Apunts bloc 1 i 2 PDF

Bloc 1 – Habilitats humanes El sistema nerviós capta la informació, la processa i l’aprèn per futures accions. Sense el sistema nerviós no hi ha moviment. Quant un nadó neix es mou involuntàriament, poc a poc, quan van aprenent, comencen a aparèixer l...

Bloc 1 – Habilitats humanes El sistema nerviós capta la informació, la processa i l’aprèn per futures accions. Sense el sistema nerviós no hi ha moviment. Quant un nadó neix es mou involuntàriament, poc a poc, quan van aprenent, comencen a aparèixer les primeres habilitats. Fites motores (les primeres en aparèixer): a partir d’aquestes apareixen de les habilitats motrius fonamentals, i després en sorgeixen d’un altre tipus (habilitats més específiques) Som altament dependents de les nostres habilitats motrius CONCEPTES FONAMENTALS  Aprenentatge motor: l’estudi de l’adquisició, millora i/o readquisició d’habilitats motores (des de diferents besants).  Procediment d’aprenentatge d’una habilitat  Control motor: estudia el funcionament del sistema neuromuscular per activar i coordinar músculs en l’execució d’una habilitat motora Habilitat motriu: connexió entre ambdós conceptes.  Desenvolupament motor: estudia els canvis de funcionalitat referents a la motricitat des de la infantesa fins a la bellesa.  Aprenentatge d’una habilitat motora: canvi relativament permanent en la capacitat de la persona per executar una habilitat motora com a resultat de la pràctica o experiència. HABILITAT Diem que és una habilitat quan el comportament realitzat és:  Amb vinculació a una tasca específica (NO resposta determinada)  Implicació amb la relació amb el seu entorn (relació amb l’entorn global)  Es demostra amb la realització de la tasca amb regularitat i eficàcia (assoliment objectiu, cost energètic)  S’aprèn EL REFLEX NO ÉS UNA HABILITAT HABILITAT MOTRIU Igual que l’habilitat i afegint‐li:  Implicació moviment del cos  Implica moviment voluntari Conceptes vinculats:  Acció: sinònim d’habilitat motora  Moviment: característiques del comportament del cap, cos i/o extremitats  habilita motora composta per diferents moviment CONDICIONANTS I COMPONENTS DE LES HABILITATS MOTRIUS Execució de l’activitat  ve donat per 3 aspectes: individu (estructurals i funcionals), entorn i tasca. 1. Individu: el que va relacionat amb la persona  som diferents Condicionants a. Estructurats: característiques de la persona (físiques; alçada) b. Funcionals: característiques psicològiques de la persona 2. Entorn: depenent de si estic (a prop – lluny; alt – baix; distància) 3. Tasca: objectius de la tasca  varien, la manera d’executar l’acció variarà segons l’objectiu de la tasca. Components Els components de l’activitat (per fer la tasca) dependrà de 3 components: 1. Percepció: captar el que està succeint. 2. Resolució i decisions: processar informació, captar l’acció per donar la millor resposta. 3. Acció: resposta motriu. COMPONENTS + CONDICIONANTS = Solució al moviment  HABILITATS, APTITUDS, COMPETÈNCIA I CAPACITATS Habilitat: eficàcia en la tasca Aptitud: organisme Característiques individuals diferencials Afavoreix al rendiment Component genètic Entrenable (adaptació) Competències: estem parlant que dintre d’una habilitat n’hi ha moltes. Una persona que en té moltes és competent.  Es vincula a una activitat  Implica múltiples relacions amb l’entorn  Demostra en la integració, eficàcia d’habilitats de l’activitat  S’aprèn Capacitat: característiques facilitadores de les habilitats Facilita l’aprenentatge de múltiples habilitats Característiques personals integrada S’infereixen a partir de la historia personal Es forma mitjançant el domini d’habilitats i competències CLASIFICACIÓ DE LES HABILITATS MOTRIUS SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ UNIDIMENSIONAL Que són? Sistemes de classificació de les habilitats a partir d’un tret comú. Representats pels extrems d’una aproximació continua (fred‐calent). SISTEMES: 1. Mida de la musculatura principal implicada  Habilitats fines i gruixudes HM FINES HM GRUIXUDES Requereixen control de petits grups musculars. Habitualment Requereixen l’ús de grans grups implica la coordinació ull‐mà i musculars per assolir l’objectiu. requereix moviments precisos de la mà i dels dits Perquè serveix? Per determina el professional que realitzarà la tasca (fisioterapeuta, preparador físic i teràpia emocional). També hi ha activitats que estan al mig, així puc decidir com enfocar la tasca. EXEMPLE: Tir basquet per ensenyar als nens, 1r gruixuda  2n fina. 2. Classificació: inici i final habilitats Inici Segons l’especificitat d’on s’inicia i on acaba l’habilitat (Nature of movement organitzation) Final Discretes Seriades Continues Acícliques. Inici i final Habilitat composta definits. Normalment de diverses habilitats moviments senzills Cícliques. Inici i final discretes arbitraris. Normalment moviments repetitius. És important per fer‐la servir que en qüestió de cada habilitat podem veure com entrenar‐la. És a dir, si és una habilitat seriada, com podem repartir‐la. També forma part de l’avaluació del rendiment. 3. Classificació segons la predicibilitat del context de l’entorn Predictibilitat dels elements contextuals de l’entorn.  Superfície de suport (A)  Objectes involucrats (B)  Altres persones (C)  Climatologia (D) Tancades: entorn predictible que permet a l’executant marcat el ritme de l’execució (planificació) Obertes: Entorn poc predictible que obliga a l’executant a modificar el ritme de l’entorn. CLASSIFICAICÓ BIDIMENSIONAL: TAXONOMIA DE GENTILE La classificació unidimensional no sempre captura la complexitat de l’habilitat. Taxonomia: sistema de classificació organitzat a partir de les relacions entre les característiques dels component o allò que s’està classificant (classificació amb +1 concepte) Taxonomia de Gentile (2000) a partir de dues dimensions:  El context de l’entorn on la persona executa l’habilitat  Condicions del context  La funció de l’acció característica de l’habilitat (accions que requereix) 1a dimensió – context de l’entorn: dues característiques:  Condicions reguladores: característiques de l’entorn que determinen les característiques del moviment. Afecten com farem l’activitat.  Estacionaries: puja escala (sense gent)  En moviment: pujar escala amb gent  Variabilitat entre intents: es mantenen “les condicions reguladores” entre intents o canvien? Si o no. Coses a fixar‐se: Variabilitat entre intents Condicions reguladores  Si hi ha moviment o no SI En moviment  Si en els intents que fas varia o no NO Estacionaries 2a dimensió – la funció de l’acció: dues característiques:  Moviment del cos: canviar o mantenir la posició (localització del cos)  Manipulació d’objectes: mantenir/modificar la posició d’un objecte o oponent (sostenir‐lo o fer‐lo servir) o no. La taxonomia completa combina les dues dimensions = 8 (característiques a combinar = 16 categories) Ens haurem de fer 4 preguntes: o Són les condicions reguladores del context estables? o Canvien les condicions del context d’un intent a un altre? o Es requereix un desplaçament o canvi de localització durant l’execució? o Es requereix la manipulació d’un objecte o oponent durant l’execució? Utilitat taxonomia Gentile:  Avaluació de la funcionalitat motora (Educació Física): avaluar la competència del alumne en una habilitat. A partir del diagnòstic pot programar una intervenció.  Programar la progressió de la complexitat (Readaptació esportiva): jugador de bàsquet lesió LCA  tornar a jugar (1D > 2D > 3D > 4D) Adaptar a estat de desenvolupament: Mín. Complexitat (1A) Màx. Complexitat (4D) AVALUACIÓ DEL RENDIMENT MOTOR: GENERALITATS Tenim una habilitat motriu  Possible avaluar  Resultat/procés Haurem de Determinar paràmetres/variables Definir mètode per registrar paràmetres/variables (rúbrica/cronòmetre/etc.) TIPUS DE MESURES  MESURES DE RESULTAT: Informen del resultat final o Distància que una persona ha caminat o A quina velocitat ha recorregut una distància o Percentatge d’encerts en un llançament a cistella *Aquesta mesura no ens dona informació sobre com s’ha executat el moviment (moviment de les parts del cos, accions musculars...)  MESURES DE PRODUCCIÓ DE REPRODUCCIÓ: Informen de com s’ha produït el moviment o Com està funcionant el sistema nerviós o Com està operant el sistema muscular o Com les articulacions es coordinen durant el moviment. *Importants per entendre els processos neuromotors TIPUS DE METODOLOGIES DE MESURA Quantitativa Qualitativa Descripció Numèrica  objectiu No numèrica  subjectiva Avantatges Informació precisa, vàlida i fiable Treball de camp, econòmic, aplicable a la pràctica Desavantatges Molts cops necessita avaluador/a Molts cops necessita avaluador molt expert per ser amb coneixements tècnics objectiu i fiable. MESURES DEL RENDIMENT Mesures de producció Mesures de resultat > Temps per completar la tasca > Cinemàtiques (segment o articulació) > Temps de reacció ‐ Posició/angle > Quantitat d’errors (quan podem definir ‐ Velocitat diferents nivells) ‐ Acceleració > Número/percentatge d’encerts (intents > Mesures cinètiques – forces i moments bons) i d’errors (intents dolents) de forces. > Time on/off target (tasques persecució) > Electromiografies (EMG) > Time on/off balance (tasques equilibri) > Tècniques de neuroimatge > Distància ‐ EEG > Número d’intents fins a acabar ‐ PET ‐ AMRI ‐ FNIRS  AVALUACIÓ DEL RENDIMENT MOTOR: TEMPS DE REACCIÓ Percepció Què és? Mesurar temps de reacció real/mètodes d’aproximació al temps de reacció. Com el podem mesurar? Mesurar temps de reacció real/mètodes d’aproximació al temps de reacció Resolució i Senyal d’avís Estímul Inici resposta final resposta decisió de la resposta Temps  Acció Temps de reacció Temps de moviment (RT) (MT) Temps de resposta Relació RT‐MT: mesures independents, no es produeixen entre si. Avaluació Temps de reacció (TR):  Test TR Senzill (TRS): es presenta 1 estímul i té només una resposta.  Test TR Selectiu (TRC): diferents estímuls i té només una resposta associada.  Test TR Discriminat (TRD): diferents estímuls  només una resposta a 1 d’ells Quina informació et poden donar?  Temps de percepció del estímul = TRS  Temps d’identificació del estímul (temps en percebre la informació contextual rellevant) TRD – TRS  Temps de decisió de la resposta (temps en escollir i programar la resposta motora a la informació contextual rellevant) TRC ‐ TRD IMPORTANT: especificitat decisions i respostes AVALUACIÓ DEL RENDIMENT MOTOR: MEDURES D’ERROR Quan seran útils? Habilitats on la precisió juga un paper rellevant. Que són els errors? Desviació respecte el comportament desitjat. Tipus de mesura d’error:  Error espacial  Error temporal Tipus de mesures d’error segons el tipus d’habilitat?  Habilitats discretes: inici i final marcat o Unidimensional o Bidimensional  Habilitats continues: mateix patró  diferencia inici i final o Poot Meam Square Error MESURES D’ERROR DE MOVIMENTS UNIDIMENSIONAL Quan s’ha d’executar un moviment de rendiment en una única dimensió. No s’ha de confondre amb pla Exemples:  Angle flexió de genoll en un squat  Velocitat de la pilota en un llançament de baseball (Fluix‐fort)  Seguir un ritme (d’hora – tard) POSSIBLES MESURES:  Error absolut (EA): expressarà la magnitud de l’error (valor absolut). Diferència absoluta entre el rendiment mostrat i el desitjat, ens informa sobre la magnitud del error. Intent J1 i J2 – Mitjana J1 i J2.  Error constant (EC): expressarà la direcció de l’error. Mesura el sentit de l’error d’una sèrie d’intents (exemple: en distància, si sobrepassa la DESVIACIÓ ESTANDARD línia o no)  Error variable (EV): expressarà variabilitat de l’error. Càlcul de la desviació estàndard (Dispersió d’uns distribució de dades). Interpretació de les mesures d’error: (1) (2)  Problemes de consistència: patró de moviment no adquirit (1) EA Gran Gran  Problemes de biaix: patró adquirit de forma incorrecte (2) EC Petit Gran EV Gran Petit MESURES DE MOVIMENT BIDIMENSIONAL  Quan s’ha d’executar un moviment d’una extremitat en dues dimensions (bidimensional= 2 plans)  Mesures d’error radials en relació al punt objectiu. o Exemple: llançaments de dards a la diana 1. ERROR RADIAL (RE): mateixa mesura que AE, però aplicat a la situació bidimensional RE = √ 𝑥 𝑦 2. ERROR CONSTANT (RC): Hancock, Butler and Fischman (1995) Càlcul complex  més o menys no existeixen en càlculs bidimensionals. Ens basarem en l’anàlisi qualitatiu. MESURES D’HABILITATS CONTÍNUES Les habilitats contínues també requereixen precisió (caminar seguint un camí, conduir, elements gimnàstics). Mesures d’error habitualment utilitzada: o Root Mean Square Error (RMSE)  Relació del promig dels errors quadrat = equivalent a l’AE per les habilitats continues. Es calcularia a partir de la diferència existent en Com es calcula? diversos registres d’error. Es necessita un cert volum de dades mínim (velocitat captura minut 100). AVALUACIÓ DE RENDIMENT MOTOR: MESURES BIOMECÀNIQUES I NEUROIMATGE Cinemàtica  estudi del moviment sense tenir en compte el seu origen (forces/masses) Anàlisis cinemàtic:  Marcatge més gravació del moviment dels segments corporals  Registre de moviments objecte sistemes de captura (ratolí, ordinador, etc.)  Mitjançant coordenades X‐Y (2D) o X‐Y‐Z (3D) Mesura coordinació:  Ampliació de l’anàlisi cinemàtic  Relació dels moviments de dues articulacions  Diferents tècniques: o Angle – angle plats o Cross – correlation technique o Normalized RMSE o Relative Phase Mesura força:  Producte de la mesura per l’acceleració  Habitualment requerirà instrumental especialitzat  També la podem calcular a través de la cinemàtica  F = m x a ELECTROMOGRAFIA (EMG): Registre de l’activitat elèctrica muscular. Informació que ens pot donar Muscle Onset, Offset Patrons d’activació Tècniques de neuroimatge i activació cerebral: Exploració activitat neuronal  canvis cerebrals relacionats amb l’aprenentatge  NO dependència variables del comportament. Activitat elèctrica escorça: EEG (Electroencefalograma) Flux sanguini:  PET – Tomografia per emissió de positrons  Ressonància magnètica funcional (EMRI)  Espectroscòpia quasi‐infraroja funcional (FNIRS)  Bloc 2 – Característiques del aprenent APROXIMACIÓ CIENTÍFICA:  Inferencial: dos grups iguals/semblants, a un li apliques una cosa i a l’altre cap i extrèiem conclusions, extretes des d’una mostra suposadament homogènia.  Diferencial: buscar una metodologia per veure que diferencien els 2 grups. L’objectiu és posar de relleu les diferències entre els participants. ASPECTES QUE PODEN DIFERENCIAR ALS INDIVIDUS ESTIL D’APRENENTGE Individu Entorn Forma en que fem l’habilitat Tasca APTITUDS Acomodar‐se al seu perfil d’aprenentatge APTITUDS I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Aptitud  Característica relativament perdurable, general i mesurable de l’individu que serveix com a determinant del potencial d’una persona per assolir el rendiment a una habilitat específica.  Dificultat a separar aptitud del resultat de la mesura  Dificultat en mesurar en precisió Característiques de les aptituds:  Afavoreix el rendiment  Característica personal diferenciada o Les diferències entre persones solen ser estables entre intents o Fer múltiples intents per a establir aquestes diferències individuals  Se li pressuposa un component genètica  S’adapta amb l’entrenament Perquè sigui una habilitat: Aptitud: Objectiu Augment del rendiment Entorn Característica individual Demostrar Genètica Aprendre Adopta HIPÒTESISI DE L’APTITUD MOTRIU GENERAL (1930s) Correlació: si hi ha una relació Totes les aptituds estan relacionades i poden ser caracteritzades amb una única en els factors obtinguts, és a i global aptitud. Aquesta aptitud general influència l’èxit en l’execució de dir, si hi ha un rendiment o qualsevol habilitat motriu. Solien testar aquesta aptitud general amb proves on habilitat i l’aptitud. Quan el F1 s’utilitzava tot el cos. Justificació: provoca F2 s’anomena  El rendiment de dues habilitats diferents correlacionen positivament en el correlació positiva (R=1). Pot seu rendiment  quelcom general ha de possibilitar‐ho. també disminuir, relació Poca recerca suporta aquesta hipòtesis. inversa. (R=‐1). O que no hi hagi relació, no hi ha correlació (R=0). HENRY I COL∙LABORADORS I FLEISHMAN I COL∙LABORADORS VAN FER ESTUDIS QUE DEMOSTRAVEN EL CONTRARI  Bachman (1961) o 320 participants o 2 tasques motrius que involucraven l’equilibri (pujar a una escala i mantenir equilibri en una plataforma inestable) o R= entre ‐0,15 i 0,25 (no hi ha correlació) o Aptitud general  NO  Parker & Fleishman (1960) o 203 participants o 50 test (correlacions de cada test amb els altres 49 tests) o Majoria de R ≤ 0,4 o Aptitud general  NO HIPÒTESIS DE L’APTITUD MOTRIU ESPECÍFICA (HENRY, 1950‐60s):  Manté que l’individu té moltes aptituds  Aquestes aptituds són relativament independents (no correlació)  Cada habilitat depèn d’un número d’aquestes aptituds amb un major o menor grau  Hi ha excepcions. o Equilibri (balance)  mantenir una postura de forma estable mentre estem dempeus, aseguts, caminant, en bici...  14 proves dissenyades per a mesurar l’equilibri en gent gran i determinar el risc de caiguda.  Temps total: 15‐20 min  Cada prova es puntua de 0 a 4 (màxima puntuació 56)  Interpretació:  0‐20: alt risc de caiguda  21‐40: risc mitjà de caiguda  41‐56: risc baix de caiguda o Normalment distingim 2 tipus: (1) Estàtic, (2) Dinàmic.  L’equilibri estàtic no és una versió simplificada del dinàmic o La recerca indica que hi ha variacions relativament independents d’ambdós tipus  aptitud multidimensional  Varies formes de valorar dóna una informació més global i adequada de l’aptitud o Cadència (timing)  Quan hem de realitzar el moviment en instants concrets o Trobem dos tipus de cadència: o Cadència externa (external timing)  quan un objecte o quelcom de l’entorn és qui marca la referència (un golpeig de tenis). Alguns estudis on quelcom extern (la tasca) modifica el timing:  Robertson et al (1999)  seguir un temps amb un metronom golpejant amb el dit i una segona tasca amb la mateixa cadència on s’havia de fer cercles.  No hi ha correlació amb com fas una i l’altre.  Spencer and Zelaznik (2003)  Van demanr seguir una cadència amb un golpeig de dit, dibuixant una linia vertical, dibuixant una linea horizontal i un cercle.   No hi ha correlació amb com fas una i l’altre. o Cadència interna (internal timing) Temporalitzem els nostres moviments en relació al nostre coneixement del temps (caminar, correr, ballar...). Un exemple on es fa la mateixa tasca però amb parts diferents del cos:  Keele & Hawkings (1982) màxima velocitat de golpeig d’una marca a una altra (tapping) movent diferents parts del cos (dit, polze, canell, braç i peu).  Trobaren que hi havia una correlació positiva moderada‐alta (R= 0,6‐0,8) entre ells. IDENTIFICACIÓ DE LES APTITUDS MOTRIUS (FLEISHMAN AND QUAINTANCE)  Recerca que havia durat 40 anys i on s’intentaven classificar les aptituds.  Van fer una gran bateria de tests d’aptituds (50 proves) a molta gent.  Van utilitzar la metodologia estadística anomenada “Anàlisi de Factors” o Els test que mostren una alta correlació entre ells s’agrupen en un factor (o cluster) o Els factors mostren una baixa correlació entre ells o Un cop determinats els factors s’estableix a quina aptitud representa cada factor.  La classificació proporciona el menor número de categories (aptituds) independents possibles.  La classificació es divideix en dos grans grups: (1) perceptual motor abilities i (2) physical proficiency abilities LLISTAT D’APTITUDS MOTRIUS SEGONS FLEISHMAN & QUANTAINCE  Coordinació multisegmentària (Multilimb coordination)  Control de precisió (Control precision).  Resposta orientada (Response orientation).  Temps de reacció (Reaction time).  Velocitat de moviment del braç (Arm movement velocity).  Control de velocitat (Rate control). LLISTAT CLÀSIC: PERCEPTUAL MOTOR  Destresa manual (Manual dextery). HABILITIES  Destresa dels dits (Finger dextery).  Manteniment del braç‐mà (Arm‐hand steadiness).  Velocita tde canell i dit (Wrist, finger speed).  Punteria (Aiming).  Discriminació postural (Postural discrimination).  Resposta integrada (Response integration).  Equilibri estàtic (Static Balance).  Equilibri dinàmic (Dynamic balance). INCLUSIONS ACTUALS:  Precisió visual (Visual acuity). PERCEPTUAL MOTOR  Seguiment visual (Visual tracking). HABILITIES  Coordinació oculo‐manual o oculo‐podal (Eye‐hand or eye‐foot coordination).  Força estàtica (Static strength).  Força dinàmica (Dynamic strength).  Força explosiva (Explosive strength).  Força del tronc (Trunk strength). PHYSICAL PROFICIENCY  Flexibilitat d’extensió (Extent flexibility). ABILITIES  Flexibilitat dinàmica (Dynamic flexibility).  Coordinació gruixuda del cos (Gross body coordination).  Equilibri gruixut del cos (Gross body equilibrium). Resistència (Stamina). RELACIÓ ENTRE LES APTITUS I EL RENDIMENT DE L’HABILITAT MOTRIU Per determinar la relació entre aptituds i rendiment de l’habilitat es fa el següent anàlisi:  Trencar l’habilitat en les aptituds que condicionen l’habilitat  Mesurar el rendiment de l’habilitat  Mesurar el nivell de cada aptitud  Determinar estadísticament la relació entre aptituds i rendiment de l’habilitat: o Correlació múltiple  equació lineal on la suma de diferents aptituds ponderades en funció de la influència en l’habilitat o Y= a∙x0 + b∙x1 + c∙x2 +... +m∙xn (on y=habilitat, x= les diferents aptituds i a, b, c...=els valors per ponderar) Usos habituals dels tests d’aptitud:  Predicció del rendiment o inclús per a seleccionar talent.  Processos d’entrenament: o Nivell mínim necessari de les aptituds que condicionen l’habilitat. o Fer una intervenció més acurada i veure si estem en disposició de millorar l’habilitat i/o estem limitats per alguna aptitud. o Adaptar el nivell de les aptituds (i de l’habilitat) a les característiques de l’individu.  La participació de les aptituds pot ser diferent pels individus  Patologies o disfuncions (conèixer les limitacions que imposen per a millorar les aptituds) EDAT I EXPERTESA MODIFIQUEN LES APTITUDS: EDAT:  Desenvolupament motor (canvis en la motricitat produïts per l’edat) modifica les aptituds.  L’individu pot canviar la combinació d’aptituds (% d’importància de cadascuna d’elles) per aconseguir fer la tasca o millorar el rendiment. EXPERIENCIA  Saber el que ja en un dia o estona has fet.  Repetició. NIVELL D’INCERTESA  Aptituds d’un novell i les d’un expert es modifiquen. o No podem comparar no experts amb dades d’experts o Captació de talent en novells no pot basar‐se únicament en els estudis dels experts.  Estudis longitudinals   Gran dificultat per la gran mostra i temps i aspectes col∙laterals ESPORTISTA COMPLET? Aptituds són específiques (numeroses i independents)  Probabilísticament  el nivell de les aptituds es reparteixin de forma normal o Està en el percentil 95‐100 de totes les aptituds té una probabilitat baixíssima  Hauria de destacar en aquelles habilitats en que té bones aptituds. ESTILS S’APRENENTATGE Estil d’aprenentatge ‐ preferències úniques de cada individu per a rebre i processar la informació.  Reconèixer l’estil d’aprenentatge per incorporar‐lo en el disseny de l’entorn d’aprenentatge.  Estil d’aprenentatge és una col∙lecció integrada de múltiples nivells ENFOCAMENT INSTRUCCIONAL I AMBIENTAL AUTORS DIMENSIONS INSTRUMENTS Canfield (1980‐1988) Condicions, continguts, mètodes, expectatives Learning Styles inventory Dunn, dunn i Price Condiciones preferides para aprendre Learning Styles inventory (1984) Hill (1976) Preferències ambiental, determinants culturals... Cognitive style interest Inventory Dunn, dunn i Price Factors ambientals, concisions de treball, Productivity Enviromental. Preference Survey (1984) activitats, motivacions Grasha i Riechmann Interacció social i participació en l’aula. Students Learninf Style Scale (1974) Garcia (1994) Interacció social: cooperació, competició. Observació de conductes interactives en Sol∙licitud, individualisme, egocentrisme preescolars Hutchis (1978), RUIZ I Interacció social: cooperació i competició Children competitive abd cooperative attitud Graupera (1997) scale (CCCAS). Traducció i adaptació espanyol Graupera i Ruiz (2000) Interacció entre iguals: cooperació, competició, Escala GR d’estilo participativa de aprendizaje. afiliació, independència. Dunn and Dunn (1992, 1993, 1975) ‐ Preferències de l’entorn d’instruccions També es parla d’aprenents: ‐ Preferències emocionals ‐ Globals ‐ Preferències socials ‐ Analítics ‐ Preferències fisiològiques ‐ Combinació de globals i analítics ‐ Preferències psicològiques KOLB (1945) Divergent: (Oposada a convergent) Convergent: (oposat a divergent) ‐ Prefereix aprendre de l’experiència i la observació reflexiva. ‐ Els seus punts forts son la conceptualització abstracta ‐ Organitza informacions des de molts punts de vista. Actua bé i l’experimentació activa. en situacions que requereixen noves idees. Són creatius i ‐ Actua bé en situacions amb una solució correcta. generadors d’alternatives. Aplicació pràctica de les idees. Defineix els problemes i ‐ Professions: artistes, relació personal. presa de decisions. ‐ Professions: enginyers, tecnòlegs, físics, informàtics.. Assimilatiu: (oposat a acomodatiu) Acomodatiu: (oposat a assimilatiu) ‐ Aprenen per observació reflexiva i conceptualització abstracta ‐ Experimentació activa (fer) i experiència concreta ‐ Hàbils pel raonament inductiu, per elaborar models abstractes (bé) i teòrics. Escassa preocupació per la pràctica. ‐ Adaptació a les circumstancies immediates. Aprenen ‐ Professions: professors, escriptors, advocats.. fent coses, practicant. Assumeixen riscos. Actuen més pel que senten que per anàlisis d’error. Resolen problemes d’assaig i error. APTITUDS I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Identificació de les aptituds motrius (Fleishman & Quantaince) PERCEPTUAL MOTOR ABILITIES:  Multilimb coordination: coordinació de moviments de diversos segments que es mouen simultàniament (tocar el piano)  Control precision: moviments ràpids i precisos amb grans segments del cos (braç, cama). Per exemple, moure una destral.  Response orientation: aptitud per seleccionar ràpid la resposta davant de múltiples respostes (jugador de futbol davant d’una situació) [choice reaction time]  Reaction time: aptitud de respondre ràpid al aparèixer una senyal (inici carrera) [simple reaction time]  Velocitat de moviment del braç: moviment ràpid sense precisió (llançar una pilota)  Rate control: aptitud per a ajustar els moviments del cos als moviments de l’entorn de forma anticipada a continus canvis de velocitat i/o direcció d’un objecte o objectiu (conduir un cotxe)  Manual dextery: aptitud de fer moviments ràpids amb la mà‐braç per manipular grans objectes (dominar la pilota mentre fem un dribling de bàsquet)  Finger dextery: aptitud per a controlar objectes petits principalment fent servir els dits (cordar‐se botons de la camisa)  Arm‐hand steadiness: aptitud per a fer un moviment precís amb la mà‐braç on la força i la velocitat són mínimes, inclou mantenir posició (enfilar una agulla, pintar‐se els ulls)  Wrist, finger speed: moviments repetits i ràpids amb la mà i els dits, i/o moviments rotatoris del canell quan la precisió no és crítica (escriure ràpid, fer cercles amb el llapis)  Aiming: moure la mà ràpida i amb precisió per aconseguir un objectiu petit (llençar un dard)  Postural discrimination: com l’individu respon a canvis en les referències posturals, en absència de visió, per a fer ajustos precisos amb el cos (caminar a les fosques)  Response integration: utilització de les senyals sensorials de diferents fonts en una única i integrada resposta (fer una passada durant un partit de futbol) INCLOURE:  Static Balance; mantenir postura en una superfície estable o quan no hi ha locomoció  Dynamic balance: mantneir postura en una superfície no‐estable o quan hi ha locomoció  Visual acuity: veure clar i precís  Visual tracking: seguir un objecte amb moviment a amb la vista  Eye‐hand or eye‐foot coordination: aptitud requerida en habilitats on cal utilitzar la visió i la precisió de les mans o els peus PHYSICAL PROFICIENCY ABILITIES: són més relacionades amb la condició física  Static strength: força màxima  Dynamic strength: força repetida  Explosive strength: força per unitat de temps  Trunk strength  Extent flexibility: aptitud per flexionar o estirar els musculs del tronc i l’esquena  Dynamic flexibility: moviments ràpids i repetits de flexio de tronc  Gross body coordination: coordinar l’acció de vàries parts del cos quan està en moviment  Gross body equilibrium: mantenir equilibri sense la visió  Stamina: mantenir un esforç cardiovascular