Apunts d'examen de Català - PDF

Dubtes i barbarismes Expressió i Argumentació en Català 1r curs David Paloma LEXICOLOGIA Branca de la lingüística que estudia el lèxic d’una llengua. “Què és un mot?”, “Com es defineix?”… LEXICOGRAFIA Branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccionaris...

Dubtes i barbarismes Expressió i Argumentació en Català 1r curs David Paloma LEXICOLOGIA Branca de la lingüística que estudia el lèxic d’una llengua. “Què és un mot?”, “Com es defineix?”… LEXICOGRAFIA Branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccionaris o lèxics El lèxic és un objecte multidimensional, que agrupa unitats ben diverses, viu i dinàmic (les paraules neixen, evolucionen i moren, i fins i tot algunes ressusciten). > Neixen: 1771 hortènsia, 1902 clementina, 2009 whatsapp > Evolucionen: d'alecre a alegre, de capu a cap, de discupulu a deixeble... De túper a tàper > Moren: portaviandes, quinqué, zepelí… > Ressusciten: gaudir L’etiqueta d’unitat lexicogràfica comprèn diferents termes, com ara ‘mot’, ‘unitat lèxica’, ‘compost’, ‘sintagma lexicalitzat’, ‘acrònim’, ‘frase feta’, ‘modisme’, ‘locució’… Exemples: aixecar la llebre, de nyigui-nyogui, en venda, no tocar quarts ni hores, cul-de-sac, tot terreny, cafè amb llet, o tots frares o tots lladres… ‘frase feta’ Frase d’una llengua que té una forma invariable, el significat de la qual no pot ser deduït de la suma dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d’una llengua a una altra. Exemples: aixecar la llebre, de nyigui-nyogui, en venda, no tocar quarts ni hores, cul-de-sac, tot terreny, cafè amb llet, o tots frares o tots lladres… ‘modisme’ Expressió particular d’una llengua que no s’adapta a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeix un sentit figurat, adoptat de manera convencional. Exemples: aixecar la llebre, de nyigui-nyogui, en venda, no tocar quarts ni hores, cul-de-sac, tot terreny, cafè amb llet, o tots frares o tots lladres… ‘locució’ Expressió formada per dos o més mots que tenen el valor sintàctic i semàntic d’un sol mot. Locució adverbial: equival funcionalment a un adverbi. Exemples: aixecar la llebre, de nyigui-nyogui, en venda, no tocar quarts ni hores, cul-de-sac, tot terreny, cafè amb llet, o tots frares o tots lladres… Interferència La interferència pot ser tant interlingüística (entre llengües diferents) com intralingüística (entre dialectes o registres d'una mateixa llengua)... > [dialectes] melic cf. llombrígol > [registres] patata calenta cf. decisió La interferència pot afectar qualsevol nivell lingüístic, tot implicant, respecte als elements de la llengua receptora...: a) una substitució. Per exemple: tetxo (sostre), sorpasso (avançament, superació), goal average (mitjana de gols) b) una innovació. Per exemple: dron, selfie A diferència d'altres objectes lingüístics, el lèxic està absolutament socialitzat: les paraules no són propietat exclusiva dels lingüistes, sinó que pertanyen a tothom. Barbarisme ‘Forma lèxica d’origen estranger que NO es considera assimilada a la llengua pròpia’ (susto, lio, rebenton…) Un manlleu és un barbarisme? Tractats de barbarismes El català és la llengua europea amb més tractats de barbarismes. El primer: Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (Bernat Fenollar & Jeroni Pau, segle XV) Tractats de barbarismes  * coratge per ànimo 'Regles d'esquivar * leguiar per tardar o trigar * mató per brossat vocables...' * paraís per paradís * ledesme per legítim (…) 'Els barbarismes', * ànimo per coratge Bernat Montsià * hetxura per forma o faiçó (1935) * juerga per gresca, gatzara, barrila * maco per bonic * nòvia per xicota, promesa * pantalla per pàmpol [llum] o llenç [cinema] (…) 'Diccionari * hi ha que per cal auxiliar', Josep * ni fu ni fa per així així o mig Ruaix (1996) mig * pack per paquet comercial * a les quinientes per a tres quarts de quinze (…) Deu barbarismes que hauràs de conèixer... si vols aprovar *El parèntesi abarca tota la línia. *A veure si adivines què ha passat. *Han aplaçat la reunió. *El botones de l’hotel era agradable. *El Barça té una cantera de jugadors excel·lent. *És una història inverossímil. *Arrel de l’accident no va agafar més el cotxe. *Els diaris han publicat el desmentit del govern. *A mida que es va fent de nit, comença a fer fred. *Tal i com ha dit el professor, es faran deu visites al dia. Deu barbarismes que hauràs de conèixer... si vols excel·lir *Són atxaques propis de l’edat. *La botadura d’un transatlàntic. *Els botins són incòmodes per anar a caminar. *Edificaran un bloc de pisos a la finca colindant. *Diu que les criadilles porten molt d’aliment. *Ves a saber quins canvis ens depara el futur. *La directiva va obrar en base al que els socis havien demanat. *És un noi molt extrovertit. *Va plegar de la feina i va firmar el finiquito. *Des d’aquí es veu el resplendor dels llums de la ciutat.  acalorat abreviar acollida Només hi ha un acollonar barbarisme. Quin? adecentar afruitat agilitzar àlgid amateur aplic  parapent policial politòleg quadro Quants barbarismes hi ha? saltar-se ('saltar-se un semàfor') tartamut tuneladora vacacional vano variu  bric bursàtil buscador caldo canós carpa Quants barbarismes carret hi ha? clero clicar comicis concloure ('concloure un discurs') consagrar ('es va consagrar com el millor jugador de la lliga') crac ('la Maria és un crac de les noves tecnologies’) La llengua estàndard 1. L'afició/el conjunt dels aficionats/l'afecció es va posar dempeus. 2. A mitjan abril/A mitjans d'abril es farà la inauguració. 3. En el dominical hi ha un reportatge de moda sobre alfombres/ catifes/estores. 4. Polèmica per un anunci sobre una noia anorèxica/anorèctica. 5. Se l'estima molt: li té molt apreci/afecte/molta estima. 6. El barco/vaixell/l'embarcació es va enfonsar no gaire lluny de la costa. 7. Els testimonis van declarar protegits per un biombo/paravent/ una mampara. 8. El públic va rebre els jugadors amb una bronca/una esboncada/ un esbronc/una xiulada. La llengua estàndard 1. És una obra decimonònica. 2. No volem que els diners s’escolin pel desaigüe. 3. L’oposició emplaça el govern a negociar. 4. Un túnel substitueix l’escalèxtric de la plaça de les Glòries. 5. Estampida mortal en un estadi de futbol. 6. El barco es va enfonsar no gaire lluny de la costa. 7. Els testimonis van declarar protegits per un biombo. 8. El públic va rebre els jugadors amb una bronca. Dubte lingüístic 'Indeterminació o vacil·lació davant de dues o més opcions lingüístiques considerades possibles per un usuari de la llengua mitjanament culte’ Un dubte sovint és un indici d'una dificultat, d'un obstacle a l'hora d'aplicar la norma gramatical. Pot ser un problema estructural, de la normativització mateixa de la llengua (no pas de l'individu). Per exemple: les preposicions per / per a Quatre dubtes (1) a) No es van donar compte del què passava. b) No es van adonar del que passava. c) No es van adonar de què passava. d) No es van adonar de que s’estaven discutint. e) No es van adonar que s’estaven discutint. f) Es van adonar o no? g) Se’n van adonar o no? Quatre dubtes (1) a) *No es van donar compte del què passava. b) No es van adonar del que passava. c) No es van adonar de què passava. d) *No es van adonar de que s’estaven discutint. e) No es van adonar que s’estaven discutint. f) * Es van adonar o no? g) Se’n van adonar o no? Quatre dubtes (2) DUBTE 20 a) La crisi va afectar als treballadors del tèxtil. b) La crisi va afectar els treballadors del tèxtil. c) La crisi preocupa als treballadors del tèxtil. d) La crisi preocupa els treballadors del tèxtil. e) Van convocar als treballadors a una reunió. f) Van convocar els treballadors a una reunió. g) Han telefonat a la delegada. h) Han telefonat la delegada. Quatre dubtes (2) DUBTE 20 a) *La crisi va afectar als treballadors del tèxtil. b) La crisi va afectar els treballadors del tèxtil. c) * La crisi preocupa als treballadors del tèxtil. d) La crisi preocupa els treballadors del tèxtil. e) * Van convocar als treballadors a una reunió. f) Van convocar els treballadors a una reunió. g) Han telefonat a la delegada. h) * Han telefonat la delegada. Quatre dubtes (3) a) El tracten com a ministre. b) El tracten com a un ministre. c) El tracten com un ministre. d) S’estimen com a germans. e) S’estimen com germans. Quatre dubtes (3) a) El tracten com a ministre (en qualitat de ministre) b) *El tracten com a un ministre. c) El tracten com un ministre. d) S’estimen com a germans (com escau a germans, com pertany a germans. Són germans o poden ser- ho). e) S’estimen com germans (igual que germans. No són germans). Quatre dubtes (4) a) He perdut tota la tarda buscant un llibre. b) Buscant un llibre he perdut tota la tarda. c) L’avió va estavellar-se morint tots els passatgers. d) Morint tots els passatgers, l’avió va estavellar-se. e) L’avió va estavellar-se i van morir tots els passatgers. Quatre dubtes (4) a) He perdut tota la tarda buscant un llibre. b) Buscant un llibre he perdut tota la tarda. c) *L’avió va estavellar-se morint tots els passatgers. d) *Morint tots els passatgers, l’avió va estavellar-se. e) L’avió va estavellar-se i van morir tots els passatgers. Quatre dubtes (i la torna) DUBTE 5 a) És tan guapo! (tan davant d’adjectiu) b) Pren-t’ho tan bé com puguis (tan davant d’adverbi) c) Aquesta impressora va tan a poc a poc…(tan davant de locució adverbial) d) Va cridar tant que el van sentir tots els veïns. e) Avui no fa tant vent com ahir. f) Avui no fa tant de vent com ahir.  CATALÀ TEORIA El lèxic és un objecte multidimensional Les paraules no tenen un data de naixement. Hortènsia L’etiqueta d’unitat lexicogràfica comprèn diferents termes com ara mot, unitat lèxica, compost, sintagma lexicalitzat, acrònim Modisme: Expressió particulars d’una llengua que no s’adapta a la llengua Locució: Expressió formada per dos o més mots que tenen un valor semàntic “Disfruteu” no hi és al diccionari: 1 No hi es perquè tothom sap que esta al sistema linguistic 2 no hi es perquè no es correcte 3 No hi es però la llengua estàndard fa servir aquesta forma El periodista ha d’anar el esadir per comprovar que la paraula que esta dient es correcta Interferència La interferència pot ser tant interlingüística (entre llengües diferents) com interlingüística (entre dialectes o registres d’una mateixa llengua)... Dialectes melic (la fan servir la part occidental) cf. Llombrígol. L’estàndard es queda amb la forma més habitual. Melic ha interferit sobre diferents solucions (Registres) patata calenta cf. Decisió. La mes formal queda mes apartada davant de la col·loquial La interferència pot afectar qualsevol nivell lingüístic tot implicant respecte als elements de la llengua receptora A) Una substitució. Per exemple: tetxo (sostre), sorpasso (avançament, superació) goal average (és un anglicisme perquè substitueix la paraula en angles) (mitjana de gols) B) Una innovació. Per exemple: dron, selfie Barbarisme: Forma lèxica d’origen estranger que no es considera similiar a la llengua pròpia (susto, lio, rebenton) Barco és una paraula d’origen galaicoportugés, no és català, no es pot servir, perquè ja té altres paraules: Vaixell, embarcació. La llengua estandard fa servir barco Un manlleu és un barbarisme? No perquè ja s’ha adaptat Tractats de barbarismes El català es la llengua europea amb més tractats de barbarismes El primer: regles d’esquivar Regles d’esquivar vocables Coratge per ànimo Leguiar per tardar o trigar Mató per brossat Paraís per paradís Ledesme per legítim El barbarismes bernat Montsià (1935) Ànimo per coratge Hetxura per form Deu barbarismes que haràs de conèixer...si vol aprovar El parèntesi abarca tota la línia Adecentar (Barbarisme) bronca(barbarisme) La llengua estandard agafa paraules de barbarisme i les adapta Nomes es correcte el gereundi quan s’expressen coses simultànies: es va prendre la pastilla morint-se (mal dit) De que mal dicho, (que) EL PROCÉS D’ESTANDARDITZACIÓ David Paloma  ÍNDEX 1. Introducció 2. Definició 3. Estandardització per sedimentació història 4. Fases de l’estandardització 5. Publicacions i tendències dels últims anys 6.Dos models que arrosseguem del passat 7. Estàndard i normativa 8. Models d’estandardització  INTRODUCCIÓ. Fa 150 anys… 1) La llengua catalana ja havia perdut el prestigi cultural i polític del passat. 2) El català era la llengua de la vida diària, però el castellà s’associava al progrés i a les exigències de les noves formes d’organització social i política. Un estat = una llengua.  INTRODUCCIÓ Fa 150 anys… “¿ Y deixarém de estudiar las famosas obras de tants mestres del gay saber per no darnos la llaugera molestia de apendrer la llengua que beguerem ab la llet de nostras mares, que tartamudejarem quant petits , y que deuriam conservar com un joyell preciós , quant no per altra cosa , per la importancia de que gosá en altres épocas y per lo molt que nos recorda ?” Joaquim Rubió i Ors  Fa 150 anys… … però també es podia escriure d’una altra manera, de diverses maneres: a) “despau una é milia veus, doncs jàtsia petit es pus sobere del qui par” b) guionets i no guionets, apostrofacions i accentuacions sense criteri c) “ab”, “y”  La Renaixença acabarà fent néixer la necessitat de modernitzar la llengua. Calia recuperar la literatura culta, modernitzar la societat, reconquerir espais d’ús per a la llengua catalana… i això implicava perseguir una unificació de la llengua  Estandardització Procés social orientat a assolir l’objectiu d’una llengua estàndard ben definida i amb plenitud de funcions. És un concepte sociolingüístic, que s’aplica a partir de la Revolució Industrial. L’estàndard cohesiona els parlants d’un mateix idioma i els identifica en relació amb els parlants d’altres idiomes. Per això instituir una varietat estàndard és, entre altres coses, atorgar dimensió política pròpia a l’idioma en qüestió. És també avui, cada vegada més, una necessitat de les societats industrials avançades. Principis inspiradors de la varietat estàndard *Principi de funcionalitat: el codi ha de ser clar, segur, apte per resoldre les situacions comunicatives ordinàries. *Principi d’autonomia estructural: el codi no ha d’estar subordinat estructuralment a cap altre codi.  Estandardització per sedimentació històrica Tres grans esdeveniments històrics possibiliten l’aparició del que s’acabarà anomenant llengua estàndard. 1) La invenció de l'escriptura (3300 a. C.) Sense escriptura no hauria pogut emergir cap varietat lingüística semblant a un estàndard. L’escriptura homogeneïtza: un mateix signe representa sons diversos. 2) L'eclosió de les llengües romàniques (s. VIII-IX) Els llatins parlats deixen de ser percebuts com a modalitats llatines quan Alcuí de York prescriu una pronúncia del llatí marcada pel llatí escrit. 3) La formació dels estats moderns (s. XV-XVIII) Des del Renaixement, cada projecte polític és acompanyat de l’elaboració d’una llengua escrita, codificada, que representa l’Estat. La impremta, a més, difondrà una llengua nacional.  Consolidació de les varietats estàndard A partir de la Revolució Industrial, es desenvolupa l’escenari adient per a la consolidació dels estàndards: els individus són ciutadans amb drets i deures i l’estat s’hi adreça amb una varietat que vol ser neutra.  FASES DE L’ESTANDARDITZACIÓ 1) SELECCIÓ Consisteix en la tria de la varietat que farà de base per a la formació de la llengua estàndard. A vegades se selecciona un dels dialectes territorials i altres vegades se selecciona la llengua de l’antiga literatura. També es poden seleccionar elements de procedència diversa. 1a) SELECCIÓ. Exemples Conjugació del verb català. Present de subjuntiu y infinitiu (1891) “[…] El sistema de Ballot es inacceptable, y són inacceptables les formes antigas del subjuntiu, no ben fixadas en molts verbs de la segona y tercera conjugació, y no es compren que hi hagi encare qui usi aquestas formas, preferint-las a las del llenguatge parlat, las quals ofereixen una regularetat molt més grand y són las únicas possibles dintre del català oriental. […]” 1b) SELECCIÓ. Exemples Afixos pronominals y teoria de l’apostrof (1891) “[…] Hem de depurar y enriquir el vocabulari y la sintaxis, però las formas actuals y la pronunciació oriental hàn de ser definitivament adoptadas, per la seva innegable superioritat. […]” 1c) SELECCIÓ. Exemples Dèiem una vegada… (1918) “[…] No es pretén de supeditar cap varietat a una altra; es tracta simplement que dins cadascuna de les tres grans regions de llengua catalana, es realitzi una obra de depuració, de redreçament de la llengua. Cadascuna d’elles té els seus clàssics dins la nostra gran literatura medieval […]; que cadascuna els prengui per models [...]. Sense sortir-nos els uns i els altres del nostre català, ens trobaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d’una sola llengua literària” 2) CODIFICACIÓ Consisteix en la fixació formalitzada de la varietat seleccionada per convertir-se en la llengua estàndard. Fixació ortogràfica (ortografies), fixació gramatical (gramàtiques) i fixació lèxica (diccionaris). Els espanyols fan una cosa extraordinàriament rara: diuen buenos días només durant el matí. Seria més comprensible que durant el matí diguessin buenas mañanas –com es fa en anglès (good morning) o en alemany (guten morgen), i això s’oposàs a buenas tardes i buenas noches. Però no, diuen buenos días i només durant el matí. Els altres idiomes que diuen bon dia –com el francès, l’italià, el mateix alemany i molts altres– diuen bon dia mentre és de dia, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. I això tant si tenen com si no tenen un equivalent del buenas tardes.  En català fa molt que va entrar el castellanisme bones tardes, òbviament en plural, i l’entrada va anar associada a la reducció del bon dia a la salutació matinal. Un hispanisme que va restar molt arrelat a tota la part del país que va de Pirineus cap avall. Com que la forma plural del castellanisme era massa estrident al costat de les altres fórmules en singular, els descastellanitzadors, en lloc de suprimir simplement el forasterisme i retornar al bon dia tota la seva amplitud, van tenir la lamentable pensada de “singularitzar” el castellanisme, com si amb aquest maquillatge es fessin la il·lusió que l’havien suprimit. No sé quan va produir-se la invenció de l’esguerro bona tarda, però per les informacions que tinc, el va difondre Salvador Escamilla, per mitjà dels seus programes de ràdio, de manera que la Corpo ja el va trobar difós. Els mitjans principals del país durant tots aquests anys passats han fet servir botelló, el mot espanyol mínimament adaptat. S’hi ha afegit el diari Ara, creat el 2010. Al costat de botelló s’ha obert pas el meu botellada, que empren regularment a IB3, a Ara Balears i de manera limitada a qualque mitjà del Principat. Entrompada ara com ara no surt de Vilaweb. La veritat és que botellot no havia fet gaire fortuna. Fins ara. Quan jo era petit, els meus pares em corregien si deia «demà és dia u»: no es diu dia u, em deien, sinó dia primer. I en tot el meu entorn la gent de parla genuïna ha dit sempre «dia primer de gener», «dia primer de febrer» o «dia primer» del mes que sigui. Igual que ho diu una popular cançó mallorquina que diu: «Sant Pere és a vint-i-nou / i Sant Marçal és a trenta / i l’endemà ja mos entra/ es primer de juliol». Igual que ho diu el refranyer popular: «el primer de maig a fira me’n vaig». Però com que en espanyol diuen «uno de enero», etc., ara, amb els referents perduts, o sense més referent que la llengua veïna, la major part de la gent sol dir dia u. La gesta catalana del primer d’octubre del 2017 ha fet córrer l’espuri u d’octubre (escrit 1 d’octubre o u d’octubre) per tots els mitjans i pertot arreu. Fins i tot ja hi ha ciutats amb una placa que diu Carrer (o plaça) de l’U d’Octubre (o de l’1 d’Octubre). Cal rectificar-ho immediatament.  Pràcticament totes les llengües europees, amb l’excepció de l’espanyol i alguna més, fan servir l’ordinal per a referir-se al primer dia de cada més. Pel que fa a les llengües romàniques, el francès, l’occità, l’italià i el romanès tenen la norma de fer servir l’ordinal (premier, primer, primo o întaî) per al primer dia de cada mes (no per als altres dies, en què es fa servir el cardinal). Aquesta és, doncs, la norma general de les llengües romàniques. Només en occità aranès veig eth dia 1 d’octubre. L’anglès, com se sap, fa servir l’ordinal en tots els casos. Sols l’espanyol i el portuguès alternen les dues formes, amb preferència actual pel cardinal. L’espanyol d’Espanya fa servir normalment el cardinal, mentre que l’espanyol americà prefereix l’ordinal. 3) DIFUSIÓ Consisteix en l’ensenyament de la llengua codificada gràcies a l’escola, a l’administració pública, als mitjans de comunicació, a la impremta, etc. També s’anomena implementació o vehiculació, i implica acceptació social. 4) ELABORACIÓ Consisteix en l’ampliació dels recursos expressius i estilístics de la varietat codificada (elaboració de vocabularis especialitzats, creació de llibres d’estil...). També s’anomena cultivació. Publicacions i tendències dels últims anys Al segle XXI > … la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha passat de tenir una imatge immobilista i decimonònica a tenir-ne una altra de manigaamplista i castellanitzadora. > Els mitjans de comunicació de Barcelona han construït una llengua localista barcelonina i espanyolitzada. > … hi ha individus i publicacions que NO volen seguir la norma. 57 PROPOSTES > Corregim-nos els cognoms. > Que els polítics facin les declaracions només en una llengua. > Que els metges parlin en la llengua del pacient. > Que es creï un diccionari d’argot juvenil. JORDI BADIA > No necessàriament l’autor promou mots antics. > També promou mots moderns que aporten nous matisos (apartar-enretirar; animar-encoratjar) > A vegades promou formes que s’han deixat de dir perquè semblen castellanes (travessar) PAU VIDAL. “En quin moment vas deixar de dir istiu, coranta, fenya, debaes o llàpits? Per què en públic amagues formes dialectals com vai dir, càrdut, hi vist, meam, ne-mo’n o sem vinguts?” GERARD FUREST > Crea continguts en català! > Que es compleixi la llei o que es canviï > Fes servir la llengua amb tanta correcció com puguis. PAU VIDAL. El model purista atreu la persona insegura, que agraeix qualsevol correcció perquè està convençut que escriu i que parla malament, i també la persona que s’autoanomena “defensor del català”.  Dos lingüistes, dos models Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra van ser dos lingüistes del segle XX que representen dos models que perviuen al segle XXI. Al segle XX, calia recuperar la llengua catalana Per fer-ho: Alcover hi va implicar tots els parlants i Fabra va considerar que la recuperació (reforma) havia d’estar en mans d’uns pocs experts.  Antoni M. Alcover 1882 Mostra de diccionari mallorquí 1896 Aplec de rondaies mallorquines En les converses que té amb la gent dels pobles retroba l’autenticitat, la puresa i la riquesa de les paraules i expressions que encara conserva la pagesia i que s’han perdut en l’àmbit urbà.  Antoni M. Alcover 6 de maig de 1900 “Mossen Alcover aplegà dins la biblioteca del palau episcopal una partida d’amichs, y los proposà l’idea d’emprendre l’obra de un Diccionari de la llengua catalana, axò es, la que se parla a Catalunya, Rosselló, València y Balears; y l’idea fou molt ben acceptada” (BDLC, I, p. 20). > Invitació “a tots els amichs” de la llengua catalana > Volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l’opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua.  Pompeu Fabra 1891 Ensayo de gramática de catalán moderno Innovació radical: pren com a objecte d’estudi el català parlat real en contraposició al català acadèmic artificiós que descrivien les gramàtiques contemporànies. A més, defuig la teorització tradicional basada en la gramàtica llatina. > Nosaltres estudiem preferentment la llengua parlada. Altros creuen més convenient fer la gramática histórica. […] però els estudis històrics no deuen fer-se am la pretensió de què la gramática d’un català antich determinat hagi de ser la gramática del modern català literari. En l'inici de la tasca de recuperació de la llengua catalana, Alcover parla de restauració i Fabra, de fixació i de reforma. > El poble recupera i restaura la llengua (Alcover). > Els lingüistes reformen i fixen la llengua (Fabra). L'esmena total de Pompeu Fabra al tema que va defensar «el Molt Iltre. Dr. Antoni Mª Alcover», titulat Concordansa del participi ab el terme d'acció I.Originariament totes les llengües novo-llatines fan concordar el participi ab el règim directe. (En una oració com he cantada una cançó, que significava originariament tinc cantada una cançó, tenim: he verb, una cançó règim directe, cantada predicat d'aquest règim; donchs, naturalment: acord de cantada ab cançó). II. Més tart, quan la combinació sintàctica verb- predicat (he cantada) passa a esser un temps (el perfet del verb cantar), llavors la flexió del participi tendeix a desaparèixer, es dir, se tendeix a donar una forma única al temps compost (HE CANTAT una cançó, com HE CANTAT un cant), exactament com en els temps simples (CANTEM una cançó, com CANTEM un cant). III. Aquesta tendencia 's manifesta en totes les llengües, sobre tot quan el participi precedeix el règim: en cap d'elles l'acort del participi y del règim es obligatori en tots els cassos (aveva vinto una impresa, Maquiavel, quelle che abbiamo veduto; en francès el participi es sols variable quan el precedeix el règim: la femme que j'ai vue, però j'ai vu une femme). Es una afirmació gratuita l'atribuir exclusivament a l'influencia castellana 'l pas del participi constantment flexible del català antich (he cantada una cançó) a participi generalment no flexible (he cantat una cançó). IV.Donat l'estat actual de la llengua, creyem que pot tant sols considerarse obligatori l'acort del participi ab el règim directe quan aquest es un pronom de tercera persona o la partícula ne: La noya, no l'hem vista; llebres, n'hem caçades quatre. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra. Secció Filològica-Històrica, Tema VI. 1906 Discrepància sobre el model de llengua (1) ORTOGRAFIA. Per a Alcover, l'establiment d'una ortografia és una acció secundària. Per a Fabra, prioritària.  Discrepància sobre el model de llengua (2) MORFOLOGIA, SINTAXI I LÈXIC. Alcover vol acollir totes les formes i construccions autèntiques de tots els dialectes i donar prioritat als parlars més purs de les zones més allunyades de la influència castellana. Fabra vol fer una selecció dins la diversitat dialectal, s'emmiralla en el català central i posa l'accent en la modernització de la llengua. Discrepància sobre el model de llengua (3) Per a Alcover, la gramàtica ha de ser completa (= descriptiva i històrica). Per a Fabra, la gramàtica ha de ser essencial (prescriptiva i sincrònica). Discrepància sobre el model de llengua (4) Alcover vol recollir la llengua tal com és, no tal com voldríem que fos. Diccionari i gramàtica han de ser complets, exhaustius, totals. Que hi ha multiplicitat de formes? Això és senyal de la riquesa de la llengua. Alcover no és partidari d'imposar un model de llengua. Fora millor de mantenir un estat de diversitat de parlars, d'on surti més endavant la futura llengua catalana gràcies al poble i no a cap acadèmia. Alcover diu que no hi ha d'haver cap dialecte que s'imposi als altres, i encara menys el català 'putrefacte' de Barcelona. En tot cas s'han de prioritzar els parlars més purs, com el mallorquí. Discrepància sobre el model de llengua (i 5) Fabra, en canvi, vol establir una llengua estàndard... tal com han fet les llengües de cultura. Primer de tot s'han de descobrir tots els castellanismes innecessaris que infesten el català modern. Ho han de fer els experts: una acadèmia, un cenacle. Cal fer una unificació partint, sobretot, del dialecte central (que té les formes de major extensió geogràfica). El català antic i els dialectes són fonts a les quals cal recórrer (sempre amb criteri) per substituir els castellanismes.  L’estandardització és reeixida si aconsegueix que la varietat que construeix i fixa (la varietat estàndard) arribi a tenir les cinc característiques següents: 1) formalitzada i a l’abast de la comunitat; 2) apresa i acceptada; 3) pròpia dels registres formals; 4) supradialectal; 5) identificadora dels membres de la comunitat lingüística.  Distinció 'estàndard' i 'normativa' La llengua normativa La llengua normativa és La llengua estàndard completa la 2a fase de una part de la llengua és una varietat dinàmica, que fins i l’estandardització; estàndard. tot pot vulnerar les la llengua estàndard Una gramàtica regles de la completa les quatre normativa no conté tota normativa. fases. la llengua estàndard. Hi ha paraules admeses en l’estàndard i no en la normativa.  La norma són les formes, estructures o relacions que es realitzen regularment en una llengua en un moment concret de la història. La norma determina el que és més freqüent i previsible, en tingui consciència o no el parlant, i estigui o no formulat per una 'Norma' autoritat acadèmica. Hi ha dues normes: la norma objectiva determina el que és més freqüent i previsible, mentre que la norma prescriptiva emana d’una autoritat reconeguda. Models d'estandardització. AUTORITAT Model acadèmic Model de lliure empresa Una autoritat L’agent principal de la reconeguda codificació l’exerceixen políticament és l’agent entitats, grups o persones principal de la influents (anglès, alemany). codificació (francès, castellà, català). Models d'estandardització. AUTORITAT (i 2) En el marc del model acadèmic, es parla de MONOCENTRISME quan hi ha un únic centre codificador (neerlandès) i es parla de POLICENTRISME quan hi ha diversos centres codificadors (francès). No hi ha models acadèmics purs. Models d'estandardització SELECCIÓ DE FORMES Model unitarista Model composicional Diverses varietats geogràfiques Una varietat geogràfica serveixen de base per a serveix de base per a l’estàndard. l’estàndard i es Exemples: prescindeix de les *ortografia: cases, cantar, altres (francès, italià). peix… *sintaxi: hi, en... *lèxic: gairebé, llumí... Models d'estandardització FLEXIBILITAT O VARIACIÓ DE FORMES Model uniforme Model polimòrfic Només s’admet una opció S’admeten dues o més opcions per a cada variable. per a cada variable. Els estàndards tendeixen *meua, meva a ser uniformes en *este, aquest ortografia. *corder, xai *escombra, granera *espill, mirall…  Recuperar les dues hores de desfasament horari amb relació a la Activitat 1 resta del món, és a dir, poder dinar a la una i sopar a les vuit; impulsar una nova cultura del temps a favor de models més eficients i productius, i recuperar el fus horari que ens correspon per situació geogràfica, són els tres principals reptes que proposa la Comissió d'Estudi de la Reforma Horària del Parlament de Catalunya.  Aquesta comissió ha constatat que la Activitat 2 pausa del dinar i l'allargament de la jornada laboral fins tard al vespre comporta “menys hores de son i un augment del nivell d'estrès”, i això incideix gairebé en “una pitjor salut de la població i en un menor rendiment escolar i laboral”.  TEORIA CATALÀ EL PROCÈS D’ESTANDARITZACIÓ Procès d’estandarització L’estandar es pot comparar amb un carregador d’iphone. La lengua estándar fa la funció de carregador universal, serveix per a tot. Comença la teua compra en Mercadona---- Les dos són vàlides, perquè són del català estàndard. Abans la gent no sabia com escriure en català. La Renaixença acabarà fent néixer la necessitat de modernitzar la llengua. Calia recuperar la literatura culta, modernitzar la societat, reconquerir espais d’ús per a la llengua catalana… i això implicava perseguir una unificació de la llengua 1859 Joc Florals (homes van deixar fer una carta per escrit en castellà, que eren per les coses importants. Va sortir Pompeu Fabra que va ordenar tot aquest procès d‘estandarització de la llengua catalana. Estandardització Procés social orientat a assolir l’objectiu d’una llengua estàndard ben definida i amb plenitud de funcions(que serveixi per tot). És un concepte sociolingüístic(lengua associada a una comunitat), que s’aplica a partir de la Revolució Industrial. L’estàndard cohesiona els parlants d’un mateix idioma i els identifica en relació amb els parlants d’altres idiomes. Per això instituir una varietat estàndard(dimensión política propia, cumplir condicions amb l’idioma europees) és, entre altres coses, atorgar dimensió política pròpia a l’idioma en qüestió. És també avui, cada vegada més, una necessitat de les societats industrials avançades. Principis inspiradors de la varietat estàndard *Principi de funcionalitat: el codi ha de ser clar, segur, apte per resoldre les situacions comunicatives ordinàries. *Principi d’autonomia estructural: el codi no ha d’estar subordinat, estructuralment a cap altre codi. Estandardització per sedimentació històrica Abans les llengues eren les mateixes. Tres grans esdeveniments històrics possibiliten l’aparició del que s’acabarà anomenant llengua estàndard. 1) La invenció de l'escriptura (3300 a. C.) Sense escriptura no hauria pogut emergir cap varietat lingüística semblant a un estàndard. L’escriptura homogeneïtza: un mateix signe representa sons diversos. 2) L'eclosió de les llengües romàniques (s. VIII-IX) Els llatins parlats deixen de ser percebuts com a modalitats llatines quan Alcuí de York prescriu una pronúncia del llatí marcada pel llatí escrit. 3) La formació dels estats moderns (s. XV-XVIII) Des del Renaixement, cada projecte polític és acompanyat de l’elaboració d’una llengua escrita, codificada, que representa l’Estat. La impremta, a més, difondrà una llengua nacional. Consolidació de les varietats estàndard A partir de la Revolució Industrial, es desenvolupa l’escenari adient per a la consolidació dels estàndards: els individus són ciutadans amb drets i deures i l’estat s’hi adreça amb una varietat que vol ser neutra. FASES DE L’ESTANDARDITZACIÓ 1) SELECCIÓ (Territori) Consisteix en la tria de la varietat que farà de base per a la formació de la llengua estàndard. A vegades se selecciona un dels dialectes territorials i altres vegades se selecciona la llengua de l’antiga literatura. També es poden seleccionar elements de procedència diversa. 1a) SELECCIÓ. Exemples Conjugació del verb català. Present de subjuntiu y infinitiu (1891) “[…] El sistema de Ballot es inacceptable, y són inacceptables les formes antigas del subjuntiu, no ben fixadas en molts verbs de la segona y tercera conjugació, y no es compren que hi hagi encare qui usi aquestas formas, preferint-las a las del llenguatge parlat, las quals ofereixen una regularetat molt més grand y són las únicas possibles dintre del català oriental. […]” 1b) SELECCIÓ. Exemples Afixos pronominals y teoria de l’apostrof (1891) “[…] Hem de depurar y enriquir el vocabulari y la sintaxis, però las formas actuals y la pronunciació oriental hàn de ser definitivament adoptadas, per la seva innegable superioritat. […]” 1c) SELECCIÓ. Exemples Dèiem una vegada… (1918) “[…] No es pretén de supeditar cap varietat a una altra; es tracta simplement que dins cadascuna de les tres grans regions de llengua catalana, es realitzi una obra de depuració, de redreçament de la llengua. Cadascuna d’elles té els seus clàssics dins la nostra gran literatura medieval […]; que cadascuna els prengui per models [...]. Sense sortir-nos els uns i els altres del nostre català, ens trobaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d’una sola llengua literària” 2) CODIFICACIÓ: S’ha d’establir un codi (otrografia, gramática) Consisteix en la fixació formalitzada de la varietat seleccionada per convertir-se en la llengua estàndard. Fixació ortogràfica (ortografies), fixació gramatical (gramàtiques) i fixació lèxica (diccionaris). Diccionaris lengua catalana Pompeu Fabra 1932 (Normes Occità) 3) DIFUSIÓ Consisteix en l’ensenyament de la llengua codificada gràcies a l’escola, a l’administració pública, als mitjans de comunicació, a la impremta, etc. També s’anomena implementació o vehiculació, i implica acceptació social. 4) ELABORACIÓ Consisteix en l’ampliació dels recursos expressius i estilístics de la varietat codificada (elaboració de vocabularis especialitzats, creació de llibres d’estil...). També s’anomena cultivació. Mascareta es un barbarism (La forma correcta és Màscara) Publicacions i tendències dels últims anys Al segle XXI > … la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha passat de tenir una imatge immobilista i decimonònica a tenir-ne una altra de manigaamplista i castellanitzadora. > Els mitjans de comunicació de Barcelona han construït una llengua localista barcelonina i espanyolitzada. > … hi ha individus i publicacions que NO volen seguir la norma. Dos lingüistes, dos models Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra van ser dos lingüistes del segle XX que representen dos models que perviuen al segle XXI. Distinció 'estàndard' i 'normativa' La llengua normativa completa la 2a fase de l’estandardització; la llengua estàndard completa les quatre fases. La llengua normativa és una part de la llengua estàndard. Una gramàtica normativa no conté tota la llengua estàndard. La llengua estàndard és una varietat dinàmica, que fins i tot pot vulnerar les regles de la normativa. Hi ha paraules admeses en l’estàndard i no en la normativa. Models d'estandardització. AUTORITAT Model acadèmic Una autoritat reconeguda políticament és l’agent principal de la codificació (francès, castellà, català). Model de lliure empresa L’agent principal de la codificació l’exerceixen entitats, grups o persones influents (anglès, alemany). Models d'estandardització. AUTORITAT (i 2) En el marc del model acadèmic, es parla de MONOCENTRISME quan hi ha un únic centre codificador (neerlandès) i es parla de POLICENTRISME quan hi ha diversos centres codificadors (francès). No hi ha models acadèmics purs. Models d'estandardització SELECCIÓ DE FORMES El català es composicional i polimorfic. Model unitarista Una varietat geogràfica serveix de base per a l’estàndard i es prescindeix de les altres (francès, italià). Model composicional Diverses varietats geogràfiques serveixen de base per a l’estàndard. Exemples: *ortografia: cases, cantar, peix… *sintaxi: hi, en... *lèxic: gairebé, llumí... Models d'estandardització FLEXIBILITAT O VARIACIÓ DE FORMES Model uniforme Només s’admet una opció per a cada variable. Els estàndards tendeixen a ser uniformes en ortografia. Model polimòrfic S’admeten dues o més opcions per a cada variable. *meua, meva *este, aquest *corder, xai *escombra, granera *espill, mirall… Llengua oral i llengua escrita Periodisme 1r curs L’experiència Jakobson - Stanislavski Roman Jakobson, un dels lingüistes més influents del segle XX, va tenir la idea de posar a prova la riquesa inesgotable de la parla, seguint un exemple de Stanislavski. Segodnya večerom (‘aquest vespre’) … pregunta, ordre, imploració, suggeriment, insinuació, remarca, aprovació, desil·lusió… “Entre les ensarronades amb què la mala educació ens ha volgut obsequiar, hi ha la idea, encara avui persistent, que la línia divisòria entre la barbàrie i la civilització passa per la barra fronterera de l’escriptura: abans de l’escriptura, la barbàrie; després, la civilització”. Jesús Tuson (Lletres sobre lletres, 2006) Hi ha pobles de naturalesa àgrafa (és a dir, viuen al marge de l’escriptura) a Botswana, a l’Amazònia, a Austràlia... Cacen, pesquen, cullen les verdures i les fruites que els permeten sobreviure dia rere dia. Viuen en grups petits, no fan malbé l’entorn. I parlen llengües tan modernes com les nostres. I tenen literatura i mites, i narracions històriques i cançons i jocs de paraules... Jesús Tuson (Lletres sobre lletres, 2006) Si no coneixen l’escriptura és perquè mai no l’han necessitat, com mai no han necessitat ni els semàfors ni les bicicletes ni les neveres ni les rentadores. Els pobles àgrafs viuen de la memòria. Pel que fa al nostre món estimat, l’escriptura ens va arribar molt tard (i en els orígens pertanyia a uns pocs privilegiats). Jesús Tuson > L’oralitat forma part de la història de la humanitat des de fa 150.000 anys. > L’escriptura no pot reflectir la riquesa de la parla. > L’escriptura pertany al domini de la fixació convencional de la llengua. > John Lyons va parlar de la “fal·làcia clàssica”, que consisteix a considerar que l’escriptura és el cim del llenguatge, superior a la parla viva i espontània. > L’escriptura és un territori diferent, amb regles específiques. Tot escrit (públic) demana control. > S’imposa la presència de qui haurà de llegir el text. L’oralitat primària és un substrat en la producció i la transmissió de les cultures contemporànies: parteix d’una cultura sense coneixement de l’escriptura (la cultura oral). Els elements característics de l’OP són, entre d’altres, l’acumulació i la redundància. La cultura textual comporta una segona oralitat, la qual manté l’essència de l’oralitat primària, si bé emmarcada en una cultura d’alta tecnologia (ràdio, televisió, Internet…); una cultura amb preeminència de l’expressió oral, mediatitzada per la impressió i la imatge. a) Formes descurades Formes de la llengua alienes a la correcció normativa. b) Formes oralitzades Formes de la llengua que són característiques, sobretot, del canal oral. c) Formes emotives Formes de la llengua que són característiques, sobretot, de la càrrega emotiva que desprenen.  a) Formes descurades Fonètica: Supressions - afegitons - mutacions a) Vurem què diu radere nostre. Natros hem nat a veure’l a n’ell b) Agraieixo que m’ho diguis: la metereologia ha canviat. c) Vas veure que van posar una càmera al cap d’una àliga/àguila?  a) Formes descurades Morfologia: Supressions - afegitons - analogies a) Mi-te’l, vol convence’ls i no té prous arguments. b) Quants llàpissos tens? c) Coneixo un local que ha romangut obert durant la vaga. d) Li agrada el cafè molgut.  a) Formes descurades Sintaxi: no-concordances (un 10% dels electors considera positiu la decisió del president) interferències (hi ha que dir que no s’han de treure conclusions gratuïtes) usos impropis (li apassiona el teatre, l’obra va entusiasmar al públic)  a) Formes descurades Lexic mots imprecisos (escoltar-sentir, precisar-caldre...), interferències (donar-se compte, donar un petó...),  b) Formes oralitzades Sintaxi Anacolut ‘Construccció gramatical en què la darrera part no lliga sintàcticament amb la primera’ S’ha de respectar i tenir cura de la natura. On es juga i es parla millor de l’home modern.  b) Formes oralitzades Sintaxi Escriure costa a tothom: uns més i d’altres menys. Els mapes d’idees són una forma visual de representar el nostre pensament. Consisteix a dibuixar sobre el paper...  b) Formes oralitzades Sintaxi Coordinació (... i... i... i...), juxtaposició (No vindré. Tinc feina. Haig d’acabar l’exercici), estructures singulars (Cervesa? Sí? Vinga), ‘que’ polivalent (Vaig perdre la carpeta a l’estudi que érem ahir)  b) Formes oralitzades Sintaxi: És un poble que van a estiuejar molts alemanys. Vaig parlar amb el senyor que li havien pres la cartera. b) Formes oralitzades Lèxic  Mots crossa (dir que, a nivell de, pués, personalment, i tal...),  Paraules jòquer (cosa, fet, gran, important, problema...)  Substitució de tecnicismes (el metge dels ulls, el metge dels peus...)  c) Formes emotives Fonètica: alteració dels sons amb efectes concrets a) El meu comprrromís amb Barcelona és ferrme i serioseee, n’est-ce pas? b) M’he xubilat. El passat 5 d’agost vaig decidir xubilar-me.  c) Formes emotives Morfologia: diminutius i augmentatius (quin airet, conyàs...), demostratiu posposat (el quadre aquest...) Sintaxi: repeticions, tematitzacions (aquest quadre, te’l regalo...) Lèxic: exclamacions, argot... Cinc trucs d’usos lingüístics 1. Compte amb les repeticions! a) L’àrea de Servei a l’Usuari serveix per atendre l’usuari. b) El Circ Cric té una nova vela i un nou format i comença una nova gira per les Balears i Catalunya 1. Compte amb les repeticions! a) L’àrea de Servei a l’Usuari ofereix informació i respon consultes sobre tràmits. b) El Circ Cric, amb vela i format nous, comença una altra gira per les Balears i Catalunya 2. Compte amb els sobreentesos! a) JARC denuncia que els escorxadors no respecten el preu del conill que fixa la llotja. b) L’expresident nord-americà serà dijous a Catalunya per rebre el Premi Internacional. El premi Nobel de la Pau rebrà aquest guardó per la seva trajectòria en defensa de… 2. Compte amb els sobreentesos! a) El sindicat agrari JARC denuncia que els escorxadors no respecten el preu del conill que fixa la llotja. b) L’expresident nord-americà Barack Obama serà dijous a Catalunya per rebre el Premi Internacional. Obama rebrà aquest guardó per la seva trajectòria en defensa de… 3. Compte amb els tòpics! a) Tancar les portes b) Procedir a l’obertura c) Donar el tret de sortida d) Caure precipitacions en forma de neu e) Desenvolupar una investigació 3. Compte amb els tòpics! a) Tancar les portes = tancar b) Procedir a l’obertura = obrir, començar c) Donar el tret de sortida = inaugurar d) Caure precipitacions en forma de neu = nevar e) Desenvolupar una investigació = investigar 4. Compte amb els col·loquialismes a) Fot un biruji… b) Casi me’n vaig. c) Que ni te cuento… d) Fijo que ens el trobarem e) I va que s’estrella f) És molt guarrindongo g) Ni papa de rus 4. Compte amb els col·loquialismes! a) Fot un biruji… = Fot una gelor b) Casi que me’n vaig. = Millor que me’n vagi c) Que ni te cuento… = Que no ho vulguis saber d) Fijo que ens el trobarem = No falla que… e) I va que s’estrella = I passa que t’he vist f) És molt guarrindongo = És molt marranot g) Ni papa de rus = Ni fava de rus 5. Compte amb els eufemismes! > Evitem repetir eufemismes provinents de fonts interessades a disfressar els fets: perdre la vida?, una llarga malaltia?... a) Reestructurar la plantillla b) Accions c) Material per a adults d) Regular l’ús del burca en els edificis municipals 5. Compte amb els eufemismes! > Evitem repetir eufemismes provinents de fonts interessades a disfressar els fets: perdre la vida?, una llarga malaltia?... a) Acomiadar b) Bombardejos c) Pornografia d) Prohibir l’ús del burca en els edificis municipals Les tres propietats textuals de la llengua oral:  Adequació  Coherència  Cohesió  La llengua oral: propietats  Adequació a la situació comunicativa Propietat d’un text que explica el grau d’ajustament a una situació comunicativa concreta. Exemple: el llenguatge especialitzat en una conferència.  La llengua oral: propietats  Coherència Propietat d’un text, i també propietat de la relació del text amb el context, que explica el grau d’interpretació del text. Exemple: Un testimoni protegit ha declarat sobre el 17-A.  La llengua oral: propietats  Cohesió Propietat d’un text que explica el grau de lligam gramatical i lèxic que uneix les peces d’un text. Exemple: Aquest cap de setmana milers de iemenites han sortit al carrer a Sanà. Els manifestants han paralitzat la capital del país per exigir la caiguda del règim.  La llengua oral: propietats  Cohesió Exemple: Tant Joan Puig, pels veïns, i Maria Casas, per l’Ajuntament, han aprovat el projecte. Els principals trets de les tres propietats de la llengua oral: La llengua oral  Adequació Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor (geogràfica, social i generacional). Temes generals/especialitzats, grau de formalitat, propòsits subjectius/objectius. La llengua oral  Coherència Selecció molt/poc precisa de la informació: digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants, etc. Redundància, estructura del text oberta.  La llengua oral  Cohesió Pocs connectors, elements paralingüístics (canvis de ritme, de to...), referències exofòriques (jo, tu, aquí, ara...) Viatge a Egipte  Registres orals i registres escrits > La distinció més tradicional pel que fa als registres és la dels registres orals vs. registres escrits. > Cal passar de la presentació dels registres com una dicotomia, sense zones intermèdies, a una gradació amb àrees d’intersecció. Registres orals i registres escrits Al costat del canal (oral – escrit), un altre factor rellevant entra en joc per veure els registres com una gradació: la preparació o planificació del text. Oral i escrit: Gregory & Carroll (1978) Entre l’oral i l’escrit Michael Gregory & Susanne Carroll (Language and situation. Language varieties and their social contexts, 1978) Cas 1 Deu anys després del terratrèmol que va deixar Haití amb més de 250.000 persones mortes, la naturalesa «ha tornat a atacar un dels països més pobres d’Amèrica». Són paraules del director del Centre Nacional d’Huracans (NHC), Max Mayfield. Cas 1: NO NECESSÀRIAMENT PER SER DIT, SINÓ PER SER LLEGIT Deu anys després del terratrèmol que va deixar Haití amb més de 250.000 persones mortes, la naturalesa «ha tornat a atacar un dels països més pobres d’Amèrica». Són paraules del director del Centre Nacional d’Huracans (NHC), Max Mayfield. > Numerals Com a norma general, escrivim les quantitats amb lletres de l'u al dinou i amb xifres a partir del 20. > Cometes (citacions) Cal escriure sempre entre cometes les citacions textuals > Sigles Com a norma general, la primera vegada que apareix una sigla en un text, escrivim també el nom complet a què fa referència. La resta de vegades que la mencionem, ja pot aparèixer sola, sense desplegar.  El golf de la Costa Brava s’ha promocionat aquest cap de setmana a la 22a fira internacional IGTM.  Els aqüicultors impulsen una DO de musclos i ostres del Delta.  És necessari que tots junts col·laborem activament per aïllar els violents. Democràcia sí, violència mai, ha conclòs Grande-Marlaska.  El golf de la Costa Brava s’ha promocionat aquest cap de setmana a la 22a fira International Golf Travel Market (IGTM).  Els aqüicultors impulsen una denominació d’origen (DO) de musclos i ostres del Delta.  “És necessari que tots junts col·laborem activament per aïllar els violents. Democràcia sí, violència mai”, ha conclòs Grande-Marlaska.  Cas 2 Comencem la setmana amb les conseqüències de l’huracà ‘Matthew’: més de 2.000 víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers casos de còlera.  Cas 2. ESCRIT PER SER DIT Bon dia. Són les set. Comencem la setmana amb les conseqüències de l’huracà ‘Matthew’: més de 2.000 víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers casos de còlera.  Cas 2. ESCRIT PER SER DIT Bon dia. Són les set. Comencem la setmana amb les conseqüències de l’huracà MÀTHIU: més de 2.000 víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers casos de còlera.  Cas 2. ESCRIT PER SER DIT Bon dia. Són les set. Comencem la setmana amb les conseqüències de l’huracà MÀTHIU: més de DUES MIL víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers casos de còlera.  Cas 2. ESCRIT PER SER DIT Bon dia. Són les set. Comencem la seMMana amb les conseqüències de l’huracà MÀTHIU: més de DUES MIL víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers caZos de còl@ra.  El golf de la Costa Brava s’ha promocionat aquest cap de setmana a la 22a fira internacional IGTM.  Els aqüicultors impulsen una DO de musclos i ostres del Delta.  És necessari que tots junts col·laborem activament per aïllar els violents. Democràcia sí, violència mai, ha conclòs Grande-Marlaska.  El golf de la Costa Brava s’ha promocionat aquest cap de seMMana a la VINT-I-DOSENA fira INTERNATIONAL GOLF TRAVEL MARKET.  Els aqüicultors impulsen una denominació d’origen de musclos i ostres del Delta.  Grande-Marlaska ha conclòs dient que és necessari que “tots junts”, ha afirmat en relació amb la Generalitat i el govern de l’Estat, “col·laborem activament per aïllar els violents”. La seva frase final ha estat contundent: “Democràcia sí, violència mai”. I els noms estrangers? PORT-AU-PRINCE PORT-O-PRÈNS Cas 3 EL MARCEL ACABA DE PARAR TAULA I SEU. CONVERSA ENCETADA AMB EL DAVID, QUE ENCARA PORTA PIJAMA I FA CARA DE SON.  DAVID Ja tinc bitllet a París.  MARCEL Ah, i quan te’n vas?  DAVID Dimecres de la setmana que ve.  MARCEL (SORPRÈS) Tan aviat?  DAVID (CONFIRMA) Pfff, no tinc cap motiu per esperar- me més. I no foto el camp abans perquè fins dimecres no em puc instal·lar a casa del meu amic.  MARCEL I passaràs les festes de Nadal a fora?!  DAVID (CRU) La meva mare és morta, la Marta passa de mi i el meu pare no em pot ni veure. Ja em diràs quina merda de Nadal m’espera aquí. Cas 3: ESCRIT PER SER DIT COM SI NO FOS ESCRIT EL MARCEL ACABA DE PARAR TAULA I SEU. CONVERSA ENCETADA AMB EL DAVID, QUE ENCARA PORTA PIJAMA I FA CARA DE SON.  Ja tinc bitllet a París.  Ah, i quan te’n vas?  Dimecres de la setmana que ve.  (SORPRÈS) Tan aviat?  (CONFIRMA) Pfff, no tinc cap motiu per esperar-me més. I no foto el camp abans perquè fins dimecres no em puc instal·lar a casa del meu amic.  I passaràs les festes de Nadal a fora?  (CRU) La meva mare és morta, la Marta passa de mi i el meu pare no em pot ni veure. Ja em diràs quina merda de Nadal m’espera aquí. EL DAVID ACABA DE PARAR TAULA I SEU. CONVERSA ENCETADA AMB EL LOPES, QUE ENCARA PORTA PIJAMA I FA CARA DE SON.  Ja tinc bitllet a París. __________________________  Ah, i quan te’n vas? __________________________  Dimecres de la setmana que ve. _________________________  (SORPRÈS) Tan aviat? ________________________  (CONFIRMA) No tinc cap motiu per esperar-me més. I no foto el camp abans perquè fins dimecres no em puc instal·lar a casa del meu amic. __________________________  I passaràs les festes de Nadal a fora? ____________________  (CRU) La meva mare és morta, la Marta passa de mi i el meu pare no em pot ni veure. Ja em diràs quina merda de Nadal m’espera aquí. ___________________________________ La llengua està subjecta als diàlegs, a la caracterització dels personatges i als actors/actrius.  La subtitulació El subtítol no és oral sinó escrit (... però parteix de l’oral i ha d’adaptar-se als requisits tècnics de l’escrit). No és espontani però pot simular espontaneïtat. > Llengua escrita no necessàriament per ser dita: per ser llegida com si fos sentida! La subtitulació La compactació de la informació sol fer desaparèixer formes lingüístiques relacionades amb la caracterització dels personatges: el llenguatge fàtic, les expressions col·loquials, els adjectius, els adverbis... La subtitulació Tres recursos d’abreujaments: 1. REDUCCIÓ ORAL M’hauries de deixar dormir uns dies a casa teva. SUBTÍTOL M’hauries de deixar dormir a casa teva. (38 caràcters) La subtitulació Tres recursos d’abreujaments: 2. SIMPLIFICACIÓ ORAL M’hauries de deixar dormir uns dies a casa teva. SUBTÍTOL Deixa’m dormir uns dies a casa teva. (36 caràcters) La subtitulació Tres recursos d’abreujaments: 3. SINTETITZACIÓ ORAL M’hauries de deixar dormir uns dies a casa teva. SUBTÍTOL Puc viure una temporadeta amb tu? (36 caràcters)  LENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA L’experiència Jakobson - Stanislavski Roman Jakobson, un dels lingüistes més influents del segle XX, va tenir la idea de posar a prova la riquesa inesgotable de la parla, seguint un exemple de Stanislavski. Segodnya večerom (‘aquest vespre’) … pregunta, ordre, imploració, suggeriment, insinuació, remarca, aprovació, desil·lusió… Qui parla sovint s’expressa en un llenguatge coloquial. El periodista l’ha de detectar i substituilrlo per una forma estándar. La llengua oral es molt mes rica que la lengua escrita Hi ha pobles de naturalesa àgrafa (és a dir, viuen al marge de l’escriptura) a Botswana, a l’Amazònia, a Austràlia... Cacen, pesquen, cullen les verdures i les fruites que els permeten sobreviure dia rere dia. Viuen en grups petits, no fan malbé l’entorn. I parlen llengües tan modernes com les nostres. I tenen literatura i mites, i narracions històriques i cançons i jocs de paraules... Pel que fa al nostre món estimat, l’escriptura ens va arribar molt tard (i en els orígens pertanyia a uns pocs privilegiats). Jesús Tuson > L’oralitat forma part de la història de la humanitat des de fa 150.000 anys. > L’escriptura no pot reflectir la riquesa de la parla. > L’escriptura pertany al domini de la fixació convencional de la llengua. Fal·làcia: Engany. John Lyons va parlar de la “fal·làcia clàssica”, que consisteix a considerar que l’escriptura és el cim del llenguatge, superior a la parla viva i espontània. L’oralitat primària és un substrat en la producció i la transmissió de les cultures contemporànies: parteix d’una cultura sense coneixement de l’escriptura (la cultura oral). Els elements característics de l’OP són, entre d’altres, l’acumulació i la redundància. La cultura textual comporta una segona oralitat, la qual manté l’essència de l’oralitat primària, si bé emmarcada en una cultura d’alta tecnologia (ràdio, televisió, Internet…); una cultura amb preeminència de l’expressió oral, mediatitzada per la impressió i la imatge. Tipus de formes de la llengua: a) Formes descurades Formes de la llengua alienes a la correcció normativa. (Exemple: Lo neutre, no haurà canviat gaire) El periodista ha de posar no deu canviar gaire. b) Formes oralitzades Formes de la llengua que són característiques, sobretot, del canal oral. (Exemple: Perquè, repetides vegades, personalment us haria dit repetides vegades. No te un guio previ, parla espontàniament, no té un discurs planificat. Vol dir sumar repetir, un discurs que feu vosaltres mateixos. Mot Crossa= Muletilla c) Formes emotives Formes de la llengua que són característiques, sobretot, de la càrrega emotiva que desprenen. (Exemple: Lo faraònic, magnífic, i tant i tant diverses vegades pot ser tan forma emotiva com forma oralitzada. No tenen característiques excloents. Sovint un d’aquest rres destaca per sobre dels altres. (Exelple: Joder es que es fantàstic Egipte(forma descurada. a) Formes descurades: Sons= fonètica. Fonètica: Supressions - afegitons - mutacions a) Vurem què diu radere nostre. Natros hem nat a veure’l a n’ell b) Agraieixo que m’ho diguis: la metereologia ha canviat. c) Vas veure que van posar una càmera al cap d’una àliga/àguila? Morfologia: Supressions - afegitons - analogies a) Mi-te’l, vol convence’ls i no té prous arguments. b) Quants llàpissos tens? c) Coneixo un local que ha romangut obert durant la vaga. d) Li agrada el cafè molgut. Sintaxi: no-concordances (un 10% dels electors considera positiu la decisió del president) interferències (hi ha que dir que no s’han de treure conclusions gratuïtes) usos impropis (li apassiona el teatre, l’obra va entusiasmar al públic) Lexic mots imprecisos (escoltar-sentir, precisar-caldre...), interferències (donar-se compte, donar un petó...), b) Formes oralitzades Sintaxi Anacolut ‘Construccció gramatical en què la darrera part no lliga sintàcticament amb la primera’”. No te complement directe. Els anacoluts son error S’ha de respectar i tenir cura de la natura. On es juga i es parla millor de l’home modern. Sintaxi Escriure costa a tothom: uns més i d’altres menys. Correcció Els mapes d’idees són una forma visual de representar el nostre pensament. Consisteix a dibuixar sobre el paper... Correcció: Els mapes consisteixen e Sintaxi Coordinació (... i... i... i...), juxtaposició (No vindré. Tinc feina. Haig d’acabar l’exercici), estructures singulars (Cervesa? Sí? Vinga), ‘que’ polivalent (Vaig perdre la carpeta a l’estudi que érem ahir) Lèxic  Mots crossa (dir que, a nivell de, pués, personalment, i tal...),  Paraules jòquer (cosa, fet, gran, important, problema...) Paraula polivalent  Substitució de tecnicismes (el metge dels ulls, el metge dels peus...) c) Formes emotives Fonètica: alteració dels sons amb efectes concrets a) El meu comprrromís amb Barcelona és ferrme i serioseee, n’est-ce pas? b) M’he xubilat. El passat 5 d’agost vaig decidir xubilar-me. Morfologia: diminutius i augmentatius (quin airet, conyàs...), demostratiu posposat (el quadre aquest...) Sintaxi: repeticions, tematitzacions (aquest quadre, te’l regalo...) Lèxic: exclamacions, argot... Cinc trucs d’usos lingüístics 1. Compte amb les repeticions! a) L’àrea de Servei a l’Usuari serveix per atendre l’usuari. b) El Circ Cric té una nova vela i un nou format i comença una nova gira per les Balears i Catalunya 1. Compte amb les repeticions! c) L’àrea de Servei a l’Usuari ofereix informació i respon consultes sobre tràmits. d) El Circ Cric, amb vela i format nous, comença una altra gira per les Balears i Catalunya 2. Compte amb els sobreentesos! a) JARC denuncia que els escorxadors no respecten el preu del conill que fixa la llotja. b) L’expresident nord-americà serà dijous a Catalunya per rebre el Premi Internacional. El premi Nobel de la Pau rebrà aquest guardó per la seva trajectòria en defensa de… Sobrentesos: La primer vegada que et surti la sigla desplega-la, digues que vol dir. I despres posar entre paréntesis les lletres que corresponen. Quan continuis amb la noticia nomes apuntar la sigla. a) El sindicat agrari JARC denuncia que els escorxadors no respecten el preu del conill que fixa la llotja. b) L’expresident nord-americà Barack Obama serà dijous a Catalunya per rebre el Premi Internacional. Obama rebrà aquest guardó per la seva trajectòria en defensa de… 3. Compte amb els tòpics! a) Tancar les portes b) Procedir a l’obertura c) Donar el tret de sortida d) Caure precipitacions en forma de neu e) Desenvolupar una investigació Topics: formes linguistes habituals i corrents que tenen una forma alternativa. a) Tancar les portes = tancar b) Procedir a l’obertura = obrir, començar c) Donar el tret de sortida = inaugurar d) Caure precipitacions en forma de neu = nevar e) Desenvolupar una investigació = investigar Formes coloquials 1 genuines, 2 propies 4. Compte amb els col·loquialismes a) Fot un biruji… b) Casi me’n vaig. c) Que ni te cuento… d) Fijo que ens el trobarem e) I va que s’estrella f) És molt guarrindongo g) Ni papa de rus a) Fot un biruji… = Fot una gelor b) Casi que me’n vaig. = Millor que me’n vagi c) Que ni te cuento… = Que no ho vulguis saber d) Fijo que ens el trobarem = No falla que… e) I va que s’estrella = I passa que t’he vist f) És molt guarrindongo = És molt marranot g) Ni papa de rus = Ni fava de rus 5. Compte amb els eufemismes! Eufemismes: Forma atenuada. No dir la veritat en les paraules. > Evitem repetir eufemismes provinents de fonts interessades a disfressar els fets: perdre la vida?, una llarga malaltia?... a) Reestructurar la plantillla b) Accions c) Material per a adults d) Regular l’ús del burca en els edificis municipals > Evitem repetir eufemismes provinents de fonts interessades a disfressar els fets: perdre la vida?, una llarga malaltia?...  a) Acomiadar b) Bombardejos c) Pornografia d) Prohibir l’ús del burca en els edificis municipals Les tres propietats textuals de la llengua oral:  Adequació  Coherència  Cohesió La llengua oral: propietats  Adequació a la situació comunicativa Propietat d’un text que explica el grau d’ajustament a una situació comunicativa concreta. Exemple: el llenguatge especialitzat en una conferència.  Coherència Propietat d’un text, i també propietat de la relació del text amb el context, que explica el grau d’interpretació del text. Exemple: Un testimoni protegit ha declarat sobre el 17-A.  Cohesió Propietat d’un text que explica el grau de lligam gramatical i lèxic que uneix les peces d’un text. Exemple: Aquest cap de setmana milers de iemenites han sortit al carrer a Sanà. Els manifestants han paralitzat la capital del país per exigir la caiguda del règim. Exemple: Tant Joan Puig, pels veïns, i Maria Casas, per l’Ajuntament, han aprovat el projecte. (Falta el com, en català confonem tant mateix i això)  Els principals trets de les tres propietats de la llengua oral: La llengua oral  Adequació Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor (geogràfica, social i generacional). Temes generals/especialitzats, grau de formalitat, propòsits subjectius/objectius.  Coherència Selecció molt/poc precisa de la informació: digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants, etc. Redundància, estructura del text oberta. Una digressió te a veure amb la adequació? No, te a veure amb el contingut. Pocs connectors, elements paralingüístics (canvis de ritme, de to...), referències exofòriques (jo, tu, aquí, ara...) Esquema Gregory caroll. Reproduir-lo sense mirar-lo. Registres orals i registres escrits La distinció més tradicional pel que fa als registres és la dels registres orals vs. registres escrits. > Cal passar de la presentació dels registres com una dicotomia, sense zones intermèdies, a una gradació amb àrees d’intersecció. Al costat del canal (oral – escrit), un altre factor rellevant entra en joc per veure els registres com una gradació: la preparació o planificació del text. Entre l’oral i l’escrit Michael Gregory & Susanne Carroll (Language and situation. Language varieties and their social contexts, 1978) 3 Convencions del ser dit 1: Numerals: En lletres i no xifres 2: Citacions: Els ulls han sabut la informació que no són paraules del periodista. 3: Les sigles: Si el número és alta s’escriu en xifres. Si la xifra Baixa s’escriu en números. Deu anys després del terratrèmol que va deixar Haití amb més de 250.000 persones mortes, la naturalesa «ha tornat a atacar un dels països més pobres d’Amèrica». Són paraules del director del Centre Nacional d’Huracans (NHC), Max Mayfield. Cas 1: NO NECESSÀRIAMENT PER SER DIT, SINÓ PER SER LLEGIT Deu anys després del terratrèmol que va deixar Haití amb més de 250.000 persones mortes, la naturalesa «ha tornat a atacar un dels països més pobres d’Amèrica». Són paraules del director del Centre Nacional d’Huracans (NHC), Max Mayfield. Numerals Com a norma general, escrivim les quantitats amb lletres de l'u al dinou i amb xifres a partir del 20. > Cometes (citacions) Cal escriure sempre entre cometes les citacions textuals > Sigles Com a norma general, la primera vegada que apareix una sigla en un text, escrivim també el nom complet a què fa referència. La resta de vegades que la mencionem, ja pot aparèixer sola, sense desplegar.  El golf de la Costa Brava s’ha promocionat aquest cap de setmana a la 22a fira internacional IGTM.  Els aqüicultors impulsen una DO de musclos i ostres del Delta.  És necessari que tots junts col·laborem activament per aïllar els violents. Democràcia sí, violència mai, ha conclòs Grande-Marlaska.  El golf de la Costa Brava s’ha promocionat aquest cap de setmana a la 22a fira International Golf Travel Market (IGTM).  Els aqüicultors impulsen una denominació d’origen (DO) de musclos i ostres del Delta.  “És necessari que tots junts col·laborem activament per aïllar els violents. Democràcia sí, violència mai”, ha conclòs Grande-Marlaska. Cas 2 Comencem la setmana amb les conseqüències de l’huracà ‘Matthew’: més de 2.000 víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers casos de còlera. Cas 2. ESCRIT PER SER DIT Bon dia. Són les set. Comencem la setmana amb les conseqüències de l’huracà ‘Matthew’: més de 2.000 víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers casos de còlera. Bon dia. Són les set. Comencem la setmana amb les conseqüències de l’huracà MÀTHIU: més de 2.000 víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers casos de còlera. Bon dia. Són les set. Comencem la setmana amb les conseqüències de l’huracà MÀTHIU: més de DUES MIL víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers casos de còlera. Bon dia. Són les set. Comencem la seMMana amb les conseqüències de l’huracà MÀTHIU: més de DUES MIL víctimes mortals en el pitjor cicló de la dècada al Carib. Es detecten, també, els primers caZos de còl@ra.  El golf de la Costa Brava s’ha promocionat aquest cap de setmana a la 22a fira internacional IGTM.  Els aqüicultors impulsen una DO de musclos i ostres del Delta.  És necessari que tots junts col·laborem activament per aïllar els violents. Democràcia sí, violència mai, ha conclòs Grande-Marlaska. La subtitulació El subtítol no és oral sinó escrit (... però parteix de l’oral i ha d’adaptar-se als requisits tècnics de l’escrit). No és espontani però pot simular espontaneïtat. > Llengua escrita no necessàriament per ser dita: per ser llegida com si fos sentida! La compactació de la informació sol fer desaparèixer formes lingüístiques relacionades amb la caracterització dels personatges: el llenguatge fàtic, les expressions col·loquials, els adjectius, els adverbis... Tres recursos d’abreujaments: 1. REDUCCIÓ ORAL M’hauries de deixar dormir uns dies a casa teva. SUBTÍTOL M’hauries de deixar dormir a casa teva. (38 caràcters) 2. SIMPLIFICACIÓ ORAL M’hauries de deixar dormir uns dies a casa teva. SUBTÍTOL Deixa’m dormir uns dies a casa teva. (36 caràcters) 3. SINTETITZACIÓ ORAL M’hauries de deixar dormir uns dies a casa teva. SUBTÍTOL Puc viure una temporadeta amb tu? (36 caràcters) Els pronoms relatius David Paloma 1r curs L’atac que va canviar la història Els fets van tenir lloc el 7 de desembre de 1941, un diumenge al matí. La força aèria de l’Armada Imperial Japonesa va llançar un atac sorpresa contra la base militar de Pearl Harbor, el lloc estratègic en el que la flota del Pacífic dels Estats Units tenia la base d’operacions. El 8 de desembre el president nord-americà, Franklin D. Roosevelt, va pronunciar el cèlebre Discurs de la infàmia, amb el que va arribar a l’ànima dels estatunidencs. El lema Recorda Pearl Harbor es va repetir moltes vegades en les sovintejades guerres en les que van participar els Estats Units després d’aquella humiliació.  Definició ‘Pronom o adverbi que introdueix una oració subordinada’ Els pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen en l'oració introduïda pel relatiu un element que ja ha aparegut abans. M'ha desaparegut el llibre. Tenia el llibre a la bossa. M'ha desaparegut el llibre que tenia a la bossa.  Definició ‘Pronom o adverbi que introdueix una oració subordinada’ Els pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen en l'oració introduïda pel relatiu un element que ja ha aparegut abans. M'ha desaparegut el llibre. Tenia el llibre a la bossa. M'ha desaparegut el llibre que tenia a la bossa.  Dificultat terminològica (1)  ANTECEDENT ‘Constituent de l’oració principal a què es refereix el pronom relatiu’ Pronom relatiu  M'ha desaparegut el llibre que tenia a la bossa. Antecedent  Dificultat terminològica (2) Oracions de relatiu adjectives (equivalen a un adjectiu) especificatives (o restrictives) i explicatives (o no restrictives). Els metges que estudien el cas són eminències. [Especificativa] [Només són eminències uns quants metges] Els metges, que estudien el cas, són eminències. [Explicativa] [Tots els metges són eminències]  Dificultat terminològica (3) Oracions de relatiu lliures (sense antecedent). Tenen un antecedent genèric, no explícit: se sobreentén que es parla de tothom o de qualsevol persona. Qui acabi primer tindrà més punts. (la persona que…) (‘ell’ tindrà més punts)  Dificultat terminològica (4) Funcions dels pronoms relatius: subjecte He perdut el bolígraf que m’agradava OD He perdut el bolígraf que em vas regalar CCT El dia que va néixer el teu fill érem a Londres  Formes dels relatius Hi ha 4 relatius invariables (relatius simples): QUE, QUÈ, QUI, ON Hi ha formes àtones, tòniques i adverbials Hi ha 1 relatiu variable (relatiu compost): QUAL/QUALS (el qual, els quals, la qual, les quals, la qual cosa)  QUE (1) Una frase de relatiu especificativa NO admet relatiu compost: Vull convidar a la festa els amics que treballen amb mi. *Vull convidar a la festa els amics els quals treballen amb mi. >> Una frase de relatiu explicativa SÍ que admet relatiu compost.  QUE (i 2) NO s'ha de confondre el pronom relatiu QUE … amb la conjunció QUE: M'agrada que cantis… Confio que demà vinguis aviat (*Confio en que/en què demà…) … Ni amb l'adverbi QUE, introductor d'interrogacions i d'admiracions: Que passa res? Que guapo!  EL QUE (1) En oracions de relatiu lliures trobem els grups el que… el que, la que, els que, les que equivalen a aquell que/allò que, aquella que, aquells que, aquelles que: Escolta el que et diuen (=allò que) (‘Escolta això, allò’) Estava atent al que li deien (=a allò que) (‘Estava atent a això, a allò’)  EL QUE (2) A banda del sentit neutre, el que pot referir-se també a persones: Guanya el que encerti tres números (També: Guanya el qui encerti tres números.)  EL QUE (3) Els grups el que, la que… també poden correspondre a la coincidència d'article determinat + (nom sobreentès) + que: Hem parlat del veí i del que va venir a la festa.  EL QUE (4) El grup EL QUE no s'accentua. Tampoc quan fa de CD i se sol substituir pel pronom interrogatiu QUÈ. Vine a MacDonald's: sabem el que t'agrada. (…sabem què t'agrada…) No sap el que vol (No sap què vol).  EL QUE (i 5) No és correcte fer servir EL QUE com si fos equivalent a LA QUAL COSA o COSA QUE, és a dir, per introduir tota una frase de relatiu explicativa: * Van anunciar un augment dels impostos, el que em sembla molt malament.  QUÈ (1)  S'usa en una funció diferent de la de subjecte i complement directe. Pot fer funció de qualsevol circumstancial (adjunt) i de complement preposicional.  QUÈ (2) El pronom relatiu en funció de CCT ha de ser QUÈ (va precedida de preposició) o una forma de relatiu composta. També pot ser que. Allò va passar justament el dia en què + en el qual te'n vas anar a París. *Allò va passar justament el dia *el qual + *en el que te'n vas anar a París.  QUÈ (3) Es refereix a coses i duu preposició feble (a, en, amb, de, per). > La ploma amb què/amb la qual escric. (*amb la que) > Són coses a què/a les quals no ens hem acostumat. (*a les que) > El tema de què/del qual parlo… (*del que)  QUÈ (4) Darrere preposició forta (des de, contra, davant, darrere, sense…), en general no es pot escriure QUÈ sinó el relatiu compost. *Aquesta és la raó contra què no vull opinar. Aquesta és la raó contra la qual no vull opinar.  QUÈ (i 5) No s'ha de confondre el pronom relatiu QUÈ amb el pronom interrogatiu QUÈ: > No sé de què em parles (= quina cosa) > A què et refereixes? (= quina cosa) > Demana-li què vol (= quina cosa) / Demana-li el que vol.  QUI (1) S'usa en funcions sintàctiques diverses. Es refereix a persones. L'home a qui/al qual has preguntat l'hora és el meu germà. La noia de qui/de la qual et parlo és molt competent. Si el QUI té antecedent, no hi ha d'anar article: *Ha trucat l'home al qui has enviat el paquet.  QUI (2) La possibilitat de fer servir el relatiu compost per referir-se a persones serveix per evitar ambigüitats: El fill de la veïna, amb qui ens vam discutir, no em diu res. —…amb el qual/amb la qual…—  EL QUI En les oracions de relatiu lliures, podem trobar els grups el qui, la qui…, aquell qui…, tothom qui… > Qui dia passa any empeny. > Té un posat com aquell qui no fa res. > Tothom qui en sàpiga res, que en digui alguna cosa.  ON Indica lloc i equival generalment a en què, a què… Si el sentit locatiu no és literal, s’ha de fer servir en què, en el qual… > La sala on ens reunim (=en què, en la qual) estarà tancada. > *El negoci on havien arriscat tants diners no els va sortir bé. (en què, en el qual) En registres formals és preferible on en lloc de a on.  QUAL (1) Casos vistos: a) oracions adjectives explicatives (no restrictives) b) Equivalent a QUÈ i a QUI c) Les formes de relatiu la qual cosa i cosa que.  QUAL (i 2) > Darrere preposicions fortes i locucions prepositives es fa servir el relatiu compost, llevat que el relatiu tingui un valor neutre. Llavors cal escriure QUÈ. > Necessitava una causa contra la qual lluitar. > Necessitava quelcom contra què lluitar.  Relatiu possessiu  Precedit d’una preposició, generalment de, i darrere el nom que complementa, el relatiu compost té el sentit d’un possessiu. > Aquella noia que el seu pare canta a l’orfeó estudia a l’Autònoma. És a dir: Aquella noia el pare de la qual canta a l’orfeó estudia a l’Autònoma. > El veí que el seu cotxe és un 4x4 m'ha llogat l'aparcament. És a dir: El veí el cotxe del qual és un 4x4 m'ha llogat l'aparcament.  Relatiu possessiu “Una manera ben genuïna de prescindir del relatiu el qual en funció de complement del nom és fer servir el verb tenir (o un equivalent semàntic)” GIEC (p. 1057) Digueu una alternativa a la frase següent: > La senyora Maria, la filla de la qual s’està a Polònia, viatja sovint amb avió.  Per tenir en compte (1) NO s’ha de fer servir QUE indiscriminadament. Cal descobrir quin és el pronom relatiu adequat. 1) *Vaig parlar amb el senyor que li havien pres la cartera. 2) * És un poble que els habitants treballen al camp. 3) *La persona amb la que compto és el meu germà.  Per tenir en compte (2) NO s’ha de duplicar el relatiu i el pronom feble (duplicació pleonàstica). 1) *És un poble on hi van a estiuejar molts alemanys. 2) *He descobert el lloc on l’avi hi guarda el testament. 3) *El curset del qual l’any passat en vam treure més profit va ser el de l’estiu.  Per tenir en compte (i 3) 4) *Vaig parlar amb el senyor a qui li havien pres la cartera. 5) *Tornen a fer aquella pellícula que ja l'hem vist tantes vegades. 6) Era una hora del dia en la qual no s’hi veia gaire. 7) Se li van girar unes complicacions de les quals no se’n va poder sortir.  Sobre les frases 6) i 7) Hi ha verbs que porten lexicalitzat el pronom hi (haver-hi, veure-hi, sentir- hi…) o el pronom en (sortir-se’n, anar- se’n). En aquests casos, el pronom forma part del verb i, per tant, NO hi ha duplicació pronominal. GIEC, p. 1059  TEORIA CATALÀ PRONOMS RELATIUS L’atac que va canviar la història Els fets van tenir lloc el 7 de desembre de 1941, un diumenge al matí. La força aèria de l’Armada Imperial Japonesa va llançar un atac sorpresa contra la base militar de Pearl Harbor, el lloc estratègic en el que la flota del Pacífic dels Estats Units tenia la base d’operacions. El 8 de desembre el president nord-americà, Franklin D. Roosevelt, va pronunciar el cèlebre Discurs de la infàmia, amb el que va arribar a l’ànima dels estatunidencs. El lema Recorda Pearl Harbor es va repetir moltes vegades en les sovintejades guerres en les que van participar els Estats Units després d’aquella humiliació. En el que està malament: Correcció: En què, en el qual, on En les que està malament: Correcció: Amb què, en les quals L’atac que va canviar la història Definició Pronom o adverbi que introdueix una oració subordinada’ Els pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen en l'oració introduïda pel relatiu un element que ja ha aparegut abans. M'ha desaparegut el llibre. Tenia el llibre a la bossa. M'ha desaparegut el llibre que tenía a la bossa. Dificultat terminològica (2)  Oracions de relatiu adjectives (equivalen a un adjectiu) especificatives (o restrictives) i explicatives (o no restrictives). Els metges que estudien el cas són eminències. [Especificativa] [Només són eminències uns quants metges] Els metges, que estudien el cas, són eminències. [Explicativa] [Tots els metges són eminències] En aquesta frase si no hi ha comes, es que especifiques. Dificultat terminològica (4)  Funcions dels pronoms relatius: subjecte He perdut el bolígraf que m’agradava OD He perdut el bolígraf que em vas regalar CCT El dia que va néixer el teu fill érem a Londres Formes dels relatius  Hi ha 4 relatius invariables (relatius simples): QUE, QUÈ, QUI, ON Hi ha formes àtones, tòniques i adverbials  Hi ha 1 relatiu variable (relatiu compost): QUAL/QUALS (el qual, els quals, la qual, les quals, la qual cosa) QUE (1) Una frase de relatiu especificativa NO admet relatiu compost: Vull convidar a la festa els amics que treballen amb mi. *Vull convidar a la festa els amics els quals treballen amb mi. >> Una frase de relatiu explicativa SÍ que admet relatiu compost. QUE (i 2) NO s'ha de confondre el pronom relatiu QUE … amb la conjunció QUE: M'agrada que cantis… Confio que demà vinguis aviat (*Confio en que/en què demà…) … Ni amb l'adverbi QUE, introductor d'interrogacions i d'admiracions: Que passa res? Que guapo! EL QUE (4)  El grup EL QUE no s'accentua. Tampoc quan fa de CD i se sol substituir pel pronom interrogatiu QUÈ. Vine a MacDonald's: sabem el que t'agrada. (…sabem què t'agrada…) No sap el que vol (No sap què vol). EL QUE (i 5) No és correcte fer servir EL QUE com si fos equivalent a LA QUAL COSA o COSA QUE, és a dir, per introduir tota una frase de relatiu explicativa: * Van anunciar un augment dels impostos, el que em sembla molt malament. QUÈ (2) L’accident va pasar justament el día en què o en el qual va a ver eleccions Incorrectes: L’accident va pasar justa el día que t’en vas anar o en el que El pronom relatiu en funció de CCT ha de ser QUÈ (va precedida de preposició) o una forma de relatiu composta. També pot ser que. Allò va passar justament el dia en què + en el qual te'n vas anar a París. *Allò va passar justament el dia *el qual + *en el que te'n vas anar a París. QUÈ (3) Es refereix a coses i duu preposició feble (a, en, amb, de, per). > La ploma amb què/amb la qual escric. (*amb la que) > Són coses a què/a les quals no ens hem acostumat. (*a les que) > El tema de què/del qual parlo… (*del que)  PERSONATGES CATALÀ Michele Barnier: Primer Ministre de França Pronunciació: MISHÈL BARNIÉ Transcripció d’antena: MISHÈL BARNIÉ Louis Aliot: Alcalde de Perpinyà Pronunciació: Luís Aliót Transcripció d’antena: LUÍ ALIÓ Ingrid Engen: Futbolista Noruega del FCB Barcelona que juga com a Migcampista Pronunciació: íŋgɾitɛ́ŋgən Transcripció d’antena: ÍNGRID ÈNGaN Vinícius Júnior: Jugador brasiler del Real Madrid, que juga d’extrem esquerre Pronunciació: binísius Transcripció d’antena: VINÍSSIUS Elissa Mouliaà: Presentadora de televisió espanyola Pronunciació: elísamowljá Transcripció d’antena: Elisa Mouliaá Robert Lewandowski: Davanter polonès del FCB Barcelona Pronunciació: rɔ́βɛrdlɛβandɔ́fski Transcripció d’antena: RÒBERT LEVANDÒFSKI Chirara Perragni: Influencer italiana que té una empresa de moda que es diu TBS Crew Pronunciació: kjáɾaferáɲi Transcripció d’antena: KIÀRA FERRÀNYI Andrea Bocelli: Cantant i músic italià Pronunciació: andɾéaβotʃɛ́lli Transcripció d’antena: ANDRÉA BOTXÈL·LI Yoon Suk-yeol: President Corea del Sud Pronunciació: júnsukjɔ́l Transcripció d’antena: YUN SUK-YÒL Oscar Pierre: (CEO) Fundador de Glovo Pronunciació: ɔ́skərpjére Transcripció d’antena: ÒSCaR PIÉRRE Natasa Pirc Musar: Presidenta de la república Eslovènia Pronunciació: natáʃapírdzmúsar Transcripció d’antena: NATÀSHA PIRTS MÚSSAR Katerína Sakellaropoúlou: Primera dona a ser presidenta de Grècia Pronunciació: kateɾínasakelaɾopúlu Transcripció d’antena: KATERÍNA SAKE-LARO-PÚLU  RESUMS CAPÍTOLS PARLA’M AMB ESTIL 1. En un tast, els vins no es “proven”  Diferència entre els verbs “provar” i “tastar”: els vins i menjars es tasten, no es proven.  Errors comuns: “Les llenties m’han sentat malament” (incorrecte), correcte seria: “Les llenties se m’han posat malament”.  Importància de mantenir expressions genuïnes: “s’avenen” millor que “es porten bé”. 2. Un torero cigalero  Les paraules acabades en “o” àtona són expressives (cigalero, baratet, rarot). Malgrat no ser normatives, són adequades en registres informals.  Exemples: “quin quadro!” en comptes de “quin quadre!”.  Argument: diferenciar els registres col·loquials i formals, emprant aquestes formes quan sigui oportú. 3. Paraules maleïdes  “Barco” i “quiròfan” exemplifiquen paraules rebutjades pel DIEC per ser castellanismes. Tot i això, són molt utilitzades.  Defensa d’acceptar termes úmits pel públic (“quiròfan” ja inclòs al TERMCAT) per mantenir la funcionalitat del llenguatge. 4. Paraules revesses  Confusions en l’ús de “taquilla”: pot ser “armariet” o “guixeta”, segons el context.  Alternatives a “tipus”: usar “mena”, “classe” o “figura” per fer el llenguatge més ric i precís. 5. Aquest any o enguany?  Promoció de formes menys habituals per enriquir la llengua: “enguany”, “de franc”, “catxa”.  Argument: l’ús de paraules genuïnes en mitjans ajuda a la seva normalització. 6. El caragol, la carabassa i la taronja  Dobles grafies: el DIEC prioritza formes com “caragol” i “carabassa”, tot i que “cargol” i “carbassa” també són acceptades.   Crítica a la inclusió de variants dialectals al diccionari per evitar fragmentar la unitat lingüística. 7. Quan en dèiem xampany  Història de l’abandó del terme “xampany” en favor de “cava” per motius legals.  Reflexió sobre l’adopció de paraules: “xampany” torna a ser reconegut al DIEC des de 2020. 8. Les noves paraules, per composició  Creació de mots per composició: “estirabosses” (“tironero”), “rastaflauta” (“perroflauta”).  Els acrònims també són cada vegada més habituals: “dircom”, “glocal”, “horeca”.  Importància de mantenir la claredat informativa i la creativitat lingüística. 9. Error o transgressió?  Diferència entre error i transgressió: els errors no tenen justificació (“assecar-se les llàgrimes”), mentre que les transgressions poden aportar expressivitat.  Necessitat de correctors professionals per garantir la qualitat de la llengua sense eliminar les transgressions deliberades. 10. Homes, dones i persones  Evolució cap a un llenguatge inclusiu: “persona” substitueix “home” o “qui” en definicions del DIEC.  Eliminació de formes sexistes com “alcaldessa” (“dona de l’alcalde”). 11. La raó del client  Problemes en l’atenció en català: dret a ser atès en català sovint vulnerat.  Proposta: aplicar al 100% la immersió lingüística i garantir que el funcionariat domini ambdues llengües oficials. 12. Com una taca d’oli  “Llengües olioses”: aquelles que s’imposen en territoris aliens (castellà a Portugal, italià a Eslovènia).  Defensa del multilingüsime com a enriquiment cultural i crítica al monolingüsime com a forma d’“analfabetisme”. 13. L’efecte karaoke  Subtitulació com a alternativa al doblatge en declaracions polítiques.  Argument: fomentar la diversitat lingüística i evitar l’anul·lació del català en mitjans estatals. 14. L’ofici lingüístic del bon periodista  Els periodistes han d’evitar eufemismes i adaptar el llenguatge de les fonts per garantir la claredat i l’objectivitat.  Exemples: “reestructuració de plantilla” = “reducció de plantilla”; “danys col·laterals” = “civils morts”.  PREGUNTES CATALÀ 10. Quins són els errors de pronunciació més habituals en català? A i e àtones, les sonores i sordes. Errors comuns: aquet any, arasar, transplastament Alguns dels errors de pronunciació més comuns en català solen sorgir per la interferència d’altres llengües o dialectes. Aquí en tens alguns: Confusió entre o oberta i o tancada: Els parlants de català sovint tenen dificultat per pronunciar correctament la "o" oberta (ò) i la "o" tancada (ó), especialment si provenen de zones castellanoparlants, on no existeix aquesta distinció. Ex: pòrtic (ò) versus món (ó). Confusió entre e oberta i e tancada: Similar al cas anterior, la "e" oberta (è) i la "e" tancada (é) poden confondre's. Ex: cafè (è) versus bé (é). Sonorització de les consonants finals: Sovint, els parlants de zones castellanoparlants sonoritzen consonants que haurien de ser sordes al final de paraula. Ex: dir sub en comptes de sup. Afegir sons vocàlics finals: En alguns parlants, especialment els d’àrees influenciades pel castellà, hi ha la tendència a afegir una "e" final en paraules que acaben en consonant. Ex: dir porte en comptes de port. Pronúncia de les consonants fricatives: Errors en la distinció entre la "s" sorda i la "s" sonora, especialment en el cas de paraules com casa (sonora) i salsa (sorda), són freqüents. Elisió de consonants finals: La tendència a no pronunciar consonants finals, com la "r" en els verbs, és força comuna. Per exemple, dir parla en comptes de parlar. Castellanismes: Degut al bilingüisme, alguns parlants incorporen sons o maneres de pronunciar del castellà, com la pronúncia de la "ll" com una "y" castellana o la confusió entre sons com la "j" i la "g". 11. Quants i quins estats nord-americans tenen forma catalana? Hi ha tres estats nord-americans que tenen un nom que es pot considerar d'origen o forma catalana: 1. Califòrnia: El nom "Califòrnia" prové d'un mite medieval molt popular en els segles XV i XVI. Tot i que el nom en si mateix no és estrictament d'origen català, és utilitzat en català sense cap adaptació addicional. La primera documentació del nom apareix en el llibre de cavalleries Les sergas de Esplandián de Garci Rodríguez  de Montalvo, un text molt conegut en aquella època. La forma "Califòrnia" s'ha mantingut sense traduir. 2. Florida: Aquest estat també conserva el nom en català com "Florida". El nom es deu a l'explorador espanyol Juan Ponce de León, qui va arribar-hi durant la Pasqua Florida (setmana de Pasqua). 3. Nou Mèxic: "Nou Mèxic" és una traducció directa de l'anglès "New Mexico" (originalment en espanyol Nuevo México), adaptada al català per referir-se a l'estat. Per tant, aquests tres estats tenen formes adaptades al català: Califòrnia, Florida i Nou Mèxic. 12. Per què Monzó no cita en català la secció de 'Carta de los lectores' de La Vanguardia? Perquè no hi havia la versió en català de la vanguardia quan es va publicar Mai