ECO 1r BATX - U4 Mercat PDF

Unitat 4 El mercat  El mercat EL MERCAT és un lloc físic o virtual on compradors i venedors intercanvien un bé o servei mitjançant un pagament. Nosaltres ens centrarem en primer moment en un mercat competitiu, és a dir, mercats on l’empresa no té cap poder d’...

Unitat 4 El mercat  El mercat EL MERCAT és un lloc físic o virtual on compradors i venedors intercanvien un bé o servei mitjançant un pagament. Nosaltres ens centrarem en primer moment en un mercat competitiu, és a dir, mercats on l’empresa no té cap poder d’influir en els preus del mercat. Mercats competitius: són aquells que té molts venedors i compradors i aquests no poden influir en el preu. D’aquesta forma, els preus no pugin ni baixin per capritx d’una empresa sinó per l’oferta i la demanda. DEMANDA MERCAT OFERTA  La demanda EL PREU DEL BÉ EN QÜESTIÓ FACTORS DE LA EL PREU DELS BÉNS RELACIONATS DEMANDA LA RENDA DISPONIBLE( PODER ADQUISITIU) ELS GUSTOS I PREFERÈNCIES És la quantitat d’un bé que estan disposats a adquirir els demandants al mercat. Cal que quedi clar que DEMANDA és la intenció de comprar a un preu determinat  La corba de demanda La funció de la demanda és aquella que relaciona les quantitats d’un bé que els compradors estan disposats a comprar a un determinat preu. Si tota la resta de factors es manté constant, LLEI DE LA quan puja el preu d’un bé, en disminueix la DEMANDA quantitat demandada. La corba de la demanda és la representació gràfica de la funció de la demanda  Practiquem Al Joan li agraden els sandvitxos i li cobren a 3 € al local de la cantonada, on hi va amb certa regularitat amb els companys de feina. En altres llocs els cobren a 4 o 5 €, però hi van menys perquè ja els semblen cars i, fins i tot, de vegades substitueixen els sandvitxos per entrepans perquè sempre són més barats. A principis de mes consumeixen algun sandvitx més perquè acaben de cobrar el sou. Amb independència del dia, també consumeixen més sandvitxos quan hi ha oferta a 2 €/unitat. No obstant això, i amb independència dels preus, últimament prefereixen les amanides, perquè s’ha posat de moda seguir una dieta equilibrada. Com el Joan i els seus companys, hi ha milions de consumidors que es comporten de manera similar. Practiquem  El mercat i la demanda DEMANDA AGREGADA És la suma de les demandes individuals. Si tota la resta de factors es manté constant, LLEI DE LA quan puja el preu d’un bé, en disminueix la DEMANDA quantitat demandada. La corba de demanda de mercat s’obté sumant horitzontalment les corbes de demanda individual. És a dir, sumem les quantitats demandades per tots els consumidors del mercat.  El mercat i la demanda DEMANDA AGREGADA És la suma de les demandes individuals. FACTORS DE LA 1. El preu del bé en qüestió(px). Quan major sigui el preu del bé, DEMANDA menor serà la quantitat demandada i a menor, preu la quantitat demandada serà MAJOR. 2. El preu d’altres béns (Py). Poden ser substitutius o complementaris: Béns complementaris. Satisfan la mateixa necessitat al mateix temps. (orxata i fartons). A menor preu d’un complementari (fartons) major la quantitat demandada de l’altre bé (l’orxata). Béns substitutius. Són aquells que satisfan la mateixa necessitat (ColaCao i Nesquik ). A menor preu dels substitutiu menor la quantitat demandada de l’altre bé. 3.La renda. (R) Influeix en la quantitat demandada segons el tipus del bé. Podem distinguir: a)Béns normals. Al augmentar la renda la quantitat demandada apuja. b) Béns de luxe: Al augmentar la renda la quantitat demandada apuja. c)Béns inferiors. Al augmentar la renda la quantitat demandada baixa(sol existir una alternativa de més qualitat. 4. Les preferències del consumidor.(G) Si els gustos o preferències per un bé augmenten, també ho farà la seva quantitat demandada ( per exemple: si els metges ens diuen que el te matcha és bo).  Canvis en la demanda La funció de la demanda és aquella que relaciona les quantitats d’un bé que els compradors estan disposats a comprar a un determinat preu. Si tota la resta de factors es manté constant, LLEI DE quan puja el preu d’un bé, en disminueix la LA quantitat demandada. DEMANDA La corba de la demanda és la representació gràfica de la funció de la demanda Desplaçaments de la corba de demanda Disminució del P dels béns substitutius. Augment del preu dels béns complementaris Disminució de la renda Passar de moda Augment del P dels béns substitutius. Disminució del preu dels béns complementaris Augment de la renda Posar-se de moda  L’oferta i la corba d’oferta L’oferta és la quantitat d’un bé que les empreses estan disposades a produir, i la corba d’oferta és la representació gràfica d’aquesta funció.  Exemple Preu de cada sandvitx 1 2 3 4 5 en euros Quantitat oferida de sandvitxos (en milions 0 80 130 150 200 d’euros)  Factors que condicionen l’oferta Costos de Objectius producció empresarials  Desplaçaments de la corba d’oferta Augment del cost dels factors de producció. Objectius: per exemple, anticipar-se a una crisi. Disminució del cost dels factors de producció. Objectius: per exemple, captar mercat.  Imagina que dirigeixes una fàbrica de mobles. Canvis en la 1. El preu de la fusta s’ha abaratit molt durant l’últim any. 2. Ha millorat la renda del pais i ha caigut l’atur. corba 3. L’any passat vas anar a una fira i vas comprar una nova d’oferta maquinària que permet realitzar tasques amb més rapidessa. 4. El cargols necessaris estan molt cars. 5. Els treballadors han aconseguit una pujada de salari del 7%. 6. L’últim any ha pujat el preu de l’electricitat.  Canvis en la corba d’oferta 4,5,6 Augment dels costos de producció i empitjorament de les expectatives empresarials. 1,2,3 Millora de les expectatives empresarials i de la tecnologia.  L’equilibri de mercat Excés de demanda Excés d’oferta Equilibri Mercat  L’equilibri de mercat L’equilibri del mercat és aquell punt en el qual coincideixen els plans dels consumidors i les empreses, de manera que l’intercanvi satisfà totes dues parts. El preu i la quantitat on coincideixen els plans dels oferents i dels demandants s’anomenen, respectivament, preu d’equilibri (PE) i quantitat d’equilibri (QE). En aquest punt, no hi ha abundància de productes ni existeix demanda insatisfeta, amb la qual cosa l’intercanvi en el mercat és total.  Excés d’oferta En el mercat concorren compradors i venedors amb els plans de consum i producció respectius, i amb les corresponents corbes de demanda i d’oferta. Com que compradors i venedors persegueixen objectius contraris s’acostuma a produir un excés d’oferta i de demanda. Excés de demanda En el mercat concorren compradors i venedors , a un determinat preu(P1),la Qd>Qo, i això comporta que consumidors es quedin sense satisfer i alguns d’aquests estan disposats a pagar un preu superior. Llavors les empreses, augmenten el preu , i com que no tots estaran disposats a comprar la Qd disminuirà Després de consultar consumidors i empreses sobre les intencions de compra i venda de sandvitxos, s’ha construït la següent taula, que Exemple expressa les diverses quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu. PREU Quantitat demandada (milions) Quantitat oferida (milions) 5 80 200 4 100 150 3 130 130 2 180 80 1 250 0  Quantitat Quantitat oferida PREU demandada (milions) (milions) Excés d’oferta 5 80 200 4 100 150 3 130 130 2 180 80 1 250 0 Excés de demanda  Exemple Les corbes d’oferta i de demanda de prunes estan definides per les següents equacions: a) Calcula el preu i la quantitat d’equilibri del mercat. Representa’l gràficament. b) Determina, calcula i representa si hi ha excés de demanda o d’oferta si p=50€/unitat. c) Realitza les mateixes tasques per un preu de 35€/unitat.  Exemple Les corbes d’oferta i de demanda de prunes estan definides per les següents equacions: a) Calcula el preu i la quantitat d’equilibri del mercat. Representa’l gràficament. Es calcula igualant les dos equacions. 2p - 20 = 180 - 3p 2p + 3p = 180 + 20 5p = 200 p = 40  Exemple Les corbes d’oferta i de demanda de prunes estan definides per les següents equacions: b) Determina, calcula i representa si hi ha excés de demanda o d’oferta si p=50€/unitat. El preu està per sobre del d’equilibri (Pe = 40€ < P = 50€). Si substituim a les funcions d’oferta i demanda: 2(50)-20=80 180-3(50)=30 Qo > Qd Excés d’oferta  Exemple Les corbes d’oferta i de demanda de prunes estan definides per les següents equacions: c) Realitza les mateixes tasques per un preu de 35€/unitat. El preu està per sota del d’equilibri (Pe = 40€ > P = 35€). Si substituim a les funcions d’oferta i demanda: 2(35)-20=50 180-3(35)=75 Qd > Qo Excés de demanda  L’elasticitat-preu de la demanda L’elasticitat-preu de la demanda quantifica la variació de la quantitat demanada davant de variacions en els preus.  L’elasticitat-preu de la demanda Com que el preu i la quantitat demanada són inversament proporcionals (a mesura que disminueix el preu augmenta la quantitat demanada, i viceversa), l’elasticitat (Ep) sempre és negativa. D’aquí que s’analitza en termes absoluts (és a dir, prescindint del signe matemàtic). En funció dels resultats, podem associar als béns analitzats un d’aquests tres tipus de demandes: Demanda inelàstica Demanda d’elasticitat Demanda elàstica o rígida (EP < 1). La unitària (EP = 1). Si la (EP > 1). En aquest variació de la quantitat demanada i els cas, la quantitat quantitat demanada preus varien en la mateixa demanada varia en és inferior a la proporció, major proporció que variació dels preus. els preus Factors de l’elasticitat-preu de la demanda existència de béns substitutius Tipus de bé proporció de renda termini de que es gasta en el bé temps  L’elasticitat-preu de l’oferta L’elasticitat-preu de l’oferta quantifica la variació de la quantitat oferida davant les variacions en els preus.  saber s m l és Vo ?