APUNTS GEO PDF
Document Details

Uploaded by UnquestionablePythagoras5201
Tags
Summary
These are study notes on the geography of the Iberian Peninsula, covering topics such as the region's relief, geological formation, types of rock, and landscapes. The document also includes sections on rivers and coasts.
Full Transcript
MEDI AMBIENT I PAISATGES La penÃnsula Ibèrica és una regió situada al sud-oest d’Europa, entre l’oceà Atlà ntic i el mar Mediterrani. Espanya ocupa la major part de la penÃnsula, que també inclou les illes Balears al Mediterrani i les illes Canà ries a l’Atlà ntic. La penÃnsula està situada en l’hemis...
MEDI AMBIENT I PAISATGES La penÃnsula Ibèrica és una regió situada al sud-oest d’Europa, entre l’oceà Atlà ntic i el mar Mediterrani. Espanya ocupa la major part de la penÃnsula, que també inclou les illes Balears al Mediterrani i les illes Canà ries a l’Atlà ntic. La penÃnsula està situada en l’hemisferi nord, en una zona temperada, amb unes coordenades de latitud entre 36º i 43ºN i longitud entre 3º i 9ºO. El relleu de la penÃnsula es divideix en diverses unitats geogrà fiques segons la seva formació i caracterÃstiques: 1. Relleus interns de la Meseta: Són les zones centrals elevades, com el MassÃs Central i els Montes de Toledo, amb conques sedimentà ries com les de Duero i Tajo. 2. Relleus perifèrics de la Meseta: Inclouen les serralades que envolten la Meseta, com la Serralada Cantà brica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena. 3. Depressions exteriors a la Meseta: Són zones més baixes, com la depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir. 4. Serralades exteriors: Inclou els Pirineus al nord, el Sistema Bètic al sud i les Serralades Litorals Catalanes. Formació geològica: El relleu actual de la penÃnsula és el resultat de milions d’anys d’evolució geològica, dividida en cinc grans etapes: Era Arcaica (Precà mbric): Emergència del massÃs precà mbric, però va ser erosionat i submergit al mar. Era Primà ria (Paleozoic): Orogènia herciniana, que va crear un massÃs principal, l’Hespèrid, i altres secundaris. Aquest massÃs va ser erosionat. Era Secundà ria (Mesozoic): Es van formar fosses marines i es va sedimentar material calcari a les vores del sòcol. Era Tercià ria (Cenozoic): L’orogènia alpina va produir les grans unitats del relleu peninsular, amb l’alçament de les serralades i la formació de les conques sedimentà ries. Era Quaternà ria: Acció de l’erosió i les glaciacions, que van modelar les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir. Tipus de roca i paisatges: La penÃnsula presenta cinc tipus principals de materials: 1. SilÃcics: Roques antigues com granit i pissarra. Es troben a la part occidental de la penÃnsula i en massissos com el Galaic o el Sistema Central. 2. Calcà ries: Predominen a les serralades de l’est, com els Pirineus i les Bètiques. També es troben a les Balears. 3. Argiloses: Són comunes a les conques sedimentà ries de la Meseta i altres zones deprimides. 4. Volcà niques: Es troben a les illes Canà ries i en algunes zones de la penÃnsula, com la Garrotxa. 5. Mixtes: Zones amb una combinació de diferents tipus de roques. Aquesta distribució de materials crea una gran diversitat de paisatges a la penÃnsula, des de muntanyes fins a planes i depressions. Relleu terrestre de la penÃnsula 1. Relleus interns de la Meseta: La Meseta es divideix per serralades interiors com el Sistema Central, que inclou serres importants com Gredos, Guadarrama i Somosierra. La mà xima altitud és el pic Almanzor a Gredos (2.592 m). També trobem les conques del Duero, Tajo i Guadiana. 2. Relleus perifèrics de la Meseta: â—‹ MassÃs Galaic-lleonès al nord-oest. â—‹ Serralada Cantà brica amb el massÃs asturià i els Picos d’Europa (fins a 2.500 m). â—‹ Sistema Ibèric, amb serres com la Demanda i el Moncayo al nord, i les serralades de Conca i Javalambre al sud. â—‹ Sierra Morena al sud, amb el pas de Despeñaperros que connecta amb la depressió del Guadalquivir. 3. Depressions exteriors a la Meseta: La depressió de l’Ebre (vessant mediterrani) i la del Guadalquivir (vessant atlà ntic). 4. Serralades exteriors: â—‹ Pirineus: Una serralada de 440 km amb pics com l'Aneto (3.404 m) i el Mont Perdut. â—‹ Serralades Litorals Catalanes: Serralada Litoral (més baixa) i Prelitoral (més alta, com el Turó de l’Home, 1.706 m). â—‹ Sistema Bètic: Amb les serres Penibètica (com el Mulhacen, 3.482 m) i Subbètica. Relleu costaner Illes Balears: Illes calcà ries com Mallorca i Menorca, amb paisatges cà rstics (ex. Coves del Drac). Illes Canà ries: D'origen volcà nic, amb volcans actius com el de La Palma i Lanzarote. Tenen un paisatge volcà nic amb crà ters i barrancs. Costes atlà ntiques Costa Cantà brica: LÃnia recta amb penya-segats i pocs platges. Ries gallegues: Formades per l'ascens del mar durant les glaciacions, amb costes estretes i llargues com les de Pontevedra. Costa mediterrà nia Al litoral mediterrani alternen penya-segats i dunes, amb destacades platges i deltes com els de l'Ebre i Llobregat. Hidrografia La hidrografia estudia les aigües de la Terra. La xarxa hidrogrà fica peninsular es divideix en tres vessants: Vessant cantà bric: Riols curts i de fort pendent com el Bidasoa i el Nervión. Vessant atlà ntic: Riols llargs com el Miño, Tajo i Guadalquivir, amb cabals irregulars. Vessant mediterrani: Riols curts com el Ter, Llobregat i Segura. Els rius estan organitzats en conques hidrogrà fiques, com la del Duero, Tajo i Guadiana a la Meseta, i la del Guadalquivir i Ebre a les depressions. Llacs i aiguamolls A la PenÃnsula hi ha llacs petits com el de Sanabria i l’Albufera de València, aixà com zones humides com Doñana i Daimiel. A les Illes Canà ries i Balears no hi ha rius permanents, sinó barrancs i torrents que només porten aigua quan plou. Els fenòmens meteorològics que afecten el temps i el clima es produeixen a la troposfera, la capa més propera a la Terra. Temps: Situació de l'atmosfera en un moment i lloc determinat. Clima: Condicions atmosfèriques d'una regió durant un llarg perÃode (30 anys). Els elements del clima (temperatura, humitat, pressió, vents, etc.) estan influïts per factors com: 1. Factors astronòmics (latitud): La latitud determina la temperatura, ja que els llocs propers a l'Equador tenen un clima més cà lid. 2. Factors dinà mics (massas d'aire, fronts i centres d'acció): Anticiclons: Zones de més pressió que generen temps estable i cà lid. Borrasques: Zones de menys pressió que provoquen temps inestable, núvols i pluja. Fronts: Transicions entre masses d'aire de diferent temperatura (freds, cà lids, estacionaris o oclusos). 3. Factors geogrà fics: Altitud: A mesura que augmenta l'altitud, la temperatura baixa. Orientació: Les zones orientades al sud són més cà lides que les orientades al nord. Continentalitat: Els llocs lluny del mar tenen temperatures extremes. Clima d’Espanya: Espanya està entre les latituds 36º i 43ºN, amb climes atlà ntic, mediterrani i subtropical a les Canà ries. Les massas d'aire com l'anticicló de les Açores aporten estabilitat i calor, mentre que les depressions atlà ntiques provoquen pluges i temperatures suaus. El relleu i la distà ncia del mar influencien la temperatura, amb interiors més calorosos a l'estiu i freds a l'hivern. La meteorologia és una ciència que estudia el temps, com el vent, la boira, la pluja, entre altres. Des de fa temps, el temps ha estat un tema d'interès per a moltes persones, com els pagesos i pescadors, que coneixen el temps per l'experiència. Avui dia, la previsió del temps és important per a tothom, especialment per a activitats com viatges, excursions o per curiositat. Els mitjans de comunicació ofereixen informació meteorològica a tothom. Els mapes meteorològics, que es fan per a perÃodes de 3, 6, 12 i 24 hores, ajuden a predir el temps. Els més comuns són els mapes de superfÃcie, que es basen en les imatges dels satèl·lits, com el Meteosat, que proporciona dades per a l'Atlà ntic nord i Europa. En aquests mapes, hi ha dues lÃnies principals: les isòbares i els fronts. Isòbares: Són lÃnies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. El vent segueix la direcció de les isòbares, i si estan més juntes, el vent és més fort. Les isòbares també indiquen si hi ha un anticicló (alta pressió) o una borrasca (baixes pressions). Anticicló: La pressió és més alta al centre i baixa cap a fora. El vent gira en el sentit de les agulles del rellotge a l'hemisferi nord. Els anticiclons porten bon temps, però també poden causar boira i vents forts i freds. Borrasca: La pressió és baixa al centre i augmenta cap a fora. El vent gira en sentit contrari a les agulles del rellotge a l'hemisferi nord. Les borrasques, que poden portar tempestes i pluges, es formen al Mediterrani o provenen de ciclons tropicals o fronts polars. El paisatge és la percepció dels elements naturals i humans d’un territori. Els paisatges naturals de la PenÃnsula Ibèrica són molt diversos a causa de la seva ubicació, el clima i els sistemes muntanyosos. Els quatre tipus de paisatges naturals principals són: 1. Oceà nic: Clima atlà ntic, amb roure i faig. 2. Mediterrani: Alcornoques i garriga (brezo, ginesta). 3. Canà ries: Vegetació adaptada a la sequera, com el drago. 4. Muntanya: Vegetació que varia segons l’altitud (pi negre, avet). A Espanya hi ha 15 Parcs Nacionals protegits per llei, amb l'objectiu de conservar la natura. A més, hi ha zones com les reserves de la biosfera reconegudes per la UNESCO. A Catalunya, el PEIN (1992) planifica els espais naturals protegits per garantir la seva conservació.