APUNTS GEO PDF

MEDI AMBIENT I PAISATGES La península Ibèrica és una regió situada al sud-oest d’Europa, entre l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Espanya ocupa la major part de la península, que també inclou les illes Balears al Mediterrani i les illes Canàries a l’Atlàntic. La península està situada en l’hemis...

MEDI AMBIENT I PAISATGES La península Ibèrica és una regió situada al sud-oest d’Europa, entre l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Espanya ocupa la major part de la península, que també inclou les illes Balears al Mediterrani i les illes Canàries a l’Atlàntic. La península està situada en l’hemisferi nord, en una zona temperada, amb unes coordenades de latitud entre 36º i 43ºN i longitud entre 3º i 9ºO. El relleu de la península es divideix en diverses unitats geogràfiques segons la seva formació i característiques: 1. Relleus interns de la Meseta: Són les zones centrals elevades, com el Massís Central i els Montes de Toledo, amb conques sedimentàries com les de Duero i Tajo. 2. Relleus perifèrics de la Meseta: Inclouen les serralades que envolten la Meseta, com la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena. 3. Depressions exteriors a la Meseta: Són zones més baixes, com la depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir. 4. Serralades exteriors: Inclou els Pirineus al nord, el Sistema Bètic al sud i les Serralades Litorals Catalanes. Formació geològica: El relleu actual de la península és el resultat de milions d’anys d’evolució geològica, dividida en cinc grans etapes: Era Arcaica (Precàmbric): Emergència del massís precàmbric, però va ser erosionat i submergit al mar. Era Primària (Paleozoic): Orogènia herciniana, que va crear un massís principal, l’Hespèrid, i altres secundaris. Aquest massís va ser erosionat. Era Secundària (Mesozoic): Es van formar fosses marines i es va sedimentar material calcari a les vores del sòcol. Era Terciària (Cenozoic): L’orogènia alpina va produir les grans unitats del relleu peninsular, amb l’alçament de les serralades i la formació de les conques sedimentàries. Era Quaternària: Acció de l’erosió i les glaciacions, que van modelar les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir. Tipus de roca i paisatges: La península presenta cinc tipus principals de materials: 1. Silícics: Roques antigues com granit i pissarra. Es troben a la part occidental de la península i en massissos com el Galaic o el Sistema Central.  2. Calcàries: Predominen a les serralades de l’est, com els Pirineus i les Bètiques. També es troben a les Balears. 3. Argiloses: Són comunes a les conques sedimentàries de la Meseta i altres zones deprimides. 4. Volcàniques: Es troben a les illes Canàries i en algunes zones de la península, com la Garrotxa. 5. Mixtes: Zones amb una combinació de diferents tipus de roques. Aquesta distribució de materials crea una gran diversitat de paisatges a la península, des de muntanyes fins a planes i depressions. Relleu terrestre de la península 1. Relleus interns de la Meseta: La Meseta es divideix per serralades interiors com el Sistema Central, que inclou serres importants com Gredos, Guadarrama i Somosierra. La màxima altitud és el pic Almanzor a Gredos (2.592 m). També trobem les conques del Duero, Tajo i Guadiana. 2. Relleus perifèrics de la Meseta: ○ Massís Galaic-lleonès al nord-oest. ○ Serralada Cantàbrica amb el massís asturià i els Picos d’Europa (fins a 2.500 m). ○ Sistema Ibèric, amb serres com la Demanda i el Moncayo al nord, i les serralades de Conca i Javalambre al sud. ○ Sierra Morena al sud, amb el pas de Despeñaperros que connecta amb la depressió del Guadalquivir. 3. Depressions exteriors a la Meseta: La depressió de l’Ebre (vessant mediterrani) i la del Guadalquivir (vessant atlàntic). 4. Serralades exteriors: ○ Pirineus: Una serralada de 440 km amb pics com l'Aneto (3.404 m) i el Mont Perdut. ○ Serralades Litorals Catalanes: Serralada Litoral (més baixa) i Prelitoral (més alta, com el Turó de l’Home, 1.706 m). ○ Sistema Bètic: Amb les serres Penibètica (com el Mulhacen, 3.482 m) i Subbètica. Relleu costaner Illes Balears: Illes calcàries com Mallorca i Menorca, amb paisatges càrstics (ex. Coves del Drac). Illes Canàries: D'origen volcànic, amb volcans actius com el de La Palma i Lanzarote. Tenen un paisatge volcànic amb cràters i barrancs. Costes atlàntiques  Costa Cantàbrica: Línia recta amb penya-segats i pocs platges. Ries gallegues: Formades per l'ascens del mar durant les glaciacions, amb costes estretes i llargues com les de Pontevedra. Costa mediterrània Al litoral mediterrani alternen penya-segats i dunes, amb destacades platges i deltes com els de l'Ebre i Llobregat. Hidrografia La hidrografia estudia les aigües de la Terra. La xarxa hidrogràfica peninsular es divideix en tres vessants: Vessant cantàbric: Riols curts i de fort pendent com el Bidasoa i el Nervión. Vessant atlàntic: Riols llargs com el Miño, Tajo i Guadalquivir, amb cabals irregulars. Vessant mediterrani: Riols curts com el Ter, Llobregat i Segura. Els rius estan organitzats en conques hidrogràfiques, com la del Duero, Tajo i Guadiana a la Meseta, i la del Guadalquivir i Ebre a les depressions. Llacs i aiguamolls A la Península hi ha llacs petits com el de Sanabria i l’Albufera de València, així com zones humides com Doñana i Daimiel. A les Illes Canàries i Balears no hi ha rius permanents, sinó barrancs i torrents que només porten aigua quan plou. Els fenòmens meteorològics que afecten el temps i el clima es produeixen a la troposfera, la capa més propera a la Terra. Temps: Situació de l'atmosfera en un moment i lloc determinat. Clima: Condicions atmosfèriques d'una regió durant un llarg període (30 anys). Els elements del clima (temperatura, humitat, pressió, vents, etc.) estan influïts per factors com: 1. Factors astronòmics (latitud): La latitud determina la temperatura, ja que els llocs propers a l'Equador tenen un clima més càlid. 2. Factors dinàmics (massas d'aire, fronts i centres d'acció): Anticiclons: Zones de més pressió que generen temps estable i càlid.  Borrasques: Zones de menys pressió que provoquen temps inestable, núvols i pluja. Fronts: Transicions entre masses d'aire de diferent temperatura (freds, càlids, estacionaris o oclusos). 3. Factors geogràfics: Altitud: A mesura que augmenta l'altitud, la temperatura baixa. Orientació: Les zones orientades al sud són més càlides que les orientades al nord. Continentalitat: Els llocs lluny del mar tenen temperatures extremes. Clima d’Espanya: Espanya està entre les latituds 36º i 43ºN, amb climes atlàntic, mediterrani i subtropical a les Canàries. Les massas d'aire com l'anticicló de les Açores aporten estabilitat i calor, mentre que les depressions atlàntiques provoquen pluges i temperatures suaus. El relleu i la distància del mar influencien la temperatura, amb interiors més calorosos a l'estiu i freds a l'hivern. La meteorologia és una ciència que estudia el temps, com el vent, la boira, la pluja, entre altres. Des de fa temps, el temps ha estat un tema d'interès per a moltes persones, com els pagesos i pescadors, que coneixen el temps per l'experiència. Avui dia, la previsió del temps és important per a tothom, especialment per a activitats com viatges, excursions o per curiositat. Els mitjans de comunicació ofereixen informació meteorològica a tothom. Els mapes meteorològics, que es fan per a períodes de 3, 6, 12 i 24 hores, ajuden a predir el temps. Els més comuns són els mapes de superfície, que es basen en les imatges dels satèl·lits, com el Meteosat, que proporciona dades per a l'Atlàntic nord i Europa. En aquests mapes, hi ha dues línies principals: les isòbares i els fronts. Isòbares: Són línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. El vent segueix la direcció de les isòbares, i si estan més juntes, el vent és més fort. Les isòbares també indiquen si hi ha un anticicló (alta pressió) o una borrasca (baixes pressions). Anticicló: La pressió és més alta al centre i baixa cap a fora. El vent gira en el sentit de les agulles del rellotge a l'hemisferi nord. Els anticiclons porten bon temps, però també poden causar boira i vents forts i freds. Borrasca: La pressió és baixa al centre i augmenta cap a fora. El vent gira en sentit contrari a les agulles del rellotge a l'hemisferi nord. Les borrasques, que poden portar tempestes i pluges, es formen al Mediterrani o provenen de ciclons tropicals o fronts polars. El paisatge és la percepció dels elements naturals i humans d’un territori. Els paisatges naturals de la Península Ibèrica són molt diversos a causa de la seva ubicació, el clima i els sistemes muntanyosos. Els quatre tipus de paisatges naturals principals són: 1. Oceànic: Clima atlàntic, amb roure i faig. 2. Mediterrani: Alcornoques i garriga (brezo, ginesta). 3. Canàries: Vegetació adaptada a la sequera, com el drago. 4. Muntanya: Vegetació que varia segons l’altitud (pi negre, avet). A Espanya hi ha 15 Parcs Nacionals protegits per llei, amb l'objectiu de conservar la natura. A més, hi ha zones com les reserves de la biosfera reconegudes per la UNESCO. A Catalunya, el PEIN (1992) planifica els espais naturals protegits per garantir la seva conservació.