Nacionalismes Perièrics a Espanya PDF

https://sites.google.com/torreroja.cat/classes2nbatx/p%C3%A0gina-principal https://sites.google.com/torreroja.cat/historiaespanya2batx/hist%C3%B2ria-despanya/lexpans i%C3%B3-del-moviment-obrer?authuser=0 NACIONALISMES PERIFÈRICS NACIONALISME CATALÀ - Renaixença (1833-1892)→mov cultural: voluntat pe...

https://sites.google.com/torreroja.cat/classes2nbatx/p%C3%A0gina-principal https://sites.google.com/torreroja.cat/historiaespanya2batx/hist%C3%B2ria-despanya/lexpans i%C3%B3-del-moviment-obrer?authuser=0 NACIONALISMES PERIFÈRICS NACIONALISME CATALÀ - Renaixença (1833-1892)→mov cultural: voluntat per fer renéixer el català com a llengua literària i cultural →vinculat amb el Romanticisme - 1a República d’Espanya→projecte federal dona sortida a les pretensions nacionals catalanes →fracassa = tornem al marc centralista - Restauració de Canovas (1874-1923)→2 models nacionalistes catalans: 1.​ Republicanisme federal català→projecte federalista català d’esquerres 2.​ Catalanisme conservador i corporatiu→defensa el regionalisme ​ ​ ​ ​ ​ →triomfa, ja que: afavoreix la burgesia (burgesia té diners) i vol autonomia per Catalunya però dins del sistema polític espanyol →Projecte conservador (imposa a finals de segle) ↳Bases de Manresa (1892) dutes a terme per la Unió Catalanista→fetes per Prat de la Riba i Josep Torres i Bages - Lliga Regionalista (creada al 1901)→Prat de la Riba i Francesc Cambó ​ ​ ​ ​ →necessitat d’autonomia catalana per a la regeneració política i modernització econòmica →a favor d’aquest partit: burgesia i sectors conservadors urbans i rurals (ja que era un partit moderat) - 1902→Alfons XIII puja al tron →ja que líders partits dinàstics han mort: Canovas→substituït per Maura Sagasta→substituït per Canalejas - A partir 1906→fets del Cucut→fan sàtira de l’exèrcit espanyol = oficials cremen el Cucut = són castigats →Llei de jurisdiccions→militars pressionen al govern per a que delictes contra l’exèrcit i la pàtria siguin jutjats per tribunals militars (protegeix l’exèrcit)→catalans ho veuen com un atac REGIONALISME CONSERVADOR I MAURA - Maura→2 governs→1er (1902-1903); 2on (1907-1909) →modernitza institucions i democratitza sistema →reformes→satisfà aspiracions autonomistes catalanes i obre una via d’entesa amb la Lliga Regionalista →llei repressió del terrorisme (frenar atemptats anarquistes) →estat intervé i protegeix economia + fomenta indústria  nacional - 1906→Solidaritat catalana es presenta a eleccions i té molt suport GUERRA MARROC I SETMANA TRÀGICA - Espanya vol fer el Marroc l’eix de la política exterior→Conferència Algesires (1906) - 1909→Setmana Tràgica→Maura mobilitza reservistes a Catalunya per lluitar al Marroc, dia del embarcament→protesta popular (obrers, republicans i anarquistes promouen vaga general) ↳Barranco de Lobo→emboscada = moltes baixes = vaga general→revolta→durament reprimida = protestes a tota Europa = rei fa dimitir a Maura per no tacar la imatge de la monarquia REGIONALISME LIBERAL: CANALEJAS - Govern Canalejas→regeneració sistema polític i democratització social progressiva →separació Església i Estat (ensenyament laic i llibertat religiosa) ↳Llei del cadenat: limitava ordres religioses ​ ​ →reformes socials: reducció jornada laboral, llei accidents de treball, regulació dret a vaga, llei de reclutament, llei de mancomunitats - 1912→nou tractat on França i Espanya estableixen relacions francoespanyoles sobre el protectorat del Marroc REPUBLICANS - Vol democratitzar país - Renova ideologia: doctrines del nou liberalisme democràtic - Tipus republicanisme: 1.​ Moderat i reformista→Salmerón i Melquíades Álvarez →via electoral i parlamentària, NO via insurreccional (rebel·lions) 2.​ Radical→Lerroux →molt present a Catalunya (BCN sobretot) →vol: reivindicacions classe obrera + implementar república amb insurreccions - Republicanisme es divideix→1908: es forma Partit Radical (Lerroux) ​ ​ ​ →1912: es forma Partit Reformista (Melquíades Álvarez) NACIONALISME BASC (P.75) (Bascos es consideren els millors espanyols) - Derrota III Guerra Carlina→abolició furs - Onades migratòries d’altres províncies = industrialització (també es genera un xoc cultural)  → provoca un nacionalisme basc→d’arrel romàntica (romanticisme: lluita contra la raó il·lustrada, hi ha coses que són essència) →bascos diuen: basc és una persona que neix a una familia basca →idealització de la vida rural (ja que el sistema liberal destrueix les tradicions basques) = així que la gent veu en el projecte nacionalista una solució a això - Sabino Arana (conservador i romàntic)→funda el PNB (1895) →reivindica raça basca, llengua i costums basques (idees del nacionalisme) →1898: Diputat per Bilbao →problema: burgesia (els interessa seguir amb el sistema liberal) i classes obreres (com són de fora se senten exclosos) no estan a favor del nacionalisme = modera el seu discurs (menys racista), semblant a la Lliga Regionalista →1903: es mor = sectors nacionalistes radicals vs sectors nacionalistes moderats - Organització dels treballadors a la Restauració (pg. 104-105) - Socialistes: →1872→Paul Lafargue viatja a Madrid→forma organitzacions obreres liderades per Pablo Iglesias (adopta postulats socialistes i marxistes) →1879→PSOE →1888→ugt (sindicat adscrit al PSOE) Projecte social-demòcrata (canvis paulatins en la societat fins a poder col·lectivitzar els mitjans de producció, per arribar al socialisme???) - Anarquistes: 1.​ Corrent anarcosindicalista→sindicat com eina organitzativa i vertebradora de la lluita obrera (inspirada en idees de Bakunin) 2.​ Corrent insurreccional→”Propaganda pel fet” →necessitat de generar tensions en la societat 3.​ Anarcocomunisme→importància en crear cultura obrera pròpia EVOLUCIÓ AFILIACIÓ OBRERA - Federació de les 3 classes de vapor→reuneix diverses associacions del sector tèxtil al 1869 (no passen dels 30.000 afiliats) - UGT→6.154 afiliats al 1869 (pocs afiliats) (model sindicat socialista) - FRE→57.933 afiliats al 1869 (model sindicat anarquista) (assaltar poder amb aquestes xifres és impossible) MOVIMENT OBRER (PG. 121) - Organització obrera a inicis s.XX →Anarquistes→forta implementació entre obrers catalans i pagesia andalusa i extremenya ↳ no són capaços d’esdevindre organitzacions de masses = accions locals o  comarcals (A molt països del nord d’Europa, la social-democràcia. Una altra tendència que vindrà d’Europa serà el sindicalisme revolucionari: sindicat = element que dirigeixi a tots els obrers per a que tots es recolzin entre ells i la seva força sigui més gran, vaga general revolucionària) ↳a Espanya acaba triomfant el sindicalisme revolucionari (ja que els socialdemócratas (UGT) no poden accedir al poder) →part moviment anarquista→ opta per l’acció directa i individual: atemptats contra l’autoritat→volen fer trontollar sist liberal →busca que la població es posicioni →BCN→Ciutat de les Bombes (1895-96)→bombes de la granvia, el Liceu i (hi haurà diversos atemptats) cambios nuevos = forta repressió: detinguts i executats militants →Assassinat Canovas per un anarquista italià al País Basc →Creació CNT →pel fracàs d'estratègies terroristes = triomf tendència del sindicalisme revolucionari (adopta aquesta postura amb el Congrés de Sants) -​ 1907→creació Solidaritat Obrera (a BCN) (anys més tard dona pas a la CNT) -​ 1911→formació de la CNT →CNT→acció directa→negociació directa entre obrers i patronal (no volen govern com a intermediari en problemes laborals) →vaga general revolucionària (acabar amb sistema laboral) →ús de la força i violència (ells entenen que relació obrers-patronal pot ser violenta) 1a GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES Impacte 1a GM: -​ Espanya es mantindrà neutral = forta expansió econòmica = burgesia industrial i financera s’enriqueix ↳classe treballadora no es beneficia (perd poder adquisitiu), ja que pugen els preus de 1a necessitat -​ 1917→moment crisi a Espanya Crisi 1917 (colapsa sistema liberal): -​ 3 àmbits→militar: govern vol limitar sistema d’ascensos (ja que gran part dels impostos van a parar allà) = Manifest de les Juntes →política: intent de reformes de l’oposició parlamentària (republicans, lliga regionalista, etc →molts sectors que estaran al pacte de Sant Sebastià)  →social: vaga general (pel triomf Revolució Russa (comunista) = referent) Col·lapsa sistema liberal (sistema liberal no dona solució a les aspiracions democràtiques de la societat): -​ Període de forta inestabilitat (1917-1923) -​ Fractura dins dels propis partits polítics -​ Falta legitimitat al parlament -​ Molt important pressió moviments nacionalistes (català i gallec) -​ Fracàs en l’intent d'institucionalització de les reformes (feien lleis que després no podien aplicar en governs provincials per falta de força/poder) -​ Atacs de l’exèrcit al poder civil -​ Mobilitzacions obreres sindicals -​ Tendència cap a l’autoritarisme d’Alfons XIII Partits no dinàstics: -​ Partit socialista→creixement →escissió a causa de la Rev. Russa = PCE (Partit Comunista Espanyol: d’esquerres) -​ Republicans→importància del Partit Republicà: Lerroux -​ Catalanisme→La Lliga→divisió 1922→Acció Catalana →Esquerres→Unió Rabassaire: Ll. Companys →Estat Català: F. Macià El desastre d’Annual i la fi del Sistema Parlamentari -​ Govern→vol sotmetre la zona del protectorat del Marroc (1921) ↳general Dámaso Berenguer →general Silvestre→fa cas omís de les ordres de Berenguer→s’introdueix al Rif→derrotat en la batalla Annual (moltes morts) -​ Conseqüències de la derrota: →Comissió d’investigació→general Picasso →Expedient Picasso (1922)→Partits dinàstics + monarquia = es troben embolicats en la trama ↳utilitzat per l’esquerra per fer campanya de desprestigi al sistema →Es fa govern de concentració→dirigit per Garcia Prieto →volen democratitzar règim + depurar responsabilitats ↳cop d’estat de Primo de Rivera Dictadura de Primo de Rivera i la caiguda de la monarquia -​ 13 setembre 1923→Cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera ↳aprofita malestar de l’exèrcit i l’aprovació de la monarquia ↳aprovació per part del sector empresarials ↳ampli suport públic→es pensa que solucionarà problemes endèmics del règim ↳rei Alfons XIII→dona legitimitat a aquest cop d’Estat -​ Directori militar (1923-1925) →proclama l’estat de guerra durant 2 anys →supressió constitució 1876 →censura i prohibició activitats de partits i sindicats →busca lluitar contra principals enemics del règim: obrerisme i separatisme →Reforma de l’Administració→destinada a destruir el caciquisme→fracàs ↳model centralista →aconsegueix control del protectorat marroquí (= reafirmament de la seva figura com a dictador d’Espanya) -​ Directori civil (1925-1930) →es vol crear una dictadura autoritària similar a les europees →creació Assemblea Nacional Consultiva →política intervencionista→aranzels i impuls industrial nacional →política d’obres públiques ↳política inflacionista a base de préstecs -​ Oposició a la dictadura →pèrdua de suports 1926→exèrcit (en un primer moment recolzaven la dictadura, però Primo de Rivera deixa de banda a l’exèrcit en la política) →republicans→Alianza Republicana (a nivell d’Espanya: front comú per acabar amb Primo de Rivera) →intel·lectuals →republicans nacionalistes→1932: es forma ERC →+ Radicalització moviment obrer = 1930: Primo de Rivera perd el poder (per ordre d’Alfons XIII) -​ Congrés de Sants 1918 →CNT→aposta per escritura unitària i apoliticisme basat en l’anarquisme (= agrupar a tots els treballadors en un sindicat i mobilitzar tot el sindicat quan hi hagi problemes) →Accció directa i Vaga general = es veuen com a eines de lluita →Volen tracte directe entre obrers i patronal (NO intermediaris com l’Estat)  →Depressió econòmica = agreuja crisi social = creixement i radicalització sindicats (economia espanyola creix en la 1a GM ja que va ser neutral. Però burgesia no inverteix en les fàbriques ni en consolidar mercats. Acaba 1a GM = indústria espanyola molt poc desenvolupada tecnològicament en comparació amb altres països, així que per ser competitiva haurà de baixar els salaris) -​ 1921→UGT: 240.000 afiliats →CNT: 600.000 afiliats -​ 2 corrents de l’anarquisme en aquell moment: 1.​ Anarcosindicalistes: Ángel Pestaña, Salvador Seguí, Joan Peiró →Salvador Seguí→representa classe sindical anarquista amb oficis que requereixen habilitats o coneixements tècnics ( – tendència a la violència) 2.​ Anarcoboltxevics: Buenaventura Durruti, García Oliver, Francisco Ascaso →Los Solidarios (grup d’acció partidaris de la violència. Ilegalismes, clandestinitat, exili, treball manual per finançar l’anarquisme) -​ Resposta patronal (Estat) →fa Sindicats lliures→apropar a classes treballadores a postures properes a la patronal →ideologia conservadora i contrària a la CNT →fa organitzacions empresarials→busquen crear elements de defensa contra l’ofensiva sindical, com el Locauts i les llistes negres -​ Pel que fa al Camp Andalús →Lluita contra el sistema latifundista: -​ Trienni Bolxevic→mobilitzacions 1918-1920: dirigides pels sindicats (protestes per 1r cop es faran enquadrades dins d’un marc polític) →Ocupació pobles rurals per part dels Comitès de Vaga -​ Ocupen i reparteixen les terres entre els camperols = seran durament reprimits -​ La Vaga de la Canadenca →1919: conflicte sindical de la companyia de subministrament elèctric de la ciutat de Bcn durant 44 dies →2 enfrontament (autoritats vs moviment obrer) = s'aconsegueix jornada laboral de 8h = s’alliberen detinguts (que havien detingut durant aquests dies)  -​ Els anys del pistolerisme a Barcelona (1917–1919) →Pistolerisme: grups d’acció anarcosindicalistes de la CNT vs la patronal = 800 atemptats i 424 morts en 2 bàndols Grups d’acció sindicalista: certs sector de CNT, després del fracàs Vaga General Revolucionària, opten per l’acció individual contra la patronal Pistolers de la patronal: grup terrorista d’Estat finançat a través de la Federació Patronal de Barcelona -​ Exemple→juliol 1919: assassinat Pau Sabater (secretari CNT) per pistolers de la patronal →septembre 1919: assassinat Bravo Portillo (líder pistolers de la patronal) = acaba amb cop d’Estat de Primo de Rivera →a partir 1920→augmenta repressió contra moviment anarquista ↳Llei de fugues 1921: permet disparar sospitós que intentés fugir d’una detenció (policia excusa dispars dient que “estaven fugint”) ​ →1923→cop Estat Primo Rivera (puja al poder) = moviment anarquisme en procés de replegament (però encara hi algún atac entre els 2 bàndols) NAIXEMENT DEL FEIXISME ESPANYOL -​ Protofeixisme espanyol→finals s.XX a Cuba: privilegiats de Cuba pensen que Cuba pertany a Espanya→cubans lluiten contra aquests en la segona meitat del segle = això crea idea radical nacionalista espanyolista que després salta a la península -​ Feixisme com a tal→apareix al s.XX a Europa→cas espanyol: origen en el colonialisme i nacionalisme -​ Durant crisi de la restauració (1919-1923) →Triomf Rev. Russa (1919)→sorgeixen organitzacions ciutadanes que buscaran col·laborar amb l’estat per defensar l’ordre i la unitat d’Espanya →Liga Patriótica Española (1919)→objectiu: acabar amb el separatisme a la capita catalana -​ Ascens feixisme italià→triomf Partit Nacionalista Italià de Mussolini agrada als sectors nacionalistes i conservadors espanyols (= solució al seu conflicte social) →algunes organitzacions intentaran imitar les camises negres italianes (ex. La Taza) ”El sometent”→ organitzacions de burgesos, propietaris, etc. contra el comunisme -​ Primers feixistes espanyols →Dictadura de Primo de Rivera→tendències feixistes, però NO feixista →Feixisme→”pretén alterar l’ordre liberal i enderrocar a una classe dominant (burgesia)”  →Realitat→afavoreix a la vella burgesia liberal → eina per lluita contra el comunisme →2 grans partits: -​ JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) de Ramiro Ledesma →apareix poc després de la proclamació de la 2a República →format per: joves intel·lectuals →són revolucionaris (volen forçar un canvi per la via expeditiva, amb violència) →defensa revolució nacional sindical antiizquierdista, antidemòcrata i anticonservadora = instaurar Nou Ordre -​ Falanje Espanyola de Primo de Rivera →organització que vertebrarà el 1933 petits grups feixistes i partidaris d’un model nacional-revolucionari ​ ​ →Falange Española de las JONS: -​ 1934→2 partits es fusionen en aquest -​ Principal partit feixista de la península -​ Vol apropar als obrers→així que fa referència a la CNT, fa discursos anticonservadors -​ Fins la Guerra Civil→fan la guerra bruta als carrers contra organitzacions obreres revolucionàries CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS EN EL 1er TERÇ DEL S.XX -​ Les transformacions agràries i els seus límits →terra es liberalitza (es tracta com un un producte més que es pot vendre i comprar →inicis s.XX→base productiva camp espanyol: vinya, blat i olvers →creixement sector agrari gràcies a: -​ Recuperació terres abandonades -​ Nous cultius destinats al consum urbà (llegums, hortalisses, etc) -​ Innovacions tècniques (mecanització, ús d’adobs, extensió del regadiu) -​ Augment ramaderia per l’expansió de plantes farratgeres (tot i així, el camp espanyol continua tenint molts endarreriments respecte a Europa) -​ Possible per la demanda urbana (pel creixement de les ciutats) i per la demanda exterior (productes d’exportació: taronja, ametlla, vi, oli) →a Espanya→agricultura té el paper protagonista en l’economia, però endarrerida i amb dures condicions -​ Problema de la propietat de la terra →minifundis: propietats petites de terra d’una família (camperols) per sobreviure, per herència →latifundis: terres molt grans treballades per jornalers a canvi d’un sou  -​ El desenvolupament industrial i financer →Indústries tradicionals (el desenvolupament d’una implicarà el desenvolupament d’una altra): -​ Indústria cotonera→principal indústria a la península (concentrada a Catalunya) →situació d’estancament a partir de la pèrdua de Cuba (1898) nova època daurada al 1914 (ja que s’exportaven molts productes a les colònies, i al posar aranzels als productes externs, les colònies compren els productes espanyols perquè surten més barats. Al 1914, comença la 1aGM i Espanya es convertirà en un subministrador de roba per als països en guerra) -​ Indústria siderúrgica→concentrada a Biscaia →sector concentrat a unes poques mans, actúa sota un règim de monopoli -​ Mineria→Espanya havia estat un territori miner→declivi a causa de: -​ substitució de carbó per electricitat -​ esgotament jaciments miners -​ carbó surt més barat a altres països, ja que a Espanya és molt més difícil i requereix treball manual adquirir-lo ​ →Noves indústries (a les primeres dècades del s.XX) -​ Elèctrica→creixerà molt i tindrà fort impuls pel capital nacional i estranger (la Canadenca→amo estranger de Canadà) -​ Metalmecánica→fabricar barrots ​ ​ →creixement degut a la demanda de la 1a GM -​ Construcció i reparació de vaixells -​ Automobilística→endarreriments respecte a Europa (indústria espanyola→baixa competitivitat en mercat europeu. Orientada al consum intern i afavorida per mesures proteccionistes) -​ Demografia: Zones + vermelles/marrons→ industria concentrada Zones que donen al mar→ hi ha + producció perquè es poden exportar els productes en vaixell A partir 1900→taxa mortalitat baixa (gràcies a millores sanitàries i higièniques) Creixement població anual = 1% -​ Moviments migratoris i procés d’urbanització: →Migració d’ultramar→cap a Llationamèrica (sobretot de població gallega) →cap al nord d’Àfrica (sobretot de població del sud-est peninsular) →Migracions internes→causa: creixement i progrés dels sectors urbans i industrials (atreu a la població rural) →ciutats creixeran molt (Barcelona, Madrid, Sevilla, Biscaia i València) -​ Fenomen del barraquisme: →Barcelona industrial→atrau molts treballadors →problemes d’habitatge, manca de recursos = + rellogats = + barris de barraques ↳autoritats→només actuaven per erradicar certs nuclis (ex. les barraques al voltant del recinte de l'Exposició Internacional de 1929) https://sites.google.com/torreroja.cat/historiaespanya2batx/hist%C3%B2ria-despanya/la-sego na-rep%C3%BAblica SEGONA REPÚBLICA (abans→sistema de Restauració de Primo de Ruvera) -​ Caiguda de la monarquia (1930-1931) →Primo de Rivera perd suports = rei Alfons XIII mana a Dámaso Berenguer fer govern ↳es vol intentar recuperar la normalitat constitucional →Pacte de Sant Sebastià→acords de partits oposats a la monarquia que volen una república i capitalitzar el malestar social ​ →es crea clima contra govern i monarques (es vol República) = Berenguer dimiteix per pressió = pas a Aznar = eleccions municipals utilitzades pel govern per veure el que realment pensa el poble i per l’oposició per demostrar que està en contra de la monarquia (fer publicitat) ​ →eleccions: guanya opció monarquica (ja que Espanya és majorment rural i conservadora) (tot i això, no és una victòria aplastant) →caiguda monarquia i govern provisional→abril 1931: Zamora declara 2a República ​ ​ ​ en un context festiu i mobilització massiva de la població ↳Alfons XIII marxa a l’exili ↳membres del Pacte de Sant Sebastià→formen govern (tots d’acord en acabar amb la monarquia, però en altres aspectes no = tensions) -​ Reformes immediates →modificació de la Llei electoral per convocar Corts Constituents: ???? →debat territorial→qüestió autonòmica→Francesc Macià (ERC) →proclama República Catalana com a “Estat integrat de la Federació Ibèrica” (això no era el que havien acordat en el pacte de Sant Sebastià) = es resol posant una Generalitat com a govern autònom fins a aprovar l’Estatut d’Autonomia →problema agrari→decrets per millorar situació a dels camperols espanyols: -​ No es pot contractar camperols d’un altre territori -​ Forçar als propietaris a conrear totes les terres que tinguin -​ Assegurances per accidents de treball i implantar jornada laboral de 8h -​ Prohibir expulsar petits arrendataris (així també es vol acabar amb el problema econòmic d’Espanya) →projecte educatiu→element de transformació social (crear ciutadans amb pensament democràtic i crític) →s’invertirà capital i es farà obligatoria i gratis la primària →reforma i despolitització exèrcit→es vol exèrcit modern i eficaç ​ ​ ​ ​ →s’obligarà a caps militars a jubilar-se ​ ​ ​ ​ →es vol allunyar i sotmetre l’exèrcit als civils ​ ​ ​ ​ →reformes no agraden a sectors de l'exèrcit i de la dreta conservadora = campanya en contra d’aquestes reformes