Biologia Tema 1: Origen i Evolució

És un conjunt de sacs membranosos anomenats cisternes que formen una estructura apilada anomenada dictiosoma.

És una capa resistent i rígida que suporta les forces osmòtiques i el creixement, i es localitza a l'exterior de la membrana plasmàtica.

Són orgànuls cel·lulars que realitzen la fotosíntesi, transformant l'energia lumínica en energia química.

Tots els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i les cèl·lules s'originen per divisió d'altres cèl·lules.

És un conjunt de poblacions biològiques que coexisteixen en un mateix espai i temps.

És una àrea amb condicions ambientals uniformes on un grup de plantes i animals poden viure.

La teoria de l'endosimbiosi explica que les cèl·lules eucariotes (cèl·lules amb nucli) van evolucionar a partir de la unió simbiòtica de procariotes (cèl·lules sense nucli).

Tiktaalik era un peix que va viure fa 375 milions d'anys, i se l'anomena 'el peix que va caminar'. Presentava trets dels peixos, però també trets dels tetràpodes, o animals terrestres de quatre potes. Aquest descobriment ajuda a comprendre l'evolució dels peixos a animals terrestres.

Els primers organismes van sorgir en un procés complex que es pot dividir en diverses etapes: 1. Formació de molècules orgàniques senzilles a partir de matèria inorgànica. 2. Unió de molècules orgàniques senzilles per formar molècules més complexes (proteïnes, àcids nucleics). 3. Aparició de les primeres cèl·lules (procariotes) capaces d'autoreplicar-se i obtenir energia del medi. 4. Evolució de la fotosíntesi, que va permetre als organismes produir el seu propi aliment. 5. Evolució de la cèl·lula eucariota, més complexa.

El creacionisme defensa que la vida a la Terra va ser creada per un ésser o poder superior. La generació espontània creia que la vida podia sorgir de la matèria no viva, com la carn en putrefacció.

Louis Pateur va elaborar un experiment per refutar la generació espontània. Va demostrar que els organismes vius provenen de la reproducció d'altres organismes vius.

La panspèrmia és la hipòtesi que la vida a la Terra va arribar de l'espai exterior.

L'experiment d'Urey i Miller va demostrar que, en condicions similars a les de la Terra primitiva, es poden formar molècules orgàniques senzilles a partir de matèria inorgànica.

L'evolució per selecció natural és el procés pel qual els organismes amb característiques més adequades al seu entorn tenen més probabilitats de sobreviure, reproduir-se i transmetre els seus gens a les generacions futures. Aquest procés gradual porta a canvis en les poblacions d'organismes al llarg del temps.

Els gasos d'efecte hivernacle actuen capturant la radiació infrarroja que emet la Terra, similar a un hivernacle que atrapa la calor del sol. Això permet que la temperatura del nostre planeta sigui suficientment càlida per a la vida.

L'augment de la temperatura mitjana del planeta, principalment per l'emissió d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

La classificació dels éssers vius en grups basats en les seves característiques.

El grup més bàsic de la classificació, que defineix un conjunt d'organismes capaços de reproduir-se entre si.

Animals invertebrats que tenen un esquelet extern i apèndixs articulats.

Diversitat d'organismes vius, incloent els ecosistemes, espècies i varietat genètica.

Éssers unicel·lulars molt diversos, capaços de desenvolupar-se en una àmplia gamma d'ambients.

La disminució o desaparició de les espècies, que pot ser causada per factors com la destrucció d'hàbitats, la caça sense control o el canvi climàtic.

Els organismes que s'alimenten d'altres organismes vius per obtenir energia i nutrients.

Els organismes que sintetitzen la seva pròpia matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica.

Els éssers vius que descomponen la matèria orgànica dels organismes morts, transformant-la en matèria inorgànica.

Un sistema alimentari en un ecosistema que mostra la transferència d'energia entre diferents nivells tròfics.

El conjunt de diferents cadenes tròfiques que interactuen en un ecosistema.

La quantitat d'energia que es transfereix d'un nivell tròfic al següent és aproximadament del 10%.

Un procés natural de transferència de carboni entre l'atmosfera, els organismes vius i el sòl.

Un gas que atrapa la calor a l'atmosfera, augmentant la temperatura del planeta.

Els elements més abundants en els éssers vius que formen el 99% de la matèria vivent. El carboni és un element clau en la formació de molècules orgàniques.

Són compostos inorgànics que es troben en els éssers vius. Inclouen aigua, sals minerals i alguns gasos.

Són molècules que contenen carboni i hidrogen. S'agrupen en quatre tipus: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Són els glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes.

La formació de cèl·lules sanguínies a la medul·la òssia.

Cèl·lules immadures que es desenvolupen en la medul·la òssia.

Sistema de classificació jeràrquica dels organismes vius, que inclou taxa aniuats.

Dos noms que identifiquen una espècie: gènere en majúscula i cursiva, i nom específic en minúscula i cursiva.

El sistema digestiu està dissenyat per absorbir els nutrients dels aliments. Per a incrementar la superfície d'absorció, l'intestí prim té vellositats i microvellositats que augmenten considerablement la seva área.

L'estudi del cos humà es divideix en sistemes, però també es considera l'organització de nivells inferiors: cèl·lules, teixits i òrgans. Aquests nivells interdependents formen unitats complexes.

Un medicament passa per un procés complex i llarg, amb moltes fases de proves i investigació abans d'arribar al mercat per tractar malalties.

La investigació mèdica es basa en identificar compostos amb propietats terapèutiques. Aquest procés implica la recerca, la detecció, el desenvolupament i les proves clíniques.

La vacuna COVID-19, com qualsevol fàrmac, ha passat per proves exhaustives abans de ser administrada a la població.

Les infeccions són causades per agents vius com bacteris o virus. Aquestes poden afectar diferents parts del cos i causar malalties.

L'estudi de les plantes inclou la seva descripció detallada. Des de la nomenclatura i l'hàbitat fins a la forma de la rel, tija, fulles, flor i fruit.

L'estudi de les plantes ens permet comprendre la seva biodiversitat i classificació. Cada planta té un nom científic i un nom popular, juntament amb la seva distribució en la natura.