats precolombins. Molts eren petites tribus, però alguns, com els inques, els asteques i els males, havien organitzat autèntics imperis. Aquests pobles conreaven el blat de moro, el cacau i el tomàquet, i practicaven l'artesania i la metal·lúrgia. Alguns, com els maies, eren experts matemàtics i tenien amplis coneixements d'astronomia. 4. Després del descobriment Amèrica es va organitzar en virregnats, al capdavant dels quals hi havia un virrei. Els virreis gaudien d'amplis poders i d'un sou elevat. També es van crear les audiències, que van adquirir molt poder. Eren institucions que tenien funcions judicials. Els descobridors van aprofitar tots els recursos que Amèrica oferia. Van crear extenses hisendes agrícoles i ramaderes. A més, van explotar les mines d'or i plata, com les de Zacatecas, a Mèxic, i Potosí, a Bolívia. Els metalls preciosos arribaven a la Península en vaixells escortats, ja que els atacs dels pirates eren freqüents. Castella es va beneficiar molt de les terres americanes i es va convertir en el regne més poderós de la monarquia hispànica. Per contra, la corona d'Aragó i el seu domini de la Mediterrània van perdre importància política i econòmica. Després de la conquesta, molts indis o indígenes van passar a fer tasques manuals i feines molt dures. Tot i que hi havia lleis que els protegien, van patir molts abusos i molts van fer-los esclaus. També es van portar des de l'Àfrica negres per esclavitzar-los. B.​ L'imperi dels Àustria 1. Un gran imperi en el segle xvi En el segle xvi, Castella va convertir-se en el centre polític d'un gran imperi, el més gran que havia existit fins aquell moment. Van regnar en aquest imperi Carles I i després Felip II, que van ser els dos primers reis de la família de reis o dinastia dels Àustria. Després, al llarg del segle següent, aquest vast imperi es va fragmentar, va perdre la superioritat a Europa i va tenir conflictes amb altres nacions europees. 2. Els territoris de l'imperi L'imperi dels Àustria estava format per molts territoris diferents: les terres que avui dia formen Espanya, els Països Baixos, bona part d'Itàlia, territoris al centre d'Europa, les colònies americanes i un gran nombre de possessions a l'Àfrica i a l'Àsia. A més, el 1580 s'hi va afegir el regne de Portugal. Cada territori mantenia les lleis i les institucions pròpies, però tots tenien el mateix rei. El rei dirigia l'exèrcit, declarava la guerra i signava la pau amb altres països, organitzava les institucions i establia els impostos. Però el seu poder no era absolut. Algunes decisions, com el cobrament de nous impostos o l'acceptació de noves lleis, necessitaven ser aprovats pels parlaments o assemblees de cada territori. A més, en alguns regnes hi havia institucions, com el Justícia d'Aragó o les Corts Catalanes, que controlaven que el rei no vulnerés les lleis pròpies d'aquests territoris. 3. El regnat de Carles I Carles I, nét i hereu dels Reis Catòlics, s'havia educat a Flandes. El 1516 va accedir al tron de Castella i de la corona catalanoaragonesa, però els primers anys no van ser fàcils. El rei es va envoltar de consellers estrangers perquè l'ajudessin en la tasca de govern. Aquesta situació va provocar el 1520 la revolta de les Comunitats, una protesta de les principals ciutats de Castella. Entre el 1519 i el 1523 també es van produir a València, Mallorca i algunes zones de Catalunya les Germanies, altres revoltes contra el control del rei i els nobles, protagonitzades per pagesos i artesans, que reclamaven unes condicions de vida millors. En política exterior, França es va convertir en el principal rival per aconseguir el poder a Europa. Per això, Carles I s'hi va enfrontar diverses vegades. També va lluitar contra els turcs, que volien controlar el Mediterrani, entorpien el comerç amb Itàlia i saquejaven poblacions de la costa, com ara Palamós i Cadaqués el 1543. A més, al centre d'Europa, va fer front als luterans, que no acceptaven l'autoritat del papa. Decebut pel fracàs sobre els luterans, Carles I va decidir abandonar el tron: va cedir els territoris del centre d'Europa al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill, Felip II. 4. L'imperi de Felip II El 1556, Felip Il es va posar al capdavant de l'imperi més extens de l'època. Per mantenir-lo, es va enfrontar a molts problemes. En primer lloc, va derrotar França, tot i que al final del regnat es va reprendre el conflicte entre tots dos països. Després, el 1571, va vèncer els turcs en la batalla naval de Lepant, al Peloponès, a Grècia. Un dels focus de tensió més importants van ser els Països Baixos. El 1566 es van revoltar contra el domini dels Àustria. Les províncies del nord es van declarar independents, però el rei no ho va acceptar. Així es va iniciar una llarga i costosa guerra. Anglaterra va donar suport als rebels insurrectes, i per això Felip II va enviar contra ells la Armada Invencible, una poderosa flota que, tot i això, va ser derrotada el 1588. Totes aquestes guerres van significar unes despeses immenses, que es pagaven fonamentalment amb l'or i la plata americans. A més, els preus d'alguns productes van pujar i la quantitat de metalls que arribava des d'Amèrica va disminuir. Per tot això, la població es va empobrir.  C.​ La crisi de l'imperi En el segle XVIII, a Espanya es va instaurar una nova dinastia: els Borbó. Els Borbó van portar idees noves per organitzar la política. 1. La fragmentació de l'imperi Després de la mort de Felip II, el 1598, l'imperi dels Àustria es va afeblir i es va començar a fragmentar. Els reis del segle xvii, Felip III, Felip IV i Carles II, els darrers reis de la dinastia dels Àustria, van deixar el govern en mans de privats. Els privats eren consellers que comptaven amb la confiança del rei i governaven en nom seu. Alguns van arribar a tenir molt poder, com el duc de Lerma o el comte duc d'Olivares. Cap al 1640, els privats van mirar de reforçar el poder del rei reduint el de les institucions amb què havia de comptar per governar. Per això, van esclatar revoltes de protesta a Portugal, que es va acabar independitzant d'Espanya, a Itàlia i a Catalunya, on va tenir lloc la guerra dels Segadors, que va durar deu anys. L'enfrontament amb els Països Baixos va continuar al llarg del segle xvii. Tot i que el 1609 es va declarar una treva de dotze anys, la guerra es va reprendre. El 1648, Espanya va reconèixer la independència definitiva d'aquests territoris i la pèrdua del predomini a Europa. 2. La guerra de Successió El 1700, Carles II va morir sense descendència. Per succeir-lo, hi havia dos candidats: l'arxiduc Carles, d'origen alemany, i Felip d'Anjou, d'origen francès, designat per Carles II com a successor seu. Els països europeus van donar suport a l'un o l'altre segons els seus interessos. Espanya també es va dividir en dos bàndols: Castella va donar suport al candidat francès i els territoris de la corona d'Aragó, al candidat alemany. Aleshores es va originar la guerra de Successió, que va ser una guerra internacional i una guerra civil. La guerra va acabar el 1713, amb la signatura del tractat d'Utrecht. El tractat reconeixia el triomf de Felip d'Anjou, que va accedir al tron hispànic com a Felip V, però l'imperi havia de cedir part dels seus territoris europeus a Austria i Anglaterra. 3. L'arribada al tron dels Borbó Felip V va establir una nova forma de govern, la monarquia absoluta, en què el rei reunia tots els poders de l'estat. El rei va mirar d'uniformitzar tots els territoris d'Espanya. Va aprofitar la derrota de la corona d'Aragó en la guerra de Successió per suprimir-ne les lleis i les institucions. Per això, entre el 1707 i el 1716 va promulgar els decrets de Nova Planta, que van posar fi a les Corts de Catalunya, Aragó, València i Mallorca, i els seus furs o lleis pròpies. En canvi, no va fer el mateix amb els furs i les institucions de Navarra i el País Basc, ja que aquests dos territoris li havien donat suport en la guerra de Successió. També es van crear nous Impostos que recaptaven més diners per a la monarquia, es va prohibir l'ús del català en alguns àmbits i es van suprimir les universitats catalanes. 4. Les reformes del segle XVIII Els reis Borbó del segle XVIII, Felip V, Ferran VI i Carles III, van emprendre moltes reformes. ​ Reformes administratives. Els secretaris d'estat, o ministres, van substituir els privats. Ajudaven el rei en les tasques de govern. ​ Obres públiques. Les comunicacions van millorar perquè es van construir carreteres i canals. ​ Reformes econòmiques. Es van crear les manufactures reials i les companyies comercials. Les primeres eren fàbriques protegides pel monarca i les segones eren companyies que comerciaven amb América, també sota la protecció reial, fet que va fer créixer molt el comerç marítim català. 5. El final de l'edat moderna Durant el segle xviii, els reis es van enfrontar amb el Regne Unit i Portugal, que pretenien que Espanya abandonés el monopoli a les colònies americanes, és a dir, que permetés que altres països també poguessin comerciar-hi. Les guerres van provocar enormes despeses. Per tant, els reis van augmentar els impostos i la població es va empobrir. Les dificultats i la incapacitat dels reis i els seus ministres per resoldre-les van provocar la protesta popular. Així, el 1807 va esclatar el motí d'Aranjuez, que va obligar Carles IV a abdicar en favor del seu fill, Ferran VII. D.​ La societat i la cultura en l'edat moderna 1. La societat En l'edat moderna, la societat estava organitzada en privilegiats i no privilegiats. La noblesa i el clergat formaven part dels privilegiats. Entre ells hi havia moltes diferències de riquesa, però tots tenien en comú que no pagaven impostos, ocupaven els principals càrrecs del govern i eren propietaris de la majoria de les terres. La pagesia i la burgesia, que estava constituïda pels comerciants i els mestres artesans, formaven part dels no privilegiats. Pagaven impostos i no podien accedir als càrrecs del govern, però també hi havia grans diferències pel que fa a la riquesa. En general, els pagesos vivien en la pobresa, mentre que els grans i rics comerciants posseïen extenses propietats i miraven d'imitar la manera de viure dels nobles. En l'aspecte religiós, en terres peninsulars el 1492 es va produir l'expulsió dels jueus i el 1609, la dels moriscos. A Europa, durant el segle xvi els cristians es van dividir en catòlics i luterans, o protestants, que consideraven que l'Església catòlica s'havia allunyat del missatge de Jesús. 2. El desenvolupament de la ciència Durant el segle xvi es van fer grans descobriments científics, com ara els de l'astrònom Nicolau Copèrnic o el metge Miquel Servet. En el segle xvii també va haver-hi pensadors i científics que van revolucionar el coneixement humà. En destaquen el filòsof francès Descartes, el científic italià Galileu i el científic anglès Newton. En el segle XVIII es van crear moltes institucions cientifiques, com ara museus, observatoris i jardins botànics. També es va concedir molta i importància a l'educació i es van crear acadèmies de ciències i llengua, i societats econòmiques, on experts reflexionaven sobre l'economia. La imprenta, inventada en el segle xv per Gutenberg, va contribuir a difondre les obres dels escriptors, els pensadors i els científics de l'edat moderna. 3. El floriment de les arts i el pensament Durant el segle xvi es van difondre per Europa el corrent de pensament de l'Humanisme i el corrent artístic del Renaixement, tots dos nascuts a Itàlia, que s'emmirallaven en l'esplendor de l'antiguitat grega i romana, i lloaven la bellesa, la natura i l'ésser humà. Entre els humanistes destaquen Erasme de Rotterdam i Joan Lluís Vives, i entre els artistes renaixentistes, els italians Leonardo da Vinci i Miquel Angel. Durant el segle xvi es va imposar per tot Europa l'estil artístic del barroc, que es va manifestar en la pintura, l'escultura, l'arquitectura, la literatura i la música. En destaquen genis com ara l'arquitecte i escultor Bernini, el pintor Rubens i l'escriptor Shakespeare. En el segle xvill es va desenvolupar l'estil neoclàssic, que imitava l'antic art grec i romà. 4. El segle d'or La qualitat i l'abundància de les obres d'art i de literatura produïdes a Espanya des de la meitat del segle xvi fins al final del xvii han fet que aquest període es conegui com el segle d'or. En literatura, van destacar en el segle xvi, santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu, amb obres de caràcter espiritual, i el poeta Garcilaso de la Vega. En el segle xvii, van escriure les seves obres Miguel de Cervantes, Francisco de Quevedo i Calderón de la Barca. En el segle xviii van destacar els il·lustrats, que reflexionaven sobre els problemes d'Espanya. En pintura, l'artista més destacat del segle xvi va ser el Greco, que pintava figures molt allargades. En el segle xvii la pintura es va caracteritzar pel realisme. Van destacar Diego Velázquez, que va ser pintor de la cort, Francisco de Zurbarán, Josep de Ribera i Bartolomé Esteban MuriIlo. Al final del segle XVIII va destacar Francisco Goya. En arquitectura, en el segle xvi es van alçar construccions d'estil herrerià, d'aspecte auster i decoració escassa. En el segle xvii es van construir edificis barrocs, amb abundants línies corbes i decoració recarregada. En escultura destaquen els retaules que decoraven els altars i les figures religioses de fusta policromada. Hi va haver grans escultors, com ara Martínez Montañés.