Llei 26/2010 PDF - Regim Juridic i Procediment Administracions Públiques Catalunya

LLEI 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya DOGC núm. 5686, 05/08/2010 TEXT CONSOLIDAT Vigència 01/05/2020 - Preàmbul L'article 159.1 de l'Estatut d'autonomia atorga a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment administratiu, la competència per a regular les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l'organització de la Generalitat. Així mateix, d'acord amb l'article 160.1 de l'Estatut d'autonomia, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local, que, respectant el principi d'autonomia local, inclou el règim de les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d'organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l'Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorciades. En virtut de l'article 2 de l'Estatut d'autonomia, que configura el sistema institucional de la Generalitat, del qual formen part també les administracions locals de Catalunya, aquesta llei és aplicable a totes les administracions públiques catalanes, tot i que preveu especificitats concretes per a l'Administració de la Generalitat i respecta el principi de diferenciació, establert per l'article 84.3 de l'Estatut d'autonomia, en la distribució de les responsabilitats de les administracions locals en matèria d'adaptació dels procediments a l'ús dels mitjans electrònics en llurs relacions amb els ciutadans. L'aplicabilitat de la Llei a totes les administracions públiques de Catalunya, en virtut de les disposicions de l'Estatut d'autonomia, suposa un règim comú per a totes, sens perjudici que determinades disposicions únicament siguin aplicables a l'Administració de la Generalitat i als organismes i entitats públiques que en depenen o s'hi vinculen. L'experiència acumulada durant els més de vint anys de vigència de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, ha contribuït a la construcció d'un marc jurídic i d'un entorn administratiu sòlids que caracteritzen avui l'activitat dels diferents departaments, organismes i entitats públiques de l'Administració de la Generalitat. Des de l'entrada en vigor de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, antecedent immediat d'aquesta llei, s'han aprovat una sèrie de reformes legislatives que han posat de manifest la necessitat de disposar 1 Portal Jurídic de Catalunya d'un nou text legal, i en són les més significatives la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei de l'Estat 11/2007, del 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Les previsions estatutàries i el desenvolupament de la legislació bàsica, d'acord amb l'article 159.2 de l'Estatut d'autonomia, fan indispensable a Catalunya l'establiment d'un marc legal de l'actuació de les administracions públiques catalanes que tingui, altra vegada, un caràcter innovador i que, alhora, doni resposta a les expectatives de la ciutadania en les seves relacions amb qualsevol administració catalana i amb independència de quin sigui el mitjà de relació. D'altra banda, no es pot defugir la necessitat d'incorporar les regles de la Directiva 2006/123/CE, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i de regular les mesures de simplificació administrativa a què obliga la seva transposició. En aquest sentit, la Llei opta per estendre l'aplicació d'aquestes mesures a tota actuació administrativa, amb una clara voluntat de contribuir a una major racionalització de les nostres administracions públiques. A aquests objectius respon la Llei, que s'estructura en nou títols, quinze disposicions addicionals, una disposició transitòria, dues disposicions derogatòries i sis disposicions finals. El títol preliminar determina l'objecte de la Llei, en detalla les finalitats i en concreta l'àmbit d'aplicació i el règim lingüístic. El títol I estableix el règim general dels òrgans administratius sobre la base del principi de no- disponibilitat de la competència (capítol I) i regula el règim jurídic dels òrgans col·legiats (capítol II). El títol II s'ocupa de l'actuació administrativa. Aquest apartat inclou els drets i deures dels ciutadans en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya (capítol I), i els principis generals i d'actuació amb mitjans electrònics que informen llur actuació (capítol II). Destaca la regulació de les mesures de simplificació administrativa (capítol III) i dels registres administratius (capítol IV). El títol III estableix el règim general del procediment administratiu que s'ha de seguir per a la realització de l'activitat de les administracions públiques catalanes, sigui o no per mitjans electrònics. Es preveuen disposicions generals (capítol I), i es regulen les fases d'iniciació i instrucció del procediment (capítol II), la finalització del procediment, que inclou el règim del silenci administratiu (capítol III), i també la notificació i la publicació dels actes administratius (capítol IV). El títol IV regula el procediment d'elaboració de disposicions reglamentàries en l'àmbit exclusiu de l'Administració de la Generalitat, en el qual s'incorporen els trets essencials de la seva tramitació i els documents que l'acompanyen, entre altres, la memòria general i la memòria d'avaluació de l'impacte de les mesures proposades (capítol II), que inclou l'informe d'impacte pressupostari, el d'impacte econòmic i social, el d'impacte normatiu i, finalment, l'informe d'impacte de gènere. L'èmfasi en l'avaluació de l'impacte normatiu respon a la voluntat d'introduir noves tècniques de bon govern en el context de l'adopció de qualsevol decisió normativa de competència de la Generalitat. El títol V està dedicat a la revisió d'ofici (capítol I), els recursos administratius i les reclamacions prèvies a l'exercici d'accions civils i laborals (capítol II). El títol VI conté les disposicions generals del règim de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques catalanes (capítol I) i les especificitats dels procediments de responsabilitat patrimonial (capítol II) que han d'ésser desenvolupades per norma reglamentària. 2 Portal Jurídic de Catalunya El títol VII regula les potestats d'inspecció i control, llur finalitat i exercici (capítol I), i estableix, amb caràcter general, el règim comú d'habilitació i supervisió de les entitats col·laboradores de l'administració pública en l'exercici d'aquestes funcions (capítol II). El títol VIII regula la potestat sancionadora i el títol IX conté les determinacions bàsiques de les relacions interadministratives de les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació de la Llei. Aquest darrer títol estableix les disposicions generals (capítol I), el règim dels convenis de col·laboració (capítol II) i dels consorcis (capítol III), i altres instruments de col·laboració interadministrativa (capítol IV). De les disposicions addicionals destaquen, d'una banda, la quarta, relativa als convenis i acords amb l'Estat i amb les comunitats autònomes, de conformitat amb el que estableix l'article 177.1 de l'Estatut d'autonomia, i als acords per a l'acció exterior de les administracions públiques de Catalunya; i de l'altra, la tretzena, relativa a l'aplicació dels requisits per al silenci administratiu desestimatori regulats per normes preexistents. Finalment, de les disposicions finals cal destacar la primera, que indica els preceptes de la Llei que reprodueixen legislació bàsica; la segona, relativa a l'adaptació de les administracions públiques de Catalunya per a la incorporació de mitjans electrònics i l'exercici dels drets dels ciutadans, i la tercera, de modificació de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. Títol Preliminar Finalitats i àmbit d'aplicació Article 1 Objecte 1. L'objecte d'aquesta llei és: a) Regular el règim jurídic de les administracions públiques de Catalunya i regular les especificitats del procediment administratiu que els són pròpies. b) Regular el procediment d'elaboració de disposicions reglamentàries en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat. Article 2 Finalitats Les finalitats d'aquesta llei són: a) Fer efectius els drets reconeguts per la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la resta de l'ordenament jurídic, i garantir-ne la plenitud, en les relacions de la ciutadania amb les administracions públiques de Catalunya. b) Promoure una administració pública àgil, eficaç i eficient, i fer accessibles les seves relacions amb la ciutadania, amb independència del suport que s'utilitzi. c) Millorar l'actuació de les administracions públiques catalanes mitjançant la regulació de mesures de simplificació de tràmits i procediments, per a la reducció de càrregues administratives. d) Garantir la coordinació administrativa, i també la transparència i l'objectivitat en l'actuació dels òrgans de les administracions públiques. 3 Portal Jurídic de Catalunya Article 3 Àmbit d'aplicació Aquesta llei és aplicable a les administracions públiques de Catalunya següents: a) L'Administració de la Generalitat. b) Les entitats que integren l'Administració local. c) L'Administració pròpia d'Aran. d) Els organismes autònoms i les entitats públiques dependents o vinculats a qualsevol de les administracions públiques catalanes quan exerceixen potestats administratives. e) Els consorcis en què participen majoritàriament les administracions, els organismes i les entitats públiques inclosos en aquest article, i també les entitats públiques que depenen dels consorcis o hi estan vinculades, quan exerceixen potestats administratives. f) Les entitats creades per llei del Parlament no dependents ni vinculades a l'Administració de la Generalitat quan exerceixen potestats administratives. Article 4 Potestats i competències Les administracions públiques de Catalunya exerceixen les potestats i les competències que els atribueixen la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la resta de l'ordenament jurídic. Article 5 Règim lingüístic El règim lingüístic de les administracions públiques de Catalunya es regeix pel que disposen l'Estatut d'autonomia i la normativa lingüística de la Generalitat i de les entitats locals. Títol I Òrgans administratius Capítol I Competència Article 6 Titularitat i exercici de la competència 1. La competència és irrenunciable i l'han d'exercir de manera precisa els òrgans administratius que la tenen atribuïda com a pròpia, llevat dels casos de delegació o d'avocació, quan s'efectuïn en els termes establerts per aquesta o altres lleis. 2. La delegació de la competència, l'encàrrec de gestió, l'autorització de signatura i la suplència no comporten l'alteració de la titularitat de la competència, però sí que alteren els elements determinants de l'exercici de la competència que en cada cas s'estableixen. 3. La titularitat i l'exercici de les competències atribuïdes als òrgans administratius es poden desconcentrar en altres òrgans jeràrquicament dependents en els termes i amb els requisits que estableixen les normes d'atribució de les competències. 4. Si alguna disposició atribueix competències a una administració pública sense especificar l'òrgan que 4 Portal Jurídic de Catalunya les ha d'exercir, s'entén que la facultat d'instruir i resoldre els expedients correspon als òrgans inferiors competents per raó de la matèria i del territori i, si n'hi ha diversos, al superior jeràrquic comú. Article 7 Direcció i supervisió 1. Els òrgans administratius exerceixen les seves competències sota la direcció i la supervisió de l'òrgan de què depenen jeràrquicament, que pot emetre instruccions i circulars o ordres de serveis per a fixar, respectivament, els criteris per a l'aplicació de les normes jurídiques en l'exercici de les seves funcions i per al funcionament dels serveis. 2. Si una disposició específica ho estableix o s'estima convenient per raó dels destinataris o dels efectes que es puguin produir, les instruccions i les ordres de servei s'han de publicar a la seu electrònica i en el diari o butlletí oficial corresponent. 3. L'incompliment de les instruccions o de les ordres de servei no afecta per si sol la validesa dels actes dictats pels òrgans administratius, sens perjudici de la responsabilitat disciplinària en què es pugui incórrer. Article 8 Delegació de competències 1. Els òrgans administratius poden delegar l'exercici de les competències que tenen atribuïdes en altres òrgans de la mateixa administració pública, encara que no en depenguin jeràrquicament, o en els organismes i les entitats públiques vinculats o que en depenen. 2. La delegació pot ser general o per a un procediment administratiu concret. En aquest últim cas, la delegació es pot fer en qualsevol moment de la tramitació previ a la resolució, llevat que el procediment inclogui un dictamen o informe preceptiu, cas en el qual la delegació s'ha de fer abans que aquest dictamen o informe s'hagi emès. 3. No es poden delegar les competències relatives a: a) L'adopció de disposicions reglamentàries. b) La resolució dels recursos en els òrgans que han dictat els actes objecte de recurs. c) Les que s'exerceixen per delegació, fora que una llei ho autoritzi. d) Les matèries en què així ho determinin normes amb rang de llei. 4. La delegació d'una competència pot reservar, a favor de l'òrgan delegant, les facultats de control i seguiment de l'exercici de la competència delegada, i es pot subjectar a condició, suspensiva o resolutòria, o a termini. 5. La delegació d'una competència pot ésser revocada en qualsevol moment per l'òrgan que l'ha conferida. 6. La delegació de competències i l'extinció, per revocació o per qualsevol altra causa, s'han de publicar en el diari o butlletí oficial i, si s'escau, en la seu electrònica corresponents. 7. El canvi de titular de l'òrgan delegant o de l'òrgan delegat només extingeix la delegació si així ho ha establert l'acte de delegació. 8. Els actes administratius que s'adopten per delegació es consideren dictats per l'òrgan delegant, i han 5 Portal Jurídic de Catalunya d'incloure abans de la signatura les paraules "per delegació" i indicar la data de la resolució o acord de delegació i la de la publicació en el diari o butlletí oficial. 9. La delegació de competències atribuïdes a òrgans col·legiats, per a l'exercici ordinari de les quals es requereixi un quòrum especial, s'ha d'adoptar observant, en tots els casos, aquest quòrum. Article 9 Avocació 1. Els òrgans administratius superiors poden avocar el coneixement d'un assumpte la resolució del qual correspongui ordinàriament o per delegació a llurs òrgans administratius dependents, si circumstàncies d'índole tècnica, econòmica, social, jurídica o territorial ho fan convenient. En els supòsits de delegació de competències en òrgans jeràrquicament no dependents, el coneixement d'un assumpte pot ésser avocat únicament per l'òrgan delegant. 2. La resolució d'avocació ha d'ésser motivada i s'ha de notificar a les persones interessades en el procediment administratiu, si n'hi ha, amb anterioritat a la resolució d'aquest, o bé publicar en el diari o butlletí oficial corresponent, si hi ha una pluralitat indeterminada de persones interessades. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs, tot i que es pot impugnar en el recurs que, si escau, s'interposi contra la resolució del procediment. Article 10 Encàrrec de gestió 1. La realització d'activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius, els organismes o les entitats públiques pot ésser encarregada a altres òrgans, organismes o entitats públiques de la mateixa administració o d'una altra de diferent, per raons d'eficàcia o quan no es tinguin els mitjans tècnics idonis per a dur-la a terme. 2. L'encàrrec de gestió no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i, per tant, és responsabilitat de l'òrgan, organisme o entitat pública que l'ha fet dictar els actes o les resolucions de caràcter jurídic que hi donin suport o en què s'integri l'activitat material concreta objecte de l'encàrrec. 3. L'encàrrec de gestió entre els òrgans, els organismes o les entitats públiques que pertanyen a la mateixa administració s'ha de formalitzar en els termes que estableix llur normativa i, si no n'hi ha, per acord exprés dels òrgans, organismes o entitats públiques que hi intervenen. L'instrument de formalització i la resolució de l'encàrrec de gestió s'han de publicar, perquè tinguin eficàcia, en el diari o butlletí oficial corresponent. 4. Cada administració pot regular, per reglament, els requisits dels acords a què fa referència l'apartat 3, que han d'incloure, com a mínim, la menció expressa de l'activitat o les activitats afectades, el termini de vigència i la naturalesa i l'abast de la gestió encarregada. 5. Si l'òrgan, organisme o entitat pública que rep l'encàrrec no pertany a la mateixa administració que el fa, l'encàrrec s'ha de formalitzar mitjançant un conveni, llevat que es tracti de la gestió ordinària dels serveis de l'Administració de la Generalitat per a les entitats locals, que s'ha de regir per la legislació de règim local. El conveni de col·laboració ha d'establir almenys les determinacions següents: 6 Portal Jurídic de Catalunya a) L'abast i el contingut de l'activitat encarregada. b) Les raons que justifiquen l'encàrrec. c) La fórmula de finançament de l'activitat encarregada, amb la indicació dels crèdits pressupostaris corresponents que es transfereixen. d) Les relacions i les actuacions per a fer el seguiment i control de l'encàrrec. e) El termini de vigència del conveni. 6. L'òrgan, organisme o entitat pública que rep l'encàrrec el pot gestionar directament o pels mitjans que estableixen la legislació de contractes del sector públic i, si escau, la normativa de règim local. 7. El règim jurídic de l'encàrrec de gestió no és aplicable si l'encàrrec té un objecte propi d'un contracte inclòs en l'àmbit d'aplicació de la legislació de contractes del sector públic. D'acord amb el que disposa la dita legislació, l'encàrrec només es pot fer a organismes o entitats públiques que tinguin la condició de mitjà propi de l'administració, organisme o entitat pública. 8. Les diferents administracions públiques catalanes poden delegar funcions públiques en els col·legis professionals competents per raó de la matèria, especialment les que es refereixen a funcions de comprovació documental i tècnica dels treballs, i també, si escau, d'excel·lència professional, preceptius per a l'obtenció de títols administratius habilitants, o en altres procediments, tramitacions administratives o processos de contractació. La delegació es formalitza per mitjà de convenis de delegació que n'han d'establir les condicions i llur abast. Article 11 Autorització de signatura 1. Els titulars dels òrgans administratius poden, en una matèria de llur competència, autoritzar la signatura dels actes administratius als titulars dels òrgans o unitats administratives que en depenen, dins dels límits assenyalats per l'article 8. 2. L'autorització de signatura pot ésser general o per a un procediment administratiu concret. En aquest últim cas, l'autorització es pot fer en qualsevol moment de la tramitació previ a la resolució. 3. L'autorització de signatura no és procedent per a les resolucions de caràcter sancionador. 4. Els actes signats per autorització de signatura es consideren dictats, a tots els efectes, per l'òrgan titular de la competència. 5. Els actes signats per autorització de signatura han d'incloure, al davant d'aquesta, les paraules "per autorització" i la identificació del titular o la titular de l'òrgan que l'autoritza; a continuació, la denominació de l'òrgan autoritzat, i, finalment, la data de la resolució d'autorització. 6. L'autorització de signatura és vàlida i eficaç sense necessitat de publicar-la en el diari o butlletí oficial corresponent ni de notificar-la a les persones interessades. Article 12 Decisions sobre la competència 1. L'òrgan administratiu que considera que no li correspon l'exercici de la competència per a la resolució d'un assumpte ha de remetre directament les actuacions a l'òrgan, organisme o entitat pública dependent o vinculat a la mateixa administració que considera que ha d'exercir la competència, i ho ha 7 Portal Jurídic de Catalunya de notificar a les persones interessades. 2. Si un òrgan administratiu té coneixement que un altre òrgan, organisme o entitat pública tramita un assumpte que considera que és de la seva competència, l'ha de requerir d'inhibició. 3. Les persones interessades que siguin part en el procediment es poden adreçar a l'òrgan que coneix d'un assumpte perquè declini l'exercici de la competència, en els termes que estableix l'apartat 1. Igualment, es poden adreçar a l'òrgan que considerin que ha d'exercir la competència perquè requereixi d'inhibició l'òrgan que estigui coneixent de l'assumpte. 4. Si, com a conseqüència del que disposen els apartats 1, 2 i 3, es produeix una situació de conflicte sobre l'exercici de la competència, qualsevol dels òrgans afectats pot plantejar el conflicte d'atribucions a l'òrgan que determini la normativa aplicable o, a manca d'una norma específica, a l'òrgan superior immediat comú, amb la finalitat que aquest resolgui a qui correspon l'exercici de la competència. 5. Els conflictes d'atribucions només es poden plantejar entre òrgans de la mateixa administració o d'organismes o entitats públiques dependents o vinculats a aquesta, sempre que no estiguin jeràrquicament relacionats, i sobre assumptes el procediment administratiu dels quals no hagi finalitzat. Capítol II Règim jurídic dels òrgans col·legiats Article 13 Règim jurídic 1. Els òrgans col·legiats, qualsevol que sigui la naturalesa de llurs funcions, es regeixen pel que fa a la composició, les funcions i el funcionament per les normes específiques o els convenis que els creen o regulen, i els són d'aplicació preferent les disposicions dels articles 14.2, 17.4 i 5, 18.4 i 19.3. En defecte de regulació pròpia, es regeixen per la resta de normes contingudes en aquest capítol. 2. El funcionament dels òrgans col·legiats i les comunicacions i la documentació corresponents poden tenir lloc de manera presencial, a distància o mixta, i mitjançant qualsevol suport, de conformitat amb el que estableix aquesta llei. Article 14 Composició 1. Els òrgans col·legiats són constituïts per: a) El president o presidenta. b) El vicepresident o vicepresidenta o vicepresidents, si així ho preveu la norma de creació de l'òrgan. c) Els vocals. d) El secretari o secretària. 2. La secretaria és exercida per un vocal o una vocal del mateix òrgan o per una persona al servei de l'administració pública corresponent. En aquest darrer cas, assisteix a les sessions amb veu i sense vot. 3. L'òrgan competent per a designar els vocals titulars també pot designar-ne els suplents, que els substitueixen en els casos d'absència, de vacant, de malaltia o per qualsevol altra causa justificada. Els suplents es poden designar per temps indefinit o per a una sessió determinada. 8 Portal Jurídic de Catalunya Article 15 Funcions del president o presidenta i del secretari o secretària 1. Les funcions del president o presidenta de l'òrgan col·legiat són: a) Exercir la representació de l'òrgan. b) Ordenar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries. c) Fixar l'ordre del dia de les sessions, tenint en compte, si escau, les peticions de la resta de membres formulades amb la suficient antelació. d) Presidir les sessions i moderar el desenvolupament de les deliberacions i els debats. e) Assegurar el compliment de les lleis. f) Dirimir els empats amb el seu vot a l'efecte de l'adopció d'acords. g) Suspendre les sessions per causa justificada. h) Visar les actes de les reunions de l'òrgan. i) Complir les altres funcions inherents al càrrec. 2. Les funcions del secretari o secretària de l'òrgan col·legiat són: a) Fer la convocatòria de les sessions per ordre del president o presidenta. b) Estendre l'acta de la sessió. c) Tenir cura que es practiquin els actes de comunicació necessaris. d) Estendre els certificats pertinents. e) Custodiar i arxivar les actes. f) Facilitar als membres de l'òrgan col·legiat la informació necessària per a l'exercici de llurs funcions. g) Complir les altres funcions inherents al càrrec. Article 16 Nomenament i substitució del president o presidenta i del secretari o secretària 1. L'òrgan col·legiat nomena, per majoria absoluta dels seus membres en primera votació o per majoria simple en segona, el president o presidenta i el secretari o secretària. 2. El president o presidenta nomena, entre els vocals, la persona o les persones, si escau, que ocupen la vicepresidència. Si es nomenen diverses persones per a la vicepresidència, s'ha d'establir un ordre de nomenament. 3. En els casos d'absència, de vacant, de malaltia o per qualsevol altra causa justificada, la persona que ocupa la presidència és substituïda per la persona que ocupa la vicepresidència, segons l'ordre de nomenament; si no n'hi ha, pel vocal o la vocal de més antiguitat i, si dos o més tenen la mateixa antiguitat, pel de més edat. 4. La persona que ocupa la secretaria és substituïda pel vocal o la vocal més jove. Article 17 Règim de les convocatòries i constitució de l'òrgan col·legiat 1. La convocatòria de la sessió de l'òrgan col·legiat, amb l'ordre del dia corresponent, s'ha de notificar als membres amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores, llevat del cas d'urgència apreciada pel president o presidenta, que s'ha de fer constar a la convocatòria. Les normes pròpies dels òrgans col·legiats poden preveure una segona convocatòria i especificar el nombre de membres necessaris per 9 Portal Jurídic de Catalunya a constituir vàlidament l'òrgan. 2. La convocatòria de la sessió de l'òrgan col·legiat s'ha de fer preferentment per mitjans electrònics, i ha d'anar acompanyada de la documentació necessària per a la deliberació i l'adopció d'acords, sens perjudici que aquesta documentació estigui disponible en un lloc web, del qual s'ha de garantir l'accessibilitat i la seguretat. 3. Malgrat que no s'hagin complert els requisits de la convocatòria, un òrgan col·legiat resta vàlidament constituït si s'han reunit tots els membres i ho acorden per unanimitat. 4. Per a la constitució vàlida de l'òrgan en primera convocatòria, als efectes de la realització de sessions i deliberacions i de la presa d'acords, cal la presència dels titulars de la presidència i de la secretaria, o si escau de qui els substitueixin, i la de la meitat, com a mínim, dels seus membres, sens perjudici del que estableix l'apartat 5. 5. Si en els òrgans col·legiats participen organitzacions representatives d'interessos socials o estan formats per diverses administracions públiques, el president o presidenta pot considerar vàlidament constituït l'òrgan en primera convocatòria si hi són presents els representants de les administracions i de les organitzacions representatives d'interessos socials a qui s'ha atribuït la condició de portaveus. 6. En segona convocatòria, si les normes pròpies de l'òrgan no han especificat el nombre de membres necessaris per a constituir vàlidament l'òrgan, el quòrum s'assoleix amb l'assistència d'una tercera part dels membres, amb un mínim de tres. Article 18 Desenvolupament de les sessions i de les deliberacions 1. Les sessions dels òrgans col·legiats poden ésser presencials, a distància o mixtes, segons que determinin les normes específiques de l'òrgan, o per acord dels seus membres. El president o presidenta ha d'assegurar el dispositiu físic, operatiu o tecnològic necessari per a la celebració efectiva de la sessió. 2. Amb independència dels mitjans utilitzats, s'ha de garantir el dret dels membres dels òrgans col·legiats a participar en les sessions, i també la possibilitat de defensar i de contrastar llurs posicions respectives, la formació de la voluntat col·legiada i el manteniment del quòrum de constitució. 3. A tots els efectes, el lloc de les sessions desenvolupades a distància és la seu de l'òrgan i, si no en té, el de l'administració pública a què s'adscriu. Les sessions a distància poden ésser en temps real o amb intervencions successives en un fòrum virtual dins dels límits temporals marcats pel president o presidenta. 4. Només poden ésser tractats els assumptes que figuren en l'ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els membres de l'òrgan col·legiat i es declari la urgència de l'assumpte amb el vot favorable de la majoria absoluta. 5. Abans del començament de la sessió, o excepcionalment durant el transcurs d'aquesta, els membres de l'òrgan col·legiat poden presentar esmenes, addicions o propostes alternatives, que han d'ésser debatudes i votades en la sessió. 6. Sens perjudici de les facultats del president o presidenta per a ordenar el debat, en les deliberacions prèvies a la votació hi pot haver torns a favor i en contra. 10 Portal Jurídic de Catalunya Article 19 Adopció d'acords i règim de votacions 1. Els acords de l'òrgan col·legiat s'adopten per majoria simple de vots, llevat que les seves normes reguladores estableixin una majoria diferent. En cas d'empat dirimeix els resultats de les votacions el vot del president o presidenta. 2. Les votacions de l'òrgan col·legiat només poden ésser secretes si ho permet la regulació específica de l'òrgan. 3. Els membres dels òrgans col·legiats que fan constar en acta llur vot contrari o llur abstenció amb relació a un acord adoptat resten exempts de la responsabilitat que se'n pugui derivar. Article 20 Actes de les sessions 1. En l'acta s'han de fer constar els assistents, l'ordre del dia de la reunió, el lloc i el temps en què s'ha efectuat, els punts principals de les deliberacions, el contingut dels acords adoptats, el sentit dels vots i, si un membre o una membre ho demana, una explicació succinta del seu parer. 2. Els membres que discrepen de l'acord majoritari poden formular un vot particular per escrit en el termini de setanta-dues hores, el qual s'ha d'incorporar al text de l'acord. 3. El secretari o secretària, amb el vistiplau del president o presidenta, ha de signar l'acta, que s'ha d'aprovar en la mateixa reunió o en la següent. El secretari o secretària pot emetre vàlidament certificats sobre els acords específics que s'hi hagin adoptat sens perjudici de l'aprovació ulterior de l'acta, i hi ha de fer constar expressament aquesta circumstància. 4. Cal garantir que els vocals puguin accedir a les actes en format electrònic per a consultar-hi el contingut dels acords adoptats. Títol II Actuació administrativa Capítol I Drets i deures dels ciutadans Article 21 Dret a la no-discriminació i a una atenció adequada 1. Els ciutadans, en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya, tenen dret a ésser atesos amb el respecte i la consideració que mereix llur dignitat, sense discriminació per raó de naixement, sexe, raça, origen, religió, orientació sexual, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. 2. Els ciutadans tenen dret a obtenir de les administracions públiques serveis d'atenció, informació i orientació per a l'exercici i la protecció de llurs drets i interessos, en el compliment de llurs deures i obligacions i en la redacció de documents administratius. 3. El dret a què fa referència l'apartat 2 inclou el dret d'escollir, d'entre els mitjans que en cada moment estiguin disponibles, el que els ciutadans volen fer servir per a rebre els serveis d'atenció, informació i 11 Portal Jurídic de Catalunya orientació, que poden ésser l'assistència a oficines presencials, l'atenció telefònica, en la mesura que els criteris de seguretat ho permetin, els mitjans electrònics o altres que siguin tècnicament possibles i econòmicament proporcionals. Article 22 Dret a una bona administració 1. El dret dels ciutadans a una bona administració inclou: a) El dret que l'actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat perseguida. b) El dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d'audiència i el dret a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d'acord amb el que estableix la normativa aplicable. c) El dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, en els supòsits establerts legalment, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui. d) El dret a obtenir una resolució expressa i que se'ls notifiqui dins del termini legalment establert. e) El dret a no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar. f) El dret a conèixer en qualsevol moment l'estat de tramitació dels procediments en què són persones interessades. 2. Les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la participació ciutadana en les actuacions administratives de llur competència, per tal de recollir les propostes, els suggeriments i les iniciatives de la ciutadania, mitjançant un procés previ d'informació i debat. Article 23 Dret a uns serveis públics de qualitat 1. Tots els ciutadans tenen dret a: a) Accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i que aquests siguin de qualitat. b) Plantejar els suggeriments i les queixes relatives al funcionament de l'activitat administrativa. 2. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, el Govern ha d'establir per decret el procediment específic per a l'atenció i la resposta als suggeriments, les reclamacions i les queixes amb relació a la prestació dels serveis públics de la seva titularitat. 3. Les administracions públiques de Catalunya han de tenir cartes de serveis a disposició dels ciutadans, les empreses i els professionals, com a instruments per a la millora de la qualitat dels serveis, en els termes establerts per la normativa vigent. 4. Les unitats orgàniques de l’Administració de la Generalitat amb un rang mínim de direcció general han de disposar d’una carta de serveis per cadascun dels serveis finalistes que presten. Les cartes poden ésser individualitzades per cada servei o bé agrupades, s’han d’avaluar cada dos anys i s’han d’actualitzar, com a mínim, cada cinc anys. Article 24 12 Portal Jurídic de Catalunya Dret a l'ús dels mitjans electrònics 1. Els ciutadans tenen el dret a relacionar-se amb les administracions públiques de Catalunya utilitzant mitjans electrònics per a l'exercici dels drets que estableix la legislació bàsica, i també per a obtenir informacions, realitzar consultes i al·legacions, obtenir una còpia de la informació publicada a la seu electrònica, formular sol·licituds, manifestar consentiment, entaular pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolucions i als actes administratius. 2. Els ciutadans, en els termes de la legislació bàsica i d'aquesta llei, tenen dret a escollir, d'entre els canals que en cada moment estiguin disponibles, el que volen fer servir per a relacionar-se per mitjans electrònics amb cadascuna de les administracions públiques de Catalunya. 3. Les administracions públiques de Catalunya poden garantir el dret establert per aquest article a tots els ciutadans mitjançant l'establiment de punts públics que permetin l'accés efectiu als mitjans electrònics. 4. Per a fer efectiu el dret a l'ús dels mitjans electrònics: a) Les administracions públiques han d'habilitar, de la manera que considerin adequada, diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics, i garantir la seguretat, la confidencialitat i la protecció de les dades de caràcter personal en l'exercici del dret a l'ús de mitjans electrònics. b) Les administracions públiques han de garantir un sistema de gestió i conservació dels documents electrònics que formen part d'un expedient i que afecten els drets i els interessos dels ciutadans. 5. Els ciutadans tenen el dret d'obtenir i utilitzar qualsevol sistema de signatura electrònica, en els termes i amb els límits que estableix la normativa aplicable. 6. La utilització de mitjans electrònics en l'activitat interna i externa de les administracions públiques catalanes no pot comportar l'eliminació, la limitació o el condicionament dels drets o dels deures dels ciutadans. Article 25 Dret a la presentació de sol·licituds, comunicacions i altres documents 1. Els ciutadans tenen dret a presentar els documents que adrecen a les administracions públiques catalanes per qualsevol mitjà, en qualsevol registre de l'administració destinatària o en els altres llocs establerts per la legislació bàsica. 2. Es poden presentar als registres de l'Administració de la Generalitat, dels organismes i de les entitats públiques vinculats o que en depenen documents adreçats a una altra administració. 3. Les administracions públiques de Catalunya altres que les esmentades a l'apartat 2 han d'informar, en llur seu electrònica i a les persones que ho sol·licitin, sobre els convenis subscrits amb altres administracions públiques a l'efecte del registre de sol·licituds, escrits i comunicacions. 4. Els ciutadans només han de presentar les dades o els documents exigits per les normes aplicables al procediment, i no han de presentar els que ja es trobin en poder de les administracions públiques, si bé en aquest cas se'ls pot requerir que facilitin informació sobre l'expedient, actuació o arxiu en què es troba la dada o el document. Article 26 Dret d'accés als expedients administratius 13 Portal Jurídic de Catalunya Els ciutadans que tenen la condició de persones interessades en un procediment administratiu en tramitació tenen dret a accedir a l'expedient i a obtenir una còpia dels documents que en formen part. Si els documents són en format electrònic, els ciutadans tenen dret a obtenir-ne còpies electròniques. Article 27 Dret d'accés a arxius i registres [No vigent] Article 28 Dret a una informació veraç i de qualitat [No vigent] Article 29 Garantia dels drets Les administracions públiques de Catalunya han de garantir en llur actuació l'exercici i l'efectivitat dels drets dels ciutadans, qualsevol que sigui el mitjà de relació. Article 30 Deures dels ciutadans Els ciutadans, en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya i en l'ús dels serveis públics, han d'actuar amb la diligència, la responsabilitat i el respecte deguts a les persones, les institucions i els béns públics. Capítol II Principis de l'actuació administrativa Article 31 Principis generals 1. Les administracions públiques de Catalunya serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen, sota la direcció dels òrgans de govern respectius, amb submissió plena a la llei i al dret. 2. Les administracions públiques de Catalunya compleixen les funcions que tenen atribuïdes i actuen d'acord amb els principis generals següents: Primer. Eficàcia i eficiència. Segon. Bona fe i confiança legítima. Tercer. Proximitat. Quart. Imparcialitat. Cinquè. Proporcionalitat. Sisè. Simplificació i racionalitat administrativa. Setè. Transparència i accessibilitat. Vuitè. Participació ciutadana. Novè. Lleialtat institucional. Desè. Col·laboració i cooperació interadministratives. 14 Portal Jurídic de Catalunya Article 32 Principis d'actuació amb mitjans electrònics Amb la finalitat de garantir el manteniment íntegre dels drets dels ciutadans davant l'actuació de les administracions públiques que l'ordenament jurídic reconeix, l'ús de mitjans electrònics en l'actuació de les administracions públiques de Catalunya és informat pels principis generals a què es refereix l'article 31 i, en particular, pels principis següents: Primer. Igualtat en l'accés dels ciutadans a la prestació dels serveis públics i a qualsevol actuació o procediment administratiu. Segon. Accessibilitat a la informació i als serveis públics per mitjans electrònics, d'una manera segura i comprensible. Tercer. Neutralitat tecnològica en l'ús dels mitjans electrònics i adaptabilitat al progrés de les tècniques i sistemes de comunicacions electròniques, amb independència de les alternatives tecnològiques escollides pels ciutadans. Quart. Seguretat amb relació a la identitat, la integritat, la conservació i, si escau, la confidencialitat de la informació i de les transaccions. Cinquè. Interoperabilitat entre els mitjans electrònics de les diverses administracions públiques. Article 33 Principi d'intervenció mínima Les administracions públiques de Catalunya que en l'exercici de les competències respectives estableixin mesures que limitin l'exercici de drets individuals o col·lectius, o exigeixin el compliment de requisits per al desenvolupament d'una activitat, han d'escollir la mesura menys restrictiva, motivar la necessitat de la mesura per a la protecció de l'interès general i justificar-ne l'adequació per a aconseguir les finalitats que es persegueixen, sense que en cap cas es produeixin diferències de tracte discriminatòries. Capítol III Mesures de simplificació administrativa Article 34 Simplificació administrativa 1. La normativa reguladora dels procediments de les administracions públiques de Catalunya pot substituir un procediment o un tràmit per alguna de les mesures de simplificació administrativa establertes per aquesta llei. 2. En cap cas les mesures de simplificació administrativa poden suposar una limitació dels drets i les garanties que la legislació vigent reconeix als ciutadans i a terceres persones interessades en qualsevol procediment administratiu. A aquest efecte, la legislació sectorial pot establir mecanismes alternatius de resolució de conflictes de conformitat amb l'article 79. Article 35 Declaració responsable 1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per declaració responsable el document subscrit per la persona 15 Portal Jurídic de Catalunya interessada en què declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per a accedir al reconeixement d'un dret o facultat o per al seu exercici, que disposa de la documentació acreditativa corresponent i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència d'aquest reconeixement o exercici. 2. La declaració responsable ha d'incloure les dades relatives a la identificació de qui la subscriu i els requisits a què es refereix l'apartat 1, que s'han de fer constar, en cada cas, de manera expressa, clara i precisa. 3. Sens perjudici dels efectes concrets que en cada cas determini la legislació sectorial, la presentació de la declaració responsable en el marc d'un procediment administratiu faculta l'administració pública competent per a verificar la conformitat de les dades que s'hi contenen. Article 36 Comunicació prèvia 1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per comunicació prèvia el document subscrit per la persona interessada amb què posa en coneixement de l'Administració pública competent fets o elements relatius a l'exercici d'un dret o a l'inici d'una activitat, tot indicant els aspectes que el poden condicionar, i que s'acompanya, si escau, de la documentació necessària per al seu compliment de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial. 2. Sens perjudici dels efectes concrets que en cada cas determini la normativa sectorial, la comunicació prèvia permet el reconeixement o l'exercici d'un dret o l'inici d'una activitat, des del dia de la presentació, i faculta l'administració pública corresponent per a verificar la conformitat de les dades que s'hi contenen. Article 37 Models actualitzats de declaració responsable i comunicació prèvia Les administracions públiques de Catalunya han de posar a disposició dels ciutadans models actualitzats de declaració responsable i de comunicació prèvia. Article 38 Inexactitud, falsedat o omissió en les dades aportades en la declaració responsable i en la comunicació prèvia 1. La inexactitud, la falsedat o l'omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada o document que acompanya o consta en una declaració responsable o en una comunicació prèvia comporten, amb l'audiència prèvia a la persona interessada, deixar sense efecte el tràmit corresponent i impedeixen l'exercici del dret o de l'activitat afectada des del moment en què es coneixen. 2. La resolució administrativa que constata les circumstàncies a què fa referència l'apartat 1 pot comportar també l'inici de les actuacions corresponents i l'exigència de les responsabilitats que estableix la legislació vigent. Article 39 Inscripcions d'ofici Les administracions públiques competents, d'acord amb la normativa aplicable, han de realitzar d'ofici la 16 Portal Jurídic de Catalunya inscripció de persones físiques o jurídiques en els registres sectorials corresponents en els casos següents: a) Quan les persones físiques o jurídiques han obtingut qualsevol títol administratiu que les habilita per a exercir un dret o iniciar una activitat. b) Quan la comunicació prèvia o la declaració responsable tenen com a efecte habilitar l'exercici d'un dret o l'inici d'una activitat. Article 40 Finestreta única 1. Els ciutadans poden obtenir la informació relativa als serveis públics i als procediments administratius de competència de les administracions públiques catalanes, i realitzar els tràmits corresponents, per mitjans electrònics i a distància mitjançant un lloc web comú o finestreta única. 2. En particular, en procediments administratius relatius a l'accés a una activitat econòmica i a l'exercici d'aquesta, les persones interessades poden realitzar els tràmits mitjançant una finestreta única, per mitjans electrònics i a distància, i obtenir per aquesta via la informació següent: a) Els requisits, els procediments i els tràmits necessaris per a accedir a l'establiment o a l'exercici d'una activitat econòmica. b) Les dades dels òrgans de les respectives administracions públiques competents en matèria d'accés a les diferents activitats econòmiques. c) Els mitjans i les condicions d'accés als registres i bases de dades públics relatius a les activitats econòmiques. d) Les vies de reclamació i de recurs en cas de controvèrsia. e) Les dades d'associacions sectorials i altres organitzacions que presten assistència pràctica sobre les diferents activitats econòmiques. 3. La finestreta única pot funcionar en xarxa interadministrativa per a facilitar l'accés als tràmits dels procediments administratius de competència de les diferents administracions públiques. Capítol IV Registres Article 41 Els registres administratius 1. Els òrgans de les administracions públiques catalanes han de disposar, en la forma determinada per les disposicions reguladores corresponents, d'un registre general d'entrada i sortida de documents i, si escau, dels registres auxiliars que es considerin necessaris. 2. Els registres administratius han de permetre l'anotació fidedigna de la presentació dels documents adreçats a les administracions públiques de Catalunya i dels que aquestes adrecen a altres administracions o als particulars. 3. Tot registre administratiu té l'obligació d'admetre, anotar i trametre a l'òrgan que correspongui els escrits que s'hi presenten i els documents que s'hi acompanyen, si es donen les condicions següents: a) A l'escrit hi consten la identificació i la signatura de la persona que el subscriu. 17 Portal Jurídic de Catalunya b) L'escrit s'adreça a un òrgan de la mateixa administració pública, o bé a un òrgan d'una altra administració si el registre pertany a l'Administració de la Generalitat, als organismes i entitats públiques que en depenen, i a les entitats que integren l'Administració local si aquestes han subscrit el conveni corresponent. 4. Els registres administratius electrònics són els que permeten a les persones interessades presentar qualsevol document o comunicar-se amb les administracions públiques en suport electrònic i a distància. A cada administració pública ha d'existir, almenys, un sistema de registres administratius electrònics suficient per a la recepció dels documents que se li adrecen. 5. Les seus electròniques dels òrgans i de les administracions públiques han d'oferir a qualsevol persona interessada, directament o mitjançant un enllaç, el servei de registre electrònic. 6. Sens perjudici que el sistema d'anotació i enregistrament i de tractament i gestió de la informació i el funcionament dels registres siguin en suport electrònic, els ciutadans poden presentar-hi documents i sol·licitar-hi dades o certificacions en qualsevol altre suport. Els documents lliurats en format no electrònic poden ésser digitalitzats pel mateix registre. 7. L'inici del còmput dels terminis que han de complir els òrgans de les administracions públiques és determinat per la data i l'hora d'entrada en el registre de l'òrgan competent per a la tramitació del procediment. En el cas que es presenti un document electrònic normalitzat, si correspon als serveis, els procediments i els tràmits establerts per la norma de creació del registre i s'adequa als formats preestablerts, l'inici del còmput és determinat per la data i l'hora de presentació en el registre electrònic. 8. Els registres administratius electrònics han de permetre la presentació dels documents tots els dies de l'any, les vint-i-quatre hores del dia. A l'efecte del còmput legal dels terminis, la presentació en un dia inhàbil s'entén efectuada a la primera hora del primer dia hàbil següent, excepte que una norma en permeti la recepció en dia inhàbil. 9. El servei de registre electrònic es pot interrompre per motius justificats de caràcter tècnic, operatiu o relatius al manteniment. La interrupció s'ha d'anunciar als usuaris i a la seu electrònica amb la màxima antelació possible, indicant el sistema alternatiu de registre que es pot utilitzar mentre duri la interrupció. Article 42 Interconnexió i col·laboració entre registres 1. Els òrgans administratius que, a l'efecte de l'anotació en un registre, reben els documents dirigits a altres administracions públiques tenen l'obligació de traslladar-los a l'administració competent que pertoqui perquè conegui dels assumptes a què es refereixen. 2. Les administracions públiques de Catalunya han d'establir, mitjançant convenis de col·laboració, els mecanismes d'intercomunicació i coordinació dels registres que facilitin la transmissió electrònica de les anotacions registrals i habilitin la recepció dels documents relatius a assumptes de la competència de l'altra administració que s'hi determinin. Títol III Procediment administratiu 18 Portal Jurídic de Catalunya Capítol I Disposicions generals Article 43 Tramitació electrònica del procediment administratiu 1. Les administracions públiques catalanes han d'utilitzar preferentment els mitjans electrònics en els procediments administratius mitjançant la tramitació per aquesta via de les comunicacions, els tràmits, els informes, les resolucions i altres actuacions, tant de l'administració competent com de les persones interessades, sens perjudici del dret dels ciutadans a utilitzar altres mitjans i a ésser-hi atesos. 2. Les administracions públiques poden establir per reglament l'obligatorietat de comunicar-s'hi utilitzant només mitjans electrònics, quan els interessats siguin persones jurídiques o col·lectius de persones físiques que, amb motiu de llur capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats, tinguin garantits l'accés als mitjans tecnològics necessaris i llur disponibilitat. 3. Les administracions públiques catalanes han d'utilitzar mitjans electrònics en llurs comunicacions amb els ciutadans sempre que aquests així ho hagin sol·licitat o consentit expressament. La sol·licitud i el consentiment es poden emetre i demanar per mitjans electrònics. 4. En els procediments iniciats d'ofici, l'administració pública només pot utilitzar i requerir les comunicacions electròniques en les relacions amb els interessats si aquests ho accepten, llevat que s'hagi establert per reglament l'obligació de comunicar-s'hi utilitzant només mitjans electrònics, d'acord amb el que estableix l'apartat 2. 5. La persona interessada, sens perjudici del que disposen els apartats 1, 2, 3 i 4, pot exercir en qualsevol moment del procediment el dret a utilitzar un mitjà no electrònic i a revocar el consentiment per a les comunicacions electròniques. L'exercici d'aquest dret requereix una sol·licitud expressa de la persona interessada. 6. Si en un mateix procediment hi ha diverses persones interessades, la sol·licitud o l'acceptació de l'ús de mitjans electrònics per part d'una d'elles no pressuposa les de la resta, que poden exercir llur dret a comunicar-se amb l'administració per altres mitjans. Article 44 Actuació administrativa automatitzada 1. Les administracions públiques catalanes poden fer actuacions automatitzades per a constatar la concurrència dels requisits que estableix l'ordenament jurídic, declarar les conseqüències previstes, adoptar les resolucions i comunicar o certificar les dades, els actes, les resolucions o els acords que constin en llurs sistemes d'informació, mitjançant la utilització del sistema de signatura electrònica que determinin. 2. Només són susceptibles d'actuació administrativa automatitzada els actes que es puguin adoptar amb una programació basada en criteris i paràmetres objectius. 3. L'actuació administrativa automatitzada no afecta la titularitat de la competència dels òrgans administratius ni les competències atribuïdes per a resoldre els recursos administratius. Article 45 19 Portal Jurídic de Catalunya Sistemes de signatura electrònica 1. Les persones físiques poden fer servir sempre, en les relacions amb les administracions, els sistemes de signatura electrònica incorporats en el document nacional d'identitat. 2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, les persones físiques poden utilitzar també alguns dels sistemes de signatura electrònica admesos per les administracions públiques. 3. Les administracions públiques catalanes poden habilitar un determinat personal a llur servei a l'efecte d'identificar les persones que no disposen de cap sistema de signatura electrònica, amb relació a les operacions que es realitzen per mitjans electrònics en què se'n requereix la identificació o l'autenticació. Amb aquest objecte cada administració ha de mantenir actualitzat un registre del personal habilitat. 4. Les administracions públiques, mitjançant conveni, poden reconèixer eficàcia jurídica a la identificació i a l'autenticació realitzades per personal funcionari d'altres administracions, en els termes que estableixi el dit conveni. 5. Per a l'eficàcia del que disposen els apartats 3 i 4, els ciutadans s'han d'identificar i prestar el consentiment exprés, i n'ha de quedar constància per als casos de discrepància o de litigi. Article 46 Expedient administratiu 1. L'expedient administratiu és integrat pel conjunt de documents corresponents a un procediment administratiu, qualssevol que siguin el suport i el tipus d'informació que continguin. Un mateix document pot formar part d'expedients electrònics diferents. 2. Els documents que integren l'expedient han d'estar degudament indexats, numerats i ordenats cronològicament. 3. La foliació dels expedients en suport electrònic s'ha de portar a terme mitjançant un índex electrònic, el qual: a) Ha d'ésser signat per l'administració, òrgan, organisme o entitat pública actuant, segons que escaigui. b) Ha de garantir la integritat de l'expedient electrònic i permetre recuperar-lo sempre que calgui. 4. Els documents administratius en suport electrònic: a) Són vàlidament emesos per les administracions públiques si tenen incorporat algun dels sistemes admesos de signatura electrònica. b) Han d'incloure una referència temporal. c) Poden tenir la consideració de documents originals o de còpia i han d'indicar aquesta circumstància. 5. La tramesa d'expedients pot ésser substituïda a tots els efectes legals per la posada a disposició de l'expedient electrònic, i la persona interessada té dret a obtenir-ne còpia. Article 47 Certificats administratius 1. Els certificats administratius es lliuren a sol·licitud de la persona interessada o a instància de l'òrgan competent, i requereixen el consentiment de la persona interessada si és preceptiu en virtut d'una norma legal. 2. Els certificats administratius han de contenir les dades objecte de certificació i la signatura de l'òrgan competent per a lliurar-los. 20 Portal Jurídic de Catalunya Capítol II Iniciació i instrucció del procediment Article 48 Iniciació 1. El procediment es pot iniciar d'ofici o a sol·licitud d'una o diverses persones interessades. 2. El procediment s'inicia d'ofici per acord o resolució de l'òrgan competent, per iniciativa pròpia o com a conseqüència d'una ordre superior, a petició raonada d'altres òrgans o per denúncia. 3. La resolució per la qual s'inicia el procediment s'ha de notificar a la persona interessada, i ha d'incloure la designació de la persona responsable d'instruir-lo, llevat que la instrucció sigui determinada per la normativa aplicable al procediment. Article 49 Contingut de la sol·licitud 1. Les sol·licituds es poden presentar en qualsevol suport i sempre han de tenir almenys el contingut següent: a) Les dades personals i, si escau, l'acreditació de la representació. b) La determinació del mitjà preferent i de l'adreça, postal o electrònica, als efectes de les notificacions. c) Els fets, les raons i la petició en què es concreta la sol·licitud. d) El lloc i la data. e) L'òrgan, organisme o entitat pública al qual s'adreça la sol·licitud. El desconeixement de l'òrgan al qual s'ha de dirigir la sol·licitud no constitueix en cap cas un obstacle per a la tramitació d'aquesta. f) La signatura de la persona interessada o del representant o la representant d'aquesta, que ha d'ésser electrònica si el mitjà d'iniciació escollit és electrònic. 2. Les persones sol·licitants poden acompanyar la sol·licitud amb els documents i les dades, en qualsevol suport, que considerin necessaris per a completar-la o justificar els fets, les raons i les peticions que s'hi contenen. Article 50 Funcions de l'instructor o instructora 1. L'instructor o instructora del procediment compleix, en particular, les funcions següents: a) Identificar les persones interessades en el procediment, notificar-los la iniciació d'aquest i informar-los de la data en què l'òrgan competent ha rebut la sol·licitud, del termini per a resoldre expressament el procediment i notificar-ne la resolució, i també dels efectes del silenci administratiu. b) Disposar l'obertura del procediment a prova i acordar la pràctica de les proves que consideri necessàries, disposar-ne l'admissió o, de manera motivada, la denegació, i també la pràctica de les que proposi la persona interessada. c) Sol·licitar els informes preceptius, i també els altres informes i dades necessaris per a la resolució del procediment, tret que la normativa aplicable determini que un altre òrgan n'ha de fer la sol·licitud. d) Atorgar el tràmit d'audiència. 21 Portal Jurídic de Catalunya e) Promoure el tràmit d'informació pública quan sigui preceptiu o quan ho aconselli la naturalesa del procediment. f) Facilitar la participació ciutadana d'acord amb la normativa aplicable. g) Formular la proposta de resolució, si escau. h) Autoritzar, limitar o denegar, en aquests darrers dos casos de manera motivada, l'accés a l'expedient administratiu. 2. En la tramitació del procediment per mitjans electrònics, les aplicacions i els sistemes utilitzats han de garantir la identificació de l'instructor o instructora del procediment. Article 50 bis Informes 1. Els informes han d’ésser facultatius i no vinculants, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial. 2. La tramesa d’informes entre les administracions públiques de Catalunya s’ha de fer electrònicament, mitjançant les plataformes habilitades a aquest efecte. 3. En la instrucció del procediment, s’han de demanar els informes que siguin preceptius d’acord amb la normativa reguladora del procediment. En el cas dels informes facultatius, l’òrgan peticionari ha de justificar de manera expressa la necessitat d’emetre’ls. 4. Els informes s’han d’emetre en el termini de deu dies, llevat que una disposició amb rang de llei n’estableixi un termini superior. 5. Si s’ha de sol·licitar més d’un informe en un mateix procediment, l’òrgan peticionari els ha de sol·licitar tots simultàniament, llevat que d’acord amb la normativa sectorial aplicable l’emissió d’un informe preceptiu requereixi el coneixement d’un informe previ també preceptiu. 6. Si un informe no s’ha emès en el termini establert, s’ha de continuar la tramitació del procediment, sens perjudici del que estableix la normativa de procediment administratiu en el supòsit d’informes preceptius. 7. No obstant el que estableix l’apartat 6, el procediment ha de continuar necessàriament i en tot cas si la persona interessada ho sol·licita expressament, excepte quan es tracti d’informes preceptius que siguin determinants per a la resolució del procediment, supòsit en el qual es pot interrompre el termini dels tràmits successius. La continuació del procediment produeix efectes una vegada transcorreguts deu dies des de la recepció de la sol·licitud per l’òrgan competent per tal de tramitar-la, la qual ha d’ésser comunicada a l’interessat. Article 51 Audiència a les persones interessades 1. Un cop s'ha instruït el procediment i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, s'ha de posar l'expedient, llevat de les dades excloses del dret d'accés, en coneixement de les persones interessades, o de llurs representants, perquè puguin formular les al·legacions i aportar els documents que considerin procedents en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze dies, llevat que se'n fixi un altre a la normativa corresponent. 22 Portal Jurídic de Catalunya 2. L'audiència es pot fer per escrit, oralment mitjançant la compareixença de la persona interessada, o per mitjans electrònics i a distància, en els termes fixats per reglament. Si l'audiència és duu a terme per mitjans electrònics, se n'ha d'estendre una acta signada electrònicament per la persona interessada i per l'instructor o instructora del procediment. 3. Es pot prescindir del tràmit d'audiència si no figuren en el procediment ni s'han de tenir en compte a la resolució altres fets ni altres al·legacions i proves que les adduïdes per la persona interessada. Article 52 Informació pública 1. El tràmit d'informació pública es duu a terme en els supòsits següents: a) Si la normativa reguladora dels procediments administratius corresponents ho preveu. b) Si l'òrgan competent per a la resolució ho acorda perquè la naturalesa del procediment ho aconsella. 2. El tràmit d'informació pública, que no pot ésser inferior a vint dies, es realitza, en tots els casos, mitjançant l'anunci publicat en el diari o butlletí oficial corresponent, i també per mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica, llevat que el procediment específic determini una altra cosa. 3. Durant el tràmit d'informació pública qualsevol persona pot consultar l'expedient, llevat de les dades excloses del dret d'accés. Aquesta consulta es pot fer directament, en el lloc indicat per l'anunci, o a distància, per mitjà de la seu electrònica de l'administració corresponent. 4. Mentre estigui obert el termini d'informació pública, qualsevol persona pot formular al·legacions per escrit, per qualsevol mitjà. Les al·legacions formulades s'integren en l'expedient administratiu, han d'ésser valorades expressament i singularment per l'instructor o instructora i, si escau, per l'òrgan tècnic competent, i poden ésser incorporades a la resolució del procediment. Les persones que formulen al·legacions tenen dret a conèixer la valoració de què han estat objecte, mitjançant una resposta raonada, que pot ésser comuna per a totes les al·legacions que plantegin qüestions substancialment iguals. 5. Les persones que formulen al·legacions en el tràmit d'informació pública no adquireixen, per aquest fet, la condició d'interessades. Capítol III Finalització del procediment i silenci administratiu Article 53 Obligació de resoldre 1. Les administracions públiques catalanes estan obligades a dictar una resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la siguin els que siguin la forma i el mitjà d'iniciació, sens perjudici del que estableix l'apartat 3. 2. En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, i també de desaparició sobrevinguda de l'objecte del procediment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables. 3. S'exceptuen de l'obligació a què es refereix l'apartat 1 els supòsits de finiment del procediment per 23 Portal Jurídic de Catalunya pacte o conveni, i també els procediments relatius a l'exercici de drets sotmesos únicament al deure de comunicació prèvia a l'Administració. 4. Les administracions públiques de Catalunya poden establir, per normativa sectorial, mecanismes de resolució immediata per a procediments administratius simples, amb les garanties establertes per aquesta i altres lleis. Article 54 Silenci administratiu en els procediments iniciats a sol·licitud d'una persona interessada 1. En els procediments iniciats a sol·licitud d'una persona interessada, sens perjudici de l'obligació de les administracions públiques de resoldre expressament, el venciment del termini sense que se n'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre estimada per silenci administratiu la seva sol·licitud. 2. S'exceptuen de la previsió a què fa referència l'apartat 1 els supòsits següents, en què el silenci té un efecte desestimatori: a) Els procediments relatius a l'exercici del dret de petició a què es refereixen l'article 29 de la Constitució i l'article 29.5 de l'Estatut d'autonomia. b) Els casos en què una norma amb rang de llei, per raons imperioses d'interès general, o una norma de dret europeu estableixen el contrari. c) Els procediments l'estimació de la sol·licitud dels quals té com a conseqüència la transferència a la persona interessada o a terceres persones de facultats relatives al domini públic o al servei públic. d) Les sol·licituds que tenen com a conseqüència la transferència de facultats relatives als béns o als drets de caràcter patrimonial de les administracions afectes materialment a l'ús públic o al servei públic. e) Els procediments l'estimació de la sol·licitud dels quals pot comportar la concessió d'ajuts i subvencions públiques, i, en general, els procediments que tenen per objecte o es refereixen a la reclamació de quantitats que impliquen el pagament a càrrec de les administracions públiques. f) Els recursos d'alçada, excepte en els casos en què s'interposin contra la desestimació per silenci administratiu d'una sol·licitud no resolta expressament en el termini establert per la normativa aplicable. g) Els recursos potestatius de reposició i els recursos extraordinaris de revisió, i també els altres procediments d'impugnació d'actes i disposicions. h) Les sol·licituds relatives als procediments per a la revisió d'actes administratius nuls. i) Les sol·licituds d'indemnització relatives a reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques catalanes. Article 55 Falta de resolució expressa en procediments iniciats d'ofici 1. En els procediments iniciats d'ofici, el venciment del termini establert sense que se n'hagi dictat i notificat la resolució expressa no eximeix l'Administració del compliment de l'obligació legal de resoldre, i té els efectes següents: a) En el cas dels procediments dels quals pot derivar el reconeixement o, si escau, la constitució de drets o altres situacions jurídiques individualitzades, les persones interessades que hagin comparegut poden 24 Portal Jurídic de Catalunya entendre desestimades llurs pretensions per silenci administratiu. b) En els procediments en què l'Administració exerceixi potestats sancionadores o, en general, d'intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, es produeix la caducitat. En aquests casos, la resolució que declara la caducitat ha d'ordenar l'arxivament de les actuacions, amb els efectes que estableix la legislació bàsica. 2. Si el procediment es troba paralitzat per una causa imputable a la persona interessada, s'interromp el còmput del termini per a emetre o notificar la resolució. Capítol IV Notificació i publicació dels actes administratius Article 56 Pràctica de la notificació 1. Les notificacions dels actes administratius s'han d'efectuar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona interessada, o del representant o la representant d'aquesta, i també de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat. 2. L'acreditació de la notificació s'ha d'incorporar a l'expedient. 3. La notificació per mitjans electrònics s'ha de dur a terme de conformitat amb el règim que estableix l'article 43. 4. La notificació per mitjans electrònics s'entén rebutjada a tots els efectes si, un cop s'ha acreditat la constància de la posada a disposició de la persona interessada o del representant o la representant d'aquesta, han transcorregut deu dies naturals sense accedir-ne al contingut, llevat que, d'ofici o a instància del destinatari o destinatària, es comprovi la impossibilitat tècnica o material d'accedir-hi. Article 57 Requisits tècnics del mitjà electrònic a l'efecte de la notificació Els sistemes que les administracions públiques han d'emprar per a la pràctica de notificacions electròniques han de garantir el compliment dels requisits tècnics següents: a) Habilitar mecanismes per a permetre que la persona interessada conegui d'una manera efectiva que ha rebut notificacions a la seva bústia. b) Garantir la identificació de la persona interessada que rep la notificació. c) Acreditar l'acusament de recepció de la notificació per part de la persona interessada, i també l'acceptació o el rebuig. d) Disposar de mecanismes de xifratge de la via telemàtica mitjançant la qual es produeix la notificació, per a protegir la necessària confidencialitat de les dades. e) Garantir l'acceptació o el rebuig de la notificació, mitjançant els mecanismes de signatura electrònica. Article 58 Publicació dels actes administratius 1. Els actes administratius es publiquen en el diari o butlletí oficial corresponent en els supòsits establerts per aquesta llei o per la norma reguladora de cada procediment, o si l'òrgan competent hi 25 Portal Jurídic de Catalunya aprecia raons d'interès públic. 2. Sens perjudici de la publicació en el diari o butlletí oficial corresponent, les administracions públiques han de publicar per mitjans electrònics les convocatòries públiques i les resolucions sobre procediments que promouen la concurrència pública o tenen una pluralitat de persones interessades, per a garantir- ne el coneixement general. 3. Les administracions públiques poden substituir o complementar la publicació dels actes i les comunicacions que, per disposició legal o reglamentària, s'han de publicar en el tauler d'anuncis o per mitjà d'edictes per la publicació a la seu electrònica corresponent. 4. La publicació de l'acte a la seu electrònica i en el diari o butlletí oficial corresponent substitueix la notificació, si conté els elements de la notificació determinats per la legislació bàsica, en els supòsits següents: a) Quan la notificació s'ha de practicar per mitjà d'anuncis en el tauler d'edictes de l'ajuntament de l'últim domicili en els casos en què les persones interessades en un procediment són desconegudes, s'ignora el mitjà o el lloc de la notificació i aquesta no s'ha pogut practicar, malgrat que s'ha intentat. b) Quan les persones destinatàries de l'acte són una pluralitat indeterminada. c) Quan es tracta d'actes integrants d'un procediment selectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus. En aquest supòsit, les convocatòries successives s'han de publicar almenys a la seu electrònica corresponent i amb els mateixos efectes. Aquesta circumstància s'ha d'indicar en la convocatòria del procediment, i no tenen validesa les publicacions que s'efectuïn en llocs diferents. 5. Si l'òrgan competent aprecia que la notificació per mitjà d'anuncis o la publicació d'un acte lesiona drets o interessos legítims, s'ha de limitar a publicar en el diari o butlletí oficial que correspongui una mera indicació del contingut de l'acte i del lloc on les persones interessades poden comparèixer, en el termini que s'estableixi, per a conèixer el contingut íntegre de l'acte i deixar constància d'aquest coneixement. Títol IV Procediment d'elaboració de disposicions reglamentàries Capítol I Disposicions generals Article 59 Àmbit 1. El procediment regulat per aquest títol s'aplica a les disposicions reglamentàries que s'elaboren en l'àmbit competencial de l'Administració de la Generalitat. 2. El procediment regulat per aquest títol és aplicable supletòriament a les disposicions reglamentàries que tenen establert, per una norma amb rang de llei, un procediment d'elaboració específic. Article 60 Concepte 1. Als efectes del que estableix aquest títol, s'entén per disposicions reglamentàries les disposicions de 26 Portal Jurídic de Catalunya caràcter general amb rang inferior al de llei dictades pel Govern o pels consellers dels departaments de l'Administració de la Generalitat que, qualsevol que sigui la matèria de què tractin, continguin normes que innovin l'ordenament jurídic. 2. Als efectes del que estableix aquest títol, resten excloses del concepte de disposició reglamentària les instruccions i les circulars o ordres de servei emeses pels òrgans de l'Administració de la Generalitat. Capítol II Procediment d'elaboració Article 61 Iniciació 1. El procediment d'elaboració d'un projecte de disposició reglamentària s'inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte. Si es tracta de matèries de competència de més d'un departament, la proposta ha d'ésser conjunta o del titular o la titular del Departament de la Presidència. 2. El Govern ha d'establir per decret els supòsits en què la tramitació d'un projecte de disposició reglamentària requereix un acord previ del Govern sobre l'oportunitat de la iniciativa, a proposta del departament o departaments interessats. Article 62 Tramitació 1. La tramitació d'un projecte de disposició reglamentària correspon a la unitat directiva corresponent del departament proposant i, en els casos de tramitació conjunta, a les unitats directives designades pels departaments. 2. Els informes preceptius i els dictàmens dels òrgans consultius se sol·liciten en el moment i en la forma que determina la normativa reguladora. 3. El termini per a l'emissió dels informes i els dictàmens, a manca de previsió expressa, és de deu dies. El còmput del termini s'inicia l'endemà del dia en què es rep la sol·licitud i en l'expedient d'elaboració ha de quedar constància de la data d'entrada de la sol·licitud en l'òrgan que ha d'emetre l'informe. Article 63 Expedient 1. L'expedient de tramitació d'un projecte de disposició reglamentària comprèn el conjunt de documentació preceptiva, numerada i ordenada cronològicament. 2. Els documents que formen part de l'expedient de tramitació han d'ésser signats i datats pels òrgans competents per a llur emissió. 3. Quan cal remetre l'expedient per a l'emissió d'informes o per a l'aprovació del projecte de disposició reglamentària, s'ha d'incloure un índex de la documentació que integra. Article 64 Memòries 1. Els projectes de disposicions reglamentàries han d'anar acompanyats sempre d'una memòria general, d'una memòria d'avaluació de l'impacte de les mesures proposades, i també dels informes preceptius i 27 Portal Jurídic de Catalunya els que sol·liciti l'òrgan instructor. 2. La memòria general ha de contenir, com a mínim: a) La justificació de la necessitat de la disposició reglamentària i l'adequació d'aquesta als fins que es persegueixen. b) El marc normatiu en què s'insereix el projecte de disposició reglamentària. c) La relació de les disposicions afectades pel projecte de disposició reglamentària i la taula de vigències i derogacions resultants. d) La competència de la Generalitat sobre la matèria. e) La relació motivada de les persones i les entitats a les quals s'ha d'atorgar el tràmit d'audiència. f) La procedència, si escau, de sotmetre l'expedient a informació pública. 3. La memòria d'avaluació de l'impacte de les mesures proposades ha de tenir el contingut que s'estableixi per reglament. En tot cas, aquesta memòria integra, com a mínim, els informes següents: a) Un informe d'impacte pressupostari, en què s'avalua la repercussió de la disposició reglamentària en els recursos personals i materials i en els pressupostos de la Generalitat, i també les fonts i els procediments de finançament, si escau. b) Un informe d'impacte econòmic i social, en què s'avaluen els costos i els beneficis que implica el projecte de disposició reglamentària per als seus destinataris i per a la realitat social i econòmica. c) Un informe d'impacte normatiu, en què s'avalua la incidència de les mesures proposades per la disposició reglamentària en termes d'opcions de regulació, de simplificació administrativa i de reducció de càrregues administratives per als ciutadans i les empreses. d) Un informe d'impacte de gènere. 4. En els supòsits en què la unitat directiva que tramita la disposició reglamentària consideri que aquesta no té cap incidència en els pressupostos de la Generalitat, l'informe d'impacte pressupostari, subscrit pel titular o la titular de la unitat directiva, ha de justificar de manera motivada l'absència de despesa pública. 5. L'expedient ha d'incloure una memòria de les observacions i les al·legacions presentades en els tràmits de consulta interdepartamental, audiència, informació pública i informes, si escau, i també de les raons que han dut a desestimar-les, si és el cas. Article 65 Informes jurídics 1. Els projectes de disposicions reglamentàries s'han de sotmetre a informe jurídic de la unitat departamental corresponent o de la central, del Gabinet Jurídic de la Generalitat. 2. L'informe jurídic s'ha d'emetre en el termini de quinze dies. Article 66 Consulta interdepartamental 1. Si l'aprovació de la disposició reglamentària correspon al Govern, la iniciativa s'ha de posar en coneixement dels diferents departaments perquè formulin, si escau, les observacions que considerin convenients prèviament als tràmits d'audiència i d'informació pública. 28 Portal Jurídic de Catalunya 2. El tràmit de consulta interdepartamental s'instrumenta per mitjans electrònics. Article 66 bis Participació dels ciutadans en l'elaboració de disposicions reglamentàries 1. Prèviament a l'elaboració del text d'una disposició reglamentària, s'ha de fer una consulta pública a la ciutadania per mitjà del Portal de la Transparència de la Generalitat. La consulta s'ha de dur a terme amb relació a l'avaluació preliminar de la iniciativa, la qual ha de tenir el contingut mínim següent: a) Els problemes que es pretenen solucionar. b) Els objectius que es volen assolir. c) Les possibles solucions alternatives normatives i no normatives. d) Els impactes econòmics, socials i ambientals més rellevants de les opcions considerades. 2. La consulta s'ha de difondre entre els subjectes i les entitats potencialment afectats i s'ha de fer d'acord amb estàndards mínims de qualitat, de manera que per a assegurar-hi una participació efectiva, cal establir un termini suficient de, com a mínim, un mes. 3. Es pot prescindir del tràmit de consulta prèvia si, amb relació a la iniciativa que es considera d'aprovar, es justifica que concorre algun dels supòsits següents: a) El contingut és pressupostari o organitzatiu. b) Es limita a refondre o consolidar textos. c) Consisteix essencialment en el compliment d'un mandat legal delimitat pel que fa al contingut, o bé en la transposició de normativa de la Unió Europea de caràcter tècnic, i no imposa als destinataris noves obligacions respecte a la norma d'origen. d) De l'avaluació preliminar es desprèn que no es generen impactes rellevants des de la perspectiva econòmica, social o ambiental. e) Per raons greus d'interès públic degudament acreditades. 4. Es poden emprar altres eines i canals de participació que garanteixin una participació de qualitat, complementàriament a la consulta per mitjà del Portal de la Transparència de la Generalitat. 5. L'Administració de la Generalitat ha de publicar en el Portal de la Transparència de la Generalitat una valoració general de les contribucions efectuades en el tràmit de consulta pública. Article 67 Audiència 1. Els projectes de disposició reglamentària que afecten els drets o interessos legítims dels ciutadans se sotmeten al tràmit d'audiència de les persones interessades, i es posa a disposició d'aquestes la documentació preceptiva. 2. Només es pot prescindir del tràmit d'audiència si existeixen raons greus d'interès públic degudament acreditades. 3. L'audiència es realitza directament amb els ciutadans o mitjançant les entitats reconegudes per llei que els agrupen o els representen, si les finalitats d'aquestes tenen una relació directa amb l'objecte de la disposició reglamentària. 4. El tràmit d'audiència es pot instrumentar per qualsevol mitjà que l'instructor o instructora acordi de 29 Portal Jurídic de Catalunya manera motivada i per un termini no inferior a quinze dies hàbils. Per raons justificades i degudament motivades, el termini es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils. 5. El tràmit d'audiència també es pot instrumentar per mitjans electrònics publicant el text del projecte de disposició reglamentària a la seu electrònica, facilitant una adreça electrònica per a la presentació d'observacions, suggeriments o al·legacions, i indicant la data límit. 6. El tràmit d'audiència als ciutadans establert per aquest article no és aplicable a les disposicions que regulen els òrgans, els càrrecs i les autoritats del Govern, ni tampoc a les disposicions orgàniques de l'Administració de la Generalitat o dels organismes que té adscrits o que en depenen. Article 68 Informació pública 1. Els projectes de disposició reglamentària es poden sotmetre a informació pública per un termini no inferior a quinze dies hàbils, que es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils si raons degudament motivades així ho justifiquen. 2. El tràmit d'informació pública pot coincidir temporalment amb el d'audiència i s'ha de posar a disposició de les persones que ho sol·licitin la documentació preceptiva. 3. El tràmit d'informació pública es pot instrumentar per mitjans electrònics, indicant el termini, publicant el text del projecte de disposició reglamentària a la seu electrònica i presentant les al·legacions en el registre electrònic corresponent. Article 69 Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora Els projectes de disposicions reglamentàries que es dictin per a desplegar les lleis o el dret europeu i llurs modificacions s'han de sotmetre amb caràcter preceptiu al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Article 70 Intervenció de les entitats que integren l'Administració local L'òrgan responsable de la tramitació d'un projecte de disposició reglamentària ha d'adoptar les mesures necessàries per a fer possible la participació de les entitats locals de Catalunya en el procediment d'elaboració quan el projecte de disposició reglamentària les afecti de manera específica. Títol V La revisió i la reclamació prèvia en via administrativa Capítol I La revisió d'ofici de les disposicions reglamentàries i dels actes administratius Article 71 Òrgans competents per a la revisió de les disposicions i els actes nuls 1. La competència per a iniciar i resoldre els procediments de revisió d'ofici de disposicions reglamentàries i per a iniciar el de revisió d'actes nuls correspon a l'òrgan que els ha aprovat o dictat. 30 Portal Jurídic de Catalunya 2. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, la competència per a resoldre els procediments de revisió d'ofici d'actes nuls que provenen del president o presidenta de la Generalitat, del Govern i dels consellers correspon a l'òrgan que els ha dictat, i en el cas dels actes que provenen d'altres òrgans, inclosos els dictats pels òrgans de govern dels organismes o les entitats públiques, correspon al conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria. 3. La competència per a resoldre els procediments de revisió d'ofici d'actes nuls dictats pels ens locals correspon als òrgans que determina la normativa de règim local. Article 72 Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora és preceptiu en els expedients de l'Administració de la Generalitat o de l'Administració local relatius a la revisió d'ofici d'actes nuls de ple dret i de disposicions reglamentàries. Article 73 Òrgans competents per a la declaració de lesivitat dels actes anul·lables 1. La competència per a iniciar els procediments per a la declaració de lesivitat dels actes anul·lables correspon a l'òrgan que ha dictat l'acte. 2. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, la competència per a declarar la lesivitat dels actes anul·lables correspon als òrgans establerts per l'article 71.2. 3. La competència per a la declaració de lesivitat d'actes dictats pels ens locals correspon als òrgans que determina la normativa de règim local. Article 74 Òrgans competents per a la revocació d'actes i la rectificació d'errors 1. La competència per a revocar un acte de gravamen o desfavorable correspon a l'òrgan que l'ha dictat. 2. La competència per a rectificar errors materials, de fet o aritmètics en els actes i les disposicions reglamentàries correspon a l'òrgan que els ha dictat. Capítol II Els recursos administratius i les reclamacions prèvies a l'exercici d'accions civils i laborals Article 75 Fi de la via administrativa 1. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, posen fi a la via administrativa els actes administratius dels òrgans següents: a) El president o presidenta de la Generalitat, el Govern, els consellers i, si escau, el conseller primer o consellera primera, i el vicepresident o vicepresidenta. b) Els secretaris generals, els directors generals i els òrgans directius dels organismes i entitats públiques dependents de l'Administració de la Generalitat en matèria de personal. c) Qualsevol altre òrgan, si actua per delegació d'un òrgan l'actuació del qual posa fi a la via administrativa. 31 Portal Jurídic de Catalunya d) Els òrgans que no tenen superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari. e) Altres òrgans, si així ho estableix una norma. 2. Els actes que exhaureixen la via administrativa són: a) La resolució d'un recurs d'alçada. b) La resolució dels procediments de reclamació o d'impugnació que estableix l'article 79. c) Els acords, els pactes, els convenis o els contractes que tinguin com a efecte la finalització del procediment. 3. A l'efecte de la interposició de recursos, s'entén que els òrgans de govern dels organismes o les entitats públiques dependents de l'Administració de la Generalitat tenen com a superior el conseller o consellera del departament al qual estan adscrits, llevat que una llei estableixi el contrari. 4. Els acords i les resolucions adoptats per les entitats que integren l'Administració local exhaureixen la via administrativa en els supòsits que estableix la normativa de règim local. Article 76 Recurs d'alçada Contra els actes que no posen fi a la via administrativa les persones interessades poden interposar el recurs d'alçada en els termes i en els supòsits que estableix la legislació bàsica. Article 77 Recurs potestatiu de reposició Contra els actes que posen fi a la via administrativa les persones interessades poden interposar el recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan que els ha dictat o impugnar-los directament davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu en els termes que estableix la legislació bàsica. Article 78 Recurs extraordinari de revisió Contra els actes ferms en via administrativa les persones interessades poden interposar el recurs extraordinari de revisió davant de l'òrgan administratiu que els ha dictat, que també és el competent per a resoldre'l, amb el dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora, en els termes que estableix la normativa vigent. Article 79 Substitució dels recursos administratius 1. Els recursos d'alçada i el potestatiu de reposició es poden substituir, en els supòsits establerts per una llei, per altres procediments d'impugnació i reclamació, conciliació, mediació i arbitratge davant d'un òrgan col·legiat no sotmès a instruccions jeràrquiques. Resten exclosos del procediment d'arbitratge els recursos de reposició respecte als quals l'òrgan competent per a resoldre és el president o presidenta de la Generalitat o el Govern. 2. La llei que substitueix els recursos ha d'establir el procediment administratiu d'actuació, la composició i el funcionament de l'òrgan col·legiat, de conformitat amb els principis, les garanties i els terminis que estableix la legislació bàsica. 32 Portal Jurídic de Catalunya Article 80 Reclamació prèvia a la via judicial civil i laboral 1. La reclamació en via administrativa és un requisit previ per a l'exercici d'accions judicials civils o laborals contra qualsevol administració pública catalana, sens perjudici de les excepcions establertes per una llei. 2. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, la reclamació prèvia a la via judicial civil s'ha de plantejar davant el conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria objecte de la reclamació. En els organismes i entitats públiques que hi estan vinculats o en depenen, es planteja davant l'òrgan establert per la llei de regulació o els estatuts, i a manca de disposició específica, davant el president o presidenta. 3. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, la reclamació prèvia a la via judicial laboral s'ha de plantejar davant el secretari o secretària general del departament d'adscripció. En els organismes i entitats públiques que hi estan vinculats o en depenen, es planteja davant l'òrgan establert per la llei de regulació o els estatuts, i a manca de disposició específica, davant el director o directora o l'òrgan assimilable. 4. El termini per a resoldre i notificar les reclamacions prèvies a la via judicial civil és de tres mesos, i d'un mes en les prèvies a la via judicial laboral. Títol VI Responsabilitat patrimonial Capítol I Disposicions generals Article 81 Principis generals 1. Els ciutadans tenen dret, en els termes que estableixen la legislació bàsica, aquesta llei i la normativa de desenvolupament, a ésser indemnitzats per les administracions públiques de Catalunya de tota lesió que pateixin en qualsevol de llurs béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei. 2. El dany al·legat ha d'ésser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o un grup de persones. 3. El dany al·legat pels ciutadans no pot ésser conseqüència de l'incompliment dels deures establerts per l'article 30 i altra normativa vigent. Article 82 Indemnització Les lesions produïdes al ciutadà o ciutadana provinents de danys derivats de fets o circumstàncies que no s'han pogut preveure o evitar amb els coneixements científics o tècnics existents en el moment de la producció dels danys no són indemnitzables, sens perjudici de les prestacions assistencials o 33 Portal Jurídic de Catalunya econòmiques que les lleis puguin establir per a aquests casos. Article 83 Òrgans competents 1. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, els òrgans competents per a iniciar i instruir els procediments de responsabilitat són els que determinen les disposicions reglamentàries de caràcter organitzatiu i, a manca d'aquesta previsió, els òrgans que en cada cas designi el conseller o consellera del departament. En tot cas, la competència per a dictar la resolució que finalitza el procediment o, si escau, per a aprovar l'acord convencional correspon al conseller o consellera del departament. 2. Els òrgans competents per a iniciar, instruir i resoldre els procediments de responsabilitat dels organismes i entitats públiques dependents o vinculats a l'Administració de la Generalitat són els que determina la norma reguladora corresponent. A manca d'aquesta previsió, la iniciació i la instrucció corresponen als òrgans que designi en cada cas l'òrgan de direcció de l'organisme o entitat pública, i la resolució correspon a l'òrgan de govern. Capítol II Procediment de responsabilitat patrimonial Article 84 Procediments de responsabilitat patrimonial 1. Els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques de Catalunya s'inicien d'ofici o per reclamació de les persones interessades. 2. El Govern, per a determinar la responsabilitat patrimonial, ha de regular per decret un procediment general i un procediment abreujat. 3. Els procediments de responsabilitat poden finalitzar mitjançant resolució o per acord indemnitzatori. 4. L'administració pública que inicia un procediment de responsabilitat patrimonial té el deure de comunicar-ho a les administracions públiques que hagin pogut concórrer en la producció del dany al·legat per la persona interessada. Article 85 Audiència 1. Un cop instruït el procediment de responsabilitat patrimonial, i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, aquest s'ha de donar a conèixer a les persones interessades perquè en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze dies formulin les

Llei 26/2010 PDF - Regim Juridic i Procediment Administracions Públiques Catalunya

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue