Apunts Història Antropo 1 PDF

lOMoARcPSD|10463941 Apunts història antropo 1 Història I Teoria De L'Antropologia I (Universitat de Barcelona) Scan to open on Studocu Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Downloaded by Victoria I...

lOMoARcPSD|10463941 Apunts història antropo 1 Història I Teoria De L'Antropologia I (Universitat de Barcelona) Scan to open on Studocu Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 HISTÒRIA I TEORIA DE L’ANTROPOLOGIA I Antropologia Social i Cultural (curs 2023) Maria Deulofeu TEMA 1: Introducció: les 4 variacions de l’alteritat.................................................................. 2 TEMA 2: L’alteritat salvatge (1149 - present)...........................................................................5 TEMA 3: L’alteritat racial (1735 - present)............................................................................. 10 TEMA 4: L’alteritat mirall (1914 - present)............................................................................. 21 1 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 TEMA 1: INTRODUCCIÓ: LES 4 VARIACIONS DE L’ALTERITAT → 4 variacions de la història i pensament sobte l’altre: 1. Proto-antropologies (62000 aC - present) 2. Alteritat salvatge (1492 - present) 3. Alteritat racial (1735 - present) 4. Alteritat mirall (1914 - present) “antropologia” → Ciència de les relacions en que intervé l’ésser “humà” (anthropos) en una forma determinada 15/09 → IRRUPCIÓ HUMANA: PLEISTOCÈ - HOLOCÈ - ANTROPOCÈ 1. PLEISTOCÈ: El que en arqueologia es coneix com el paleolític Aparició primers homos com el homo habilis Fa uns 500 mil anys descobrim el foc. Això dóna lloc a un cervell més gran i interconnectat. - El foc inventat per dones (obvio) eren qui es quedaven a “casa” - Al principi ens alimentavem de la carronya, no va ser fins més tard que processem la carn i l’aliment de manera diferent fins el moment, amb el foc passa aquest canvi. La energia que feiem servir per dirigir passa a ser invertida en fer crèixer el cervell. - Creix el còrtex… la qual es fa servir per al raonament. Primeres proves de pensament proto-antropològic es tenen en aquesta època (dels Neandertals a Cantàbria fa uns 60 mil anys) - Convivència entre neandertals i sapiens i aquests segons acaben amb l’existència dels neandertals. Es barrejen entre ells, la que acaba predominant son els sapiens - Els sapiens comencen a cooperar entre ells i tenen sentit de grup i societat, evolucionen cap a aquestes societats. Llibre: “El apoyo mutuo un factor para la evolución” - Això margina més als neandertals Dels sapiens tenim representacions antropològiques més recents. En aquesta època aprenem a pulir pedra i a domesticar plantes i animals. - Neix l’agricultura, ens expandim (horitzontalment) per Eurasia. Les societats tendeixen a la vida sedentaria. Sorgeixen les civilitzacions hidràuliques al voltabnt deks grans rius (fa 5 mil anys, a Mesopotàmia) - Els humans comencen a apretar-se en poblacions més grans i experimenten noves maneres de relacions. 2 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 → Mentrestant tenim l’edat de cobre (5000 aC) i després Edat de bronze (2500 aC), Edat de ferro (1400 aC) (I ara estem entrant a l’Edat del liti???) 2. ANTROPOCÈ Des de fa uns 270 anys. Es podria dir que s’inicia amb la màquina del vapor (s. XVIII) i la revolució industrial. - Però és difícil determinar aquesta època, diferents historiadors diuen començaments diferents… Versions de l’antropocè: - Versions de l’antropocè - Marcadors de l’antropocè - Antropoci i anthropos - Antropocè i animals Importància de l’antropologia: tot es afectat per l’èsser humà, ciència que afecta en tot 1. Versions de l’antropocè: des de l’atribució del que passa en l’actualitat, a la nostra evolució, a les versions que diuen que no. També apareix: - Capitalocè: els homo sapiens que creen aquest sistema que vivim alguns de nosaltres, en les zones més “prósperes” - Necrocè: la nostra extinció, idees de mort i no de vida, diverses teories sobre auest fet - Ecocè: moment d’impas, necessari per el sorgiment de diferent vida, molt positiu - Chthulocè: Donna Haraway diu: que hi ha una aranya que es diu chtuchul que fa telaranya amb molts éssers vius, amb aixó vol explicar que els humans hauríem de tenir relacions interdependents amb els altres éssers vius i no com a éssers independents que utilitzen els seus recursos. Característiques antropocè - Holocè ( últims 12.000 anys)/ Antropocè (iniciat en algun lloc entre 1750-1950). - Època geològica marcada per la influència humana en el Sistema Terra. Els humans som la principal força que impulsa els canvis al planeta. - Es multiplica per deu el creixement de la població humana (fins als 8.000 milions) en tres segles. - La població de bestiar productor de metà ha augmentat a 1.400 milions. - Al voltant del 30-50% de la superfície terrestre del planeta està explotada pels humans. - Neteja de boscos, emissions de CO2, extinció d'espècies. - Pesca 25-35% eliminació de la producció primària de la natura. - L'ús de l'energia s'ha multiplicat per 16 al segle XX. 3 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - La crema de combustibles fòssils i l'agricultura provoquen un augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle: diòxid de carboni en un 30% i metà en més d'un 100% - Canvi climàtic: escalfament global, pujada del nivell del mar, esdeveniments atmosfèrics extrems (sequeres, inundacions, huracans, etc.) - Necessitarem geoenginyeria a gran escala per "domesticar" el clima? Geoinginyeria: Ingeniería química que intenta canviar el temps sense que hi hagi afectacions en el clima. Intervé en l’atmosfera, “manipulació intencional a gran escala del clima planetari per contrarestar l'escalfament global”. MARCADORS DE L’ANTROPOCÈ: Hi ha discussió sobre que precedirà l’època de l’antropocè. La discussió dels marcadors de l’antropocè: - Científics de diferents camps discuteixen si hem d'identificar geològicament / estratigràficament la nostra època com a "Antropocè", o simplement deixar aquesta etiqueta per a qüestions eco-polítiques. Per oficialitzar-lo geològicament cal identificar un marcador estratigràfic: la "signatura humana" en el sòl terrestre. → S'han suggerit diferents marcadors: alumini, formigó, plàstics, partícules atòmiques (procedents d'assajos nuclears), gasos d'efecte hivernacle (CO2, CH4), i fins i tot ossos de pollastre… - Tots aquests marcadors estan repartits per la superfície terrestre. Romandran en els estrats geològics, i estan estretament lligats a l'acció de l'ésser humà sobre el medi ambient 1. Pollastrecè: es trobaran restes de pollastre per domesticació de l'ésser humà -> Pensant l’ antropocè com a gest domesticator ANTROPOCÈ I ANTHROPOS: - Anthropos de les ciències naturals: "Les forces humanes impulsores responsables de moltes de les signatures antropogèniques són producte dels tres multiplicadors de forces vinculades: el desenvolupament tecnològic accelerat, el ràpid creixement de la població humana i l'augment del consum de recursos. → Aquests s'han combinat per donar lloc a un augment de l'ús de metalls i minerals, combustibles fòssils i fertilitzants agrícoles i un augment de la transformació d'ecosistemes marins terrestres i propers a la costa per a ús humà" (Waters et al., 2016) - Anthropos de les ciències socials: La desigual distribució de l’impacte antropogènic en el planeta (zones molt poblades i altres molt poc) ANTROPOCÈ I ANIMALS → Com es mostra l’antropocè en la nostra relació amb animals → Etnografia multiespecies i la seva contribució als debats sobre l’antropocè (Com mostra l’antropocè en la nostra relació amb animals): - Incloure als no humans com un altre “antropològic” - Entendre allò humà com resultat de relacions inter-especies (Tsing). - Considerar la agencia dels no-humans. - Considerar la reversibilitat de la domesticació ( que a vegades som nosaltres els domesticats) 4 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 TEMA 2: L’ALTERITAT SALVATGE (1149 - PRESENT) DE CANÍBALS A BONS SALVATGES: INICIANT EL (PROTO) RELATIVISME 1. El canibalisme i salvatgisme 2. Bon salvatge i proto-relativisme 1. CANIBALISME I SALVATGISME: Lectura: Lo pròximo i lo ajeno de Alberto Cardín: Capítols El canibalismo azteca i El canibalismo español Precedents en la Grècia clàssica (a.C) , amb la idea de “bàrbars”, al no entendre una altra llengua se’ls enomena bàrbars de: bar, bar, bar… Dos mil anys després, en el temps de la “Conquista” es discuteix si aquests salvatges del Nou Mon (amèrica llatina) tenen ànima, és a dir, si son humans o animals. Un cop s’acceptva la relativa “humanitat” dels Amerindis i d’altres pobles, comencen les idees de societats no-civilitzades o primitives, però també idees del bon salvatge: comencen a relativitzar aquest salvatge maligne. L’altre com a salvatge: s’allarga durant segles Comentant La histpria general y natural de las Indias: Levi-Strauss explica que els europeus es preguntaven sobre la “humanitat” dels amerindis: “tenen ànima dins el cos?” Els amerindis per contra, es preguntaven sobre si els Europeus eren deitats (o fantasmes) “Estan aquests cossos subjectes a la putrefacció?” → miraven el cos mort dels europeus per saber si serien humans o una mena de dimonis. Durant el Renaixement i la Ilustració s’extén i diversific l’interés oer l’altre com a salvatges: ➔ Montaigne: Des Cannibales: cróica de quan els indígenes venien a conèixer europa ➔ Hobbes, Locke: evolucionisme del s.XVII i la necessitat de “civilitzar a l’altre” ➔ Rosseau, la Ilustració i la glorificació del “bon salvatge” ➔ Turgot (XVIII) i les primeres idees sobre la cultura Durant el s.XIX amb l’evolucionisme científic (Lamarck, Darwin, Spencer, Comte) les idees d'allò salvatge son desplaçades per les de “primitiu” i “no-civilitzat”. Finalment, la idea “raça” emergeix com a quasi-equivalent de la noció d’especie i permet traspassar els discursos classificatoris (evolucionistes) de les ciències naturals a les ciències socials neix l’alteritat social. → Un moment crucial del pensament sobre què defineix l'ésser humà es va donar a la Junta de Valladolid, al 1550 → Allà Bartolomé de las Casas (un missioner) i Luís de Sepúlveda (un jurista) es van enfrentar devant un tribunal per determinar el dret dels indígenes a ser considerat humans o no. 5 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 Per demostrar que la població autòctona era salvatge i per tant o humana es van fer un seguit de “proves” els indígenes per demostrar que no tenien ànima. Es decideix no esclavitzar. La conclusió del judici diu que la població africana si es podia esclavitzar. Una de les idees que més va condicionar les discussions sobre la humanitat i el salvatgisme és la pràctica de l’antropofagia (cannibalisme) La lectura de Montaigne: Les cannibales aporta: - Argument precursor de la idea del bon salvatge - Idea que el bé i el mal son relatius al context de l’observador: relativisme moral o protorelativisme - Idea que els altres tenen la seva propia → En el text de Montaigne trobem la valoració dels indígenes en la retórica de l’evolucionisme, també anuncia l’arribada d’un pensament secular. El debat sobre la natura (bona o violenta) dels salvatges enfronta a Hobbes i Rosseau - Aquest debat es dona en un context de progressiva secularització en els segles XVI-XVIII Relativisme: Relativism is a family of philosophical views which deny claims to objectivity within a particular domain and assert that valuations in that domain are relative to the perspective of an observer or the context in which they are assessed. Lectura: De caníbals a bons salvatges: iniciant el proto-relativisme - Montaigne, Michel de (2007 ). “Los caníbales”.Los ensayos, pp. 241-256. → Secular: separat del pensament religiós → Relativista: si tenen sentit en el seu context El text Les cannibales aporta tres coses: 1. L’argument precursor de la idea del bon salvatge (que desenvoluparà més tard Rosseau). 2. La idea de que el bé i el mal són relatius al context de l’observador: relativisme moral o (proto)relativisme. 3. La idea de que els “altres” (salvatges o no) tenen la seva propia antropologia, és dir, la idea de que el contacte colonial dona pas a una antropologia inversa: una antropologia elaborada pels “altres” per entendre la nostra societat (occidental). - El (proto) relativisme il·lustrat és més formal o cognitiu, parteix de la idea d’una natura humana universal que es formalitza (manifesta) de maneres diferents = tots som humans perquè pensem de manera similar. 6 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - El (proto) relativisme romàntic és més sentimental, parteix de la idea de emocions i sensibilitats essencialment diferents, però sempre humanes. Tots som humans perquè sentim de manera similar. - El (proto) relativisme emergeix entre els segles XVI i XIX com a crítica de l’essencialisme i el pensament religiós. En el text de Montaigne, trobem trets il·lustrats (racionals) i romàntics (referents als sentiments). També trobem la seva valoració dels indígenes la retòrica de l’evolucionisme, tot i que a l’hora també anuncia l’arribada d’un pensament secular i relativista. Pràctica: Practicant l’antropologia inversa Com es desenvolupa l’antropologia inversa en la història del pensament antropològic? - L’antropologia no només ha invertit la mirada cap a la pròpia societat (en les últimes dècades), sinó que també d’altres societats han desenvolupat una mirada sobre la nostra. Els altres fan també la seva pròpia antropologia. Pensar en la idea atribuïda a l’antropòleg Fernando Ortiz de que “mentre Colón descobria les Amèriques, els indígenes descobrien a Colon.” ELS PRECEDENTS DE L’EVOLUCIONISME: EL RESSORGIMENT CIENTÍFIC DE L’ÀNIMA (I LA ESPÈCIE) Què és l’ànima? Essència del que som nosaltres El subconscient, Autoconsciència Homes ≠ animals → ≠ tot el que té vida - Es el fil conductor que conecta lo abstracte amb la persona física Història recent de l’ànima: - Comença amb la discussió sobre els amerindis i la seva personificació o no. Segles XVI, XVII i sobretot XVIII: L’ànima com a fenómen deixa de ser exclusivament adreçada per la religió i passa a ser un interés per a la ciència Com agrupariem als següents animal per parelles? - PERSONA / MICO / HUMÀ Abans s'hagués deixat sol a l’humà, diferenciant més en l’ànima, la qual només tenim les persones. L’ÀNIMA A LA RELIGIÓ: L’ànima fa de conector, “religare” la religió crea conexió entre grups de persones, compartint valors, culte, costums. Té funció de conectar en horitzontal: entre nosaltres i en vertical: entre les persones i els esperits, el que és “superior” a nosaltres L’ànima es el mecanisme per el qual es produeix aquest religare, aquesta mobilització social entre persones i també entre persones i el que és espiritual 7 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 L’ÀNIMA I EVOLUCIÓ: L’ànima ha servit per refprçar la teoria evolutiva, comença en teories socials, ha servit per establir jerarquies entre els éssers humans, societats humanes i mes tard entre espécie humana i altres espécies. L’antropologia tracta la idea del animisme, que son les societsts que parteixen que lanima es compartiex amb altres espècies. A partir dels anys 90 l’animisme s’utilitza en positiu de manera ecològica amb els animals, es redefineix amb l’antropologia. Trets evolutius de l’ànima en la vida religiosa: Edward Taylor: parla de l’escala evolutiva sobre l’animisme com a primera vida religiosa, seguit del politeisme i més tard pel monoteisme. ANIMISME I NATURALISME: Animisme i naturalisme es diferència per: Naturalisme: cosmologia (coneixement sobre l’univers) o ontologia (coneixement sobre l’èsser) estan relacionats. El naturalisme es una cosmologia que entén que l’ànima es un fet exclusiu dels éssers humans. - relacionant -se amb els animals com si fossin objectes - Objectificació - Domesticació - dominació Animisme: Es la cosmologia que enten que altres espècies també tenen ànima. - Subjectes: els poden controlar de manera personal, no domesticaran una espécie en la seva totalaritat. - Es basa en la interacció Separació entre ànima i altres aspectes: la Natura. Ha portat a conseqüències pràctiques; la manera en que organitzem les ciències està separat en branques, les naturals i les socials/humanes. La conseqüència més bàsica: DOMINACIÓ: serà les relacions entre humans i la natura es basen en la interacció, entre dos subjectes (humans i no-humans) → Vivim en una societat naturalista, com a conseqüència aquesta separació ens afecta de manera directa, ens voldrem dedicar a l’ànima? O a la natura? Maurice Leenhardt i el descobriment del cos dels Canacs (Do Kamo) → Colonitzador i antropòleg: instruïnt en cristianisme i animisme. La societat autòctona ja partia de la idea dànima però no entenia que aquesta estigués restringida dins d’un cos, no tenien aquesta individualització, sinó que aquesta ànima conectava la persona amb la natura. 8 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 EVOLUCIONISME: - Tres iniciadors de l’evolucionisme de l’antropologia LEWIS H. MORGAN: Va estar amb diferents tribus d’amerindis, Iroquesos El van identificar com algú que servia de contacte amb els iroquesos, per exemple descobrex que el terme de parentiu pare, en llengues iroqueses serveix per referir-se a molts homes, al haver poligamia, no es sabia qui seria el pare, el pare podien ser moltes persones, Henry Morgan va estudiar el dret comparat. En els seus discursos, hi havia component racista i evolucionista, ell entenia que totes les societats no poccidentals estaven evolucionant cap a la civilització El discurs de Morgan diu que hi havia tres estadis evolutius: - Salvatgisme: caça i recolecció - Barbarie: agricultura, segon estadi, els inicis de l’agricultura - Civilització: LA civilització, importància en aquest singular, només una forma possible de civilització: exemple: com es deia CULTURA, com a única i més tyard s’entén com a CULTURES, pluralitzant aquestes 1851: singularitza la civilització, una sola d’acceptada EDWARD TAYLOR Formalitza la definició de cultura: conjunt de creences, valors, símbols que es recullen en una mateixa societat, aquestes comparteixen cultures El discurs de Taylor diu que hi havia tres estadis evolutius: Es centra en la religió, discurs evolutiu envers la religió Animistes – Fetitxistes: aquesta és una versió de l’animisme, atribuïr ànima als objectes sobretot a un tipus de pedra - Politeistes: supervivència de les societats nòmades - Monoteistes: societats modernes JAMES FRAZER Feia teoria antropològica sense fer expedicions (antropologia de “sofà”) antropologia utiltzant estudis d’altres etnògrafs És el professor de Malinowski, parla molt de la màgia i de la seva aplicació El discurs de Morgan diu que hi havia tres estadis evolutius: Ecologia, li interessava la relació entre E.H i l’entorn Magia → religió → ciència: esquema evolutiu 9 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 Magia: Religió: demanar a un Déu Ciència: Màgia i ciència s’assemblen més a la màgia i la religió. Perquè tant en la magia com en la ciencia l’E.H té la idea que pot haver un expert el qual es una persona que pot saber com realitzar un canvi. Intervenció humana TEMA 3: L’ALTERITAT RACIAL (1735 - PRESENT) EVOLUCIONISME: EL NAIXEMENT “RACISTA” DE LA DISCIPLINA Des del s.XVIII fins a l’actualitat l’antropologia ha fet un fort treball de crítica per no ser “racistes”. → Totes les ciències eren racistes - Antropocentrisme: l’humà és el centre de tot (lligat a la teologia) - Etnocentrisme: Situar la teva cultura com a única vàlida. - Històriocentrisme: Diem “racista” tenint en compte un context (racisme depèn del moment varia) EVOLUCIONISME I ANTROPOLOGIA L’ evolucionisme és un marc originari per la antropologia: La nostra disciplina s’origina amb el mètode comparatiu i una idea de l’altre com a raça inferior - Entre els representants están: Morgan i les idees racials d’una civilització superior, Taylor i l’ evolució de les cultures, Frazer i l’evolució de la magia a la ciència. Aplicació que acaba derivant a la classificació dels éssers humans (subespècies) -> Per crear una escala evolutiva. TEORIA DE L’EVOLUCIONISME: Es creu que els estadis evolutius que tottes les societats anirant inventant al llarg de la seva evolució, potser en estadis diferents de les societats, però aniran per el mateix camí. ES CONTRAARGUMENTA de la següent manera: DIFUSIONISME - Els ésser humans fan una difusió de coneixement, es propaguen els coneixements, no hi han invencions paral·leles, s’inventa a mesopotàmia i es comparteix a la resta del mon. ELS 3 GRANS REPRESENTANTS (originadors de l’antropologia): Tenien idea d’evolució com un procés en què tots els éssers humans tenien la mateixa natura. Hi ha invencions paral·leles (societat occidental va més ràpid que els altres però la resta també arribaran al mateix punt en algun altre moment) Tot el que fem és inherent i natural i totes les societats ho inventaran en un moment o altre. - Morgan 1851 → Era jurista però tenia inquietuds i va començar a viatjar i va començar a fer contacte amb diferents tribus nord americanes (iroquesos) - Es va fixar que eren “salvatges” però que aquesta gent tenia una mena de sistema legal, en què les normes de parentiu eren tan complexes que acabaven fer la funció 10 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 d’un sistema legal (sistemes legals no oficials) → Antropologia sorgeix del dret comparat (entre societat occidental i altres societats) - Terme pare es feia servir per tots els homes (perquè era una societat poligàmica) - Discursos amb fort component racista → entenia que totes les societats no occidentals estaven evolucionant cap a la civilització - La idea de raça com a marca d’etnocentrisme. Només hi ha UNA civilització (i la resta es volen semblar a ella) Sistema evolutiu: - Salvatgisme → caça i recol·lecció: sistema econòmic basat en caçar i recol·lectar) - Barbàrie → Agricultura - LA civilització (1a sola) → Comença amb la vida urbana - Taylor → Va ser el 1r en formular la idea de cultura, en singular (sistema de valors, hàbits, creences, símbols, etc.). - Dos conceptes de Taylor a Primitive Culture (1871) - Cultura: Culture of Civilization, taken in its wide ethnographic sense, is that complex whole which includes knowledge, belief, art, morals, law, custom, and any other capabilities and hàbits acquired by man as a member of society // La cultura com a camp de comparació - Supervivències culturals: Processes, costumes, and opinion and so forth, which have been carried on by force of hàbit into a new State of society different from that in which they had their Sistema evolutiu (sobretot en el marc de la religió): - Societat animista i fetitxista -> Atribuir ànima a artefactes. - Societat politeistes -> Supervivències culturals que ens avisen que hi havia coses al passat però que ara ja no estan presents (tribus nòmades). Ens parla d’aquell passat més ancestral. - Societats monoteistes -> Només un Déu i no supervivència. - Frazer → Antrpòleg de sofà (no feia etnografia) Sistema evolutiu (marc ecològic, relació entre ésser humà i entorn) → Contradicció: Segons Frazer màgia i ciència s’assemblen més que religió i màgia perquè tan en la màgia com en la ciència ésser humà té la idea de que pot intervenir, en canvi religió és intervenció d’un Déu. (És un sistema evolutiu però qüestiona que sigui sempre lineal) - Màgia → Ritual perquè passi alguna cosa natural (ex: que plogui) - Religió → Resar a un Déu. - Ciència → Ésser humà busca reparar el que necessita per funcionar. - La Rama Dorada com a obra de referència en la comparació de múltiples cultures - Va ser criticat pel seu deixeble. Malinowski, que veia que la racionalitat i la màgia anaven en paral·lel. 11 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 Racisme i concepte de raça: Actualment el racisme i l’evolucionisme també formen part de l’antropologia CONCEPTE DE RAÇA: Quan sorgeix: Alteritat racial inicia en les primeres classificacions taxonòmiques de les tipologies humanes. - ““Sistema natural”” L'evolucionisme cientific va ser el marc originari de l'antropologia Darwin: El origen de las especies / selecció natural de trets aleatoris. El medi selecciona alguns individuus que tenen alguns trets. Lamarck: la funció crea organ. Es donen mutacions en el temps de vida d'un individuu (típica explicació dels colls de les girafes) Spencer: l'organicisme social. Diu que hi ha una evolució social d'allo simple a allò complex), tant en el àmbit material com en l'ambit moral Ernest Haeckel: dibuixa “l'evolució” de l’humà → Raça espècie i el naixement de l’ecologia, aquesta idea jeràrquica de l’ecologia de Haeckel, posa als homes de una raça concreta com a últim pas de l’evolució, caucàssics com a perfecció de l’humà Evolució, involució i alteritat racial: es divideixen de diferent manera les formes de “mestissatge” Exercici classe: 1- Continua present el racisme? 2- L’antropologia actual és encara “racista” 3- Què hauríem de fer amb la idea de raça? 4- I amb l’evolució? 26 d’octubre REPENSANT L’ALTROPOS EN L’EMERGÈNCIA DEL CAPITALISME Materialisme: Karl Marx Idealisme: Max Weber → Desnaturalització L’homo economicus: teoria neoclassica diu que l’humà, tant que homo economicus es comporta economicament (per la seva natura) i de manera racional, es persegueix l'interès propi segons regles lògiques de cost i benefici. Això no es compleix La idea fallida de l’homo economicus 12 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - Oikonomia: idea aristotèlica: oikos = família - Es tractaba d’una idea d’economia a petita escala i que en la que l’intercanvi havia de ser proporcional - Buscar el benefici Però això es va complicar amb l’aparició de dues institucions econòmiques: Els mercats, Adam Smith a The wealth of nations del 1776 Els diners, de John Locke a Two treatieses of Government 1689 La globalització es va acabar de complicar-ho tot encara més. Parlem del segle XV i fins al present, pero amb una gran acceleració a la segona meitat del s XX. Eric Wolf descriu aquest canvi a Europa i els pobles sense história → els pobles que no tenen la seva història escrita (exemple abans de la colonització, no escrivien la seva historia per això es diu que no en tenien) Amb el manifest comunista de Marx i Engels al 1848, el control dels mitjans de producció Marx i la falta d’atenció als modes d’extracció Sobre el materialisme i la dialèctica - Marx estudia el que passa a Europa només, i parla dels modes de producció capitalista → màquines i treballadors - El que no va estudiar van ser aquests modes d’extracció - No va connectar aquestes dues maneres en les quals actua el capitalisme, - També hi ha una fetitxització de les tecnologies, les industries productives - No nomes estan les mercaderies fetitxitzades sinó també les tecnologies MARX, HEGEL I EL MATERIALISME DIALÈCTIC Materialisme històric: la història canvia i les teories utilitzades també → Com l’habitus cultural transforma la conciencia de classe Ni la classe obrera sap que forma part d’aquesta El propi producte ja defineix a la classe Ética protestant de Weber: diu que la població treballadora té drets i valor social - El treballar x la família, el protestantisme ajuda al capitalisme, no es prioritza a la família per no “fotre” al grup - Guanyar-se el lloc al paradís mitjançant el trabajo duro Karl Marx 13 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 El Manifest der Kommunistischen Partei (1848), fet per Marx i Engels, i el control dels mitjans de producció [fàbriques (la maquinària...), treballadors (els cossos)...] - El poder en el context de l’economia capitalista ve del control de la maquinaria i els cossos del treballador (mitjans de producció) - Marx diu que el capitalisme es percep com una cosa occidental quan és global - Marx no té en compte els modes d’extracció → Aquest fet canvia i influeix molt en la globalització i el funcionament de l’economia - L’acumulació de diners no es suficient per incrementar el poder. Els capitalistes van esdevenir més poderosos al acumular força de treball (treballadors), maquinaria, i matèries primes. És el que entenen coma control sobre els mitjans de producció. - La història es transforma per materialisme dialèctic (la filosofia es basava en construir raonaments lògics que respectessin el principi de la no contradicció) - Ideologia occidental es basava si una cosa era A o NO A - A → no A → B: Hegel exposa que s’ha de prestar atenció entre la tensió d’A i B. (ex: tenim dos elements aigua i foc, que sabem que són coses oposades però si apliquem una lògica dialèctica: què es produeix quan entren en contacte l’aigua i el foc= vapor) - Per exemple el poder de producció sorgeix de la dialèctica entre maquinaria i força de treball (humana) - Deien que els filosofs sempre havien estat interpretant la societat però volien veure com es podien produir aquests canvis en el món real -> Volein veure com els capitalistes estaven en tensió amb els cossos dels treballadors, i del que sorgeix d’aquesta tensió és la REVOLUCIÓ. - Capitalistes + cosos treball = Revolució Problemes de Marx - Ideologia occidental es basava si una cosa era A o NO A - A → no A → B: Hegel exposa que s’ha de prestar atenció entre la tensió d’A i B. (ex: tenim dos elements aigua i foc, que sabem que són coses oposades però si apliquem una lògica dialèctica: què es produeix quan entren en contacte l’aigua i el foc= vapor) - Deien que els filòsofs sempre havien estat interpretant la societat però volien veure com es podien produir aquests canvis en el món real -> Volein veure com els capitalistes estaven en tensió amb els cossos dels treballadors, i del que sorgeix d’aquesta tensió és la REVOLUCIÓ. - El marxisme no es pot aplicar a la societat actual, ja que hi ha noves jerarquizacions de clases Max Weber 14 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 El ser humà com a individu és responsable del seu destí, i la salvació eterna només vindrà amb el treball dur, tots els treballs son dignes, no només els intel·lectuals, així que tota persona es pot realitzar com a treballador Resposta al materialisme de Marx va ser l'idealisme de Weber. - Idees capitalisme en el protestantisme: - Protestants catòlics treballen per la comunitat (no treballen en “negre” → Transparència) - Protestants no creuen en els miracles sinó que cada persona a través de l’esforç s’ha de guanyar lloc al paradís. → Actualment millor exemple d’una ètica protestant puritana capitalista -> Xina El poder segons Weber s’exerceix per les idees i pot ser personificat en una figura carismàtica. - Parla de 3 estadis de poder: - Autoritat tradicional (parentiu i ritual) - Carismàtic (personificat en una persona i els seus discurs) - Burocràtic (basat en una tecnocràcia, racionalitat, i lleis.) MAUSS I DURKHEIM:: touché a l’evolucionisme A finals del S.XIX principis del XX es va donar estocada fatal a l’evolucionisme 4.1. MAUSS: ➔ Discutir idea de la civilització, cada regió del món té la propia ➔ Economia → Civilitzacions aparentment “desorganitzades” tenien una economia diferent ➔ Inauguració de l’antropologia del cos ➔ Relacionat amb la idea de habitus → reflexa posició social ➔ Hem de pensar en els cossos com a productes culturals ➔ Mauss crea la teoria del Dó ➔ Reciprocitat Parla del “HAU” (esperit de la cosa) → Fa que l’objecte transporti una certa idea d’ànima, que està relacionat amb el venedor , és recíproc → Te una energia que fa que hagis de donar algo equivalent → És un valor espiritual Concepte “MANA” → Energia espiritual que està en l’ambient, no està en l’objecte Tècniques corporals Crítica idea de la civilització 4.2. DURKHEIM 15 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 Front de la religió obert per Durheim, replantejament del seu estudi, vol veure aquesta com a universal (punt de vista sobre la idea de la civilització) - Pluralització de la idea de civilització Va reflexionar sobre la paradoxa del capitalisme: a més riquesa, llibertat i possibilitats, més anonimat, aïllament, incertesa i malalties mentals (Le Suicide, 1897). - Durkheim va ser conegut per la metàfora orgànica Entendre la societat com a organisme (cada funció de la societat te una funció, entenent les societats com un complexe únic) - Religió - Antropoleg de sofà El seu estudi de cas és sobre el suïcidi Amb el capitalisme, i l’individualisme que ve amb el sistema, es perd tota la comunitat/vincles que crea una religió i fa que hi hagi augment suicidis + vincle vertical: creus amb alguna cosa superior. - Insatisfacció - Individualització = anòmia (persona anònima) Amb ells es va obrir el camí a la discussió del que era la civilització Inauguren el Funcionalisme (res que succeeix és aleatori) - Busquen el sentit a les societats primitives, als seus rituals, el seu funcionament, etc. - Aquells rituals que enteníem com a supersticions en realitat creaven teixit social. - Època en què es crítica la idea de la racionalitat (es critica la idea de que hi ha societats irracionals. - Principis s.XX on veiem la irracionalitat per falta de lògica que no enteníem es comencen a fer estudis i es veu que no és així. Comencen a fer estudis i etnografia 4.2.1. La religió → Fet social “hay que comenzar por liberar nuestro espíritu de toda idea preconcebida” (Durkheim, 1912, 29) → per definir religió s’ha de començar per aquí “pues no tenemos ningún derecho ni ningún medio lógico de excluir a unos para solo retener a los otros” ((Durkheim, 1912, 30) → s’han de tenir en compte totes les religions - Sobrenatural - Misteri - Divinitat → ser espiritual perquè hi ha religions que tenen més d’una divinitat i d’altres que no en tenen - La religión como un sistema complejo y multifacético (tant, que no es una esfera de les societats, es troba en el nostre dia a dia) → s’ha intentat descriure i concebre com un sistema fixe i compacte, però Durkheim diu que no En totes les societats hi ha dos mons: 16 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - Heterogeneitat: més enllà de la religió en si, també serveix per crear socieats (tradicions, moral, rites comuns...) - Religió i màgia: dos fenòmens que tenen la mateixa essència, però diferències Religare: La religió contribueix a crear comunitat (comparteixen creences i pràctiques) Perquè hi hagi d’haver una religió hi ha d’haver un cos simbòlic (símbols, objectes sagrats...) i rituals. La religió ha sigut inventada pels humans per tenir un sentit a la vida - Els objectes sagrats són sagrats perquè els humans els donem valor Definició final: “Una religión es un sistema solidario de creencias y de práctica relativas a las cosas sagradas, es decir, separadas, interdictas, creencias a todos aquellos que unen en una misma comunidad moral, llamada Iglesia, a todos aquellos que adhieren a ellas” (Durkheim, 1912, 49) Formes de solidaritat 17 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 Mecànica - Crea vincles mecanitzats - Inèrcia comuniària - Contextos pre-moderns - No hi ha molta divisió de treball - Es basa en la similaritat de les experiències vitals dels membres de la comunitat Orgànica - Obligació implicita per forma part d’un grup - Societats amb moltes diferències socials - Exemple: Impostos El suicidi - Obra de l’autor “El suicidi” Temes principals: - Insatisfacció - Individualització/Anònima - No hi ha una protecció de l’entorn social, sinó el contrari - Fracàs/espectativa - Capacitat d’elecció - El capitalisme modern comporta una auto responsabilitat molt difícil de gestionar - Ateisme Walter Benjamin va dir que el capitalisme és una religió (1927). - Quin seria el Deu del capitalisme (si és que n’hi ha)? I el profeta? - Déu: la mà invisible (allò que regula el mercat), mercat i profeta: Elon Musk, Jet Benthos, fundadors de Nude Project, Adam Smith, “Ibai” (ostentació de la riquesa), Andrew Tate - Quines idees que adorem? Quines són les nostres creences? Idees: riquesa, estatus/prestigi, immediatesa, idea d’autosuperació Creences: llibertat individual, meritocràcia, cultura de l’esforç, consumisme. - Quines pràctiques predica el capitalisme? Consumisme, individualisme, treball a canvi de capital, qualsevol pràctica que aconsegueixi no econòmic és vàlida (indiferentment de la ètica i moral). - Quines coses tenim prohibides fer, dir o pensar amb la doctrina capitalista? Pràctiques de consum alternatives, sistemes econòmics i ideològics alternatius, no voler treballar per viure, ocupar, pensar - Quins elements pertanyen a la dimensió d’allò sagrat? Quin és la dimensió d’allò profà? Elements d’allò sagrat: Els diners i la propietat privada, el cotxe. 18 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - Quin tipus de comunitat genera la religió del capital? - No genera comunitat (tal com l’entenc) - IDEA SAGRADA DEL CAPITALISME: El creixement 9/11 BOAS: UN EXCÈNTRIC (PROTO)ANTIRRACISTA Precursor del relativisme cultural – paradigma que perdura avui dia. Dues grans teories que va canviar el paisatge científic europeu: → Psicoanàlisi (Freud) de la psicologia i la psiquiatria que es va estendre a altres disciplines. Per exemple, l’estructuralisme (Levi-Strauss) estructures inconscients de les estructures socials, qüestionar la racionalitat. → Teoria de la relativitat (Einstein), es pensava que el temps i l’espai eren fixes, però realment el temps és l’espai en extensió. No és una percepció, és una realitat. Depèn de la posició de l’observador. En ciències socials s’ha adaptat aquesta teoria: per entendre la realitat t’has de desplaçar, així veure la realitat d’un objecte o subjecte des d’un altre punt de vista. Teoria relativisme cultural: relativitza la concepció de l’evolucionisme cultural COMPARACIÓ: ciències naturals i ciències socials: No es pot pendre el relativisme cultural com a ètica: - El relativisme cultural ha estat molt criticat, com a posició moral, no es pot jutgar, però no és d’aquesta manera, es una posició metodològica, no podem entendre el que es alié sense experimentar-lo de primera mà sent present en fenómens que es volen entendre, l’antropologia s’ha de desplaçar BOAS (1858-1942): antropòleg i físic, aficionat a l’arqueologia, lingüística, geografia... el que li interessava era la percepció dels colors a través de l’aigua a partir de la geografia (va anar amb els inuits). Sensible al tema racial, es va interessar sobre aquest aspecte. Ell pensava que els humans érem similars i la superioritat de la raça blanca era una construcció política amb intencions colonials. Crític de l’evolucionisme (Darwin). Difusionisme (alternativa a l’evolucionisme: tots partim de la mateixa base però el camí es bifurca, però podem arribar als mateixos estadis). Pare de l’antropologia nord-americana. Divideix l’antropologia en 4 camps: lingüística, física, arqueologia i l’antropologia cultural. → Particularisme històric: no seguim una única linea de evolució, sino que aquesta pot tenir diferents causes. La historia particular modilica les societats. → Va ser un dels primers etnögrafs. Sobretot amb el Kwakiutl d'América del nord. → Parcial defensor del difusionisme, i creador de la idea de relativisme cultural. → Va reorientar la idea de raça (o les tipologies humanea) de lo biológic a lo ambiental. Determinisme ambiental. 19 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 → Va estudiar el "potlach" com a exemple de mecanisme de prestigi alternatiu (no eren tontos dispensant). Es posicionava en contra de les logiques socialment jerarquiques de l'evolucionisme. Boas → va haver de sortir d’europa per a l’antisemitisme, va fer un estudi geogràfic sobre els colors del mar des de la perspectiva dels “esquimos, esquimals” ja va començar amb aquesta perspectiva relativista, sobre punts de vida Boas, un estranger professional: ens professionalitzen en extranyar-se en el que trobem a la nostra societat Se li atribueixen: a) Relativisme cultural: les cultures s’han d’estudiar amb les seva pròpies circumstàncies, no es poden comparar en una escala jeràrquica. (veure text del power) – proposa nou sistema de classificació, no s’han de mirar les diferents races sinó les diferents cultures (en plural), el que determina les societats no és la biologia sinó l’ambient i la seva història. b) Particularisme històric: la idea de cultura no estava tant present en l’antropologia. Semblant al relativisme cultural. Ens hem de fitxar en els processos històrics (ambientals) més que en fenòmens biològics de la pròpia persona (factors racials). c) Determinisme ambiental: característiques de la geografia comparable amb característiques de les persones. (ex. Una comunitat a la muntanya és més tancada, o els africans són negres perquè fa molt sol). RC – PH – DA: Per entendre com es crea una cultura/societat es pensava que eren factors biològics, genètics o racials. Boas diu que eren factors històrics, i ambientals. El factor històric (particular a cada regió) és bidireccional amb la pròpia cultura o societat, ja que es transforma a través del temps. El factor ambiental és més unidireccional (d’ambient a cultura), ja que l’espai modifica la cultura/societat. d) Evolucionisme: e) (Anti)racisme: 20 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 TEMA 4: ALTERITAT MIRALL Descobrint les funcions d’allò social: Malinowski 1. Importància de Malinowski per l’antropologia econòmica Funcionalisme bio-psicològic: Malinowski s’interessa pel circuit d’intercanvi de les illes Troibriand. Pensa que les institucions socials tenen la funció de cubrir necessitats biològiques bàsiques, reproducció, lloc d’habitatge, alimentació. Les institucions humanes estan orientades en aquestes tres categories Circuit del Kula a les illes Troibriand → comportament que semblava aleatori pero Malinowski descobreix un component econòmic que mostrava racionalitat, el acumular bracalets o collarets, eren demostració de prestigi. L’antropologia econòmica s’ha vist influenciada per les observacions de Malinowski: - En el potlatch: la mostra de generositat - ceremonial distribution of property and gifts to affirm or reaffirm social status, as uniquely institutionalized by the American Indians of the Northwest Pacific coast. - En la vizinhaça (veïnatge: institució social que no es evident a primera vista: redistribució i reciprocitat, el que donem tornarà de mateixa forma o equivalent 2. L’emergència del funcionalisme (biològic) Funció (idea) Estructura (idea) Ambdues eren idees que van permetre un joc comparatiu que no existia abans, permitien comparar altres societats i institucions amb les occidentals trencant amb la jerarquització Estructures, funcions i l’alteritat mirall: Malinowski volia entendre la pròpia societat La idea biològica de funció: molt present a Malinowski, es comença a entendre que les societats tenen institucions que satisfan les necessitats bàsiques dels individus: de tipus biològic: reproducció, alimentació i habitatge. - La família - matrimoni es una institució que cobreix les 3 necessitats biològiques La idea estructural de funció: més present a Radcliffe-Brown Es una teoria que es fixe en les institucions no com a generadores de satisfacció individual, sinó que garanteix l’equilibri social, no es l’individu el focus, sinó la societat. - Institució social: cerimónia funeral, manera de fer el dol i de mantenir vincles familiars, te una funció clara 21 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - La dança de la pluja: es una escenificació d’una comunitat que s’ajunta per organitzar-se, escenificació comunitaria que crea lligams i contribueix a la formació de la comunitat - Religió L’EMERGÈNCIA DEL FUNCIONALISME (BIOLÒGIC) Principis s.XX i havia 2 paraules que a les ciències socials es van començar a estendre (ambdós van permetre un joc comparatiu -> Eren plànols que permetien comparar altres societats i institucions amb l’occidental i trencab¡ven una mica amb la idea jeràrquica): 1) FUNCIÓ 2) ESTRUCTURA Inici de l'alteritat mirall 2.1 FUNCIÓ - Idea biològica de funció (Funcionalisme) → Es comença a entendre que societats tenen unes institucions que tenen la funció de satisfer les necessitats individuals, sobretot de tipus biològic (alimentació, alimentació i habitatge) - Ex: matrimoni com a institució que satisfà aquestes necessitats - Idea estructural de funció (estructural funcionalisme) → Institucions socials garanteixen l’equilibri social. El focus és la societat - Institució social: - ceremonies funeraries → manera de mantenir vincles familiars i portar el dol) - La dança de la pluja: es una escenificació d’una comunitat que s’ajunta per organitzar-se, escenificació comunitaria que crea lligams i contribueix a la formació de la comunitat - Religió L’OBSERVACIÓ PARTICIPANT COM A MÈTODE ORIGINARI DE L’ANTROPOLOGIA Mètodes → Entrevistes, diari de camp, videos, fotos, informants (paguen gent -> Problema perquè depèn de com s’estableix la reciprocitat. A més, es converteix en una ciència molt elitista), etc. 22 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - Entrevistes: Les entrevistes estan bé però cal tenir molt en compte les converses. Imatge de l’ofici → Antropòleg com un “aventurer” → Crítica a aquest fet. PREGUNTES → Com ens veuen des de fora? - Futur de l’antropologia -> Construïm coneixement amb les nostres interlocutores (no com informants sinó com a coautores) - Antropologia ciència que està constantment en crítica amb ella mateixa. 23/11 MEAD I BENEDICT: MENYS BIOLOGIA I MÉS CULTURA Margaret Mead (December 16, 1901 – November 15, 1978): Margaret Mead was an American anthropologist best known for her studies of the peoples of Oceania. She also commented on a wide array of societal issues, such as women's rights, nuclear proliferation, race relations, environmental pollution, and world hunger Temes de Margaret Mead i l’escola de “cultura i personalitat” 1. Cultura i personalitat: un nou ofici per l’antropologia Comença a estudiar a les persones a través de la cultura i no la biologia 2. D’antropòlogues, espies i inteligència secreta: Escriu una obra “Soviet attitudes towards authority” volia determinar com controlava des de fora el tema de la Unió Soviètica amb la inteligència secreta de EEUU Escriu The chrysanthemum and the sword”, fa recomanacions polítiques perquè els americans no controlessin malament la societat japonesa. Aspectes culturals per ajudar a refer la societat japonesa amb consciència de fer-ho de manera culturalment apropiada. No fa fer una etnografia al japo, sense treball de camp, va trobar que al Japó hi havia molt present la figura del emperador, sense ser figura política, més com a figura social, la primera recomanació que va fer va ser la de no treure la figura de l’emperador, ja que, representava una personificació espiritual, sense treure l’estructura imperial japonesa. Un altre consell: si no ocupaven del tot el territori donarien una sensació de menys colonització. 3. De l’antropologia del gènere a les societats com a laboratoris: Era alumne de Franz Boas, les societats primitives havien de servir per anticipar coses que podien passar en la nostra societat. Comença a fer crítica del etnocentrisme, America is not the best country in the world, it’s built by people who came from other places in the world, and made the effort of showing others that it was as promised. - De les primeres antropòlogues a negar la inferioritat natural de la dona per sota de l’home - Indicacions pediàtriques: abans eren sobre horaris, en altres estudis en altres societats, l’alletament era a “demanda”, es transporta la idea d’alletament a demanda com a norma pediàtrica més habitual a la nostra societat. 23 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - Idea de l’adolescència, perquè els adolescents tenien problemes amb la salud mental a Estats Units, va anar a fer investigació de camp a Samoa i Bali, va veure que aquest problema dels estats Units, s’atrubuia a coses hormonals, pero els adolescents de Samoa on també hi havia aquests canvis hormonals no tenien aquests problemes, va començar amb la reflexio de la salut mental segons la cultura - Diferències d’expressió sexual, el trobar o no una parella… - Pluralitza idea de la civilització: - Història: un alumne li pregunta, quin es el signe que una societat ja està civilitzada? Ella va contestar que la primera prova que hi ha d’una civilització, es la resta d’una troballa d’un fèmur que s’havia trencat però se’l va curar, primera prova de cura davant una ferida greu, algú o a nivell grupal havien cuidat d’aquesta persona, perquè se li cures la cama. Primera prova de societat, de grup 4. Comparació dels rols de gènere entre arapesh i mundugumors a Sex and Temperanent in Three Primitive Societies (1935) Concepció de la cura que tenien tots els adults homes i dones dels nens petits (arapesh), en canvi els mundugumors els adults no cuidaven els nens els rebutjaven quasi, més violenta la cria, fa diferència sobre que la cura dels fills no es biològica de les dones, es cultural i varia. Evolució a la modernitat, no era ni de biologia ni de gènere, sinó si la propia societat ho permetia Fa un anàlisis sobre els diferents tipus de banys als nens, de Nova Guinea, de Bali i de Estats Units. - Parlarà de les famíles del futur, en el seu moment les families s’assemblen molt: there’s no conception of THE family, hi haurà noves famílies, ja no es buscarà al nen i la nena serà la conseqüència de buscar-lo, es tindran fills en general i les famílies seran diferents entre elles, cosa que tenia raó. Anticipa la intersexualitat, inicis de les observacions biològiques sobre la determinació del gènere en diferència dels genitals, intersexualitat els genitals poden ser d’una manera però l’estructura cerebral serà diferent. - Piccolo uovo (1970): a partir dels animals explica les diferents famílies que poden existir 5. L’etnografia com a mirall entelat: alteritat mirall, no olvidar-nos d’altres models de societats. Mirar a l’altre, ella plantja veure l’etnografia a través d’un mirall, comparant les diferències i semblances entre altres societats i la nostra (no des de posició de superioritat sinó d’igualtat) 6. Crítica etnogràfica: "In American civilisation, with its many immigrant strains, its dozens of conflicting standards of conduct, its hundreds of religious sects, its shifting economic conditions, this unsettled, disturbed status of youth was more apparent than in the older, more settled civilisation of Europe." Traces d'evolucionisme, pero amb la idea de que hi ha més d'una civilització: 24 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 "The only method is that of the anthropologist, to go to a different civilisation and make a study of human beings under different cultural conditions in a different part of the world. For such studies the anthropologist chooses quite simple peoples, primitive peoples, whose society has never attained the complexity of our own." La gran pregunta de Mead sobre natura vs. cultura: "Are the disturbances which vex our adolescents due to the nature of adolescence itself or to the civilisation?" Es fa una crítica de Margaret Mead i el subseqüent desmentit, un antropòleg Derek Freeman, va a Samoa i troba una societat diferent a la que va trobar Margaret Mead, amb més restriccions sexuals, la castedad de les dones era present… troba una de les interlocutores de Mead, la dona segons el relat de Freeman, diu que basicament la van vacilar els interlocutors, la societat no era com ella deia. - Realment Mead havia mentit? Les societats en 50 anys després canvien? A ella li havien pres el pel i a Freeman no? Senyor blanc occidental, podien explicar-li relament el que feien si no estava ben vist des de un punt de vista més occidental? 30/11 HUSTON I DELORIA: DESFET EL CÀNON BLANC Vodoo → religió amb arrel africana que s’estava establint al carib, creava una mena de comunitat entre els que hi formaven en fornt als colons. Zombie → punt mig entre allò mort i viu. → escapa de les categories naturals Cíborg Com s’ha construït la idea de raça. Zora Neale Hurston (1891 - 1960) Va néixer a Estats Unit, Eatonville. Entra (sent dona negra) a una universitat: Howard. El renaixement de Harlem ; moviment literari (artístic en general), treballa com a sirventa i es paga els estudis i entra a una universitat més important: Barnard, al programa d’antropologia de Franz Boas, ell veu a aquesta estudiant i la veu com a una oportinitat per estudiar a la gent negra del país, fa més literatura que antropologia. Boas aconsegueix que ella fa el seu viatge al sud d’Estats Units, a estudiar les societats negres, també va a Jamaica i Haití, tot sota la vigilància i el suport de Franz Boas. - Black folk, in her writings and in her work. - She studies black people and their culture, and she does an ethnographic film to bring to the public, she shots 15 rolls of film, and she shots them or directs them, she uses film as an ethnographic film, it becomes culture, she innovates with her methods, with the ethnographic films and the way she talks to people, she wanted to demonstrate that black culture was important and was significant/relevant to american culture. She documents rural black people lifes. She joins them, and becomes part of the culture to understand them. 25 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - Fa etnografia cantada, esta un poco pallà, però se li acudeix a ella i fa/crea maneres diferents de fer etnografia, no es tan tecnica, es mes propera i te un accés a les persones. Estil literari Tenia poc interès per l’antropologia com a ciència i tenia una estil d’escriptura molt particular Escriu en passat, oferint als lectors un element creatiu i més interessant, que s’aproximava més a les persones que s’estudien, ella no reccollia dades, ella els creava. - Donava una visió més subjectiva que feia que el lector s’apropés més al que ella explicava, era més explicita. (ex: els skaters del MACBA parlen en argot, en canvi de: quan vaig fer aquest estudi, els skaters del MACBA parlaven en argot) → Totes les cultures canvien, escrivint en passat el que es fa es situar un esdeveniment. (El profe vol que excrivim en passat) La seva mirada cap al Voodoo - Quan marxa a Jamaica i Haití, té una mirada crítica dins el moviment negre. - Ho veu com un espai social que permet una certa emancipació del poder colonial, crea una serie d’espais, que a nivell simbòlic els dona certa emancipació - Casa-Grande & Senzala de Gylberto Freye , llibre que parla d’això - Hi ha una esperits dins la religió que es diuen Iwa o Loa, se invoquen als rites de Bodoo, que poseixen a les persones que es converteixen en cavalls - Ser posseits els permet adquirir certes capacitats que no tenen les persones, a través de les persones els esperits poden fer recomanacions de que fer amb la vida, curar malalts, etc. → Cerimònies amb component pràctic - Tell my horse, llibre on analitza la religió Vodoo DE ZOMBIES I COLONIALISME: - Exposa que creu que hi ha zombies i mostra que ella és la primera persona que ensenya una foto d’una dona zombie. - Exposa que els zombies no estan morts sinó que tenen “animació suspesa”, són cossos que tenien ànima però se’ls hi havia tret aquesta. - Hurston dona l’explicació que els negres eren enterrats diferent als blancs, la hipòtesi de Hurston és que hi havia gent que realment no estava morta, l’havien “enterrat”, s’aixecava i feia la seva vida però et declaraven mort. - Hurston no aborda de manera explícita: Exposa que els zombies no mostren el seu cansament, i fa referència a l’esclavitud - Idea del zombie ens remet a l’esclavitud i a la colonialitat Ella Cara Deloria (1879-1971) - Alumna de Boas - Era una India Americana de Dakota 26 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - Boas li va fer l’encarrec d’anar a recollir dades dels indis americans, des de dins, això va ser quan es va enta¡erar que ella era professora d’una escola, cosa que li va sorprendre perquè això ho feien persones blanques. - Ho va fer perquè Boas va creure que Walker, un antropolega que havia estudiat els indis Americans, havia dit coses erronies sobre els Indis, a partir d’això es va crear una discusió entre Deloria i Walker - Deloria comprenia el significat emocional, Walker no podia - La primera obra que Boas signava com a coautor, en el llibre Dakota grammar. 14/12/23 LA BRUIXERIA FUNCIONA: RADCLIFFE CROWN I EVANS-PRITCHARD ESTRUCTURAL FUNCIONALISME → Explicació de les funcions de les coses observades que no tenen una funció evident, però que antroplegs demostren que aquells esdeveniments, institucions, tenen una funció. ció america Té una idea relativista → Explicar significats o fets en el seu context. 1. QUÈ VEIEM AVUI? Les idees de funció i estructures com a invents concepturals per explicar que l'altre no és tan exòtic com pensavem → Estructural funcionalisme fa que l'antropologia comenci a trobar maneres no jeràrquiques de comparar-se. (ex: parentiu de Morgan, no només és funció biologica) Hi ha un cicle de tres fases en l'emfasi que es fa sobre les diferències o similituds culturals en antropologia: 1) Diferències - 2) Similituds - 3) Diferències 1. Diferències geràrquiques 2. Es transforma la idea antropològica, i es passa a remarcar les similituds i no les diferències geràrquiques (Altaritat mirall: Observar els altres, no per buscar les diferències sinó per les similituds) - Comença amb malinowski - Segueix amb l’estructuralisme-funcionalisme - Continua amb l’estructuralisme (Levi-Strauss) 27 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 LES DUES NOCIONS D’ESTRCUTURA ESTRUCTURES (socials) - funcionals - Objectiu de satisfer necessitats biològiques molt bàsiques. Les institucions socials, treballen en l’equilibri de la societat, no de satisfer les necessitats biològiques. - Sortir de l’interes de Malinowski de l’individu i de la idea de la necessitat de tenir satisfetes les necessitats biològiques bàsiques. ESTRUCTURES (mentals) - psicosocials - Per entendre les teories de l’estructuralisme (comença amb Strauss) i que parla de les estructures mentals internes, les quals, tenen la mateixa configuració de les estructures esternes (de la natura) i l’estructura social (de la societat) - DUALITAT → allò sagrat // allò profà: paràmetres organitzatius de la ment humana Buscar elements estructurals superficials que estan al nostre voltant, Strauss diu → hi ha correspondència entre la estructura del cervell i la estructura de la societat - Es regeix per contrastes (Blanc - Negre, Home - Dona) Totes les societats tenen contrastos - Post - estructuralisme. Venen a discutir les estructures socials com a diferents elements de la nostra societat que no calen que entrin dins d’una estructura rígida. Característiques de l’Estructural - funcionalisme: ➔ Treball de camp ➔ Quotidianitat: pràtiques quotidianes (donar sentit) ➔ Estabilitat: de la societat ➔ Col·lectivitat: supervivència del col·lectiu: antropologia com a ciència de la cultura, passarà a ciència de la societat ➔ Comparació: comparar per trobar els equivalents Cultura - Societat RADCLIFFE - BROWN: (1881 - 1955) Estructural - funcionalisme: - Radcliffe creu que no s’han de canviar o moldejar les societats, senta bases de l’estructuralisme: el veu com un organisme, creat per els órgans que serien les institucions socials i les cèlules que serien les persones que conformen la societat - Importància de les institucions com a base de les normes de la societat Anarchy - Brown: EVANS - PRITCHARD (1902 - 73) I LES FUNCIONS DE LA BRUIXERIA Corroborar que les societats on hi ha bruixeria no són societats irracionals. Va mostrar que entre els Azande no hi havia cap explicació de cap accident que fos de forma natural, sinó que sempre és culpa d’una persona que ho ha fet amb bruixeria (no existix la casualitat) - Ajudava a estructurar la societat de formaeficient Figura del Bruixot ajuda en els problemes de la societat → Medicina i psicològicament, 28 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 JULIAN PITT - RIVERS Primer antropoleg que va passar per la península Va a Espanya perquè li interssa una societat que s’organitza al marge de l’estat (venen durant la dictadura) → Venen a estudiar els grups agraris anaquistes del sud d’espanya, a Andalusia, el poble és Grazlema - En aquella època l’Antropologia no estava acceptada a Espanya per els ideals d’aquesta - Vol veure com les comunitats agràries anarquistes volen conservar l’equilibri previa que hi havia durant la república - A Espanya vam ser primer subjectes de l’antropologies que antropolegs, com a subjectes, societats primitives. 29 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])