Orígens i consolidació del catalanisme 1833-1901 PDF

Orígens i consolidació del catalanisme 1833-1901 Principis s. XIX represa sentiment nacional català La Renaixença (moviment cultural i literari ) Catalanisme polític (ideologia política, dirigida per la b...

Orígens i consolidació del catalanisme 1833-1901 Principis s. XIX represa sentiment nacional català La Renaixença (moviment cultural i literari ) Catalanisme polític (ideologia política, dirigida per la burgesia, proposa nou encaix de CAT dins d’Espanya) 1901 Fundació LLiga Regionalista, 1r partit polític catalanista (conservador modern i de masses) 1. Els fonaments culturals: la Renaixença  Decret de Nova Planta 1714 - Imposició de l’organització políticoadministrativa de Castella (supressió d’institucions de govern pròpies de la Corona d’Aragó). - Prohibició de l’ús del català a la vida pública. Dècada 1830- A Europa sorgeix el Romanticisme (moviment cultural i artístic) que exalta: - sentiment nacional (pàtria, nació) - estudi i ús de les llengües nacionals CAT -> s’inicia la RENAIXENÇA: moviment cultural i literari - recuperar l’ús de la llengua catalana i els senyals d’identitat catalans - no té projecte polític propi. Marca el seu inici: - 1833: La Pàtria, Bonaventura Carles Aribau. Cant d’enyorança de Catalunya i d’exaltació de la llengua catalana. - 1841: Lo Gaiter del Llobregat, Joaquim Rubió i Ors. Obra en la qual vindica la recuperació de la llengua catalana com a llengua culta.  La Renaixença literària o cultural Moviment d’intel·lectuals, fomenta: - cultura elitista i conservadora - català arcaic i artificiós - estudi del passat medieval de Catalunya, del dret català i del folklore propi, per reivindicar la identitat pròpia. 1858: Recuperació dels Jocs Florals. Certamen literari d’origen medieval per promoure l’ús del català. Representa la represa del català com a llengua culta - Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer.  La renaixença popular Moviment cultural popular (progressista) -> recuperar llengua catalana “que ara es parla” - Frederic Soler, Serafí Pitarra - teatre caricaturesc i sarcàstic, gran acceptació popular - Anselm Clavé - cors de Clavé, formats pels obrers - Valentí Almirall - polític i periodista, pare del catalanisme polític Noves publicacions periòdiques que utilitzen el català i ajuden a la seva difusió: La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa… 2. Els primers moviments anticentralistes Les primeres expressions polítiques anticentralistes 1830 - 1880 -> moviments polítics anticentralistes (precedents del catalanisme com a moviment polític) - conservador/catòlic: carlisme - progressista: bullangues i republicanisme federal 2.1 Conservador: el carlisme a CAT Arrelament a zones rurals. Defensa: - absolutisme i tradicionalisme - institucions medievals de CAT i la seva particularitat dins d’Espanya: FURS. Volen restablir les lleis i institucions catalanes abolides per Felip V el 1714. - Oposició a la centralització política i administrativa característica de l’estat liberal Ampli suport entre el clergat. Durant la Restauració això canviarà -> VIGATANISME 2.2 Progressista: bullangues Insurreccions populars (1835-1843 Bcn) sorgides pel malestar social i polític de les classes populars (repressió política, pujades d’impostos, l’increment dels preus…) - S’oposen al centralisme de l’estat liberal, apareixen manifestacions d’un sentiment particularista català. - Defensen reformes polítiques i socials democràtiques, federalistes i descentralitzadores. 2.3. Progressista: el federalisme - republicanisme - laïcisme - concessió d’amplis drets democràtics i socials - sistema de pactes lliures entre les diverses regions de l’estat per formar una unitat política més àmplia, que integri les particularitats dels diferents grups humans que pacten la seva federació. Implica el repartiment de poders entre els òrgans estatals, regionals i municipals. 1868: Fundació PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL Líders: Abdó Terradas, Francesc Pi i Margall. L’estat federal espanyol ha de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península Ibèrica. Intenten portar a terme un model d’estat federal durant la I República -> fracassen. Francesc Pi i Margall PRDF perd pes a Catalunya (els obrers s’atansen a l’anarcosindicalisme) i el partit es fragmenta: 1) CAT -> Josep M. Vallès i Ribot. 1883 projecte Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola. Defensa catalanisme progressista i republicà (poc ressò) La dimensió catalanista no és compartida pel partit federal a nivell estatal. 2) ESP-> Pi i Margall Centra el partit en la problemàtica social, la reforma agrària i les reivindicacions dels treballadors industrials. El partit entra en decadència el 1901, amb la mort del líder. 3. El catalanisme de tipus progressista Qui és Valentí Almirall? Afiliat al PRDF, trenca amb aquest el 1881 Està d’acord amb els postulats democràtics, republicans i federalistes del PRDF però vol impulsar la CREACIÓ D’UNA ORGANITZACIÓ POLÍTICA ESPECÍFICAMENT CATALANA (al marge dels partits estatals). El moviment catalanista ha de participar en política, i ho ha de fer a través de la creació d’un partit polític català. Valentí Almirall és considerat el pare del catalanisme polític: - reconeixement de la identitat nacional catalana - descentralització de l’Estat i autogovern per CAT (no independència) Lo Catalanisme (1886) Obra on exposa raons per les quals Catalunya ha de tenir autogovern Catalunya és una NACIÓ: a) El seu passat: La seva història, llengua i cultura pròpies, diferenciades de les d’Espanya. b) El seu present (segle XIX): La Catalunya industrial és molt diferent a nivell polític, econòmic, social i cultural respecte l’Espanya agrícola. Justifica la necessitat de tenir institucions polítiques pròpies, que permetin atendre els problemes que té CAT. El 1r Congrés Catalanista. El Centre Català. 1880 - Valentí Almirall convoca el 1r Congrés Catalanista: Aplega les diferents tendències del catalanisme: federalistes, associació La Jove Catalunya (corrent literari apolític i conservador) Arriba a 3 acords: 1) Defensa del Dret Civil Català 2) Creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 3) Necessitat de crear un partit polític catalanista: el CENTRE CATALÀ (1882) El Centre Català. El 2n Congrés Catalanista El Centre Català: - programa reivindicatiu: llengua, dret civil, divisió comarcal de Catalunya, proteccionisme econòmic. - crea nuclis propagandístics del catalanisme - vol ser un partit interclassista (catalanisme com a moviment unitari) 1883 - 2n Congrés Catalanista: - Aplega diferents tendències del catalanisme - Crida als polítics catalans perquè abandonin els partits dinàstics i s’impliquin en organitzacions estrictament catalanes. El Memorial de Greuges 1885 Centre Català convoca un míting a la Llotja de Barcelona. Hi participa: Organitzacions econòmiques de la burgesia. Destacades institucions culturals Altres entitats catalanistes S’aprova la redacció d’un MANIFEST: “Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya”, MEMORIAL DE GREUGES: - 1r manifest polític unitari del catalanisme - entregat al rei Alfons XII el 10 de març de 1885 (l’entreguen al rei, no al govern central: no consideren un interlocutor vàlid els partits dinàstics). El Memorial de Greuges - Recull motius pels quals Catalunya se sent agreujada - Denuncia l’opressió del règim centralista Demana que l’Estat tingui en compte els interessos i les aspiracions de les diferents regions de l’Estat espanyol. - Defensa el proteccionisme econòmic i dret civil català (davant l’intent del govern d’imposar un nou codi civil únic per a tot l’estat) Aplega les forces econòmiques de la burgesia catalana i del catalanisme polític i cultural. Per què fracassa el projecte d’Almirall? El 2n Congrés Catalanista va quedar inacabat degut per les fortes discrepàncies ideològiques entre els diferents sectors El Centre Català també FRACASSA i desapareix a mitjans de la dècada del 1890. Per què? - va oblidar la qüestió social, motiu pel qual el moviment obrer se’n va allunyar i no li donava suport. - la burgesia (conservadora i encara fidel al sistema de la Restauració) no estava d’acord amb el republicanisme i el progressisme polític d’Almirall. 4. El catalanisme de tipus conservador La Lliga de Catalunya (1887) 1887 escissió per la dreta del Centre Català (intel·lectuals conservadors: Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer, Enric Prat de la Riba…) Nova organització: LA LLIGA DE CATALUNYA - Organització conservadora (burgesia) - Defensa: oficialitat de la llengua catalana, dret civil català, proteccionisme econòmic i execució d’una política catalanista (al marge partits estatals). - 2 iniciatives clau: ○ Missatge a la Reina Regent (1888) ○ Campanya en Defensa del Dret Civil Català (1889). El Missatge a la Reina Regent (1888) Text dirigit a Mª Cristina, Reina regent. Es demana l’autonomia de Cat. plasmada en la RESTITUCIÓ DE LES INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN MEDIEVALS (Corts Generals). Campanya en defensa del dret civil català 1889 - Lliga de Cat. -> Campanya defensa dret civil català (govern central vol aprovar codi civil unitari per tot l’Estat) ÈXIT: govern accepta canviar la redacció del nou Codi Civil per respectar el Codi Civil català a Cat. 1ª Victòria del catalanisme. La campanya mostra la necessitat d’organitzar millor el moviment catalanista. La Unió Catalanista (1891) Amb l’objectiu de millorar l’organització del catalanisme, Narcís Verdaguer, de la Lliga Catalanista, funda la UNIÓ CATALANISTA (1891): - FEDERACIÓ de tots els grups, centres i publicacions catalanistes. Objectius: Coordinar grups catalanistes comarcals Propagar idees regionalistes Realitzar programa comú per a tots els grups catalanistes Suports: Gran implantació a les zones rurals de Catalunya. Propietaris mitjans, comerciants, professions liberals, intel·lectuals, burgesia conservadora. Importància de la Unió Catalanista: - El moviment catalanista deixa de ser un moviment urbà, s’exten pel territori. - Aconsegueix imposar les TESIS CATALANISTES sobre les REGIONALISTES. Defensen un AMPLI Defensen que es fixi AUTOGOVERN PER una organització CATALUNYA. descentralitzada per a tot l’estat. 2 corrents en tensió: - Els que no volen que la Unió participi en política - Els partidaris de transformar la Unió en un partit polític i anar a les eleccions - S'escindeixen el 1900 - Centre Nacional Català Les Bases de Manresa (1892) La UNIÓ CATALANISTA celebra el 1892 una assemblea de delegats a MANRESA, per aprovar el seu programa polític. En surt la redacció de les BASES PER A LA CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA - BASES DE MANRESA 17 bases o articles. ENRIC PRAT DE LA RIBA serà un dels seus principals impulsors. 1a base fa referència al poder central (ESPANYA), una monarquia “federalitzant”, i quines atribucions té aquest poder central a Catalunya. Les 16 bases restants fan referència al poder regional català: característiques i atribucions. IDEES CLAU: Plena sobirania de Cat. en el govern interior. Competències absolutes per legislar, educació, justícia, ordre públic, encunyar moneda. Català = llengua oficial. Càrrecs públics -> exercits per catalans. Restabliment de les institucions catalanes medievals: l’Audiència de Catalunya, les Corts Catalanes. Sufragi corporatiu. Recuperar la tradició pactista de la Corona Catalanoaragonesa, entre el rei de Castella i les institucions catalanes. Catalunya forma part d’Espanya perquè les Corts Catalanes pacten amb el rei les condicions perquè així sigui. El Rei respecta les institucions i lleis catalanes. Les Bases defensen un REGIONALISME TRADICIONALISTA I CORPORATIU, i tenen un fort CARÀCTER MEDIEVALITZANT. Són clarament CONSERVADORES i fins i tot ANTILIBERALS (sufragi corporatiu), però alhora també s’allunyen del carlisme. No són admeses per totes les tendències 1r document clau del catalanisme conservador El viratge del catalanisme cap a la dreta El 1892 es publica: LA TRADICIÓ CATALANA - Josep Torras i Bages Juntament amb les Bases de Manresa, significa EL VIRATGE DEFINITIU DEL CATALANISME CAP A LA DRETA: - s’allunya del catalanisme més popular i progressista defensat per Almirall - NOUS LÍDERS: ENRIC PRAT DE LA RIBA, FRANCESC CAMBÓ El catalanisme cristià: el vigatanisme El VIGATANISME promou que el clergat català passi a donar suport a un catalanisme de signe tradicionalista i conservador. El Vigatanisme Els clergues que formen part del vigatanisme intenten cristianitzar el moviment catalanista (en aquells moments té un fort component popular i laic). Òrgan de premsa: La Veu de Montserrat Accions: Promou celebració del mil·lenari de Montserrat (1881), la restauració del monestir de Ripoll. Campanya a favor que els bisbes a Catalunya siguin catalans. Josep Torras i Bages La tradició vigatana entronca amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic des de 1899, que defensa un catalanisme d’arrel cristiana. L’esperit de Catalunya, la identitat catalana es fonamenta en tres pilars: - la família - la propietat - la religió “Catalunya serà cristiana o no serà”. Josep Torras i Bages El seu model de catalanisme és profundament conservador i es basa en: - refús a qualsevol plantejament revolucionari, - retorn a l’Edat Mitjana com a època idealitzada, - defensa estratègia regionalista allunyada de la política, dirigida per l’Església i el clergat. La seva demanda, de tipus regionalista, consisteix en fixar una estructura descentralitzada per tot l’estat, no autogovern per Catalunya. El seu pensament queda fixat en l’obra LA TRADICIÓ CATALANA. La tradició catalana: idees principals 1) Catalunya és cristiana: l’esperit català porta al seu ADN la religió cristiana, que és una part fonamental de la identitat catalana. 2) Superioritat de la religió cristiana: és l’única veritable, destinada a regnar sobre totes les races i nacions. 3) Els estats els fan (i els desfan) els homes, segons les circumstàncies. Les nacions, en canvi, són obra de Déu. [Catalunya és una nació creada pel mateix Déu.] Per aquest motiu, les nacions són eternes, igual que l’Església. 4) Per aquest motiu, l’Església ha de ser regionalista, donar suport a les idees regionalistes que defensa el catalanisme conservador i tradicionalista. 5. Conseqüències de la crisi de Cuba (1898) en el moviment catalanista La pèrdua de confiança en els partits dinàstics La burgesia catalana s’allunya dels partits dinàstics (han fracassat) i s’apropa al catalanisme - demana l’autonomia per Cat. - reclama reformes polítiques i socials per modernitzar l’Estat espanyol= des de Catalunya, fan una proposta política per tota Espanya. Com s’articula l’entrada en política del moviment catalanista? 1899 - La Unió Regionalista (UR) 1899 - UNIÓ REGIONALISTA, formada per dirigents de corporacions econòmiques i ciutadanes de Bcn que havien promogut el Tancament de Caixes. Base social: SÒLIDA. Industrials, comerciants, dirigents Tancament de Caixes, burgesia agrària. Projecte polític: Poc definit. Demanen autonomia política i administrativa per Catalunya. Dirigents: Cap amb experiència ni capacitat de lideratge. 1900 - Centre Nacional Català (CNC) 1900 - CENTRE NACIONAL CATALÀ. Grup polític sorgit de l'escissió de la Unió Catalanista del corrent vinculat a La Veu de Catalunya (els partidaris de fer política). Base social: ESCASSA, grup de polítics i intel·lectuals. Projecte polític: Molt definit i clar. Participació política del catalanisme. Dirigents: Líders amb gran experiència i trajectòria política: ENRIC PRAT DE LA RIBA, FRANCESC CAMBÓ 1901 - Candidatura dels 4 Presidents 1901 - ELECCIONS GENERALS. A Bcn -> UR + CNC = CANDIDATURA UNITÀRIA “candidatura dels 4 Presidents” - Albert Rusiñol (expresident del Foment del Treball Nacional) - Dr. Bartomeu Robert (expresident de la Societat d’Amics del País) - Lluís Domènech i Montaner (arquitecte, expresident Ateneu Barcelonès) - Sebastià Torres (comerciant, president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial) LA CANDIDATURA TRIOMFA A BCN, ACONSEGUEIX L’ELECCIÓ DELS 4 REGIONALISTES I, PER 1R COP, TRENCA EL BIPARTIDISME La Lliga Regionalista (1901) L’èxit de la candidatura dels 4 Presidents promou la FUSIÓ de UR i CNC: LLIGA REGIONALISTA (1901): - Partit catalanista conservador, modern, de masses, amb organització eficaç (afiliats, centres polítics, publicacions...) - Base social: industrials, comerciants, professionals liberals de BCN + propietaris agraris de comarques [suport de la majoria de sectors benestants] - Òrgan de difusió: La Veu de Catalunya La Lliga Regionalista (1901) ELECCIONS MUNICIPALS 1901 A Bcn: 11 regidors la Lliga Regionalista 11 regidors republicans 4 regidors partits dinàstics TRENCA BIPARTIDISME Liberals i Conservadors: posició marginal a CAT Joc electoral a Cat -> republicans i catalanistes La Lliga Regionalista dominarà la vida política catalana fins el 1931: - representarà interessos de la burgesia industrial catalana i de les classes benestants - s’oposarà a la Restauració - està a favor del reformisme polític a nivell estatal - demana l’autonomia de Cat. - defensarà l’ordre públic (increment de l’agitació social promoguda pel moviment obrer a Catalunya)