Metodologia d'Estudi i Investigació

La identificació del problema implica posar-lo en context, determinar la seva gravetat i novetat, formular objectius i hipòtesis.

Una revisió bibliogràfica ajuda a entendre el context d’un problema i el que ja s’ha estudiat al voltant del tema. Ajuda a centrar la idea i a veure què s’ha fet ja.

La pregunta de recerca ha de ser factible, interessant, novedosa, ètica i rellevant. S’ha de plantejar com una pregunta.

El marc teòric aporta coneixement previ i context a la recerca. Ajuda a entendre el tema des d’un punt de vista teòric.

Els objectius d’un estudi descriuen les activitats que s’han de realitzar. Han de ser realistes, concrets, avaluables, viables i rellevants, i es quantifiquen per a la mesura.

Les hipòtesis mostren el que es creu que passarà. Descriuen el que s’espera succeirà, s’utilitzen en estudis que busquen relacions de causa-efecte.

Els estudis observacionals no manipulen la realitat, únicament observen. No hi ha cap intervenció directa per part de l’investigador.

Els estudis experimentals manipulen la realitat per a la investigació. Introducció d’una variable independent per a veure l’impacte.

Un estudi experimental pur és un estudi on l'investigador controla la VI i els participants s'assignen aleatòriament a dos grups: un grup experimental i un grup control. Aquest tipus d'estudi permet determinar si els canvis observats en el grup experimental es deuen a la VI o a altres factors.

La randomització és un procediment per assignar aleatòriament participants a dos grups o més. Aquesta tècnica ajuda a assegurar que els grups siguin comparables en relació a les característiques dels participants.

Un estudi quasi-experimental és un estudi on no es pot fer una assignació aleatòria dels participants a un grup o un altre. Pot haver-hi dos grups comparables, però la seva assignació no es basa en l'atzar.

Un estudi pre-experimental és un estudi sense assignació aleatòria i sense un grup control. Es centra en la mesura dels canvis que es produeixen en un sol grup.

Els estudis experimentals són els més robustos per a determinar la relació causa-efecte, però tenen certes limitacions. Per exemple, els assaigs clínics amb fàrmacs requereixen criteris de selecció molt estricts per evitar efectes adversos, el que pot dificultar la generalització dels resultats.

Per a aconseguir resultats fiables en un estudi experimental, la mostra ha de ser robusta, és a dir, que hagi de ser prou amplia i representativa de la població a la qual es vol generalitzar els resultats.

Els estudis experimentals ofereixen un alt nivell de control sobre la VI i la possibilitat d'establir una relació causa-efecte. Tot i això, és important ser conscients de les seves limitacions i triar el tipus d'estudi més adequat per a la investigació que es vol dur a terme.

En un estudi doble cec, ni el pacient ni l'investigador saben a quin grup pertany el pacient (grup experimental o grup de control).

En un estudi triple cec, ni el pacient, ni l'investigador que fa la intervenció, ni l'analista de resultats saben a quin grup pertany el pacient.

Els participants d'un estudi obert saben a quin grup pertanyen i quina intervenció reben.

L'efecte placebo es refereix a la millora que experimenta un pacient per simplement participar en un estudi, sense rebre cap medicament o intervenció.

La validesa externa es refereix a la capacitat d'extrapolar els resultats d'un estudi a la població general.

Els assaigs clínics en fase 1 s'utilitzen per a avaluar la seguretat i la farmacocinètica d'un nou fàrmac en un grup petit de voluntaris sans.

Els assaigs clínics en fase 2 s'utilitzen per a avaluar l'eficàcia d'un nou fàrmac en un grup més gran de pacients amb la malaltia a estudiar.

Els assaigs clínics en fase 3 s'utilitzen per a avaluar l'eficàcia i la seguretat d'un nou fàrmac en un grup molt gran de pacients amb la malaltia a estudiar.

Un tipus d'assaig clínic controlat que estableix dos grups: un que rep el tractament experimental i un altre que rep un tractament de control o placebo. La principal característica és que els grups es formen alhora i els subjectes es seleccionen aleatòriament per a cada grup.

Un tipus d'assaig clínic controlat que inicialment estableix dos grups: un que rep el tractament experimental i un altre que no. Després d'un període de temps, els grups s'intercanvien els tractaments. Aquest tipus d'assaig permet estudiar el perfil farmacogenètic dels subjectes.

Els objectius generals dels ECA inclouen estudiar l'eficàcia i la seguretat dels nous medicaments, així com avaluar intervencions sanitàries farmacològiques.

El protocol d'un ECA és com la planificació detalladament de l'estudi. Inclou passos com definir la població diana, establir criteris d'inclusió i exclusió, explicar el consentiment informat als participants, definir els objectius, els riscos potencials, els beneficis, el tipus d'intervenció i els drets dels participants.

L'assignació aleatòria dels participants a l'ECA assegura que els grups experimental i control siguin homogènies en termes de variables pronòstic, evitant biaixos en els resultats. Aquest procés garanteix que els grups siguin similars en factors com l'edat, el sexe o el nivell sociocultural.

És important un número suficient de participants per garantir que els resultats de l'estudi siguin representatius i fiables

És important un seguiment dels participants al llarg de l'estudi per garantir la consistència i evitar biaixos. El seguiment ha de durar el mateix temps per a tots els participants.

L'assignació al tractament no ha de ser coneguda ni pels participants ni pels investigadors per evitar influències en els resultats.

La pregunta de recerca ha d’estar formulada de manera clara i precisa per a poder obtenir una resposta útil i rellevant.

Les fonts primàries presenten els resultats originals d’una investigació.

Les fonts secundàries proporcionen resums o anàlisis d’informació de fonts primàries.

El consentiment informat és un document que garanteix que els participants d’un estudi coneixen els riscos i beneficis de participar i tenen la llibertat de decidir si participar o no.

Les consideracions ètiques en investigació garanteixen que la recerca es duu a terme amb rigor i respecte pels participants.

Conèixer les limitacions d’un estudi és important per a interpretar els resultats amb realisme.

Els resultats d’un estudi han de ser difosos per a contribuir al coneixement i millorar les pràctiques.

Mètode de recerca que explora les experiències viscudes i les interpretacions de les persones. S'enfoca en comprendre el context i les perspectives individuals.

Es basa en la recollida de dades i la construcció de teories a partir de les dades mateixes.

Estudia cultures, grups socials i ètnies per comprendre els seus patrons culturals i models de vida.

Recollida d'informació a través de conversations profunds amb persones, explorant temes específics.

Tècnica que implica la participació en un grup de persones per recollir informació sobre un tema determinat.

Observar directament persones o situacions, recollint informació detallada dels seus comportaments, interactuacions i context.

Dades com cartes, documents, registres o textos que proporcionen informació contextual.

Fases d'un estudi qualitatiu que permeten entendre les dimensions més profundes i complexes d'un tema.