Apunts Metòde Científic PDF

FONAMENTACIÓ DE LA METODOLOGIA CIENTÍFICA Mètode científic Es refereix al mitjà utilitzat per aconseguir un fi, assenyala el camí que condueix a un lloc. “Camí cap al coneixement” = mètode de recerca utilitzat principalment en la producció de coneix...

FONAMENTACIÓ DE LA METODOLOGIA CIENTÍFICA Mètode científic Es refereix al mitjà utilitzat per aconseguir un fi, assenyala el camí que condueix a un lloc. “Camí cap al coneixement” = mètode de recerca utilitzat principalment en la producció de coneixement en ciències. o Conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. o És el resultat d’un procés d’investigació que suposa un procediment complex, tècnic i planificat de recerca de solució d’un problema. o Ens permet exposar i confirmar teories. L’objectiu és accedir a nous coneixements i elaborar noves teories. Basat en l’empirisme (experiència) + medició. FASES: 1- Observació: dubtes a nivell clínic. 2- Buscar en bases de dades. 3- Plantejar una pregunta d’investigació. 4- Plantejar una hipòtesis. 5- Redacto pas d’investigació en funció de l’objectiu. 6- Plantejo resultats. 7- Plantejo la conclusió (verificar o refutar la hipòtesis). Característiques del mètode científic Racional = es sustenta en la raó. Metòdic = ordenat, sistemàtic i rigorós. Verificable = fenòmens que es poden comprovar o contrastar. Comunicable. En quins dos pilars fonamentals es sustenta el mètode científic? 1. Reproductibilitat = capacitat de repetir un determinat experiment o estudi per altres investigadors. 2. Refutabilitat = tota proposició científica ha de ser susceptible de ser refutada a través de nous estudis. Ciència Ciència → conjunt sistematitzat de coneixements, estudia, investiga i interpreta la realitat observada. Coneixement Concepte complex (admet diferents interpretacions). Com s’adquireix el coneixement? - Sentit comú. - Coneixement religiós o teològic, artístic i filosòfic. - Coneixement científic (mètode científic). Paradigma científic És la manera de veure, analitzar i interpretar els fenòmens que s’estudien. Està constituït pels supòsits generals, les lleis i les tècniques que per a la seva aplicació adopten els membres d’una determinada comunitat científica i que canvien en el temps. Paradigma positivista (Quantitatiu-empíric-analític, racionalista) Base de la metodologia de recerca quantitativa. Raonament deductiu (a partir de premisses o enunciats generals es fan observacions particulars). o Es defineixen els problemes, es formulen hipòtesis, s’obtenen i s’analitzen dades per tal de verificar les hipòtesis inicials. o Utilitza com a dades d’evidència empírica els elements mesurables de les variables. Paradigma Interpretatiu (Constructivisme, qualitatiu, fenomenològic) Estudia els fenòmens en el seu context natural, intenta trobar el seu sentit o interpretació a partir dels significats que les persones els concedeixen. ▪ Tracta d’identificar la naturalesa profunda de les realitats, el sistema de relacions, l’estructura dinàmica. ▪ “Mirada” orientada a la interpretació dels significats i vivències individuals i grupals que escapen de la mesura numèrica. ▪ Metodologia de la recerca qualitativa: Raonament inductiu = d’observacions particulars es fan enunciats o afirmacions generals. ▪ Genera hipòtesis. Paradigma Sociocrític o Ecològic (EDUCACIO) La comprensió de la realitat s'ha de basar en un procés de reflexió crítica, que serveixi per produir el coneixement necessari per a la seva emancipació. ▪ La seva finalitat és que la persona s'adoni de les relacions de poder i l'origen d'aquestes, per poder canviar la realitat cap a us valors més justos i més humans. ▪ Utilitza els paradigmes quantitatiu i qualitatiu. QUALI-QUANTI Quali = practico → teòric. (ESPECÍFICO → GENERAL) Quanti = teoria → pràctica (GENERAL → ESPECÍFICO) ETAPES DE LA INVESTIGACIÓ 1. Conceptualització 2. Planificació - Projecte de recerca =la metodologia sigui seguida de la mateixa manera per diferents investigadors. A més també ens servirà perquè pugui ser analitzat per un comitè d’ètica. El protocol també es poden enviar per obtenir beques per finançar la investigació. 3. Obtenció de dades 4. Anàlisi i interpretació de dades. 5. Realització. 6. Comunicació  INVESTIGAR És un procés sistemàtic i rigorós que serveix per validar el coneixement existent i generar coneixement. Serveix per millorar el benestar dels pacients. INVESTÉN 1. Objectius. L'objectiu de la Unitat de recerca en cures i serveis de salut (Investén-isciii) segueix unes línies estratègiques: 1. Garantir la presència i visibilitat de la recerca en cures liderada per infermeria i professions similars. 2. Fomentar l'intercanvi de coneixement transnacional i incorporar l'activitat científica en cures en l'àmbit europeu i internacional. 3. Potenciar la formació en metodologia de la recerca dels professionals implicats en la prestació de cures. 4. Facilitar el rigor científic de l'activitat investigadora dels professionals d'infermeria i professions similars. 5. Facilitar la transferència de resultats de la recerca en cures i l'aplicació d'evidències en la pràctica de les cures. 1. Línies de recerca. Investigació intramural 1. Cures i serveis de salut relacionats amb la fragilitat i envelliment (Medicina de precisió i personalitzada, Solucions innovadores i disruptives en salut). Teresa Moreno-Casbas. 2. Cures i serveis de salut a pacients crònics des de la perspectiva qualitativa. Azucena Pedraz-Marros. 3. Transferència de resultats i implantació de l' evidència en cures i serveis de salut. Esther González-María i Laura Albornos-Muñoz Recerca extramural 1. Cures i serveis de salut relacionats amb la fragilitat i l'envelliment (CIBERFES). Eva Abad-Corpa, Esther González-María, Mª. Isabel Orts-Cortés, Víctor González i Manuel Rich-Ruíz. 2. Serveis de salut orientats a la comunitat i a les condicions cròniques (RICAPPS) Javier Iruzubieta-Barragán, Laura Alborno Muñoz, Consuelo Company-Sancho, Clara Vidal-Thomas, Rafaela Camacho-Bejerano i Azucena Pedraz-Marcos. 3. Transferència de resultats i implantació de l' evidència en cures i serveis de salut. Mª. Ángeles Cidoncha-Moreno, Consuelo Company-Sancho, Daniel Muñoz-Jiménez, Isabel Feria-Raposo, Ana M. Mateo-Cervera, Esther González-María i Laura Albornos- Muñoz. Altres investigacions 1. Qualitat del son (pacients hospitalitzats i comunitat). Eva Abad-Corpa, Consuelo Comñany-Sancho i Clara Vidal-Thomas. 2. Previsió del personal i entorn laboral dels professionals d' infermeria. Teresa Moreno-Casbas i Mª. Isabel Orts-Cortés. - Congrés La Jornada de Coordinació de la Investigació en Cures en les Estructures Temàtiques d'Investigació és un esdeveniment anual organitzat per Investén i l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) en el seu compromís continu amb l'avanç de la investigació en cures de salut a Espanya. El seu objectiu principal és reunir investigadors, professionals de la salut i altres interessats en el camp de les cures per fomentar la col·laboració i l'intercanvi de coneixements. Durant la jornada, es presenten projectes de recerca, es discuteixen noves idees i enfocaments metodològics, i s' ofereix formació i actualització sobre les darreres tendències en la recerca de cures de salut. A més, es busca contribuir al desenvolupament de polítiques de salut basades en evidència i promoure la integració de la recerca en cures en les polítiques sanitàries.  TIPUS D’INVESTIGACIÓ Segons la naturalesa: - Aplicada: el pacient (APLICADA CLÍNICA/EPIDEMIOLÒGICA) - Bàsica = laboratori (microscopi). Principi de coneixement. Etapes de fàrmacs (disseny del fàrmac), models animals, detectar quins gens condicionen certes malalties. A nivell molecular i microscopi trobes. INVESTIGACIÓ APLICADA QUALITATIVA = Pràctica → teoria = específic a general. QUANTITATIVA = Teoria → pràctica = general = específic. QUANTITATIVA = - Les variables des del principi estan molt controlades (molt estricte). - MOLT OBJECTIVA = L’investigador està fora. NO pot influenciar en res. - Estadístic = anàlisi de dades, SSPS. - Mostra el més representativa possible (més semblant a la realitat) = si fem un bon disseny, bona mida de mostra i criteris de selecció = farem inferència estadística i els resultats es podran generalitzar. - La informació es recull amb QÜESTIONARIS o ENQUESTES VALIDATS. Fem servir escales validades (hi ha un estudi previ de validació). Els instruments de mesura són validats. - Mida de la mostra = hi ha un càlcul al darrere (dependrà de l’objectiu). DONARÀ VALIDESA ALS RESULTATS!!! - CÀLCUL SSPS QUALITATIVA = - NO hi ha un control des del principi de les variables (menys estricte). - SUBJECTICA. L’investigador s’involucra. Com més, millor!!! - Els resultats NO es poden generalitzar. Els resultats no es poden extrapolar (hem analitzat un perfil reduït de mostra). - No hi ha un càlcul matemàtic per determinar la mida de la mostra (no afectarà) → LA QUALITAT DE LA INFORMACIÓ ÉS MÉS IMPORTANT QUE LA MIDA DE LA MOSTRA. - No s’empren mesures estadístiques per analitzar els resultats. Es basa en el contingut del discurs i de l’entrevista. CARLOS III = Entitat que coordina investigació a nivell nacional. Beques investigació (pre- post doctorat). INVESTÉN = integrat al Carlos III, àrea d’investigació en cures infermeres.  ETAPES DE LA INVESTIGACIÓ 1. Conceptualització. 2. Planificació. 3. Obtenció dades. 4. Anàlisi i interpretació de dades. 5. Comunicació de resultats. PLANIFICACIÓ Part teòrica: 1. PLANIFICACIÓ Conceptualització: - Identificació del problema: poso en context, com és de greu el problema, com de nou, formulo objectius i hipòtesis. Surt d’una reflexió o dubtes de l’assistència. Assistència a congressos, lectura de documents, xerrades... - Revisió bibliogràfica: ens ajuda a centrar la idea i veure què s’ha fet a dia d’avui. - Formular la pregunta de recerca: mètode “FINER” (factible, interessant, novedosa, ètica i rellevant). S’ha de plantejar com una pregunta. - Desenvolupar marc teòric. - Formular objectius i hipòtesis. OBJECTIUS = “Activitat del que jo vull fer” en verbs. Com són les activitats que hem de fer han de ser REALISTES, CONCRETS, AVALUABLES, VIABLES, RELLEVANTS. Tot el que es formuli i es mesuri han de ser quantificables. o 1 objectiu general o 3-4 objectius específics.  CONTINGUT DELS OBJECTIUS: Verb (infinitiu) + variables a mesurar (què investiguem) + subjectes d’estudi (qui forma part de l’estudi) + (disseny + context + període). Verbs en infinitiu: determinar, identificar, descriure, establir, mostrar, comprovar, valorar, avaluar, verificar. VERBS QUE NO S’UTILITZEN = reduir, enfortir, disminuir, programar, promoure = és una acció implícita en el mateix acte. OBJECTIUS GENERALS: Propòsit general (1 o 2, normalment 1 només). OBJECTIUS ESPECÍFICS: Molt més concrets. Ens ajuden a donar resposta a l’objectiu general. HIPÒTESIS: El que penso que succeirà. Descriu el que jo crec que succeirà. A excepció dels estudis descriptius que no tenen hipòtesis. Tipus d’hipòtesis: - Conceptuals = es formula com una afirmació. - Operatives = quantifica en o amb valors numèrics. - Estadístiques = s’utilitza per comprovar o contrastar una hipòtesi.2 Hi ha diferències estadístiques significatives o no. - Definició de variables  Disseny: Em guia pel grup d’estudi, mostra i les diferents fases del procés. SEGONS MANIPULACIÓ: - Observacionals: no es fa res nou. NOMÉS S’OBSERVA - Experimentals: l’investigador manipula o fa algo nou. Introducció variable independent. SEGONS LA FINALITAT: Descriptius: descric una realitat: No busco relació causa-efecte. NO TENEN HIPÒTESIS. Analítics: busco relacions de causa-efecte. SEGONS DESENVOLUPAMENT/TEMPS - Transversals: un sol tall. Al pacient el veiem una vegada. - Longitudinals: cap endavant (prospectiu; cohorts), enrere (retrospectiu; cas- control). SEGONS EXPOSICIÓ-EFECTE: - Cohorts: LONGITUDINAL PROSPECTIU. - Cas control. LONGITUDINAL RETROSPECTIU. SEGONS UNITAT DE L’ANÀLISI - Individual. - Poblacional. L’INVESTIGADOR manipula la variable independent = experimental; si no = observacional. OBSERVACIONAL: Busco una relació causa-efecte? NO: DESCRIPTIUS = Sense hipòtesis (Morbimortalitat, sèrie casos, transversals i ecològics). - DESCRIPTIUS SIMPLES: Morbimortalitat i sèrie casos. - DESCRIPTIUS MIXTOS: transversals i ecològics ESTUDIS MORBIMORTALITAT = Registres hospitalaris (ingressos, altes, causes d’ingressos i altes). Tracta de les causes de les malalties i de les seves mortalitats. ESTUDIS SÈRIES-CASOS: Petits estudis amb pocs pacients, casos atípics. Malalties rares o casos incidents sobre algo. Dona la màxima informació sobre aquests pocs casos. DESCRIPTIUS SIMPLES: No tenen hipòtesis però els resultats ens ajuden a formar noves preguntes. No hi ha grup-control per comparar, es basa en una descripció. NO HI HA SEGUIMENT. MIXTOS: busquem possibles relacions però no podem concloure (per concloure necessitem un seguiment) Transversals i ecològics Els transversals (estudis d’associació creuada) = al ser descriptius no tenen hipòtesis però permeten buscar associacions (no de causa-efecte), entre dos variables (per exemple asma i tabac) i es dona que no tinc temps per mirar-ho amb el temps, doncs faig un transversal. Buscaríem una classificació (fumen o no fumen) i (asma o no asma), miraria la prevalença d’asma en fumadors i en no fumadors. Però no podem donar una conclusió, perquè necessitaria mirar-ho amb el temps; però podem concloure que el grup de fumadors hi ha més freqüència asma, però no podem que el tabac provoca asma amb aquest disseny. AVANTATGES: Molt econòmics i ràpids de fer. No hi ha riscs pels pacients. S’empren molt en planificació sanitària. No hi ha hipòtesis però generen idees per nous estudis. LIMITACIONS: Com no hi ha seqüència temporal NO hi ha cuasa-efecte. Prevalença = número de casos/total Incidència = nous casos amb el temps/total En estudis descriptius, la mesura és la PREVALENÇA de casos. NO INCIDÈNCIA (necessitaríem temps prospectiu). DESCRIPTIUS ECOLÒGICS - Comparar la prevalença de càries en cada escola de Catalunya. - Cada unitat és un agregat; la informació no és de cada individu, sinó en general. - Es treuen de fonts secundàries (ministeri, hospitals...).  SÍ: ANALÍTICS = Cohorts i casos i controls. ANALÍTICS = OBSERVACIONS + CAUSA EFECTE - Necessiten seguiment. Estudis longitudinals. - El seguiment pot ser prospectiu (cohorts), retrospectiu (cas-control). COHORTS: ANALÍTIC-LONGITUDINAL-PROSPECTIU - Punt clau: d’on parteixo? Sempre hi ha dos grups per veure causa-efecte. - En el present, quins 2 grups tinc? PARTEIXO DE L’EXPOSICIÓ. - FUMADOR SI/FUMADOR NO → Fem un seguiment → prevalença càncer en cada grup (parteixo de l’exposició). - El grup d’exposició han d’estar persones que no tenen malaltia, per després avaluar amb el temps la prevalença de càncer. LIMITACIÓ: Costosos, com que el seguiment és a llarg termini hi ha molts abandonaments de l’estudi. Per tant, s’han de ficar més mostra per si de cas es perden masses persones. Es pot mesurar la incidència. És més robust, perquè la història de la malaltia va de l’exposició a la malaltia (és més robust que en el cas control, perquè va per endavant). CAS-CONTROL: ANALÍTIC-LONGITUDINAL-RETROSPECTIU En el present es parteix de la malaltia i no pas de l’exposició. Compararem el grup de càncer de pulmó i el que no i la seva prevalença de consum de tabac en el passat. LIMITACIÓ: A diferència dels cohorts que podem determinar les variables d’exposició de forma subjectiva, i en el cas-control hi ha biaixos de contingut o memòria (el pacient es pot oblidar de quant de temps fuma o que no sigui sincer). Però són ràpids i costosos. La incidència no es pot mesurar = estudi retrospectiu. COM SELECCIONO ELS GRUPS? GRUP MALALTIA: emprar tècniques diagnòstiques per saber si té malaltia o no. GRUP CONTROL: Hagi de provenir de la mateixa base poblacional. Quan inicio l’estudi, la inclusiu de pacients com es fa? - Hi ha un efecte temporal, si trigo un any en ficar els 100 casos i dos anys més tard els 100 altres controls, hi ha influències que poden modificar els resultats. Fiques els dos grups de forma paral·lela. - Els dos grups control-malaltia han de tenir característiques similars (edat, mateixa base poblacional). - Es fan casos emparellats (fico cas- fico control al mateix temps). COHORTS DE FRAMINGHAM Als EEUU hi va haver una alta incidència per morts per infarts (malalties cardiovasculars). Es va analitzar què provocava tants d’infarts. A Framingham es va reclutar voluntaris sans i es van fer seguiments per veure factors de risc potencials de risc. Porta molts anys. És l’estudi de cohorts per excel·lència. ESTDUIS D’EXPERIMENTALS - L’investigador controla la VI. - Es classifiquen en SI i NO. EXPERIMENTALS PURS: L’investigador controla la VI. Treballem amb mostres. Hi ha 2 grups (test i control). Els grups es fan per mitjà de la randomització = assignar de forma aleatòria un pacient en un grup o un altre. Es fa un llistat de pacients i un sistema informàtic ho assigna al grup control o grup test. Es fa per evitar biaixos. Si féssim els dos grups i avaluéssim el programa sanitari dels diabètics, un grup farà els tallers i un altre no, i al final avaluarem els resultats. Que passa? Avaluem la nota mitja de coneixements adquirits amb el programa d’educació. Test = 8 punts: tenen estudis universitaris, edat mitja 53 anys. Control = 4 punts = tenen menys estudis universitaris; edat mitja 80 anys. Hi ha una sèrie de característiques que afavoreixen els resultats. La randomització assignen les edats i les homogeneïtzen, i així fem 2 grups comparables, i evitem característiques o variables que afectin els resultats. 2 CONDICIONS: RANDOMITZAR + FER GRUP CONTROL. *En un estudi cohorts (fumadors/no fumadors) no podem randomitzar l’exposició, és o no fumador. Són els més robustos, però tenen limitacions: - Sobretot les limitacions les trobem en assajos clínics amb FÀRMACS. Un grup rep el principi actiu i el control res o placebo. Depenent de la fase de l’assaig els criteris de selecció són molt estrictes, busquem un perfil molt concret, amb una edat molt concreta per evitar efectes adversos; per tant la crítica és que són molts estrictes. No es POT GENERALITZAR ELS RESULTATS; així que malgrat siguin els més robustos tenen limitacions. La mostra és rellevant. En funció del número de la meva mostra els resultats no seran robustos (malgrat hi sigui rellevant estadísticament p valor inferior a 0,05). Necessitem una mostra robusta. QUASIEXPERIMENTALS i PRE-EXPERIMENTAL A vegades no puc randomitzar o no tinc grup control. Tenim 2 grups comparadors. Dos escoles a les que faig estratègies: prevenció d’alcohol en nens. En una escola faig una intervenció i en altre escola tinc una altra intervenció. NO randomitzo = QUASI-EXPERIMENTAL. Tinc grup control però no randomitzo. PRE-EXPERIMENTALS A vegades NI RANDOMITZO NI TINC GRUP CONTROL. Avaluar impacte de deshabituació tabàquica en pacients EPOC. (No és ètic, a qualsevol pacient EPOC hauria d’accedir a la intervenció). ESTUDIS OBSERVACIONALS Permeten conèixer una situació en concret. Simplement observem. No es manipula una variable independent.  CLASSIFICACIÓ: Simples i mixtos MORBIMORTALITAT Distribució de comorbiditats i factors de risc de malalties. Els resultats els trobem en fonts secundàries = registres hospitalaris; històries clíniques (les fonts primàries serien les informacions dels propis pacients). No busca relacions causals. OBJECTIUS: - Definir variables implicades. - Aprofundir temes poc coneguts. - Classificar patologies. - Descriure el patró de morbimortalitat - Identificar persones i grups de risc. - Conèixer la distribució geogràfica i temps del fenòmens sociosanitaris. QUÈ INTERESSOS TENEN? - Edat i sexe = factors de risc. - Ètnies. - Raça. - Classe social. SÈRIE DE CASOS S’empren per explicar pocs casos. S’intenta explicar una malaltia rara, i desenvolupar la màxima informació (simptomatologia, diagnòstic, tractament...). AVANTATGES I LIMITACIONS: ESTUDIS OBSERVACIONALS DESCRIPTIUS SIMPLES Avantatges: - Permeten generar hipòtesis a través de resultats proposant altres estudis. - Fàcils, ràpids i econòmics. Limitacions: - No es poden comparar resultats (no hi ha un grup control). - Qualsevol factor de risc identificat pot ser una troballa causal. - No tenen hipòtesis etiològiques. ESTUDIS OBSERVACIONALS DESCRIPTIUS MIXTOS TRANSVERSALS Busquen petites senyals d’associació (associació causal). Exercici físic i obesitat: variable principal (obesitat si / obesitat no), a cada grup miro l’exercici físic, i detectem que en el grup d’obesitat hi ha menor activitat física. No podem dir que una cosa provoca una altra. Hem fet un tall transversal i hem mesurat en el mateix moment les dos variables. Ens serveixen per buscar petites associacions sense emetre causalitat. - Estudien simultàniament la possible exposició i malaltia. OBJECTIUS: - Identificar tendències de malalties. - Permeten planificació sanitària. - Diagnosticar l’estat de salut d’una comunitat. - Avaluar programes sanitaris. NO HI HA SEGUIMENT. El tipus de paràmetre a utilitzar és la prevalença (la incidència no perquè necessitaríem un seguiment prospectiu, i els transversals no són estudis longitudinals!!!) P = Número de persones malaltes/població total.  DISSENY TRANSVERSALS - La mostra ha de ser representativa = quantes persones fico? Com vull que siguin els pacients? Vull que sigui lo més semblant a la població diana (lo més semblant a la realitat). Per garantir-ho la mida de la mostra influeix. L’error de mostreig disminueix quan la mostra és gran. La mida de la mostra influeix, però els criteris de selecció també (que vull que tingui o no la mostra). - Grandària de la mostra. - Tipus de mostreig: aleatori. - Moment en què es fa l’estudi. Mostreig probabilístic = sistema informàtic agafa la mostra de la població diana. Millor manera per fer mostreig. Mostreig no probabilístic = consecutiu i per conveniència. - Consecutiu: 100 primers pacients que tenen criteris de selecció els incloem. - Conveniència: incloure els pacients quan ens convingui. Randomitzar = quan ja tenim la mostra, la classifiquem només en un estudi experimental pur, classificar la mostra en grup test i grup control. Avantatges: - Ràpids i econòmics. - No risc. - Ajuda a la planificació sanitària. Limitacions: - No hi ha relació causal. - No es pot calcular incidència. - Biaix de no resposta en qüestionaris. - Biaix de supervivència (com no fem un seguiment del pacient no sabem què li passarà). - No útils per malalties poc freqüents.  ECOLÒGICS La unitat d’anàlisi és un agregat, no és un individu. A nivell individual es perd informació (fal·làcia ecològica) = no es mira la informació per persona en persona. EXERCICI DE PRÀCTICA 1- Transversal. 2- Ecològic. 3- Sèrie de casos. 4- Morbi-mortalitat. 5- Transversal. 6- Ecològic. 7- Sèrie de casos. 8- Transversal. 9- Ecològic. 10- Morbi-mortalitat. *Sempre que posi prevalença = transversal.  DISSENYS OBSERVACIONALS ANALÍTICS Cohorts i Casos controls - Hi ha variables dependents i independents (almenys dos variables). - Tenen hipòtesis. COHORTS - Busquen causa-efecte. Són longitudinals. - Parteixen de l’exposició (exposició si/no) i en el futur mirem (malaltia SI/NO). - Són prospectius. - Mesura: incidència. - Els grups han de ser similars (grup exposats). La variable independent no es pot controlar; podem fer que sigui el més semblant possible i les característiques dels exposats i no exposats siguin similars. - Tots els exposats o no exposats han de ser persones sanes. - Quan comparem els perfils dels subjectes d’estudi, fem un model estadístic que ajudi a minimitzar els errors. OBJECTIUS: - Incidència d’una malaltia = nous casos/temps. La mesura d’associació i impacte és el risc relatiu (RR). Comparació entre incidències. - Estudiar dosis-resposta. - Estudiar diferents factors de risc alhora. COHORT EXPOSADA I NO EXPOSADES - Ambdues representatives de la població. Millor tècnica mostreig = probabilística. - Cohort exposada i no exposada = provinguin del mateix context (mateixa zona geogràfica); mateixa base poblacional. - Els dos grups siguin els més semblants. LIMITACIONS: - Pèrdues/morts... perquè són estudis relativament llargs. - Afegir 20% de la mostra a l’inici.  MESURES D’ASSOCIACIÓ I IMPACTE RISC RELATIU (RR) = incidència exposats/incidència NO exposats TABAC I CÀNCER DE PULMÓ RR = 1 → No existeix relació. El tabac no afavoreix l’aparició de càncer. TABAC = NO FACTOR DE RISC RR = MAJOR A 1 = 3 → Incidència en exposats és major als no exposats = el tabac multiplica per 3 la incidència de càncer de pulmó. RR = MENOR A 1 = 0,2 → Els casos en no exposats és major, disminueix el risc = factor protector. Per llegir-lo (1-0,2) = 0,8 = 80% menys de probabilitat de patir càncer de pulmó. P valor = més petit que 0,05 = hi ha diferències significatives. AVANTATGES: - Es pot planificar l’exposició amb exactitud. - Establir riscos relatius (més freqüència, incidència). - Seqüència temporal. - Malalties rares. - Menys biaixos = hi ha seguiment. LIMITACIONS - Gran mostra. - Molt de temps i són costosos de fer. - Seguiment pot ser difícil perquè es perden pacients.  CASOS I CONTROLS - Busquen associacions causa-efecte. - Longitudinals. - Retrospectiu: Partim del grup MALALTIA SI/NO. Mirem en el passat si han estat exposats al factors de risc. - Han de ser els més similars possibles. Per classificar el grup de malalts o no = farem proves diagnòstiques. Com són els casos? - Representatius de la població de referència. Preferiblement casos incidents que prevalent. És millor ficar als pacients recentment diagnosticats que els que porten anys amb el diagnòstic. Com són els controls? - Mateixa base poblacional. - Tinguin mateixa oportunitat d’exposició. Quan fem el disseny perquè ambdós grups siguin equiparables; es fa emparellament (agafem 2-3 variables d’interès; fiquem alhora un control i un cas que tinguin característiques similars; i de forma progressiva). - A vegades quan no es pot classificar per variables, fem una ratio 1:2 (per cada cas, 2 controls) = quan es complicat ficar casos. Hi ha biaixos de memòria i d’exposició = la informació no és tan objectiva com en el cas dels cohorts. MESURES D’ASSOCIACIÓ: ODDS RATTIO O RAÓ DE PRODUCTES CREUATS Com de freqüent ha sigut fumar en els casos i fumar en els controls. OR =1 = No està relacionat el tabac amb el càncer (la freqüència de fumar en pacients amb càncer de pulmó és la mateixa que les persones no malaltes). OR MAJOR A 1 = És més freqüent haver fumat més en pacients amb càncer que els que no tenen. OR MENOR A 1 = Els pacients amb covid s’han vacunat menys però la vacuna protegeix a la persona. Avantatges - Malalties rares/poc freqüents - Problemes de salut amb llarg període de latència. - Menys temps, menys pacients, menys costosos. BIAIXOS - Biaixos de memòria i de supervivència. + POTENT = COHORTS. EXPERIMENTALS PER A QUÈ ELS FEM SERVIR? Per avaluar L’IMPACTE O L’EFICÀCIA d’una intervenció sanitària i estudiar l’etiologia d’una malaltia. DISSENYS EXPERIMENTALS Els participants de l’estudi s’escullen de forma ALEATÒRIA. Els anirem distribuint al grup experimental (GE) i al grup control (GC). Els del grup experimental seran aquells que rebran el tractament o la intervenció; mentre que els del grup control no el rebran (rebran el placebo; una substància inert que de per se no genera cap resultat, però pot generar un efecte positiu si la persona ho creu). SÓN ESTUDIS = LONGITUDINALS = Hi ha seguiment = prospectius (igual que els cohorts; estudis observacionals, analítics). Així podrem veure quines són les conseqüències i els resultats de la nostra intervenció. QUÈ ÉS EL PLACEBO? És un producte que no té cap tipus d’efecte farmacològic i que té una aparença idèntica al producte actiu. L’efecte placebo = tendència a experimentar una millora dels símptomes quan es rep un tractament.  DISSENYS EXPERIMENTALS L’investigador realitza una intervenció i controla com a mínim el valor d’una variable (independent) mesurant l’efecte que produeix la intervenció (variable dependent = VD). CLASSIFICACIÓ DELS ESTUDIS EXPERIMENTALS CRITERIS EPIDEMIOLÒGICS - ASSAIG CLÍNIC ALEATORI (ECA) = experimental pur, intervenció farmacològica. - ASSAIG CLÍNIC COMUNITARI. CRITERIS PSICOPEDAGÒGICS - Experimentals purs = la intervenció NO és farmacològica. RANDOMITZO + GRUP CONTROL. - Quasi experimentals. - Preexperimentals. ECA Controlem la variable independent (principalment farmacològica). 2 tipus de ECA: - Assaig clínic controlat amb grup paral·lels = un o diversos grups de subjectes són assignats a rebre el tractament experimental alhora que un altre grup rep el tractament de control o placebo (el més emprat). - Assaig clínic controlat amb Grup creuats = inicialment s’estableixen dos grups; el grup test (rebrà el tto farmacològic) i el grup control (no el rebrà). Quan passa un temps, el temps de rentat, s’intercanvien els grups; ara les persones que havien rebut el tractament, prendran el placebo, i les persones que formaven part del grup control prendran el tractament. El temps de rentat el fem servir perquè la persona pugui eliminar del cos el fàrmac actiu. NO SEMPRA TANT COM L’ASSAIG CLÍNIC ALEATORI AMB GRUPS PARAL·LELS: però està molt bé perquè a través d’aquests estudis podrem estudiar el perfil farmacogenètic. En aquest cas, com es generaran el doble de grups que en un ECA amb grups paral·lels, la quantitat de mostra en cada grup es multiplica x 2. OBJECTIUS GENERALS ECA - Estudiar l’eficàcia i la seguretat de nous medicaments. - Avaluar intervencions sanitàries farmacològiques. PROTOCOL ECA (COM PLANIFIQUEM UN ECA)? 1) Decidirem la població diana = definim característiques demogràfiques i clíniques. 2) Criteris d’inclusió i d’exclusió. 3) Consentiment. o Objectius de l’estudi. o Riscos potencials. o Possibles beneficis. o Possibilitat de ser assignat al GC/GE. o Tipus d’intervenció. o Dret a deixar l’estudi sense patir cap represàlia. o Dret a formular preguntes. ASSIGNACIÓ ALEATÒRIA: - Grup experimental = rebrà la intervenció. - Grup control = no rebrà el tractament. GRANDÀRIA DE LA MOSTRA: número suficient de participants. ETAPES DESENVOLUPAMENT ECA QUÈ ENS ASSEGURA L’ASSIGNACIÓ ALEATÒRIA ALS GRUPS D’ESTUDI I GRUP CONTROL? Garanteix la igualtat en totes les variables pronòstic que puguin influir en els resultats. És més robust = necessito que els dos grups siguin iguals menys la intervenció. Evitar que les variables de confusió (edat, sexe, nivell sociocultural) influeixin en els resultats. Per tant garantitzem que les variables de confusió es compensin, i fem que els grups siguin lo més homogenis possibles. COM ÉS EL SEGUIMENT DELS SUBJECTES QUE S’INCLOEN EN L’ESTUDI? El seguiment és prospectiu, i dura el mateix per ambdós grups. Així evitem biaixos. QUÈ ÉS L’EMMASCARMAENT? L’assignació al tractament NO és coneguda per participants o investigadors. CEC SENZILL = L’assignació al GE i GC NO és coneguda pel pacient o per l’investigador. DOBLE CEG = L’assignació al GE i GC NO és coneguda ni pel pacient ni pel que fa la intervenció. TRIPLE CEG = L’assignació NO és coneguda ni pel pacient ni pel que fa la intervenció ni pel que analitza els resultats. ESTUDI OBERT = Tots els participants coneixen el tipus d’intervenció que reben. ANÀLISI DELS RESULTATS - Avaluem els resultats; verifiquem la comparabilitat dels resultats en ambdós grups. - Mesurem i interpretem les diferències observades dels grup GE, i GC. - Mesurem l’associació i l’impacte (RR).  COMPONENTS DE L’EFECTE TOTAL D’UN MEDICAMENT EFECTE TOTAL DEL MEDICAMENT = MILLORA ESPONTÀNIA + EFECTE PLACEBO + RESPOSTA ESPECÍFICA. Malgrat el grup placebo no prengui el medicament, aquest grup té una MILLORA ESPONTÀNIA (hi ha una lleugera milloria per simplement per participar). LIMITACIÓ ALS ECAS Els criteris de selecció són més estrictes = perjudica a la validesa externa (capacitat d’extrapolar els resultats al total de població). FASES PRECLÍNICA = 0 = 3-4 anys = estudis de laboratori i models animals i veure què passa. FASE 1 = 1 any = Fico voluntaris sans (20-80). S’avalua la farmacocinètica i toxicitat i seguretat del fàrmac. FASE 2 = 2 anys = s’inclouen a pacients de la malaltia que avaluem (100-300 pacients) busquem la millor dosi per la malaltia. Es fan analítiques seriades per veure les corbes de l’eliminació del fàrmac (estan ingressats hores). FASE 3 = 3-5 anys = Es necessiten 1300-3000 pacients = s’intenta acabar d’ajustar dosi i veure RAM. Quan acabi la fase es comercialitza. FASE 4 = noves indicacions. El fàrmac es comença a comercialitzar. ASSAIG CLÍNIC COMUNITARI - Avalua eficàcia d’intervencions en comunitats. EXPERIMENTALS AVANTATGES - MILLOR EVIDÈNCIA CAUSA-EFECTE, entre la intervenció que s’avalua i la resposta observada. - Validesa interna molt elevada i control exhaustiu de les variables dependents i independents. - L’assignació aleatòria elimina biaixos en comparar dos grups idèntics. - Útil per avaluar nous tractaments farmacològics o intervencions sanitàries.  EXPERIMENTALS INCONVENIENTS: - Costosos, llargs, si cribem massa al pacient, la validesa externa és baixa = difícil generalitzar els resultats de la població de referència perquè els participants són molt seleccionats (es controla molt a qui es posa en l’estudi). - Molts abandonaments (augment de mostra a l’inici de l’estudi 15-20%). EXPERIMENTALS PURS Hi ha randomització. Les tècniques d’emmascarament no són obligatòries. En aquestes intervencions no farmacològiques és més difícil emmascarar. Característiques: - Assignació aleatòria. Hi ha variables que poden influir en els resultats (variables de confusió) que interacciona en la relació de les variables (independent i dependent). - Hi ha randomització = com a mínim hi ha un grup control. - Tècniques d’emmascarament = evitar biaixos (simple, doble cec, triple cec). - Si els criteris són molt estrictes, els resultats no es poden extrapolar. La mostra deixa de ser representativa i minimitza la validesa externa. - La validesa interna és molt gran = tot està molt controlat. Quan no es dona la randomització/grup control: QUASI EXPERIMENTALS I PRE-EXPERIMENTALS QUASIEXPERIMENTALS - Hi ha 2 grups, però no hi ha randomització. Per exemple, el cas de tinc dos escoles i en una d’elles avaluo el passar unes pel·lícules per fer prevenció del consum d’alcohol, i altres escoles que fan tallers normals per treballar en això. Els adolescents no es randomitzen perquè no té sentit, entre ells parlen i entre ells l’impacte es veu afectat. - Aspecte negatiu = els grups seran molt diferents o no equivalents. - S’observa la variable principal d’estudi abans, es fa la intervenció, i al final s’avalua. SÈRIES TEMPORALS CRONOLÒGIQUES CDI = hi ha consultes d’infermeria perquè abans de què el pacient s’exposi a una intervenció radiològica, la infermera va veure que hi havia un augment de l’ansietat, per tant, el CDI s’encarrega de passar uns qüestionaris per informar al pacient (i reduirem l’ansietat). El que es fa per avaluar l’impacte, com que tenim dades d’abans, es comparen les dades d’abans amb els d’ara. Es compara però un grup i un altre són diferents (els pacients no són els mateixos; són dos grups diferents; 1 grup són pacients que es van fer les proves abans de la CDI, i el segon grup és el que ja comencen a rebre el tractament). INCONVENIENTS - El temps ha canviat, per tant, no són els mateixos perfils de pacients; i les estratègies de tractaments i de diagnòstic canvien AVANTATGES - Menys costosos. - Redueixen problemes ètics. ESTUDIS PRE-EXPERIMENTALS No hi ha ni randomització ni grup control. Els resultats no es generalitzen. Fem la intervenció i mirem l’impacte en el grup abans de fer la intervenció i després de la intervenció. No hi ha grup control (perquè no seria ètic no oferir la intervenció, o perquè a vegades no és possible). LIMITACIONS - No hi ha grup control. - No randomització. AVANTATGES: - Fàcils de fer i ràpids. EFECTE HAWTHRONE Millora espontània del pacient pel simple fet d’estar col·laborant. EFECTE = + efecte placebo + efecte hawthrone + efecte específic EFECTE ROSENTHAL Quan l’investigador pressuposa que l’efecte anirà bé, i això tindrà un efecte cap al pacient.  MOSTRA D’ESTUDI Treballem amb mostra pel temps, econòmic i costos. Això pot tenir problemes si la mostra no és representativa = afectació de validesa externa. Hi ha 3 informacions per saber si es representativa o no: - Criteris de selecció = inclusió i exclusió. - Quanta mostra. - Com seleccionarem la mostra. Malgrat això, encara que tingui els mateixos criteris, mida de mostra i ho faci igual, els pacients seran diferents (errors de mostreig). Encara que ho fem molt bé amb criteris sòlids i amb mida adequada, al 100% el que li passi a la mostra no es donarà en tota la població. CRITERIS DE SELECCIÓ Població diana = població a la que s’extrapolarà resultats. Població accessible = subjectes que tenen accessibilitat a l’estudi. Població elegible = subjectes que compleixen criteris de selecció. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ: L’exclusió = NO ÉS LA NEGACIÓ DE LA INCLUSIÓ!!! El que passarà és que si els criteris de selecció són molt estrictes = la mostra no serà representativa.  MOSTREIG Probabilístiques (aleatori simple, sistemàtic i estratificat, per conglomerats) - Aleatori simple: tots tenen la mateixa probabilitat de ser escollits. Agafa’m d’aquests 100, doncs 90. - Sistemàtic: de tota la llista de pacients, escull l’1, el 10, el 30... fa un patró de selecció. - Estratificat: que es tinguin en compte certes variables (sexe d’homes i dones). Clar, poder ens interessa que no hi hagi més persones que siguin homes que dones. O també pels estadis de càncer (seleccionar a càncers de cada estadi de càncer). Ens assegura que totes les variables siguin representades. - Per conglomerats = multicèntrics en hospitals o escoles: participació de 5 hospitals, i necessitem ficar 125 pacients. Tenint en compte que encara que la cohort sigui general, es fa per conglomerats; que cada hospital agafi una mostra equitativa. No Probabilístiques (consecutiu, conveniència i bola de neu) - Consecutiu o accidental = els 125 primers que arribin a consulta i compleixin els criteris els selecciono. - Conveniència = em va millor seleccionar els pacients els dilluns, que els divendres. - Bola de neu = sobretot en malalties de difícil accés (estudis de SIDA), s’identifiquen els participants clau i ells comuniquen entre si per posar-se en contacte amb els professionals. Els millors són els probabilístics. Els no probabilístics, pot passar que el perfil del pacient no sigui el mateix. MIDA DE LES MOSTRES La mida de la mostra determina si el p valor és estadísticament significatiu o no. Quants necessito ficar com a mínim? És una aproximació (a priori). Depèn de diferents factors: - Errors alfa i beta (I i II). - Variables quantitatives (quant la variable és molt heterogènia). - Objectiu i variable principal de l’estudi = el càlcul de la mostra ve a partir de la variable principal.  ERRORS I I II - ALFA = ERROR 5% = sempre - BETA= entre el 10-20% un estudi amb un error de més de 20% NO ES POT ACCEPTAR. La potència estadística de l’estudi = el complementari de BETA. Com a mínim potències per sobre de 80. Normalment es fan servir potències de 80-85-90% Si volem més potència, necessitarem MÉS MOSTRA!!! GRAMNO Mostra donat per: variable principal i objectiu de l’estudi. OBJECTIU = exploratori o analític (comparem dos grups i la variable resposta és quanti o quali). - Estimació d’un paràmetre = prevalença d’una variable = estudis descriptius. - Relació entre 2 variables = si entre els grups hi ha diferència. = estudis experimentals. ESTUDIS QUALITATIUS = OBJECTIU = ADHERÈNCIA DIABÈTICS ALS TALLERS D’EDUCACIÓ = PROPORCIONS - Nivell de confiança = 95% - Estimació de la proporció en la població = es mira en estudis anteriors. - Precisió de l’estimació del nivell de confiança = normalment van fins al 10%. Com més mostra tingui més precisió tinc. - Taxa de substitució d’ítems = si hi ha pèrdues. ESTUDIS QUANTITATIUS: Quantitat de glucosa (mg/dl de glucosa en sang) - Estimació de la desviació estàndard = desviacions molt grans els resultats són molt dispersos i no ens permeten concretar tant; per tant, lo millor és que sigui una desviació petita. Aquesta informació la trobem en estudis previs. - Precisió de l’estimació del nivell de confiança = màxim = 0,01. - Taxa de substitució d’items = només si es donen pèrdues. Variable = nivell d’estudis = mitges 2 variables = dues mitjanes independents: - RISC ALFA = PER CONSENS SEMPRE 0,05 - Contrast = bilateral. - Poder estadístic = millor més alt de 80 - Raó entre el número de subjectes dels 2 grups. - Desviació estàndard comú = d’estudis previs. - Diferència mínima a detectar. - Taxa de substitució prevista = percentatge de pacients que pensem que perdrem. Aleshores haurem d’afegir mostra. Si la diferència és molt gran = necessitem menys mostra. Si la diferència en els resultats és molt subtil necessitem més mostra.  PROCESSOS D’OBTENCIÓ DE DADES: VARIABLE I INSTRUMENTS DE MESURA Variables: característiques observables i mesurable que tenen diferents valors; atributs, fenòmens, i susceptibles d’estudi en la mostra. Classificació: - Independent = intervenció; factor d’exposició. - Dependent = resultat = efectes esperats. - Variables de perfil = variables demogràfiques (sexe, edat, raça...). - Variables de confusió = variables que ens confonen en els resultats. Variables que es correlacionen entre si. OBTENCIÓ DE DADES - Dades secundàries: base de dades en registres de mortalitat, càncer. - Dades primaris: qüestionaris, entrevistes grupals o individuals, escales, observació = la persona ens dona la informació directament. Si vull mirar l’ansietat en estudiants de ansietat pre examen farmacologia = faré servir una entrevista (estudi qualitatiu), però si vull fer un estudi quantitatiu = buscaré una escala validada = l’escala hagi un estudi que digui que està validada interna i tingui validesa externa. INSTRUMENTS DE MESURA = Han de ser validats. TIPUS DE QÜESTIONARIS Directe o autocumplimentat = la persona respon. Indirecte = un enquestador entrenat prèviament, formula les preguntes, la persona respon i el entrevistador ho registra. AVANTATGES ENQUESTA TELEFÒNICA - Cost intermig. - Aclaracions. - Més respostes.  LIMITACIONS ENQUESTA TELEFÒNICA - No permet observar emocions. - Només preguntes senzilles. - Biaix de la cobertura telefònica. ENTREVISTA PERSONAL - Més respostes. No es deixa parts sense contestat, preguntes complexes. - Cost elevat, biaixos de l’entrevistador, respostes socialment acceptades, desitjos d’agradar a l’entrevistador. QUESTIONARI AUTOADMINISTRAT - Menys cost, duració controlada, menys número d’enquestats, sense biaixos, preguntes més biaixos. - Requereix de què la persona llegeixi, no es permeten atendre aclaracions, possibles respostes que no es responen, preguntes simples, no permet observar emocions. INSTRUMENTS DE MESURA = mesuren variables d’estudi = validesa interna i externa. ESCALES D’EVALUACIÓ Permet acumulació d’items = dona puntuació. - Identificar ítems. - Proba pilot. - Fiabilitat: instrument dona resultats veraços i constants (grau de precisió). Ha de ser precisa. - Validesa: s’avalua si l’instrument mesura el que ha de mesurar.  PROCÉS DE VALIDACIÓ I ADAPTACIÓ AL QÜESTIONARI - Traducció i retro-traducció = les escales han de ser validades a nivell de traducció. - Proba pilot de la versió adaptada = la mostra que participa no s’inclou en l’estudi. - Validació de ponderacions, estructural, convergent, punt de cort. - Sensibilitat - Fiabilitat interna, d’observacions. PROJECTE DE RECERCA És una proposta d’investigació. S’ha de fer un protocol d’estudi = no hi ha resultats; s’exposen només les instruccions per dur a terme la investigació. Hi ha certes coses a tenir en compte: - Obtenir finançament per desenvolupar una investigació. - Aconseguir permís pel comitè d’ètica o d’investigació = permet que la investigació compleix amb la normativa i assegura la confidencialitat de les dades dels pacients. - Es descriu la planificació (conceptualització i disseny d’estudi). 1. conceptualització → planificació (protocol d’estudi = el que es presenta a un comitè d’ètica) → obtenció de dades → anàlisi i interpretació de dades → realització → comunicació de resultats. 1. Títol. 2- Resum 3. Introducció: antecedents del tema actual. 4. Referències bibliogràfiques. 5. Objectius i hipòtesis. 6. Metodologia: àmbit i període de temps, disseny, subjectes d’estudi: població, criteris d’inclusió/exclusió, grandària i tècnica de mostreig, variables, procediment i recollida de dades, instruments de mesura, prova pilot, anàlisi estadístic. 7. Aspectes ètics. 8. Limitacions. 9. Aplicabilitat pràctica. 10. Cronograma. 11. Pressupost. 12. Bibliografia. 13. Annexos. TÍTOL (ENTRE 8 I 15 PARAULES) - Ha de donar suficient informació per saber què s’investiga i quines són les variables. Inclou tema, subjectes d’estudi i context o es realitza la investigació i en algunes ocasions el període. - Evitar generalitats, i acrònims/abreviatures. RESUM ESTRUCTURAT Breu referència dels aspectes essencials del problema a investigar. - Objectius i metodologia: - Àmbit, període d’estudi, disseny, tipus d’estudi i variables. RESUM ESTRUCTURAT = Va per apartats; també hi ha resums no estructurats. - No més de 250 paraules. - Redactar en 2 idiomes. - Inclou paraules del nucli temàtic: MeSH, DeCS = paraules que codifiquen l’estudi. - Normalment s’escriu al final. PROJECTE D’INVESTIGACIÓ: ÉS VIABLE? - Tenim temps per fer-lo? - Equip d’investigació suficient? - Accés als subjectes d’estudi? - Disponibilitat dels recursos materials, tecnològics i econòmics? ANTECEDENTS DEL TEMA - Què se sap del tema? - Què falta per fer? - Què ha fallat anteriorment? - Quines noves preguntes han sorgit?  - Què s’ha fet fins ara? - Què justifica fer l’estudi? MARC TEÒRIC - Quins són els coneixements que existeixen sobre el tema d’estudi. - Situa l’estudi en un context; i es defineixen els conceptes que s’estudien. ANTECEDENTS I REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA - Què tenim fins ara per justificar com de necessari/important és que s’estudiï. - Seleccionar articles rellevants pel tema d’estudi. - Articles actuals (darrers 5 anys). - Sintetitzar les troballes de cada estudi, indicant la cita en el text. - Es citarà segons normativa: o APA= Qualitativa. o VANCOUVER = Quantitatiu. OBJECTIUS I Objectius = l’activitat = el que jo faré. En un protocol d’investigació es redacten 1 general o 2-4 específics. Cada objectiu s’ha de quantificar. Verb = infinitiu + variables + subjectes d’estudi (també l’espai, temps, on). Augmentar, disminuir... = no són verbs per formular objectius. HIPÒTESIS El que jo penso que succeirà. Es redacta en positiu. Molt concís.  METODOLOGIA Tracta de respondre a les preguntes: quin disseny, mostra, tipus de pacients... - Àmbit d’estudi. - Període d’estudi: des de que planifiques la idea fins que envies el manuscrit. - Disseny. - Subjectes d’estudi = càlcul, inclusió i exclusió, mostreig (probabilístiques o no probabilístiques). La mida de la mostra depèn de la variable principal (+ subjectes = + validesa externa). - Variables: què recollirem. o Variables de perfil = sociodemogràfiques, clíniques. o Variables de confusió. o Variables independents. o Variables independents. - Obtenció de dades: com obtindré les dades (li donaré els qüestionaris als pacients, ho posaré en una base de dades... com?). - Instruments de mesura = algo validat que serveix per registrar una variable. - Prova pilot. - Anàlisi de dades: anàlisi descriptiu (descriptiu, inferencial). Proves més habituals (Chi- Quadrat, T-Student, ANOVA). S’indica el software estadístic (SSPS). - Consideracions ètiques: o 1) Que el projecte passarà el comitè d’ètica. o Els pacients firmen el consentiment informat. o Protecció de dades (llei orgànica). o Segueix normativa vigent Belmonte Hèlsinki. - Limitacions de l’estudi: punts que detectarem dèbils del projecte i donarem solució. Per exemple, si és un estudi transversal o mixtos que no podem concloure, al ser un estudi transversal la causalitat no es pot concloure de forma robusta i s’hauran de fer estudis posteriors... - Implicacions per la pràctica: a partir dels resultats obtinguts com millorarà la pràctica clínica infermera. - Implicacions per a la investigació: a partir dels nostres resultats es podria continuar la línia d’investigació? - Pla de treball-cronograma: què farem del principi al final amb el temps que tenim i amb els recursos; instal·lacions... i un cronograma: de principi a final què faré a cada fase. - Pla de treball: qui farà cadascú; si tenim els recursos que necessitem... INTRODUCCIÓ = PRESENT O PASSAT. A PARTIR DE LA METODOLOGIA = EN FUTUR. - BIBLIOGRAFIA = ACTUAL (5 anys mínim). - PLA DE DIFUSIÓ: ON VAN A PARAR ELS RESULTATS. Com es donaran a conèixer els resultats. - ANNEXES = COSES INTERESSANTS, full d’informació, consentiment informat, instruments, escales, graella de recollida de dades, permisos, lleis. PRÀCTICA BASADA EN LA EVIDÈNCIA Si estem treballant i tenim una pregunta en concret que volem avaluar o si volem saber si hi ha una alternativa millor, el que fem és investigar en base de dades. Però hi ha una sèrie de fases que es basen en l’evidència científica = el que faig ha d’estar fonamentat en evidència científica, en projectes robustos = importància de la infermeria en l’àrea de la investigació. Les decisions de canviar o no canviar es fonamenten en: la meva experiència, recursos i evidència i preferència dels pacients. 1. PREGUNTA Hem de formular la pregunta de forma “PICO” (P= definició del problema; I = INTERVENCIÓ a analitzar, C = Intervenció de comparació, O = Outcomes, resultats). 2. RECERCA DE INFORMACIÓ - Fonts primàries: articles. - Fonts secundàries: articles que sintetitzen articles. CLASSIFICACIÓ I TIPUS D’ARTICLES: ARTICLE ORIGINAL = resultats genuïns d’una investigació. Breus o normals, en ambdós es publiquen els resultats originals. Els breus són més curts. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA = article que recopila la informació més rellevant sobre un tema o pregunta específica, a nivell nacional i internacional, i sintetitza la informació i la discuteix críticament. - Caràcter subjectiu = sota el teu criteri interpretes la informació. - Caràcter no científic. REVISIÓ SISTEMÀTICA = igual que la revisió bibliogràfica però els apartats que apareixen són més sistemàtics. Hi ha guies, criteris més exhaustius, tenen més requeriments. Agafa informació d’articles i els interpreta (pot ser que hi hagi articles que tinguin uns resultats i altres, uns altres). META ANÀLISIS = mateix que la revisió sistemàtica però eliminem la part subjectiva a través del test estadístic: és una proba estadística; posem en un Excel tota la informació dels articles (ssps.). Posem en una columna, els estudis, i en l’altra columna (factor de risc amb OR...) (segons l’exemple dels factors de risc que generin una bacterièmia). ÉS UN TEST ESTADÍSTIC. No s’han de ficar tots els articles perquè s’han d’escollir els articles que quantifiquin la variable de la mateixa manera. METASÍNTESIS = meta anàlisis en estudis qualitatius. CAS CLÍNIC, ARTICLES ESPECIALS. GUIES DE PRÀCTIQUES CLÍNIQUES Normativa per fer una cura = protocol. Ho fan els experts en el tema. No estan indexades (no estan en PUBMED, amb menor rigor metodològic). 3. VALORACIÓ CRÍTICA DE L’EVIDÈNCIA S’ha de fer una lectura crítica. NIVELL D’EVIDÈNCIA Nivell de I-IV *Major nivell d’evidència = els experimentals.  4. IMPLANTACIÓ DE LA PRÀCTICA BASADA EN L’EVIDÈNCIA Depèn de la institució i l’àrea de treball. Per implementar determinades pràctiques es presenten el grau de recomanació d’acord als nivells d’evidència. Les recomanacions s’implementen segons el grau d’evidència. MAJOR NIVELL D’EVIDÈNCIA = A = MAJOR RECOMANACIÓ. A = Evidència alta. B = Evidència baixa. 5. AVALUACIÓ DELS RESULTATS Analitzar l’impacte que té el canvi que hem fet en la pràctica clínica. INVESTIGACIÓ QUALITATIVA Objectiu quantitativa: generalitzar un resultat. Objectiu qualitativa: profunditzar, conèixer tot el que se sàpiga sobre un tema en concret i en pacients específics. Ens permet arribar al fons. No podem generalitzar ja que concretem molt. FASES DE RECERCA 1. PREPARATÒRIA 2. FASE DE TREBALL DE CAMP. 3. RECOLLIDA DE DADES 4. ANÀLISIS 5. INFORMATIVA. Cal tenir en compte que l’investigador està dintre de la investigació perquè serem nosaltres qui escoltem, qui analitza, qui pregunta, qui reformula. En el procés, elaborem la concepció de la idea, elaborem les preguntes i revisem la bibliografia. - La mostra = molt concreta; reduïda.  ACCÉS A L’ESCENARI On i com faré les entrevistes? S’ha de contemplar tot. Quan es fan estudis per arribar a mostres que viuen en zones conflictives = s’ha d’estudiar molt bé com fer-ho (accés a dades és difícil). Per accedir a persones introvertides = buscarem la manera que s’obrin. DISSENY D’ESTUDIS QUALITATIUS 1. FENOMENOLOGIA: - Estudia experiències viscudes, el sentit i les interpretacions que té per aquestes persones (per mitjà de teories). Només es pot comprendre en el seu context (les vivències són diferents per cada persona i per cada patologia). D’aquesta forma, la persona forma un tot amb el seu context. “El món configura el món i la persona configura el seu món”. CARACTAERÍSTIQUES: - No hi ha judicis. - S’estudien casos concrets. - Centre = ésser humà. Ens centrem en el subjecte, en la persona. - Reflexiva i descriptiva. - Com es basen en teories ja fetes = tenen rigor científic. - L’obtenció de dades = entrevistes en profunditat. - A mesura que fem les entrevistes = sorgeixen més idees per preguntar a nous subjectes a qui farem entrevistes = es creen noves preguntes = procés dinàmic, exploratiu. 2. TEORIA FONAMENTADA S’estudien les vivències per crear una teoria. Està enfocada en la sociologia, i crea hipòtesis i teories. “TEORIA ANCORADA”. Descriu, interpreta i explora i genera teories. Responen a la pregunta: “Com defineixen la realitat, quines creences les sustenten?” Per tant, els significats s’expressen en forma de símbols: llenguatge, objectes, normes, costums... ◼ NO hi ha hipòtesis. ◼ TÈCNIQUES DE RECOLLIDA DE DADES: Entrevistes, discussions amb grups focals, observació, documents... Com s’està fent, qui ho està fent, quin són els patrons... amb l’objectiu de teoritzar.  3. ETNOGRAFIA Està enfocada en estudiar cultures, grups socials, ètnies. Prové de l’antropologia. Com afecta el pertànyer a certes ètnies o cultures? S’investiguen patrons culturals, models de vida, importància d’ideals, normes, maneres de resoldre problemes de grups (no és el mateix el mode d’enfrontament d’un problema una ètnia africana, que persones africanes vivint a occident). El patró, el que busco, lo important, és el grup cultural, la ètnia. On està la persona i on pertany. El que mira és augmentar la qualitat de les cures infermeres en diferents contextos. CARÀCTER FENOMENOLÒGIC = però se centra en patrons culturals. - Holística = es centra en la persona. RECOLLIDA DE DADES = entrevistes, documents, fotografies, mapes (hi ha cultures, ètnies, zones que no tenen tants recursos tecnològics). MADELEINE LEININGER = teoria transcultural de les cures. PLA DE VALORACIÓ INFERMERA Es tenen en compte tots aquests valors (sense fer judicis de valors): Llenguatge. Indumentària. Aspecte físic. Tecnologia. Cures tradicionals. Factors educacionals. Patrons d’activitat (entre altres). INVESTIGACIÓ ETNOGRÀFICA HISTÒRICA S’empra quan no hi hagi recursos per estudiar. Aleshores partim de la història.  4. INVESTIGACIÓ ACCIÓ PARTICIPATIVA - L’investigador = objecte de canvi: Empodera i dona poder a les persones que investiguem. - Anàlisi crític de realitats i problemes humans. - Es basen en compartir totes les fases del procés. I l’investigador s’inclou en l’estudi; i a través d’ell volem empoderar o fer canviar hàbits de les persones a qui fem l’estudi. - El que fem és: conscienciar, capacitar, fer que es puguin autogestionar = volem generar un canvi en la qualitat de vida/estil de vida. - S’explora una intervenció amb una metodologia qualitativa. OBJETIVOS 1) Explorar les mascaretes i percepcions dels pacients amb malaltia respecte al dolor durant la seva hospitalització i com aquest afecta la seva qualitat de vida = fenomenologia 2) Desenvolupar una teoria sobre com els professionals d'infermeria enfronten l'esgotament emocional en unitats de cures intensives = teoria fonamentada. 3) Analitzar les pràctiques i rituals de cura en una comunitat rural indígena per comprendre la seva cosmovisió sobre la salut i la malaltia = etnografia. 4) Implementar i avaluar un programa comunitari per promoure hàbits d'higiene en una escola, involucrant els alumnes i professors en el disseny i execució de les accions = acció participativa. 5) Entendre el significat que les persones assignen al procés de dol tres la pèrdua d'un pacient sota la seva cura = fenomenologia. 6) Identificar els factors socials i culturals que influeixen en l'adherència al tractament de diabetis en una població migrant urbana = etnografia. 7) Construir una teoria sobre com els estudiants d’infermeria desenvolupen les seves habilitats de comunicació durant les seves pràctiques clínica = teoria fonamentada.  SELECCIÓ DELS PARTICIPANTS El que hem de buscar és aprofundir en una mostra (n) petita. S’ha de tenir en compte el context on extraurem les dades. - Mostreig = propositiu = no probabilístic, intencional. - No pretén ser representatiu d’una població. - Seleccionar els casos amb més riquesa d’informació per a estudiar el fenomen en profunditat. A través d’un pacient = podrem accedir a ells = bola de neu. NO BUSQUEM REPRESENTATIVTAT BUSQUEM LA QUALITAT DE LA INFORMACIÓ. - CRITERI = Investigar, estudiar totes aquelles persones intencionalment seleccionades = presenten alguna rellevància teòrica. - Treballem amb mostres petites que aportin bona informació a l’estudi. TIPUS DE MOSTREIG 1) Mostreig teòric = El que prèviament determino. Puc afegir la n, la puc modificar = procés dinàmic. 2) Mostreig per saturació de dades = no defineixo abans quanta n necessito. Faig entrevistes primer oberta per determinar els temes d’una futura entrevista semiestructurada. Quan faci les entrevistes i ja no obtingui informació diferent = arribaré a la saturació de dades = “PARO”, perquè no ens aporta res nou, aleshores paro. - Grups homogenis. - Bola de neu o en cadena. - Oportunista. - Conveniència. GRANDÀRIA DE LA MOSTRA - S’obté quan hi ha saturació de dades. La relació està entre categories està ben establerta i validada.  RECOLLIDA DE DADADES: 1) OBSERVACIÓ Participant: m’incloc. - Curta durada. - Llarga duració. No participant: no m’incloc. 2) DOCUMENTAL: REVISIÓ DE DOCUMENTS Plans de cures, registres d’infermeria, històries clíniques, cartells, fotos, diaris, memòries, cartes, textos... MÈTODE DE RECOLLIDA DE DADES: ENTREVISTA ENTREVISTA INTERACTIVA NO ESTRUCTURADA - Poc coneixement sobre l’àrea d’interès. - Obtenir informació en profunditat. - Una única pregunta : escollir bé a la pregunta i a la persona. ENTREVISTA INTERACTIVA SEMI-ESTRUCTURADA - Major coneixement sobre el tema: bibliografia. - Varies preguntes obertes ordenades. Guió. - Per saturar dades es requereix cert nombre de participants. GRUPS FOCALS - Grups de 6-10 persones: ha d’haver un observador per avaluar la comunicació no verbal i el moderador (apunta). - Responen a una o més preguntes i interaccionen entre ells.  GRUPS DE CONSENS - Buscar a gent que sap sobre un tema per arribar a un consens. ALTRES GRUPS... - ENTREVISTES GRUPALS ETNÒGRAFIQUES. - HISTÒRIES DE VIDA. GRUPS DE DISCUSSIÓ - Molt homogenis, on els discursos = giren entorn de reflexions sobre comportaments, actituds o percepcions de grans grups socials = la diferència amb els grups focals es que aquí es debateix, no s’interactua només. GRUPS TRIANGULARS (3 O MÉS) - Busquem que es confirmi el que s’està dient. Per corroborar les dades (no el mateix investigador, sinó els propis participants). FUNCIÓ DEL MODERADOR - Interpel·lar al grup i defensar les regles del joc del debat, tant en grups petits o de discussió. - Mantenir la neutralitat. RETIRADA DEL CAMP - Quan sento que formo part del grup i puc perdre neutralitat. - Quan no trec res de nou de les dades. - Normalment pactada i negociada.  ANÀLISI DE DADES 1- Observació. 2- Entrevista: gravació i notes de camp = hauran de ser transcrites + edició = text. 3- Generar el document = el text. 4- Anàlisi del text: quelcom cíclic, es va repetint. Analitzo i continuo fent entrevistes perquè em pot modificar les següents entrevistes. - 1) Descripció. - 2) Anàlisi. - 3) Interpretació. COM FAIG L’ANÀLISI? Tenim un discurs sobre la vivència de les pacients oncològiques portadores de catèter PICC segons els 4 modes de Calista Roy. Faig una entrevista i aquestes em donen un discurs. - Quan analitzo el discurs = començo a fer categories. CATEGORIES: - Visibilització de la meva malaltia. - Em fa sentir malalta. - Dificultat en els moviments. - Limitació en l’esport. - Dutxa. - Dolor. - Incomoditat. - Por de les complicacions potencials. - Mala imatge. - Cicatrius. - No entendre per què. - Vergonya. - Mirades alienes. De l’anàlisi del discurs, em obtingut aquestes categories. Ara ho hem de categoritzar: 1) Limitacions físiques-independència. 2) Autoimatge percebuda per la resta- estigma. 3) Autopercepció-autoestima. Considerem que una categoria sigui tan important = podem posar-ho en el nostre estudi “no entenc per què porto un PICC” = VERBATINES = idea clau = sempre entre cometes. Després de categoritzar-les creem interaccions entre les idees. Després les interpretem. Difonem els resultats: normalment en les entrevistes es retornen als propis participants (perquè es corroborin les troballes). RIGOR EN RECERCA QUALITATIVA - Associat a l’apertura. - Adhesió escrupolosa a la perspectiva filosòfica. - Minuciositat en la recollida de dades. - Consideració de totes les dades en el desenvolupament de la teoria. LA RECERCA QUALITATIVA ÉS RIGOROSA!!! NO PERSEGUEIX LA SIGNIFICACIÓ ESTADÍSITCA, NI LA REPRESENTABILITAT = NO VULL EXTRAPOLAR ELS RESULTATS.