Coordinació Policial PDF

Tema C.3. La coordinació policial 1. El concepte de coordinació policial La seguretat es desenvolupa des dels diferents nivells de l’Administració pública: l’Estat, les comuni- tats autònomes i els ajuntaments. Aquesta competència compartida exigeix la coordinació entre els respectius cossos polici...

Tema C.3. La coordinació policial 1. El concepte de coordinació policial La seguretat es desenvolupa des dels diferents nivells de l’Administració pública: l’Estat, les comuni- tats autònomes i els ajuntaments. Aquesta competència compartida exigeix la coordinació entre els respectius cossos policials, la qual cosa pressuposa l’existència d’un sistema de seguretat pública. Un sistema de seguretat pública és el conjunt d’administracions, òrgans, autoritats i serveis que con- tribueixen a garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans i l’ordre públic. Aquest sistema preveu la distribució d’obligacions, les relacions jurídiques i tècniques que mantenen entre si tots aquests agents i operadors, i estableix la necessitat d’intercanvi d’informació i l’homogeneïtzació dels mitjans i els sistemes per facilitar l’acció conjunta. A Catalunya operen, amb diferents competències, la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, les policies locals i les forces i cossos de seguretat de l’Estat (FCSE): la Policia Nacional (PN) i la Guàrdia Civil (GC). La coordinació en matèria policial entre la Policia de la Generalitat i les FCSE s’articula a través dels acords de la Junta de Seguretat de Catalunya. L’Estatut d’autonomia de Catalunya configura la Junta de Seguretat com a òrgan de caràcter admi- nistratiu de coordinació de la Policia de la Generalitat i les FCSE. És concebuda com un instrument de cooperació entre administracions i és integrada per un nombre igual de representants del Govern central i de la Generalitat. En relació amb les policies locals, l’article 164.2 de l’Estatut estableix que pertoca a la Generalitat el comandament suprem de la policia autònoma i la coordinació de l’actuació de les policies locals. La Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat Aquesta Llei parteix de la base del caràcter concurrent de l’exercici de la competència de seguretat pública i pretén respectar l’autonomia de les diferents esferes de l’Administració pública, però alhora vol donar importància a la necessitat d’intercomunicació entre els dos cossos de seguretat de l’Estat: la GC i la PN. L’article 3 de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, proclama el principi de coope- ració recíproca i el de coordinació orgànica. A l’article 12 es fa una llista de les funcions de la GC i de la PN, i després s’estableix que les FCSE estan obligades a la cooperació recíproca en el desen- volupament de les competències respectives. Més endavant, l’article 38 fa una llista de les funcions que corresponen a les policies autonòmiques i distingeix entre les que els corresponen com a pròpies i les que ho són en col·laboració amb les FCSE. Aquestes últimes consisteixen a: a) Vetllar pel compliment de les lleis i altres disposicions de l’Estat i garantir el funcionament dels serveis públics essencials. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 203  C.3. La coordinació policial b) Participar en les funcions de policia judicial. c) Vigilar espais públics, protegir manifestacions i mantenir l’ordre en grans concentracions hu- manes. L’exercici d’aquesta funció correspon prioritàriament a les policies autonòmiques, sense perjudici de la intervenció de les FCSE, quan a requeriment de les autoritats de la comunitat autònoma o per decisió pròpia ho considerin necessari les autoritats estatals. L’article 53 regula les competències atribuïdes a la policia local. Moltes d’aquestes funcions s’han d’exercir amb la intervenció d’altres policies. La instrucció d’atestats per accident de circulació dins del nucli urbà s’ha de comunicar a les FCSE, igual com quan s’efectuen diligències de prevenció i accions dirigides a evitar la comissió d’actes delictius en el marc de col·laboració establert a les juntes locals de seguretat. Si la policia local intervé en la protecció de manifestacions i en el manteniment de l’ordre en les grans concentracions humanes, ho fa únicament a requeriment previ i a títol de col·laboradora amb les FCSE i amb les policies autonòmiques. I si participa en funcions de policia judicial també ho fa com a col·laboradora de les unitats orgàniques de la policia judicial. La Llei també ha considerat necessari establir uns mecanismes de caràcter institucional d’auxili i cooperació. Aquests mecanismes sorgeixen quan no hi ha mitjans suficients en algunes comunitats autònomes que no poden crear policia autonòmica. Llavors, les FCSE ajuden a fer les funcions policials, o bé es fa una adscripció funcional d’unitats de la PN per tal que les comunitats autònomes que no puguin sufragar la despesa de crear una policia autonòmica, però que tinguin previst crear-la, puguin exercir les funcions que els corresponen. La Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra A l’article 12.2 estableix que totes les funcions que l’ordenament jurídic atribueix al cos de Mossos d’Esquadra s’han de complir sota els principis de cooperació, coordinació i col·laboració mútua amb la resta de FCS. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals A l’article 12.2 estableix que les funcions de policia judicial s’han de complir d’acord amb els principis de cooperació mútua i de col·laboració recíproca amb la resta de FCS. 2. La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat. La coordi- nació amb les policies locals de Catalunya 2.1. La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat Dins la coordinació entre el cos de Mossos d’Esquadra i les FCSE (GC i PN) hi ha dos nivells: la coor- dinació institucional i l’operativa. 2.1.1. Coordinació en l’àmbit institucional Tal com hem posat de manifest als paràgrafs anteriors, l’EAC configura la Junta de Seguretat com a òrgan de caràcter administratiu encarregat de coordinar l’actuació de la Policia de la Generalitat i les FCSE (article 164.4). És concebuda com un instrument de cooperació entre administracions i és integrada per un nombre igual de representants del Govern central i de la Generalitat (5/5). És precisament en el si de la Junta de Seguretat on es van adoptar els transcendents acords de 17 d’octubre de 1994. Fruit dels canvis en la situació política espanyola, la situació propícia va permetre el pacte entre la Generalitat i el Govern central que va desbloquejar el pla de desplegament. 204 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.3. La coordinació policial Així, l’any 1994, el cos de Mossos d’Esquadra va començar el desplegament a Catalunya, per assumir les competències que té atribuïdes estatutàriament, i va substituir progressivament les FCSE. En acords posteriors, s’ha fixat el projecte cronològic de desplegament de la PG-ME. L’article 50 de la Llei orgànica 2/1986 estableix que la Junta de Seguretat és l’òrgan competent per resoldre les incidències que es produeixin en la col·laboració entre els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i el cos de Mossos d’Esquadra. Per tant, ha de rebre informació periòdica del subdelegat del Govern central i de les autoritats autonòmiques de les deficiències que s’observin en la coordinació, l’auxili mutu i la informació recíproca. Aquests han d’indicar les mesures correctes per resoldre els problemes suscitats. La regulació de la Junta de Seguretat està prevista per Resolució de 28 de desembre de 1982. Funciona com els òrgans col·legiats i pren els acords per unanimitat. Les funcions de la Junta de Seguretat són: 1. Coordinar l’actuació de la Policia de la Generalitat i de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. 2. Determinar l’Estatut, el Reglament, les dotacions, la composició numèrica i l’estructura i el reclutament de la Policia de la Generalitat. 3. Coordinar les tasques de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya amb l’actu- ació de les policies locals. 4. Conèixer la delimitació de les funcions policíaques que, amb caràcter exclusiu, corresponen a Catalunya a les diverses forces i cossos de seguretat de l’Estat, a la policia autònoma i a les policies locals. La Junta de Seguretat de Catalunya està formada per 5 persones en representació del Govern central i 5 en representació de la Generalitat de Catalunya. Està presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, i els representants de la Generalitat són: La persona titular del Departament d’Interior i Seguretat Pública. La persona titular de la Secretaria General del Departament d’Interior i Seguretat Pública. La persona titular de la Direcció General de la Policia. La persona titular de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Interior i Seguretat Pública. 2.1.2. Coordinació en l’àmbit operatiu Hi ha diferents òrgans per possibilitar la coordinació en l’àmbit operatiu, com són, entre d’altres, la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya i les comissions de coordinació policial de diferents àmbits territorials i no permanents. La Junta de Seguretat de Catalunya va acordar crear la Sala Interpolicial de Catalunya, com a instrument d’intercanvi d’informació, desenvolupament de col·laboració tècnica, alimentació de bases de dades corporatives i per tal d’anar incrementant les relacions entre els cossos policials. D’entre les coordinacions policials, cal destacar la coordinació en matèria de policia judicial. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 205  C.3. La coordinació policial El Reial decret 769/1987, de 19 de juny, sobre regulació de la policia judicial, modificat pel Reial decret 54/2002, de 18 de gener, va crear dos tipus de comissions amb la finalitat d’harmonitzar i unificar la direcció en les forces policials adscrites a la investigació criminal en els seus diferents àmbits territorials. Aquestes comissions són: a) Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial. b) Comissió Provincial de Coordinació de la Policia Judicial. 2.2. La coordinació amb les policies locals de Catalunya Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada d’Espanya. Té una extensió territorial de 32.107,98 quilòmetres quadrats i una població de 7,6 milions d’habitants. Amb un elevat volum de turis- tes (cada any 25 milions de turistes passen les seves vacances a Catalunya), és una de les comunitats autònomes amb més visitants estrangers d’Espanya i d’Europa. Té una situació geogràfica privilegiada i estratègica, que ha afavorit les relacions comercials i econòmiques amb els territoris de l’arc mediterrani i amb els països de la resta d’Europa. Té un total de 947 municipis, dels quals 213 tenen cos de policia propi. A Catalunya, donen servei aproximadament 11.167 policies locals, 17.889 policies autonòmics (Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra) i 6.535 policies dels cossos i forces dependents del Govern central (Policia Nacional 3.388 i Guàrdia Civil 3.147). En xifres globals, a Catalunya hi ha una proporció de 4,5 policies per cada 1.000 habitants. El sistema de seguretat pública de Catalunya es fonamenta en els principis de cooperació, col·labora- ció, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, les administracions i els serveis públics amb responsabilitats en l’àmbit de la seguretat, alhora que preveu també els òrgans de coordinació i de participació ciutadana corresponents, la manifestació més elevada dels quals la constitueix el Consell de Seguretat de Catalunya. El marc legal competencial i el model policial estan basats en els tres grans nivells de govern de l’Admi- nistració pública espanyola: l’Administració de l’Estat (central), la Generalitat de Catalunya (autonòmica) i els ajuntaments (local). Aquests nivells són concordes a la distribució de competències i al nivell de responsabilitat que té cada un en el disseny de les polítiques de seguretat. En el cas de Catalunya, cal tenir en compte que l’Administració de l’Estat, l’administració legalment competent en temes de seguretat i policia, ha traspassat aquestes competències al Govern de la Generalitat. Una llei autonòmica és la que regula el sistema de seguretat, on s’estableixen el paper i les funcions de les administracions públiques, les autoritats en seguretat, els cossos policials i els mecanismes de cooperació, coordinació i participació. Aquesta Llei, la 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, defineix la composició i l’estructura del sistema de seguretat de Catalunya i estableix que la cooperació, la col·laboració, la lleialtat institucional i l’auxili mutu entre les autoritats són els principis rectors del sistema de seguretat pública de Catalunya. També disposa d’un sistema de seguretat integral i únic, amb una cultura de corresponsabilitat i orientat cap a la prevenció, el treball en xarxa i l’intercanvi d’informació entre els diferents serveis públics. D’altra banda, l’article 164.2 de l’Estatut estableix que pertoca a la Generalitat la coordinació de l’ac- tuació de les policies locals. La Generalitat exerceix aquesta competència mitjançant la Sub-direcció General de Coordinació de la Policia de Catalunya, dins l’estructura de la Direcció General d’Adminis- tració de Seguretat del Departament d’Interior i Seguretat Pública. Exerceix les funcions següents: a) La promoció de la planificació, la integració i l’assignació eficient de recursos en el sistema de seguretat. b) La promoció d’instruments de millora de la qualitat en els serveis de seguretat i policia i la innovació de sistemes tecnològics. 206 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.3. La coordinació policial c) La promoció i estructuració d’un sistema eficient d’informació, participació i relació dels ciu- tadans amb el sistema de seguretat. d) L’impuls d’un servei que permeti la recepció, la resposta i el tractament de les queixes i pe- ticions dels ciutadans en matèria de seguretat i policia. e) L’elaboració de propostes normatives, formatives, d’implantació de processos de qualitat i millora relacionades amb la policia de Catalunya. f) L’elaboració de directrius tècniques i de procediments comuns del sistema de seguretat i policia. g) Proposar criteris de col·laboració i coordinació dels serveis públics i privats de seguretat en col·laboració amb la Sub-direcció General de Seguretat Interior. h) L’elaboració de projectes, estudis, auditories i informes relacionats amb els serveis de se- guretat. i) Donar suport en l’elaboració, la implantació i el seguiment de cartes de servei. j) Impulsar i participar en l’organització de cursos, jornades, congressos o seminaris, en col·la- boració amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. k) L’estudi i la proposició d’iniciatives per millorar la coordinació i la gestió dels serveis de policia. l) La supervisió dels convenis i acords que s’hagin de subscriure en matèria de seguretat pública. m) El suport tècnic, jurídic i administratiu als òrgans consultius i de participació del sistema de seguretat. n) El suport i l’assistència tècnica a les autoritats locals del sistema de seguretat en el disseny de les polítiques locals de seguretat. o) El suport tècnic en el desenvolupament dels plans de seguretat locals, sectorials i territorials. Els principals òrgans de coordinació i participació entre la Policia de la Generalitat - Mossos d’Es- quadra i els diferents cossos locals de policia en matèria de seguretat són la Comissió de Policia de Catalunya, les comissions regionals de seguretat, les juntes locals de seguretat i les meses de coordinació operativa, tal com es detalla en el punt 3 següent (Els òrgans de coordinació establerts per la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya). 3. Els òrgans de coordinació establerts per la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’orde- nació del sistema de seguretat pública de Catalunya La Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, té per objecte l’ordenació de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, especialment les de policia, i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada, en un sistema general de seguretat propi de Catalunya. Aquest sistema coordinat i únic de seguretat pública propi de Catalunya està participat pel conjunt d’administracions amb competències en aquesta matèria, i ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu de Catalunya. La Llei posa les bases per dotar Catalunya d’un model de seguretat fonamentat en la prevenció, la participació i la implicació dels diferents serveis públics i privats, així com també de la societat civil. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 207  C.3. La coordinació policial Així, doncs, els principis que inspiren la Llei, i que han de servir d’orientació general de les actuacions i relacions de les diferents administracions en l’àmbit de la seguretat pública, són: – La prevenció dels riscos i de les amenaces. – L’adequació del servei públic a la demanda social. – La proximitat als ciutadans i la descentralització dels serveis públics. – L’eficàcia de l’acció pública i l’eficiència en l’assignació de recursos i mitjans. – La planificació i avaluació de les actuacions. – La proporcionalitat de la intervenció pública. – La corresponsabilitat i complementarietat d’autoritats i administracions. – La coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis. – La transparència i la informació als ciutadans. El sistema de seguretat pública de Catalunya es defineix també com un sistema integral, que ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu del país. La Llei defineix la composició i l’estructura del sistema de seguretat, que es vertebra al voltant de les autoritats en matèria de seguretat i que integren els cossos policials que en depenen i els òrgans de coordinació i participació que la Llei crea i regula. El sistema de seguretat de Catalunya el constitueixen: les autoritats de seguretat, els cossos policials i els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat. 3.1. Estructura del sistema de seguretat de Catalunya El sistema de seguretat de Catalunya està integrat per: les autoritats de seguretat, els cossos policials i altres serveis públics o privats de seguretat, i els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat. 3.1.a) Les autoritats de seguretat El Govern de la Generalitat és l’òrgan col·legiat superior en matèria de seguretat a Catalunya. El con- seller o la consellera titular del departament amb competències en matèria de seguretat pública és l’autoritat competent de la Generalitat que dirigeix la política de seguretat de Catalunya, d’acord amb el Govern i sens perjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de l’Estat. En l’àmbit local, els alcaldes són l’autoritat superior en matèria de seguretat pública, en el marc de les seves competències. També tenen la condició d’autoritat de seguretat els delegats territorials del Govern i les persones titu- lars d’òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública o dels ajuntaments que, per atribució legal o per delegació expressa del conseller o consellera o de l’alcalde o alcaldessa, exerceixin les funcions corresponents en la matèria. 3.1.b) Els cossos policials La policia de les institucions pròpies de Catalunya està formada per les policies dels ajuntaments (amb la denominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o altres de tradicionals) i la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya s’han de regir pels principis de complementarietat, coordinació, col·laboració, cooperació i auxili mutu, especialment en 208 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.3. La coordinació policial el si de les juntes locals de seguretat. Els convenis entre el departament titular en matèria de segure- tat pública i cada ajuntament permeten adaptar i concretar aquests principis a les circumstàncies de cada municipi. 3.1.c) Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat La Llei crea i regula diferents òrgans de coordinació i participació, entre els quals destaca el Con- sell de Seguretat de Catalunya, que és l’òrgan consultiu i de participació superior de Catalunya en matèria de seguretat, sens perjudici de les funcions i les competències dels òrgans que la legislació vigent estableix en els sectors de la seguretat pública i la policia, la protecció civil, la seguretat viària i la seguretat privada. Així, doncs, el Consell de Seguretat de Catalunya és el màxim òrgan de consulta i representació de les administracions i de la societat catalana amb la funció d’analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya i emetre un informe anual sobre la seva evolució, i altres informes que consideri convenients. Ja en l’àmbit dels òrgans de coordinació, es crea la Comissió del Govern per a la Seguretat, presidida pel president de la Generalitat i amb representació de diferents consellers responsables de matèries relacionades amb qüestions de seguretat, a la qual s’encarrega la funció d’assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments. També en l’àmbit dels òrgans de coordinació general, la Comissió de Policia de Catalunya és l’òr- gan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i les policies locals a Catalunya, compost per representants del Govern i dels ajuntaments i presidit pel conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pú- blica. La Comissió de Policia de Catalunya substitueix la Comissió de Coordinació de Policies Locals. Finalment, com a òrgan de coordinació però en l’àmbit territorial, es creen les comissions regionals de seguretat, que apleguen els municipis d’una mateixa regió policial amb la finalitat de facilitar l’anàlisi i la proposta conjunta de plans de seguretat supramunicipals adequats a llurs necessitats i recursos. La Llei atorga una rellevància especial a les juntes locals de seguretat, que tenen caràcter obligatori en els municipis que comptin amb policia local. Les juntes locals de seguretat, sota la presidència de l’alcalde o alcaldessa, són l’òrgan col·legiat de col·laboració i coordinació general dels diversos cossos de policia i altres serveis de seguretat que operen en llur territori i de participació ciutadana en el sistema de seguretat. Esdevenen així una referència necessària per a l’elaboració, la planificació i l’execució en l’àmbit local de les polítiques públiques de seguretat més generals. La Junta Local de Seguretat crea la Mesa de Coordinació Operativa com a òrgan permanent i estable de coordinació i cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi. Un altre element important que introdueix la Llei és el Pla general de seguretat de Catalunya, que és un instrument metodològic que ha de contenir el catàleg de les previsions, les actuacions i els mitjans relatius a tot allò que afecti o pugui afectar la convivència i la seguretat de les persones i els béns. El Pla, que té una periodicitat quadriennal, ha de ser aprovat pel Govern, i s’ha d’haver presentat prèviament a la Comissió del Govern per a la Seguretat i al Consell de Seguretat de Catalunya i, posteriorment, al Parlament de Catalunya. El Pla general de seguretat de Catalunya ha d’establir les directrius i els criteris tècnics per a l’elaboració dels plans de seguretat locals i regionals de seguretat. Els plans de seguretat poden ser municipals, supramunicipals o regionals, de caràcter general, sectorial, estacional o específic. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 209  C.3. La coordinació policial Les juntes locals de seguretat han d’aprovar un pla local de seguretat per al municipi respectiu i, segons ho requereixi la situació de seguretat del municipi, plans sectorials, estacionals i específics. La Llei també estructura l’administració general i territorial de seguretat, amb el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública com a òrgan responsable de dirigir la política de seguretat de la Generalitat, la figura dels delegats territorials del Govern amb potestat sancionadora en les matèries competència del departament en el seu territori i la creació de subdireccions generals, amb la funció de coordinar les funcions, els serveis i els procediments administratius. També es defi- neix l’estructura de l’organització territorial del cos de Mossos d’Esquadra en àrees bàsiques policials i regions policials. Finalment, es defineixen els àmbits de relació entre administracions i amb els ciutadans. En l’àmbit de les relacions entre administracions, el Govern, per mitjà del departament titular de les competències de seguretat pública, i els ajuntaments interessats poden signar convenis de col·laboració amb la finalitat de concretar les formes i els procediments de coordinació i cooperació en els serveis i les actuacions per al desenvolupament de polítiques públiques en els diferents àmbits de la seguretat (en especial la instauració de serveis unificats o de gestió conjunta entre el cos de Mossos d’Esquadra i les policies locals, com ara la recepció de denúncies i altres d’atenció directa als ciutadans). 4. La cooperació policial internacional: Interpol i Europol Un dels grans reptes als quals s’enfronta la societat actual és la globalització del crim organitzat, és a dir, la delinqüència transnacional implicada en la producció i distribució il·legal de substàncies estupe- faents, blanqueig de capitals, immigració il·legal, tràfic il·lícit de vehicles, terrorisme, etc. Aquesta nova forma de criminalitat implica que el comportament delictiu passi de ser una activitat local, patrimoni exclusiu d’uns quants, a ser-ho d’organitzacions delictives amb mitjans materials i tecnolò- gics poderosos (sobretot amb la lliure circulació de persones i béns dins de l’àmbit comunitari). Cada país aconseguirà els seus propis objectius en la lluita contra la delinqüència mitjançant l’intercanvi d’informació i la cooperació internacional entre cossos policials de diferents països. La coordinació efectiva d’àmbit internacional, atesa la necessitat de perseguir noves formes de de- linqüència organitzada que ultrapassen l’àmbit de les nostres fronteres, és una necessitat de primer ordre dels cossos policials. Només farem referència a dues organitzacions internacionals basades en la cooperació i el suport entre els diferents cossos policials: la Interpol i l’Europol. Les principals funcions de la Interpol són aconseguir i desenvolupar l’assistència mútua entre les po- licies d’investigació criminal dels estats membres de l’organització. L’Europol és l’organització policial en l’àmbit de la Unió Europea que gestiona la informació policial entre els estats membres. 4.1. La Interpol La Interpol és una organització policial d’àmbit mundial que presta suport a les organitzacions, auto- ritats i serveis que tenen com a missió prevenir, detectar i combatre el delicte. Els orígens de la Interpol cal situar-los l’any 1914, quan juristes i policies de 14 països es van reunir a Mò- naco a fi i efecte, entre d’altres, de crear un fitxer criminal internacional centralitzat i unificar criteris en els procediments d’extradició. Sorgeix la idea de crear unes oficines policials a cada país que serveixin com a punt d’intercanvi d’informació i de coordinació en el creixent desenvolupament cientificopolicial. L’any 1923 té lloc a la ciutat de Viena (Àustria) el Segon Congrés Internacional de Policia Judicial, on es crea la Comissió Internacional de Policia Criminal. Serà l’any 1946 quan s’adopti el nom d’Interpol, 210 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.3. La coordinació policial que posteriorment, l’any 1956, passa a anomenar-se definitivament Organització Internacional de Po- licia Criminal - Interpol (OIPC-Interpol). Actualment formen part de la Interpol 195 països, i ha adquirit l’estatut d’observador a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). 4.1.1. Objectius de la Interpol L’article 2 de l’Estatut de la Interpol estableix els objectius generals de l’organització: a) Aconseguir i desenvolupar, dins del marc de les lleis dels diferents països i el respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans, l’assistència recíproca entre les autoritats de policia criminal. b) Establir i desenvolupar tota una sèrie d’institucions per contribuir a la prevenció i repressió de les diferents infraccions de dret comú. L’article 3 de l’Estatut estableix que l’OIPC-Interpol no ha d’intervenir en assumptes de caràcter polític, militar, religiós o racial. 4.1.2. Estructura de la Interpol Assemblea General Òrgan polític amb delegats dels estats membres. És l’òrgan superior de l’organització. Les seves atri- bucions són: orientació sobre les activitats de l’organització, regulació dels mitjans utilitzats per a la cooperació internacional, mètodes de treball, finançament i designació de les personalitats dirigents. Les decisions de l’Assemblea s’aproven per majoria simple i cada Estat membre té un vot. Comitè Executiu Està format per 13 personalitats escollides per l’Assemblea General entre els delegats dels estats membres. Entre les seves funcions destaquen executar les decisions de l’Assemblea, i aprovar el programa de treball i el projecte de pressupost. Secretaria General Òrgan executiu permanent que s’encarrega de l’administració i el funcionament permanent de la coo- peració policial internacional. L’Oficina d’Enllaç Europea depèn directament de la Secretaria General. Executa les decisions de l’Assemblea i el Comitè Executiu, dirigeix i coordina la lluita contra la delin- qüència internacional, centralitza la informació criminal i s’encarrega de les relacions amb les autoritats nacionals i internacionals. Està dirigida per un secretari general. 4.1.3. Funcionament de la Interpol Cada país membre disposa d’una oficina central nacional que s’encarrega de mantenir l’enllaç amb els diversos serveis de policia de l’Estat respectiu, amb les oficines centrals nacionals dels altres països i amb la Secretaria General de l’organització. L’oficina central nacional (OCN) es compon de funcionaris de l’Estat que actuen sempre dins del marc de la legislació nacional. Les seves funcions són: a) Centralitzar les informacions i documentacions sobre delinqüència recollides dins del propi país que tinguin interès per a la cooperació policial internacional, i transmetre-les a les diferents OCN i a la Secretaria General. b) Executar, dins del propi país, les operacions i actuacions policials sol·licitades per altres països membres de l’organització a través de les respectives OCN. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 211  C.3. La coordinació policial c) Rebre les sol·licituds d’informació, verificacions, etc., provinents d’altres OCN i enviar les respostes a l’OCN interessada. d) Transmetre a les OCN les peticions judicials o policials del seu propi país a fi i efecte que siguin executades. e) El cap de l’OCN forma part de les delegacions nacionals a l’Assemblea General de l’organit- zació i és el responsable de l’aplicació de les resolucions aprovades. A l’Estat espanyol, l’Oficina Central Nacional funciona des de l’any 1929. La cooperació policial afecta els delictes que presentin un caràcter internacional, sobretot: delictes de violència contra les persones, delictes contra la propietat, ús d’armes de foc i explosius amb un fi delictiu, identificació de víctimes de catàstrofes, delinqüència organitzada i terrorisme, lluita contra el terrorisme internacional, actes il·lícits contra la seguretat aèria, fraus econòmics, falsificacions i moneda falsa, i tràfic il·lícit de drogues. 4.2. L’Europol Europol és la sigla que correspon a Oficina Europea de Policia. Els principals motius per a la creació de l’Europol van ser la lliure circulació de persones, béns i serveis, la desigualtat dels sistemes legals, les barreres culturals i lingüístiques en la cooperació, la dificultat de coordinar recursos, així com l’ab- sència d’una visió europea del crim organitzat. El 7 de febrer de l’any 1992 es va signar el Tractat de Maastricht sobre la Unió Europea, i es va considerar necessari crear una oficina europea de policia per superar aquestes dificultats. L’Europol neix amb la idea d’assolir una millora en la cooperació policial contra el terrorisme, el tràfic il·lícit de drogues i altres tipus de delinqüència internacional, mitjançant l’intercanvi d’informació permanent. El 3 de gener de 1994 va iniciar la seva activitat la Unitat de Drogues de l’Europol (EDU), amb seu a la Haia (Països Baixos). Posteriorment, l’any 1995 se’n van ampliar les competències a altres àmbits delinqüencials. L’1 d’octubre de 1998 es va signar el Conveni de l’Europol, però no va ser fins a l’1 de juliol de 1999 que l’organització policial va iniciar les seves activitats (l’EDU és absorbida per l’Europol). 4.2.1. Objectius de l’Europol L’Europol té com a objectius millorar l’eficàcia i la cooperació entre les autoritats policials dels estats membres a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el tràfic il·lícit d’estupefaents, i de material radioactiu i nuclear, el tràfic d’éssers humans, el de vehicles, la immigració il·legal i el blanqueig de diners, sempre que hi hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o més estats membres s’hi vegin afectats. 4.2.2. Funcionament de l’Europol Les funcions principals de l’Europol són: a) Facilitar l’intercanvi d’informació entre els països membres. b) Recollir i analitzar informació i dades. c) Comunicar als serveis competents dels estats membres, mitjançant les unitats estatals de l’Europol, les dades que els afectin i la relació entre els actes delictius dels quals han tingut coneixement. 212 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.3. La coordinació policial d) Facilitar les investigacions dins dels estats membres enviant a les unitats estatals de l’Europol tota la informació necessària. e) Gestionar els sistemes informàtics de recollida de dades amb informació sobre persones sospitoses de cometre delictes o que hi hagin participat que siguin competència de l’Europol, o que hagin estat condemnades per aquests delictes. f) Gestionar la recopilació de dades relatives a persones perjudicades per delictes o que puguin ser considerades possibles testimonis en investigacions o en futures causes penals. Cada Estat membre designa una unitat encarregada d’executar les funcions esmentades, que és l’únic òrgan d’enllaç entre l’Europol i els organismes i cossos policials dels estats membres. A l’Estat espanyol, està integrada dins de l’estructura del Cos Nacional de Policia, concretament, a la Divisió de Cooperació Internaional, dependent de la Direcció Adjunta Operativa. Mitjançant els oficials d’enllaç, aquesta unitat subministra informació i dades a l’Europol; recull les sol·licituds d’informació, de dades i d’assessorament provinents de l’Europol per als cossos policials competents, així com les que són transmeses a l’Europol; transmet informació per a la seva gravació en els sistemes informàtics, i, finalment, vigila la legalitat en cada operació d’intercanvi d’informació. 5. Els acords internacionals en matèria de seguretat. El sistema d’informació Schengen (SIS) El Tractat de Schengen té el seu origen en l’acord signat en aquesta localitat de Luxemburg el 14 de juny de 1985 pels governs de Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França i Alemanya. Així es va constituir l’Acord de Schengen, relatiu a la supressió gradual dels controls a les fronteres comunes. Posteriorment, van adherir-s’hi Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, Àustria, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega. L’objectiu d’aquest Acord fou la creació d’una zona de lliure circulació, que implicava la supressió dels controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes i l’establiment de tot un seguit de mecanismes i mesures de substitució per mantenir i incrementar els nivells de seguretat i control als països integrants. Actualment formen part de l’espai Schengen els països següents: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, República Eslovaca, Romania, Suècia i Suïssa. El Conveni d’aplicació de l’Acord de Schengen (CAAS) preveu les següents formes concretes d’actuació policial en matèria de cooperació: Cooperació policial (article 39): assistència policial a fi de preveure i investigar fets delictius respectant el dret de l’Estat. Vigilància transfronterera (article 40): un cos policial d’un Estat Schengen, dins del marc d’una investigació judicial, continua en el territori d’un altre Estat Schengen una operació de vigilància iniciada al seu país. Persecució transfronterera (article 41): també anomenada “persecució en calent”, consisteix en la possibilitat que un cos policial persegueixi una persona que ha comès un delicte flagrant dins del territori d’un altre Estat Schengen amb el qual té frontera comuna i sense que s’hagi pogut avisar prèviament les autoritats del país. Informació incondicionada (article 46): possibilitat que un Estat Schengen comuniqui a un altre Estat, sense requeriment previ, informació interessant en referència a qualsevol aspecte relacionat amb la seguretat i l’ordre. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 213  C.3. La coordinació policial Lliurament vigilat de substàncies estupefaents (article 73): operacions transfrontereres de tràfic de substàncies estupefaents (sotmeses a control judicial o policial) amb la finalitat de des- cobrir o identificar les persones implicades en la comissió de delictes relacionats amb aquestes substàncies, o bé cooperació policial amb les autoritats estrangeres implicades amb aquesta finalitat. Funcionaris d’enllaç (article 47): possibilitat que determinats funcionaris siguin adscrits als serveis de policia d’altres estats Schengen amb la finalitat de promoure i agilitar la cooperació policial. 5.1. Objectius del SIS El sistema integrat europeu d’informació d’interès policial té com a finalitat el manteniment d’un sis- tema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de banc, i proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes que cal seguir en els supòsits d’una identificació positiva. La informació recollida al SIS només es pot utilitzar com a suport per a la realització de controls policials o duaners i per a l’emissió de visats o permisos de residència. No es pot treure informació del SIS per a la realització d’una investigació, ni es poden incorporar les dades procedents del SIS a les bases de dades estatals. 5.2. Estructura del SIS L’estructura del SIS està constituïda per un sistema central comú per a tots els estats integrants, un sistema per a cadascun dels estats membres, i tants sistemes locals com oficines d’enllaç tingui l’Estat membre. Addicionalment, la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior ha desenvolupat la Base de dades d’assenyalaments nacionals (BDSN). La BDSN està dissenyada per emmagatzemar ordres de recerca, assenyalaments vigents de persones, vehicles i objectes que s’hagin de compartir entre els cossos policials (Policia Nacional, Guàrdia Civil, Ertzaintza i Mossos d’Esquadra) i que no tinguin transcendència europea, amb l’objectiu d’establir l’actuació requerida per localitzar-los. El SIS és un sistema informàtic d’introducció i consulta de dades per a la recerca de persones i objectes dins dels estats signants del Conveni d’aplicació de l’Acord de Schengen, integrat per un ordinador central situat a Estrasburg (Central Schengen Information System, CSIS) i els sistemes estatals d’in- formació Schengen (National Schengen Information System, NSIS). El SIS és l’instrument més eficaç previst al Conveni per resoldre el dèficit de seguretat que es produeix al Schengenland (o territori Schengen) en suprimir-se els controls a les fronteres interiors. A l’ordinador central i, simultàniament, als diversos NSIS, hi ha registrades les dades de persones i objectes per a la seva recerca. En el primer cas, per extradir-les, per prohibir-los l’entrada, etc. I en el cas dels objectes, per decomissar-los. 5.3. Funcionament del SIS El SIS, com a sistema informàtic integrat, permet la introducció de diverses actuacions policials en relació amb persones i objectes. El sistema informàtic integrat relacionat amb persones: detenció a l’efecte d’extradició, desti- nat a les autoritats judicials (article 95 del CAAS); estrangers inclosos a la llista de no admissibles, destinat a les autoritats d’estrangeria (article 96); protecció/esbrinament de parador de persones desaparegudes o amenaçades, destinat a les autoritats policials i judicials (article 97); esbrinament 214 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.3. La coordinació policial de residència de testimonis o persones inculpades, destinat a les autoritats judicials (article 98), i vigilància discreta i control específic de persones i vehicles, destinat a les autoritats policials i judi- cials (article 99). El sistema informàtic integrat relacionat amb objectes: vehicles de motor amb una cilindrada superior a 50 cc, remolcs i caravanes, armes de foc, documents d’identitat expedits (passaports, documents d’identitat i permisos de conduir), bitllets de banc enregistrats. 5.4. El tractament de les dades informàtiques del SIS 5.4.1. Dades relatives a la detenció preventiva a l’efecte d’extradició La introducció de la descripció d’una persona al SIS equival a una ordre internacional de detenció del Conveni europeu d’extradició. La verificació dels requisits d’extradició es fa a priori, per facilitar les extradicions i la utilització eficient del sistema. Aquesta funció és competència de l’Oficina SIRENE, que compta amb un equip jurídic especialitzat per portar a terme aquesta funció. L’Estat que rep la petició d’extradició pot denegar la recerca de l’individu, de forma provisional o permanent, i ho ha de fonamentar en l’existència de raons jurídiques o d’oportunitat, que comportarà sempre com a mesura alternativa l’esbrinament del domicili i la localització del reclamat. No totes les persones en recerca per un òrgan judicial s’han d’introduir al SIS. Són els jutges els que han de decidir si ordenen la recerca dins d’un nou àmbit: el territori Schengen (és a dir, un àmbit inter- medi entre les recerques nacionals i les internacionals). 5.4.2. Dades relatives a estrangers no admissibles En relació amb els estrangers no admissibles, es preveuen dos tipus diferents d’actuacions: a) Prohibir l’accés al territori Schengen d’aquells ciutadans extracomunitaris introduïts a la llista de persones no admissibles. Els serveis de control de fronteres exteriors han de denegar l’accés de l’estranger al territori Schengen, sempre que estigui determinat. b) Si l’estranger ja es troba al territori Schengen, les administracions corresponents no li han de concedir el permís de residència i, en conseqüència, cal procedir a expulsar-lo. 5.4.3. Dades relatives a persones desaparegudes o a aquelles persones que per raons d’amenaces hagin de tenir una protecció especial Al SIS s’introdueixen també les dades de persones desaparegudes, menors o qualsevol altra persona que necessiti una protecció especial. Atenent les diferents situacions, cal procedir a la localització de la persona o, en el cas dels menors, cal impedir-ne el desplaçament, sempre que aquesta actuació estigui d’acord amb el dret. 5.4.4. Dades relatives a persones que hagin de comparèixer davant dels tribunals Es tracta d’una modalitat d’auxili judicial internacional. En el SIS s’han d’introduir aquelles persones citades com a testimonis, acusades o per a notificació de sentència penal, i només a l’efecte de co- municar el lloc de residència. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 215  C.3. La coordinació policial 5.4.5. Dades relatives a persones i vehicles a l’efecte de vigilància discreta o control específic Vigilància discreta i control específic són dos conceptes introduïts pel CAAS. Qualsevol actuació que es faci seguint una descripció del SIS basada en el supòsit esmentat s’ha de realitzar segons el dret dels estats. Dins de l’àmbit de la vigilància discreta, s’han d’incloure les accions realitzades per identificar la per- sona, ja sigui en els controls fronterers com en els controls de policia i duanes a l’interior del país. També s’han d’incloure les actuacions dirigides a l’obtenció de dades sobre un vehicle, així com del seu conductor. 5.5. Competències de l’oficina SIRENE Cadascun dels estats signants ha de designar una autoritat que tingui competència en el sistema d’in- formació Schengen, i que serà la responsable del seu correcte funcionament. L’oficina SIRENE està integrada dins de la estructura del Cos Nacional de Policia, concretament a la Divisió de Cooperació Internacional, dependent de la Direcció Adjunta Operativa. Totes les descripcions s’han de fer a través de l’organisme esmentat, el qual també ha de trametre informació complementària sobre les persones i els objectes descrits al SIS. D’aquí el seu nom, SIRENE (Supplementary Information Request at the National Entry). En concret, SIRENE actua: a) Com a interlocutor de la resta de SIRENE de les parts contractants. b) Com a enllaç entre tots els serveis que operen dins l’àmbit estatal (autoritats policials, admi- nistratives, consulars, duaneres i judicials de tot el territori de l’Estat). Els motius de recerca poden ser els següents: En relació amb persones Recerca i detenció per a extradició, estranger no admissible dins del territori Schengen, adult desapa- regut, menor desaparegut, investigació per les autoritats judicials, vigilància discreta, control específic, vigilància discreta en matèria de seguretat de l’Estat i control específic en matèria de seguretat de l’Estat. En relació amb vehicles Vigilància discreta de vehicle, vigilància discreta de vehicle dins del marc de la seguretat de l’Estat, control específic de vehicle, control específic de vehicle dins del marc de la seguretat de l’Estat, vehicle sostret, segrestat o perdut i vehicle buscat dins del marc d’un procediment judicial. En relació amb objectes Objecte sostret, segrestat o perdut i objecte buscat en relació amb una prova d’un procediment judicial. 216 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.3. La coordinació policial Idees força 1. La seguretat es desenvolupa des dels diferents nivells de l’Administració pública: l’Estat, les co- munitats autònomes i els ajuntaments. Aquesta competència compartida exigeix la coordinació entre els respectius cossos policials. 2. Un sistema de seguretat pública és el conjunt d’administracions, òrgans, autoritats i serveis que contribueixen a garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans i l’ordre públic. 3. L’article 164.2 de l’Estatut estableix que pertoca a la Generalitat el comandament suprem de la policia autònoma i la coordinació de l’actuació de les policies locals. 4. La coordinació en matèria policial entre la Policia de la Generalitat i les FCSE s’articula a través dels acords de la Junta de Seguretat de Catalunya. 5. Totes les funcions que l’ordenament jurídic atribueix al cos de Mossos d’Esquadra s’han de complir sota els principis de cooperació, coordinació i col·laboració mútua amb la resta de FCS. 6. En matèria de seguretat pública tenen competència l’Estat, les comunitats autònomes l’estatut d’autonomia de les quals ho preveu i que han exercit aquesta previsió, i les entitats locals. Atès que no es produeix una unificació de totes les competències en una sola entitat i, a més, no es dona exclusivitat a favor de cap administració, cal actuar d’acord amb els principis de cooperació, col·laboració i informació recíproca. 7. Coordinació entre la Generalitat i el Govern de l’Estat: Junta de Seguretat de Catalunya. La seva finalitat és coordinar les forces i cossos de seguretat de l’Estat i la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. 8. Coordinació entre la Generalitat, el Govern de l’Estat i els ajuntaments: Junta Local de Seguretat. La coordinació de les policies locals correspon a la Generalitat, i és a les juntes locals de seguretat on s’adopten convenis de coordinació de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra amb les entitats locals. 9. Coordinació entre la Generalitat i els ajuntaments: Comissió de Policia de Catalunya. És un òrgan consultiu que té com a funció elaborar informes dels projectes de coordinació que hagi d’aprovar el Govern de la Generalitat. 10. La Llei 4/2003, de 7 d’abril, posa les bases per dotar Catalunya d’un model de seguretat fonamen- tat en la prevenció, la participació i la implicació dels diferents serveis públics i privats, així com també de la societat civil. 11. El sistema de seguretat de Catalunya el constitueixen: les autoritats de seguretat, els cossos po- licials i els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat. 12. La policia de les institucions pròpies de Catalunya està formada per les policies dels ajuntaments, ja siguin anomenades policia local, policia municipal, guàrdia urbana o d’altres maneres, i la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. 13. La Llei crea i regula diferents òrgans de coordinació i participació: el Consell de Seguretat de Catalunya, la Comissió del Govern per a la Seguretat, la Comissió de Policia de Catalunya i les comissions regionals de seguretat. La Llei atorga una especial rellevància a les juntes locals de seguretat, que tenen caràcter obligatori en els municipis que disposin de policia local. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 217  C.3. La coordinació policial 14. Coordinació entre la Generalitat i el Govern de l’Estat. Consell de Política de Seguretat: la seva finalitat és coordinar les polítiques de seguretat. Junta de Seguretat de Catalunya: la seva finali- tat és coordinar les forces i cossos de seguretat de l’Estat i la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. 15. Coordinació entre la Generalitat, el Govern de l’Estat i els ajuntaments: Junta Local de Seguretat. La coordinació de les policies locals correspon a la Generalitat i és a les juntes locals de segu- retat on s’adopten convenis de coordinació i coordinació de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra amb les entitats locals. 16. Coordinació entre la Generalitat i els ajuntaments: Comissió de Policia de Catalunya. És un òrgan consultiu que té com a funció elaborar informes dels projectes de coordinació que hagi d’aprovar el Govern de la Generalitat. 17. Un dels grans reptes als quals s’enfronta la societat actual és la globalització del crim organitzat. Aquesta nova forma de criminalitat implica que el comportament delictiu passi de ser una activitat local, patrimoni exclusiu d’uns quants, a ser-ho d’organitzacions delictives amb mitjans materials i tecnològics poderosos, sobretot amb la lliure circulació de persones i béns dins de l’àmbit co- munitari. 18. La Interpol és una organització policial d’àmbit mundial que presta suport a les organitzacions, autoritats i serveis que tenen com a missió prevenir, detectar i combatre el delicte. 19. Els objectius generals de la Interpol són aconseguir i desenvolupar l’assistència recíproca entre les autoritats de policia criminal, i establir i desenvolupar tota una sèrie d’institucions. 20. A la Interpol, cada país membre disposa d’una oficina central nacional (OCN) que s’encarrega de mantenir l’enllaç amb els diversos serveis de policia de l’Estat respectiu, amb les oficines centrals nacionals dels altres països i amb la Secretaria General de l’organització. L’oficina central nacio- nal (OCN) es compon de funcionaris de l’Estat, que actuen sempre dins del marc de la legislació nacional. 21. L’Europol neix amb la idea d’assolir una millora en la cooperació policial contra el terrorisme, el tràfic il·lícit de drogues i altres tipus de delinqüència internacional, mitjançant l’intercanvi d’informació permanent. 22. L’Europol té com a objectius millorar l’eficàcia i la cooperació entre les autoritats policials dels estats membres a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el tràfic il·lícit d’estupefaents, i de material radioactiu i nuclear, el tràfic d’éssers humans, el de vehicles, la immigració il·legal i el blanqueig de diners, sempre que hi hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o més estats membres s’hi vegin afectats. 23. A l’Europol, cada Estat membre designa una unitat encarregada d’executar les funcions esmen- tades, que és l’únic òrgan d’enllaç entre l’Europol i els organismes i cossos policials dels estats membres. 24. L’objectiu de l’Acord de Schengen fou la creació d’una zona de lliure circulació, que implicava la supressió dels controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes i l’establiment de tot un seguit de mecanismes i mesures de substitució per mantenir i incrementar els nivells de seguretat i control als països integrants. 25. El sistema integrat europeu d’informació d’interès policial té com a finalitat el manteniment d’un sistema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de banc, i proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes que cal seguir en els supòsits d’una identificació positiva. 218 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.3. La coordinació policial Glossari Administració pública Alcalde Assistència mútua Assistència recíproca Àrea bàsica policial Autoritats Blanqueig de capital Ciutadà extracomunitari Col·laboració Col·laboració mútua Comissió de Policia de Catalunya Comissió del Govern per a la Seguretat Consell de Seguretat de Catalunya Conveni de col·laboració Cooperació Cooperació recíproca Coordinació Crim organitzat Criminalitat internacional Delegats territorials del Govern Delinqüència transnacional Detenció preventiva Extradició Globalització Globalització del crim Informació recíproca Intercanvi d’informació Junta de Seguretat de Catalunya Junta Local de Seguretat Mesa de Coordinació Operativa Oficina central nacional (OCN) Òrgan executiu Òrgans de coordinació i participació Permisos de residència Persona sospitosa Pla general de seguretat de Catalunya Pla local de seguretat Policia judicial Regió policial Sala Interpolicial de Catalunya Seguretat pública Servei Nacional d’Intel·ligència Criminal - Europol (SNIC-Europol) Sistema de seguretat pública Substància estupefaent Vigilància transfronterera Visat Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 219