Bloc IV. Sistema Sensorial. Sensibilitat Especial (1) PDF

SISTEMA SENSORIAL SENSIBILITAT ESPECIAL OLFACTE, GUST, VISIÓ, AUDICIÓ I EQUILIBRI  SENTIT DE L’OLFACTE Sentit més primitiu. Lligat amb el sentit del gust. Òrgan sensorial: epiteli olfactori Cèl·lules olfactòries (neurones bipolars) Receptors odorí...

SISTEMA SENSORIAL SENSIBILITAT ESPECIAL OLFACTE, GUST, VISIÓ, AUDICIÓ I EQUILIBRI  SENTIT DE L’OLFACTE Sentit més primitiu. Lligat amb el sentit del gust. Òrgan sensorial: epiteli olfactori Cèl·lules olfactòries (neurones bipolars) Receptors odorífers. Cèl·lules de suport o sosteniment. Cèl·lules basals. - Reemplaçament de cèl·lules olfactòries aprox. 2 mesos. Làmina pròpia de la mucosa nasal: Glàndules de Bowman: producció de moc. - Humidificar la superfície de l’epiteli nasal. - Dissoldre les molècules odoríferes.  Transducció olfactòria 1. Molècules odoríferes s’uneixen a receptors odorífers. 2. Dissociació de les subunitats de la proteïna G S’obren canals catiònics de porta química. 3. Potencials d’acció generats es transmeten a través del nervi olfactori (I nervi cranial) cap a l’escorça cerebral. Expressem les proteïnes d’aprox. 400 receptors odorífers. Les olors les podem reconèixer per l’activació de nombroses combinacions diferents de receptors odorífers. QUIMIORECEPTORS (receptors de membrana acoblats a proteïnes G). Via olfactòria Axons projectats a l’escorça Axons projectats al cerebral (lòbul temporal-frontal) sistema límbic Axons de les neurones sensitives de 2n ordre del bulb olfactori: TRACTE OLFACTORI Axons de les neurones sensitives olfactòries de 1r ordre: NERVI OLFACTORI (I NERVI CRANIAL)  SENTIT DEL GUST Òrgan sensorial: botó gustatiu format per cèl·lules receptores del gust Papil·les gustatives Circumval·lades o caliciformes Foliades Fungiformes Botó gustatiu - Cèl·lules receptores del gust. - Cèl·lules de suport o sosteniment. - Cèl·lules basals (reemplaçament aprox. 10 dies).  Les substàncies químiques dels aliments es dissolen en la saliva i actuen sobre els receptors del gust. El gust d’un aliment ve donat per la combinació de cinc gustos bàsics o primaris. QUIMIORECEPTORS Gustos bàsics o primaris  GUST UMAMI (うま味) “deliciós” Dr. Ikeda (1907) va identificar l’àcid glutàmic (glutamat) com el principal responsable del sabor umami. - Sal sòdica de l’àcid glutàmic (més soluble en aigua i millor sabor) Glutamat monosòdic (GMS). - Al 1908 en va patentar per a la seva producció com a condiment alimentari. Altres substàncies que aporten sabor umami als aliments: inosinat disòdic i guanilat disòdic.  Transducció gustativa 1. Entrada de Na+ o H+ per canals iònics / Unió de la substància gustativa a receptor de membrana. 2. Activació de vies de senyalització intracel·lular augment del Ca2+ intracel·lular. 3. Alliberació de neurotransmissor (serotonina/ATP). 4. Es generen potencials d’acció en la neurona sensitiva (1r ordre). 5. Els potencials d’acció es transmeten cap l’escorça cerebral a través de nervis cranials.  Via gustativa Tres nervis cranials contenen axons de neurones (1r ordre) que innerven a les cèl·lules receptores del gust: - Nervi facial (VII parell cranial): part anterior de la llengua. - Nervi glossofaringi (IX parell cranial): part posterior de la llengua. - Nervi vague (X parell cranial): parts més posteriors de la cavitat oral. Escorça cerebral Lòbul parietal Sistema límbic Factors que determinen l’acceptabilitat dels aliments Font: Guyton y Hall. Tratado de Fisiología Médica  SENTIT DE LA VISIÓ L’ull és un òrgan sensorial que detecta la llum visible. LA VISIÓ: procés pel qual la llum enfocada a la retina es tradueix en imatges visuals mentals. - La llum que entra a l’ull s’enfoca a la retina. - Els fotoreceptors de la retina transdueixen l’energia lumínica en senyals elèctriques. - Les vies nervioses, des de la retina cap a l’encèfal processen les senyals elèctriques i les converteixen en imatges visuals.  Parts de l’ull (globus ocular) i estructures accessòries ESTRUCTURES ACCESSÒRIES: Celles, parpelles i pestanyes Protecció. Aparell lacrimal Producció de llàgrimes. Solució aquosa salina que conté moc i lisozima. FUNCIONS: protegeix, lubrica, neteja i manté humit l’ull. Múscul extrínsecs: - Múscul esquelètic unit al globus ocular. - Permeten el moviment de l’ull en diferents direccions. - Innervats per nervis cranials (oculomotor, troclear, abducens).  Parts de l’ull (globus ocular) L’ULL ESTÀ FORMAT PER TRES CAPES: Capa fibrosa formada per l'escleròtica i la còrnia. Capa vascular formada per la coroides, iris i cos ciliar. Retina. Capa fibrosa: o ESCLERÒTICA. Teixit poc vascularitzat. Proporciona forma, rigidesa i protecció a l’ull. o CÒRNIA. Teixit no vascularitzat. La seva curvatura ajuda a enfocar la llum a la retina (REFRACCIÓ).  Capa vascular (úvea): coroides, iris i cos ciliar. o COROIDES. Teixit molt vascularitzat. Entapissa la major part de l'escleròtica. o IRIS. Controla la quantitat de llum que entra a l’ull per enfocar correctament les imatges a la retina. - Múscul llis. En el seu centre deixa una obertura anomenada pupil·la. - Format per: esfínter pupil·lar (circular) i múscul dilatador de la pupil·la (radial). - Normalment les pupil·les són isocòriques. Reflex fotomotor  o COS CILIAR. Format per múscul ciliar i lligaments suspensoris. Funcions: - Acomodació del CRISTAL·LÍ Permet enfocar les imatges per a una visió propera. - Producció d’humor aquós. Font: Guyton y Hall. Tratado de Fisiología Médica Cristal·lí és una lent biconvexa elàstica i no vascularitzada que, juntament amb la còrnia, Visió a distància ajuda a enfocar la llum a la retina (REFRACCIÓ). Visió propera (acomodació)  Funcions del cos ciliar: - Acomodació del cristal·lí. - PRODUCCIÓ D’HUMOR AQUÓS - Líquid transparent que proporciona nutrients a la còrnia i cristal·lí. - Es produeix a l’epiteli del cos ciliar i drena a circulació sanguínia a través d’un angle de drenatge. - Es renova completament aprox. cada 90 min. - Pressió intraocular mitjana aprox. 16 mmHg. (>22 mmHg causa més freqüent de glaucoma). Glaucoma  LA RETINA Capa més interna de l’ull. Part sensorial de l’ull. Entre el cristal·lí i la retina hi ha una cambra plena d’HUMOR VITRI O COS VITRI. Humor vitri és substància transparent, de consistència gelatinosa, que ajuda a mantenir al forma de l’ull i manté la retina unida a la coroides.  LA RETINA Part sensorial de l’ull. Formada per la MÀCULA OCULAR O LÚTIA (en l’eix visual de l’ull) On s’enfoquen les imatges. - FÒVEA CENTRAL. Formada únicament per cons i proporciona la visió més nítida. Part de la retina responsable de la visió central. Màxima agudesa o resolució visual. Punt focal  LA RETINA Capa pigmentària. Cèl·lules contenen melanina. Absorbeix la llum. Capa nerviosa. Formada per neurones retinianes: - Cèl·lules fotoreceptores (BASTONS I CONS). - Cèl·lules horitzontals, bipolars, amacrines i ganglionars. Bastons: permeten veure amb llum tènue diferents tons de grisos. Cons: permeten veure amb llum més brillant i proporcionen visió cromàtica. Visió més nítida. Font: Guyton y Hall. Tratado de Fisiología Médica  FOTOTRANSDUCCIÓ BASTONS (FOTOPIGMENT: RODOPSINA) ESCOTOPSINA (opsina) + 11-cis-retinal (aldehid de la vitamina A) CONS (FOTOPIGMENTS: CONOPSINES) Cons blaus (S): CIANOPSINA + 11-cis-retinal Cons verds (M): CLOROPSINA + 11-cis-retinal Cons vermells (L): ERITROPSINA + 11-cis-retinal -carotens Font: Guyton y Hall. Tratado de Fisiología Médica Daltonisme Test de Daltonisme de Ishihara  BIOQUÍMICA DE LA VISIÓ Els fotopigments absorbeixen la llum. La isomerització del retinal degrada GMPc. Canals de Na+ activats per GMPc es tanquen. Hiperpolarització de la membrana dels fotoreceptors i es redueix l’alliberació de neurotransmissor inhibidor (glutamat) sobre les cèl·lules bipolars. Les cèl·lules bipolars s’exciten i també les cèl·lules ganglionars on es genera el potencial d’acció.  VIA VISUAL Nervi òptic (II nervi cranial) format pels axons de les cèl·lules ganglionars Surt pel DISC ÒPTIC. Els nervis òptics s’entrecreuen al quiasma òptic. A través dels tractes òptics: - Alguns axons acaben als col·licles superiors del mesencèfal (moviment dels ulls). - La informació arriba a l'escorça cerebral (lòbul occipital). Punt cec o disc òptic  SENTITS DE L’AUDICIÓ I DE L’EQUILIBRI L’oïda és un òrgan sensorial amb dos funcions: AUDICIÓ I EQUILIBRI. PARTS DE L’OÏDA - Oïda extern (pavelló auricular – conducte auditiu). - Oïda mitjà (timpà – trompa Eustaqui – cadena d’ossets – finestra oval i rodona). - Oïda intern: PART SENSORIAL DE L’OÏDA. Còclea (audició) i aparell vestibular (equilibri). Timpà o membrana timpànica Connecta l’oïda mitjà amb nasofaringe per equilibrar pressions i que el timpà Font: Silverthorn. Fisiología Humana. Un enfoque integrado vibri lliurament.  SENTIT DE L’AUDICIÓ L’oïda humà pot captar ones sonores en un rang de freqüència entre 20-20000 Hz (Hertz) o 2-20 KHz. Les ones de freqüències més baixes es corresponen a sons més greus mentre que les de freqüència més altes es corresponen als sons més aguts. https://youtu.be/TxmDBDf0FQc?si=5 u6pyghZIPHBuJVL OÏDA MITJÀ (cavitat amb aire) Timpà: membrana que separa oïda extern d'oïda mitjà (vibra en resposta a sons de baixa-alta freqüència). Trompa Eustaqui: Equilibra pressió en l'oïda mitjà - pressió atmosfèrica. Cadena d’ossets - Martell - Enclusa - Estrep Finestra oval i finestra rodona: Discs membranosos que separen oïda mitjà d'oïda intern. OÏDA INTERN (cavitat amb líquid) Òrgan de l’audició: CÒCLEA O CARGOL. Òrgan de l’equilibri: APARELL VESTIBULAR. Branques auditiva i vestibular del VIII nervi cranial.  Òrgan de l’audició: CÒCLEA Helicotrema - Tres conductes paral·lels que giren en espiral al voltant de l’helicotrema. - Conducte o rampa vestibular (perilimfa rica en Na+). - Conducte coclear central o rampa mitjana (endolimfa rica en K+). - Conducte o rampa timpànica (perilimfa rica en Na+). ÒRGAN DE CORTI ÉS L’ÒRGAN SENSORIAL  ÒRGAN DE CORTI (conducte coclear) Membrana tectoria flotant a l’endolimfa. Cèl·lules ciliades (estereocilis) entre cèl·lules de suport. Neurones sensitives de 1r ordre. - Les fibres formen la branca auditiva del VIII nervi cranial. Membrana basilar. TRANSDUCCIÓ L’energia de les ones sonores de l’aire es converteixen en vibracions mecàniques i després en ones líquides (ones de pressió) en la còclea. Les ones líquides en la còclea provoquen la inclinació dels estereocilis s’obren canals iònics de porta mecànica. S'allibera neurotransmissor (glutamat) sobre neurona sensitiva 1r ordre Potencial d’acció.  VIA AUDITIVA La senyal es transmet a través de la branca auditiva del nervi vestíbulococlear (VIII nervi cranial). La senyal passa pel bulb raquidi, mesencèfal (col·licles inferiors) i tàlem abans d’arribar a l’escorça cerebral. Integració de la informació a nivell del lòbul temporal de l’escorça cerebral.  ÒRGAN EQUILIBRI: APARELL VESTIBULAR Responsable de l’equilibri estàtic (manteniment de la posició del cos, principalment del cap, en relació a la força de la gravetat) i dinàmic (manteniment de la posició del cos, principalment del cap, en resposta a moviments sobtats com girar, accelerar o frenar). Dos òrgans otolítics: SÀCUL I UTRICLE Són receptors de l’equilibri estàtic (màcula). També contribueixen en alguns aspectes de l'equilibri dinàmic. Tres conductes o canals semicirculars Són receptors de l’equilibri dinàmic (cresta ampul·lar). L’aparell vestibular ple d’endolimfa (conté elevades concentracions de K+) Estructura sensorial: Estructura sensorial: CRESTA AMPUL·LAR MÀCULA  ÒRGANS OTOLÍTICS: SÀCUL I UTRICLE Estructura sensorial és la MÀCULA. Les dos màcules són receptors de l’equilibri estàtic. Proporcionen informació sobre la posició del cos, principalment del cap, en l’espai. Detecten l’acceleració i desacceleració lineal (equilibri dinàmic). OTÒLITS (cristalls de carbonat càlcic) CONDUCTES O CANALS SEMICIRCULARS Estructura sensorial és la CRESTA AMPUL·LAR. En l’extrem de cada conducte i són receptors de l’equilibri dinàmic. Proporcionen informació sobre la posició del cos, principalment del cap, en resposta a moviments sobtats. Detecten l’acceleració i la desacceleració angular i rotacional (girs).  Transducció: a nivell de la màcula i de la cresta ampul·lar L’aparell vestibular ple d’endolimfa (conté elevades concentracions de K+). La inclinació dels estereocilis de les cèl·lules ciliades obre canals iònics de porta mecànica. Alliberació de neurotransmissor (glutamat) potencials d’acció en les neurones sensitives (1r ordre). Els potencials d’acció es transmeten per la branca vestibular del VIII nervi cranial cap a l’escorça cerebral. VIA DE L’EQUILIBRI Integració de la informació a nivell de l’escorça cerebral (lòbul parietal). Abans d’arribar a l’escorça cerebral, la informació es transmet al bulb raquidi (reflex vòmit), mesencèfal (control músculs extrínsecs de l’ull) i cerebel.