Franz Boas i l'Antropologia Cultural

La idea que les cultures s'han d'estudiar tenint en compte el seu context específic i no es poden comparar en una escala de superioritat o inferioritat.

La creença que les característiques de la geografia influeixen en les característiques de les persones i la seva cultura.

L'estudi de com les cultures es desenvolupen al llarg de la història, considerant els factors històrics i ambientals.

Una pràctica cerimonial dels Kwakiutl, on s'intercanvien béns i serveis per a l'obtenció de prestigi.

El conjunt de creences, costums i valors que caracteritzen un grup de persones. Boas va introduir aquesta idea en l'antropologia.

Franz Boas, un dels fundadors de l'antropologia moderna, va defensar la idea que les cultures no són superiors ni inferiors, sinó diferents.

Una perspectiva des de la qual s'analitza i s'interpreta el món, tenint en compte la diversitat cultural i la relatiuitat.

Les cultures no es desenvolupen a partir d'un model universal, sinó a través de processos històrics i ambientals específics.

La metàfora orgànica compara la societat a un organisme viu, on cada part (com la religió o l'economia) té una funció vital per al seu bon funcionament. Aquestes funcions treballen en harmonia per mantenir el tot cohesionat, com les cèl·lules en un cos.

És la situació en què la societat deixa d'oferir un marc moral i de referència clar a les persones, que d'aquesta manera senten una sensació de pèrdua d'identitat i de valors. Es pot produir per la ruptura dels lligams socials i la falta d'orientació en el món.

La religió, segons Durkheim, no es pot estudiar des d'una perspectiva únicament personal, sinó com un fenomen social. Per a ell, la religió serveix per crear cohesió social a través de creences compartides, rituals i símbols sagrats.

Durkheim va analitzar les taxes de suïcidi per comprendre com funcionen les societats. Va trobar que els suïcidis augmentaven en períodes de canvi social ràpid i d'individualisme, quan els lligams socials s'afebleixen i la religió perd influència.

El funcionalisme considera que tots els elements d'una societat (costums, rituals, institucions) tenen una funció específica i contribuïxen al seu funcionament general. Per tant, res no és casual o sense sentit.

La religió, per a Durkheim, és un sistema complex i multifacètic que va més enllà de les seves pràctiques concretes. Inclou la moral, les tradicions i els rituals, i contribueix a crear un sentit d'identitat i pertinença a una comunitat.

Durkheim va argumentar que no existeixen societats completament racionalitzades, i que els rituals i les pràctiques que poden semblar irracionals en realitat tenen una funció social significativa. La idea de la seva irracionalitat és una il·lusió.

Durkheim va proposar que per a comprendre la religió, cal deixar de banda els prejudicis i els preconceptes, i estudiar totes les religions amb la seva complexitat i singularitat. No hem de descartar cap religió o sistema de creences a priori.

El Vudú era un moviment social que oferia una certa emancipació del poder colonial, creant espais simbòlics que permetien als esclaus africans una sensació d'alliberament.

Els esperits del Vudú, coneguts com a Iwa o Loa, s'invoquen en rituals específics, posseeixen a les persones, transformant-les en 'cavalls'.

Els zombies no estan morts, sinó que tenen l'ànima suspesa, són cossos sense ànima.

Hurston va relacionar la hipòtesi de zombies amb la pràctica d'enterrar els esclaus africans de manera diferent als blancs.

Z. N. Hurston va ser una antropòloga que va investigar el Vudú i el concepte de zombie a Haití i Jamaica.

Ella Cara Deloria va ser una antropòloga indiamericana que va investigar la seva pròpia cultura.

Deloria va investigar la seva pròpia cultura indiamericana, realitzant un estudi antropològic des de l'interior.

Deloria va trobar sorprenent que ella, una dona indiamericana, fos professora d'una escola, ja que aquest rol estava associat a persones blanques.

El relativisme romàntic es basa en la idea que les emocions i sensibilitats, tot i ser diferents, són inherentment humanes. Aquesta idea es desenvolupa com a reacció a l'essencialisme i el pensament religiós, amb una forta càrrega sentimental.

L'antropologia inversa inverteix el punt de vista, permetent que altres cultures examinin i interpretin la nostra. No només estudiem altres cultures, sinó que reconeixem que ells també estudien la nostra pròpia societat. L'exemple més conegut és la frase de Fernando Ortiz sobre Colón i els indígenes.

L'ànima, en el context del text, es refereix a l'essència de la humanitat, la distinció entre nosaltres i els animals, i la consciència personal. És el que ens permet connectar el nostre cos amb el nostre pensament abstract.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, l'ànima comença a ser estudiada des d'una perspectiva científica, independent de la religió. Es busca una comprensió racional de la consciència i la personalitat.

La religió, a través de l'ànima, crea una connexió entre persones. Els valors, el culte i les tradicions comuns formen una base per a la cohesió social.

En l'època, se separava clarament entre humans i animals, considerant que l'ànima era exclusiva dels humans. Aquesta idea es va qüestionar amb la discussió sobre la naturalesa dels amerindis i la seva posició en la jerarquia natural.

La distinció entre persona, mico i humà en el context de la discussió de l'ànima. Aquesta distinció desafia la perspectiva tradicional sobre la seva funció.

La discussió sobre l'ànima a finals del text es relaciona amb la naturalesa de la consciència. Es qüestiona la distinció entre humans i animals, i la possibilitat que els animals tenen algun tipus de consciència.

Els protestants creuen que la feina dura i honesta és el camí cap al paradís. No confien en miracles, sinó en l'esforç individual per aconseguir el progrés.

El poder s'exerceix a través de creences i valors, i sovint s'identifica en una figura carismàtica que inspira als seus seguidors.

Es basa en la tradició i els rituals ancestrals, on el poder es transmet a través de l'herència i la lineage.

És el poder que resideix en la personalitat d'un líder i se centra en el seu carisma i la seva capacitat d'inspirar als altres.

Basat en la racionalitat, les lleis i la tecnocràcia, on el poder s'exerceix a través de la burocràcia i les estructures organitzatives.

Mauss va qüestionar la idea de la civilització com a idea única. Creia que cada regió del món té la seva pròpia forma de civilització.

Mauss va demostrar que les economies de societats

Replantejament del concepte de religió, vol veure-la com a universal, independentment de la cultura.

L' homo economicus és una teoria econòmica que suggereix que els humans actuen de manera racional i egoista per maximitzar el seu propi benefici. Aquesta teoria assumeix que els individus tenen coneixement perfecte del mercat i que pren decisions basades en la lògica i l'anàlisi de cost-benefici. En realitat, la conducta humana és més complexa i no sempre es basa en criteris purament econòmics.

El capitalisme és un sistema econòmic que es basa en la propietat privada dels mitjans de producció i en la lliure competència al mercat. En aquest sistema, els individus busquen la maximització del seu benefici per a la seva pròpia supervivència, amb els recursos que tenen disponible a la seva mà. En resum, el capitalisme es fonamenta en la acumulació i el control dels mitjans de producció, buscant constantment un increment de capital.

El materialisme històric és una teoria marxista que afirma que la història humana és el resultat de la lluita de classes per controlar els mitjans de producció. Aquesta teoria considera que els factors econòmics, com ara el mode de producció, determinen la societat i les seves ideologies. A més a més, aquesta lluita està connectad amb el poder i les relacions de producció

La dialèctica és un mètode de pensament que analitza els conceptes a partir de la seva contraposició i el seu desenvolupament en el temps. En la dialèctica, dues forces oposades es confronten per generar un nou concepte que inclou els elements de tots dos. Marx va utilitzar la dialèctica per analitzar la història i les societats, buscant comprendre com es generen els canvis socials a partir dels conflictes i les contraposicions.

La consciència de classe és la consciència que tenen els individus d'un grup social sobre la seva posició dins de la estructura social i sobre els seus interessos comuns. Aquesta consciència permet als individus d'un grup social treballar en conjunt per a defensar els seus interessos. Es relaciona amb la lluita de classes, en la qual els individus s'adonen que tenen interessos comuns com a classe social i treballen junts per defensar-los.

L' ètica protestant és una teoria que explica el naixement del capitalisme a partir de la influència dels valors del protestantisme. Aquesta teoria destaca que els valors protestants de la disciplina, el treball dur, l'estalvi i el rebuig del consum, van crear un clima favorable al desenvolupament del capitalisme. Aquesta ètica assegura la disciplina i trepidació per treballar. En definitiva, l'ètica protestant va transformar el desig de riquesa personal en un signe de la gràcia divina, fent del treball dur un imperatiu moral.

Els mitjans de producció són tots els elements que serveixen per a la producció de béns i serveis. Aquests elements poden ser materials com les màquines, les eines, les factories o les matèries primeres, o humans com els treballadors. En termes simples, és tot el que necessites per a crear productes o serveis.

La globalització es refereix a la creixent interdependència econòmica, social i cultural entre els països del món. Amb l'auge d'Internet, el transport ràpid i els mercats internacionals, les fronteres geogràfiques s'esvaeixen i el món es connecta com mai. Aquesta interconnexió comporta tant oportunitats com reptes, com ara la desigualtat econòmica, els conflictes socials i la desregulació dels mercats.

Els modes d'extracció fan referència a les formes en què es treuen els recursos naturals per a la producció. Aquests poden ser recursos com els minerals, els combustibles fòssils, els recursos hídrics, la fusta o altres materials de la natura. En termes generals, són les formes en què s'explota la natura per obtenir matèries primeres.

La fetitxització de les tecnologies fa referència a la tendència a idolatrar les tecnologies com a solucions màgiques a tots els problemes. Es tendeix a veure el progrés tecnològic com a inevitable i a sotmetre's a la seva influència sense un anàlisi crític. Aquesta fetitxització pot conduir a la pèrdua de control sobre la tecnologia i a l'oblit dels seus impactes socials.