Apunts Biologia - Temes 1 i 2 - PDF

**APUNTES BIO** **TEMA 1. ORIGEN I EVOLUCIÓ** - - - - - - - Teoria de l'endosimbosi: les cèl·lules eucariotes es formaren per simbiosi de procariotes tikktaalik: pez que saltó del agua a la tierra - Formació de la vida 1. 2. 3. 4. 5. **PARTE 2** **Unitat** - -...

**APUNTES BIO** **TEMA 1. ORIGEN I EVOLUCIÓ** - - - - - - - Teoria de l'endosimbosi: les cèl·lules eucariotes es formaren per simbiosi de procariotes tikktaalik: pez que saltó del agua a la tierra - Formació de la vida 1. 2. 3. 4. 5. **PARTE 2** **Unitat** - - CONTINUÏTAT - Diversitat - - Calendari còsmic (Carl Sagan) - - **TEMA 1 B DARWIN** ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS **1. L'ORIGEN DE LA VIDA** CREACIONISME I GENERACIÓ ESPONTÀNIA EXPERIMENT DE LOUIS PASTEUR PANSPÈRMIA EXPERIMENT UREY - MILLER **2. EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS I ORIGEN DE LA DIVERSITAT** L'evolució és un procés gradual pel qual els éssers vius pateixen transformacions al llarg del temps i que explica com s'han format diferents espècies des d'un origen comú. FIXISME.- totes les espècies d'éssers vius s\'han mantingut immutables des de la creació divina. EVOLUCIONISME - **3. TEORIES EVOLUTIVES** - - Teoria de l'evolució per selecció natural o de l'herència amb modificació - - - - **4. PROVES DE L'EVOLUCIÓ** - - - - - **TEMA 2 - LA CELULA** - Microscopios: a. b. c. Tipus de cèlules: a. b. c. MEMBRANA CEL·LULAR o CITOPLASMÀTICA - - - PARET CEL·LULAR BACTERIANA - - Nucleoide (cromosoma) - Àcids nucleics Ribosomes - - CÈL.LULA ANIMAL CÈLULA VEGETAL  El nucli cel·lular és una estructura membranosa que es troba normalment en el centre de les cèl·lules eucariotes. Conté la major part de l\'material genètic cel·lular, organitzat en diverses molècules extraordinàriament llargues i lineals d\'ADN **Mitocondri** Un mitocondri és un procariota o un orgànul tancat per una membrana que es troba a la majoria de les cèl·lules eucariotes.\[1\] Aquests orgànuls tenen una mida d\'entre 1-10 micròmetres (μm). El nombre de mitocondris en una cèl·lula varia molt segons el tipus d\'organisme i de teixit. El reticle endoplasmàtic rugós o Ergastoplasma és un tipus de reticle endoplasmàtic format per sistemes de túbuls aplanats i ribosomes adherits a la membrana cel·lular cosa que li dóna un aspecte granular. La funció és la síntesi i el transport de proteïnes. El reticle endoplasmàtic llis o reticle endoplasmàtic agranular és un orgànul de la cèl·lula format per túbuls cilíndrics i sense ribosomes adherits a la membrana cel·lular. També es pot dir que és una xarxa de sacs i túbuls membranosos intercomunicats. La seva funció és participar principalment en la síntesi d\'esteroides, fosfolípids i altres lípids. D\'aquesta manera té com una de les seves funcions la desintoxicació de l\'organisme L\'aparell de Golgi consisteix en un conjunt de sacs membranosos anomenats cisternes que en grups (de tres a poques desenes) formen una estructura apilada, el dictiosoma. Transforma les substàncies i les secreta. Les cèl·lules sintetitzen un gran nombre de diferents macromolècules. L\'aparell de Golgi modifica, empaqueta i expulsa aquestes macromolècules per a la secreció cel·lular (exocitosi) o per ser transportades a altres llocs de la cèl·lula, on seran utilitzades. Modifica les proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic rugós però està també involucrat en el transport de lípids per tota la cèl·lula, i la creació de lisosomes. **CELULA VEGETAL** La paret cel·lular és una capa resistent i rígida que suporta les forces osmòtiques i el creixement, i es localitza a l\'exterior de la membrana plasmàtica en les cèl·lules de plantes, fongs, algues i bacteris. La paret cel·lular protegeix el contingut de la cèl·lula, i dóna rigidesa a aquesta, Els cloroplasts són els orgànuls cel·lulars que en els organismes eucariotes fotosintetizadores s\'ocupen de la fotosíntesi. converteixen l\'energia lumínica en energia química, com la clorofil·la. és l\'orgànul on es realitza la fotosíntesi en les cèl·lules eucariotes vegetals La teoria cel·lular es fonamenta en els següents principis: 2.- Tots els essers vius estan constituïts per unitats bàsiques anomenades cèl·lules. 3.- Les cèl·lules s'originen exclusivament per divisió d'altres cèl·lules. Principis de la teoria cel.lular - - - - - Que és un ésser viu; que és la vida? Es pot considerar la vida com un conjunt de propietats que ha de posseir un organisme per esser considerat viu. Entre aquests requisits se solen incloure: - - - Una biocenosi (també anomenada comunitat biológica o comunitat ecològica) és conjunt de poblacions biològiques que coexisteixen en un espai en el mateix temps Un biòtop és una àrea de condicions ambientals uniformes que proporciona un lloc de vida per a un conjunt específic de plantes i animals. El biòtop és gairebé sinònim del terme hábitat. La diferencia entre biòtop i hábitat és que l'hábitat es refereix a les espècies o poblacions mentre que biòtop es refereix a les comunitats biològiques. Estructura d'un Ecosistema 1. a. b. c. 2. d. e. f. g. Descomposadors (heteròtrofs): aprofiten la matèria orgànica com a font d'energia i constituents. Formen l'humus i alliberen elements minerals. Productors (autòtrofs): a partir de materia inorgànica (CO2, H2O i elements minerals) formen materia orgànica. Produeixen matèria orgànica a partir d'inorgánica. Empren l'energia solar - Consumidors (heteròtrofs): consumeixen la matèria orgànica formada pels productors. Consumidors: S'alimenten d'altres essers vius. A. B. C. Les xarxes tròfiques són el conjunt de cadenes tròfiques. Una cadena tròfica és un sistema alimentari que hi ha en un ecosistema. Hi trobem els productors, capaços d'aprofitar la llum del sòl i generar composts orgànics, i els consumidors, són els animals, carnívors herbívors... Llei del 10% Durant el pas d'energía d'un nivel tròfic al següent, just es transfereix una part d'ella, en torn al 10%. El 90% restant és emprat pels organismes en les seves funcions metabòliques, degradada en forma de calor i alliberada al medi ambient. **3B CANVI CLIMÀTIC** El cicle del carboni és un procés on el diòxid de carboni viatja des de l'atmosfera cap als organismes vius i el sòl, per tornar a l'atmosfera. Les plantes agafen diòxid de carboni de l'aire junt amb aigua i, a través de la fotosíntesi, sintetitzen mol·lècules orgàniques. Els animals mengen aquestes mol·lècules i el carboni s'emmagatzema al seu cos o s'allibera. La major part del carboni que consumeixen els animals s'exhala en forma de diòxid de carboni. El CO2 torna a l\'atmosfera on les plantes el poden tornar a utilitzar. Quan les restes de plantes i animals són descomposats pels microorganismes del sòl, també alliberen diòxid de carboni que retorna a l'atmosfera L'alliberació de CO2 per part dels organismes heteròtrofs és el resultat del procés de respiració. El cicle del carboni constitueix una forma de reciclatge de la Terra i és un equilibri delicat. El diòxid de carboni és un gas d'efecte hivernacle i atrapa la calor a la nostra atmosfera. En els darrers 150 anys, cremar combustibles fòssils ha incrementat més d'un 40% la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera. Això fa que la Terra s'escalfi. Ajudar a mantenir net el nostre entorn cremant menys combustibles fòssils contribuirà en que aquest cicle continuï per a les nostres generacions futures. efecte hivernacle Els hivernacles, gràcies a les parets de vidre o de plàstic transparents, deixen pasar la radiació d'ona curta i la visible. En canvi, la radiació d'ona llarga que emeten els cosos calents queda atrapada dins l'hivernacle, actuant aquest com una trampa de calor, possibilitant el tenir temperatures més elevades que a l'exterior. La raó per la qual la superfície terrestre tingui la temperatura actual de 14 ºC de mitjana, és gràcies a la presència dels gasos d\'efecte hivernacle El desgel constitueix una de les majors evidències de l'encalintement global. La fauna que viu en els ambients polars n'és especialment afectada. **TEMA 4 - BIODIVERAITAT** Taxonomia: Part de les ciències de la naturalesa que tracta de la classificació dels animals, de les plantes, etc. Els taxons principals, ordenats de menys a més inclusius, són: espècie, gènere, família, ordre, classe, phylum o divisió, regne i domini.  **Bacteris:** Presents a la Terra des de fa uns 4.000 milions d'anys. Són els éssers més abundants, amb gran varietat d\'hàbitats i metabolismes. Hi ha diversos grups fotosintètics, però la majoria són aerobis que s\'alimenten de substàncies orgàniques (quimio-organo-heteròtrofs). Poden ser patògenes. - - - - - - - Una espècie és un conjunt d\'organismes o poblacions naturals capaços de entrecreuar i produir descendència fèrtil, encara que (en principi) no amb membres de poblacions pertanyents a altres espècies. Artròpodes: El terme inclou a animals invertebrats dotats d\'un esquelet extern i apèndixs articulats. Inclou, entre altres, insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes. BIODIVERSITAT S\'entén per biodiversitat la varietat d\'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. En resum, Varietat d\'espècies animals i vegetals en el seu medi ambient. La biodiversitat més gran es troba a les regions tropicals del món, especialment entre les selves tropicals tropicals i els esculls de corall. La biodiversitat s'incrementa mitjançant canvis genètics i processos evolutius i es redueix per la destrucció de l'hàbitat, el declivi de la població i l'extinció. Els esculls de coral són en l\'actualitat un dels ecosistemes més amenaçats del planeta, com a resultat tant del canvi climàtic DIFERENTS ESPECIES A. B. C. D. **TAXONOMIA I NOM CIENTÍFIC** La taxonomia és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s\'utilitza el terme per designar la taxonomia biològica, la ciència d\'ordenar els organismes en un sistema de classificació compost per una jerarquia de tàxons aniuats, que són: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. NOM CIENTÍFIC Cada espècie rep dos noms - - NOM CIENTÍFIC Cada espècie rep dos noms 1\. El primer és el gènere al qual pertany. (s\'escriu en majúscula i cursiva) **TEMA 5 - COS HUMÀ I SALUT** A.- COMPOSICIÓ B.- CÈL.LULES C.- RESPIRACIÓ D.- NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ A.- COMPOSICIÓ 01 Bioelements 02 Biomolècules inorgàniques - - - - - - 01 Bioelements Són els elements més abundants en els éssers vius i componen el 99% de la materia vivent de qualsevol esser viu. La major part de les molècules que componen els éssers vius tenen una base de carboni. Aquest element presenta una sèrie de propietats que fan que sigui l\'idoni per formar aquestes molècules. Els bioelements primaris són: carboni (C), hidrògen (H), oxigen (O), nitrogen (N), sofre (S) i fosfor (P) 02 Biomolècules inorgàniques - - - - - 03 Biomolècules orgàniques Són les que sí estan constituïdes bàsicament per àtoms de C i H. 4 grups: 1. 2. 3. 4. Vitamines: 1. - 2. - CÈLULES - - - - - - Components de la sang a. b. c. d. Les cèl·lules sanguínies es produeixen en la medul·la òssia. Hi ha altres òrgans i sistemes en el nostre cos que ajuden a regular les cèl·lules sanguínies. Els nòduls limfàtics, la melsa i el fetge ajuden a regular la producció, destrucció i diferenciació (mitjançant una funció específica) de les cèl·lules sanguínies. La producció i el desenvolupament de noves cèl·lules en la medul·la òssia és un procés anomenat hematopoesi. Les cèl·lules sanguínies produïdes en la medul·la òssia es formen com a cèl·lules mare. Una cèl·lula mare (o cèl·lula hematopoètica) constitueix la fase inicial de totes les cèl·lules sanguínies. A mesura que les cèl·lules mare maduren, es desenvolupen diverses cèl·lules diferents, com glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Les cèl·lules sanguínies immadures es diuen blasts. Alguns blasts romanen a la mèdul·la òssia per madurar i altres viatgen a altres parts d\'el cos per convertir-se en cèl·lules funcionals i madures FUNCIÓ - - - - - - Grups sanguinis C- RESPIRACIÓ A. B. C. D.- Alimentació: piràmide dels aliments 1. 2. Els nutrients, són absorbits per les cèl·lules de l\'intestí prim. Per complir amb aquesta tasca, la seva superfície interior està comprimida, formant centenars de plecs anomenats vellositats i revestit per milions de prominències, denominades microvellositats intestinals, aproximadament 600 per cada cèl·lula. **Tema 5.1. Anatomia i fisiologia humana. L'organisme, una integració de sistemes. Estructura d'estudi de l'anatomia i fisiologia humana.** L'organisme, una integració de sistemes, Per estudiar l'anatomia i fisiologia humana es fa través dels sistemes. s'han de considerar els nivells inferiors al sistema, és a dir, cèl.lula, teixit i òrga. Quan considerem el sistema agafa un ple sentit l'estudi de cèl.lules (glàndules, epitelials, nervioses), que tenen formes diferents segons la funció que han d'acomplir. El mateix podem dir dels teixits (muscular, nerviós), ben diferenciats dins cada sistema i el mateix podem dir dels òrgans que ja són ben específics i ben reconeguts (cor, pulmons). I, al final, s'ha d'integrar totes les parts en el sistema i s'han d'integrar els sistemes entre si perque no fan feina de manera aïllada, sinó que s'integren per donar lloc a la unitat superior: l'organisme. IMPORTANT DESTACAR: 1. 2. 3. 4. 5. 6. **TEMA 5.2 SALUT I FÀRMAC** MALALTIES a. 1. 2. 3. b\. Infeccions - causades per agents vius - ETAPES EN LA RECERCA D'UN MEDICAMENT La recerca d'un medicament és un procés llarg (10-25 anys). CONSTA DE: 1. 2. a. b. c. 3. a. b. c. 4. Com es descobreix un candidat al fàrmac? 1. 2. 3. 4. I una vacuna\....? És un fàrmac, i han de seguir totes les fases. Molts factors influeixen en la carrera del desenvolupament dels fàrmacs...La viagra és fruit de la casualitat La vacuna COVID-19 - **TEMA 6 - ANATOMIA I FISIOLOGIA VEGETAL** Informacions de cada planta: a\. Nomenclatura I NOM POPULAR b\. Hàbitat c\. Forma general de la planta d\. Descripció de les rels. 1. 2. 3. 4. - - e\. Descripció de la tija - - - f\. Descripció de les fulles g\. Descripció de la flor h\. Descripció de la inflorescència i\. Descripció del fruit: forma, mida, color