Reial Decret Legislatiu 5/2015 PDF

Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic BOE núm. 261, 31/10/2015 TEXT CONSOLIDAT Vigència 22/08/2024 - L’article u.g de la Llei 20/2014, de 29 d’octubre, per la qual es delega en el Govern la potestat de dictar diversos textos refosos, en virtut del que estableix l’article 82 i següents de la Constitució espanyola, autoritza el Govern per aprovar, en el termini de dotze mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un text refós que integri, degudament regularitzades, aclarides i harmonitzades, la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i les disposicions en matèria de règim jurídic de l’ocupació pública contingudes en normes amb rang de llei que l’hagin modificat, i les que afectin el seu àmbit material i es puguin promulgar, si s’escau, abans de l’aprovació per Consell de Ministres dels textos refosos que siguin procedents i així s’hagi previst en aquestes. Així mateix, l’article dos de la Llei esmentada preveu que els reials decrets legislatius que es dictin d’acord amb aquesta Llei han d’incloure la derogació expressa de les normes que hagin estat objecte de refosa, així com de les disposicions reglamentàries dictades en aplicació i desplegament d’aquestes que siguin incompatibles amb la refosa efectuada. D’acord amb l’habilitació esmentada s’ha procedit a elaborar el text refós, seguint els criteris que s’exposen a continuació. En primer lloc, s’ha procedit a integrar en un text únic totes les modificacions introduïdes a la Llei 7/2007, de 12 d’abril, a través de diverses lleis que han donat una nova redacció a determinats preceptes o bé han introduït noves disposicions. En segon lloc, i d’acord amb la delegació conferida, s’han inclòs en el text les disposicions en matèria de règim jurídic de l’ocupació pública contingudes en normes amb rang de llei que l’hagin modificat; s’entenen com a tals únicament les normes amb rang de llei, i caràcter de legislació bàsica, que de manera indiscutible afecten l’àmbit material de la Llei 7/2007, de12 d’abril, i que no tenen un mer caràcter conjuntural o temporal, sinó que han estat aprovades amb vocació de permanència. D’altra banda, el principi de seguretat jurídica ha guiat tota l’elaboració d’aquest text refós. En aquest sentit, en tot moment s’ha perseguit l’objectiu unificador que encarna aquesta classe de 1 Portal Jurídic de Catalunya textos refosos, el que s’ha fet a través de l’actualització, l’aclariment i l’harmonització de les diferents lleis que el conformen i ha donat lloc a un nou text, complet i sistemàtic. Així mateix, s’entén que aquesta tendència unificadora no pot ser un obstacle perquè s’incloguin en el text refós, degudament integrades, totes les normes que són necessàries per evitar que es produeixi un buit legal, com passa amb la regulació relativa als títols universitaris oficials corresponents a l’ordenació anterior exigibles per a l’ingrés a les administracions públiques; o les que, si bé podrien tenir un caràcter temporal, encara no s’han consumat perquè no s’ha complert la condició prevista per a això, condició que en la majoria dels supòsits implica l’aprovació de les lleis de desplegament corresponents, com és el cas d’alguna de les normes que inclou la disposició derogatòria única de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, la derogació de la qual es preveia que es produiria, com s’assenyalava, quan entressin en vigor les lleis de desplegament, lleis que en la majoria dels casos encara no s’han aprovat. Finalment, i com a fruit de la integració efectuada, s’ha procedit a ajustar la numeració de les disposicions com a conseqüència de les diferents derogacions que ja s’havien produït amb anterioritat. En virtut d’això, a proposta del ministre d’Hisenda i administracions públiques, d’acord amb el Consell d’Estat i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 30 d’octubre de 2015, DISPOSO: Article únic Aprovació del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic S’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic que s’insereix a continuació. Disposició addicional única Remissions normatives Les referències efectuades en altres disposicions a les normes que integra el text refós que s’aprova s’entenen efectuades als preceptes corresponents d’aquest últim. Disposició derogatòria única Derogació normativa Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o de rang inferior que s’oposin al que disposa aquest Reial decret legislatiu i al text refós que per aquest s’aprova i, en particular, les següents: 1. La Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. 2. La disposició final cinquena de la Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social. 3. La disposició final vint-i-tresena de la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2011. 2 Portal Jurídic de Catalunya 4. L’article 11 de la Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. 5. La disposició final segona de la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social. 6. L’article 7, l’article 8, apartats u i dos, l’article 11 i l’article 13, apartat 1, del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. 7. La disposició addicional quarta de la Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic. 8. L’article 28 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa. 9. La disposició final sisena de la Llei orgànica 9/2015, de 28 de juliol, de règim de personal de la Policia Nacional. 10. L’article 5 de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social. 11. La disposició final quarta de la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència. 12. L’article 2 del Reial decret llei 10/2015, d’11 de setembre, pel qual es concedeixen crèdits extraordinaris i suplements de crèdit en el pressupost de l’Estat i s’adopten altres mesures en matèria d’ocupació pública i d’estímul a l’economia. 13. La disposició final novena de la Llei 48/2015, de 29 d'octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016. Disposició final única Entrada en vigor Aquest Reial decret legislatiu i el text refós que aprova entren en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat. No obstant això, l’entrada en vigor de la durada que preveu per al permís de paternitat l’article 49.c del text refós es produeix en els termes que preveu la disposició transitòria sisena del text refós esmentat. Finalment, l’entrada en vigor, tant de l’apartat 2 de l’article 50 com de la disposició addicional setzena del text refós, es produeix l’1 de gener de 2016. TEXT REFÓS DE LA LLEI DE L’ESTATUT BÀSIC DE L’EMPLEAT PÚBLIC 3 Portal Jurídic de Catalunya Títol I Objecte i àmbit d’aplicació Article 1 Objecte 1. Aquest Estatut té per objecte establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics inclosos en el seu àmbit d’aplicació. 2. Així mateix, té per objecte determinar les normes aplicables al personal laboral al servei de les administracions públiques. 3. Aquest Estatut reflecteix, de la mateixa manera, els fonaments d’actuació següents: a) Servei als ciutadans i als interessos generals. b) Igualtat, mèrit i capacitat en l’accés i en la promoció professional. c) Submissió plena a la llei i al dret. d) Igualtat de tracte entre dones i homes. e) Objectivitat, professionalitat i imparcialitat en el servei garantides amb la inamovibilitat en la condició de funcionari de carrera. f) Eficàcia en la planificació i gestió dels recursos humans. g) Desenvolupament i qualificació professional permanent dels empleats públics. h) Transparència. i) Avaluació i responsabilitat en la gestió. j) Jerarquia en l’atribució, l’ordenació i l’exercici de les funcions i tasques. k) Negociació col·lectiva i participació, a través dels representants, en la determinació de les condicions de treball. l) Cooperació entre les administracions públiques en la regulació i gestió de l’ocupació pública. Article 2 Àmbit d’aplicació 1. Aquest Estatut s’aplica al personal funcionari i, en el que sigui procedent, al personal laboral al servei 4 Portal Jurídic de Catalunya de les administracions públiques següents: a) L’Administració General de l’Estat. b) Les administracions de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla. c) Les administracions de les entitats locals. d) Els organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques. e) Les universitats públiques. 2. En l'aplicació d'aquest Estatut al personal de recerca es poden dictar normes singulars per adequar-lo a les seves peculiaritats. 3. El personal docent i el personal estatutari dels serveis de salut es regeixen per la legislació específica dictada per l’Estat i per les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves respectives competències i pel que preveu aquest Estatut, excepte el capítol II del títol III, llevat de l’article 20, i els articles 22.3, 24 i 84. 4. Cada vegada que aquest Estatut faci menció del personal funcionari de carrera s’entén comprès el personal estatutari dels serveis de salut. 5. Aquest Estatut té caràcter supletori per a tot el personal de les administracions públiques no inclòs en el seu àmbit d’aplicació. Article 3 Personal funcionari de les entitats locals 1. El personal funcionari de les entitats locals es regeix per la legislació estatal que sigui aplicable, de la qual forma part aquest Estatut, i per la legislació de les comunitats autònomes, amb respecte a l’autonomia local. 2. Els cossos de policia local es regeixen també per aquest Estatut i per la legislació de les comunitats autònomes, excepte en el que estableix per a aquests la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. Article 4 Personal amb legislació específica pròpia Les disposicions d’aquest Estatut només s’apliquen directament quan així ho disposi la seva legislació específica al personal següent: a) Personal funcionari de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. 5 Portal Jurídic de Catalunya b) Personal funcionari dels altres òrgans constitucionals de l’Estat i dels òrgans estatutaris de les comunitats autònomes. c) Jutges, magistrats, fiscals i altre personal funcionari al servei de l’Administració de justícia. d) Personal militar de les Forces Armades. e) Personal de les forces i cossos de seguretat. f) Personal retribuït per aranzel. g) Personal del Centre Nacional d’Intel·ligència. h) Personal del Banc d’Espanya i del Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. Article 5 Personal de la Societat Estatal Correus i Telègrafs El personal funcionari de la Societat Estatal Correus i Telègrafs es regeix per les seves normes específiques i supletòriament pel que disposa aquest Estatut. El seu personal laboral es regeix per la legislació laboral i altres normes aplicables convencionalment. Article 6 Lleis de funció pública En desplegament d’aquest Estatut, les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes han d’aprovar, en l’àmbit de les seves competències, les lleis reguladores de la funció pública de l’Administració General de l’Estat i de les comunitats autònomes. Article 7 Normativa aplicable al personal laboral El personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes aplicables convencionalment, pels preceptes d’aquest Estatut que així ho disposin. No obstant això, en matèria de permisos de naixement, adopció, del progenitor diferent de la mare biològica i lactància, el personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix pel que preveu aquest Estatut, i no són aplicables a aquest personal, per tant, les previsions del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors sobre les suspensions dels contractes de treball que, si s’escau, correspondrien pels mateixos supòsits de fet. Títol II 6 Portal Jurídic de Catalunya Personal al servei de les administracions públiques Capítol I Classes de personal Article 8 Concepte i classes d’empleats públics 1. Són empleats públics els qui exerceixen funcions retribuïdes en les administracions públiques al servei dels interessos generals. 2. Els empleats públics es classifiquen en: a) Funcionaris de carrera. b) Funcionaris interins. c) Personal laboral, ja sigui fix, per temps indefinit o temporal. d) Personal eventual. Article 9 Funcionaris de carrera 1. Són funcionaris de carrera els qui, en virtut de nomenament legal, estan vinculats a una Administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l’acompliment de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent. 2. En tot cas, l’exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les administracions públiques correspon exclusivament als funcionaris públics, en els termes que estableixi la llei de desplegament de cada Administració pública. Article 10 Funcionaris interins 1. Són funcionaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals amb caràcter temporal per a l’exercici de funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) L'existència de places vacants, quan no sigui possible cobrir-les per funcionaris de carrera, per un termini màxim de tres anys, en els termes que preveu l'apartat 4. b) La substitució transitòria dels titulars, durant el temps estrictament necessari. c) L'execució de programes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a tres anys, ampliable fins a dotze mesos més per les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d'aquest Estatut. 7 Portal Jurídic de Catalunya d) L'excés o l’acumulació de tasques per un termini màxim de nou mesos, dins d'un període de divuit mesos. 2. Els procediments de selecció del personal funcionari interí són públics, s’han de regir en tot cas pels principis d'igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i celeritat, i tenen com a finalitat la cobertura immediata del lloc. El nomenament derivat d'aquests procediments de selecció en cap cas dona lloc al reconeixement de la condició de funcionari de carrera. 3. En tot cas, l'Administració ha de formalitzar d'ofici la fi de la relació d'interinitat per qualsevol de les causes següents, a més de les que preveu l'article 63, sense dret a cap compensació: a) Per la cobertura reglada del lloc per personal funcionari de carrera a través de qualsevol dels procediments legalment establerts. b) Per raons d’organització que donin lloc a la supressió o amortització dels llocs assignats. c) Per la finalització del termini autoritzat expressament recollit al seu nomenament. d) Per la finalització de la causa que va donar lloc al seu nomenament. 4. En el supòsit que preveu la lletra a) de l’apartat 1, les places vacants que ocupa el personal funcionari interí s’han de cobrir per mitjà de qualsevol dels mecanismes de provisió o mobilitat que preveu la normativa de cada administració pública. No obstant això, transcorreguts tres anys des del nomenament del personal funcionari interí es produirà la fi de la relació d’interinitat, i la vacant només podrà ser ocupada per personal funcionari de carrera, llevat que el procés selectiu corresponent quedi desert, cas en què es podrà fer un altre nomenament de personal funcionari interí. Excepcionalment, el personal funcionari interí pot romandre en la plaça que ocupa temporalment, sempre que s'hagi publicat la convocatòria corresponent dins del termini dels tres anys, a comptar de la data del nomenament del funcionari interí, i es resolgui d’acord amb els terminis que estableix l'article 70 del TREBEP. En aquest cas, hi pot romandre fins que es resolgui la convocatòria, sense que el seu cessament doni lloc a cap compensació econòmica. 5. Al personal funcionari interí li és aplicable el règim general del personal funcionari de carrera, quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament, llevat dels drets inherents a la condició de funcionari de carrera. Article 11 Personal laboral 1. És personal laboral el que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les modalitats de contractació de personal que preveu la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les 8 Portal Jurídic de Catalunya administracions públiques. En funció de la durada del contracte, aquest pot ser fix, per temps indefinit o temporal. 2. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut han d’establir els criteris per a la determinació dels llocs de treball que pot acomplir personal laboral, respectant en tot cas el que estableix l’article 9.2. 3. Els procediments de selecció del personal laboral són públics i es regeixen en tot cas pels principis d'igualtat, mèrit i capacitat. En el cas del personal laboral temporal, es regeixen igualment pel principi de celeritat, i tenen com a finalitat atendre raons expressament justificades de necessitat i urgència. Article 12 Personal eventual 1. És personal eventual el que, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, només exerceix funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial; és retribuït amb càrrec als crèdits pressupostaris consignats per a aquesta finalitat. 2. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut han de determinar els òrgans de govern de les administracions públiques que poden disposar d’aquest tipus de personal. El nombre màxim l’han d’establir els respectius òrgans de govern. Aquest nombre i les condicions retributives són públics. 3. El nomenament i cessament són lliures. El cessament ha de tenir lloc, en tot cas, quan es produeixi el de l’autoritat a la qual es presti la funció de confiança o assessorament. 4. La condició de personal eventual no pot constituir mèrit per a l’accés a la funció pública o per a la promoció interna. 5. Al personal eventual és aplicable, en el que sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general dels funcionaris de carrera. Capítol II Personal directiu Article 13 Personal directiu professional El Govern i els òrgans de govern de les comunitats autònomes poden establir, en desplegament d’aquest Estatut, el règim jurídic específic del personal directiu, així com els criteris per determinar la seva condició, d’acord amb els principis següents, entre d’altres: 1. És personal directiu el que exerceix funcions directives professionals en les administracions públiques, definides com a tals a les normes específiques de cada Administració. 9 Portal Jurídic de Catalunya 2.La seva designació ha d’atendre principis de mèrit i capacitat i criteris d’idoneïtat, i s’ha de portar a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i concurrència. 3. El personal directiu està subjecte a avaluació d’acord amb els criteris d’eficàcia i eficiència, responsabilitat per la seva gestió i control de resultats en relació amb els objectius que els hagin estat fixats. 4. La determinació de les condicions de treball del personal directiu no té la consideració de matèria objecte de negociació col·lectiva als efectes d’aquesta Llei. Quan el personal directiu compleixi la condició de personal laboral, està sotmès a la relació laboral de caràcter especial d’alta direcció. Títol III Drets i deures. Codi de conducta dels empleats públics Capítol I Drets dels empleats públics Article 14 Drets individuals Els empleats públics tenen els drets de caràcter individual següents en correspondència amb la naturalesa jurídica de la seva relació de servei: a) A la inamovibilitat en la condició de funcionari de carrera. b) A l’exercici efectiu de les funcions o tasques pròpies de la seva condició professional i d’acord amb la progressió assolida en la seva carrera professional. c) A la progressió en la carrera professional i promoció interna segons principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat mitjançant la implantació de sistemes objectius i transparents d’avaluació. d) A percebre les retribucions i les indemnitzacions per raó del servei. e) A participar en la consecució dels objectius atribuïts a la unitat on presti els seus serveis i a ser informat pels seus superiors de les tasques que ha de dur a terme. f) A la defensa jurídica i protecció de l’Administració pública en els procediments que se segueixin davant qualsevol ordre jurisdiccional com a conseqüència de l’exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics. g) A la formació contínua i a l’actualització permanent dels seus coneixements i capacitats professionals, preferentment en horari laboral. h) Al respecte de la seva intimitat, orientació i identitat sexual, expressió de gènere, característiques sexuals, imatge pròpia i dignitat a la feina, especialment davant de l'assetjament sexual i per raó de 10 Portal Jurídic de Catalunya sexe, d'orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals, moral i laboral. i) A la no-discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe o orientació i identitat sexual, expressió de gènere, característiques sexuals, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. j) A l’adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. j bis) A la intimitat en l’ús de dispositius digitals posats a la seva disposició i davant de l’ús de dispositius de videovigilància i geolocalització, així com a la desconnexió digital en els termes que estableix la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. k) A la llibertat d’expressió dins dels límits de l’ordenament jurídic. l) A rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. m) A les vacances, descansos, permisos i llicències. n) A la jubilació segons els termes i les condicions que estableixen les normes aplicables. o) A les prestacions de la Seguretat Social corresponents al règim que els sigui aplicable. p) A la lliure associació professional. q) Als altres drets reconeguts per l’ordenament jurídic. Article 15 Drets individuals exercits col·lectivament Els empleats públics tenen els drets individuals següents que s’exerceixen de manera col·lectiva: a) A la llibertat sindical. b) A la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball. c) A l’exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat. d) Al plantejament de conflictes col·lectius de treball, d’acord amb la legislació aplicable en cada cas. e) Al de reunió, en els termes que estableix l’article 46 d’aquest Estatut. Capítol II Dret a la carrera professional i a la promoció interna. L’avaluació de l’acompliment 11 Portal Jurídic de Catalunya Article 16 Concepte, principis i modalitats de la carrera professional dels funcionaris de carrera 1. Els funcionaris de carrera tenen dret a la promoció professional. 2. La carrera professional és el conjunt ordenat d’oportunitats d’ascens i expectatives de progrés professional de conformitat amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Amb aquest objecte, les administracions públiques han de promoure l’actualització i el perfeccionament de la qualificació professional dels seus funcionaris de carrera. 3. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut han de regular la carrera professional aplicable en cada àmbit que, entre d’altres, poden consistir en l’aplicació aïllada o simultània d’alguna o algunes de les modalitats següents: a) Carrera horitzontal, que consisteix en la progressió de grau, categoria, esglaó o altres conceptes anàlegs, sense necessitat de canviar de lloc de treball i de conformitat amb el que estableixen la lletra b de l’article 17 i l’apartat 3 de l’article 20 d’aquest Estatut. b) Carrera vertical, que consisteix en l’ascens en l’estructura de llocs de treball pels procediments de provisió que estableix el capítol III del títol V d’aquest Estatut. c) Promoció interna vertical, que consisteix en l’ascens des d’un cos o escala d’un subgrup, o grup de classificació professional en el supòsit que aquest no tingui subgrup, a un altre de superior, d’acord amb el que estableix l’article 18. d) Promoció interna horitzontal, que consisteix en l’accés a cossos o escales del mateix subgrup professional, d’acord amb el que disposa l’article 18. 4. Els funcionaris de carrera poden progressar simultàniament en les modalitats de carrera horitzontal i vertical quan l’Administració corresponent les hagi implantat en un mateix àmbit. Article 17 Carrera horitzontal dels funcionaris de carrera Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut poden regular la carrera horitzontal dels funcionaris de carrera; es poden aplicar, entre d’altres, les regles següents: a) S’ha d’articular un sistema de graus, categories o esglaons d’ascens i s’ha de fixar la remuneració a cadascun d’aquests. Els ascensos han de ser consecutius amb caràcter general, excepte en els supòsits excepcionals en què es prevegi una altra possibilitat. b) S’ha de valorar la trajectòria i l’actuació professional, la qualitat dels treballs efectuats, els coneixements adquirits i el resultat de l’avaluació de l’acompliment. Així mateix, es poden incloure altres 12 Portal Jurídic de Catalunya mèrits i aptituds per raó de l’especificitat de la funció exercida i l’experiència adquirida. Article 18 Promoció interna dels funcionaris de carrera 1. La promoció interna s’ha de dur a terme mitjançant processos selectius que garanteixin el compliment dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, així com els que preveu l’article 55.2 d’aquest Estatut. 2. Els funcionaris han de complir els requisits exigits per a l’ingrés, tenir una antiguitat, almenys, de dos anys de servei actiu al subgrup inferior, o grup de classificació professional, en el supòsit que aquest no tingui subgrup, i superar les proves selectives corresponents. 3. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut han d’articular els sistemes per dur a terme la promoció interna, així com també poden determinar els cossos i les escales a què poden accedir els funcionaris de carrera pertanyents a d’altres del seu mateix subgrup. Així mateix, les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut poden determinar els cossos i les escales a què poden accedir els funcionaris de carrera pertanyents a d’altres del seu mateix subgrup. 4. Les administracions públiques han d’adoptar mesures que incentivin la participació del seu personal en els processos selectius de promoció interna i per a la progressió en la carrera professional. Article 19 Carrera professional i promoció del personal laboral 1. El personal laboral té dret a la promoció professional. 2. La carrera professional i la promoció del personal laboral es fan efectives a través dels procediments que preveuen l’Estatut dels treballadors o els convenis col·lectius. Article 20 L’avaluació de l’acompliment 1. Les administracions públiques han d’establir sistemes que permetin l’avaluació de l’acompliment dels seus empleats. L’avaluació de l’acompliment és el procediment mitjançant el qual es mesura i valora la conducta professional i el rendiment o l’assoliment de resultats. 2. Els sistemes d’avaluació de l’acompliment s’han d’adequar en tot cas a criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació i s’han d’aplicar sense detriment dels drets dels empleats públics. 13 Portal Jurídic de Catalunya 3. Les administracions públiques han de determinar els efectes de l’avaluació en la carrera professional horitzontal, la formació, la provisió de llocs de treball i en la percepció de les retribucions complementàries que preveu l’article 24 d’aquest Estatut. 4. La continuïtat en un lloc de treball obtingut per concurs queda vinculada a l’avaluació de l’acompliment d’acord amb els sistemes d’avaluació que determini cada Administració pública, donant audiència a l’interessat, i per la corresponent resolució motivada. 5. L’aplicació de la carrera professional horitzontal, de les retribucions complementàries derivades de l’apartat c de l’article 24 d’aquest Estatut i el cessament del lloc de treball obtingut pel procediment de concurs requereixen l’aprovació prèvia, en cada cas, de sistemes objectius que permetin avaluar l’acompliment d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 d’aquest article. Capítol III Drets retributius Article 21 Determinació de les quanties i dels increments retributius 1. Les quanties de les retribucions bàsiques i l’increment de les quanties globals de les retribucions complementàries dels funcionaris, així com l’increment de la massa salarial del personal laboral, s’han de reflectir per a cada exercici pressupostari en la llei de pressupostos corresponent. 2. No es poden acordar increments retributius que globalment representin un increment de la massa salarial superior als límits que fixa anualment la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al personal. Article 22 Retribucions dels funcionaris 1. Les retribucions dels funcionaris de carrera es classifiquen en bàsiques i complementàries. 2. Les retribucions bàsiques són les que retribueixen al funcionari segons l’adscripció del seu cos o escala a un determinat subgrup o grup de classificació professional, en el supòsit que aquest no tingui subgrup, i per la seva antiguitat en aquest. Dins d’aquestes estan compresos els components de sou i els triennis de les pagues extraordinàries. 3. Les retribucions complementàries són les que retribueixen les característiques dels llocs de treball, la carrera professional o l’acompliment, el rendiment o els resultats assolits pel funcionari. 4. Les pagues extraordinàries són dues a l’any, cada una per l’import d’una mensualitat de retribucions bàsiques i de la totalitat de les retribucions complementàries, excepte les pagues a què es refereixen els apartats c i d de l’article 24. 5. No es pot percebre participació en tributs o en qualsevol altre ingrés de les administracions públiques com a contraprestació de qualsevol servei, participació o premi en multes imposades, encara que 14 Portal Jurídic de Catalunya estiguin normativament atribuïdes als serveis. Article 23 Retribucions bàsiques Les retribucions bàsiques, que fixa la Llei de pressupostos generals de l’Estat, han d’estar integrades únicament i exclusivament per: a) El sou assignat a cada subgrup o grup de classificació professional, en el supòsit que aquest no tingui subgrup. b) Els triennis, que consisteixen en una quantitat, que ha de ser igual per a cada subgrup o grup de classificació professional, en el supòsit que aquest no tingui subgrup, per cada tres anys de servei. Article 24 Retribucions complementàries La quantia i l’estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris les han d’establir les lleis corresponents de cada Administració pública atenent, entre d’altres, els factors següents: a) La progressió assolida pel funcionari dins del sistema de carrera administrativa. b) L’especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació, incompatibilitat exigible per a l’acompliment de determinats llocs de treball o les condicions en què s’exerceix el treball. c) El grau d’interès, l’iniciativa o l’esforç amb què el funcionari fa la seva feina i el rendiment o els resultats obtinguts. d) Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball. Article 25 Retribucions dels funcionaris interins 1. Els funcionaris interins han de percebre les retribucions bàsiques i les pagues extraordinàries corresponents al subgrup o grup d’adscripció, en el supòsit que aquest no tingui subgrup. Així mateix, han de percebre les retribucions complementàries a què es refereixen els apartats b, c i d de l’article 24 i les corresponents a la categoria d’entrada al cos o l’escala en què se’l nomeni. 2. S’han de reconèixer els triennis corresponents als serveis prestats abans de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, que tenen efectes retributius únicament a partir de l’entrada en vigor d’aquest. Article 26 Retribucions dels funcionaris en pràctiques Les administracions públiques han de determinar les retribucions dels funcionaris en pràctiques que, 15 Portal Jurídic de Catalunya com a mínim, s’han de correspondre a les del sou del subgrup o grup, en el supòsit que aquest no tingui subgrup, en què aspirin a ingressar. Article 27 Retribucions del personal laboral Les retribucions del personal laboral s’han de determinar d’acord amb la legislació laboral, el conveni col·lectiu que sigui aplicable i el contracte de treball, respectant en tot cas el que estableix l’article 21 d’aquest Estatut. Article 28 Indemnitzacions Els funcionaris han de percebre les indemnitzacions corresponents per raó del servei. Article 29 Retribucions diferides Les administracions públiques poden destinar quantitats fins al percentatge de la massa salarial que fixin les corresponents lleis de pressupostos generals de l’Estat a finançar aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació, per al personal inclòs en els seus àmbits, d’acord amb el que estableix la normativa reguladora dels plans de pensions. Les quantitats destinades a finançar aportacions a plans de pensions o contractes d’assegurances tenen a tots els efectes la consideració de retribució diferida. Article 30 Deducció de retribucions 1. Sense perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre, la part de jornada que no s’hagi dut a terme dóna lloc a la deducció proporcional d’havers, que no té caràcter sancionador. 2. Els qui exerceixin el dret de vaga no meriten ni perceben les retribucions corresponents al temps en què hagin romàs en aquesta situació sense que la deducció d’havers que s’efectuï tingui caràcter de sanció, ni afecti el règim respectiu de les seves prestacions socials. Capítol IV Dret a la negociació col·lectiva, representació i participació institucional. Dret de reunió Article 31 Principis generals 1. Els empleats públics tenen dret a la negociació col·lectiva, representació i participació institucional per a la determinació de les seves condicions de treball. 16 Portal Jurídic de Catalunya 2. Per negociació col·lectiva, als efectes d’aquesta Llei, s’entén el dret a negociar la determinació de condicions de treball dels empleats de l’Administració pública. 3. Per representació, als efectes d’aquesta Llei, s’entén la facultat d’elegir representants i constituir òrgans unitaris a través dels quals s’instrumenti la interlocució entre les administracions públiques i els seus empleats. 4. Per participació institucional, als efectes d’aquesta Llei, s’entén el dret a participar, a través de les organitzacions sindicals, en els òrgans de control i seguiment de les entitats o organismes que es determini legalment. 5. L’exercici dels drets que estableix aquest article es garanteix i es porta a terme a través dels òrgans i sistemes específics que regula aquest capítol, sense perjudici d’altres formes de col·laboració entre les administracions públiques i els seus empleats públics o els representants d’aquests. 6. Les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit de la funció pública estan legitimades per a la interposició de recursos en via administrativa i jurisdiccional contra les resolucions dels òrgans de selecció. 7. L’exercici dels drets que estableix aquest capítol ha de respectar en tot cas el contingut d’aquest Estatut i les lleis de desplegament que aquest preveu. 8. Els procediments per determinar condicions de treball en les administracions públiques han de tenir en compte les previsions que estableixen els convenis i acords de caràcter internacional ratificats per Espanya. Article 32 Negociació col·lectiva, representació i participació del personal laboral 1. La negociació col·lectiva, representació i participació dels empleats públics amb contracte laboral s’ha de regir per la legislació laboral, sense perjudici dels preceptes d’aquest capítol que expressament els són aplicables. 2. Es garanteix el compliment dels convenis col·lectius i acords que afectin el personal laboral, excepte quan excepcionalment i per causa greu d’interès públic derivada d’una alteració substancial de les circumstàncies econòmiques, els òrgans de govern de les administracions públiques suspenguin o modifiquin el compliment de convenis col·lectius o acords ja signats en la mesura estrictament necessària per salvaguardar l’interès públic. En aquest supòsit, les administracions públiques han d’informar les organitzacions sindicals de les causes de la suspensió o modificació. Article 33 Negociació col·lectiva 17 Portal Jurídic de Catalunya 1. La negociació col·lectiva de condicions de treball dels funcionaris públics que ha d’estar subjecta als principis de legalitat, cobertura pressupostària, obligatorietat, bona fe negocial, publicitat i transparència, s’ha d’efectuar mitjançant l’exercici de la capacitat representativa que reconeixen a les organitzacions sindicals els articles 6.3.c; 7.1 i 7.2 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical, i el que preveu aquest capítol. A aquest efecte, s’han de constituir meses de negociació en què han d’estar legitimats per estar presents, per una part, els representants de l’Administració pública corresponent i, per l’altra, les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit estatal, les organitzacions sindicals més representatives de comunitat autònoma, així com els sindicats que hagin obtingut el 10 per 100 o més dels representants a les eleccions per a delegats i juntes de personal, en les unitats electorals compreses en l’àmbit específic de la seva constitució. 2. Les administracions públiques poden encomanar l’exercici de les activitats de negociació col·lectiva a òrgans creats per aquestes, de naturalesa estrictament tècnica, que han de tenir la seva representació en la negociació col·lectiva, prèvies les instruccions polítiques corresponents i sense perjudici de la ratificació dels acords assolits pels òrgans de govern o administratius amb competència per a això. Article 34 Meses de negociació 1. Als efectes de la negociació col·lectiva dels funcionaris públics, s’ha de constituir una Mesa General de Negociació en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, així com a cadascuna de les comunitats autònomes, ciutats de Ceuta i Melilla i entitats locals. 2. Es reconeix la legitimació negocial de les associacions de municipis, així com la de les entitats locals d’àmbit supramunicipal. A aquests efectes, els municipis es poden adherir amb caràcter previ o de manera successiva a la negociació col·lectiva que es porti a terme en l’àmbit corresponent. Així mateix, una Administració o entitat pública es pot adherir als acords assolits dins del territori de cada comunitat autònoma, o als acords assolits en un àmbit supramunicipal. 3. Són competències pròpies de les meses generals la negociació de les matèries relacionades amb condicions de treball comunes als funcionaris del seu àmbit. 4. Depenent de les meses generals de negociació i per acord d’aquestes es poden constituir meses sectorials, en consideració a les condicions específiques de treball de les organitzacions administratives afectades o a les peculiaritats de sectors concrets de funcionaris públics i al seu nombre. 5. La competència de les meses sectorials s’estén als temes comuns als funcionaris del sector que no hagin estat objecte de decisió per part de la mesa general respectiva o als que aquesta explícitament els reenviï o delegui. 6. El procés de negociació s’ha d’obrir, en cada mesa, en la data que fixin de comú acord l’Administració corresponent i la majoria de la representació sindical. Si no hi ha acord, el procés s’ha d’iniciar en el 18 Portal Jurídic de Catalunya termini màxim d’un mes des que la majoria d’una de les parts legitimades el promogui, llevat que hi hagi causes legals o pactades que ho impedeixin. 7. Totes dues parts estan obligades a negociar sota el principi de la bona fe i a proporcionar-se mútuament la informació que necessitin relativa a la negociació. Article 35 Constitució i composició de les meses de negociació 1. Les meses a què es refereixen els articles 34, 36.3 i la disposició addicional dotzena d’aquest Estatut queden vàlidament constituïdes quan, a més de la representació de l’Administració corresponent, i sense perjudici del dret de totes les organitzacions sindicals legitimades a participar en aquestes en proporció a la seva representativitat, aquestes organitzacions sindicals representin, com a mínim, la majoria absoluta dels membres dels òrgans unitaris de representació en l’àmbit de què es tracti. 2. Les variacions en la representativitat sindical, als efectes de modificació en la composició de les meses de negociació, han de ser acreditades per les organitzacions sindicals interessades, mitjançant el corresponent certificat de l’oficina pública de registre competent, cada dos anys a partir de la data inicial de constitució de les meses esmentades. 3. La designació dels components de les meses correspon a les parts negociadores que poden comptar amb l’assistència en les deliberacions d’assessors, que hi poden intervenir amb veu, però sense vot. 4. En les normes de desplegament d’aquest Estatut s’ha d’establir la composició numèrica de les meses corresponents als seus àmbits, sense que cap de les parts pugui superar el nombre de quinze membres. Article 36 Meses generals de negociació 1. Es constitueix una Mesa General de Negociació de les administracions públiques. La representació d’aquestes ha de ser unitària, estar presidida per l’Administració General de l’Estat i tenir representants de les comunitats autònomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, en funció de les matèries que s’hagin de negociar. La representació de les organitzacions sindicals legitimades per estar presents d’acord amb el que disposen els articles 6 i 7 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical, s’ha de distribuir en funció dels resultats obtinguts a les eleccions als òrgans de representació del personal, delegats de personal, juntes de personal i comitès d’empresa, en el conjunt de les administracions públiques. 2. Són matèries objecte de negociació en aquesta mesa les que enumera l’article 37 d’aquest Estatut que siguin susceptibles de regulació estatal amb caràcter de norma bàsica, sense perjudici dels acords a què puguin arribar les comunitats autònomes en el seu corresponent àmbit territorial en virtut de les seves competències exclusives i compartides en matèria de funció pública. És específicament objecte de negociació en l’àmbit de la Mesa General de Negociació de les 19 Portal Jurídic de Catalunya administracions públiques l’increment global de les retribucions del personal al servei de les administracions públiques que correspongui incloure en el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat de cada any. 3. Per a la negociació de totes les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral de cada Administració pública, s’ha de constituir a l’Administració General de l’Estat, en cadascuna de les comunitats autònomes, ciutats de Ceuta i Melilla i entitats locals una Mesa General de Negociació. Són aplicables a aquestes meses generals els criteris que estableix l’apartat anterior sobre representació de les organitzacions sindicals en la Mesa General de Negociació de les administracions públiques; s’han de prendre en consideració en cada cas els resultats obtinguts a les eleccions als òrgans de representació del personal funcionari i laboral del corresponent àmbit de representació. A més, també han d’estar presents en aquestes meses generals les organitzacions sindicals que formin part de la Mesa General de Negociació de les administracions públiques sempre que hagin obtingut el 10 per 100 dels representants a personal funcionari o personal laboral en l’àmbit corresponent a la mesa de què es tracti. Article 37 Matèries objecte de negociació 1. Són objecte de negociació, en el seu àmbit respectiu i en relació amb les competències de cada Administració pública i amb l’abast que legalment sigui procedent en cada cas, les matèries següents: a) L’aplicació de l’increment de les retribucions del personal al servei de les administracions públiques que estableixi la Llei de pressupostos generals de l’Estat i de les comunitats autònomes. b) La determinació i l’aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris. c) Les normes que fixin els criteris generals en matèria d’accés, carrera, provisió, sistemes de classificació de llocs de treball, i plans i instruments de planificació de recursos humans. d) Les normes que fixin els criteris i mecanismes generals en matèria d’avaluació de l’acompliment. e) Els plans de previsió social complementària. f) Els criteris generals dels plans i fons per a la formació i la promoció interna. g) Els criteris generals per a la determinació de prestacions socials i pensions de classes passives. h) Les propostes sobre drets sindicals i de participació. i) Els criteris generals d’acció social. 20 Portal Jurídic de Catalunya j) Les que així estableixi la normativa de prevenció de riscos laborals. k) Les que afectin les condicions de treball i les retribucions dels funcionaris, la regulació de les quals exigeixi norma amb rang de llei. l) Els criteris generals sobre ofertes d’ocupació pública. m) Les referides a calendari laboral, horaris, jornades, vacances, permisos, mobilitat funcional i geogràfica, així com els criteris generals sobre la planificació estratègica dels recursos humans, en els aspectes que afectin condicions de treball dels empleats públics. 2. Queden excloses de l’obligatorietat de la negociació les matèries següents: a) Les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització. Quan les conseqüències de les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització tinguin repercussió sobre condicions de treball dels funcionaris públics que preveu l’apartat anterior, és procedent la negociació de les condicions esmentades amb les organitzacions sindicals a què es refereix aquest Estatut. b) La regulació de l’exercici dels drets dels ciutadans i dels usuaris dels serveis públics, així com el procediment de formació dels actes i les disposicions administratives. c) La determinació de condicions de treball del personal directiu. d) Els poders de direcció i control propis de la relació jeràrquica. e) La regulació i determinació concreta, en cada cas, dels sistemes, criteris, òrgans i procediments d’accés a l’ocupació pública i la promoció professional. Article 38 Pactes i acords 1. En el si de les meses de negociació corresponents, els representants de les administracions públiques poden concertar pactes i acords amb la representació de les organitzacions sindicals legitimades a aquests efectes, per a la determinació de condicions de treball dels funcionaris de les administracions esmentades. 2. Els pactes s’han de subscriure sobre matèries que es corresponguin estrictament amb l’àmbit competencial de l’òrgan administratiu que el subscrigui i s’han d’aplicar directament al personal de l’àmbit corresponent. 3. Els acords han de versar sobre matèries competència dels òrgans de govern de les administracions públiques. Per a la seva validesa i eficàcia és necessària la seva aprovació expressa i formal per part d’aquests òrgans. Quan els acords hagin estat ratificats i afectin temes que poden ser decidits de 21 Portal Jurídic de Catalunya manera definitiva pels òrgans de govern, el seu contingut és directament aplicable al personal inclòs en el seu àmbit d’aplicació, sense perjudici que a efectes formals es requereixi la modificació o derogació de la normativa reglamentària corresponent, si s’escau. Si els acords ratificats tracten sobre matèries sotmeses a reserva de llei que, en conseqüència, només poden ser determinades definitivament per les Corts Generals o les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, el seu contingut no té eficàcia directa. No obstant això, en aquest supòsit, l’òrgan de govern respectiu que tingui iniciativa legislativa ha de procedir a l’elaboració, l’aprovació i la remissió a les Corts Generals o assemblees legislatives de les comunitats autònomes del corresponent projecte de llei de conformitat amb el contingut de l’acord i en el termini que s’hagi acordat. Quan hi hagi falta de ratificació d’un acord o, si s’escau, una negativa expressa a incorporar l’acordat en el projecte de llei corresponent, s’ha d’iniciar la renegociació de les matèries tractades en el termini d’un mes, si així ho sol·licita almenys la majoria d’una de les parts. 4. Els pactes i acords han de determinar les parts que els concerten, l’àmbit personal, funcional, territorial i temporal, així com la forma, el termini de preavís i les condicions de denúncia d’aquests. 5. S’han d’establir comissions paritàries de seguiment dels pactes i acords amb la composició i les funcions que les parts determinin. 6. Els pactes subscrits i els acords, una vegada ratificats, s’han de remetre a l’oficina pública que cada Administració competent determini i l’autoritat respectiva n’ha d’ordenar la publicació al butlletí oficial que correspongui en funció de l’àmbit territorial. 7. En el supòsit que no es produeixi un acord en la negociació o en la renegociació que preveu l’últim paràgraf de l’apartat 3 d’aquest article i una vegada esgotats, si s’escau, els procediments de solució extrajudicial de conflictes, correspon als òrgans de govern de les administracions públiques establir les condicions de treball dels funcionaris amb les excepcions que preveuen els apartats 11, 12 i 13 d’aquest article. 8. Els pactes i acords que, de conformitat amb el que estableix l’article 37, continguin matèries i condicions generals de treball comunes al personal funcionari i laboral, tenen la consideració i els efectes que preveu aquest article per als funcionaris i l’article 83 de l’Estatut dels treballadors per al personal laboral. 9. Els pactes i acords en els seus respectius àmbits i en relació amb les competències de cada Administració pública poden establir l’estructura de la negociació col·lectiva, així com fixar les regles que han de resoldre els conflictes de concurrència entre les negociacions de diferent àmbit i els criteris de primacia i complementarietat entre les diferents unitats negociadores. 10. Es garanteix el compliment dels pactes i acords, excepte quan excepcionalment i per causa greu d’interès públic derivada d’una alteració substancial de les circumstàncies econòmiques, els òrgans de govern de les administracions públiques suspenguin o modifiquin el compliment de pactes i acords ja signats, en la mesura estrictament necessària per salvaguardar l’interès públic. 22 Portal Jurídic de Catalunya En aquest supòsit, les administracions públiques han d’informar les organitzacions sindicals de les causes de la suspensió o modificació. 11. Excepte en cas d’acord en contra, els pactes i acords s’han de prorrogar d’any en any si no hi ha denúncia expressa d’una de les parts. 12. La vigència del contingut dels pactes i acords una vegada conclosa la seva durada s’ha de produir en els termes que aquests hagin establert. 13. Els pactes i acords que en succeeixin altres d’anteriors els deroguen en la seva integritat, excepte els aspectes que s’acordi mantenir expressament. Article 39 Òrgans de representació 1. Els òrgans específics de representació dels funcionaris són els delegats de personal i les juntes de personal. 2. En les unitats electorals on el nombre de funcionaris sigui igual o superior a 6 i inferior a 50, la seva representació correspon als delegats de personal. Fins a 30 funcionaris s’elegeix un delegat, i de 31 a 49 se n’elegeixen tres, que han d’exercir la seva representació conjuntament i mancomunadament. 3. Les juntes de personal s’han de constituir en unitats electorals que tinguin un cens mínim de 50 funcionaris. 4. L’establiment de les unitats electorals l’han de regular l’Estat i cada comunitat autònoma dins de l’àmbit de les seves competències legislatives. Amb l’acord previ amb les organitzacions sindicals legitimades en els articles 6 i 7 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical, els òrgans de govern de les administracions públiques poden modificar o establir unitats electorals per raó del nombre i les peculiaritats dels seus col·lectius, i adequar la configuració d’aquestes a les estructures administratives o als àmbits de negociació constituïts o que es constitueixin. 5. Cada junta de personal es compon d’un nombre de representants, en funció del nombre de funcionaris de la unitat electoral corresponent, d’acord amb l’escala següent, en coherència amb el que estableix l’Estatut dels treballadors: De 50 a 100 funcionaris: 5. De 101 a 250 funcionaris: 9. De 251 a 500 funcionaris: 13. De 501 a 750 funcionaris: 17. De 751 a 1.000 funcionaris: 21. De 1.001 en endavant, dos per cada 1.000 o fracció, amb el màxim de 75. 6. Les juntes de personal han d’elegir d’entre els seus membres un president i un secretari i han 23 Portal Jurídic de Catalunya d’elaborar el seu propi reglament de procediment, que no pot contravenir al que disposen aquest Estatut i la legislació de desplegament, i han de remetre una còpia del reglament i de les seves modificacions a l’òrgan o òrgans competents en matèria de personal que determini cada Administració. El reglament i les seves modificacions han de ser aprovats pels vots favorables de com a mínim dos terços dels seus membres. Article 40 Funcions i legitimació dels òrgans de representació 1. Les juntes de personal i els delegats de personal, si s’escau, tenen les funcions següents, en els seus àmbits respectius: a) Rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment. b) Emetre informe, a sol·licitud de l’Administració pública corresponent, sobre el trasllat total o parcial de les instal·lacions i implantació o revisió dels seus sistemes d’organització i mètodes de treball. c) Ser informats de totes les sancions imposades per faltes molt greus. d) Tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i horari de treball, així com sobre el règim de vacances i permisos. e) Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents. f) Col·laborar amb l’Administració corresponent per aconseguir l’establiment de totes les mesures que procurin el manteniment i l’increment de la productivitat. 2. Les juntes de personal, col·legiadament, per decisió majoritària dels seus membres i, si s’escau, els delegats de personal, mancomunadament, estan legitimats per iniciar, com a interessats, els procediments administratius corresponents i exercir les accions en via administrativa o judicial pel que fa a l’àmbit de les seves funcions. Article 41 Garanties de la funció representativa del personal 1. Els membres de les juntes de personal i els delegats de personal, si s’escau, com a representants legals dels funcionaris, en l’exercici de la seva funció representativa, disposen de les garanties i els drets següents: a) L’accés i la lliure circulació per les dependències de la seva unitat electoral, sense que s’entorpeixi el funcionament normal de les corresponents unitats administratives, dins dels horaris habituals de treball 24 Portal Jurídic de Catalunya i amb excepció de les zones que es reservin de conformitat amb el que disposa la legislació vigent. b) La distribució lliure de les publicacions que es refereixin a qüestions professionals i sindicals. c) L’audiència en els expedients disciplinaris a què puguin ser sotmesos els seus membres durant el temps del seu mandat i durant l’any immediatament posterior, sense perjudici de l’audiència a l’interessat regulada en el procediment sancionador. d) Un crèdit d’hores mensuals dins de la jornada de treball i retribuïdes com de treball efectiu, d’acord amb l’escala següent: Fins a 100 funcionaris: 15. De 101 a 250 funcionaris:20. De 251 a 500 funcionaris: 30. De 501 a 750 funcionaris: 35. De 751 en endavant: 40. Els membres de la junta de personal i delegats de personal de la mateixa candidatura que així ho manifestin, amb la comunicació prèvia a l’òrgan que tingui la direcció de personal davant la qual la junta exerceixi la seva representació, poden procedir a acumular els crèdits horaris. e) No ser traslladats ni sancionats per causes relacionades amb l’exercici del seu mandat representatiu, ni durant la vigència del mandat, ni l’any següent a l’extinció, exceptuant l’extinció que tingui lloc per revocació o dimissió. 2. Els membres de les juntes de personal i els delegats de personal no poden ser discriminats en la seva formació ni en la seva promoció econòmica o professional per raó de l’acompliment de la seva representació. 3. Cadascun dels membres de la junta de personal i aquesta com a òrgan col·legiat, així com els delegats de personal, si s’escau, han d’observar sigil professional en tot el que faci referència als assumptes en què l’Administració assenyali expressament el caràcter reservat, fins i tot després que expiri el seu mandat. En tot cas, cap document reservat lliurat per l’Administració pot ser utilitzat fora de l’estricte àmbit de l’Administració per a finalitats diferents de les que en van motivar el lliurament. Article 42 Durada de la representació El mandat dels membres de les juntes de personal i dels delegats de personal, si s’escau, és de quatre anys, i poden ser reelegits. El mandat s’entén prorrogat si, en finalitzar, no s’han promogut noves eleccions, i els representants amb mandat prorrogat no es poden comptabilitzar als efectes de determinar la capacitat representativa dels sindicats. Article 43 Promoció d’eleccions a delegats i juntes de personal 25 Portal Jurídic de Catalunya 1. Poden promoure la celebració d’eleccions a delegats i juntes de personal, de conformitat amb el que preveuen aquest Estatut i els articles 6 i 7 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical: a) Els sindicats més representatius en l’àmbit estatal. b) Els sindicats més representatius en l’àmbit de la comunitat autònoma, quan la unitat electoral afectada estigui ubicada en el seu àmbit geogràfic. c) Els sindicats que, tot i no ser més representatius, hagin aconseguit almenys el 10 per 00 dels representants a què es refereix aquest Estatut en el conjunt de les administracions públiques. d) Els sindicats que hagin obtingut almenys un percentatge del 10 per 100 en la unitat electoral en la qual es volen promoure les eleccions. e) Els funcionaris de la unitat electoral, per acord majoritari. 2. Els legitimats per promoure eleccions tenen dret, a aquest efecte, que l’Administració pública corresponent els subministri el cens de personal de les unitats electorals afectades, distribuït per organismes o centres de treball. Article 44 Procediment electoral El procediment per a l’elecció de les juntes de personal i per a l’elecció de delegats de personal es determina per reglament tenint en compte els criteris generals següents: a) L’elecció s’ha de fer mitjançant sufragi personal, directe, lliure i secret que es pot emetre per correu o per altres mitjans telemàtics. b) Són electors i elegibles els funcionaris que estiguin en la situació de servei actiu. No tenen la consideració d’electors ni elegibles els funcionaris que ocupin llocs el nomenament dels quals s’efectuï a través de reial decret o per decret dels consells de govern de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla. c) Hi poden presentar candidatures les organitzacions sindicals constituïdes legalment o les seves coalicions, i els grups d’electors d’una mateixa unitat electoral, sempre que el nombre d’aquests sigui equivalent, almenys, al triple dels membres que s’han d’elegir. d) Les juntes de personal s’elegeixen mitjançant llistes tancades a través d’un sistema proporcional corregit, i els delegats de personal, mitjançant llistes obertes i sistema majoritari. e) Els òrgans electorals són les meses electorals que es constitueixin per a la direcció i el desenvolupament del procediment electoral i les oficines públiques permanents per al còmput i la certificació de resultats que regula la normativa laboral. 26 Portal Jurídic de Catalunya f) Les impugnacions s’han de tramitar de conformitat amb un procediment arbitral, excepte les reclamacions contra les denegacions d’inscripció d’actes electorals, que es poden plantejar directament davant la jurisdicció social. Article 45 Solució extrajudicial de conflictes col·lectius 1. Amb independència de les atribucions fixades per les parts a les comissions paritàries que preveu l’article 38.5 per al coneixement i la resolució dels conflictes derivats de l’aplicació i interpretació dels pactes i acords, les administracions públiques i les organitzacions sindicals a què es refereix aquest capítol poden acordar la creació, la configuració i el desenvolupament de sistemes de solució extrajudicial de conflictes col·lectius. 2. Els conflictes a què es refereix l’apartat anterior poden ser els derivats de la negociació, l’aplicació i la interpretació dels pactes i acords sobre les matèries assenyalades a l’article 37, excepte per a aquelles en què hi hagi reserva de llei. 3. Els sistemes poden estar integrats per procediments de mediació i arbitratge. La mediació és obligatòria quan ho sol·liciti una de les parts, i les propostes de solució que ofereixin el mediador o mediadors poden ser lliurement acceptades o rebutjades per les parts. Mitjançant el procediment d’arbitratge les parts poden acordar voluntàriament encomanar a un tercer la resolució del conflicte plantejat, comprometent-se per endavant a acceptar-ne el contingut. 4. L’acord aconseguit a través de la mediació o de la resolució d’arbitratge té la mateixa eficàcia jurídica i tramitació dels pactes i acords que regula aquest Estatut, sempre que els qui hagin adoptat l’acord o subscrit el compromís arbitral tinguin la legitimació que els permeti acordar, en l’àmbit del conflicte, un pacte o acord de conformitat amb el que preveu aquest Estatut. Aquests acords són susceptibles d’impugnació. Específicament es pot interposar recurs contra la resolució arbitral en cas que no s’hagin observat en l’exercici de l’actuació arbitral els requisits i les formalitats establerts a l’efecte o quan la resolució hagi versat sobre punts no sotmesos a la seva decisió, o que aquesta contradigui la legalitat vigent. 5. La utilització d’aquests sistemes s’ha de fer de conformitat amb els procediments que es determinin per reglament amb l’acord previ amb les organitzacions sindicals representatives. Article 46 Dret de reunió 1. Estan legitimats per convocar una reunió, a més de les organitzacions sindicals, directament o a través dels delegats sindicals: a) Els delegats de personal. 27 Portal Jurídic de Catalunya b) Les juntes de personal. c) Els comitès d’empresa. d) Els empleats públics de les administracions respectives en un nombre no inferior al 40 per 100 del col·lectiu convocat. 2. Les reunions al centre de treball s’han d’autoritzar fora de l’horari de treball, llevat en cas d’acord entre l’òrgan competent en matèria de personal i els qui estiguin legitimats per convocar-les. La realització de la reunió no pot perjudicar la prestació dels serveis i els qui la convoquin són responsables del seu desenvolupament normal. Capítol V Dret a la jornada de treball, permisos i vacances Article 47 Jornada de treball dels funcionaris públics 1. Les administracions públiques estableixen la jornada general i les especials de treball dels seus funcionaris públics. La jornada de treball pot ser a temps complet o a temps parcial. 2. Les administracions públiques han d'adoptar mesures de flexibilització horària per garantir la conciliació de la vida familiar i laboral dels empleats públics que tinguin a càrrec seu fills i filles menors de dotze anys, així com dels empleats públics que tinguin necessitats de cura respecte dels fills i filles més grans de dotze anys, el cònjuge o parella de fet, familiars per consanguinitat fins al segon grau, així com d'altres persones que convisquin al mateix domicili, i que per raons d'edat, accident o malaltia no es puguin valer per si mateixos. Article 47 bis Teletreball 1. Es considera teletreball la modalitat de prestació de serveis a distància en la qual el contingut competencial del lloc de treball es pot desenvolupar, sempre que les necessitats del servei ho permetin, fora de les dependències de l'Administració, mitjançant l'ús de tecnologies de la informació i comunicació. 2. La prestació del servei mitjançant teletreball ha de ser expressament autoritzada i és compatible amb la modalitat presencial. En tot cas, té caràcter voluntari i reversible, excepte en supòsits excepcionals degudament justificats. S'ha d'efectuar en els termes de les normes que es dictin en desplegament d'aquest Estatut, que han de ser objecte de negociació col·lectiva en l'àmbit corresponent i han de preveure criteris objectius en l'accés a aquesta modalitat de prestació de servei. El teletreball ha de contribuir a millorar l'organització del treball a través de la identificació d'objectius i l'avaluació del seu compliment. 3. El personal que presti els seus serveis mitjançant teletreball té els mateixos deures i drets, individuals 28 Portal Jurídic de Catalunya i col·lectius, recollits en aquest Estatut que la resta del personal que presti els seus serveis en modalitat presencial, incloent-hi la normativa de prevenció de riscos laborals que sigui aplicable, excepte els que siguin inherents a la realització de la prestació del servei de manera presencial. 4. L'Administració ha de proporcionar i mantenir a les persones que treballin en aquesta modalitat els mitjans tecnològics necessaris per a la seva activitat. 5. El personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix, en matèria de teletreball, pel que preveu aquest Estatut i per les seves normes de desplegament. Article 48 Permisos dels funcionaris públics Els funcionaris públics tenen els permisos següents: a) Per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al primer grau per consanguinitat o afinitat, així com de qualsevol altra persona diferent de les anteriors que convisqui amb el funcionari o funcionària al mateix domicili i que en requereixi la cura efectiva, cinc dies hàbils. Quan es tracti d'accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari, d'un familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís és de quatre dies hàbils. Quan es tracti de mort del cònjuge, parella de fet o familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el succés es produeixi a la mateixa localitat, i cinc dies hàbils quan sigui en una localitat diferent. En el cas de mort de familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís és de dos dies hàbils quan es produeixi a la mateixa localitat i de quatre dies hàbils quan sigui en una localitat diferent. b) Per trasllat de domicili sense canvi de residència, un dia. c) Per exercir funcions sindicals o de representació del personal, en els termes que es determini. d) Per concórrer a exàmens finals i altres proves definitives d’aptitud, durant els dies que tinguin lloc. e) Pel temps indispensable per a la realització d’exàmens prenatals i tècniques de preparació al part per les funcionàries embarassades i, en els casos d’adopció o acolliment, o guarda amb finalitats d’adopció, per a l’assistència a les preceptives sessions d’informació i preparació i per a la realització dels preceptius informes psicològics i socials previs a la declaració d’idoneïtat, que s’hagin de fer dins de la jornada de treball. A l’efecte del que disposa aquest apartat, el terme de funcionàries embarassades inclou també les persones funcionàries trans gestants. 29 Portal Jurídic de Catalunya f) Per lactància d'un fill de menys de dotze mesos tenen dret a una hora d'absència del treball, que poden dividir en dues fraccions. Aquest dret es pot substituir per una reducció de la jornada normal en mitja hora a l'inici i al final de la jornada, o en una hora a l'inici o al final de la jornada, amb la mateixa finalitat. El permís que preveu aquest apartat constitueix un dret individual dels funcionaris, sense que se'n pugui transferir l'exercici a l'altre progenitor, adoptant, guardador o acollidor. Es pot sol·licitar la substitució del temps de lactància per un permís retribuït que acumuli en jornades completes el temps corresponent. Aquesta modalitat es pot gaudir únicament a partir de la finalització del permís per naixement, adopció, guarda, acolliment o del progenitor diferent de la mare biològica respectiu. Aquest permís s'incrementa proporcionalment en els casos de part, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment múltiple.» g) Per naixement de fills prematurs o que per qualsevol altra causa s’hagin de quedar hospitalitzats a continuació del part, la funcionària o el funcionari tenen dret a absentar-se de la feina durant un màxim de dues hores diàries i percebre les retribucions íntegres. Així mateix, tenen dret a reduir la seva jornada de treball fins a un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional de les retribucions. h) Per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa d’algun menor de menys de dotze anys, d’una persona gran que requereixi especial dedicació o d’una persona amb discapacitat que no exerceixi cap activitat retribuïda, té dret a la reducció de la seva jornada de treball, amb la disminució de les retribucions que correspongui. Té el mateix dret el funcionari que s’hagi d’encarregar de la cura directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d’edat, accident o malaltia no es pugui valer per si mateix i que no exerceixi cap activitat retribuïda. i) Pel fet de ser necessari atendre la cura d’un familiar de primer grau, el funcionari té dret a sol·licitar una reducció de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d’un mes. Si hi ha més d’un titular d’aquest dret pel mateix fet causant, el temps de gaudi d’aquesta reducció es pot prorratejar entre ells, respectant en tot cas el termini màxim d’un mes. j) Per temps indispensable per complir un deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral. k) Per assumptes particulars, sis dies a l’any. 30 Portal Jurídic de Catalunya l) Per matrimoni o registre o constitució formalitzada per document públic de parella de fet, quinze dies. Article 49 Permisos per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per raó de violència de gènere o de violència sexual i per a les víctimes de terrorisme i els seus familiars directes En tot cas es concedeixen els permisos següents amb les corresponents condicions mínimes: a) Permís per naixement per a la mare biològica: té una durada de setze setmanes, de les quals les sis setmanes immediates posteriors al part són en tot cas de descans obligatori i ininterrompudes. Aquest permís s’amplia en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill o la filla i, per cada fill o filla a partir del segon en els supòsits de part múltiple, una per a cadascun dels progenitors. No obstant això, en cas de defunció de la mare, l’altre progenitor pot fer ús de la totalitat o, si s’escau, de la part que resti de permís. En cas que tots dos progenitors treballin i transcorregudes les sis primeres setmanes de descans obligatori, el període de gaudi d’aquest permís es pot dur a terme a voluntat d’aquells, de manera interrompuda, i es pot exercir des de la finalització del descans obligatori posterior al part fins que el fill o la filla compleixi els dotze mesos. En el cas del gaudi interromput es requereix, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys 15 dies i s’ha de fer per setmanes completes. Aquest permís es pot gaudir a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament, de conformitat amb les regles que estableix aquest article. En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s’amplia en tants dies com el nounat estigui hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals. En el supòsit de defunció del fill o la filla, el període de durada del permís no es veu reduït, tret que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, se sol·liciti la reincorporació al lloc de treball. Durant el gaudi d’aquest permís, una vegada finalitzat el període de descans obligatori, es pot participar en els cursos de formació que convoqui l’Administració. A l’efecte del que disposa aquest apartat, el terme de mare biològica inclou també les persones trans gestants. b) Permís per adopció, per guarda amb finalitats d'adopció, o acolliment, tant temporal com permanent: té una durada de setze setmanes. Sis setmanes s’han de gaudir a jornada completa de manera obligatòria i ininterrompuda immediatament després de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció o bé de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o d'acolliment. 31 Portal Jurídic de Catalunya En cas que tots dos progenitors treballin i transcorregudes les sis primeres setmanes de descans obligatori, el període de gaudi d'aquest permís es pot portar a terme de manera interrompuda i es pot exercir des de la finalització del descans obligatori posterior al fet causant dins dels dotze mesos a comptar o bé des del naixement del fill o filla, o bé des de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció o bé de la decisió administrativa de guarda amb fins d'adopció o d'acolliment. En el cas del gaudi interromput es requereix, per a cada període de gaudi, un preavís d'almenys 15 dies i s'ha de fer per setmanes completes. Aquest permís s'amplia en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fill o filla, a partir del segon, en els supòsits d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment múltiple, una per a cadascun dels progenitors. El còmput del termini es compta a elecció del progenitor, a partir de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, o a partir de la resolució judicial per la qual es constitueixi l'adopció sense que en cap cas un mateix menor pugui donar dret a diversos períodes de gaudi d'aquest permís. Aquest permís es pot gaudir a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats de servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament, de conformitat amb les regles que estableix aquest article. Si és necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d'origen de l'adoptat, en els casos d'adopció o acolliment internacional, es té dret, a més, a un permís de fins a dos mesos de durada, i durant aquest període es perceben exclusivament les retribucions bàsiques. Independentment del permís de fins a dos mesos que preveu el paràgraf anterior i per al supòsit que estableix el paràgraf esmentat, el permís per adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, es pot iniciar fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial per la qual es constitueixi l'adopció o la decisió administrativa o judicial d'acolliment. Durant el gaudi d'aquest permís es pot participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració. Els supòsits d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, que preveu aquest article són els que així estableixin el Codi civil o les lleis civils de les comunitats autònomes que els regulin, i l'acolliment temporal ha de tenir una durada no inferior a un any. c)Permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment o adopció d'un fill o una filla: té una durada de setze setmanes, de les quals les sis setmanes immediates posteriors al fet causant són en tot cas de descans obligatori. Aquest permís s'amplia en dues setmanes més, una per a cadascun dels progenitors, en el supòsit de discapacitat del fill o la filla, i per cada fill o filla a partir del segon en els supòsits de naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment múltiples, que s'han de gaudir a partir de la data del naixement, de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l'adopció. 32 Portal Jurídic de Catalunya Aquest permís el pot distribuir el progenitor que l'hagi de gaudir sempre que les sis primeres setmanes siguin ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment o de la decisió judicial per la qual es constitueixi l'adopció. En cas que tots dos progenitors treballin i transcorregudes les sis primeres setmanes, el període de gaudi d'aquest permís es pot portar a terme de manera interrompuda dins dels dotze mesos a comptar o bé des del naixement del fill o filla, o bé des de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció o bé de la decisió administrativa de guarda amb fins d'adopció o d'acolliment. En el cas del gaudi interromput es requereix, per a cada període de gaudi, un preavís d'almenys quinze dies i s'ha de fer per setmanes completes. En cas que s'opti pel gaudi d'aquest permís després de la setmana setze del permís per naixement, si el progenitor que gaudeix d'aquest últim permís ha sol·licitat l'acumulació del temps de lactància d'un fill de menys de dotze mesos en jornades completes de l'apartat f de l'article 48, és a la finalització d'aquest període quan es dona inici al còmput de les deu setmanes restants del permís del progenitor diferent de la mare biològica. Aquest permís es pot gaudir a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament, de conformitat amb les regles que estableix aquest article. En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s'amplia en tants dies com el nounat estigui hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals. En el supòsit de defunció del fill o la filla, el període de durada del permís no es redueix, tret que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, se sol·liciti la reincorporació al lloc de treball. Durant el gaudi d'aquest permís, transcorregudes les sis primeres setmanes ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, es pot participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració. En els casos que preveuen els apartats a, b, i c el temps transcorregut durant el gaudi d'aquests permisos es computa com de servei efectiu a tots els efectes, i es garanteix la plenitud de drets econòmics de la funcionària i, si s'escau, de l'altre progenitor funcionari, durant tot el període de durada del permís, i, si s'escau, durant els períodes posteriors al gaudi d'aquest, si d'acord amb la normativa aplicable el dret a percebre algun concepte retributiu es determina en funció del període de gaudi del permís. Els funcionaris que hagin fet ús del permís per naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, tenen dret, una vegada finalitzat el període de permís, a reintegrar-se al seu lloc de treball en termes i condicions que no els siguin menys favorables al gaudi del permís, així com a beneficiar-se de qualsevol millora en les condicions de treball a què haurien pogut tenir dret durant la seva absència. 33 Portal Jurídic de Catalunya A l’efecte del que disposa aquest apartat, el terme de mare biològica inclou també les persones trans gestants. d) Permís per raó de violència de gènere o de violència sexual sobre la dona funcionària: les faltes d'assistència de les funcionàries víctimes de violència de gènere o de violència sexual, totals o parcials, tenen la consideració de justificades pel temps i en les condicions en què ho determinin així els serveis socials d'atenció o de salut segons que correspongui. Així mateix, les funcionàries víctimes de violència sobre la dona o de violència sexual, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret d'assistència social integral, tenen dret a la reducció de la jornada amb disminució proporcional de la retribució, o la reordenació del temps de treball, a través de l'adaptació de l'horari, de l'aplicació de l'horari flexible o d'altres formes d'ordenació del temps de treball que siguin aplicables, en els termes que per a aquests supòsits estableixi el pla d'igualtat d'aplicació o, si no n'hi ha, l'Administració pública competent en cada cas. En el supòsit que enuncia el paràgraf anterior, la funcionària pública manté les seves retribucions íntegres quan redueixi la seva jornada en un terç o menys. e) Permís per cura d'un fill menor, afectat per càncer o una altra malaltia greu: el funcionari té dret, sempre que totes dues persones progenitores, adoptants, guardadores amb fins d'adopció o acollidores de caràcter permanent treballin, a una reducció de la jornada de treball d'almenys la meitat de la durada d'aquella, amb la percepció de les retribucions íntegres amb càrrec als pressupostos de l'òrgan o entitat on presti els seus serveis, per a la cura, durant l'hospitalització i el tractament continuat, del fill o la filla menor d'edat, afectat per càncer (tumors malignes, melanomes o carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de la seva cura directa, contínua i permanent, acreditat per l'informe del servei públic de salut o l'òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma o, si s'escau, de l'entitat sanitària concertada corresponent i, com a màxim, fins que el fill o la persona que hagi estat objecte d'acolliment permanent o guarda amb fins d'adopció compleixi els 23 anys. A aquests efectes, el mer compliment dels 18 anys del fill o del menor subjecte a acolliment permanent o a guarda amb fins d'adopció no és una causa d'extinció de la reducció de la jornada, si es manté la necessitat de cura directa, contínua i permanent. No obstant això, complerts els 18 anys, es pot reconèixer el dret a la reducció de jornada fins que la persona al seu càrrec compleixi els 23 anys en els supòsits en què l'afectació del càncer o la malaltia greu s'hagi diagnosticat abans que assoleixi la majoria d'edat, sempre que en el moment de la sol·licitud s'acreditin els requisits que estableixen els paràgrafs anteriors, tret de l'edat. Així mateix, es manté el dret a aquesta reducció de jornada fins que la persona al seu càrrec compleixi 26 anys si, abans d'arribar als 23 anys, acredita, a més, un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent. 34 Portal Jurídic de Catalunya Quan concorrin en totes dues persones progenitores, adoptants, guardadores amb fins d'adopció o acollidores de caràcter permanent, pel mateix subjecte i fet causant, les circumstàncies necessàries per tenir dret a aquest permís o, si s'escau, puguin tenir la condició de beneficiàries de la prestació establerta per a aquesta finalitat en el règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable, el funcionari o funcionària té dret a percebre les retribucions íntegres durant el temps que duri la reducció de la seva jornada de treball, sempre que l'altra persona progenitora, adoptant, guardadora amb fins d'adopció o acollidora de caràcter permanent, sense perjudici del dret a la reducció de jornada que li correspongui, no cobri les seves retribucions íntegres en virtut d'aquest permís o com a beneficiària de la prestació establerta per a aquesta finalitat en el règim de la Seguretat Social que li sigui aplicable. En cas contrari, només es té dret a la reducció de jornada, amb la consegüent reducció de retribucions. Així mateix, en el supòsit que tots dos prestin serveis en el mateix òrgan o entitat, aquesta en pot limitar l'exercici simultani per raons fundades en el funcionament correcte del servei. Quan la persona malalta contregui matrimoni o constitueixi una parella de fet, té dret al permís el qui en sigui el cònjuge o la parella de fet, sempre que acrediti les condicions per ser-ne beneficiari. S'han d'establir per reglament les condicions i els supòsits en què aquesta reducció de jornada es pot acumular en jornades completes. f) Per fer efectiu el seu dret a la protecció i a l’assistència social integral, els funcionaris que hagin patit danys físics o psíquics com a conseqüència de l’activitat terrorista, el seu cònjuge o persona amb relació d’afectivitat anàloga, i els fills dels ferits i morts, sempre que tinguin la condició de funcionaris i de víctimes del terrorisme d’acord amb la legislació vigent, així com els funcionaris amenaçats en els termes de l’article 5 de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme, amb el reconeixement previ del Ministeri de l’Interior o de sentència judicial ferma, tenen dret a la reducció de la jornada amb disminució proporcional de la retribució, o a la reordenació del temps de treball, a través de l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que siguin aplicables, en els termes que estableixi l’Administració competent en cada cas. Les mesures esmentades s’han d’adoptar i mantenir en el temps mentre que siguin necessàries per a la protecció i l’assistència social integral de la persona a la qual es concedeix, ja sigui per raó de les seqüeles provocades per l’acció terrorista, ja sigui per l’amenaça a què està sotmesa, en els termes previstos per reglament. g)Permís parental per tenir cura de fill, filla o menor acollit per un temps superior a un any, fins al moment en què el menor compleixi vuit anys: té una durada no superior a vuit setmanes, contínues o discontínues, es pot gaudir a temps complet, o en règim de jornada a temps parcial quan les necessitats del servei ho permetin i segons els termes que s'estableixin per reglament. 35 Portal Jurídic de Catalunya Aquest permís constitueix un dret individual de les persones progenitores, adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se'n pugui transferir l'exercici. Quan les necessitats del servei ho permetin, correspon a la persona progenitora, adoptant o acollidora especificar la data d'inici i fi del gaudi o, si s'escau, dels períodes de gaudi, i ho ha de comunicar a l'Administració amb una antelació de quinze dies i s'ha de dur a terme per setmanes completes. Quan concorrin en les dues persones progenitores, adoptants o acollidores, pel mateix subjecte i fet causant, les circumstàncies necessàries per tenir dret a aquest permís en què el gaudi del permís parental en el període sol·licitat alteri seriosament el funcionament correcte de la unitat de l'Administració en la qual les dues prestin serveis, aquesta pot ajornar la concessió del permís per un període raonable, i ho ha de justificar per escrit i després d'haver ofert una alternativa de gaudi més flexible. A l'efecte del que disposa aquest apartat, el terme de mare biològica inclou també les persones trans gestants. Article 50 Vacances dels funcionaris públics 1. Els funcionaris públics tenen dret a gaudir, durant cada any natural, d’unes vacances retribuïdes de vint-i-dos dies hàbils, o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei durant l’any va ser inferior. Als efectes del que preveu aquest article, no es consideren dies hàbils els dissabtes, sense perjudici de les adaptacions que s’estableixin per als horaris especials. 2. Si les situacions de permís de maternitat, incapacitat temporal, risc durant la lactància o risc durant l’embaràs impedeixen iniciar el gaudi de les vacances dins de l’any natural al qual corresponguin, o si una vegada iniciat el període de vacances sobrevé una de les situacions esmentades, el període de vacances es pot gaudir encara que hagi acabat l’any natural a què corresponguin i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat. 3. El període de vacances anuals retribuïdes dels funcionaris públics no es pot substituir per una quantia econòmica. En els casos de renúncia voluntària s'ha de garantir en tot cas el gaudi de les vacances meritades. No obstant això, en els casos de conclusió de la relació de serveis dels funcionaris públics per causes alienes a la seva voluntat, tenen dret a sol·licitar l'abonament d'una compensació econòmica per les vacances meritades i no gaudides; i en particular, en els casos de jubilació per incapacitat permanent o per mort, fins a un màxim de divuit mesos. Article 51 Jornada de treball, permisos i vacances del personal laboral 36 Portal Jurídic de Catalunya Per al règim de jornada de treball, permisos i vacances del personal laboral cal atenir-se al que estableixen aquest capítol i la legislació laboral corresponent. Capítol VI Deures dels empleats públics. Codi de conducta Article 52 Deures dels empleats públics. Codi de conducta Els empleats públics han d’exercir amb diligència les tasques que tinguin assignades i vetllar pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l’ordenament jurídic, i han d’actuar d’acord amb els principis següents: objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l’entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i homes, que inspiren el Codi de conducta dels empleats públics configurat pels principis ètics i de conducta que regulen els articles següents. Els principis i les regles que estableix aquest capítol informen sobre la interpretació i l’aplicació del règim disciplinari dels empleats públics. Article 53 Principis ètics 1. Els empleats públics han de respectar la Constitució i la resta de normes que integren l’ordenament jurídic. 2. La seva actuació ha de perseguir la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i s’ha de fonamentar en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l’interès comú, al marge de qualsevol altre factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives, clientelars o qualssevol altres que puguin topar amb aquest principi. 3. Han d’ajustar la seva actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l’Administració en la qual prestin els seus serveis, i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb els ciutadans. 4. La seva conducta s'ha de basar en el respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, i han d'evitar qualsevol actuació que pugui produir cap discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe, orientació i identitat sexual, expressió de gènere, característiques

Reial Decret Legislatiu 5/2015 PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript