Components d'ordinador PDF

L’ordinador está format per dos componentes: el maquinari (hardware) y el programari (software). L'absència d’un d'aquests components fa que la màquina sigui inservible. -El maquinari: És el conjunt de dispositius físics que formen l’ordinador: unitat central, monitor, teclat, impressora, suports,...

L’ordinador está format per dos componentes: el maquinari (hardware) y el programari (software). L'absència d’un d'aquests components fa que la màquina sigui inservible. -El maquinari: És el conjunt de dispositius físics que formen l’ordinador: unitat central, monitor, teclat, impressora, suports, d’emmagatzematge, cables, etc. -El programari: És el conjunt de les instruccions que controlen el maquinari. Mitjançant el programari és fan servir els diferents components de l’ordinador, es controla l’entrada de dades, les operacions que cal fer, etc. Dit d’una altra manera, el programari és el conjunt de zeros i uns que indiquen al maquinari el que ha de fer. El maquinari Físicament, un ordinador de sobretaula está constituït pels elements següents: -La Unitat Central, que conté la font d'alimentació, la placa base -on resideixen la CPU (Unitat Central de Processament) I els connectors- i els perifèrics interns. -Els perifèrics externs: teclat, ratolí, impressora, monitor, escàner, etc Els periférics són dispositius que es connecten a l'ordinador per ampliar les seves capacitats i permetre't interactuar-hi. La Unitat Central Es tracta d'una caixa, normalment metàl·lica, en la qual hi ha els botons d’encesa i alguns perifèrics interns, com el lector de DVD, els ports USB, etc, I també els connectors per als perifèrics externs, com el teclat, el ratolí, el monitor, els altaveus, etc. La unitat central conté la font d'alimentació, la placa base i els perifèrics interns. Font d'alimentació La font d'alimentació subministra l'energia elèctrica necessària per a tots els components de l'ordinador. Això inclou el processador, la memòria RAM, la targeta gràfica, el disc durs i altres dispositius, que els proporciona diferents voltatges ja que cadascú necessiten diferents nivells de voltatge per funcionar correctament i la font d'alimentació s'encarrega de generar aquests diferents voltatges i distribuir-los als components adequats. La font d'alimentació es connecta a diferents parts de l'ordinador:  Placa base: La placa base és la part principal de l'ordinador. Es tracta d'un circuit imprès on resideixen la CPU i els connectors (busos). a)Microprocessador Interpreta el programa i controla tot els dispositius perquè s’executin les instruccions; és el “cervell” de l’ordinador. Hi ha diferents fabricants de microprocessadors; els més coneguts són Intel i AMD. Es solen acompanyar d'un joc de xips (chipset) que efectuen funcions de control del nombre de microprocessadors que poden funcionar alhora: de la quantitat de memòria RAM que pot suportar la placa, de la velocitat de transferència de la informació, del tipus de connectors que admet, etc. b) Memòria principal Conté les instruccions que s'executaran i dades de l'execució. Hi ha diferents tipus de memòries. Entre les més importants cal remarcar: -Memòria ROM: La memòria ROM (Read Only Memory) és com el cervell bàsic de l'ordinador. Emmagatzema les instruccions més importants perquè l'equip funcioni correctament des del moment que ho encenen. És important perquè la informació que rep no s'esborra quan apaguem l'ordinador. A més, només és de lectura, això garanteix que les instruccions essencials no es facin malbé accidentalment. La placa base té una memòria amb un sistema operatiu bàsic per coordinar la informació que es transmet entre els dispositius que la formen. Aquest sistema operatiu s'anomena BIOS (Basic Input/ Output System). Els equips nous inclouen un sistema operatiu més modern anomenat UEFI. -Memòria RAM: Són memòries que es poden llegir, s'hi pot escriure i es poden modificar. Per accedir a qualsevol dada instantàniament, se selecciona la fila on es volen llegir o escriure les dades per mitjà del bus d'adreces. El contingut de la memòria RAM desapareix quan apaguem l'ordinador. Hi ha targetes per ampliar la memòria de l'ordinador i així poder treballar més de pressa amb més aplicacions obertes. c) Unitat d'entrada I sortida (E/S) Estableix la comunicació entre la CPU i els dispositius externs (perifèrics) a través dels connectors. Connectors: Són elements per unir elèctricament diversos circuits impresos o dispositius que interactuen amb la unitat d'entrada i sortida. A la placa base hi pot haver connectors diferents: -ISA (negres i llargs), PCI (Blancs i curts): S'utilitzen per connectors perifèrics en un circuit imprès, com la targeta de xarxa, la targeta de so, la targeta de mòdem, la targeta de vídeo, etc. -AGP (Negres i estrets): S’empren per conectar la targeta de vídeo. -PCI Express: Són ranures d’expansió semblants a les PCI pel que fa a funcionalitat, però més ràpides i avançades. -IDE (rectangulars, amb espasins metàl·lics): S’utilitzen per conectar discos durs. CD-ROM i perifèrics semblants. -Connectors Serial ATA: Actualment, els discos durs es connecten a la placa base a través d’uns connectors que fan la mateixa funció que els IDE, però a una velocitat més alta. També cal utilizar el cable corresponent. -Port paral·lel: Es fa servir per connectar perifèrics externs a través d'una transmissió paral·lela, com la impressora o l'escàner. Solen disposar de 25 pins (cables). Actualmente estan en desús. -Port en sèrie: S'empren per connectar perifèrics externs en què la comunicació és duu a terme a través d'una transmissió en sèrie, com el ratolí o el mòdem extern. N'hi ha de tres tipus: de nou cables, de vint-i-cinc i l'USB, que és un connector trapézoïdal molt petit amb cinc cables i autoalimentat. -Firewire: S'utilitza per desar arxius de vídeo que solen tenir moltíssims zeros I uns. Alguns dispositius utilitzen un connector que permet traspassar la informació amb molta rapidesa que l'USB. Perifèrics externs Són els elements que es connecten a la unitat central i que serveixen per a l'entrada i la sortida de la informació que utilitza l'ordinador, és a dir, són els encarregats de la comunicació amb el món exterior. Els perifèrics externs es comuniquen amb la unitat central a través de cables i connectors, com el port paral·lel, el port en sèrie, el connector USB i el connector Firewire. Podem distingir dos tipus de perifèrics: els d'entrada (teclat, ratolí, escaner i altres dispositius) i els de sortida (monitor i impressora). -Monitor: Fonomentalment n'hi ha de fos tipus: CRT i TFT. CRT: Aquests monitors eren més antics i grans. Funcionaven amb un tub de raigs catòdics (d'aquí les sigles CRT), semblant a un televisor antic. TFT: Aquests monitors són més moderns i prims. Utilitzen una tecnologia anomenada transistor de pel·lícula prima, que permet imatges més nítides i colors més vius. -Teclat: Permet introduir dades manualment. -Ratolí: Dispositius assenyalador. N'hi ha de mecànics (amb el gir d'una bola transmeten el seu desplaçament) I d'òptics (funcionen mitjançant un senyal lluminós). -Impressora: Imprimeix, en paper o transparències, els resultats de les operacions que s'han dut a terme a l'ordinador. Hi ha impressores d'injecció de tinta I impressores làser (més ràpides I cares). -Escàner: Permet introduir a l'ordinador la informació de documents impresos i processar-la posteriorment. Perifèrics interns Els perifèrics interns són circuits impresos que s'allotgen a l'interior de la caixa de la unitat central. Perifèrics d'entrada Són dispositius que envien la informació a la CPU -Teclat: Envia a la CPU una dada formada per grups de vuit bits que identifiquen la tecla premuda, és a dir, el caràcter premut, segons el codi ASCII, que conté 256 caràcters. -Ratoli: Envia a la CPU les dades del moviment en l'eix X i en l'eix Y. Consta d'un bola que frega sobre dos cilindres perpendiculars, de manera que quan gira la bola els cilindres també giren, I així indiquen exactament el moviment en els dos eixos. Els que no tenen bola (òptics) utilitzen una microcámara que detecta el moviment per les ombres de la rugositat de la taula. Es connecten al port en sèrie i estan disponibles amb connectors DB9, PS/2 i USB. -Lector de CD-ROM, DVD i Blu-ray: Aquests dispositius llegeixen informació que es desa en discs especials. Funciona amb una llum làser que hi ha dins del lector hi ha un petit raig de llum làser. El disc que insereixes (CD, DVD o Blu-ray) gira dins del lector. Al disc hi ha molts punts i ratlles molt petits que no es veuen a simple vista. El làser llegeix aquests punts i ratlles. Depenent de com reflecteixin la llum, el lector entén si és un “0” o un “1”. Aquests "0" i "1" formen el codi que conté la informació, com ara pel·lícules, música o programes. En resum, el lector de CD, DVD o Blu-ray utilitza un làser per llegir les dades que estan enregistrades en un disc. És com un petit escàner que tradueix els punts i ratlles del disc en informació que el teu ordinador pot entendre. Perifèrics de sortida Aquests dispositius reben informació de la CPU. Impressora Rep dades binàries de punts amb el color que els correspon i converteix en moviment de paper, moviment de capçal i llançament de tintes. Es connecta al port paral·lel i,actualment, a l'USB. Hi ha quatre tipus de tecnològic associades a les impressores: Impressores matricials: Disposen d'un capçal amb moltes agulles que piquen al full de paper, i d'una cinta entintada, de manera que les marques de les agulles queden impreses sobre el paper. Són lentes, molt sorolloses, en blanc i negre i de baixa qualitat. Actualment estan en desús. Impressores d'injecció de tinta: Disposen d'un capçal amb molts foradets per on es deixa sortir la tinta a pressió, d'acord amb l'escriptura que s'ha de dur a terme. Solen emmagatzemar quatre dipòsits de tinta, de color negre, magenta, cian i groc, amb la combinació dels quals es pot obtenir qualsevol altre color. Són ràpides, de molta qualitat, en color, cares de mantenir, però assequibles a l'hora d'adquirir-les. Impressores làser: Funcionen segons el mateix principi que les fotocopiadores. Usen un cilindre fotosensible a la llum i una pols negra (toner) que s'adhereix sobre les zones del cilindre on ha incidit la llum låser, per posteriorment transferir-se al full de paper. Són molt ràpides, de molta qualitat, de manteniment barat, en blanc i negre i també en color. Impressores 3D: És com una pistola que es mou en tres direccions (a dalt, a baix, esquerra, dreta, endavant, enrere), col·locant cada capa sobre l'anterior es va creant l'objecte, que, un cop refredat i solidificat, és totalment operatiu. Funciona primer, creant un disseny en 3D en un programa d'ordinador. Es prepara el disseny que es converteix en un fitxer que la impressora 3D pot entendre. I finalment la impressora llegeix el fitxer i comença a construir l'objecte capa per capa. Com hem dit per imprimir amb aquests impressors, cal utilitzar programes que ens permetin dibuixar o dissenyar la peça en tres dimensions i exportar en format STL, VRML, PLY o 3DS. Alguns d'aquests programes són: Autodesk Inventor, Sketchup, 3DS Max, Archicad , Catia, Cura. Targeta de vídeo Imagina la teva pantalla té milions de puntets de colors, anomenats píxels. Cadascú d'aquests píxels necessita saber quin color mostrar perquè vegis les imatges. La CPU (cervell de l'ordinador) calcula quin color ha de tenir cada píxel, la targeta de vídeo rep aquesta informació i la tradueix al llenguatge que entén el monitor i el mostra els colors a la pantalla segons les instruccions de la targeta de vídeo. La resolució (per exemple, 800x600) indica quants píxels hi ha a la pantalla, tant en horitzontal com en vertical. Com més resolució, més píxels i més detallada serà la imatge. I els bits de color determinen la quantitat de colors que pot mostrar cada píxel. Com més bits, més colors possibles i més realista serà la imatge. Perifèrics d'entrada I sortida Els perifèrics d'entrada I sortides envien i reben dades de la CPU. Targeta de xarxa S'encarrega de la comunicació entre diversos ordinadors connectats en xarxa. Calen cables per connectar tots els ordinadors entre ells. Les xarxes poden ser petits, com en una empresa, o molt grans, com a Internet. Targeta de so S'encarrega de convertir els senyals elèctrics analògics (sons) en dades binàries (0 i 1) per enviar aquesta informació a la CPU, I a l'inrevés. Aquestes dades s'aplicaran sobre els altaveus per aconseguir sons. Sistemes d'emmagatzematge Són perifèrics d'entrada I sortida en els quals l'ordinador emmagatzema la informació de manera permanent, és a dir, la informació que hi desem només desapareix si l'usuari decideix eliminar-la. Es caracteritza per la capacitat d'emmagatzematge, és a dir, per la quantitat d'informació que són capaces de guardar. Disc dur: És un dispositiu on s'emmagatzema la informació permanentment. Es pot llegir i esborrar. Es connecta al port IDE o Serial ATA de la placa base. Consta de diversos discos magnètics units pel mateix eix, de manera que puguin girar. Uns capçals magnètics es desplacen radialment per totes les cares dels discos, detectant zeros i uns. També hi ha unitats d’estat sòlid que funcionen de manera semblant a una targeta de memòria. Lector/Gravador de CD-ROM, DVD I Blu-ray: De la mateixa manera que hi ha unitats òptiques que només llegeixen el suport d'emmagatzematge, també n'hi ha unes altres que permeten gravar, i s'anomenen gravadores. Permeten llegir i gravar les dades, però no de la mateixa manera que en els discos durs, ja que abans de gravar hem d'esborrar totes les dades que hi havia emmagatzemades. Targeta de memòria: Són targetes de mida petita que emmagatzemen la informació de manera estàtica. S'usen en telefonia mòbil, en càmeres foto- gràfiques i de vídeo i fins i tot com a part principal d'algunes memòries USB. Memòria USB (pen drive): És una memòria portàtil de mida petita que es connecta a un dels ports USB de l'ordinador. La seva tecnologia és semblant a la de les targetes de memòria. Disc dur extern: Permet l'emmagatzematge i la lectura de les dades en qualsevol moment, té una gran capacitat i rapidesa. N'hi ha de magnètics i d'estat sòlid; aquests segons són més ràpids, silenciosos i s'escalfen menys, però són més cars.