Administració Pública Temari Complet PDF

Administració pública TEMA 6. INTRODUCCIÓ AL DRET ADMINISTRATIU. L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA. 1. EL DRET ADMINISTRATIU És una branca del dret integrada en el dret públic. És el dret propi i peculiar d’un subjecte: l’Administració Pública....

Administració pública TEMA 6. INTRODUCCIÓ AL DRET ADMINISTRATIU. L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA. 1. EL DRET ADMINISTRATIU És una branca del dret integrada en el dret públic. És el dret propi i peculiar d’un subjecte: l’Administració Pública. ▫ El Dret administratiu no es pot entendre sense la existència de l’Administració Pública. Busca l’equilibri entre privilegis de l’Administració Pública i garanties dels particulars. Les Administracions Públiques també poden actuar sotmeses al Dret privat, com una persona més (per exemple, quan lloga un edifici). El Dret administratiu és el dret propi i preferent (no l’únic) de les Administracions Públiques. 2. LES BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET ADMINISTRATIU Ordre bàsic constitucional de l’Estat: ▫ Estat social i democràtic de Dret (art. 1.1 CE) ▫ Monarquia parlamentària (art. 1.3 CE) ▫ Organització territorial plural sota el principi d’autonomia (arts. 2, 137 CE) ▫ Obertura de l’Estat a processos d’integració supranacional (arts. 93, 10.2 CE) Clàusula d’Estat social i democràtic de dret. Característiques (recollides a la Constitució Espanyola de 1978): ▫ Divisió de poders. ▫ Reconeixement d’uns drets subjectius, drets fonamentals i llibertats públiques l’exercici dels quals està garantit judicialment i ha de ser compatible amb l’interès general. ▫ Caràcter intervencionista de l’Administració. Actuació positiva dels poders públics (arts. 9.2 i 105). ▫ Participació dels ciutadans i de les organitzacions en què s’enquadren en les estructures administratives i en els processos de decisió (principi democràtic). ▫ Publicitat i transparència [arts. 9.3 i 105.b)]. ▫ Principi de legalitat. Sotmetiment de l’Administració a la Llei i al Dret (arts. 9.1 i 103.1). ▫ Principi del control judicial de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’actuació administrativa (arts. 103.1 i 106.1). ▫ Principi de garantia patrimonial (arts. 33.3 i 106.2). ▫ Control de l’activitat dels òrgans de l’Administració autonòmica i de les seves normes reglamentàries [art. 153.c)]. Incidència sobre els elements fonamentals del Dret administratiu: ▫ Catàleg de drets fonamentals i llibertats públiques. ▫ Control ple de l’activitat administrativa (arts. 9.3, 103.1, 106, 24, 117...). ▫ Estatut constitucional de l’Administració Pública (art. 103). 1  Administració pública ▫ Participació i garanties procedimentals (arts. 9.2 i 105). ▫ Reconeixement de la iniciativa pública econòmica (art. 128.2). Incidència sobre els aspectes organitzatius: ▫ Model descentralitzat políticoadministratiu que s’articula a partir de: - Principi d’unitat - Principi d’autonomia - Principi de solidaritat ▫ Estructura territorial de l’Estat (art. 137). ▫ Organització de les Administracions Públiques (arts. 103, 106 i 149.1.18). 3. EL CONCEPTE DE DRET ADMINISTRATIU “El Derecho administrativo es aquella parte del Derecho Público que tiene por objeto la organización, los medios y las formas de la actividad de las Administraciones públicas y las consiguientes relaciones jurídicas entre aquéllas y otros sujetos” (ZANOBINI). EL SEU CARÀCTER ESTATUTARI Una de les branques més importants del Dret públic. Dret que té com a principal destinatari a una Administració pública. ▫ El Dret administratiu no s’entén sense la presència d’una Administració pública ▫ Això no suposa que les Administracions públiques no puguin utilitzar o formar part de relacions jurídiques regulades per altres normes no administratives. Dret estatutari: el Dret administratiu és el dret propi i peculiar d’un subjecte: l’Administració pública. ▫ Consideració del Dret administratiu com un estatut propi i específic de les AAPP. ▫ Per poder parlar d’una relació jurídicoadministrativa o de Dret administratiu cal que una de les parts de la relació jurídica sigui una AP. ▫ Fixa les regles (l’estatut) de l’AP que han de servir únicament a la persecució de l’interès general. Alguns matisos sobre el caràcter estatutari del Dret administratiu: ▫ 1. Aplicació del Dret administratiu a l’activitat materialment administrativa d’altres poders de l’Estat i òrgans constitucionals i estatutaris. - Aquests òrgans no són AP, però tenen un aparell administratiu. - Vis expansiva del Dret administratiu: aplicació a l’activitat materialment administrativa d’aquests òrgans (personal, administració i gestió patrimonial). - Art. 1.3 Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contencioso-Administrativa. Alguns matisos sobre el caràcter estatutari del Dret administratiu: ▫ 2. Aplicació del Dret administratiu a ens que no són AP: - Ens amb forma jurídica privada: en ocasions, s’apliquen regles de Dret administratiu a societats mercantils creades per les AAPP i fundacions públiques. 2  Administració pública - Subjectes privats, particulars, que exerceixen funcions públiques en les quals s’aplica el Dret administratiu. P. ex., ITV (entitats privades que realitzen funcions públiques com la inspecció i control tècnic de vehicles). Alguns matisos sobre el caràcter estatutari del Dret administratiu: ▫ 3. L’AP també pot actuar com un particular més (sense els privilegis propis del Dret administratiu), sotmesa al Dret privat, i formar part de relacions jurídiques no administratives. - Alguns exemples: quan l’AP compra o lloga un edifici, quan obre un compte corrent... ▫ 4. Subjecció d’algunes actuacions de diverses entitats públiques al Dret privat. La “fugida del Dret administratiu”. Per tant, es pot afirmar que: ▫ El Dret administratiu és el dret propi i preferent (no l’únic) d’un subjecte, l’Administració pública, tot i que també s’aplica a l’activitat materialment administrativa d’altres poders públics. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES L’AP se situa en el poder executiu. El Govern dirigeix l’AP. Què s’entén per AAPP? Quines són les AAPP per les quals el Dret administratiu és el seu estatut? Arts. 2.3 Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les AAPP, i 2.3 Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic: ▫ Administració General de l’Estat. ▫ Administració de les CCAA. ▫ Administració local. ▫ Organismes públics i entitats de dret públic vinculades o dependents de les AAPP. S’exclouen de la noció d’AAPP: ▫ Organitzacions o poders públics amb la funció específica d’aprovar lleis (Corts Generals, Parlaments autonòmics) ▫ Organitzacions o poders públics amb la funció específica de garantir judicialment l’aplicació del dret (CGPJ, jutges i tribunals) ▫ Altres poders amb funcions determinades per la CE o els EEAA (TC, Defensor del Poble, Tribunal de Comptes...) 4. LES CARACTERÍSTIQUES DEL DRET ADMINISTRATIU Dret públic. Dret molt canviant, en constant evolució. Dret de privilegis de l’AP. ▫ Atribució de privilegis i prerrogatives a l’AP en les seves relacions amb els tercers, els ciutadans (privilegis en més). - Alguns exemples: presumpció de validesa dels seus actes, executivitat immediata dels seus actes, execució forçosa... Dret de garanties. 3  Administració pública ▫ Dret molt garantista: quan actua una AP s’imposen determinades garanties (privilegis en menys). - Imposa una vinculació més forta a la llei que el Dret privat. - Alguns exemples: principi de legalitat, procediment administratiu, recursos... El Dret administratiu ha de trobar l’equilibri entre privilegis i garanties per tal de garantir una actuació eficaç de les AAPP. La constant producció normativa ▫ Un Dret administratiu en contínua evolució (“legislació motoritzada”). 5. L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA A. ASPECTES GENERALS Concepte d’administració pública: L’AP se situa en el poder executiu. El Govern dirigeix l’AP. L’AP és una gran organització, o millor dit, un conjunt d’organitzacions estructurades en diferents nivells. Serveix amb objectivitat els interessos generals (art. 103.1 CE). És una persona jurídica: centre d’imputació de drets i deures, de relacions jurídiques. L’AP està formada per un conjunt de mitjans materials i personals posats al servei de l’activitat pública amb la finalitat de complir amb una sèrie de funcions i activitats que tenen com a finalitat satisfer els interessos generals. Tipologia d’ens públics: Administracions territorials: ▫ Són ens públics primaris, reconeguts a la CE i als Estatuts d’Autonomia. ▫ El territori és un element constitutiu. ▫ Constitueixen l’organització administrativa general de comunitats de ciutadans que conviuen en un determinat territori. ▫ Gestionen una pluralitat d’interessos (universalitat de fins). ▫ Gaudeixen de la generalitat de poders o prerrogatives propis del Dret administratiu. Administracions no territorials: ▫ No són ens públics primaris. ▫ El territori no és un element constitutiu. ▫ Es creen per les AAPP territorials per a la gestió d’un determinat servei públic o la realització d’específiques activitats administratives. 4  Administració pública ▫ No gaudeixen de tots els poders o prerrogatives. Arts. 2.3 de la LPACAP i 2.3 de la LRJSP. Tenen la consideració d’Administracions públiques: ▫ L’Administració General de l’Estat, les Administracions de les CCAA, les entitats que integren l’Administració local. ▫ Els organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents de les AAPP. Té la consideració de sector públic (arts. 2.1 LPACAP i 2.1 LRJSP): ▫ L’Administració General de l’Estat. ▫ Les administracions de les CCAA. ▫ Les entitats que integren l’administració local. ▫ El sector públic institucional. Què és el sector públic institucional (arts. 2.2 LPACAP i 2.2 LRJSP): ▫ “Cualesquiera organismos públicos y entidades de derecho público vinculados o dependientes de las AAPP”. ▫ “Las entidades de derecho privado vinculadas o dependientes de las AAPP” Les Administracions Públiques, per a la gestió dels interessos generals, poden crear entitats privades sobre les quals mantenen el control Diferents modalitats: societats mercantils públiques (de capital íntegrament o majoritàriament públic) i fundacions del sector públic. ▫ “Las universidades públicas, que se regirán por su normativa específica y supletoriamente por las previsiones de esta Ley”. Potestat organitzativa La potestat organitzatòria és el conjunt de facultats que cada administració té per a configurar la seva pròpia estructura. Les AAPP gaudeixen de la potestat organitzatòria. ▫ Poden autoorganitzar-se. ▫ Poden crear, modificar o extingir els seus òrgans o ens amb personalitat pròpia, pública o privada. És regeix pel principi de legalitat (reserva i primacia de la llei) Marc normatiu: ▫ Constitució (línies mestres) ▫ Poder legislatiu ordinari (elements estructurals bàsics) - A nivell estatal: actualment Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic. - A nivell autonòmic: lleis autonòmiques d’organització administrativa - A nivell local: Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local ▫ La pròpia administració (reglaments d’organització) Òrgans administratius: Las AAPP poden dividir les funcions que tenen encomanades i atribuir-les a òrgans administratius. Els òrgans administratius actuen a través de persones físiques que quan actuen en exercici de les funcions de l’òrgan, imputen la seva activitat a l’òrgan i, per tant, a l’AP en la qual s’integren, que queda vinculada per l’actuació de l’òrgan. 5  Administració pública Els òrgans administratius no tenen personalitat jurídica. Cada òrgan administratiu pot organitzar-se en unitats administratives, subordinades als òrgans. Tenen la consideració d’òrgans administratius “las unidades administrativas a las que se les atribuyan funciones que tengan efectos jurídicos frente a terceros, o cuya actuación tenga carácter preceptivo” (art. 5.1 LRJSP). Els òrgans administratius estan integrats per unitats administratives ▫ A diferència dels òrgans, no manifesten enfront de tercers la voluntat de l’AP en la qual s’integren. Classes d’òrgans: ▫ Individuals/col·legiats - Individuals: unipersonals. - Col·legiats: vàries persones concorren simultàniament a la formació de la voluntat i a l’exercici de la funció que l’òrgan té atribuïda (tenen regulació específica, arts. 15 i ss. LRJSP). ▫ Centrals/perifèrics o locals - Òrgans centrals: la seva competència s’estén a tot el territori d’aquella Administració. - Òrgans perifèrics o locals: la competència només s’estén a una part del territori ▫ Actius/consultius/de control En funció de si fan funcions de gestió, de simple informació o consulta, o de vigilància d’altres òrgans. Creació d’òrgans administratius (art. 5.3 LRJSP): “La creación de cualquier órgano administrativo exigirá, al menos el cumplimiento de los siguientes requisitos: a) Determinación de su forma de integración en la Administración Pública de que se trate y su dependencia jerárquica. b) Delimitación de sus funciones y competencias. c) Dotación de los créditos necesarios para su puesta en marcha y funcionamiento” “No podrán crearse nuevos órganos que supongan duplicación de otros ya existentes si al mismo tiempo no se suprime o restringe debidamente la competencia de éstos. A este objeto, la creación de un nuevo órgano sólo tendrá lugar previa comprobación de que no existe otro en la misma Administración Pública que desarrolle igual función sobre el mismo territorio y población” (art. 5.4 LRJSP). Imputació de les actuacions dels òrgans administratius: ▫ Els òrgans administratius no tenen personalitat jurídica. ▫ Les actuacions dels titulars dels òrgans s’imputen a les AAPP. DIVISIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ▫ Estat ▫ Comunitats Autònomes ▫ Províncies ▫ Comarques ▫ Municipis 6  Administració pública B. L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT Àmbit d’actuació: tot el territori de l’Estat. Característiques: ▫ És la instància suprema a l’interior del territori de l’Estat i com a subjecte de Dret Internacional. ▫ Actua amb personalitat jurídica única. ▫ És l’aparell instrumental bàsic de l’Estat en quant a unitat política. ▫ S’organitza jeràrquicament. Òrgans subordinats uns als altres de forma vertical i piramidal. ▫ El Ministeri desenvolupa un paper fonamental com organització especialitzada en la prestació de serveis públics. Com s’organitza l’Administració General de l’Estat? Art. 55 LRJSP ▫ Administració Central de l’Estat. ▫ Administració perifèrica de l’Estat. ▫ Administració de l’Estat a l’exterior (ambaixades, oficines consulars...). ▫ L’Administració consultiva. El Consell d’Estat. Administració central de l’estat Govern (president, vicepresident, ministres). Òrgans superiors ▫ Ministres ▫ Secretaris d’Estat Òrgans directius ▫ Subsecretaris i secretaris generals ▫ Directors generals i secretaris generals tècnics ▫ Subdirectors generals Altres òrgans ▫ Aquells que estan subordinats a un òrgan superior o a un òrgan directiu ▫ Per exemple, òrgans d’assessorament i assistència dels òrgans superiors (gabinets), òrgans de caràcter burocràtic (serveis, seccions, negociats)... Els òrgans superiors i els directius (a excepció dels subdirectors generals) tenen la condició d’alt càrrec. Tots són càrrecs de confiança Diferència essencial entre òrgans superiors i directius: ▫ Les persones nomenades per ser titulars d’òrgans directius han de ser funcionaris de carrera (de l’Estat, d’una comunitat autònoma o de l’administració local), amb el requisit que per a l’accés a la funció pública se’ls hagi exigit el títol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent. Administració perifèrica de l’estat Està formada pels òrgans de l’Administració estatal que no desenvolupen la seva activitat en tot el territori, sinó que tenen competències limitades a una part concreta del territori. 7  Administració pública Delegats del Govern ▫ Representants del Govern central en el territori de cada comunitat autònoma ▫ Es consideren òrgan directiu i alt càrrec. S’equiparen en rang als subsecretaris Subdelegats del Govern ▫ Representants del Govern central a la província ▫ Es consideren òrgan directiu i tenen rang de subdirector general Administració de l’estat a l’exterior Òrgans directius: - Ambaixadors - Representants permanents davant Organitzacions internacionals C. L’ADMINISTRACIÓ DE LES CCAA Creació, modificació, supressió: ▫ L’organització es troba a les respectives lleis de Govern i Administració que desenvolupen els seus Estatuts d’Autonomia. ▫ Organització similar a la de l’Administració General de l’Estat - Administració autonòmica general o central - Delegacions territorials de l’administració autonòmica ▫ Actua amb personalitat jurídica única ▫ Aparell instrumental bàsic per a la realització del programa polític del Govern ▫ S’organitza bàsicament de forma jerarquitzada ▫ S’estructura en forma departamental (Conselleries, Departaments…) – cada CA té els seus matisos L’administració de la Generalitat de Catalunya Regulació ▫ Estatut d’Autonomia de Catalunya ▫ Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern ▫ Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, funcionament i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat (alguns aspectes no derogats) ▫ Altres normes Òrgans centrals ▫ Àmbit d’actuació: tot el territori de Catalunya ▫ Òrgans superiors de la Generalitat: Consell Executiu o de Govern, president, vicepresident, consellers ▫ Als càrrecs Secretaris generals (2ª autoritat del departament) Secretaris sectorials (possibilitat de creació) Director de serveis (possibilitat) Directors generals ▫ Subdireccions generals, serveis, seccions i negociats (funcionaris de carrera) Òrgans territorials ▫ Àmbit d’actuació limitat a una part del territori ▫ Delegacions territorials del govern - A Barcelona, a Girona, a Lleida, a Tarragona, a la Catalunya Central, a les Terres de l’Ebre, a l’Alt Pirineu i Aran i al Penedès - La persona que està al davant té el rang de secretari general 8  Administració pública Administració autonòmica consultiva ▫ Comissió Jurídica Assessora: al òrgan consultiu del Govern ▫ Altres òrgans autonòmics amb funcions consultives en un determinat sector d’activitat D. L’ADMINISTRACIÓ LOCAL Entitats locals Constitueixen l’esglaó territorial inferior a l’Estat i a les CCAA (art. 137 CE) Són ens territorials: ▫ Suposen la integració obligatòria d’una sèrie de persones amb interessos comuns en una estructura de govern democràtica representativa i té una enorme amplitud en els seus fins institucionals. ▫ Gaudeixen d’autonomia constitucionalment reconeguda ▫ No són esglaons jeràrquicament subordinats a l’Estat o a les CCAA, són essencialment titulars de facultats d’autodeterminació per a fixar la forma en que han de satisfer els fins que li atribueix l’ordenament jurídic. Normativa reguladora de les administracions locals: ▫ Estatal (legislació bàsica): LBRL (Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local) és la norma de capçalera ▫ Autonòmica (potestat legislativa de desenvolupament) - Generalitat Catalunya: - Llei municipal i de règim local de Catalunya- TR Dlegislatiu 2/2003, de 28 d’abril - Llei d’Organització Comarcal de Catalunya – TR Dlegislatiu 4/2003, de 4 de novembre - Llei 30/2010 de Vegueries Entitats Locals. Distinció entre: ▫ Entitats de règim comú o caràcter imperatiu - Municipi (Ajuntaments) - Província (Diputacions provincials) - Illes (Cabildos insulares) ▫ Entitats de règim especial o de caràcter dispositiu - Comarques (Consells Comarcals) - Entitats metropolitanes - Mancomunitats de Municipis - Consorcis Entitats Locals a Catalunya: ▫ Municipis (ajuntaments) ▫ Províncies (diputacions provincials) ▫ Comarques (consells comarcals) ▫ Vegueries (consells de vegueria) - Ens de govern local i divisió territorial per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i d’organització territorial dels serveis de la Generalitat 9  Administració pública - Pretensió de substituir les diputacions provincials - 8 vegueries - Procés paralitzat (continuen les diputacions provincials) El municipi. Elements integrants de l’estructura municipal - La població - Col·lectiu de persones que resideixen al terme municipal (inscrites al padró - veïnes) - El Territori - Terme municipal, sobre el qual el municipi exerceix les seves competències - L’organització municipal - Règim comú - De gran població (+ de 250.000 habitants, capitals de província amb + de 175.000 habitant i altres supòsits) L’organització municipal ▫ Ajuntaments Òrgans necessaris a tots els municipis ▫ Alcalde ▫ Tinents d’alcalde ▫ Ple (alcalde i regidors) Municipis de +5.000 habitants o capital de comarca ▫ Junta o comissió de govern (alcalde i regidors que designi, que no poden superar 1/3 del nombre de regidors que permet la llei) Altres òrgans L’organització municipal ▫ Ajuntaments Òrgans necessaris a tots els municipis ▫ Alcalde ▫ Tinents d’alcalde ▫ Ple (alcalde i regidors) Municipis de +5.000 habitants o capital de comarca ▫ Junta o comissió de govern (alcalde i regidors que designi, que no poden superar 1/3 del nombre de regidors que permet la llei) Altres òrgans E. LES ADMINISTRACIONS NO TERRITORIALS L’Administració institucional Ens públics amb personalitat jurídica pròpia, vinculats o dependents de l’Administració territorial que els crea per a la prestació de funcions concretes o determinades d’interès general Són ens instrumentals (són instruments per a la realització d’una activitat concreta) i hi ha un control més o menys ampli per part de l’Administració territorial que els crea (estatal, autonòmica o local) Marc normatiu - Marc general de la Constitució 10  Administració pública - LRJSP - Normativa autonòmica - LBRL L’Administració institucional estatal Organismes públics dependents o vinculats a l’Administració General de l’Estat Tenen la consideració d’AAPP i personalitat jurídica diferenciada, patrimoni i tresoreria propis Poden exercir potestats públiques per al compliment dels seus fins Tipologia Organismes autònoms Entitats públiques empresarials L’Administració institucional de la Generalitat Organismes públics dependents o vinculats a l’Administració de la Generalitat Tenen la consideració d’AAPP i personalitat jurídica diferenciada, patrimoni i tresoreria propis Poden exercir potestats públiques per al compliment dels seus fins Tipologia - Entitats autònomes - Entitats de dret públic sotmeses al dret privat L’Administració corporativa Corporacions sectorials de base privada representatives d’interessos econòmics i professionals Organitzacions públiques creades per la llei que agrupen a una sèrie de persones amb una doble finalitat: - Defensa dels interessos generals dels ciutadans que es relacionen amb elles - Protecció dels interessos particulars (corporatius) dels que allà es reuneixen Exemples: - Col·legis professionals - Cambres de comerç, indústria i navegació - Confraries de pescadors - Comunitats de regants - … Les administracions independents Són administracions públiques, amb personalitat jurídica pròpia, naturalesa pública No són la típica administració institucional Elements de certa independència del Govern en la seva actuació per tal de garantir la seva actuació neutral, objectiva i imparcial Exerceixen potestats públiques 11  Administració pública TEMA 7. L’ACTIVITAT ADMINISTRATIVA. L’ACTIVITAT DE FOMENT. EN ESPECIAL, LA SUBVENCIÓ. L’ACTIVITAT PRESTACIONAL O DE SERVEI PÚBLIC. 1. L’ACTIVITAT ADMINISTRATIVA ASPECTES GENERALS El Dret administratiu regula les activitats que duu a terme l’Administració pública El Dret Administratiu té una especial vocació operativa, d’execució, de transformació, en suma, de millora de las condicions de vida social Principis Eficàcia: - Igualtat a l’hora d’atendre necessitats mínimes existencials ( Estat social ) - A l’administració se li atribueixen uns poders per assolir unes finalitats, per obtenir uns determinats resultats. - La qualitat dels serveis prestats: la qualitat del servei demostrarà si s’ha assolit aquest principi. - Està íntimament relacionat amb el principi d’eficiència: manifestat per la despesa pública. - Assolir els objectius fixats, atenent a l'interès general, és el fonament d’aquest principi. Legalitat: - Recollit a la CE: ▫ art. 9.1 Ce: els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. ▫ art. 103 Ce: sotmetiment ple de l’Administració a la llei i al dret. - El principi de legalitat significa el sotmetiment de l'administració pública a la llei i a la resta de l’ordenament jurídic. Per això: ▫ es reconeix el ple control de l’actuació administrativa pels tribunals: art. 206 CE; els tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l’actuació administrativa, així com el seu sotmetiment als fins que la justifiquen. ▫ el dret dels ciutadans a la protecció real dels jutges i tribunal davant la seva possible violació: art. 24 CE; dret a la tutela judicial efectiva. - L’administració només pot actuar quan una llei li atribueix el poder per fer-ho. Jerarquia: - Sistema d’estructuració esglaonada i normalment piramidal dels diferent òrgans. - Els òrgans de nivell superior manen sobre els de nivell inferior. - Els superiors dirigeixen i controlen l’activitat dels segons per reduir-la a la unitat i coordinar l’activitat del conjunt per adreçar-la a un determinat fi. - Existència d’una pluralitat d’òrgans amb la mateixa competència material i esglaonats per raó del nivell dins l’estructura organitzativa. 12  Administració pública - Conjunt de poders que fan prevaldre la voluntat de l’òrgan superior sobre l’inferior. El superioir podrà dirigir i substituir en qualsevol assumpte l’activitat de l'inferior, modificar i anul·lar les seves decisions. - Potestats jeràrquiques: ▫ impulsar i dirigir l’activitat dels òrgans inferiors ( normes de caràcter intern: instruccions, circulars.. ) ▫ poder d’inspecció, vigilància i control dels òrgans inferiors. ▫ facultat d’anul·lar actes inferiors ( resolució recurs d’alçada ). ▫ facultat disciplinària. ▫ delegar competències de competència entre òrgans inferiors. Coordinació: - Pretén evitar la duplicació d’esforços i accions divergents o contradictòries entre diferents administracions i entre diferents òrgans d’una mateixa administració. - Pretén unir i harmonitzar esforços per aconseguir el mateix objectiu. Descentralització: - Organització pública on hi ha una sèrie d’ens diferents dels de l’estat que juntament amb ell tenen encomanada la realització de finalitat públiques. - La transferència de competències de l’administració central ( estat ) a les CCAA és un exemple d’això. - Amb aquesta acció l’estat disminueix el control sobre les CCAA. - En aquest cas la transferència es fa entre subjectes públics i no entre òrgans Desconcentració: - Organització pública on hi ha una sèrie d’ens diferents dels de l’Estat que juntament amb ell tenen encomanada la realització de finalitat públiques. - La transferència de competències de l’administració central ( estat ) a les CCAA és un exemple d’això. - Amb aquesta acció l’estat disminueix el control sobre les CCAA. - En aquest cas la transferència es fa entre subjectes públic i no entre òrgans d’una mateixa administració. - Transferència de competències de l’òrgan superior a l’inferior ( centrals o perifèrics ) dins d’un mateix ens públic. - Finalitat: descongestionar el treball dels superiors traspassant competències als inferiors. - Comporta pèrdua de poders del primer: la cessió de competències és definitiva. - No confondre amb la delegació. Tipus: Les formes d’activitat administrativa ( tipus ): - Activitat de limitació o policia. - Activitat de foment. 13  Administració pública - Activitat de prestació o de servei públic. Activitat de policia: - Activitat mitjançant la qual les administracions públiques restringeixen, d’una forma o altra, la llibertat, els drets o l’activitat dels particulars. - Es produeix una limitació dels drets dels ciutadans per tal de garantir l’ordre en la convivència i satisfer els interessos generals ( art. 103.1 CE ). Exemples: - Ordres, prohibicions… - Atorgament d’autoritzacions, llicències, permisos… - Funcions de vigilància i control de les activitats. 2. L’ACTIVITAT DE FOMENT Aquella forma d’intervenció administrativa que consisteix en dirigir l’acció dels particulars, mitjançant l’atorgament de diferents incentius, cap a finalitats d'interès general. Exemple: la CE diu que els poders públics fomentaran l’educació sanitària, l’educació física i l’esport. Classes d’activitats de foment: - En atenció al seu objecte ▫ Honorífiques: títols i qualificacions acadèmiques ( matrícules d’honor ), condecoracions, premis… ▫ Econòmiques: les primes, les subvencions, les desgravacions fiscals… ▫ Jurídiques: atorgament de determinades concessions als particulars, dispensa del compliment de determinades obligacions legals per motius d’interès general… Es tracta d’incentius que pretenen ser estímuls psicològics que moguin l’actuació humana. Mesures de foment econòmiques ( incentius econòmics ): - Ocupen un lloc molt rellevant entre les mesures de foment de l’activitat dels particulars, envers finalitats considerades d’interès general. - Amb aquests incentius l’administració pública orienta i corregeix el sistema de mercat cap un determinat sentit. Potencia certes activitats que en el lliure mercat no podrien existir, desapareixerien, pel fet de no ser rendibles econòmicament. - Permeten intervenir, ordenar i controlar les actuacions privades recolzades per ajudes públiques. - Tipus: ▫ Mesures que suposen una pèrdua d’ingressos per a l’administració pública; exaccions i desgravacions fiscals. ▫ Auxilis directes: signifiquen una sortida de diners públics a favor d’un particular o d’una altra administració pública. El tercer sector es nodreix d’aquesta activitat de foment. Iniciatives privades que es nodreixen de subvencions públiques atorgades per les administracions públiques per poder complir amb la seva finalitat i assolir els seus objectius. Sovint la principal “alimentació econòmica” en aquest sector prové de les subvencions. 14  Administració pública Les subvencions: Normativa reguladora: - La ley 38/2003, general de subvencions (LGS) estableix el marc jurídic de les subvencions. - Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003. No hi ha subvenció sense consignació expressa als pressupostos: - “los órganos de las Administraciones públicas o cualesquiera entes que propongan el establecimiento de subvenciones, con caracter previo, deberán concretar en un plan estratégico de subvenciones los objetivos y efectos que se pretenden con su aplicación, el plazo necesario para su consecución, los costes previsibles y sus fuentes de financiación, supeditándose en todo caso al cumplimiento de los objetivos de estabilidad presupuestaria” (art. 8.1) La LGS estableix la següent definició: - S'entén per subvenció tota disposició dinerària realitzada per qualsevol dels subjectes de l'article 3 a favor de persones públiques o privades i sense contraprestació directa dels beneficiaris, que compleixi uns determinats requisits: ▫ que el seu lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu. ▫ que el projecte, acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública. - Subjectes de l’article 3: ▫ la Administración General del Estado. ▫ las entidades que integran la administración local ▫ la administración de las comunidades autónomas ▫ organismos y demás entidades de derecho público con personalidad jurídica propia vinculadas o dependientes de cualquiera de las administraciones públicas en la medida en que las subvenciones que otorguen sean consecuencia del ejercicio de potestades administrativas. Característiques: - Prestació per una administració pública. - A títol gratuït o sense contraprestació per qui atorga la subvenció. - A fons perdut: no s’ha de tornar, si es compleix l’objectiu i es justifica en tots els seus extrems. - Subjecte actiu ( atorgant ): l’administració pública. - Subjecte passiu ( receptor ): el beneficiari; un particular, una entitat o una AP. - Caràcter finalista: ha de tenir un objectiu d'interès públic. - La concepció de subvenció pot ser entesa de forma més àmplia incloent-hi primes, premis, crèdits, beques, ajudes… Requisits: - Lliurament sense contraprestació directa dels beneficiaris. - Lliurament subjecte al compliment d’un determinat objectiu, execució d’un projecte, realització d’una activitat, adopció d’un comportament singular, ja realitzats o per realitzar. 15  Administració pública - Els beneficiaris han de complir les obligacions materials i formals que estableixi la convocatòria, pel fi marcat. - El projecte, acció, conducta o situació finançada ha de tenir per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública, d’interès social o de promoció d’una finalitat pública. Naturalesa jurídica: - La relació jurídica que es crea amb el seu atorgament és jurídica-administrativa. - Per tant, tots els conflictes que sorgeixin arran d’aquest atorgament es resolen per la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. La gestió de les subvencions s’ha de realitzar d’acord amb els següents principis ( art. 8 ): - Principis següents: ▫ publicitat ▫ transparència ▫ concurrència ▫ objectivitat ▫ igualtat ▫ no discriminació - Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l’administració atorgant. - Eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics. Condicions o requisits per al seu atorgament ( art. 9 ): - Creació de la subvenció. amb la formulació prèvia d’un pla estratègic de subvencions. - Aprovació per l’òrgan administratiu competent de les bases reguladores de la concessió, amb anterioritat a l’atorgament. - Publicació al BOE o al diari oficial corresponent. - Existència de crèdit suficient per atendre les obligacions de contingut econòmic derivat de l’atorgament. - Fiscalització prèvia dels actes administratius de contingut econòmic. - Aprovació de la despesa per l’òrgan competent i de la convocatòria pública. - Tramitació del procediment de concessió. - Ha de respectar la lliure competència entre els operadors econòmics del sector sense crear desigualtats entre uns i altres. Òrgans competents per a l’atorgament de subvencions ( art. 10 ): - Ministres i secretaris d’estat a l'administració general de l’estat i presidents o directors dels organismes o entitats públiques vinculats o dependents: ▫ condició: consignació pressupostària prèvia. ▫ es necessita autorització per part del Consell de Ministres ( AGE ) quan la quantia sigui superior a 12 milions d’euros. ▫ les facultats per a concedir subvencions podran ser objecte de desconcentració mitjançant Real Decret acordat en el Consell de Ministres. - Consellers, directors generals de l’administració de les CCAA i presidents o directors dels organismes públics i altres entitats que hagin d’ajustar la seva activitat al dret públic. - A les corporacions locals les competències corresponen als òrgans que les tinguin atribuïdes per a la legislació de règim local. 16  Administració pública Beneficiaris ( art. 11 ) - Amb caràcter general, té la condició de beneficiari de subvencions a la persona que hi hagi de realitzar l'activitat que va fonamentar el seu atorgament o que es trobi en la situació que legitimi la seva concessió. Requisits per obtenir la condició de beneficiari ( art. 13 ) - Poden obtenir aquesta condició qui es trobin en la situació que fonamenta la concessió de la subvenció o en els que concorrin les circumstàncies previstes en les bases reguladores i en la convocatòria. No poden obtenir la condició de beneficiari aquelles persones o entitats en qui concorri alguna d’aquestes circumstàncies ( art. 13 ) - Estar condemnat per sentència ferma a la pèrdua de possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques, malversació… haver estat declarat insolvent. - No estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries front la Seguretat Social. - Tenir residència fiscal a un país o territori qualificat de paradís fiscal. - No estar al corrent del pagament d’obligacions per reintegrament de subvencions. - Haver sigut condemnar o sancionat mitjançant resolució ferma amb la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions segons la llei de subvencions o la llei general tributària. Obligacions del beneficiari ( art.14 ) - Complir l’objectiu, executar el projecte, realitzar l’activitat o adoptar el comportament que fonamenta la subvenció rebuda. - Justificar el compliment dels requisits i les condicions i també la realització de l’activitat i la finalitat que determina la seva concessió. - Sotmetre’s a actuacions de comprovació. - Comunicar l’obtenció d’altres subvencions que financin les seves activitats subvencionades. - Acreditar amb anterioritat a dictar-se la proposta de resolució de concessió que es troba al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i vers la Seguretat Social. - Disposar de llibres comptables i sotmetre'ls a les facultats administratives de comprovació i control. - Conservar els documents justificatius de l’aplicació de fons rebuts, fins i tot els documents electrònics que puguin ser objecte de les actuacions de comprovació i control. - Obligació de reintegrament en cas d'incompliment ( és independent de les sancions ). Casos d’obligació de reintegrament: - Conductes anteriors a l’atorgament de la subvenció. Per exemple falsejar o ocultar aspectes relatius a les condicions establertes. - Conductes posteriors relatives a l’obstrucció o negativa de les actuacions de comprovació i control financer. - Incompliment de les obligacions comptables, registrals o de conservació de documents quan se’n derivi la impossibilitat de verificar l’ús donat al fons percebuts. 17  Administració pública - Sempre que s’apliqui la subvenció a finalitats diferents a les previstes al seu atorgament. 3. L’ACTIVITAT PRESTACIONAL O DE SERVEI PÚBLIC DEFINICIÓ I CONCEPTE S’entén per activitat prestacional aquella que desenvolupa l’administració amb la finalitat i l’objectiu de satisfer directament una necessitat pública a través de l’oferiment, la prestació d’un servei, als administrats. Tot i això sense limitar ni incentivar l’activitat privada. Per tant, estem davant d’una activitat de prestació que l’administració pública assumeix legalment i que realitza de forma directa - per si mateixa - o de forma indirecta - mitjançant la col·laboració d’altres persones -, amb la finalitat de satisfer de manera concreta necessitats d’interès general, d’acord amb un règim especial, exclusivament o predominantment de dret públic. CARACTERÍSTIQUES: - L’activitat de prestació es concreta en activitats materials o tècniques i es presten de forma personalitzada i mesurable. - És possible la realització d’aquestes activitats pels particulars com a concessionaris de l’administració o amb subjecció a una reglamentació estricta. - L’administració competent, concretament el poder polític, decideix qui presta el servei. - Es permet que sigui un privat qui la desenvolupi i la gestioni. REQUISITS: - Per a què una activitat sigui de servei públic cal que s’hagi declarat formalment com a tal, com a servei ( la publicatio ), amb assignació de la seva titularitat a una Administració pública. - Hi ha serveis mínims de prestació obligatòria per part dels municipis ( en funció del tram de població ). - La prestació de serveis públics en règim de lliure competència amb la iniciativa privada és la regla general, per l’economia de mercat que garanteix l’article 38 CE i per les exigències del mercat comú de la Unió Europea. ▫ tanmateix, hi ha serveis públics reservats legalment a l’administració. - Que una activitat econòmica s’assumeixi com a servei públic no exclou la realització d’activitats similars i concurrents per empreses privades. - Exemples de serveis públics: transport públic, abastament d’aigua, serveis educatius i assistencials ( ensenyament, sanitat ), serveis socials… Aquest règim de servei públic s’ha de reunir una sèrie de condicions: - No implicar exercici d’autoritat inherent als poders públic. - Que el servei o l’activitat tingui un contingut econòmic que el faci susceptible d’explotació per empresaris particulars. - Els serveis han de ser de la competència de l’administració, és a dir: han de declarar expressament que l’activitat queda assumida per l’administració corresponent com a 18  Administració pública pròpia, determinant el règim jurídic bàsic que atribueixi les competències administratives i el contingut de prestacions en favor dels administrats. RELACIÓ DE PRESTACIÓ: - És l’establerta entre els subjectes del servei públic. - Implica una sèrie de drets i obligacions entre les parts. - L’administració té assumides potestats en relació amb el servei públic ( reglamentària, de policia de servei, sancionadora, tarifària ). - S’ha de prestar amb regularitat i continuïtat - són activitats essencials per al funcionament de la societat- serveis mínims. - Els usuaris són qui utilitza el servei. FORMES DE GESTIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS - Gestió directa: el servei el presta la propia administració pública amb mitjans propis. - Gestió indirecta: el servei no el presta la pròpia administració pública, sinó que el presta un tercer amb mitjans aliens. - Gestió mixta: en la prestació del servei intervenen l’administació pública i un tercer. Gestió directa: - La fa la pròpia administració pública. - Als serveis que impliquin l’exercici d’autoritat la gestió només pot ser directa. ▫ per exemple, els cossos policials. - Existeixen diferents formes de gestió directa dels serveis públics: ▫ mitjançant la pròpia administració; mitjançant gestió indiferenciada ( amb l’estructura ordinària de l’administració ) o mitjançant la creació d’un òrgan especialitzat. ▫ organisme autònom ▫ entitat pública empresarial ▫ empresa de capital íntegrament públic - El servei pot gestionar-se pel personal directament dependent dels òrgans de l’administració competent. ▫ per exemple l’abastament domiciliari d’aigua quan és prestat pel propi ajuntament directament. - El servei pot gestionar-se per un organisme autònom. Aquest òrgan es troba dotat de personalitat jurídica pròpia i patrimoni diferenciat del de la corporació que el crea, tot i que depèn d’ella. És un simple instrument per a la gestió del servei. ▫ per exemple, l’institut municipal de serveis socials de l’ajuntament de Tarragona. - El servei també pot gestionar-se per una entitat pública empresarial. ▫ per exemple, RENFE operadora, administrador de infraestructuras ferroviarias ( ADIF ). - També es pot donar la gestió a través d’una societat mercantil ( empresa ) amb capital social que pertanyi íntegrament a l’administració pública en qüestió. ▫ per exemple, l’empresa municipal de transports públics de tarragona ( EMT, SA ) és una societat mercantil titularitat de l’ajuntament de Tarragona. 19  Administració pública Gestió indirecta: - No es realitza per l’administració, sinó per algun altre subjecte de dret. - Suposen la intervenció d’un particular o d’una empresa lligats a l’administració. - No obstant, l’administració continua essent titular del servei. Modalitats de gestió indirecta: - Gestió contractual ( mitjançant un contracte públic se selecciona al prestador del servei). ▫ contracte de concessió de serveis ( per exemple, enllumenat públic, residus… ): el contractista assumeix el risc operacional i no està garantit que, en condicions normals de funcionament pugui recuperar les inversions realitzades o cobrir els costos que hagi tingut. ▫ contracte de serveis que comportin prestacions directes a favor dels ciutadans ( per exemple, subministrament d’aigua, transport… ): el contractista o assumeix cap tipus de risc. - Gestió no contractual ( sense necessitat de contracte públic, no s’ha de seleccionar el prestador del servei, tots els operadors aptes poden prestar-lo, selecció per l’usuari ). ▫ concert social o altres modalitats regulades a la legislació autonòmica ( per exemple, prestació de serveis socials mitjançant acords d’acció concertada amb entitats sense ànim de lucre ) Concessió de serveis: - És la forma més utilitzada pels ajuntaments. - La titularitat del servei públic roman a l’administració, però la gestió a un “empresari particular” que assumeix els riscos econòmics de l’exploració ( es rescabala per mitjà de tarifes que l’administració autoritza a percebre dels usuaris del servei ). - Forma d’adjudicació a través de la licitació ( concurs ): on es determinen els criteris d’adjudicació, entre ells, els millors avantatges del servei cap als usuaris. - El concessionari actua en nom de l’administració. - El particular és el beneficiari de la prestació. Gestió mixta: - Els resultats econòmics de l'explotació es comparteixen per l’administració i el gestor privat i el risc l’assumeix l'administració. ▫ societat d’economia mixta/societat mercantil amb capital social mixt. - el serveix s’exerceix en règim d’empresa privada ( S.A o S.L ) - l’administració i el particular constitueixen una associació per gestionar el servei, creant una persona jurídica nova, amb participació de l’ens públic i amb capital privat. - exemple: EMATSA Serveis d'interès econòmic general: - Activitats fonamentals o essencials per al bon funcionament del sistema econòmic o de la societat, dels quals els poders públics no poden desentendre’s totalment, abandonant el seu funcionament a les simples regles del mercat. 20  Administració pública - Són serveis que s’han liberalitzat però que resten sotmesos a obligacions que els imposa l'administració com la universalitat, continuïtat en la prestació, preu assequible i protecció específica per als consumidors. - Exemples: sector elèctric, gas, telecomunicacions… Serveis públics impropis i activitats privades reglamentades: - Activitats pròpies de sectors econòmics que han estat des de sempre objecte d’una regulació especial per l’administració. - No ha estat declarat com a servei públic, manca la publicatio i, en conseqüència, no és una activitat que pot exercir lliurement l’administració, sinó que està oberta a la iniciativa privada, però requereix una autorització o llicència. - Exemple: el servei del taxi, la banca, les assegurances… 21  Administració pública TEMA 8. L'ACTE ADMINISTRATIU. CONCEPTE I TIPUS D'ACTES. LA VALIDESA DE L'ACTE ADMINISTRATIU. LA NOTIFICACIÓ I LA PUBLICACIÓ 1. CONCEPTE D’ACTE ADMINISTRATIU - L’acte administratiu és una categoria central del dret administratiu. Definició d’acte administratiu: Declaració unilateral de voluntat, de judici, de coneixement o de desig que realitza una administració pública, en exercici d’una potestat administrativa diferent de la reglamentària, sotmesa al dret administratiu. - Presupossa l’existència d’una activitat per part de l’administració. ▫ aquesta actuació crea càrregues i obligacions ( exemple: resolució de procediment sancionador ) als administrats o els hi atorga beneficis i drets ( resolució d’atorgament d’una subvenció ). - És el resultat de l’aplicació de les normes administratives al cas concret. Els mandats que estableixen les normes desemboquen en realitzacions concretes. - Són actes jurídics que suposen actuacions concretes, en oposició a les normes que tenen transcendència per conductes i relacions generals. ELEMENTS DE LA DEFINICIÓ: - Declaració: ha de ser una declaració intel·lectual, amb independència de la seva formalització externa ( expressa o presumpta ). No s’hi inclouen a la definició: ▫ les actuacions purament materials, reals o tècniques que donen suport a l’activitat administrativa procedimental ( per exemple, la recollida de documentació ). - Ha de ser una declaració realitzada per una Administració pública de forma unilateral. Per tant, no son actes administratius: ▫ els actes que realitzen els ciutadans ( per exemple; una sol·licitud de llicència, el desistiment o la renúncia a un procediment, la realització d’un examen… ). ▫ els contractes que realitza l’administració, ja que són bilaterals i requereixen l’acord del ciutadà. ▫ els actes que emeten altres poder d’estat ( el legislatiu o el judicial ). - La declaració pot ser: ▫ de voluntat: crea o modifica situacions jurídiques; per ex. l’atorgament d’una llicència, la imposició d’una multa, la denegació d’una beca, l’expropiació d’un terreny… ▫ de judici: emet una opinió sobre un determinat assumpte; per ex. l’emissió d’un informe per part d’una administració pública en un procediment administratiu, una qualificació… ▫ de coneixement: puntualitza i acredita certs fets; per ex. un certificat emès per l’administració. 22  Administració pública ▫ de desig: manifesta la seva aspiració de transformar o crear determinades situacions jurídiques; per ex. una proposta de resolució que elabora un òrgan administratiu. - S’ha de realitzar en exercici d’una potestat administrativa diferent de la reglamentària. ▫ els reglaments dictats per les administracions públiques no són actes administratius: els reglaments són fonts del dret i innoven l’ordenament jurídic ( normativitat i vocació de permanència ). En canvi, els actes administratius no tenen aquest caràcter i són una mera aplicació de l’ordenament jurídic ( s’esgoten amb el seu compliment ). - Els actes administratius es dicten necessàriament en exercici d’altres potestats administratives ( sancionadora, expropiatòria, autoritzatòria, d’execució forçosa… ) atribuides per l’ordenament jurídic. - Sotmetiment al dret administratiu: ▫ no són actes administratius les actuacions que fa l’administració desvestides dels seus privilegis i prerrogatives, regides pel dret civil, laboral… per exemple: el lloguer d’un edifici de la seva propietat, l’obertura d’un compte bancari… 2. CLASSES D’ACTES ADMINISTRATIUS Hi ha moltes classificacions dels actes administratius. Només veurem algunes d'aquestes classificacions ( les que es consideren més importants a efectes d’aquesta assignatura ). ACTES GENERALS I SINGULARS En funció dels seus destinataris. Actes generals: - Es dirigeixen a un col·lectiu indeterminat de persones ( però són un acte administratiu, no una norma ). - Per exemple: una convocatòria d’oposicions. - Aquests actes no es notifiquen sinó que es publiquen. Actes singulars: - Es dirigeixen a una persona o a un conjunt determinat de persones. - Per exemple: una multa d’aparcament imposada a un particular. - Aquests actes es notifiquen als seus destinataris. ACTES RESOLUTORIS I ACTES DE TRÀMIT En funció de la posició que ocupen en el procediment administratiu. Actes resolutoris ( també denominats actes definitius ): - Són els actes que posen fu a un procediment administratiu. Constitueixen la manifestació final de voluntat de l’administració. - Exemples: imposició d’una sanció, expulsió d’un alumne de la universitat, denegació d’una beca… Actes de tràmit: - Es dicten en el curs d’un procediment però no finalitzen aquest procediment, sinó que serveixen per conduir a la seva finalització i preparar la resolució final. 23  Administració pública - Exemples: informes, propostes de resolució… Aquesta distinció és molt important des de la perspectiva de la impugnació. Únicament són susceptibles de recurs de forma autònoma els actes resolutoris. Només contra aquests es podrà interposar recurs administratiu i/o recurs contenciós-administratiu. Els actes de tràmit, com a norma general (hi ha excepcions ), no es poden impugnar de forma autónoma. ACTES QUE ESGOTEN LA VIA ADMINISTRATIVA I ACTES QUE NO ESGOTEN LA VIA ADMINISTRATIVA En funció del caràcter perceptiu de la impugnació de l’acte en via administrativa. Actes que esgoten la via administrativa: - Amb caràcter general, emanen d’òrgans que no tenen superior jeràrquic. - Contra aquests actes es pot interposar recurs administratiu de reposició (amb caràcter potestatiu) o recurs contenciós-administratiu. Per tant, l’interessat, si vol, pot anar directament a la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa (art. 123 LPACAP). En definitiva, té dues opcions i pot escollir la que vulgui: ▫ interposar recurs administratiu. Si és desestimar, posteriorment, podrà interposar recurs contenciós-administratiu. Cal tenir en compte que no es podrà interposar el recurs contenciós-administratiu fins que s’hagi resolt ( de forma expressa o presumpta ) el recurs de reposició. ▫ interposar directament recurs contenciós-administratiu, sense utilitzar prèviament el recurs administratiu. Actes que no esgoten la via administrativa: - Emanen d’òrgans que tenen superior jeràrquic. - Contra aquests actes només es pot interposar el recurs administratiu d’alçada. Els interessats no podran anar directament a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, sinó que resulta obligat que abans interposin el recurs d’alçada ( art. 121 LPACAP ). ACTES EXPRESSOS I PRESUMPTES Segons la forma de producció de l’acte. Actes expressos: - Són actes on hi ha declaracions formalment efectuades per l’administració pública, amb una exteriorització clara i inequívoca de la manifestació de la seva voluntat, judici, desig o coneixement. - Poden ser de tres tipus: ▫ escrits: és el més normal i habitual en l’àmbit del dret administratiu ( art. 36 LPACAP ). ▫ orals ( per ex. una ordre verbal de la policia de dissolució d’una manifestació ). ▫ mímics o gestuals ( per ex. el guàrdia de trànsit que ordena el pas ). Actes presumptes: 24  Administració pública - Són els actes produïts per silenci administratiu. - Davant del silenci de l’administració quan aquesta està obligada a resoldre i notificar la resolució d’un procediment, l’ordenament jurídic atribueix un valor a aquest silenci, de manera que, un cop transcorregut el termini fixat per la normativa sense resposta de l’administració, es considera que el silenci té un efecte positiu o negatiu, segons els casos. 3. ELEMENTS DE L’ACTE ADMINISTRATIU Són aquells requisits jurídics que ha de complir l’administració pública per tal que l’acte sigui vàlid. En cas contrari, serà invàlid. Elements de l’acte administratiu: - Element subjectiu - Element objectiu - Element teleològic o final - Element formal: la motivació ELEMENT SUBJECTIU - L’acte ha de ser dictat per un òrgan competent. - Qui dicti l’acte administratiu no ha d’estar immers en cap causa d’abstenció i recusació ( tenir interès personal en l’assumpte, parentiu, amistat íntima, enemistat manifesta ). ELEMENT OBJECTIU - Es refereix al contingut de l’acte. - Aquest contingut ha de ser lícit ( conforme a dret ), possible ( executable ) determinat o determinable ( ha de recollir de forma clara al destinatari o destinataris i l’ordre, mandat o prohibició que se l’imposa ) i idoni ( apte per aconseguir la finalitat que es persegueix - congruent i proporcional - ). ELEMENT TELEOLÒGIC O FINAL - És el fi que persegueix l'actuació administrativa ( han de ser fins d’interès públic ). - L’administració ha d’exercir les seves potestats d’acord amb els fins establerts per l’ordenament jurídic. Si es desvia d’aquests fins, es produeix desviació de poder. - La desviació de poder és causa d’anul·labilitat de l’acte administratiu. - Hi ha diferents tipus de desviació de poder: ▫ la més greu és la utilització d’un acte administratiu no per aconseguir interessos públics, sinó interessos particulars, partidistes o d’altra naturalessa. ▫ relativa o dissimulada: l’administració dicta un acte administratiu que persegueix interessos públics però diferents dels que disposa la norma que ha aplicat. ▫ desviació del procediment: l’administració dicta un acte administratiu seguint un procediment diferent i més simple del marcat per la norma. ELEMENT FORMAL 25  Administració pública - Són els requisits formals que ha d’observar l’administració per dictar un acte administratiu. - La forma més habitual dels actes és la forma escrita ( art. 36 LPACAP ) - L’acte administratiu ha d’ajustar-se al procediment establert. - La motivació és un element formal essencial: ▫ és l’expressió dels motius en què s’ha basat l’administració per dictar l’acte. ▫ s’ha de realitzar mitjançant una succinta referència de fets i fonaments de dret ( suficient, concreta, clara i comprensible ). QUINS ACTES S’HAN DE MOTIVAR? ART: 35 LPACAP: a) Los actos que limiten derechos subjetivos o intereses legítimos. b) Los actos que resuelvan procedimientos de revisión de oficio de disposiciones o actos administrativos, recursos administrativos y procedimientos de arbitraje y los que declaren su inadmisión. c) Los actos que se separen del criterio seguido en actuaciones precedentes o del dictamen de órganos consultivos. d) Los acuerdos de suspensión de actos, cualquiera que sea el motivo de ésta, así como la adopción de medidas provisionales previstas en el artículo 56. e) Los acuerdos de aplicación de la tramitación de urgencia, de ampliación de plazos y de realización de actuaciones complementarias. f) Los actos que rechacen pruebas propuestas por los interesados. g) Los actos que acuerden la terminación del procedimiento por la imposibilidad material de continuarlo por causas sobrevenidas, así como los que acuerden el desistimiento por la Administración en procedimientos iniciados de oficio. h) Las propuestas de resolución en los procedimientos de carácter sancionador, así como los actos que resuelvan procedimientos de carácter sancionador o de responsabilidad patrimonial. i) Los actos que se dicten en el ejercicio de potestades discrecionales, así como los que deban serlo en virtud de disposición legal o reglamentaria expresa”. 4. REGLES DE CÒMPUT DELS TERMINIS TERMINIS FIXATS PER HORES - Regles de còmput dels terminis ( art. 30 LPACAP ) - La LPACAP incorpora com a novetat regles de còmput pels terminis fixats per hores. - Art. 30.1 LPACAP: “1. Llevat que per llei o en el dret de la Unió Europea es disposi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per hores, s’entén que aquestes són hàbils. Són hàbils totes les hores del dia que formin part d’un dia hàbil. Els terminis expressats per hores es compten d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora i el minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, i no poden tenir una durada superior a vint-i-quatre hores; en aquest cas, s’han d’expressar en dies” 26  Administració pública TERMINIS FIXATS PER DIES - Quan els terminis es fixin per dies: ▫ sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s’expressi un altre còmput, s’entén que són dies hàbils. - S’exclouen del còmput: ▫ els dissabtes, els diumenges i els declarats festius. - Quan els termini d’hagin assenyalat per dies naturals per declarar-ho així una llei o el dret de la unió europea: ▫ s’ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions corresponents. - Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. TERMINIS FIXATS PER MESOS O ANYS - Aquests es computen a partir de l’endemà d’aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. - El termini conclou el mateix dia en què es va produir la notificació, la publicació o el silenci administratiu el mes o l’any de venciment. Si el mes de venciment no hi ha un dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s’enteń que el termini expira l’últim dia del mes. ALTRES REGLES A TENIR EN COMPTE: - Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hàbil següent. - Quan un dia sigui hàbil en el municipi o la comunitat autònoma en què resideix l’interessat, i inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o al revés, es considera inhàbil en tot cas. - L’Administració General de l’Estat i les Administracions de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, han de fixar, en el seu àmbit respectiu, el calendari de dies inhàbils als efectes de còmputs de terminis. El calendari aprovat per les comunitats autònomes ha de comprendre els dies inhàbils de les entitats locals corresponents al seu àmbit territorial, a les quals és aplicable. Aquest calendari s’ha de publicar abans del començament de cada any al diari oficial que correspongui, així com en altres mitjans de difusió que en garanteixin un coneixement generalitzat. 27  Administració pública 5. SILENCI ADMINISTRATIU QUÈ ÉS? El silenci administratiu consisteix en una tècnica jurídica en virtut de la qual, un cop transcorregut el termini fixat per la normativa sense obtenir resposta de l’Administració Pública (a una sol·licitud, un recurs...), la persona interessada pot assumir per ministeri de la llei que l’Administració ha estimat o desestimat les seves pretensions, segons els casos, bé per poder exercir els dret reconeguts d’aquesta manera (silenci positiu), bé per poder recórrer contra la desestimació presumpta (silenci negatiu). El silenci administratiu contribueix a garantir el dret dels ciutadans i a evitar que la inactivitat de l’Administració esdevingui una manera de desconèixer els drets de les persones interessades. Si no existís cap previsió en relació amb la falta de resolució de sol·licituds, la simple inactivitat de l’Administració facilitaria la lesió d’aquests drets. OBLIGACIÓ PER RESOLDRE DE L’ADMINISTRACIÓ - L’Administració té el deure de resoldre (obligació no només de resoldre, sinó també de notificar). Art. 21 Llei 39/2015. - Art. 21.1 Llei 39/2015: ▫ “la administración está obligada a dictar resolución expres y a notificarla en todos los procedimientos cualquiera que sea su forma de iniciación”. - Si l’administració no resol una petició d’un administrat, la llei 39/2025, fa una ficció jurídica, atorgant un determinat valor positiu o negatiu a aquest silenci. ▫ silenci positiu: s’entén concedit allò sol·licitat per l’administrat. ▫ silenci negatiu: s’entén denegat allò sol·licitat per l’administrat. - L’acte obtingut per silenci, malgrat ser un ficció, te idèntica naturalesa que un acte exprés. - Persisteix l’obligació que té l’administració de resoldre expressament totes les sol·licituds, malgrat que ja hi hagi un acte produït per silenci. - Quin termini màxim té l’administració per resoldre i notificar? ▫ El termini màxim en què s’ha de notificar la resolució serà el fixat per la norma reguladora del corresponent procediment. ▫ Aquest termini no podrà excedir de 6 mesos, excepte que una norma amb rang de Llei estableixi un major o així estigui previst en el Dret de la Unió Europea. ▫ Si les normes reguladores del procediment no fixen el termini màxim, aquest serà de tres mesos. ▫ Si transcorre el termini màxim que té l’Administració per resoldre i notificar i aquesta no ho ha fet, entra en joc el silenci administratiu, però no desapareix l’obligació de resoldre. - Com es computa aquest termini? 28  Administració pública ▫ Als procediments iniciats d’ofici: des de la data de l’acord d’iniciació. ▫ Al procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat: des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. - Les AAPP han de publicar i mantenir actualitzades en el portal web, a efectes informatius, les relacions de procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims de durada i dels efectes que produeixi el silenci administratiu. - Les AAPP han d’informar als interessats del termini màxim establert per a la resolució dels procediments i per a la notificació dels actes que els finalitzin, així com dels efectes que pot produir el silenci administratiu: ▫ Procediments iniciats d’ofici: aquesta menció s’inclourà a la notificació o publicació de l’acord d’inici d’ofici. ▫ Procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat: l’AP ha de realitzar una comunicació a l’interessat dins dels 10 dies següents a la recepció de la sol·licitud en el registre electrònic de l’AP competent per a la seva tramitació. També indicarà la data en què la sol·licitud ha estat rebuda per l’òrgan competent. ELS PROCEDIMENTS INICIATS A SOL·LICITUD DE L’INTERESSAT - Tipus de silenci: ▫ silenci positiu: s’entén concedit allò sol·licitat per l’administrat. ▫ silenci negatiu: s’entén denegat allò sol·licitat per l’administrat. - En quins casos el silenci és positiu i en quins casos es negatiu? ▫ Ho determina la Llei 39/2015 ( art. 24.1 ) - Silenci positiu ( art. 24.1 Llei 39/2015 ) ▫ és la regla general ▫ art. 24.1 llei 39/2015: “ En los procedimientos iniciados a solicitud del interesado, sin perjuicio de la resolución que la administración debe dictar en la forma prevista en el apartado 3 de este artículo, el vencimiento del plazo máximo sin haberse notificado resolución expresa, legitima al interesado o interesados para entenderla estimada por silencio administrativo” - Silenci negatiu ( art. 24.1 llei 39/2015 ): es recullen una sèrie d’excepcions en què el silenci es negatiu. ▫ primera excepció: el silenci administratiu és negatiu: “En los supuestos en los que una norma con rango de ley o una noma de Derecho de la Unión Europea o de Derecho internacional aplicable en España establezcan lo contrario. Cuando el procedimiento tenga por objeto el acceso a actividades o su ejercicio, la ley que disponga el carácter desestimatorio del silencio deberá fundarse en la concurrencia de razones imperiosas de interés general”. ▫ segona excepció: el silenci administratiu és negatiu en els procediments: - relatius a l'exercici del dret de petició a què es refereix l’art. 29 de la CE. - l’estimació dels qual tingués com a conseqüència que es transferessin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic. - Que impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient. 29  Administració pública - de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. ▫ tercera excepció: el silenci administratiu també és negatiu: - als procediments d’impugnació d’actes i disposicions i en els de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats. Tanmateix, aquesta excepció té una contraexcepció: “cuando el recurso de alzada se haya interpuesto contra la desestimación por silencio administrativo de una solicitud por el transcurso del plazo, se entenderá estimado el mismo si, llegado el plazo de resolución, el órgano administrativo competente no dictase y notificase resolución expresa, siempre que no se refiera a las materias enumeradas en el párrafo anterior de este apartado” (dret de petició, domini públic, servei públic, medi ambient, responsabilitat patrimonial) - Efectes del silenci ( art. 24.2 llei 39/2015 ): ▫ silenci positiu: l’estimació per silenci té a tots els efectes la consideració d’acte administratiu finalitzador del procediment. ▫ silenci negatiu: la desestimació per silenci administratiu té els sols efectes de permetre als interessats la interposició del recurs administratiu o contenciós-administratiu que resulti procedent. - Efectes del silenci ( art. 24.4 llei 39/2015 ): ▫ els actes administratius produïts per silenci administratiu es podran fer valer tant davant l’AP com de qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. ▫ produeixen efectes des del venciment del termini màxim en què s’ha de dictar i notificar la resolució expressa sense que aquesta s’hagi expedit. - L’obligació de dictar resolució expressa, un cop s’ha produït l’acte per silenci, se subjecta al règim següent ( art 24.3 llei 39/2015 ): ▫ en els casos d’estimació per silenci administratiu ( silenci positiu ): la resolució expressa posterior a la producció de l’acte només podrà dictar-se de ser confirmatoria del mateix ( l’administració no podrà denegar la petició de l’administrat. ▫ en els casos de desestimació per silenci administratiu ( silenci negatiu ): la resolució expressa posterior al venciment del termini s’adoptarà per l’administració sense vinculació alguna al sentit del silenci ( podrà atorgar o denegar el que l’administrat sol·licitava ). FALTA DE RESOLUCIÓ EXPRESSA EN PROCEDIMENTS INICIATS D’OFICI En els procediments iniciats d’ofici, el venciment del termini màxim establert sense que s’hagi dictat i notificat resolució expressa no eximeix a l’administració del compliment de l’obligació legal a resoldre i produeix els següents efectes ( art 25.1 llei 39/2015 ): - Procediments dels quals es pugui derivar el reconeixement o la constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables: els interessats que haguessin comparegut podran entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu. - Procediments en que l’AP exerceixi potestats sancionadores o, en general, d’intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen: es produeix la caducitat. 30  Administració pública 6. VALIDESA DE L’ACTE ADMINISTRATIU PRESUMPCIÓ DE VALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS: - Els actes de les AAPP subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dicten, excepte que en ells es disposi una altra cosa ( arts. 39.1 llei 39/2015 ). - Presumpció iuris tantum que l’acte administratiu, a priori, ha respectat els elements o regles jurídiques imposades per l’ordenament ( element subjectiu, objectiu, teleològic i formal ). ▫ aquesta presumpció por ser destruïda mitjançant els recursos previstos legalment, demostrant la seva il·legalitat. Fins que això no passi, l’acte serà aplicat i és immediatament executiu ( arts. 38 llei 39/2015 ). GRAUS D’INVALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS: - Nul·litat de ple dret. - Anul·labilitat. - Irregularitat no invalidant ( no té cap conseqüència jurídica negativa ). REGLA GENERAL: - En el dret administratiu, com a norma general, els actes administratius que infringeixen l’ordenament jurídic són anul·lables. La nul·litat de ple dret és l’excepció. DIFERÈNCIES ENTRE NUL·LITAT DE PLE DRET I ANUL·LABILITAT NUL·LITAT DEL PLE DRET ANUL·LABILITAT L’acte nul no produeix efectes, és nul d’arrel. L’acte anul·lable produeix efectes fins el dia en què una resolució administrativa o una sentència judicial declara la seva anul·labilitat. La resolució administrativa o la sentència El reconeixement de l’anul·labilitat és de judicial que constata la nul·litat d’un acte és caràcter constitutiu. merament declarativa, declara el que ja existia ( el vici de nul·litat ). La resolució administrativa o sentència que La resolució administrativa o sentència judicial declara la nul·litat de l’acte té caràcter ex tunc, que constata l’anul·labilitat produeix efectes ex té efectes retroactius ( els seus efectes nunc, a partir del moment en què és dictada retrotrauen el dia en què l’acte administratiu va aquesta anul·labilitat. Per tant, no existeixe ser dictat ). efectes retroactius. L’acte nul no pot ser convalidat, no es poden L’acte anul·lable pot ser convalidat, es poden subsanar els vicis. subsanar els vicis ( arts. 52.1 llei 39/2015 ). 31  Administració pública El vici de nul·litat no prescriu, pot ser al·legat L’anul·labilitat ha de ser al·legada en el sempre. termini previst per la interposició del recurs administratiu o contenciós-administratiu. sino l’acte esdevé ferm. NUL·LITAT DE PLE DRET Els actes de les AAPP són nuls de ple dret en els casos següents (art. 47.1 llei 39/2015 ): a) Els que lesionin els drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional. b) Els dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. c) Els que tinguin un contingut impossible. d) Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta. e) Els dictats prescindint de forma total i absoluta del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. f) Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició. g) Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició amb rang de llei. ANUL·LABILITAT - Són anul·lables els actes de l’administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, amb inclusió de la desviació de poder ( arts. 48.1 llei 39/2015 ). - Aquí s’inclouen els vicis materials que no estan recollits a l’art 47.1 de la llei 39/2015 com a causa de nul·litat de ple dret, i determinats vicis formals. - Art. 48.2 llei 39/2015: ▫ “ (...) el defecto de forma sólo determinará la anulabilidad cuando el acto carezca de los requisitos formales indispensables para alcanzar su fin o dé lugar a la indefensión de los interesados”. - Art. 48.3 llei 39/2015: ▫ “la realización de actuaciones administrativas fuera del tiempo establecido para ellas sólo implicará la anulabilidad del acto cuando así lo imponga la naturaleza del término o plazo”. IRREGULARITATS NO INVALIDANTS - Són vicis d’escassa rellevància als quals l’ordenament jurídic, malgrat la seva existència, no els atribueix conseqüències anul·latòries o invalidants. - Tenen aquest caràcter: ▫ tots els defectes de forma que no impedeixen a l’acte assolir la seva finalitat i no produeixen indefensió. ▫ la realització d’actuacions administratives fora de temps ( tret d’alguna excepció - veure art. 48.3 llei 39/2015 ). 32  Administració pública - Alguns exemples: ▫ l’administració resol un tràmit del procediment administratiu endarrerint-se unes hores. ▫ l'administració notifica un acte no en els deu dies posteriors a la seva producció, com diu la llei, sinó als dotze dies. 7. NOTIFICACIÓ I PUBLICACIÓ EXECUTIVITAT DELS ACTES ADMINISTRATIUS - Executivitat dels actes administratius ( arts 38 llei 39/2015 ) ▫ “los actos de las administraciones públicas sujetos al derecho administrativo serán ejecutivos con arreglo a lo dispuesto en esta ley”. - Principi d’eficàcia immediata dels actes administratius ( arts. 39.1 llei 39/2015 ) ▫ “los actos de las administraciones públicas sujetos al derecho administrativo se presumirán válidos y producirán efectos desde la fecha en que se dicten, salvo que en ellos se disponga otra cosa”. - Hi ha excepcions al principi d’eficàcia immediata dels actes administratius: ▫ supòsits d’eficàcia demorada. ▫ supòsits d’eficàcia retroactiva. ▫ supòsits de cessament temporal de l’acte administratiu ( suspensió ). ▫ supòsits de cessament definitiu ( deixa d’existir i de produir efectes ). EFICÀCIA DEMORADA DELS ACTES ADMINISTRATIUS L’eficàcia dels actes quedarà demorada en tres supòsits ( art. 39.2 llei 39/2015 ): - Quan així ho exigeix el contingut de l’acte: ▫ per ex.: el propi acte fixa una data posterior ple a la producció d’efectes ( per ex. s’ordena a una empresa la instal·lació d’una depuradora a partir de l’1 de gener de 2016; s’admet la matrícula en un centre docent públic a condició de que s’aporti el certificat d’empadronament ). - Quan necessiti aprovació superior ( l’eficàcia d’un acte dictat per un òrgan inferior depèn d’un segon acte d’un òrgan superior ). - Quan quedi supeditada a la seva notificació o publicació: ▫ en molts casos, com veurem, els actes administratius no despleguen efectes fins que són notificats als interessats o publicats ( per exemple, la imposició d’una multa, la denegació d’una llicència… ) ▫ la notificació ( o si escau, la publicació ) asseguren que l’interessat tingui coneixement de l’acte administratiu. És la comunicació formal de l’acte administratiu als interessats. A partir de la notificació l’acte vàlid és eficaç. Es tracta d’una garantia imprescindible. 33  Administració pública LA NOTIFICACIÓ ( Arts. 40 a 44 Llei 39/2015 ) - Quins actes administratius s’han de notificar? ( arts. 40.1 llei 39/2015 ) ▫ les resolucions i els actes administratius que afectin als seus drets i interessos. ▫ no s’han de notificar tots els actes de tràmit: només aquells que l’interessat necessita conèixer per a exercir els seus drets en la tramitació del procediment i poder defensar-se, a més d’aquells en què una norma jurídica disposi que han de ser notificats. - A qui s’ha de notificar? ( arts. 40.1 llei 39/2015 ) ▫ als interessats. - Quan s’ha de notificar? ( arts. 40.2 llei 39/2015 ) ▫ dins del termini de 10 dies a partir de la data en què l’acte hagi estat dictat. - Quin contingut ha de tenir la notificació? ( arts. 40.2 llei 39/2015 ) ▫ ha de contenir el text íntegre de la resolució, amb indicació de si es posa fi o no a la via administrativa. ▫ l’expressió dels recursos que procedeixin, si s’escau, en via administrativa i judicial, l’òrgan davant del qual s’haurien de presentar i el termini per interposar-los. - Si la notificació és defectuosa perquè manca algun dels requisits anteriors, l’acte notificat no és eficaç, no pot desplegar els seus efectes, no s’ha de complir i no comencen a transcórrer els terminis per interposar recursos. Però cal tenir en compte que: ▫ “ las notificaciones que, conteniendo el texto íntegro del acto, omitiesen alguno de los demás requisitos previstos en el apartado anterior, surtirán efecto a partir de la fecha en que el interesado realice actuaciones que supongan el conocimiento del contenido y alcance de la resolución o acto objeto de la notificación, o se interponga cualquier recurso que proceda”. ( arts. 40.3 llei 39/2015 ). ▫ “sin ser perjuicio de lo establecido en el apartado anterior, y a los solos efectos de los procedimientos, será suficiente la notificación que contenga, cuando menos, el texto íntegro de la resolución, así como el intento de notificación debidamente acreditado” ( art. 40.4 llei 39/2015 ) - Pràctica de la notificació: forma i lloc. ▫ es preveu que les notificacions es practicaran preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l’interessat resulti obligat a rebre-les per aquesta via ( art. 41.1, veure també l’art. 41.3 ). ▫ preveu supòsits en què les AAPP podran practicar les notificacions per mitjans no electrònics ( art. 41.1 ). ▫ preveu que determinades notificacions en cap cas s’efectuaran per mitjans electrònics ( art. 41.2 ). - quan l’acte a notificar vagi acompanyat d’elements que no siguin susceptibles de conversió en format electrònic. - quan continguin mitjans de pagament a favor dels obligats. - Pràctica de la notificació ( a la llei 39/2015 ). ▫ mitjà de notificació en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat ( art. 41.3 ) 34  Administració pública - “(...) la notificación se practicará por el medio señalado al efecto por aquel. Esta notificación será electrónica en los casos en los que exista obligación de relacionarse de esta forma con la administración.” - cuando no fuera posible realizar la notificación de acuerdo con lo señalado en la solicitud, se practicará en cualquier lugar adecuado a tal fin, y por cualquier medio que permita tener constancia de la recepción por el interesado o su representante, así como de la fecha, la identidad y el contenido del acto notificado”. ▫ mitjà de notificació en procediments iniciats d’ofici ( art. 41.4 ) - “(...) a los solos efectos de su iniciación, las administraciones públicas podrán recabar, mediante consulta a las bases de datos del Instituto Nacional de Estadística, los datos sobre el domicilio del interesado recogidos en el Padrón Municipal, remitidos por las Entidades Locales en aplicación de lo previsto en la ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local”. ▫ es fa una distinció entre les notificacions en paper ( llegiu art 42 ) i les notificacions electròniques ( llegiu l’art 43 ). - Rebuig de la notificació ( arts. 41.5 llei 39/2015 ) ▫ “cuando el interesado o su representante rechace la notificación de una actuación administrativa, se hará constar en el expediente, específicandose las circunstancias del intento de notificación y el medio, dando por efectuado el trámite y siguiéndose el procedimiento”. LA PUBLICACIÓ ( Art. 45 llei 39/2015 ) - Els actes administratius seran objecte de publicació quan així ho estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons d’interès públic apreciades per l’òrgan competent. - Els actes administratius seran objecte de publicació, tenint aquesta els efectes de la notificació, en els següents casos: ▫ quan l’acte tingui com a destinatari a una pluralitat indeterminada de persones o quan l’administració estimi que la notificació efectuada a un sol interessat és insuficient per tal de garantir la notificació a tots, essent, en aquest últim cas, addicional a la realitzada individualment. ▫ quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus. En aquest cas, la convocatòria del procediment haurà d’indicar el mitjà on s’efectuaran les successives publicacions, no tenint validesa a les que realitzin en llocs diferents. - La publicació d’un acte ha de contenir els mateixos elements que s’exigeixen a les notificacions ( s’aplica l’art. 40.2 i 3 llei 39/2015 ). - En els supòsits de publicacions d’actes que contingui elements comuns, podran publicar-se de forma conjunta els aspectes coincidents, especificant únicament els aspectes individuals de cada acte. - “sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 44,la publicación de actos y comunicaciones que, por disposición legal o reglamentaria deba practicarse en tablón 35  Administració pública de anuncios o edictos, se entenderà cumplida por su publicación en el Diario oficial correspondiente”. 36  Administració pública TEMA 9. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. PRINCIPIS I FASES DEL PROCEDIMENT 1. CONCEPTE I FINALITATS DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU CONCEPTE “Conjunto de trámites y actuaciones que tienen como resultado un acto administrativo definitivo o una resolución administrativa ( la concesión o denegación de una licencia de actividad, una orden de derribo, el cobro de un impuesto, la imposición de una sanción, etc. ) Así, el procedimiento administrativo se configura como el cauce formal que debe seguir la Administración a la hora de ejercer las potestades administrativas que culmina con la decisión final, la resolución administrativa” ( TRAYTER JIMÉNEZ, J.M, Derecho administrativo. Parte general, 6ªed., Atelier, Barcelona, 2021, p.384 )”. FINALITATS - Defensa dels interessos generals: ▫ garantir l’encert de la decisió final en cada concr